Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dijous, 17 d'octubre de 2024. Descansi en pau Agustí Forner, periodista de TV3, que ens va deixar ahir després d'una trajectòria intetxable. Una de les veus dels castells a Catalunya per ja de l'imaginari del nostre país. Un dia com ahir també, però de fa 15 anys, ens va deixar Andrés Montes. Molts i moltes no el recordareu, però va ser probablement la primera veu que em va fer tremolar quan jo tenia 12 anys.
Una personalitat única, irrepetible, que acompanyava la majoria dels que sabien qui era durant les matinades. Aquelles nits fosques pels amants de la NBA on va predicar amb tota una forma d'encarar la vida. Un home del Renaixement nascut al segle XX. Una veu i un estil d'aquells que no es poden imitar ni repetir. Ell ens va ensenyar que la vida podia ser meravellosa. Ell ens va ensenyar a buscar la felicitat fins i tot a la foscor.
Al seu final no va fer justícia a tota la llum que va il·luminar. No sé si a molta gent, però sí a un servidor.
I tard o d'hora havia d'arribar el dia on poder dir que s'obren les presentacions. Donem les gràcies al cel un dia més per comptar amb la veu angelical d'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i tots. Com esteu? Com estàs? Bé? A punt de festa major. Home, sí. Posem-hi una mica d'alegria.
Posem-hi una mica d'alegria, en pau de càncer Agustí Forner. Et dic, vull dir, gran pèrdua també per... Per Catalunya, sí. El món de la comunicació d'aquí de Catalunya, dels castells, i també una gran persona. I tant. Jo no ho vaig arribar a conèixer, però sí que tinc... No, personalment no, però l'hem seguit molt i... I un amic meu m'ha dit que era un grande. Igual que Andrés Montes, vull dir, ja et dic. Aquest ens va deixar dos perles, que la vida podia ser meravellosa. Adéu-n'hi-do. Pot ser meravellosa.
i que s'ha de seguir buscant sempre la felicitat. En qualsevol cas, avui, escolta, es torna de parlar amb els pregoners d'aquí de les fires de Sant Narcís, de Girona, per tant, és el moment d'escoltar cançons pels més xics i xiquets.
Ai, ai, ai. Què, què, què? Has vist què hi ha per aquí? No fa mi res, jo. Sí, jo penso que hi ha una abella. Una abella? Sí. Què dius ara? Sí, ja saps què fan les abelles, no? Què fan, què fan? No m'espantis.
Bé, doncs, els cantautors infantils gironins, Àngel Davant i Jordi Tonietti, pregoners de les fires de Girona. Ho va anunciar l'Ajuntament fa uns dies, en un pregó que podem seguir en directe per aquesta casa, val a dir un missatge clar per a reivindicar la música infantil en català i reconèixer també la trajectòria dels dos artistes del territori, que han brillat també amb lloc pròpia des de fa una pila d'anys. Àngel Davant, Jordi Tonietti, bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia, bon dia. Primer de tot, us ho esperàveu?
No. No? Com va ser aquella trucada que vau rebre? Entenc que no estàveu junts, que us van trucar per separat. Sí, no, no, per separat. Em sembla que era el dimarts, que ara no recordo si era dimarts o dimecres, que em va trucar en Lluc, l'alcalde, i diu, soc jo en Lluc, Lluc Salelles, l'alcalde, i al principi no m'ho creia, dic, és una broma, una cosa d'aquestes així, una estafa d'aquelles, però després...
I anava dient, no, no, és que sóc l'alcalde, i llavors sí que li vaig conèixer la veu, però encara tenia dubtes, no? I jo per dintre pensava, quina n'has fet perquè te truqui l'alcalde per algun... Deus haver fet una bestiesa i, jo què sé, una multa d'alguna cosa de per camí, no? Però deu ser molt greu això, perquè si no, no truqui això, no? Llavors em va explicar una mica que estaven acabant d'organitzar allò de la...
les fires i festes de Girona, i que pel fet que nosaltres havíem fet l'animació i tota la vida havíem treballat amb això, que volíem fer com una mica un homenatge a l'animació i que havíem pensat en nosaltres per fer el pregó. Vaig quedar de pedra el primer moment, no?
no sé què vols que et digui, jo no m'hi veig, no m'he fet mai, això d'un preu així, no? I, doncs, mica en mica em va anar explicant que, bueno, que sabia que feia, jo ara fa 50 anys que em dedico a l'animació, a la música, i, bé, doncs, a partir d'aquí va anar estirant llavors el record d'en Xesco Gosc, que va ser l'iniciador de tot el món aquell de l'animació permeinada,
que ara ha fet 40 anys que va morir, i a partir d'aquí m'ho van encarant i pensem que en Jordi Doniet i tu sou representants d'aquí a Girona en el món de l'animació. A partir d'aquí, molt bé, però el primer moment no sabia ni com agafar-me o no m'ho esperava.
Jordi, a tu et va trucar també un dimarts, et va trucar abans, després? No, no, jo crec que justament després de trucar a l'Àngel em truca i també diu, hola, diu, no, no, jo penso que la sorpresa de què va tenir l'Àngel a mi ja m'ho va preparar. Escolta, no, que sóc l'alcalde de debò, no sé què, dic, ostres,
I de seguida li vaig conèixer la veu, també, i això, clar, una sorpresa, de fet, quan em va explicar el per què, em va fer molta il·lusió, que em va dir, ostres, serà un pregó, doncs, conjunt amb l'àngel, no? I això em va fer molta il·lusió. I el fet, doncs, de, sobretot també, doncs, del motiu que era reivindicar una mica la...
la nostra feina, l'utilitat pública que ha tingut i que té, i que una mica, doncs, moltes vegades no ha sigut prou reconeguda, no?, el nostre espai dins la música i dins, doncs, de referències. És el que us anava a dir, un reconeixement a tota una vida dedicada a la música, per als més petits i en català. Sí, és que és això. Jo...
