Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dilluns, 6 d'octubre de 2025.
Obrim setmana recordant sobre com de fràgil a vegades és la memòria.
Suposo que ens ha passat a totes i a tots
quan acumulem històries i aventures que queden desordenades
en forma de postals del temps.
I suposo que també passa
quan petites espurnes ens porten a tot allò que hem viscut.
L'art n'és una, i en parlarem, però també la música.
Aquella banda sonora que ens ha acompanyat
durant tota la nostra vida en diferents capítols.
Una pluja d'estels que diria Espencat
o els seus carrers de València.
Quan topes amb una d'aquelles cançons
que t'aboca a tot allò que has viscut,
topes amb tota una vida de records
que en alguns moments es posen a caminar.
I parlen de València, però no sé si també a Banyoles hi ha pluja d'estels.
El que sí que tenim és una gran estrella com la Rau i la bon dia.
Ja et quedaran.
Com estàs?
Aquests dies ja no ho vols.
Escolta'm, sí que tenim el Pla de Martins,
que és una zona fantàstica per veure l'astronomia.
Hi ha un grup d'astronoms.
És metafòrica la pluja d'estels.
No, no, no, però és que allà hi ha una zona que se veu molt bé,
que és especial perquè no hi ha contaminació alumínica.
És que saps què m'ha passat aquest matí?
Què ha passat?
Sense bolessa, m'ha sortit una cançó ràndom a l'Spotify.
Hi ha sortit aquesta?
No, no, aquesta no.
Ah, val.
Però he començat a fer allò, saps?
Tira, tira, tira, tira, tira, i m'ha sortit Espencat.
Ah, mira.
I he recordat que a mi m'encantava Espencat,
però no tenia les seves cançons ara a la nova llista.
Carai.
I he dit, uau, com de cop i volta, saps?
M'han vingut moltíssims anys de la meva vida al cap,
només amb aquesta banda sonora,
cosa que aprofito per preguntar-te, Arnau Vila,
que ja sé que tu encara ets jove,
perquè ets molt jove tu,
però la teva joventut més jove,
què escoltaves de música?
Jo era força...
A part del...
Sí, no, no, que deu força parat.
Jo soc força eclèctic,
m'agrada escoltar força de tot,
però sí que és veritat que jo era molt de rock en català
i especialment el Sapo.
M'agrada molt el Sapo.
No sé si ho conec, el Sapo.
Saps que no els conec?
No, t'espo de Sapo, ja ho veuràs.
Són de per aquí, o?
Sí, sí, sí.
Ah, clar.
Són de comarques de Girona.
És que tu ets de quilòmetre zero fins i tot amb la música.
Sí, quits també, que són de Banyoles.
Sí, home, i tant.
Era molt rock en català,
però després de mica en mica
va anar influint la música dance,
la gent del dance.
Això de l'Spotify...
Però ja et dic, això m'agrada molt tot, eh?
Un diumenge matí, un serrat també te l'escoltaré.
Un Montserrat.
Un Montserrat joventenyo,
o el Jardí de l'Ànima també,
que sempre és el que és per depurar.
També, sí, per depurar ànimes.
Per depurar ànimes.
En qualsevol cas, Arnau Vila,
si et sembla, ara parlarem d'art,
amb una exposició que tenim aquí al costat,
a la seu de l'Associació de Veïns,
ara sí,
al local social d'aquí de l'Eixample,
amb l'Ismael Javé.
També comentarem l'agenda,
que tenim a la Rosa Gil d'aquí uns moments,
per parlar dels 40 anys dels quaderns
de la revista de Girona.
I, a més a més, també el Nito Figueres,
parlant de música, per cert,
que ens redescobrirà els grans èxits del Rolins,
d'una estona,
en piano,
i a través de la seva mirada.
Ja no es fa música, com abans, eh?
Els temps han canviat,
Arnau Vila, la ciutat ha canviat.
Ens hi posem.
Vinga, va.
I avui coneixem l'Ismael Javé,
un jove artista emigrant
que ha trobat en la pintura
un camí per transformar el dolor en llibertat.
Després d'un recorregut vital
marcat per l'esforç,
també per la lluita,
presenta Ocells sense ànima,
o sense ales,
una exposició de pintura
que parla del silenci,
de la identitat
i també de la força de resistir.
Ismael, bon dia, bona hora.
Bon dia.
I merci per venir,
que ja sé que vens des de Campistraus, eh?
A tu, per invitar-me.
Escolta'm una cosa.
Primer de tot,
per començar,
per qui no et conegui,
qui és Ismael Javé?
Ismael Javé és un noi emigrant
que s'ha emigrat amb 11 anys
per la causa de la diabetes
i perquè, com és,
per desgràcia,
el tema de la salut
de Marruecos no està gaire bé,
doncs els pares han decidit
llevar-me a Europa
per a un futur millor.
