partners i col·laboradors del club, així com membres de la junta directiva, equips esportius i staff tant del primer equip masculí com de l'Espargirona. I pel que fa al temps, dia avui amb sol i núvols en una jornada que pot arribar als 15 graus de màxima. Això és tot!
Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Esvall.
Avui és dijous, 19 de març del 2026, i em treu de polleguera haver de seguir amb la mateixa cantarella de sempre. Ahir a la tarda, després d'un dia trepidant de feina i sense saber ben bé ni com em dic, arribo a l'estació de Girona per tornar cap a Figueres. Ben bé a les 6 de la tarda. Doncs m'hi vaig trobar unes pantalles diabòliques controlades des de Barcelona que anaven sumant 5 minuts cada 2 per 3 i avançaven les hores com puja el preu de la gasolina fins ben bé dos quarts de 9 del vespre.
Una prova, en aquest cas, o una pobra dona fent d'informadora que no en tenia cap culpa però tampoc tenia ni idea del que estava passant. Tota en resum i en definitiva. Quin dia passa any empeny i sembla també que tot vagi endavant excepte els trens.
I la persona que sempre segueix el peu de la lletra, això de qui dia passa any, empeny, és ni més ni menys el bo de l'Arnau Vila i Elvira. Bon dia i bona hora tingui vostè. Molt bon dia a totes i tots i bon dijous i paciència a la gent que ens està escoltant des del cotxe, perquè hi ha alguns punts de retenció a la ciutat, però d'aquestes vagues... És que és el que t'anava a dir, o sigui, a part això és el que em sembla més civilí de tot plegat. O sigui, ahir van dir que hi havia un robatori de coure no sé on.
En definitiva, arribo a les 6 de la tarda a l'estació de Girona. Ben bé, fins a 2 de 9, que no sortim cap a Figueres.
Amb una dona que pobreta, ja et dic, d'informadora, bueno, és que pobre senyora no en tenia cap culpa, però és que tampoc tenia ni idea. Si és que li preguntaves i li deies, bueno, què ha passat? I diu, és que no ho sé, fill. I llavors et quedaves allà, dret. Però és que, a més a més, agafo i dic, vinga, va, cap problema, escolta, demà a Girona tocarà agafar el cotxe. Clar, vaga educativa, tallant carretera Barcelona des de l'esclat de Sarrià de Ter, també des del Leroy Merlí, no sabeu que ha sortit. Sí, diversos punts, sí. Des de Salt, ara se'n van cap a la Generalitat d'aquí una estona...
I llavors, bueno, m'he quedat així i he dit, bueno, avui ens resignarem i com que he de tornar d'hora cap a casa, intentaré, no ho sé, si de cas l'entrevista l'acabes tu, Arnau Vila, i surto ara, aviam si arribo a les 6 de la tarda. Però vaja, ja ho trobaríem en qualsevol cas. Dijous, encara ja al cap de setmana, em sembla que tens alguna coseta marcada a l'agenda que encara no es pot dir que ho comentarem, si de cas dimarts que ve. Sí, el dimarts ho comentarem. Ah, i dilluns també. I dilluns, tota la setmana, jo crec. Sí. Tota la setmana... També diré, tot Girona ho deu saber ja, el que passa que no ho podem dir. No ho sé, però no ho direm, no ho direm perquè... Però, o sigui...
Tranquils i tranquil·les, perquè dilluns, com entrem això tan espectacular, eh? Home, segur. Però és bona notícia. Sí, home, és una bona notícia. Si fos dolenta, intentaríem no dir-la. O dir-la de potser més suau. No, directe. Jo no dono males notícies. No m'agrada. Això que ho facin els metges, en tot cas. Sí, sí. Però vaja.
ara d'aquí uns instants comentarem el Converses de sobretaula al mote, el diàleg sobre l'Empordà i també el país d'avui, aquesta proposta de Gavarres que ens porten el Joan Armenguer i també el Xavier Febrés, això d'aquí uns instants, tot això fins pràcticament al punt de dos quarts de 12 del matí, on Arnau Vila, no sé si sabies que el dia 21 de març
És el dia mundial de la poesia. Molt bé. Això és perquè has vist el Lluís Lucero per aquí fora, no? Sí, no, i a més a més tenim el goig i l'honor i la gran tasca de poder enregistrar poesia en farcets, que avui el podem escoltar, avui el tindrem, eh, a les tres. I tant. Quina llàstima que perdéssim el com era allò que teníem les poesies a les 10 del vespre. Cap dia sense poema. Cap dia sense poema, me'n recordo.
A mi m'agradava, eh? És a dir, ho hem ajuntat tot en aquest format de mitja hora, que hi ha tota la informació, anècdotes i la poesia en primera mà. Però a mi m'agradava això, que posaves aquesta ràdio a l'hora golfe i sortia amb poemes, que dius, ostres, veus que bé? I tot això també ens portarà fins pràcticament al punt de tres quarts amb la secció d'Eduquem-nos amb Mana Julià, que també està de camí cap a aquesta emisora de ràdio del 92.7 de l'AFM.
Passa 9 minuts al punt de les 11 del matí. Comencem!
Avui ens asseiem metafòricament a un sobretaula per parlar de territori, d'identitat i, per què no dir-ho, també de futur. El llibre Converses de sobretaula al motel, de Joan Armenguer i també Xavier Febrés, proposa una mirada lúcida, també a vegades incòmode, sobre l'Empordà i, per extensió, el país que tenim avui. Un territori que sovint s'ha idealitzat, l'Empordà. Vaja, sí que n'hem parlat moltíssim aquí que s'ha idealitzat cada dia, pràcticament, però que aquí també es dissecciona amb dades, també amb memòria i amb esperit crític.
