Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I és dilluns 26 de gener de 2026, i un dia més d'excuses, de represes, de posades en marxa, d'incidències, de paciència que s'esgota, un dia més de Rodalies, un dia més sense arribar a l'oficina. Rodalies havia de començar a donar servei després de dos dies d'aturada i una setmana negra que ja és història del nostre país, i que només sigui una setmana, pensem molts.
He arribat a l'estació de Figueres a les 7 en punt amb els més de 700 informadors que no tenien ni idea del que estava passant ni tampoc culpa, tot sigui dit. Dues vegades interrompuda la represa que han anunciat com una victòria. Dues represes que ja no tenen cap credibilitat. I això de demanar paciència ja ha començat a prescriure davant una realitat que s'ha tornat insostenible.
I encara sort que queda puntualitat en aquest món i en aquesta vida, si més no, amb nom i cognoms, Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Sí, però perquè no agafo tots els trens, sinó potser el programa seria diferent. Jo crec que tu trobaries segur la manera de fer engegar el tren. No sé encara com, però jo crec que si tu arribes a l'estació i et diuen que no hi ha trens, tu faries, no, això no pot passar. Pujo la cabina. Escolta, no fos cas, porta cap, vine cap aquí, passa cap aquí. A veure, puja, puja. Tira, tira, va, tira.
En fi... No, a part, o sigui, estic al·lucinant, perquè estic veient ara mateix, per exemple, el minut a minut, eh? És que és sensacional. Ara va o no va? No, en principi va, però és que, a més a més, jo ara m'estic trobant que, teòricament, van anunciar ahir, primer de tot, el tema dels informadors. Això és salvatge. O sigui, és salvatge el tema dels informadors. Perquè van ahir anunciar que hi hauria 700 informadors repartits per tota la xarxa de rodalies. Sensacional. Però per informar el que...
Aquesta és la pregunta. T'ho dic perquè, de bon matí, jo quan he arribat i he preguntat, i el que he pogut escoltar també de companys d'altres emissores, és que els informadors tampoc tenien ni idea del que estava passant. És a dir, no sabien què estava passant. Llavors, la pregunta és, per què hi ha 700 informadors si han de dir que no ho saben? La pregunta és si és per rebentar o no les taquilles i les cabines.
Dit això... Però és que si rebentes taquilles i cabines, si entres a les vies, tampoc hi ha trens. No, però és que dit tot això, també, o sigui, s'estava parlant de que seria gratuït el servei. Doncs no. Sembla que, per exemple, a l'estació de Girona, fins a les 8.44 no han rebut la notificació de la gratuïtat dels trens. Per tant, hi ha hagut gent que ha hagut de comprar els bitllets.
l'han hagut de pagar, sense saber ben bé si havien de viatjar o no. Vull dir, o sigui, el que està passant, jo crec, en aquest país, en aquests moments, és sensacional. Però en qualsevol cas, ens n'anem ràpidament. Quan ja estem a punt d'arribar al punt de... quan passen 10 minuts del punt de les 11 del matí, ens n'anem ràpidament cap a l'estació de la Renfe, on, si no m'equivoco, tenim el nostre company Pau Villafanya. Pau Villafanya, bon dia i bona hora.
Molt bon dia, Seid. La pregunta és, no sé si queda gaire gent allà o si ja han cremat l'estació o encara no. No, home, no, aquí l'ambient és de normalitat ara mateix, o si més no de represa de la normalitat, mica en mica, tornant a l'activitat normal, ja visen per megafonia que hi ha incidències, que els horaris
estan fora de l'habitual, però més enllà d'això hi ha gent a les andanes, també hi ha gent ja aquí comprant bitllets a les taquilles de Renfe, gent fent cua, i l'activitat es nota que de mica en mica torna a la normalitat. S'avisa, com deia, d'algunes incidències que provoquen retards en alguns trens. Aquí, si més no, n'hi ha tres o quatre que sí que ho deixen ben clar a les pantalles, però més enllà d'aquests...
Teòricament, la cosa funciona amb certa normalitat, per dir-ho d'alguna manera, perquè també s'avisa aquí a l'estació que el restabliment és gradual de tot el servei de rodalies i sí que, òbviament, es veu més gent a l'estació del tren d'alta velocitat, on és una de les opcions alternatives que han triat molts usuaris
de cares després de veure el funcionament de rodollers igual que els autobusos a partir d'aquí aquesta és una mica la situació ara mateix a l'estació però com et deia clarament veient com l'activitat va augmentant aquí a l'estació de Girona No sé si has pogut veure aquests famosos informadors que per cert no en tenen cap culpa, només faltaria
Doncs no sé si en tenen cap culpa o no, jo crec que no, però no n'hi ha. Ara mateix, per la zona, he pogut voltar aquí per l'estació i no n'hi he vist ni un.
Per tant, bueno, entenc que potser des de ADIF o qui sigui, doncs han decretat que potser ja havia passat l'horari d'incidències més greu, que ha estat a primera hora del matí, i no, informadors no n'hi ha ni a les pujades de les andanes, ja, com deia a les pantalles, aquest avís que...
Hi ha el restabliment gradual del servei de rodalies i que algunes línies es poden veure afectades, però més enllà d'això, informadors, camion. Ja t'anava a preguntar per últim, has dit que hi havia gent a les taquilles fent cua? Sí. Estan comprant el bitllet.