Me han llevat a Alemanya,
havia estat amb mi tia
per uns meses,
però no han acabat les coses bé.
Me tenia que deixar la casa de mi tia,
tenia que huir
i buscar la vida.
Fui a un centre
i, bueno,
ahi s'ha començat el camí, no?
Com ha anat aquest camí?
Complicat, la veritat,
perquè també, o sigui,
al ser de...
O sigui, en Marruecos
sí, no sufría
cosas a nivel económico.
Mi família estava bé,
mi padre és enfermero,
mi madre també està treballant,
tenim casa i tal,
però,
per desgràcia,
és el tema de la salut,
doncs, me tenia que emigrar.
Claro, al estar vivint
en un nivell,
o sigui,
no, digamos que
estava vivint bé en Marruecos,
de repente me encuentro
en una casa de acogida
con diferentes,
o sigui,
con personas de diferentes culturas,
con niños de diferentes culturas,
si no puedo comunicarme,
porque en Alemania
no hay muchos árabes
ni muchos marroquíes,
¿no?
Había solo gente de Kazajistán,
Afganistán,
cosas así.
Por lo tanto,
la comunicación era muy complicada,
tampoco dominaba el alemán.
Me enfrentaba
con la soledad
y conmigo mismo, ¿no?
Me entró
varias veces creces de...
Bueno,
antes me decían
que era esquizofrenia,
pero se ve que tengo
el TLP
y sentía
muchas emociones.
Y lo que era más,
lo que me marcó
más en mi camino
fue cuando me habían ingresado
a un centro psiquiátrico
con 12 años.
Me acuerdo
que me estuve,
o sea,
estuve totalmente atado
en las piernas,
en las manos y tal.
Y claro,
los educadores
que estaban en esa época
me han dado
el número
para llamar a mi madre,
¿no?
para tener el contacto
con la madre y tal.
Claro,
mi madre,
cuando le cogió el...
Bueno,
cuando cogió el móvil
me dijo,
Ismael,
eso te pasa
porque te has olvidado
de Dios.
Tienes que volver
a reconectarte con Dios
y es el diablo
que te está hablando,
¿no?
Y por si te pasa
lo que te está pasando.
Por lo tanto,
yo ese día,
pues,
aprendí que
no encuentro
en mi madre
lo que busco.
Y es como,
en ese momento,
pues ya hasta me empecé
en plan
a sentirme que,
vale,
si algún día,
por ejemplo,
me muere mi madre,
¿qué va a pasar?
En plan,
¿cómo tranquilizar
esa injusticia
que tenía hacia mi familia?
Y nada,
poco a poco,
pues,
me he vuelto como,
no sé,
me he vuelto
a abrir más al mundo,
encontré un camino
con la pintura
porque también,
o sea,
en mi casa
no había tenido hermanos,
o sea,
he tenido hermanas
pero nunca me han,
tampoco fue una familia,
¿no?
normal,
siempre,
pero con la pintura
y con el papel
y con el lápiz
he encontrado
mi padre,
mi madre,
mis hermanos
que siempre he desayado
y nunca me ha,
o sea,
nadie me ha enseñado
a pintar,
es algo que fue
evolucionando conmigo
y mira tú,
ahora unos de mis sueños
están en realidad.
¿Cómo vas comenzar
a pintar,
a dibujar?
Llorando,
llorando,
porque claro,
o sea,
al ser un chico,
al ser un hombre,
o sea,
un hombre en la casa
es más responsabilidad,
aunque yo no buscaba
nada de eso,
pero al ser que,
como,
no sé,
es,
es,
es,
es,
es raro explicarlo,
no sé,
pero siempre,
siempre todo lo que,
las energías malas que tenía
los sacaba en los papeles,
la tristeza,
el enfado,
los pensamientos que tenía,
incluso en los demás dibujos,
pues,
hay unos que se nota que es,
o sea,
que habla,
hay temas que,
que cada dibujo habla de un tema,
pues,
hay temas de,
abuso sexual,
o,
o maltrato familiar,
son temas que había vivido,
¿no?,
y que represento en cada dibujo.
Todo esto es lo que,
bueno,
todo esto es lo que techejo
una miqueta la,
l'exposición que tenemos aquí,
exacto.
Fins al día 19 d'octubre,
encara.
Correcto.
¿Es el teu debut,
aquest?
¿Com a exposición?
¿Es la primera exposición
que aconsegues a hacer?
Es la segunda.
Es la segunda.
¿Com va a ir la primera?
La primera,
pues,
me han acompañado mis padres,
también,
unos familiares
no han querido ver los dibujos,
porque,
según ellos,
es el tema de,
el tema musulmanes y tal,
pues,
tampoco lo podían aceptar,
pero fui bien,
he llorado,
porque mi madre estaba conmigo,
es el primer,
no sé,
tengo 22 años
y nunca había sentido
que mi madre me está apoyando,
¿no?,
hasta que ha visto
la primera exposición
y,
sinceramente,
no sé,
es una sensación de sentirse
orgulloso de ti mismo,
¿no?,
y es brutal,
es brutal.