Allò reflexionant, el fet de dir, ostres, realment a vegades potser no te n'adones, però sí que és cert que músics que hagin fet tota una vida 40-50 anys de professió no n'hi ha massa, vol dir que alguna cosa s'ha fet i que és una feina que ha sigut útil, però que alhora no està prou reconeguda.
Fins i tot ara en aquests moments, deixa'm reivindicar, que molts festivals que es fan ja no compten amb nosaltres com a animador infantil, sinó que van a buscar grups, fins i tot grups que no han fet mai música per infants, que són adults però que els col·loquen a dins d'aquests festivals. Llavors...
A vegades et sap greu perquè dius, ostres, nosaltres, no nosaltres dos, som un gran grup de gent, de músics animadors, que ens dediquem a la música infantil, però no només com a música, sinó com a eina pedagògica o eina de cultura i de llengua, no?
de transmissió de tradicions, de cultura popular i tot això però el que es trissa és haver de reivindicar el català perquè ja ho dones per suposat que ens estem adreçant en català i que estem en un món català perquè hem d'anar insistint en això i com és que s'ha perdut d'aquesta manera
És que sembla que la batalla a vegades és més de les administracions que no pas tant del poble, eh? És que l'altre dia ho pensava. Sí, sí. Sí, bé, home, jo et diré la meva realitat en si jo. Últimament, quan vaig a les escoles, em trobo que el 90%, i em sap greu dir-ho, però és que si així és, el 90% l'ambient sonor és castellà.
I a l'hora d'interactuar amb els infants, les respostes que a vegades demano així majoritàriament són en castellà. I fa uns anys això no passava. I fa uns anys tu proposaves alguna cosa i els nens et contestaven en català, encara que fossin castellà no parlants. Ara no. Ara molts nens no, no, no te ho parlen en català. I també detectes que hi ha...
unes franges d'edat de dos, tres anys, que abans hi havia una fluidesa de si t'entenien bé, doncs ara els hi costa i a vegades dius, ostres, què passa? Com és que no em reaccionen? I llavors te n'adones que senzillament perquè o no t'entenen o encara no tenen l'hàbit de parlar en català, llavors doncs es reprimeixen i senzillament no diuen res.
No sé si et trobes amb el mateix, Angelo Sí, sí, sí Aviam, també abans recordo que a totes les festes majors sempre hi havia un espai en el programa que era dedicat a la veïnada i a vegades ens trobàvem grups però diferents grups
que durant tot aquell espai anàvem a combinar l'escenari i hi havia des de pallassos en català, cercaviles, màgia, tot el que vulguis, fins i tot hi havia el Fakir Kirman que feia, doncs, treia foc i feia no sé què i una serp
i es clavava vidres i tot allò, no? Tot en català, vull dir, no, no, titelles, teatre, tota mena d'espectacles, res a la meïnada, i trobàvem una cosa normal i corrent, vull dir, totes les festes, les festes majors, hi havia això, hi havia el mateix també en les escoles, quan feien festes de l'any i coses aquestes, o inclús també en els barris, els...
les festes de barriades, de carrers i d'això, també interveníem nosaltres. Era una cosa normal, natural. I de mica en mica s'ha anat perdent tota aquesta tradició. I hem quedat una mica que sembla que tot el de fora sembla millor que no pas el nostre d'aquí.
Parlant una miqueta sobre això també, vull dir, més en aquests temps on, vaja, sembla que estem immersos tots en aquestes xarxes socials, cada vegada menys socials, en aquestes pantalles. Vosaltres al final seguiu sent carn de directe? És a dir, com us heu adaptat a tot això? Abans parlàvem, per exemple, de la pandèmia, eh?, abans de començar. Vull dir, no sé si vosaltres us heu volgut adaptar també a aquest ritme de pantalles i xarxes o sou més carn de directe?
Home, cart de directe, evidentment. Què passa? Que o t'adaptes o t'adaptes. Llavors...
Llavors, les xarxes, que jo crec que ja estan mal dites xarxes socials, jo crec que ja no són xarxes socials, sinó... Jo crec que és un altre fenomen, va més enllà de les xarxes socials, perquè no deixen de ser uns mecanismes per abduir i absorbir a tota la població i portar-lo on vulguis, per tant...
Però sí que és cert que el que abans, quan feies un disc, sortia, te'l compraven, et coneixien, ara no, tot això no serveix. Ara si no estàs a dins de YouTube o no estàs dins d'una xarxa i quan treus un material el poses allà, ja no arriba. Llavors, sí, s'ha convertit, evidentment, la xarxa, s'ha convertit en un espai de difusió i de reclam. Si tu vols que et trobin,
el primer que fan és buscar-te en una xarxa i t'han de trobar el teu web o t'han de trobar un Instagram o alguna cosa que sàpiga on ets i la teva música abans venia amb discos i ara invertim per no res perquè...