Sí, entenc que sí, o estan comprant el bitllet, o estan demanant informació, els tràmits estan fent perquè hi ha cues, a veure, no et diré llargues, però de 4, 5, 6 persones, ben bé. O sigui que sí, sí, hi ha gent fent cues que suposo que algunes potser fins i tot serà per retorn de bitllets d'aquestes jornades, o per fer gestions, o fins i tot per comprar...
bitllets de cares al dia d'avui, doncs sí, sí, hi ha força gent a les taquilles ara mateix. Segurament, ja et dic que serà per fer gestions, perquè és el que estic llegint ara. Sí, era gratuït, no? Era gratuït, però no t'ho perdis, i és que a l'estació de Girona no ha arribat la notificació que els trens eren gratuïts fins a les 8 i 44. És a dir, que en tot aquest tram, des de les 6 del matí, que teòricament s'havia de reprendre per primera vegada, fins pràcticament tres quarts de nou,
La gent havia de comprar el bitllet, i de fet hi ha gent que ha pagat els 23 en 20 euros, per exemple, que costa l'anada i tornada a Barcelona, sense saber si podíem pujar un tren.
Però vaja. Doncs no descartis que algunes de les gestions potser és que els retornin els diners, però ja et dic, forces cues. Mira, i ara mateix la gent que va entrant aquí a l'estació i encara s'acumula una mica més la gent perquè a hores d'ara només hi ha dues taquilles obertes aquí a l'estació. A més, què passa? Que les màquines automàtiques de rodalies, sorpresa, no funcionen tampoc.
I en aquest sentit, les dues úniques taquilles són les úniques opcions que tenen els usuaris per poder preguntar, perquè tampoc hi ha informadors, per poder també comprar bitllets o encara que sigui agafar-los, encara que sigui potser de forma gratuïta.
I a partir d'aquí, com deia, de moment cues de 5, 6, 7 persones a cada de les dues taquilles. Riure per no plorar. Pau Villafanyer, gràcies per tot. Fins ara. Fins ara.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
I arribem al punt d'un quart de dotze del matí. Seguim en directe en aquests quatre rius. Avui, afortunadament, no deparem de Rodalies, però vaja, vull dir, sí que volíem saber una miqueta quina és tota la situació d'aquesta represa que s'ha anunciat com una victòria.
però cada victòria n'ha tingut molt poc i és que ha estat un mentir molt i molt accidentat. De fet, volíem parlar amb l'associació PTP, en aquest cas promoció del transport públic, ho fem en veu de la Gina Montesinos, secretària de l'associació de promoció del transport públic. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda i les gràcies també per acompanyar-nos. Gina, bon dia i bona hora. Bon dia i gràcies a vosaltres. No sé si us esperàveu un dilluns tan calent.
La veritat és que no, estem ja desesperats i frustrats, realment, seria com el nostre titular d'avui, perquè d'ahir vam saber que hi hauria una represa de serveis, del qual ens vam alegrar realment serveis parcials,
la presa paulatina amb els trams segurs, etc. i amb serveis alternatius. Aquest matí trobar-nos que bé a les 6.45 més o menys era que hi havia el comunicat de Generalitat i de Rodalies en plan si funcionem, un quart d'hora després no funcionem, després que sí, després que no...
Ha sigut un matí bastant boig i també ens arribem a preguntar què és el que està fent Adif en una situació tan delicada perquè els sistemes aparentment tinguin un problema.
Gina, és que la sensació del que portem vivint tota aquesta setmana és la d'un estudiant que no ha fet els deures i que davant la primera excusa que troba diu que ja no va a classe tot el dia. És que ens estem trobant una miqueta amb això, t'ho dic perquè jo no recordo precedents semblants.
Correcte. Nosaltres, de fet, una de les coses que tenim clares és que si algú no ha fet els deures, en aquest cas, ha fet a DIF amb la manca d'inversions, per molt que indiquin. Sí que hi ha hagut inversions, però, per exemple, obres faraòniques com la que es pretén fer a Figueres, amb el trasllat de l'estació del centre cap a Figueres Vilafant,
Això no té cap mena de sentit quan tenim unes rodalies que al final necessitem que tinguin més inversió i tenim una estació que està funcionant. El que estem fent és al final, la sensació que tenim nosaltres i molta gent és que hi ha una inversió paraònica en alta velocitat que porta a vent i des dels anys 2000 i tot el que és la xarxa convencional ha quedat relegada en un segon terme.
És que el que veiem també, jo crec, t'ho dic perquè soc usuari de Rodalies, jo també, jo l'agafo a Figueres precisament, visc al costat de l'estació, que em va perfecte, però clar, la sensació també una mica és la de dir, carai, sempre ens estan incentivant que hem d'agafar el transport públic, l'hem de fer servir, vull dir que deixem de banda el vehicle privat, que fins i tot...
que no cal tenir vehicle privat si la xarxa de transport públics és suficientment bona, però clar, davant d'aquest tipus de situacions, el govern convida a teletreballar, cosa que hi ha empreses que sí i empreses que no, això ja depèn de cadascun, però és que a més a més després t'incentiven a fer servir el vehicle privat. Llavors, clar, és a dir, tots hem de tenir un cotxe per si de cas, per entendre'ns.