Primer de tot, Joan Armenguer, Xavier Fabrés, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Molt bon dia. I benvinguts a casa vostra, si és que hi ha casa d'algú, que deia en Cisa. Efectivament, gràcies per la rebuda. Només faltaria, el que sí que és casa nostra, i no sé si casa de tothom també, és l'Empordà, vaja, que és el nostre tret de sortida, però abans de tot això, em pregunto quantes vegades, no sé si l'estaríeu comptades, que heu anat a dinar i heu tingut sobre taules el motel.
jo crec moltes innombrables en Xivé més que jo segurament també perquè té uns pocs anys més que jo però bastantes vegades i sobretot en aquests darrers temps amb en Xivé i altres amics tenim una cita mensual
en el motel i que arran d'aquesta cita mensual doncs és on es va començar a gestar aquestes converses que han donat com a producte aquest llibre com deies de l'editorial Gavarras
Sovint amb els amics, de fet, quan estem fent dinars també sobre taules que s'allarguen, sempre diem això d'estem intentant arreglar el món. No sé si és el que intenteu vosaltres també a través de les vostres sobretaules d'aquest llibre, si és arreglar el món o més analitzar-lo potser.
No, però jo crec que posar les idees en clar, és a dir, convertir una tertúlia en un escrit que sempre té més ordre que no pas quan es parla verbalment, jo crec que això sempre ajuda, si no arreglar el món, almenys a entendre'l una mica més.
En el fons aquest llibre, Converses de sobretaula al motel, són les nostres sobretaules passades en net, no és més que això. I mira si hem idealitzat tots l'Empordà, em sembla que comenceu primer de tot amb una cita de Josep Pla. Per què l'Empordà com a punt de partida? Per parlar després de moltes altres coses.
Com es diu en el llibre, és la comarca fundacional, d'alguna manera. I aquella frase del poeta Maragall, que si l'Empordà deixés d'existir, Catalunya podria continuar subsistint. Però si l'Empordà no existís, Catalunya ho tindria més complicat per ser.
Segurament per això, perquè és una comarca molt idealitzada sobretot des de fora de l'Empordà i és el que en el llibre també com a punta partida s'analitza i es veu a partir de tota la gent, de tots els intel·lectuals, els escriptors que n'han parlat, que n'han fet elogis des de fa molts i molts anys pràcticament a principis del segle XX s'ha anat idealitzant una comarca
que té una singularitat, però que de portes endins té altres particularitats no tan excelses com la visió que moltes vegades se li vol donar des de l'Empordà en fora. Sí, però malgrat...
Joan Armenguer és un exalcalde de Figueres durant tres mandats, per tant, domina molt el tema, jo soc un amant de l'Empordà des de fa molts i molts anys, però tot i així, nosaltres insistim en que el que expliquem en aquest llibre és aplicable a qualsevol comarca, és a dir, totes les comarques tenen els seus atractius, totes les comarques tenen la seva història i la seva personalitat, per tant,
Nosaltres parlem del que ens agafa més a prop, però és generalitzable, és aplicable al conjunt del país. És que precisament jugueu amb aquesta tensió tan periodística també entre allò local i allò global, això sí, agafem el marc de referència al país, per entendre'ns.
Efectivament, des de l'Empordà acabem parlant del país i des del país acabem parlant de l'Empordà. Per tant, és una relació recíproca i, com deia en Xavier, són unes converses que no tenen únicament un interès territorial, local, sinó que tenen un interès de país perquè els temes que han estat subjectes a aquestes converses
Són temes, diguem-ne, ja universals, i a nivell de país afecten a qualsevol part, des de Ponent fins allà avant, des del nord fins al sud, doncs els temes en major o monograu, doncs a qualsevol comarca del país es pot sentir identificada amb bastants dels temes que tractem a la dotzena de converses que figuren ara.
A més, ja em sap greu perquè no m'ha donat temps a passar comprant xoves i vi de la casa, almenys per poder fer el sobretaul aquí, però el que sí que volia preguntar-vos és quin és el punt de partida, és a dir, com tenim l'Empordà ara mateix? Bé, llums i ombres. No, sí, clar. Més ombres que no pas llums? Aquesta és la pregunta, també.
A veure, el país en general, Catalunya... En el llibre diem, quan el Joan Armenguer i jo mateix vam néixer, Catalunya tenia 3 milions i mig d'habitants. Ara ens acostem a 9 milions. És a dir, el país, en el temps d'una vida com la nostra, ha triplicat. Només això ja representa un canvi brutal. A més a més,
ha triplicat no pas pel dinamisme de la demografia interna dels catalans sinó per la immigració primer la immigració andalusa després la immigració àrab i africana en general
tot això representa uns reptes, ho veiem ara ho comentàveu fa un moment amb la mobilitat, amb les comunicacions, és a dir, és evident que no podem tenir una xarxa de transports públics per 3 milions igual que per 9 milions bé, tot això són els problemes de l'època, és a dir, som un país en evolució, som un país...
que atreu immigració perquè hi ha llocs de treball, això vol dir que hi ha vida econòmica, i al costat d'això és necessari que les infraestructures i les autoritats responsables de governar-nos s'adaptin també a aquesta evolució. Llavors el paisatge possiblement continua sent molt bonic, però la realitat humana ens exigeix que ens posem al dia.