¿On va ser la primera?
A un cintre cívic
hasta,
bueno,
a Girona també.
A Girona,
també.
Sí,
sí,
sí,
a Girona.
De moment,
encara aquí,
crec que vau fer la inauguració,
també,
aquí ara fa un parell de setmanes.
Dos.
Com va anar,
també?
Preciós,
y había gente maravillosa, gente que no sé, que no te sientes solo,
te sientes con gente que te quiere, te sientes lleno o no,
y eso es lo que tiene Gerona también, bonito.
Ahora me has visto Barcelona y como Gerona no hay, la verdad.
¿Cómo has arribado a Cataluña?
Pues cuando había estado en Alemania,
también, o sea, al estar solo y también me entraba en crisis psicológicas,
tampoco tenía como un camino fijo, ¿no?
Hasta que un día, pues, cuando me pasó eso con mi madre,
se me giró la pinza, cogí una bolsa de azúcar con mis medicamentos,
porque soy diabético, bueno, se lo voy a recordar,
y cogí el primer tren hasta que me encontré en Holanda.
En Holanda, pues, me han cogido también, he estado seis meses,
pero en Holanda el tema de los centros y los menores trabajan diferentes.
O sea, aquí, por ejemplo, en Cataluña, los centros de menores son para los menores,
pero en Holanda cualquier emigrante que llega va directamente como a una ciudad patita
y hay, pues, gente mayor con gente menor, ¿no?
Y teníamos habitaciones separadas hasta que un día yo intentaba dormir
y me encuentro, o sea, los lavabos también eran comunes, ¿no?
Intentaba dormir y me encuentro que había una pelea
y después me doy cuenta que había unos hombres,
bueno, mis paisanos, mezclados del norte de África,
intentaban violar a una niña menor de edad.
Claro, pues, otra vez me siento solo, me siento, en plan, no, con mucho miedo,
no sabía qué hacer, y a mí mi madre, mi madre se asustó más
y aparte, en ese centro, pues, el tema de las drogas o sustancias había,
o sea, era muy fácil de encontrar lo que quieras.
Que eso, pues, me causó más inseguridad en mí
y también el tema de, pues, mi familia también, o sea,
no se sentía seguro con las cosas y, nada, vino una familia de mi familia
a recogerme de ese centro y me han llevado directamente a Madrid.
y en 2018, en octubre, llegué a Girona.
De Madrid cap a Girona?
Exacto.
Quant de temps vas estar aquí, a Girona?
Des del 2018.
Des del 18?
Sí.
I per què no vas a Barcelona?
Perquè hi ha més oportunitat, crec, però la família està aquí.
El cor està a Girona.
Per tant, ja vas venint, no?, de tant en tant,
vull dir, vas tornant i tot plegat.
Cada setmana.
Com és el teu dia a dia, ara?
El meu dia a dia, dibuixant, m'agrada molt leer libros,
estoy leyendo libros de filosofía también, y cantar.
Sí, me encanta cantar, el jazz, blues, música clásica.
Y también estoy, bueno, soy actor, y a veces, pues, bueno,
en mi tiempo leo, busco castings y tal,
también estoy con una agencia, grabo castings y tal,
por lo tanto, siempre estoy acompañando con el arte.
Siempre has d'intentar, no?, vull dir,
i al final tot complementa una miqueta,
és com que retroalimenta, no sé si notes sinergies entre tot.
Sí, sí, sí, sí, es que es eso.
Porque yo, sin el arte, no puedo,
per exemple, sin escuchar música,
no puedo ver en mis ojos.
O sea, hay gente que toma un café para despertar
y escucho música.
Antes de todo, música,
escuchar canciones clásicas, es brutal.
A Barcelona, no sé si trobes
totes les oportunitats que t'agradaria,
a nivell d'art.
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
Aún estoy buscando porque acabo de llegar a Barcelona,
¿saps?
Pero sí, sí.
¿Notes que va...?
Si tu què creus, que el tema de, per exemple,
la teva història com a migrant, etc.,
¿notes a vegades que és un hándicap
o a vegades també és un plus?
Ah, sincerament,
ja havia treballat en projectes aquí a Girona,
en una companyia de teatres social
que es de la Mata de Dreamers,
i sempre tenia que contar mi història,
el dolor emigratori i tot això.
Però jo sempre he imaginat que mi història és un plus
o un menos.
Mi història és una història que cal compartirla
per a ser a altres persones a dar-ho cuenta,
¿no?
Porque, claro,
estamos en el rádio,
no tenemos mucho tiempo,
no te puedo contar mi historia completa,
pero creo que mi historia
te hace dar cuenta
en otros niños que acaban de llegar
y que no merecen,
no merecen ese tratamiento
como lo tratan, ¿no?