Sí, i això és un missatge que no hauria d'arribar. Realment, nosaltres a Catalunya tenim un sistema de transport públic potent i amb moltes perspectives. El problema és que no se l'està cuidant i no s'està invertint en ell com caldria. I ja no diem el que dèiem, no són inversions d'obra nova, sinó inversions en manteniment. Ara estem veient, doncs sí, hi ha un pla d'actuació immediat, un manteniment reactiu a la situació que hem hagut malauradament de viure...
Però el que nosaltres demanem i el que ens manca és un manteniment preventiu. I no només de mirar com està la via, sinó com està tota la infraestructura al voltant de la via. Els talusos, la vegetació, etcètera. Perquè la via en si pot estar en perfectes condicions, però si tenim un talus que no està en prou de hidratació per els episodis de sequera que també patim, al final això acaba causant problemes a la via. Per tant, aquest manteniment predictiu...
és tan o més important com comprovar que la via estigui en unes condicions adequades. I la pregunta és per què ferrocarrils de la Generalitat sembla que s'hi funciona i que tenen tecnologia bastant contemporània?
Aquí hi ha un tema que és ara mateix un desgavell a nivell de governança, perquè això va quedar completament demostrat el dissabte. La Generalitat, la titular, diu que no es pot sortir amb rodalies, però l'operador i el de l'infraestructura diuen que sí. I els maquinistes, clar, es troben amb una dualitat de... El papa i la mama estan enfadats i cadascú ens diu una cosa diferent. Aquí hi ha un problema estructural de governança...
que s'ha d'abordar i s'ha de solucionar amb ferrocarrils. És veritat que infraestructura la porta Ifercat i l'operadora és ferrocarrils, però com a mínim veiem que no hi ha aquest desgavell de governança i que almenys el papa i la mama, encara que siguin divorciats, es parlen. Al final és una de les coses que més reclamem, que hi hagi una governança ferma que posi sobretot al centre l'usuari, que és el més important.
Des de l'associació, mesures, reivindicacions, no sé si sortim al carrer en algun moment. Estem parlant amb les diferents entitats i demà segurament ja farem oficial una convocatòria de manifestació perquè creiem que aquesta situació és totalment insostenible i cal que tota la societat civil ens mobilitzem per demanar que tinguem unes rodalies dignes.
Ara venim de tot aquest temporal i tot el que ens ha tocat aquesta setmana. Sembla que plourà tota la setmana, no sé si des de l'associació preveieu una setmana, si més no interessant o intensa.
Interessant? Segur que ho serà i no pararem. Però aquí hi ha un tema i és aquestes situacions de pluges aniran a pitjor. Estem en una crisi climàtica i ja ho sabem, ja ens ho han avisat els experts, aquestes situacions es repetiran. El que no es pot repetir és que un sistema ferroviari col·lapsi per un episodi de pluges que no ha fet ni de bon tros dels pitjors que hem viscut al nostre territori. Per tant, això demostra que no és que la infraestructura hagi fallat per al mal temps,
sinó que el mal temps ha fet veure com la infraestructura no estava en condicions adequades. I això ho hem de tenir molt clar. No podem excusar-nos en què han plogut, entre cometes i dit, malament quatre gotes i això ha col·lapsat la infraestructura. Gina Montesinos, de Promoció pel Transport Públic. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i molts ànims aquesta setmana, que els necessitaràs. Gràcies.
quan passen 23 minuts al punt de les 11 del matí queda poquet per arribar a dos quarts nosaltres seguim escoltant testimonis gent que ho viu en primera persona jo ja m'he queixat bastant avui per tant intento donar-li el relleu a algú altre i no he trobat millor fórmula que donar el relleu al bo del Josep Coll periodista del diari de Girona bon dia i bona hora
Bon dia, Zahit, què tal? També usuari de Rodalies, no sé si avui, tu que ets una persona molt previnguda, has anat directament a l'estació de Rodalies o ja sabies que això pintava malament?
Jo, com que tinc l'aplicació aquella que diu més o menys en temps real si funcionen els trens o no, he vist que el tren que normalment agafo no anava bé, no havia sortit a l'estació de Sants i dic cap a l'estació de busos de Santa Coloma i ja està, tu. Perquè normalment faig el target en cotxe de Santa Coloma fins a Sils,
i després d'ací els vinc cap a Girona amb el tren, però avui ja he anat directament a agafar l'autobus. És a dir, que directament has mirat a l'aplicació i no t'enfiaves gens. Sí, no m'he enfiat gens. Ara, quan he arribat a Girona, sí que semblava que alguns trens funcionaven, però que arribaven amb una mica de retard i, bueno, el nostre pata cada dia, no? Com ha estat aquesta setmana, Josep?
La setmana anterior, voldràs dir, sí. Mira, també he resignat. Sobretot al final de setmana, com els trens dèiem que començaven a pintar malament la cosa, sobretot pel temporal, la lleventada. Divendres el vaig agafar per venir a Girona. Per venir va anar bé, de temps, i de tornada ja va anar 50 minuts tard, i entre caldes i cils ens vam haver de parar 10 minuts perquè es veu que vam atropellar un senglar.
i mira que bé espero que tinguessin assegurança almenys de cinegètics i el maquinista va dir que baixava un moment d'explorar la situació no sé si va treure el sangal al mig de l'avió o què però van reprendre la marxa al cap de 10 minuts però va almenys agafar-se un broma a vegades això
T'anava a dir, Josep, vull dir, és que no sé si al final, tu també com a usuari de Rodalies, és allò que dius, si només fos aquesta setmana, dius, encara. Sí. Però és que al final portes, què, tota una vida, eh?, amb això. Sí, bueno, ara fa una mica més d'un any que visc a Santa Coloma, abans ja vivia a Girona, no passaven aquests problemes, ara fa...