Ara parlaves, de fet, del paisatge, parlaves també dels llocs de treball, al final va una miqueta tot relacionat, perquè això vol dir que anem també enfocats cap al turisme. No sé si a la vegada l'Empordà, aquest turisme és la soga que ens aguanta i que ens escanya. Efectivament, és a dir, prenent el fil del que deia en Xavier, aquest Empordà, que té unes singularitats i uns potencials molt importants, el paisatge, la cultura, la gastronomia, el patrimoni,
Però té també una estructura econòmica molt basada en el sector turisme, en el sector serveis, que són els sectors que tenen un mercat de treball més precari i, per tant, on la gent es guanya menys la vida. En el llibre reproduïm una frase del geògraf Oriol Nelo
que diu que aquest eslògan, salvem l'Empordà, l'hauríem de reconvertir en salvem els empordanesos, en el sentit que és on hi ha la problemàtica, és a dir, aquests salaris baixos que produeix aquesta estructura econòmica,
que és el que cal revertir. I d'això ens reflexionem en el llibre, en diferents converses, ens reflexionem a partir del model turístic, i reflexionem a partir que l'Empordà hauria de tenir una base industrial més potent, que permetés tenir també un mercat de treball amb més valor afegit,
Són unes converses, o unes sobre taules, llargues sobre taules, que a vegades començaven a primera hora del matí i acabaven a altres hores de la tarda, que ens ha portat a aquestes reflexions que, com deia també Xavier fa uns moments,
doncs des de qualsevol punt de Catalunya els pot portar també a reflexionar sobre el seu propi territori, perquè hi ha elements que són comuns arreu del país. S'ha difuminat la identitat dels empordanesos?
S'ha difuminat la identitat dels empordanesos. Jo crec que, per reprendre el fil del que deia fa un moment, fa un moment simplement evolucionat. És a dir, un empordanès que en aquest moment tingui 15 o 20 anys, segurament pensa d'una manera bastant diferent d'un empordanès que en tingui 70, 80 o 90. El món evoluciona i, per tant...
Les realitats també, no? I segurament aquest jove empordanès d'avui tingui enormes dificultats per trobar un pis de lloguer assequible i es plantegi la possibilitat de les pròximes eleccions votar a l'extrema dreta, no? Tot això són novetats que ens porta el temps, no?
Ara, jo també voldria insistir en una altra cosa. Aquest llibre l'hem fet per passar-nos-ho bé, per disfrutar. És a dir, si no hi hagués l'element de la sobretaula al motel, probablement no l'hauríem fet. I amb això vull dir que de vegades les idees de país també es poden plantejar d'una manera divertida, lúdica, entretinguda, i això és el que hem intentat, que sigui una cosa llegidora, amb el seu sentit de l'humor, amb la seva ironia...
i que ens acostumem a pensar i a practicar l'esperit crític en un punt de diversió. Jo us he de dir una cosa, i és, sempre tinc molt poc temps per llegir, però hi ha una cosa del format que simplement m'ha encantat, que és, conforme entres, és literalment un diàleg. És a dir, és Joan Armenguer comença, Xavier Fabrés continua, i així successivament al llarg de tot el capítol. O sigui, no sé si això...
És una cosa que simplement heu dit, doncs vinga va, fem-ho d'aquesta manera, t'ho dic perquè ho trobo sensacional, de fet estructuralment no havia trobat encara mai res semblant que jo recordi, mira que n'he fet de llibres, eh.
Sí, és una idea que neix precisament d'en Xavier. En Xavier em va fer la proposta, després ja que portàvem unes quantes sobretaules en el motel, portàvem ja alguna copa d'armanyac, o després de la copa d'armanyac sortien les idees, i així va néixer la proposta, i que a mi em va semblar interessant, perquè és la manera de...
de confrontar, i de fet també jo crec que més a més tota l'exposició que hi ha al llarg del llibre, és a dir, les mateixes idees transcrates en línia darrera línia, segurament que no tindrien la forma i el lector no trobaria potser tan a més la lectura del llibre.
Per tant, és un format que, una vegada hem vist el resultat, n'estem encantats. És a dir, l'editorial Gavarres està fent molt bona feina. La portada, que no n'hem parlat, és una portada excelsa, és a dir, que reflecteix a la perfecció aquesta idea de les converses de sobretot al motel. Amb un dibuix de l'Àngel del Poço. Exacte, amb un dibuix de l'Àngel del Poço. Molt bo, per certs.
amb un dibuix del mateix motel i amb una imatge que t'identifica l'Empordà aquest Empordà que deies abans sí que hi ha una cosa que cada vegada jo percebeixo més abans hi havia una certa tendència a parlar de l'alt i el baix Empordà jo crec que cada vegada això s'ha anat perdent i els empordanesos es considerem, siguem de l'alt o siguem del baix, que som empordanesos
També seguint una miqueta la línia de globalitat, no? Vull dir, que ara també un empordanès pot dir que és gironit també, entenent comarques gironines com a conjunt. Bueno, això ja ens costa més, dir que som gironins. En tot cas, el futbol ens hi apropa més. Però, que per cert, a Girona li dediquem un capítol, un capítol que es titula Girona m'enamora o m'ignora.