te'ls agafen Spotify o el que sigui i no cobres però evidentment la nostra feina real és el directe que ens desenvolupem bé i fins i tot potser més bé que molta gent que avui en dia si aneu a algun concert d'aquests de gent molt puntera ara veureu que la majoria és playback i fan servir pistes i fan sortir moltes coses i realment no són directes
Sí, no, el que espera la gent a vegades és que siguis un influencer d'aquests que com més tis... Ja el som una mica, eh? Home, esteu a la ràdio? Exacte. No, no, però vull dir que, bueno, compten allò que si té un milió de, no sé, de senyorors, i dius, quina bestiesa, jo no ho acabo d'entendre, no, la veritat. I llavors, doncs, esperen això, que els hi doni tot mastegat, tot directe, i que, no sé...
intervinguis d'aquesta manera i nosaltres no som d'això la nostra feina precisament és el contrari la nostra feina és fer que hi hagi interacció orgànica, natural que els nanos quan estan amb nosaltres s'ajuntin ballin, s'agafin facin rotllanes que es mirin que ens mirin la intenció és molt diferent molt diferent
És l'idea de treballar el grup en si, i que la gent, doncs, cara a cara, doncs, participi, no? I, esclar, des d'això, des d'un micròfon, d'aquella manera, i després te diuen, i no tens un podcast i no sé què, i no vinguis amb històries que no, d'això, no?
No, que també hi és, però nosaltres la feina que hem de fer és aquesta i crec que és la que té valor. I a més, ho detectes, no? Que, ostres, els nanos quan veuen que tu estàs allà per ells i que estàs interactuant amb ells i per ells, ho noten i llavors hi ha un intercanvi de dir, ostres, ens agrada això, no? Vull dir, no és allò tot pautat i que si tanquen... No, no, no, allà ells van esperant què passa.
és que fent el símil una miqueta amb la lectura el que serien tatano, cavallfort vull dir que han servit sempre per intentar enganxar la mainada des de ben petits vosaltres seríeu el símil amb la cultura popular i amb la música nosaltres som una eina i sobretot l'Àngel té un repertori immens de cançons i de reculls que ha fet populars i els altres també hem anat fent músiques adaptades a les necessitats i llavors
ostres, el que hem creat són eines perquè llavors els puguin fer servir hi ha moltes escoles que fan servir les seves cançons, les meves i d'altra gent tant per la tardor com per expressar diferents emocions llavors
Tot aquest material són recursos, són eines que estan obertes a que qualsevol persona que es dediqui al món de l'educació, del lleure o les famílies els puguin fer servir i són allà, i a més en català. Llavors nosaltres necessitem ocupar aquest espai que no hi és.
de tot allò que es fa però a més a més en català però no tan sols només amb la llengua sinó amb la manera d'entendre la nostra manera d'entendre la vida la nostra manera d'expressar-nos de les tradicions vull dir que llavors aquesta és la nostra feina en aquest sentit és que m'enganxa llunyà per això us ho he de preguntar quins van ser els vostres referents? a mi l'Àngel davant
No s'hi vol dir Jordi, eh? No, no, i dic de debò, no, és que jo sempre... Això... Bueno, ara ja no m'ho pregunten tant, perquè ara, normalment ara ja ens consideren referents a la gent. Que heu creat escola, vosaltres. Sí, exacte, no? Però jo recordo abans, moltes vegades, em deiem, bueno, el teu referent és en Xesco Boix, i jo els hi deia, home...
En Xesco veig els que van i sap, però jo sempre deia, el meu referent és més proper a l'Àngel, perquè jo primer de Girona, segona doncs que el tenia més proper i el coneixia i el seguia més, jo l'any el Xesco Boix, doncs pobre home, fa 40 anys que no hi és, ja l'havia vist 4 vegades, a mi no vaig tenir l'oportunitat de gaudir, de...
de viure com... de seguir-lo en camis, l'Àngel sí, el tenia molt proper i veia la feina que feia i tant els programes que feia com les cançons i així, no? I per mi, doncs, és un dels meus referents, no? T'ha deixat el llistó ben amunt, eh? No, ho dic amb sinceritat...
Perquè és veritat, a part que el conec de fa molts anys, les nostres famílies es coneixen, sortim d'allà mateix, del mateix barri, d'aquí 5 minuts, aquí a Sant Josep, estàvem tots jugant i així, i conec el seu germà, que també es va dedicar molts anys a l'alimentació en Pini i la seva germana. Vull dir que la persona més propera que jo tenia, allò de dir, ostres...
Que guai que s'ho munta, per mi era l'Àngel, sí, sí, evidentment. El teu referent, Àngel? El meu, el Francesco. Vull dir, ens havíem conegut i vam estar treballant uns quants anys junts, havíem fet un grup que es deia 5 dies d'una mà, i tot 5 ens dedicaven a l'animació, però ell era una mica el que estirava el carro i que ens anava marcant i que...
ens portava material nou i que ens donava idees i ell havia obert el camí aquest ja portava uns quants anys per davant de treballant així i llavors jo vaig aprendre molt a partir d'això de la coneixença d'en Xesco
i és això fa 40 anys que va morir ens vam quedar una mica orfes en aquest sentit va ser el que va portar l'animació entesa com el que nosaltres perquè hi ha altres llocs si vas a parlar d'animació animador infantil és un personatge que fa festes als càmpings tot el món menys nosaltres aquí a Catalunya
L'animador infantil, el concepte aquest és aquest, no? I va ser ell qui ho va... Era curiós perquè en aquella època, als anys 70 i part dels 80, que ens venia, a les actuacions nostres, ens venia gent de fora, però de fora vull dir d'Itàlia o de Polònia o de França o de la resta de l'estat espanyol que venien a... Aviam què fèiem exactament, que havien sentit parlar de... que fèiem animació per la mainada i volien saber exactament què és el que estàvem fent, no?
i acabàvem les actuacions, acabàvem els bolos, i ens venien allà darrere a l'escenari, i com ho feu, i que som d'aquí, que som d'allà, i això com ho adapteu, i gravaven coses de tot, no? Vull dir que, d'alguna manera, era un punt de mira de tot el que poc després van començar a fer a altres llocs. El que va és que tot això s'ha anat perdent
Perquè la gent d'aquí el que ha fet és, al revés, mirar a fora per imitar-ho aquí. Llavors hem perdut aquell contacte. O sigui, Enxesco el que va fer és aprendre de Nord-Amèrica i va aprendre directament amb Pete Seeger i tota aquella colla de gent que feien el folk en aquell moment, no?