Els primers mesos sí que ho vaig portar una mica malament, però bueno, te vas acostumar, vas veient com està la situació i mira, te resignes. Vas mirant l'aplicació per saber si funcionen bé els trens o no i en lloc de sortir de casa l'hora que hauria de sortir perquè...
agafar el tren B, ja mires l'aplicació, si va 20 minuts tard, surt 20 minuts després de casa i ja està. Que per sort hi ha aquesta aplicació que més o menys funciona i no fan esperar tampoc la vida a l'estació. I avui per tornar a casa? Al bus també. Quin remei, no?
Sí, perquè clar, ara ja no tinc el cotxe a Sils. Vull dir que he d'agafar el bus. Estaràs pendent, aviam si demà pots agafar Rodalies, perquè saps què passa? Que han dit dues vegades que es reprèn progressivament el servei. No sé si confies gaire o... Ja estaré pendent i a veure què puc fer. Si l'agafo o no l'agafo. I si no, buso un altre cop. Perquè agafar el cotxe cada dia per venir aquí i després és un parcal per aparcar. Un dia sí que vindré...
Per això, és que també aquest és un altre, per aparcar, tardo més a aparcar que a venir de Santa Coloma fins a Girona.
per agobiar-te a veure si trobes lloc, estressar-te, millor agafar el foncarme, autobús i cap aquí. És la història de mai acabar. A més, et diré que tenim una companya també, la Mariona, que està tornant a nave de Madrid, que de fet ara ens acaba de dir que s'ha estat aturada no sé quanta estona a l'alçada, no sé si era de Saragona, de Monegros, crec que era, també perquè com que les línies d'ave van sobrecarregades de trens,
han hagut d'esperar i no sé si anaven amb un retard de dues o tres hores. Però bueno, el pa nostre de cada dia. Josep Coll, Diari de Girona. Moltíssimes gràcies per agafar-me el telèfon, company. A tu, Seït, que vagi molt bé. Bon dia.
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys. I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau.
GiroStudy, el gir que impulsa la nostra salut. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I arribem ben bé al punt de dos quarts de dotze del matí. Nosaltres seguim en directe als quatre rius de Girona FM en aquest matí negre, una altra vegada de rodalies, una altra vegada sense arribar a l'oficina amb molta gent, una altra vegada amb mil excuses i una altra vegada sense solucions. Amb milers de persones aturades pràcticament en tot aquest país.
I venim d'escoltar, vaja, el que deien les associacions, el que deien diferents afectats. Evidentment, també a qui ha afectat és els estudiants de la Universitat de Girona. Afortunadament, potser hi ha unes quantes carreres que ara mateix no estan en horari lectiu aquests dies, ja que estaven d'exàmens. No sé si és pitjor. En qualsevol cas, per poder comentar la jugada, Sofia Iranzo és estudiant de la Universitat de Girona i, si no m'equivoco, ja la tenim amb nosaltres. Bon dia i bona hora.
Bon dia. Sofia, clar, t'haurà de preguntar, vosaltres ara mateix no teniu classe, si no m'equivoco? Heu acabat el primer semestre? Sí, havíem acabat divendres, ara ja fins al 9 de febrer no tornem. És a dir, que aquest matí no t'ha tocat pas matina.
Bueno, sí, m'ha tirat perquè estic fent pràctiques, però no he hagut d'anar. Dit això, si no m'equivoco, divendres passat tenies examen, no sé pas en quin punt o com ho vau viure la setmana passada. Tu, per exemple, vens de Barcelona, si no m'equivoco, cap aquí a Girona, és saber una miqueta què t'ha tocat viure aquesta setmana.
Doncs, un infern. El divendres, clar, jo tenia un examen i tampoc t'ha sabent si el tren ve o no i fins que no estàs a la porta de l'estació no ho saps. Llavors, clar, quan jo estava fent l'accés per agafar l'AVE, alta velocitat, vaig veure que el tren que havia d'agafar a les 3.52 sortia a les 5.10. Llavors vaig dir, vale, ja no he arribat l'examen ni de broma perquè començava a les 5.30.
Llavors, clar, jo vaig haver de cancel·lar el bitllet i quan ja havia fet tota la gestió, de cop, escolto, fer-ho i la fan? I dic, ai no. Llavors, clar, vaig haver de passar com tot el control de nou i jo en plan, mira, és que acabo de cancel·lar el bitllet i he d'agafar aquest tren, perquè tinc un examen i al final em van deixar pujar a un AVE sense bitllet.
Però no m'havia passat mai tampoc. Però sí, sí, ho sé, horrible. També perquè clar, jo he de justificar molt el faltar un examen. Si fos una classe i ja està, no passa res. Si tinc un examen, després per reprogramar-ho i tal, és un folló. I jo he de portar com a justificant que no he pogut agafar un tren. Això com és molt excepcional i tothom sap que està tot el país parat, doncs encara, però realment és com...
i si em reprograma l'examen potser he de venir d'aquí dues setmanes en període de recuperacions bueno, horrorós però igualment la remfe sempre és així vull dir que més enllà de l'incident d'aquests dies sempre estàs com en aquesta situació de dir potser avui no arribo a classe o potser arribo tres hores més tard o potser...
em quedo parada a Sant Saloni amb el mig de distància una hora, vull dir que és horrorós. És el que t'anava a dir, plou sobremollat, mai més ben dit, al final el que està passant aquesta setmana no deixa de ser com la conclusió lògica de potser tot el que portes vivint en la teva etapa d'estudiant.