Però en el llibre també diem que ja fa uns quants anys, en el segle XIX, hi havia escriptors que deien que l'Empordà començava en el carrer Ballesteries de Girona. Per tant, aquesta idea que l'Empordà arribava molt més lluny d'allà d'arribar ara.
i per tant podríem dir que amb aquesta idea que és de pell i forgues Girona era una de les perifèries de l'Empordà del XIX és que si em permet Joan tu crec que vas viure com a alcalde una època on encara hi havia un piqué sa per entendre'ns entre Figueres i Girona
Jo recordo que de petit, jo de petit seguia amb els meus pares, seguia amb el futbol i venia al camp de Vista Alegre. Imagina't si ja tenim uns quants anys. Malauradament això, ara ja s'han perdut aquests camps i s'ha perdut aquesta rivalitat per la distància que tenim futbolísticament parlant.
Teniu la sensació que l'Empordà ha estat congelat durant uns quants anys? Que va parar en el temps durant uns quants anys i que... Bueno, em sembla que ens hem de despertar. No, en absolut. Només has de fer una mirada al paisatge per veure que no està gens congelat.
que cada vegada està més petrificat, això sí, en el sentit de la construcció. I amb això també hi dediquem una certa atenció, perquè és molt curiós que la política turística, sobretot la política immobiliària turística de la democràcia, ha estat exactament igual, per no dir pitjor, que la política immobiliària turística del franquisme. Això és un fenomen considerable. És a dir, la democràcia no ha posat...
ordre a l'urbanisme turístic. De tota manera, m'agradaria insistir en això que has dit fa un moment de la forma de diàleg del llibre. Nosaltres pensem que les tertúlies, les sobretaules i el debat d'idees pot ser divertit i pot ser amè, i per això defensem l'art de la conversa. L'art de la conversa per escrit, és a dir, ordenant...
les frases, no com una tertulia radiofònica que té un altre registre, té un altre estil, sinó com una tertulia literària en el sentit que es fa per escrit, però sempre defensant...
que les coses s'han d'entendre amb facilitat i que les persones que parlen han de fer l'esforç per fer-se entenedores sense excessives dificultats. Aquella idea del segle XIX que la cultura és una cosa reservada a les èlits erudites, això s'ha acabat.
les converses fins i tot transcrates per escrit han de ser entenedores i divertides i instructives per a tothom a mi el que sí que em pica molt la curiositat una cosa i és dues persones que us coneixeu de tants anys que agafeu i en premeditació i nocturnitat dieu anem a fer un llibre sobretot plegat us heu emportat en algun moment alguna sorpresa l'un de l'altre a l'hora de fer aquest llibre?
sigui d'idees, sigui de plantejaments, o més o menys ja sabíeu els trets per on anirien? No, tot i que amb en Xavier no fa tants anys que ens coneixem, però han estat tant les converses de sobretaula, formals, en el motel,
com els contactes que hem tingut amb motiu de fer llibre, han estat molt fluides. Ha estat un mètode de treball amb molta fluidesa. És a dir, jo crec que ha estat molt gratificant en aquest sentit.
perquè ho hem fet, doncs, telefònicament, ens hem vist presencialment, ens hem escrit molt amb correus electrònics per anar posant les coses en el seu lloc. Però jo destacaria la fluïdesa, és a dir, que ha estat un exercici, jo crec que molt saludable, i sobretot com veus després el producte, el resultat, no? I tot tornes a llegir de nou.
dius que hi ha un fil conductor al llarg del llibre que té veritablement un interès i un interès no només pels empordanesos és a dir, en general aquest llibre pot ser llegit des de qualsevol punt de Catalunya i també sobretot des de Girona perquè en parlem de Girona i de Girona com te deia hi dediquem un capítol específic en aquest Girona m'enamora o aquest Girona m'ignora
I també parlem de l'evolució de Girona, quan Girona només tenia 7 quilòmetres quadrats, que era una ciutat pràcticament emmorallada, i de petits hi havia un eslògan, Girona quatre vegades immortal.
quatre vegades. Home, i tant. Puts suspensius, però és clar que Llegerna de Sack y Alamotres avui en té 39. Ara és una altra història. I reflexionar sobre això també et permet veure com altres ciutats, com han anat les evolucions demogràfiques i de geografia,
perquè la geografia també hi compta molt, no només en plan contemplatiu, com és en l'Empordà, sinó també hi compta per les mides que té cada territori per poder implantar les seves activitats, els seus habitatges, els seus espais, etc. Ara aviam si puc borxar una miqueta el Xavier. Xavier, tu t'has sorprès alguna cosa del que t'hagi pogut dir en Joan a l'hora de fer aquest llibre?
M'ha sorprès la seva capacitat d'adaptació a l'esforç de claredat que jo li demanava. Joan Armengena deixa de ser un economista i un polític socialista una mica acostumat als discursos més oficials o més tècnics, no? I jo li reclamava...
que el que expliquéssim s'havia d'entendre amb facilitat. I això és el que tu deies fa un moment de la fluidesa d'aquest llibre. Els seus primers lectors, és un llibre que ha sortit fa poques setmanes, però tots els primers lectors ens han posat l'accent en això, que es llegeix amb molta facilitat. I això és el que jo perseguia, que un home experimentat o dos homes experimentats s'expliquessin amb claredat.
Més enllà de tot plegat, jo us he de dir que la sensació que tinc és que us ho heu passat pipa fent aquest llibre. Home, és que d'això es tractava, eh? L'escenari compta molt, eh? És a dir, aquella comoditat del menjador, del mòtel, i compta molt. I no només la comoditat material, també, l'acollida, l'hospitalitat... Jo crec...