Llavors, ho van portar cap aquí, va traduir moltes cançons, però alhora va recollir moltes cançons populars i va anar traient, no sé, una cançó francesa, una cançó italiana, una cançó anglesa, una cançó de noruega, coses així, no? I feia la seva versió en un català molt correcte, molt ben treballat, no? Llavors, doncs, és aquesta simbiosi de barreja de coses d'aquí i d'allà que, d'alguna manera, ens va anar enriquint, no? Llavors, ell...
tenia una forma de connectar amb la mainada molt especial que de seguida se les feia seus, no vull dir que no hi havia problema. Amb ganes de pujar, no sé si ens podeu avançar alguna cosa del discurs. Del discurs, ui. El pregó, el pregó. Perquè, clar, això és l'altre. Això és un compromís que ens vam posar, no? Perquè nosaltres estem acostumats a pujar en un escenari i a fer animar la gent. Clar, el pregó...
concepte pregó és una altra cosa, no? Llavors sí que diré que bé, em penso que el que esperen de nosaltres precisament és que siguem nosaltres, que representem el que és l'animació i els fa gràcia que el nostre pregó sigui una gran festa d'animació per tots els gironins i gironines i que estiguin a la plaça i els que noten bé, no?
llavors crec que el que esperen és això una mica i el que nosaltres volem fer serà una mica per aquí que sigui la representació de l'animació infantil fent un pregó que el protagonisme sigui tant les cançons que en música popular, les cançons tradicionals com sobretot la participació dels que estan...
dels que hi haurà a la plaça, no? per tant sonarà la música sí, clar és que si no, tururut què fem? et puc dir que començarà la primera frase benvinguts i l'última serà adeu
Sí, segurament Estarem a prop, eh? Jo estaré a sobre vostre, em sembla O sigui que si vosaltres estareu al balcó jo estaré amb la plata per sobre i ja m'ho miraré bé Si em podeu saludar cap a dalt No, no, intentarem Ens fa molta il·lusió fer-ho
perquè, bé, primer perquè, ostres, que et demanin fer un pregó, no tothom li demana fer un pregó, i a més, de fet, ens ha sobtat una mica el rebombori aquest, no? Ens pensàvem que ens trucaven fer un pregó, i jo pensava, mira, mira el que et diré, jo pensava que, diríem, bueno, tal dia, tal lloc, no sé què, perquè a mi em veien demanat per fer una actuació un parell d'hores abans, vaig dir que sí...
Diu, bueno, jo arribaré allà... Però llavors, clar, diu, ostres, no, la cosa no va així, no, millor que no, llavors, clar, la cosa no va així, i llavors el rebombori aquest, doncs, que si, ostres, el diari, que sé què, que si... Dius, ui, això és més sèrio del que ens pensàvem, no és anar a fer un bolo d'aquests normals que pugen i arribes, això allà, muntes els altaveus i cantes, no, no, això...
Clar, això té una transcendència que va més enllà d'un bolo en si, no? Llavors hi ha una cosa més interior, més profunda de dir, ostres, és una responsabilitat, una bona responsabilitat el fet de dir, ostres, que estiguem a l'alçada d'allò que ens demana, que en el fons és...
inaugurar les festes, que és una de les coses més típiques que hi ha a Girona, i potser els gironins són les fires de Girona, no? Llavors, ostres, inaugurar-les, doncs, bé, és l'intenció, però sí que hi ha un punt de dir, ostres, ho sabrem fer o no ho sabrem fer.
El que ens sobte és que, esclar, nosaltres estem acostumats a cantar i adreçar-nos amb l'ameinada, però, vull dir, missatges curts, directes, i cantar, bàsicament, i explicar contes, i jocs, i dances, i tot això, no? Esclar, un pregó ja vol dir, doncs, preparar-te un text, no?, i adreçar-te a tota una... moltíssima gent que et pots trobar allà, i imposa, imposa, dius, ostres, això...
però jo crec que ens sortirà la vena d'animador suposo, perquè a més allà ens estarem més còmodes i suposo que més comprogós semblarà una rondalla, un conte així, no? però que ja suposo a veure, jo em sento a vegades ja m'ho diuen, home, és que
de vegades quan parles i dius, que estigues a l'escenari, no? Perquè comences a desenvolupar alguna idea o allò, i ostres, és que t'hi estàs recreant, no? Sembla que ho representis amb les mans i així, no? Però que suposo que és el que també esperen de nosaltres, no? Vull dir, que sigui una cosa... De fet ja ens ho han dit algú, ostres, bueno, esperem cantar, eh? I d'allò, doncs sí, home, sí, cantem i ballem i...
Un pregó que servirà, com bé heu dit, per donar el tret de sortida a aquestes fires de Sant Narcís. Us heu de preguntar què representen per vosaltres, Àngel?