Sí, clar, jo porto 4 anys ara, fent Barcelona a Girona, i ara si agafo una menys dada i tal, encara, perquè encara et dona més seguretat i és la meitat de temps que s'agafes a la mitja distància. Però a la mitja distància, diguem, els rodalies i tal, és horrorós. És horrorós perquè mai arriba el tren a l'hora, i ara vaig de tardes i encara, però quan anava de matins que havia agafat l'ave a les 6 del matí, era horrorós.
perquè és que no sabies mai quan havia de sortir el tren, i això, i calar-te... Si encara no sortia de Barcelona em podia anar a casa, però si em quedava tirada a Sant Salón i a meitat de camí, doncs era horrorós. I és això, no saber... Jo moltes vegades, clar, sortia al migdia per anar de tardes, això, arribava a les, no sé, dos de la tarda a Girona, i quan havia d'agafar el tren a les set o vuit, a vegades arribava a casa meva a les dotze de la nit.
Llavors era com un, bueno, és que clar, llavors ara sempre vaig anar bé per això, perquè ja no em val la pena. Encara que m'estalviaria diners, però de salut mental me la deixava ja al Rodalies. Llavors ara ja prefereixo pagar i agafar a més. És el que t'anava a dir, vull dir, que al final passes per l'Aro, sí que és veritat que arribes amb més seguretat, però pagant probablement el doble del que tocaria. Sí, i tant, sí, sí. A veure, és que a més d'aquest any que ja hem tret la reducció del 50%, encara estic pagant més.
Però és que, clar, jo al final prefereixo pagar. Prefereixo pagar perquè és que si no, no... Jo tirar-me cada dia un tren, un total de 4 hores al dia en un tren, és horrorós. Sofia, el que li passa a molts estudiants a vegades és que intenten trobar, per exemple, una feina per poder-se combinar amb els estudis. No sé si tu t'ho has pogut plantejar en algun moment o si realment és quelcom inviable tenint en compte els horaris amb els que estem jugant ara mateix.
Clar, la meva situació també potser és més excepcional, perquè normalment o vius a prop de Girona o vius a Barcelona i estudies a Barcelona. Jo era impossible, per les distàncies i sobretot perquè els trens van molt malament. Llavors, les feines hi ha hagut de treballar sempre a cap de setmana. Era impossible que jo estudiés i treballés d'una ciutat i a l'altra perquè la Riemfer no t'ho permet tampoc. Però bueno, sí, és... sí. Sí, no? Vull dir...
Al final, t'anava a dir, no sé si almenys aquests dies pots agafar un respiro de rodalies i de dir, bueno, aviam si almenys s'acaba de solucionar una mica la situació abans de tornar cap a Girona. Sí, jo espero que sí.
Igualment, clar, no sé, jo prefereixo també que la situació estigui així i no jugar-me'l a agafar un tren i que hi hagi un altre accident, que funcioni amb normalitat i per fer alguna cosa, però sí, jo espero que es solucioni, perquè si no, és un mal de cap. Si no, ja, no sé, el de sempre però encara pitjor, vull dir...
Jo no, o sigui, si ara aquests dies tingués classe segurament no estaria anant, perquè passaria olímpicament d'estar cada dia esperant a l'estació mil hores o jugar-me-la, quedar-me tirant amb el tren, no sé on, o quedar-me a Girona després no poder tornar a Barcelona i haver-me de fer la nit allà, no me la jugaria ara mateix, però clar, la gent que ha d'anar a treballar, que tampoc és una opció anar a classe o no, o sigui, treballar es de nació, si no sé com ho estan fent, perquè hi ha moltíssima gent que via a Barcelona i treballa a Girona o al revés.
Llavors, tota aquesta gent no sé com ho està fent. Doncs amb molta creativitat, t'ho asseguro. Sofia Iranzo, estudiant de la Universitat de Girona, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, per agafar-nos el telèfon i, escolta, molts ànims els pròxims dies que vénen. Moltes gràcies, que vagi bé.
quan ja passa una estoneta d'aquest punt de dos quarts de dotze del matí de moment hem fet un ampli repàs Déu-n'hi-do de tot el que ha estat aquest matí trepidant de Rodalies que almenys per part meva ha començat cap a les sis del matí quan m'he acostat a l'estació de Figueres quan hi havia tots els panells en blanc directament els 700 informadors que insisteixo no és pas culpa seva però que tampoc sabien què dir-te
És a dir, que hi havia un parell potser a Figueres que no sabien què dir tampoc. Anava seguint Twitter i es reprenia conforme anaven també suspenent novament el servei a causa d'aquesta incidència a l'estació de França.