Sempre dic que la catedral de l'Empordà no és la basílica de Castelló d'Empúria, sinó que és el motel emportà de Figueres. Jo fa un parell d'anys vaig publicar una història del motel emportà que es titula Motel Empordà Elogi de l'Amor Estable en el sentit de la continuïtat d'aquesta calidesa d'acollida que té el motel. Jo crec que el llibre no existiria sense aquest feeling
en un lloc determinat, però un lloc no en el sentit de les parets, ni tan sols en el sentit del contingut del plat, sinó, com diem a la dedicatòria del llibre, el dediquem a Jaume Sabirós, al seu fill Jordi Sabirós i al cap de sala Joan Manté, com a anfitrions per excel·lència i inductors de vida intel·ligent. Jo crec que és un escenari que indueix a l'art de la conversa intel·ligent.
També tu deus haver passat pipa, no, Joan? Corroboro tot el que diu en Xavier. A més, l'escenari és un escenari ideal. En un temps de modes, en un temps en què la gastronomia es guia per estrelles, a l'Empordà tenim la gran sort
de tenir un mòtel que precisament aquest any se celebrarà el centenari del naixement del seu fundador, Josep Mercader, però que porta cap a 70 anys d'existència i que continua sent un referent. Un referent indiscutible arreu del país,
per les qualitats que en Xavier ha fet esment i que és un espai que permet fer aquestes sobretables i com a resultat permet que d'aquestes sobretables en surtin productes com aquest llibre
I parlàvem ara d'un escenari sensacional. Segur que hi haurà molts escenaris, no sé si tants sensacionals, per presentar aquest llibre. De moment ja s'ha presentat a Figueres i segur que un bon munt, perquè si és de l'editorial Gavarra es vol dir que us tocarà fer una ruta, si més no, llarga i intensa. Però bé, això ja ho trobaríem. Això és bo, això és bo. Precisament avui a Girona. Avui la tenim a Girona? Avui la tenim a Girona. Ah, molt bé, a quina hora?
a les 7 de la tarda a la llibreria 22 tots dos acompanyats per un amic vostre com és en Jordi Grau home, sensacional per tant, tots tres farem una sobretaula sense armanyac sense taula farcida com hi ha en el motel però sí que serà una sobretaula de paraules com, repeteixo, que avui a les 7 a la llibreria 22
Joan Armenguer, Xavier Fabrés, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, per aquestes converses de sobre taula al motel i que vagi molt i molt bé la presentació i les presentacions. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival d'enoturisme on olvida l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb vici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Fins demà!
I quan passen uns minuts ja del punt de dos quarts, concretament passen sis minuts, encarem la nostra particular agenda i és que és moment de celebrar no només un dia, sinó tot un seguit de dies el Dia Mundial de la Poesia, que el tenim marcat per aquest pròxim dia 21 de març. Per poder comentar la jugada, m'acompanyen avui, com no podia ser d'altra manera, Lluís Lucero Comas, bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya Dolors Reig, bon dia i bona hora. Bon dia. I primer de tot...
El que dèiem. Nosaltres, com que som uns avançats a la nostra era i a la nostra època, si tenim el Dia Mundial de la Pol·legia el dia 21, hem començat a celebrar-lo des del dia 15. Sí, sí. Exacte. Amb tot un seguit d'actes. Sí.
Bé, alguns, a veure, no traiem el mèrit a ningú. Nosaltres vam ser convidats i concretament hi van participar el Lluís, la Rosa Font, la Mercè Saurina, acompanyats amb música i veu de Glòria Vila i Marcel Torres a l'escala dels llibres, el dia 15. Per tant, vam fer el que ens suggeria la institució de les lletres catalanes, començar el dia 15 i acabar el dia 25.
Som així de disciplinats. No se us van portar el vent a vosaltres? Una d'elles sí, però va a sobreviscos. La poesia ho salva tot. Llavors ahir, que encara ho tenim molt fresc, el dimecres 18, vàrem fer en el marc d'una exposició que tenim...
a la sala d'actes de l'hotel d'entitats que es diu Dones que han deixat empremta, vam fer quatre de les dones que hi ha allà que són poetes i n'hi vam afegir un parell de collita pròpia, diguéssim, una Clementina Arderiu perquè també és l'any Clementina Arderiu.
I llavors ja ens anem acostant el dia 21, que deies tu, Seït, i el divendres 20 fem l'acte central a Girona del Dia Mundial de la Poesia, i el dia 21, que és el mateix dia a dia que fan a Barcelona l'acte central, el fem també Sant Miquel de Flóviar. Per el divendres 20 jo passo la paraula a en Lluís, perquè ell és qui ha de fer la glosa...
El poeta triat aquest any. Ah, molt bé. En principi, evidentment, l'Institut de les Lletres Catalanes tria el poeta, aquest any torna a ser un illenc, un mallorquí, és Blai Bonet, un personatge complicat i molt interessant, i llavors el format, diguéssim, que hem organitzat des d'Amics de l'UNESCO per l'activitat de demà és el format tradicional, és a dir...
hi haurà una glosa sobre el poeta breu perquè la gent se situï i després es llegirà el poema en la llengua original gràcies als nois de la Street 21 i després també en totes les llengües a les quals s'ha traduït i de les que hem trobat
possible lector en llengua original i, diguéssim, nadiu. I amb un acompanyament musical també de la Glòria Vila, que entre altres ha musicat precisament el poema Foc d'Ocell, que és el triat de Cant de l'Arc, un llibre de Blai Bonet, per al Dia Mundial de la Poesia. Això és el dia 20 demà.