Les fires, d'alguna manera, és una data clau al llarg de la vida. Cada any, l'esperar a les fires és una festassa. De fet, és les festes a Girona. I llavors recordes això des de petit, que anaves a buscar la poma ensucrada aquella, a buscar els ànecs i a pescar aquells ànecs, quan era molt petit i molt bellona. Hi havia tortugues. Tortugues, sí, també.
tortugues vives, pobres és veritat jo vaig arribar a veure això i les giraven i tenia el número pobres tortugues el número sota segons el número hi havia un conell per aquí hi havia un conell per aquí
També, sí, era una atracció que era un conill porquí amb moltes portetes, cada porteta tenia un número, i el conill porquí al mig, i quan aixecaven una cistella, el conill porquí anava a parar amb una porteta, i el número que tenia, el que hi havia d'allò, doncs li tocava. El que vindria a ser els camells de curses, que tenim ara, no? Sí, era un conill porquí.
Sí, sí, però ara el tren de la Bruixa també era una de les atraccions, els cavallitos, que en dèiem, no? No sé, és que hi havia... Llavors sí que anar seguint l'evolució, vull dir, allò que hi haig una mica més grandet, doncs ja mira els autos de xoc...
i hi ha, doncs, la Nòria, o la Sínia, com li diuen, després, mica en mica, també, aquests aparells tan grossos que van anar apareixent, no?, que allò, el martell i el no sé què, i allò, el rodó que dona voltes, que t'enfiles cap a no sé on, i això, vull dir, tot això te va...
atreien segons l'edat, no? Les tòmboles, que allò que t'imagines que et tocarà qualsevol cosa i te vas deixant els diners allà i aquells paperets que tiren per terra amb els números que no ha tocat i d'allò, no? I vas mirant aviam si hi ha algun que sigui premiat i que l'hagin llançat, coses aquestes, no? Llavors hi havia les paradetes aquelles de les de joguines que també atreien molt i estaves hores allà mirant això
o també les paretes de bars o de, diguéssim, no sé què servien, doncs, alguna beguda, alguna cosa d'aquestes, hi havia les típiques de grups, per exemple, no sé, de l'escola tal, de l'escola tal, dels del futbol, dels del bàsquet, des dels veïns de no sé on, i t'anaves voltant, coneixies ara aquest, ara l'altre, no sé, no?,
les altres parades de castanyes, que també eren típiques, amoniatos i això, llavors, mica en mica, allò que ha anat evolucionant tot, no?, i ara hi ha aquelles de patates amb... El paponazo. Sí, aquestes, no?, vull dir, ha anat evolucionant també, no?, però Déu-n'hi duret, no?, sí, sí. Jordi?
Jo, bueno, tot això, i també, a més a més, aquests dies, quan em van dir això del pregó, vaig pensar, ostres, les fires, què han representat per mi, no? I llavors, tot això, l'olor de fires era una olor especial, perquè era, de fet, la devesa la teníem abandonada tot l'any fins a les fires, llavors no, és això, dius, ostres, o si anaves al mercat, però vull dir que la devesa era fires, no?,
però és que el mercant ja no es feia és que no es feia no, no, per això vull dir que les fires eren la d'Avesa però era aquella època clar, parlem de uns quants anys nosaltres enrere el fred
Abric, perquè a les fires ja anàvem, era quan la gent estrenava l'abric, l'abric i la bufanda i feies... I et sortia això, tot això, personatges que venien...
Recordo la Mujer Aranya, per exemple, hi havia un faquir, me'n recordo un motorista que es posava dins d'un tub de fusta i començava a rodar, pujava i baixava. Però clar, estem parlant d'unes èpoques que només hi havia un canal o dos de televisió, per tant, les fires eren coses que venien de fora.
al Teatre de la Manor Vuitatxin o sigui, venien coses les fires durant l'any normalment no es feien gaire coses i més a partir de l'any 70 i així que després van començar a recuperar carnes toltes però abans no es feia res
I l'única festa que hi havia eren les fires. Per tant, tothom anava a les fires, tothom anava a les fires i trobaves a tothom. I tant les fires, les atraccions, que després les paradetes que estaven entremig, que després van convertir-les en la copa i tot això, però que abans estaven integrades de nou. És que no arribava, no existia. Era només el dia.
El passadí central de la Vesa, i anaves veient a cada banda coses. I llavors l'embalat, això sí, que durant uns anys es va muntar, a la plaça Catalunya es havia muntat embalat. I llavors recordo anar, quan hi eren més 17-18 anys, anar a l'embalat, que allà era fantàstic. Sí, sí.
una cosa era les fires i després l'altra i després el dia 1 la fira aquesta de les paradetes de tota la fira d'artistes tot això, clar la ciutat guanyava ara Girona està de tot eh
però fa uns anys a Girona no estaven al de tot però sí que les fires era allò que li donava vida, li donava color sobretot...
el dia 1 venia tota la gent de fora llavors vull dir no hi havia tanta gent però gaudies més ara depèn què pateixes perquè estàs ja estret que no camines t'aporta clar
Clar, però va, és que hi ha molts, molts, molts records, eh? Clar, d'això, però vull dir, les fires és una cosa especial, que jo crec que poques fires de Catalunya hi ha com les de Girona. El concepte, festa major, fires, tot... O sigui, aquí no celebrem la festa major, celebrem les fires de Girona, cosa que a la majoria de llocs es fa la festa major. En canvi, aquí el concepte tenim de fires, no? I al final acabam amb els focs, no? Que...