I vaja, vull dir, fins que no hem arribat ben bé aquí a Girona, no han començat a moure els trens. Arnau Vila, jo no sé si en la teva memòria recordes quelcom semblant. Ja no et dic igual. Dic semblant. Més que quelcom semblant, segurament petits detalls, petits caos, sí que n'hi han hagut en els últims anys. I vaja, però potser tant seguits com les d'aquest cap de setmana que ens hem quedat sense trens, sense serveis, el país seria un dilluns, comencem aquesta setmana, l'última del mes de gener...
amb incertesa i una mica de caos, no? És que venim del que venim. És que, clar, venim de tot aquest cap de setmana on hi ha hagut suspensió del servei i venim que des de la lleventada passada del dimarts, això va ser dimarts, es va suspendre. I, a més a més, ara ve pluja aquesta setmana. Llavors, estem amb aquesta sensació que realment s'aguanta tot en paper de fumar. O sigui, s'aguanta tot en paper de fumar.
Jo no ho entenc. I l'any acaba de començar. Gràcies per recordar-nos que estem deixant enrere el Blue Monday, perquè el Blue Monday sembla que s'ha allargat uns quants dies més. Sí, i després, és que clar, a mi em van arribant coses, és el que deia, ara parlava amb la Mariona Ferrer de Lara fa una estona, que em deia que estaven això, que estaven aturats a Monegros,
Perquè, clar, si han apujat la freqüència de trens A, B i tot plegat, doncs la línia d'alta velocitat evidentment que també està patint les conseqüències, però és que després a les carreteres també, Déu-n'hi-do el que hi ha...
I a més a més de tot això... Especialment a Gelida, a l'alçada de la P7, encara consta que hi ha força retenció. Encara hi ha molt de merder, perquè a més a més hi ha accidents, evidentment si hi ha més circulació, i embolica que fa fort, és el que dèiem, que hi ha hagut gent aquest matí que ha hagut de comprar el bitllet a l'estació de Girona, perquè no havia arribat la notificació...
Què? Ah, que no havia arribat la notificació de la gratuïtat del servei, cosa que es va anunciar ahir com si fos una victòria bèl·lica post-Napoleu. Però em sorprèn aquesta comunicació perquè estem tots amb whatsapps i missatges instantanis i la cosa tan ràpida com flueix en ple segle XXI i que no hi hagi aquesta comunicació tan fluïda amb un tema tan delicat com aquest. Perquè segurament el missatge també arribava per tren.
Clar, arribava per cartes certificades. Com es feia abantes. Com es feia abantes, Arnau Vila. El món funcionava i girava en aquella època. Sí, però el Segell... Ja ho trobaria. Al Fórum Filatèlic. Escolta, Arnau Vila, nosaltres...
Encararem ara recte final dels quatre rius aquí uns instants amb el temps de música. En qualsevol cas, tot el que ha passat a Rodalies aquest matí, el que està passant ara, que sembla que està circulant tot de forma progressiva però que va fent, veurem què passa els pròxims dies, tot s'aguanta en paper de fumar. Entretant, nosaltres ja hem fet el repàs de tot el que hem viscut la setmana passada i també el que hem viscut en aquest matí frenètic,
Negre, també, i, per què no dir-ho, estrambòtic i d'acudit, dolent, del que està passant a Rodalies a tot Catalunya i a tot el país. No cal dir que estarem pendents de qualsevol incidència o novetat que tinguem, doncs també us ho farem saber. Sí, encara sort que tinc cotxe. Nosaltres fem una petita pausa i ara tornem.
Viva amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. I participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Et veig en els dies de pluja, et veig en les glaçades dels matins d'hiverns fantasmes que em recorden que no tinc. Et veig a cada cantonada, et veig en els vagons dels trens que espero.
I ja escoltem de fons que tot et vagi bé de la Paula Frey. Un nou senzill que arriba després d'un desig, el seu single debut, dues cançons que ja ens deixen entreveure una veu pròpia i que formaran part també d'un EP que veurà la llum al llarg d'aquest 2026. Avui parlem de música, de processos creatius i també de començar a construir un camí.
Paula Frey, bon dia i bona hora. Bon dia, moltes gràcies per tenir-me, em fa molta il·lusió. És la primera entrevista que et fan? Sí, sí, sí, és la primera entrevista i molt contenta. Perfecte, això vol dir que m'ha anat molt i molt ràpid. Escolta'm una cosa, estem escoltant de fons que tot et vagi bé. Què va sortir ahir, si no m'equivoco? No, va sortir el dia 20 de gener, la setmana passada. De què ens hi parles?
És una cançó que parla sobretot de saber deixar anar des d'un respecte, des d'un carinyo, des d'una estima. Al final jo crec que deixar anar és una cosa que no ens ensenya ni que de vegades el nostre instint és aferrar-nos a allò que estimem, però al final és una cançó que parla d'això, que hi ha coses que no són per sempre, hi ha relacions que no són per sempre, tant d'amistat com d'amor, i llavors de deixar anar des d'una manera de...
Des d'un respecte i des d'un agraïment cap a la persona per tot el que ens ha portat i per tot el que hem après. Com has començat, tu, amb el món de la música? Jo, des de ben petita, tocant el piano i la guitarra, i després sí que també vaig entrar a formar part del cor Girona, d'aquí Girona, que també em va fer aprendre molt, vaig créixer moltíssim amb aquesta experiència, i després, als 12 o 13 anys, vaig començar jo a composar les meves propers cançons.
Als 12-13 comences amb les teves primeres cançons i arriben i cristal·litzen fins ara.
Sí, sí, sí, de fet va ser fa un parell o tres anys que em vaig animar a començar a produir els meus temes amb un productor i va ser com un un procés d'aprenentatge molt gran i de buscar jo la sonoritat que volia perquè al final el món de la música és un món molt complex i fins que no trobes el teu so i la teva identitat poden passar bastants anys llavors jo ara sí que estic treballant amb un productor que es diu Alex Locksmith que és d'aquí també d'aquí Girona
Una abraçada, Àlex. Sí, una abraçada, t'estimem molt. I re, això, i amb ell he trobat realment la meva identitat i el que vull fer. Ara ja tinc molt clar el tipus de música que vull fer i el tipus de cançons que vull fer, així cançons en català, amb moltes harmonies, molt dolces, i d'això va d'aquest TP que trauré el juny de 2026. És que al final, escoltant-te també, jo el que he pogut sentir és com que fas música sobretot per tu mateixa.
Sí, és música molt de teràpia també, o sigui, parlant de temes... Sí, és veritat, l'altre dia li ensenyava a la meva mare el proper tema que trauré i em deia, ostres, que maco, no? Perquè això és de vegades, quan vas a teràpia i et diuen que escriguis el que et passa per desafogar-te, doncs al final...
És això, tant aquesta cançó que tot et vagi bé com la primera cançó, Un desig, són cançons que parlen de situacions personals i m'han ajudat molt també a processar situacions que potser això en un principi em va costar acceptar o em va costar viure en aquell moment, no?
Parla'm d'un desig, t'ho dic perquè em vas fer l'espòiler que l'Oriol es casava i me'n vaig enterar gràcies a la teva cançó. Que Déu-n'hi-do també, eh? Sí, Un desig és una cançó que li dedico al meu avi, que va morir fa dos anys. La vaig publicar al novembre, perquè de fet va ser quan el meu avi va morir un mes de novembre, i per això, per fer una mica d'homenatge. I és una cançó que la primera idea que em va venir, vull dir, va néixer de la idea de, ostres, si algun dia perds algú,
què li diries si poguessis tornar a veure aquella persona, no? Què li explicaries, què faries? I, clar, la primera imatge que em va venir és com d'abraçada, no? I al final, si pogués veure una persona que fa molt temps que no veig o que, per desgracia, ja no està aquí entre nosaltres, el primer que faria és
doncs abraçar-la i quedar-me en aquella abraçada com uns segons o uns minuts per pensar, ostres, m'agradaria que continuuessis estant aquí amb mi, no? I després, doncs, tot el que li explicaria, i en aquest cas, doncs, li explicaria que l'Oriol, que és el meu cosí, es casa a la primavera, que, per coincidència, també el coneix a Saïd, i, bueno, em fa il·lusió que t'entenicis a través de la cançó, però això li explicaria
els somnis que encara en queden, i li diria que el trobem a faltar, tot i que aquí tot està bé, no pateixis que aquí tot està bé, però òbviament et trobem a faltar, i la cançó és una cançó que parla d'això. Aquest EP entreveu que són capítols dispersos de coses que t'han pogut passar?
Sí, exacte. De fet, jo et faré un spoiler al proper tema. Vinga, va. El proper tema es diu Tu i jo i és una situació, és una experiència que em va passar al setembre i, bueno, de retrobament amb una persona que feia molts anys que no veia, que havia estimat molt i és doncs la història de què va passar aquell dia de setembre, no? I, bueno...
no dic res més, si voleu saber què va passar haurem d'escoltar la cançó i has dit tu i jo i sortirà, bueno, ara acaba de sortir que tot et vagi bé, llavors tu i jo sortirà cap al mes de març però sí, és un tema també molt maco, molt íntim i que crec que agradarà molt
Quina és la previsió? És a dir, un tema més o menys al mes? Sí, exacte, és un tema cada mes i mig, dos mesos. Seria ara posar-ho al març, un altre al maig i després al juny faig concert de presentació d'aquest EP a Gràcia, a una plaça de Gràcia.
el dia 26 de juny, el divendres 26 de juny i això, que qui vulgui estar més que convidat em farà molta il·lusió i serà un concert íntim, de jo, amb el piano, amb la guitarra i explicant, cantant les cançons i sobretot també explicant les històries que hi ha darrere, que a mi m'agrada molt també parlar i explicar d'on neix cada cançó i d'on neix cada història. Alguna cosa aquí a Girona, potser?
Sí, estic pendent, m'encantaria fer alguna cosa a Girona i estic intentant moure fils, però sí, m'encantaria.
És veure també, no sé si aquesta fórmula serveix a tu també, per deixar reposar els temes. Potser és millor, no?, que haver tret l'EP directament. Sí, a mi m'agrada més fer-ho així. De fet, ja tenia com aquesta intenció des del principi, perquè al final, ara mateix, si treus un tema... Ai, si treus un tema, perdó, si treus un EP sencer de cop, és com gastar diferents...
cartutxos, no?, que en diguéssim, perquè avui en dia que la gent va tant com a lo fast, a lo ràpid, no?, de tant amb música com amb tot, és com que treus una cançó i al cap d'un mes ja no està com...
de moda o ja no és actual, passa el mateix. Millor anar-ho traient, per la meva experiència, millor anar-ho traient a poc a poc i que la gent tingui temps d'apair un tema i d'assaborir-lo bé i després ja al cap d'un mes, un mes i mig, en treus un altre. A mi de moment m'està funcionant.