Básicamente merecen amor y abrazos.
Que al final,
les persones, vull dir,
som el resum del que hem viscut.
Correcte, totalment, totalment.
Vull dir, ningú no és d'inèrcia,
absolutament res.
Clar, però sempre hi ha gent que,
no, diguem que...
Home, és que ara són temps difícils, ja, ara.
Molt, molt, molt.
Vull dir,
ho notes gaire en el dia a dia, també, o?
Bueno, també,
en aspecte físico,
o sea,
encuentro más racismo
o classificación con los marroquís
que con la gente aquí.
O sigui, en plan,
cuando me ven con Perce,
em sap, ah, eres marroquí,
¿y cómo puedes,
cómo serías capaz de hacer esto
y tu, familia?
Pero cuando aquí me siento
que estoy bastante integrado bien.
A nivell d'art,
t'anava a dir,
vull dir,
ara tenim l'exposició,
encara,
els,
en aquest cas,
els ocells sense ales,
fins al 19 d'octubre.
Correcte.
Després tenim nova parada,
va a algun altre lloc,
a part d'aquí?
Ara comença a Barcelona,
clar.
A Barcelona, també?
Ah, molt bé.
Doncs ja ens avisaràs on.
Con mucho gusto.
Ismael,
moltíssimes gràcies per aquesta jornada.
amb vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
L'actualitat en 180 segons.
Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país.
Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris.
A Girona FM, la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet.
Els Quatre Rius, amb saït esvai.
Entrevistes, gent, cultura, històries.
Girona pren la veu.
El 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials.
Girona FM.
La teva ràdio, la gironina.
Del 24 d'octubre al 2 de novembre, arriben les fires de Sant Narcís a Girona.
Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires.
No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa.
Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram.
arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat.
Entra el Jardí de l'ànima.
El programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM.
Amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
I quan vulguis en podcast a girona.fm.cat.
Cucodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80,
escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12
i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit.
És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio.
Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock.
Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit.
Aquí a Girona FM 92.7 FM
Cucodril Club
El programa revival de l'Albert Malla
Hasta luego, cocodrilo
No pasaste de cañar
Hasta luego, cocodrilo
ADN Gironí
ADN 92.7
La ràdio de Girona
I ja a camí del punt de dos quarts de 12 del matí
Nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM
Arnau Vila, no sé si passaràs per l'exposició aquesta que tenim
La tenim aquí al costat, ve de camí d'aquí al 365
Sí, no, a més a més començem la setmana i hem de començar el dilluns
allò amb propostes interessants, eh?
Sí, és que és una agenda que no s'acaba
Jo em pensava que això serien entrevistes de temes
No, no, no
No, no, que va, si ens passem el dia aquí dient
El dijous hi ha això, el dilluns és tal
Sí, sí, les propostes de Girona, escolta, no ens les acabem
I espero que això només ha de començar perquè ara vindran fires
i ja veurem què tindrem
Ja ho veuràs
Ja no sé si haurem de fer aquí quatre especials
Allò, especial agenda
La temporada que no tenim en el Pintià
amb nosaltres, una abraçada des d'aquí
La temporada que no tenim, més agenda hi ha
En fi, doncs mira, fent el repàs de l'agenda
Precisament, com no podia ser d'altra manera, nosaltres comentem la jugada
i és que tenim demà, dimarts, a partir de les 6 de la tarda
la Carla Raola
els 40 anys dels quaderns de la revista de Girona
És un bis al que ja vam poder viure fa uns dies
a la Casa de Cultura
però per comentar la jugada
Rosa Maria Gil, bon dia, bona hora
Hola, bon dia, bona hora
T'anava a dir, tu, juntament amb el Josep Pastells
si no m'equivoco, demà, aquest bis que tindrem aquí
a la Carla Raola
Més que vist, de fet és diferent, o sigui, fa una setmana
el dimarts vam fer com l'acte oficial de presentació del 40 aniversari
on va venir el diputat, totes les autoritats
i vam convidar els diferents directors que havien estat de la revista
que va ser en Jaume Fabre el primer
el segon va ser Joan Domènec
que malauradament ens va deixar fa un any i mig
el tercer va ser Joaquim Maria Puigvert
després va tornar a ser Joan Domènec una altra etapa
i finalment jo des del 2017
Llavors vam fer aquest acte, una taula rodona
que va quedar molt bé perquè es va poder
bueno, va haver-hi doncs records, vivències
allò que passa sempre
però també una bona repassada històrica i els temes i tot
i inclús el context en el qual van néixer els quaderns
que va ser molt interessant políticament i socialment
i llavors, a part d'això
a la Biblioteca Carla Raola
ja des del principi d'any tenien interès
també que els parlessin molt d'aquesta col·lecció
també des del punt de vista, evidentment, dels llibres
i també de tot el missatge que hi ha al darrere
i em van encarregar aquesta conferència
que la farem demà, a les 6
com van néixer?
un moment
i en Josep Pastells al final farà una mena de conversa
per acabar de lligar tot
com van néixer aquests quaderns?