Tu ja te n'has anat al final. Anem cap al principi, que serà la plaça del vi amb el vostre pregó. Jordi Àngel, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres. I us esperem. I tant, que hi serem. I les llunes et grongen el dolçó. I et faré un petó i un lluixall. Els teus petits panyols.
Els quatre rius. El magazín matinal oberta a la ciutat.
I recuperem el fil del que hem comentat aquest matí a l'agenda, i és que avui Cineforum, a càrrec de l'associació Donem Girona, repara a los vivos a partir de les 8 del vespre al cinema Trufo. Per això mateix ens acompanya avui Pedro Valles, secretari de Donem Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya Jesús Badenas. Bon dia i bona hora. Bon dia. Abans, però, un tema urgent, eh? Vull dir, que ens han comentat coses del directe, que ens han comentat abans de començar, em sembla?
Sí, des del banc de sang i teixits s'informen que els nivells de sang dels grups 0 negatiu i A negatiu són molt baixos. Fem una crida a les persones que tinguin aquests grups que vagin a donar o bé al troeta o a qualsevol de les campanyes que es fan cada dia.
Gràcies. Doncs vinga, va, tothom cap allà, que l'agenda sempre ho recordem, i escolta, que mai hi ha estat més, i més ara aquests dies, i especialment aquests pròxims mesos, que farà falta, però és urgent per ja. En qualsevol cas, ens reubiquem una altra vegada, Reparar a los vivos, aquest Cineforum, com comentàvem, avui, aquesta projecció, aquesta activitat, Pedro, que em sembla que es teniu juntament o de la mà amb el Cinematrofo.
Sí, ara en Jesús donarà algunes dades, però és la pel·lícula Reparar a los vivos, que és una pel·lícula francesa dirigida per Catelle Quilever, estrenada el 2016, i la història es basa en una novel·la del mateix nom d'Emelie Quedagal.
La pel·lícula bàsicament està centrada en una història per reflexionar al voltant de les donacions d'òrgans i dels trasplantaments. Són tres joves que practiquen surf i de tornada a casa tenen un accident i un dels tres joves queda amb mort cerebral.
mentre a París hi ha una dona que té un problema de cor i està esperant un trasplantament. A partir d'aquí es desenvolupa tota la pel·lícula, no entrarem en detalls perquè el que volem és que la gent vagi a veure-la, però és l'excusa per reflexionar sobre els trasplantaments, sobre les donacions, sobre com afrontar una mort cerebral...
És una mica això, i aquesta pel·lícula, fins i tot alguns en les crítiques consideren que és massa simple en el sentit de... O sigui, massa simple en el sentit de que és molt estrictament el que passaria en una situació així, i llavors... Massa versemblant, fins i tot. Exacte, sí, exacte, la paraula correcta seria això. I llavors...
En aquest sentit, el Cineforum d'avui convida després a fer una mica de reflexió i això és el que volem també fer des de Donem Girona. Al final, per entendre'ns, com bé has dit, no deixa de ser una excusa per veure tota la feina que feu des de Donem Girona. Sí, evidentment. Nosaltres som una associació sense ànim de lucre.
que ens dediquem a la difusió de la importància de l'adopció d'òrgans i també de sang i teixits, com he dit al principi, la primera faca que hem fet era sobre això també, sobre la sang.
Es van crear com a agrupació el 2019 i a final del 2023 ja som associació reconeguda. La doctora Núria Masnou, que és la coordinadora de donació i trasplantaments a l'Hospital Troeta i referent en eutanàsia als hospitals de l'ICS, és la que va pensar en aquesta necessitat de fer un grup...
que és fora del que és normal en grups de trasplantats. Aquí són persones que demanen qualsevol tipus d'òrgan. A part de reunir persones trasplantades, també busquen la difusió. Tenim gran diversitat de membres, que inclouen persones trasplantades, personal de la salut i aquelles persones que són sensibles a la donació. I tots plegats aportem una riquesa d'experiències i coneixements a l'associació.
Creem espais també per la reflexió, perquè és essencial, ja que ens permet que les persones puguin compartir les seves experiències, fer preguntes i discutir temes difícils d'una manera oberta i comprensiva. També aquests espais poden ajudar a desmitificar processos sobre el trasplantament i la donació, així com promoure un diàleg constructiu que pot motivar més persones a considerar la donació.
és una manera poderosa de construir una comunitat més informada i solidària. Clar, al final, i també, jo sempre vaig cap a aquesta part, potser també la gran part que feu d'acompanyament, que això potser tu m'ho pots explicar millor, Jesús. Sí, a veure...
Un del que es tracta també des de Donem Girona al final és això que deien, crear espais on la gent, a part d'estar informada, també serveixi com de suport. I clar, nosaltres per exemple hem fet xerrades a instituts o així on sempre surt algú que té un familiar o un conegut.
que tenen dificultats a nivell familiar per afrontar-ho, perquè ningú s'ha trobat mai amb aquesta experiència. Així, amb el meu cas, que jo sóc una persona trasplantada de ronyó, que en certa manera els trasplantats renals som uns privilegiats, en el sentit que som els que més...
trasplantaments se'ns fan i a més tenim sistemes alternatius. El que fem moltes vegades és això, trobades amb gent que es troba de cop amb una malaltia que no...
que no coneixia o que se li desenvolupa una malaltia que coneixia i que el porta a un punt de no retorn en el sentit que allí han de fer un trasplantament i llavors nosaltres efectivament fem això també de tasques de suport no tant mèdic ni sanitari sinó suport psicològic emocional emocional en el sentit aquest per exemple això quina opció van a triar en quant al
el sistema o a quins centres sanitaris millor anar no decidim però sí que acompanyem perquè la gent se senti tranquil·la moltes vegades perquè de vegades et sents
sol i desorientar la paraula correcta seria desorientar per desconeixement amb el sistema ja se sap que també l'estat espanyol és dels millors sistemes de trasplantament del món però sempre hi ha forats per poder ajudar sí, i sobretot a nivell individual són més difícils perquè cada persona és un món
I al final no ens enganyem, el cinema no deixa de ser també una grandíssima excusa a la cultura en general, tant sigui cinema com música, com per mostrar una història en aquest sentit, explicar-la d'una manera que jo crec que també al públic li pot entrar molt millor i a més a més també de fer difusió de tota la feina que feu, que al final és una miqueta l'objectiu d'aquest Cineforum d'avui.
Sí, bé, també, a part del Cineforum, també fem exposicions, xerrades i ajudem en treballs de recerca. O sigui, hi ha instituts, gent que està fent un treball de recerca, es demanen a veure si podem ajudar-los, no? Expliquem també a la comunitat del procés de donació i trasplantament, que moltes vegades hi ha molts dubtes, no? I com a tema professional sanitari ja tenim una bona base, no?
La nostra tasca no només és ajudar a informar, sinó que també pot inspirar a moltes persones a donar el pas. També fomentem el document de voluntats anticipades amb la idea que sigui la persona la que decideix en tot moment el que pot fer al final de la seva vida.
I entre altres coses també es pot decidir fer-se donant òrgans. I des d'aquí fem la crida que tothom la pogués fer i que vinguin a les nostres xerrades, a les nostres exposicions i estarem encantats que vingui tothom.
Doncs si la gent ha de venir, vull dir que sigui la primera vegada avui, i si no és la primera vegada millor, perquè vol dir que ja els coneixeu, associació d'UNEM Girona avui a les 8 del vespre, com hem dit, al Cinema Trufó amb Reparalos Vivos. Pedro, Jesús, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i us espero ben aviat, que ja seguirem donant veu. Moltes gràcies. Moltes gràcies a Girona.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel Centre Comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del xòping. Amb marques com Tara, Adidas, Persques, Tradivarius, Mango, Lettis i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, del país del xòping. Els Quatre Rius. El magasin matinal oberta a la ciutat.
I encarem ara sí la recta final del programa d'avui i ho fem parlant de salut. Això vol dir que parlem amb el doctor Josep Maria Sirvent. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Com esteu? Amb ganes de fires o què? Sí, moltes ganes. Sí? Sí, però abans parlarem d'aquest tema que avui us he plantejat. Avui m'ha encantat, perquè és un crossover que li diríem la gent en general. O sigui, és un 4x4 increïble aquest cruce, aviam, eh?
Canvi climàtic i salut. Sí, sí, és així. D'on baixa això? Mira, aviam, les repercussions del canvi climàtic, l'escalfament global, però l'estem veient cada dia, no? Però són bàsicament tres. Un és l'escassetat d'aigua, l'altre és la pèrdua de la biodiversitat i l'altre és la repercussió en la salut.
I direu, ostres, com és això? Aquest augment d'1,4 de temperatura ambiental que s'ha produït a tot el món ha provocat això, que la disponibilitat de l'aigua és menor, no plou tant com plovia abans i quan plou ho fa barbaritats, en fi.
però bàsicament el que fa és un efecte sobre la salut, sobre l'ambient primer, i després sobre la salut, però bàsicament és per l'escalfament de la temperatura ambiental. Clar, i tot això després repercuteix a la nostra salut. Sí, sí, les onades de calor que veiem cada estiu, i no solament les onades, sinó la persistència d'aquesta pujada de la temperatura. No és aquesta calor que fa tant... No, no, és...
que d'estiu a estiu la temperatura és més alta. Doncs això fa funcionar els òrgans de manera més estressada. Sobretot, efectes cardiovasculars i respiratoris. I ara n'anirem parlant, però sobretot afecta la gent vulnerable, la gent gran, els nens, la gent embarassada...
i es reparteix de manera inequitativa, és a dir... Heterogènio. Sí, afecta sobretot a les societats més pobres, perquè tenen menys recursos per refrescar l'ambient, diríem, en global. És curiós, no?, perquè és com qui té aire condicionat i qui no en té. Exacte. Per exemple. Però després explicarem com l'aire condicionat pot contribuir...
l'empitjorament de l'escalfament global de Guatemala a Guatepeor però concretament si vols saber les malalties o com es manifesta de manera directa a les persones la calor provoca
provoca alteracions dermatològiques. Primer, amb sudoració excessiva, aquesta sudoració fa que l'organisme es deshidrata i la gent gran no sap que s'està deshidratant. I veus com a l'estiu hi ha mals de caps, marejos, tal... Simplement és deshidratació, és pèrdua de líquid. I sobretot si aquesta gent gran pren fàrmacs hipotensors, diurètics...
no regulen molt bé l'estat del líquid corporal i aleshores es fa simptomàtic. I ja dic que a la pell també hi ha les irritacions, la desecació, l'efecte del sol, ens posem cremes per evitar el sol, en fi, vull dir que és tot un seguit de coses...
Ara us explicaré l'efecte del cop de calor, que això ho hem sentit a parlar. Una és la temperatura mantinguda, que provoca aquestes coses a la gent ja una mica vulnerable, i l'altra és el cop de calor. El cop de calor es provoca amb gent que treballa la construcció, per exemple, perfectament sants, però estan suant i suant i els mecanismes de regulació s'alteren
Fa un cop de calor en el sentit de mantenir 40 graus de temperatura corporal, insuficiència cardíaca, insuficiència, diríem, cerebral, amb coma o amb compulsions i, en general, un fracàs multiorgànic perquè els òrgans esbolleixen, diríem.
Els òrgans han de funcionar a 36 i mig, 37 graus. Puixar a 40, 41 graus, això no ho suporten. És que m'estàs fent entrar molta por ara mateix. No, però és que sí, sí, però no és por, no és por, tranquil. Però saps per què? Perquè és que ara jo hi penso i dic, és que els últims 3 anys jo ho he passat realment malament a l'estiu. Que no m'havia passat mai. És a dir, jo més o menys, bueno, ja, saps, hi havia allò, bueno, tens calor, tal, normal. Però el que he passat aquests últims 3 estius...
No ho he recordat mai. Estic totalment d'acord. I a mi també m'ha afectat moltíssim. Fixa't, una de les coses que més afecta és aquesta irritabilitat que hi ha a l'estiu de la gent, del trànsit, de tal, que tothom... Violents, no? Agressivitat i tal. I dic, tios, però calma, calma, que no... Saps? I fatiga. I fatiga.
I fatiga, molta fatiga. Si no tens ganes de... Estic cansat. Vull dir que realment l'escalfament de l'ambient ens està afectant moltíssim a la nostra salut. I, bueno, podries dir, bueno, fem unes mesures, no?
Per exemple, sí, aviam com ho podem... Personalment, a nivell individual, hi ha unes mesures clares. És a dir, a l'estiu, quan fa tanta calor, si podem, anar ben hidratats. Estar a casa a les hores del sol central i en un ambient ben ventilat. Sí, però clar, hi ha gent que no pot perquè ha de sortir a treballar. Els de la construcció, com dèiem abans i tal, exposats al sol, els pagesos, doncs
Sisplau, a les hores centrals del sol, no treballeu. És a dir que ens hem d'aixecar molt més aviat i hem de plegar molt més tard. I aprofitar el fresc. I aprofitar la fresqueta. Perquè ens arreglarà molts dels problemes que nosaltres tenim. També el rendiment, el rendiment laboral, és menor. Molt més alt.
Vas totalment destrossat, però sobretot cuidar molt la gent gran i els nens, les embarassades, vull dir que saps cuidar-nos de la calor. I podries dir, bueno, doncs enxufem l'aire condicionat. Bé, no.
Això entraria en les recomanacions a nivell general. Què hauríem d'intentar? Està clar. Provocar menys emissions de CO2. És a dir, que això ho arreglaríem utilitzant menys combustibles fòssils, menys petroli, menys aire acondicionats, menys electricitat... I un concepte que et vull introduir avui, encara que en alguns sectors...
Doncs aixecaré ampolles. Però jo crec que ho hem de començar a introduir, que és el decreixement. Decreixement. Mira, fa poquet han fet uns tallers aquí a Girona, en els que ja he assistit, organitzats per l'ICAT i la UAB,
I hem parlat de decreixer. Mira, tot és pip amunt, població de Girona amunt. Tot cap alça. Comerç amunt. Però bé, bé, bé. Aviam, això implica més energia, més CO2, més combustibles fòssils. Ostres, ens estem carregant el planeta. Quan tot això...
estigui a punt de col·lapsar, que aviam, en aquest pas no queda tant, doncs què farem? És a dir, per què no apliquem una nova...
idea que és de créixer. És a dir, jo no estic dient que congelem l'economia ni que parem el món, perquè el món... El món continuarà girant. El món continuarà girant. Però, mira, per exemple, les ordenances fiscals de l'Ajuntament, que s'han prestat ara, estan una mica en aquesta idea del decreixement, o almenys de no créixer. És a dir, el PIB s'ha congelat aquest any. Bé...
Ja és una cosa, ja podràs fer un canvi, una mica de polítiques, polítiques d'habitatge, ho pots modificar una miqueta, no has d'anar, generarem menys residus, saps? Utilitzarem menys energia, i a nivell individual, jo crec que ho hem de dir, podem contribuir en aquest decreixement de la següent manera, fixa't, dormir més.
Menys consum energètic, tal, tal, tal, tal. Quan ens anem a dormir, a pagar tot. No això d'estar en stand-by, el telèfon, no, fora. Alimentar-nos amb fruites i verdures de proximitat i quilòmetre zero, perquè són les que tenim menys petjada de CO2. Fixa't, caminar, utilitzar bé la bicicleta o transport públic.
Que ha de millorar el transport públic Està claríssim Aquesta és una eina del decreixement Millorar el transport públic Jo encantat de fer servir el transport públic Sempre que funcioni bé Però que no hagi de trigar jo des d'aquí una hora i mitja per arribar a sal Viatjar a llocs propers Rurals, de platja i muntanya És a dir, no cal anar Al Vietnam Amb avions cap aquí i cap allà Mantener una vida social Parlar amb els amics Tot això
O sigui, si nosaltres fem un decreixement personal i individual, estarem contribuint a un decreixement global i farem millor el planeta i l'ambient. I el nostre escalfament potser que sigui menor i no col·lapsem. Jo t'anava a dir que les administracions t'escoltin, però en tot cas que sigui Déu qui t'escolti. Exacte.
també, també doctor Josep Maria Sirvent, creant càtedra com sempre, moltíssimes gràcies un dia més gràcies a vosaltres i que passeu molt bones fires de Sant Narcís igualment i mengeu i bebeu amb seny i tant
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM, la ràdio de