I un de la Clementina Arderiu. I un, evidentment, també n'ha musicat un de la Clementina Arderiu. Segurament en cantarà un de Llumpart per l'any passat. Vull dir que hi ha una conjunció entre poesia dita en català i en altres llengües i poesia cantada. I el 21 Sant Miquel, bé si és una cosa més de...
Sant Miquel de Flubià, perquè incitats, en el bon sentit de la paraula, per amics de la UNESCO a Girona i nit de poetes, doncs ja és el tercer any que ho fan. Estem molt contents perquè tenim lectors en català, per descomptat, i castellà, però en àrab, en francès, en anglès, en alemany i en italià. Ah, molt bé. I basc, perdó, en basc també. A Girona potser no hem dit que també tenim totes aquestes llengües, a més a més del gallec,
el neerlandès, el xinès, l'ucraïnès, l'esperanto, que a més tenim la sort de tenir la traductora de l'esperanto, és gironina. Bé, crec que és de Figueres de Naixement i actualment resident a Caçà, la Maria Dolors Godoy Rullens. I després t'havíem de dir, d'això n'hem d'estar molt contents, que l'any passat ja vàrem convidar un institut a participar-hi, aquí a Girona,
Perquè ja feia un temps que convidàvem a l'aula d'escriptura de la Mercè a treballar amb la Rosa Font de professora el poema que teníem. Llavors creen un poema amb l'estructura o amb la temàtica del poema triat. L'any passat vàrem convidar un institut, concretament l'Institut Vicenç Vives, anem alternant les col·laboracions, va ser molt exitós i aquest any tornem a tenir l'Institut Vicenç Vives.
la difusió de la poesia també entre les noves generacions d'aquesta manera és que jo he de dir també una cosa i és que m'agrada quina celebració t'ho dic perquè no us esteu de res per celebrar la poesia i després totes les activitats que hi ha organitzades a través del territori clar
Després ja s'hi sumen. És que en tenim un bon grapat que, per cert, Lluís, té de dir que al principi del programa hem recordat una cosa molt bona i molt maca i era el cap dia sense poemes. Perquè m'he quedat així, que l'he dit a l'Arnau, si em permets la broma, és a dir, és curiós que a l'hora golfa nosaltres aquí a la ràdio i el que sonava era poesia. És que em semblava sensacional i perfecte. Però bueno, tothom ha escoltat el poesia amb parcells també cada dia.
Llavors, el que deia la Dolors, des de la Institució de les Lletres Catalanes, l'acció concreta a Girona, s'ha traslladat el dia 25, dimecres 25 de la setmana que ve, a dos quarts de vuit, comença, acció, concert, poesia, música, via verbi, el camí del verb, també són llatins aquests, un viatge del mot al tecno.
Ah, hi ha el Gregotecno, el Pol Guas, el Jaume Collmariner, recent guanyador del Carles Riba de Poesia, que és el baixista d'Obesa. Jo hi era. Exacte. La Laia Llobera i la Clara Ballart. Llavors és un recorregut, una processolaica que dèiem nosaltres per Girona, que em sembla que comença a la plaça de Mercaders i arriba fins a la Mercè i allà els Gregotecno ens faran l'espectacle. Per tant, és una innovació
de la nova direcció de l'Institució de les Lletres Catalanes, que veurem com funciona. I que també, amics de la UNESCO de Girona, evidentment, i col·laborar, i consta com a col·laborador. Que serem el peu del canó, el peu de la ploma. Us anava a dir com que les paraules se les emporta el vent tot aquest programa on el podem trobar.
Amics de l'UNESCO de Girona, no la nostra pàgina web, 3 dobles ve baixes, unescog.org. Sempre la programació hi és, allà. Doncs escolta, no només ho mirem aquesta setmana, mirem-ho cada setmana, que fan moltíssimes coses. Així m'agrada. Lluís Lucero, Comas, Dolors Reig, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A vosaltres, gràcies. Cap dia sense poemes.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat
Patronat de Turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I avui és moment d'obrir la secció d'Eduquem-nos aquí a Girona FM quan passen un minut, només de tres quarts de dotze del matí. I avui ho farem en clau agenda. Ho farem amb el sisè seminari internacional sobre neurociència i educació que acollirà Montessori Palau de Girona el 17 i el 18 d'abril. Per tant, per poder-ne fer una bona prèvia, especialment abans de Setmana Santa i que puguem tenir temps d'escoltar-ho,
Anna Julià, bon dia i bona hora, com estàs? Molt bon dia a tothom, bé, gràcies. Entenc que primer de tot anem a fer una valoració d'aquest seminari, t'ho dic perquè organitzar això no és pas cosa de dos dies, al contrari, perquè si ja tinc el cartell vol dir que està tot muntat ja. Està tot muntat, pensa que són seminaris que els fem bienal cada dos anys, seria inviable fer-ho anualment, perquè el seminari és una trobada d'experts de primeríssim nivell en neurociència i educació i
que venen a Girona a parlar durant un dia i mig del cervell, de com estimulem el cervell, de quins són els aspectes que intervenen a l'aprenentatge dels infants, i sí, sí, està tot preparat ja. En aquest sentit veig, per exemple, a sis ponents diferents, veig també...