La cosa és, els dies on costa més, potser, vull dir, no sé com ho aixeques, ho dic perquè el camí d'algú que presenta música, fàcil no és, no m'atreveixo a dir que és semblant rodalies, però vaja.
No, et refereixes a jo com a persona, bé, com a artista, que hi ha dies que potser estic més fluixeta i tinc menys ganes i dies que... Correcte. Sí. Bé, això és un mateix, intentar motivar-se moltíssim, creure molt en el que està fent i jo ara sí que és veritat que estic en un punt que crec molt en el meu projecte. Abans quan t'he dit que vaig estar, doncs, un parell d'ans provant de produir cançons amb altres productors...
Van sortir temes que sí, que m'agradaven, però que jo no acabava d'estar convençuda. I llavors sí que és veritat que notava més que no tenia potser tantes ganes de fer promo o de donar-ho a conèixer. No t'hi senties identificada. Exacte, no em sentia 100% a gust. Llavors, ara amb els temes que estic fent i amb les cançons que estic publicant, em sento tan a gust i tan segura que soc jo, que és el que vull fer, que és... Sí, soc jo tots els temes que faig i...
Em sento supercòmoda, ho defenso a mort i estic molt contenta. Creus que la paraula és coherència, potser? Sí, exacte. Jo crec que estic en una etapa amb molta coherència amb mi mateixa. De fet, és una paraula que la meva mare també últimament m'estava repetint molt. I sí, sí, estic molt contenta, la veritat.
Ara mateix, reptes que puguis tenir per davant en aquest 2026? Primer que surti l'EP, això segur. Exacte. Reptes que pugui tenir per davant. Això, que surti l'EP, seguir composant moltíssim i produint amb el meu amic i productor, Àlex, i cantar tant com pugui, a tots els llocs que pugui, estic mirant de tenir una agenda bastant completa i bastant xula per l'estiu, també, per cantar, ja sigui a màrquets, a festivals, a concursos, com pugui presentar, com a artista emergent, i sí, cantar, això, tant com...
tant com pugui i a tots els llocs que pugui perquè també la gent em vegi, em conegui i jo també perquè al final cada cop que cantes davant d'un públic és una experiència, és un aprenentatge enorme. Què és el que més t'ha sorprès de moment d'aquest camí?
Ostres, doncs els missatges increïblement macos que m'envia gent que no em coneix de res. O sigui, sí, sí, he cantat en algun... Bé, he tingut l'oportunitat de cantar, per exemple, la cançó Un Desig, el mateix dia que va... Bé, la mateixa setmana que va sortir vaig poder cantar a dos llocs i veure que gent que no em coneix de res em comença a seguir i m'envia missatges...
de Paula, he plorat amb la teva cançó, m'ha fet sentir, m'ha fet reconnectar amb una persona que fa anys que ja no està entre nosaltres, ostres, només per això penso que bonic, quin viatge més maco, perquè que una persona que no et coneix de res et dediqui uns minuts, uns segons de la seva vida a escoltar la teva cançó i enviar-te un missatge, penso que bonic, que bonic, només per això ja està.
Doncs què et sembla si fem una cosa? Que en comptes d'explicar-nos-ho, millor et sentim cantar-ho, en aquest cas, i marxem, si et sembla, amb un desitge de fons que la podrem escoltar en aquests últims instants. El teu single debut, Paula Frey, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi superbé aquest 2026, que segur que sí. Moltes gràcies, Saïd. Que estic molt millor, que tenia raó, que les penes el temps les transforma. I parlar del que jo estic vivint
i compartir-te els somnis que em queden que els meus germans estan molt divertits i l'Oriol és casa de la primavera i a la nit quan el neguit del cor es prena i miro amunt el cel cobert d'estels
Sé que tu ets allà entre les estrelles que il·luminen els meus cabells. I mentre tothom dorm jo admiro la immensitat, la sort de seguir aquí. I dono gràcies pels moments que un dia vam poder compartir.
Si pogués demanar un desig, seria tornar aquest mes de novembre. Seria seure-ho amb tu al sofà, agafar-te de la mà, dir-te que aquí tot està bé, però t'enyoro, et trobem a faltar.
et trobem a faltar dir-te que aquí tot està bé però t'enyoro et trobem a faltar et trobem a faltar et trobem a faltar dir-te que aquí tot està bé però t'enyoro
Si et pogués demanar un desig, seria veure't una altra vegada per abraçar-me ben fort al teu cos, que em protegeixis de tots els fantasmes. Si et pogués demanar un desig, seria tenir-te almenys unes hores
Per explicar-te que estic molt millor, que tenia raó, que les penes el temps les transforma. I parlar del que jo estic vivint i compartir-te els somnis que em queden, que els meus germans estan molt divertits. I l'Oriol és casa a la primavera i a la nit
El neguit del cor es prena i miro amunt el cel cobert d'estels. Sé que tu ets allà entre les estrelles que il·luminen els meus cabells. I mentre tothom dorm jo admiro la immensitat, la sort de seguir aquí.
I dono gràcies pels moments que un dia vam poder compartir. Si pogués demanar un desig, seria tornar aquest mes de novembre. Seria seure-ho amb tu al sofà, agafar-te de la mà, dir-te que aquí tot està bé, però t'enyoro.
Et trobem a faltar, et trobem a faltar, et trobem a faltar, dir-te que aquí tot està bé.