és que ara m'has deixat amb la intriga
clar, van néixer l'any 1985
i van néixer
a les fonts diuen que la idea va ser de Modès Prats
altres fonts, com Jaume Fabra
diu que ell va ser realment que se li va ocórrer la idea
però en tot cas Modès Prats va apuntar
que el director millor que podia haver-hi era Jaume Fabra
és a dir, es podia fer això
i ell podia ser el director
va néixer un moment que si fem una mica d'història
doncs podeu recordar que des del 79
que teníem Ajuntaments Democràtics
que els pobles i les ciutats començaven a recuperar
una mica les brides del que era el territori i el país
i això volia dir doncs recuperar la història
el patrimoni, les tradicions
si us recordeu, els que siguin una mica grans ja
doncs recordareu que es van recuperar moltes festes populars
moltes tradicions en els diferents pobles
i va haver-hi també com una febre
o van descobrir, es va descobrir de cop
que els arxius estaven molt desatesos
els arxius municipals
i van començar també a fomentar
la creació de serveis d'arxiu als diferents pobles
i això va crear un interès molt gran
per tot el que era la història local
i d'aquí va venir el naixement d'aquesta col·lecció realment
i al final una col·lecció que com dius
el que fa sobretot i especialment enfocada a territori
territori, clar, pensa que la fa la Diputació de Girona
la Diputació de Girona és l'Ajuntament d'Ajuntaments
i ells sempre parlen del territori
ells, la seva taula de joc és el territori
territori vol dir tots els pobles de la demarcació
i també evidentment les ciutats
però no és un cas només de Girona ciutat
sinó que és tot
i a més a més del que és la història local
també des del principi es va concebre la col·lecció
per tractar temes que poden ser d'àmbit més general
però ubicats a les comarques gironines
per exemple, l'aviació
que és un dels últims que hem presentat
i que realment te sorprèn la quantitat de coses
que han passat aquí al llarg de la història
relacionades amb l'aviació
no només dels camps d'aviació de la guerra
sinó dels pioners de l'aviació
dels diferents camps esportius
camps d'aviació esportius o comercials
etcètera, etcètera
doncs a cada tema fem aquest repàs
de tot el que és l'àmbit comarcal
i de totes les demarcació de Girona
que al final és l'ABC també del periodisme
que és el de generar tensió entre allò local i allò global
exactament, és això
perquè realment quan vas mirant
tant t'ens compte que
jo mira fa pocs dies vaig ser a Riu d'Aura
que vam presentar el quadern de Riu d'Aura
i els hi deia
és que per entendre la guerra civil
l'has d'entendre amb l'escala local
o sigui tu t'han explicat les cronologies
les batalles, els pronunciaments, el que vulguis
però fins que no veus
que allà aquell quadern d'aquell poble
t'explica a qui hi havia els refugis
aquests els van matar
aquests van haver de marxar
tot el que va passar
això es va destruir
això no es va poder fer més
el local d'Esquerra Republicana
posem per exemple
o la família tal estava discutida amb en Pasqual
i aquí van passar comptes
és que això era la guerra
és que és això el que es viu
i a més a més
surt en un moment
això va sortir justament dimarts passat
el 85
hi havia aquest una mica d'esperit
bueno
d'una mica de reconciliació
i molts temes a nivell local
no es havien afrontat mai
o sigui
no es havia parlat
eren temes molt abús
el de la guerra especialment
llavors a partir d'aquí
van començar a sortir moltes coses
molts testimonis
i això ha sigut
a més a més
que és una de les coses bones
que tenen els quaderns
jo dic que són com una calaixera
amb calaixets
amb diferents temes
i aquí després
a darrere del quadern
pots obrir un calaix
i pots fer una tesi doctoral
d'un tema
i això ha passat moltes vegades
és l'inici de moltes coses
clar
jo t'anava preguntant
aquests 40 anys
vull dir
hi ha hagut algun moment
complicat dels quaderns?
no
complicat no
perquè
m'ha complicat
o sigui
la complicació és el dia a dia
la complicació important
que hi ha és
que els autors
entenguin
que han d'ajustar-se
a una maqueta
que és molt estricta
perquè tots els quaderns
tenen 37 capítols
i fins a 43
si comptem
que poden haver-hi uns apèndics
com alguna reproducció
d'un text
o alguna llegenda
o així
és a dir
que comptem 43 unitats
i que
cada una té
el número exacte
de caràcters
i 3 fotografies
clar
això hi ha autors
que els ha costat una mica més
d'entrar en aquesta cotilla
que al final
és una mica també
la virtut dels quaderns
perquè han passat 40 anys
i tu tens la lleixa
sí que hem anat millorant molt
perquè
s'hi va introduir el color
s'ha canviat la maqueta interior i exterior
la tipografia
la composició
però
són iguals
és a dir
responen a la mateixa idea
i aquesta unitat
o sigui
una publicació
que no s'hagi interromput
i que hagi durat 40 anys
d'aquest estil
no existeix a Catalunya
i més
amb la llarga llista d'autors
que teniu
t'ho dic
perquè
no és que tingueu
m'ho invento
un grup de 5 fixes
que són els que van escrivint sempre
que per cert
encara no m'heu trucat
hauria de ser
o sigui
són tots aquests autors
que van passant en funció del quadern
i del que poden aportar
en aquest quadern
exactament
exactament
anem a buscar especialistes
a veure
això funciona
de la següent manera
cada any
fem com una convocatòria
i la gent que creu
que pot fer un quadern
sigui d'un poble
o d'un tema
doncs
perquè diguéssim
que la col·lecció
té com dos famílies
dos branques
el que en diem
monografies locals
i el que en diem
guies temàtiques
doncs
els candidats
els que pensen
que poden fer un tema
ens envien
doncs
una proposta
que ja està també definida
i a final d'any
la recollim totes
ens reunim
i valorem totes les que hi ha
i aleshores
en funció de com escriuen
de com plantegen l'índex
del tema
si és a dient o no
doncs
ho tirem endavant
i els encarreguem el tema
però també hi ha vegades
que és al revés
que hi ha temes
que considerem
que són
que no estan prou
ben atesos
llavors nosaltres
fem gestions
com per trobar
aquell especialista
que ho pugui fer
aquella persona
que inclús persones
a vegades
que no són estrictament
d'aquí
però
per exemple
ara estic pensant
en Manuel Forcano
que és un especialista
en el món
doncs
jueu
i que ara
li vam encarregar
un quadern
per revisar
justament
el primer quadern
de la col·lecció
dels jueus
que quan es va fer
el quadern dels jueus
tot estava molt
en les beceroles
i aquest
Manuel Forcano
ens farà una revisió
sobretot tractant
tu des del tema
de la càbala
i això
han anat
o sigui
contactar amb ells
perquè ho puguin fer
reptes
que pugui tenir
ara mateix
és que quan passen
40 anys
és allò
que dius
el primer de tots
és sobreviure
que això em sembla
que ve
i és molt
però a partir d'aquí
reptes que pugui tenir
ara mateix
els quaderns
de la revista
de Girona
de present
i de futur
sí
n'hi ha dos
una
equilibrar
el territori
perquè
vulgues o no
que també
anem a buscar
autors
també contactem
amb els ajuntaments
per buscar autors
de pobles
quan veiem
que no n'hi ha
que no surt
però
hi ha comarques
que estan molt ben cobertes
i n'hi ha d'altres
com per exemple
el Gironès
misteris
perquè no està coberta
ens falten molts i molts
quaderns
però com pot ser
tu mires diverses vegades
com pot ser
que no hi siguin
aquests quaderns
doncs no
l'àrea del Gironès
no està massa ben representada
carai
estem a un 70%
dels pobles
de tota la demarcació
i l'àrea del Gironès
especialment
no està ben representada
d'altres comarques
com l'Ala Empordà
hi ha tants i tants pobles
que encara que n'haguem fet molts
també en falten molts
llavors aquest és un dels reptes
intentar equilibrar
la representació del territori
i l'altre que aquests dies
en tornem a parlar
i que se n'ha parlat
diferents vegades
és per exemple
els casos
el cas de la Cerdanya
que a mi em sap greu
exactament
perquè
el cas de la Cerdanya
doncs
en podem fer molt pocs
de quaderns
perquè de pobles de la Cerdanya
que pertanyen a la demarcació
de Girona
no són tants
en canvi
n'hi ha que són
de la demarcació de Lleida
i continuen sent Cerdanya
o n'hi ha que són
de la Cerdanya Francesa
de la Catalunya Nord
llavors
jo vaig repetint
i reiterant
a veure si les autoritats
i institucions
es poguessin posar d'acord
per poder cobrir
tota la Cerdanya
perquè com a història
té una unitat
o bueno
Catalunya Nord
va llaspir també
clar
o sigui que poguessin treure
els quaderns
doncs
de l'altre costat
de la frontera
que és la Catalunya Nord
i la demarcació de Lleida
que serien
estem parlant
ara de memòria
de 3-4 quaderns
per una banda
i 3-4 per l'altre
seria un puntazo
això s'està parlant
l'altre dia
va tornar a sortir
en la taula rodona
jo crec que estaria molt bé
perquè per exemple
també ens passa
que hi ha vegades
que fem quaderns
que són de la província
de Barcelona
perquè
penseu que és Viladrau
crec que és el que
ara ho dic de memòria
que està allà
sí
hi ha zones
que toquen
que la demarcació
provincial
no és una altra
però que continuen
sent la nostra comarca
llavors
en aquests casos
sí que els anem
equilibrant
també
són els reptes
que tenim
doncs mira
per comentar això
hi ha moltes coses més
demà a les 6 de la tarda
la Carla Raula
si de cas
sí sí la idea és aquesta
i els castells
sí perquè l'altre dia
va ser més institucional
va estar bé
però ara és més
anar una mica
a la profunditat
en la filosofia
de la coèrcia
doncs ja queda apuntada
la nostra profunda agenda
també
Rosa Maria Gil
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
que vagi molt bé
per prendre atenció
amb això
gràcies
l'actualitat en 180 segons
cada hora en punt
on arriba l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat
i del país
tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins
informatius horaris
a Girona FM
la gironina
descobreix Girona
com mai abans
ho havies fet
els quatre rius
amb saït esvai
entrevistes
gent
cultura
històries
Girona
pren la veu
al 92.7 FM
a les plataformes
i a les nostres
xarxes socials
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
entra
el Jardí de l'ànima
el programa sobre benestar
consciència i transformació
personal
de Girona FM
amb
Vim Magarolera
Afra Quintanes
i Lavínia Martorano
Cada dues setmanes
els dimecres
de 3 a 4
de la tarda
i quan vulguis
en podcast
a Girona FM
Cucodril Club
Cucodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60
70-80
Escolta Girona FM
els matins de diumenges
de 10 a 12
i els dissabtes
també de 10 a 12
però de la nit
és el temps del
Cucodril Club
tot un clàssic
de la ràdio
programa divulgatiu
de la cultura musical
pop rock
recorda
diumenges de 10 a 12
del matí
dissabtes de 10 a 12
de la nit
aquí a Girona FM
92.7 FM
Cucodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
Hasta luego
Cocodrilo
No pasaste de caimà
Hasta luego
Cocodrilo
García i Tarribas
Associats
el programa que et convida
a explorar
la realitat cultural
de Girona
amb Pere García
i Guillem Tarribas
explorem
el món del cinema
la música
el teatre
i els llibres
un viatge
apassionant
pel teixit cultural
gironí
Cada divendres
a les 3 de la tarda
i dissabtes
a les 11 del matí
obre la finestra cultural
de la nostra ciutat
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
El més clàssic
i el més actual
del sou
cada dos divendres
a les 10 de la nit
al 92.7
de la FM
i en podcast
a gironafm.cat
La càpsula
el programa dedicat
a la música sul
amb Oriol Mas
L'actualitat
en 180 segons
Cada hora en punt
arriba l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat
i del país
Tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins informatius horaris
a Girona FM
La gironina
ADN Gironí
ADN 92.7
La ràdio de Girona
Entra al Jardí de l'Ànima
El programa sobre benestar
consciència i transformació personal
de Girona FM
amb Imma Garolera
Afra Quintanes
i Lavínia Martorano
Cada dues setmanes
als dimecres
de 3 a 4 de la tarda
i quan vulguis
en podcast
a GironaFM
Punt Cat
Recupera tota la programació
a GironaFM
Punt Cat
tots els nostres continguts
de Quilòmetre Zero
Informació
Entrevistes
Esports
Cultura
i tot el que passa
a Girona
Descobreix el que tenim
per oferir-te
a GironaFM
Punt Cat
Disponible on
i quan vulguis
GironaFM
La teva ràdio
La Gironina
Del 24 d'octubre
al 2 de novembre
arriben les fires
de Sant Narcís
a Girona
Viu la cultura popular
la música en directe
les arts escèniques
i les fires
No et perdis el pregó
els gegants i capgrossos
les sardanes
o els castellers
i els concerts
a la copa
Consulta el programa
a Girona.cat
barra Fires de Girona
i segueix l'actualitat
de la festa
a Instagram
arroba Fires de Girona
i arroba Girona
guió baix
cat
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
Girona FM
I ja escoltem de fons
el Come Together
en aquest cas
és el capítol de després
del Nito Figueres Project
que per això el vam conèixer aquí
als quatre rius
parlem del The Beatles
en blanc i negre
una proposta íntima
també amb les ulleres
o amb la uïda
en aquest cas
del Nito Figueres
que ens reconverteix
doncs
el que ha escoltat
a través d'aquest piano
i per això mateix
ho presentarem
aquest dissabte
dia 11 d'octubre
a les 10 del vespre
al Sunset Jazz Club
de Girona
per comentar la jugada
perquè em sembla que de piano
en sap moltíssim més que jo
Nito Figueres
bon dia
bon dia
com anem?
molt bé
encantat
l'última vegada
que vas venir
pel Nito Figueres Project
ja anaves a tope
i ara
encara et sobrava temps
per dir
vinga va
una volteta més
sí
bueno
és allò
d'intentar
que no quedi
en gaires espais buits
perquè
en aquesta feina
un espai buit
és
menys entrades
és l'oblit
saps?
clar
i bueno
m'ha venia de gust
fer alguna cosa
diferent
del que era
la proposta
de
Nito Figueres Project
entenc
què ets fan dels Beatles?
a mort
sí?
sí
sí
2015 Estadio Olímpic
2015?
Estadio Olímpic de Montjuïc
què va passar?
vas anar-hi tu
crec que els Rollins van tocar
perquè és el que vaig anar jo
ah no
no
no
els Rollins
els Rollins per exemple
m'agraden
ah
però és que
estimo els Beatles
clar
és
és diferent
és
per què els Beatles?
com van entrar la teva vida?
mira
per un amic
quan jo anava
quan era
13-14 anys
a l'escola
un amic meu
que es bateria
en Ricard Santaló
que d'aquí Girona
més a més
doncs
em va ensenyar
bastants artistes
que jo no coneixia
i que després
doncs
van influenciar molt
la meva vida musical
i la meva vida en general
els pigis
Stevie Wonder
i uns
els Beatles
que
de fet
jo ja els coneixia
ja sabia qui eren
però no els havia escoltat mai
amb atenció
i ell em va deixar
l'album blanc
dels Beatles
me va obrir
la visió
total
i aquesta història
d'amor
va començar
en aquell moment
i fins ara
molta fidelitat
i al final
quan dius que t'obren
tot un món
vull dir
tu ara ja
quan passen uns anys
agafes
i tot aquest món
no sé si al final
l'objectiu és aquest
però intentes sintetitzar-lo tot
a través
de la teva mirada
o de les teves ulleres
de fet
ja he fet
algun altre disc
que eren versions
dels Beatles
però era en grup
l'any 2017
vaig treure
White Pepper
que era
un disc
dedicat a l'album blanc
i al Sgt. Pepper
White Pepper
i
però
resulta que
l'any passat
ara fa un any
vaig participar
en un homenatge
a Josep Maria Francino
que era un periodista
i a més a més
doncs tocava la guitarra
en grups i tal
que era un fanàtic
que ha mort dels Beatles
i a més a més tenia
o sí
tenia
un museu
amb
ah sí?
sí, sí
amb tot
tot referències dels Beatles
a nivell de
bueno
des de discos descatalogats
mercandising
dels Beatles
però
de lo millor d'Europa
bueno
se li va fer un homenatge
perquè es va morir
en el seu moment
i
i resulta
que bueno
jo era
jo era un dels participants
i resulta que
de públic
hi havia
un amic meu
en Ramon Moreno
que és
un dels responsables
del Beatles
weekend
de l'Estartit
quan vaig baixar
vaig parlar amb ell
i ell
se li va ocórrer
la
la
idea
de dir
ni tu
i hòstia
perquè aquest any
que ve
en el Beatles
weekend
per què no prepares
un concert
a piano sol
de temes dels Beatles
segons la teua visió
hòstia
m'hi vaig enganxar
d'una manera brutal
perquè em va semblar
una idea
fantàstica
una idea
engrescadora
i
he estat
pràcticament
tot el que és
des de
gener
fins ara
preparant-ho
perquè esclar
estem parlant
d'un grup
que
encara que
en alguns dels seus temes
hi ha piano
hi ha teclat
hi ha
és un grup
que
el que
passava més
era les guitarrers
i
bueno
he de fer un treball
bastant
dur
de
sintetitzar
la seva música
i la manera
que ells tenien
de
fer-la
i d'interpretar-la
a
una cosa
que té
tecles blanques
i tecles negres
però ha sigut un viatge
fabulós
i tot i que ja
el vaig estrenar
a l'estertit
al juliol
aquest concert
d'aquest proper dissabte
d'Ionze
em fa
moltíssima
moltíssima il·lusió
ensenyar a la gent
el que he fet
és que
t'ho dic perquè
ara parlaves de reptes
però després ja
és que al final
el piano és harmonia
i com aconsegueixes
trobar l'harmonia
entre
allò que t'agrada
en aquest cas
els Beatles
i allò que fas
en aquest cas
el teu espectacle
perquè entenc que
no
o sigui
no ho planteges
d'una creació
des de zero
sinó que
tu mateix també
intentes buscar
com aquest equilibri
entre
l'estandard
dels Beatles
i en aquest cas
tu
ho has explicat també
que
és això
el que a mi
m'ha costat més
és
trobar aquest equilibri
que en parles
però
al final
es troba
és
una miqueta
trobar
els punts
que es reconeixen
diguem
la manera
que
que ells
feien música
bueno
a part
acabaran ser
uns vanguardistes
a molts nivells
musicalment
tècnicament
socialment
jo
jo
reconec
d'alguna manera
la
la
com ho diria
jo
el
el
el
el
el
la ràdio
de Girona
Girona FM
els titulars