Nou ponents, entenc que tots referència perquè en conec algun, que això vol dir que deuen ser molt coneguts. Sí, tenim diversos ponents que venen d'aquí, de Catalunya, que són en David Bueno, que crec que ha estat aquí a la casa, que en aquesta ocasió, ell ja ha participat en altres seminaris internacionals de neurociència i educació,
amb nosaltres, però aquesta vegada presenta una mica les seves recerques més recents, que tenen a veure amb com el cervell es veu afectat positivament amb les experiències amb l'art. Perquè ell el que explicarà, una mica el resum que ens ha fet arribar, és que les experiències d'art, artístiques, però més enllà del que nosaltres considerem potser art, perquè
fins i tot l'experiència filosòfica, el moviment físic, a part d'evidentment les arts escèniques i la música, que potser és més conegut, com afecten en el que el treball conjunt, la connexió entre els sistemes racional i emocional del cervell, i com això també afavoreix el desenvolupament de l'empatia i d'altres funcions executives. Per tant, aquest el coneixem, que és de prop. El professor Gustavo Deco
que està a la Universitat també de Barcelona, la Pompeu Fabra en aquest cas, i que ell ens parlarà de, bé, unes recerques també molt i molt novedoses, perquè han fet com un primer mapeig del cervell en base a com funcionen els sistemes i les jerarquies cerebrals, és a dir, dintre del cervell, qui mana qui, diguem,
I tot això ho han fet gràcies a posar estudis de termodinàmica i d'aplicar eines computacionals, de tal manera que poden veure en la salut i en la malaltia, o en moments de dificultat o alteracions de temes cognitius, aquest degut. I ells parla molt que han descobert com la jerarquia del cervell i com les adaptacions a aquest cervell en base també a les experiències. I també ens presentarà recerques molt interessants.
I l'altre que és de Barcelona també és la Marta Portero, que ha investigat temes del son i com afecta el son en l'aprenentatge. Aquests serien els més d'aquí, de casa nostra. I després n'hi ha d'altres. N'hi ha d'altres, vull dir, fins i tot ja de fora de Catalunya també, vull dir, tenim un món grapat. Clar, jo el que volia veure era aquest seminari, per exemple, com ho cristal·litzem després amb metodologies educatives, és a dir, tot això...
Com ho portem després a la part terrenal? Mira, has de pensar que el seminari s'adreça, per una banda, a tot el que són professionals de l'educació, de la docència. Comprendre i conèixer millor el cervell dels nens i nenes que tenim al davant és una fase necessària cada vegada més per poder veure què necessiten. Clar.
Per tant, tot l'àmbit de la docència, mestres de totes les etapes educatives, pedagogs, psicopedagogs, logopedes, després professionals de la salut, psicòlegs, metges, psiquiatres, pediatres, neuropediatres, hem de pensar que a totes les escoles cada vegada més hi ha un treball interdisciplinari entre les ciències de l'educació i ciències de la salut que és necessari i que està present en els equips que ajuden i tal.
Ajuden a les escoles, a les famílies i a tirar endavant. Per descomptat, està adreçat també a les famílies, de pares i mares, per comprendre millor els seus fills. I la veritat, sempre diem també que està adreçat a la societat en general, a les administracions, als mitjans de comunicació, perquè nosaltres en aquest seminari pretenem també posar l'infant
i el fet educatiu en el centre. Una societat que no s'ocupa de l'educació i dels seus menors és una societat que no té futur, perquè els menors són el futur. Aleshores, és important també que es comprometi tota l'administració, la societat, mitjans de comunicació, etcètera. Tindrem en Francesco Tonucci. Val...
que ell és una persona que ha impulsat un moviment molt potent al món, a moltes ciutats, sobre deixar sortir els nens al carrer a jugar, sense presència dels adults. Ell insisteix molt en que en els últims 40 anys, i ha fet recerca de tot això,
els nens i nenes han perdut tota una sèrie de competències, habilitats i s'han vist afectats pel fet que no surten a jugar sols mai. Els adults els estem portant, i és una cosa que n'hem parlat aquí a vegades, doncs en Francesc Otonucci també el tindrem aquí, com d'altres que ara citarem.
Home, i tant. T'anava a dir, m'agrada molt l'eslògan perquè diu, si ens coneixes saps que estem reunint els millors experts en neurociència i educació. I també hi ha una cosa que m'agrada molt i és veure com, el que comentaves ara, que anava tot molt més enllà de l'aula. És a dir, com cada vegada tot plegat agafa com una dimensió diferent. Dic el món educatiu. Cada vegada, abans era no, abans era posar-se... El mestre. Era el mestre davant d'una pissarra, A, B, C, D i així successivament. Sí, i tots iguals.
Clar, i no sé si és una cosa que ha anat passant aquests anys, i si ho heu vist també a través del seminari, que cada vegada l'educació està agafant com una dimensió molt més àmplia. Sí, o sigui, tot el professorat que va agafant una mica d'experiència i que porta uns quants anys trepitjant aula, ell ja se n'adona que s'han de tocar altres tecles, que no és suficient. La primera tecla, que té molt a veure amb tot el rebombori que hi ha a fora, ara, aquests dies, amb l'educació, és que les famílies necessiten educació, també.
que hi ha molts camins diferents, molts entorns diferents. Les criatures, els nens i nenes viuen entorns molt diferents i que nosaltres com a professionals de l'educació hem d'estar molt preparats perquè per un costat hi ha el nen universal, és a dir, aquest cervell que té unes característiques que com més els coneguem millor...
i que d'alguna manera cada vegada més, i això ens ho demostren els experts que venen, podem conèixer com funciona aquest cervell, com desenvolupem la memòria, com desenvolupem l'ordre, l'organització del cervell perquè aquests nens estiguin ben organitzats, però és que per l'altra banda també tenim molts entorns diversos que hem d'acollir perquè no podem fer-ho d'una altra manera i que els infants venen a l'escola amb les seves motxilles...
emocionals, socials, culturals, i això és una cosa que obliga a que tot el món educatiu realment ens ho agafem amb molta serietat i posem molts recursos damunt la taula de temps, de professionals. Si arribem a la sisena edició vol dir que hi ha cinc edicions que han anat molt i molt bé i que és una proposta plenament consolidada aquí a Girona.
Sí, fa ja uns 10 anys. De fet, el 2014 vam començar, és veritat que va haver-hi l'any en blanc el període de la Covid, però pràcticament ja han passat pel seminari més d'un mila de persones per aquests seminaris i les valoracions són molt positives. Sempre fa por de dir el nivell, perquè el llindar està molt alt.
però és cert que estem tenint molt bona resposta i la realitat és que estem tenint registres i inscripcions de gent de tots aquests àmbits que t'he dit, del món de la medicina, de la pediatria, perquè hi ha una consciència i un compromís amb veure...
que cal protegir els infants, també tot el tema aquest que hem parlat de pantalles, el tema de la lectura, que preocupa molt a tothom, i sí, sí, al llarg dels cinc seminaris hem abordat molts temes que han posat molta llum, perquè, fixa't, hi ha aquest eslògan que el vam posar al principi i ara parlem de, estem dient molt, on neix el desig d'aprendre. Nosaltres no entenem l'infant com un dipòsit que hem d'omplir de coneixement,
Entenem l'infant com un cervell, un nen, un ésser humà que potencialment té capacitat per ser un adult genial, a la seva manera, amb les seves potencialitats, i hem de veure com l'ajudem a que es desenvolupi. I una de les coses que és necessària és treballar el desig d'aprendre. El desig d'aprendre. Per tant...
és una oportunitat molt bona per aquí a Girona a part que són ponents de primer nivell i per tant et fan passar un dia i mig que passa rapidíssimament bé, no hem parlat potser de l'Adel Diamond que serà la tercera vegada que vindrà l'Adel Diamond parla molt de les funcions executives alguna vegada n'hem parlat abans tothom coneixia el cursint intel·lectual el cursint intel·lectual
Bé, l'Adel Diamond, la primera dada que va venir, ja ens va fer notar que el coccionari intel·lectual no era fins i tot tan bon predictor de l'èxit acadèmic i de la vida com les funcions executives, i que les funcions executives, memòria de treball, control d'inhibició, flexibilitat cognitiva...
segurament que es podrien començar a treballar des de molt petits, no? O Solange de Nervod, que aquesta és la primera vegada que ve, que ve de Suïssa, i que ens parlarà de com afecta en el cervell dels nens i nenes la manera que l'entorn té d'abordar l'error dins de l'aula.
Si l'error està incorporat com una cosa natural, que és bastant característica en les escoles Montessori, perquè no tens el professor que et diu això està bé, això està malament, sinó que molts materials són autocorrectius i et conviden a la repetició, doncs el cervell tira per uns canals molt diferents de si hi ha un tema punitiu, un tema d'avaluació o de judici. Jo que no hi entenc massa, per exemple, si em diuen que això està malament, a mi em fa estar en alerta.
Sí, correcte. Però l'avui et bloqueja, eh? Sí, sí, per això, però em fas tan alerta des del punt de vista de supervivència, de dir, ostres, ostres, ostres, és com si m'estigués cremant, per dir alguna cosa. Exactament. Doncs la Solange, a la seva recerca, el que veu és que els nens i nenes que estan en un entorn on l'errada forma part del dia a dia, són més propensos a repetir, a desenvolupar la creativitat, a provar altres maneres de fer, en lloc de quedar en aquest estat d'alerta o de col·lapse, perquè el cervell tira per una banda o tira per una altra.
Anna, jo t'he de preguntar, això, si jo em vull apuntar, si jo vull ara més informació, vull dir, tot plegat, jo què he de fer ara? A la web del Montessori Palau, centre de formació i recerca internacional, o a la web de l'escola Montessori Palau, i a partir d'allà ja podeu entrar, i us apunteu, i sereu molt benvinguts, de veritat. 17 i 18 d'abril, eh? 17 i 18 d'abril, a Montessori Palau. Montessori Palau, Girona.
El 6e Seminari Internacional, eh? 6e Seminari Internacional de Neurociència i Educació, 17 i 18 d'abril, Montessori Palau, Girona. Ara, i tu hi seràs? Jo hi seré allà, a primera fila, sí. Acollim-vos a tots i, bé, agrair molt aquest espai, Said. Tots cap allà. Ana Julià, moltíssimes gràcies un dia més. Gràcies a tu.
Guilombo Guilombo Guilombo
Fins demà!
Bruixava sempre el mateix color i sol, una paleta plena d'il·lusions. No tot és blanc o negre, sempre es pot mesclar, canviar el color d'un món que està sense pintar. Una cara trista amb dues mitges d'unes, una boca tendra que no sap pesar.
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM