Girona FM
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
La teva ràdio, la Gironina. I avui és dilluns, 16 de febrer del 2026, i avui donem per tancat el Carnestoltes amb l'enterrament de la sardina. Moment de posar punt final als dies de xauxa i xerinola que hem pogut viure, tot i el vent, tot i la pluja i tot i les dificultats.
una vegada més hem aconseguit celebrar alguna cosa per alegrar-nos a tots. Dit això, tornem a la realitat del dia a dia, tornem a la feina, tornem a reprendre tot allò que aquest petit parèntesi de vida, que també tenim, ens ha permès gaudir a moltes i a molts. Perquè al final, com en el Carnaval i també a la vida, un ha de saber com prendre's les coses. I sempre hi haurà un demà, sempre hi haurà un altre Carnaval i ja queda un dia menys pel de l'any que ve.
Gràcies per acompanyar-nos. Bon dia i bona hora. Moltes gràcies, bon dia i bona hora.
I també moltíssimes gràcies per muntar aquesta taula, t'ho dic perquè, clar, Montse Prats de la Fundació Esclarosi Múltiple. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, què tal estàs? Ah, jo bé, jo fantàstic. Nosaltres encantades d'acompanyar-te, gràcies. No ens faltaria, escolta, i completem aquesta taula amb la paquibadosa d'un collig a Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia, bona hora. Que bé, no?, començar el dia amb aquest humor i aquesta energia. Això és fantàstic, tu. Ens falta el cafè, que ja l'estic demanant que ens el portin, però mentrestant, Maria Rosa, escolta'm una cosa. Vosaltres heu impulsat un projecte
Atenció de teatre solidari, en aquest cas. Aviam si en pots parlar una miqueta. Com neix aquesta idea? Bé, aquesta idea neix perquè, d'alguna manera, nosaltres dintre de l'associació tenim cinc entitats del tercer sector, que és Fundació Ramon Noguera, Fundació Sergi, Fundació Elna, Fundació Oncolliga i Fundació Esclerosi Múltiple.
Per tant, teníem una necessitat, d'alguna manera, de fer alguna acció per ajudar aquestes entitats a acollir fons. I la veritat és que fer una acció d'una trobada amb empresaris és una cosa que ja, d'alguna manera, cada una d'elles ho fa de manera unitària, i per tant nosaltres creiem que era important fer una cosa que sigui escalable. Aleshores...
Tal qual, amb una copa de vi... Com surten les millors idees. Amb una celebració d'un 20è aniversari d'una empresa gironina, em vaig tenir la sort de trobar-me davant de la Laura Vallrossera. I com que havia tingut també la sort de veure-la com a actriu amateur...
a Palaforgell, a Mama Mia, me la vaig quedar mirant i li vaig dir, Laura, tu et veuries capaç de dirigir a un grup d'empresàries per fer una obra de teatre? I em diu, home, i per què no? Aguanta'm la copa. Exacte. I dic, i alguna obra de teatre que no sigués massa complicada, que no digués gaire texta, m'entens, per l'edat, etc. I em diu, també la tinc.
I dic, estupendo. I en aquell moment, en Ferran Rodero, alcalde de Quart, passava per allà. I tant. I com que la meva veu no és allò que es diu se sent, em va dir, Maria Rosa, t'he escoltat i ja tens lloc per actuar. Per actuar. Per assejar. I per tant, d'allà vàrem sortir...
amb una directora, una obra de teatre i un lloc, però ens faltava el més important, que eren els actors i actrius, per fer-ho possible. I ella va començar el treball en xarxa,
des de l'AGE, les dones que s'hi van involucrar de manera directa, en l'obra, òbviament, hi havia homes, per tant, necessitàvem senyors que ens acompanyessin en aquest projecte, i vàrem fer el que més sabem fer aquí, que és treball en xarxa. Per tant, entre uns i els altres, vàrem anar acompanyant aquestes persones que han fet possible això.
generar una companyia de teatre que es diu I Som. I Som, que és el que t'anava a dir, I Som precisament busca això, és a dir, teatre solidari, és a dir, teatre amb finalitats solidàries i em sembla que heu aconseguit un èxit absolut amb el destí de les violetes. Home, i tant!
Bueno, ens aplaudeixen. Quan anem pel carrer ja diuen, home, mira una violeta. Però, a veure, hem fet 36 bolos. Vol dir que hem recorregut el territori gironí de manera molt constant. Pensa que el 2025 realment anàvem els caps de setmana, dissabte i diumenge els teníem ocupats, per dir-ho d'alguna manera, fent aquest
aquestes possibilitats que la gent vingui a somriure perquè realment aquesta obra acabes no només rient sinó ballant i això és molt important perquè no tothom té la possibilitat de ballar i tu veus gent gran que igual t'ha entrat amb un bastó i al moment de ballar el bastó l'aparca i s'hi posa i això és molt important
I en aquest moment, saltant cap a la Montse i a la Pagui, quan us truquen i us diuen que tenen aquest projecte al cap i que volen ajudar-vos, què se us passa pel cap, primer de tot? Jo puc dir que jo vaig fer trampa, però bàsicament involuntàriament, perquè tinc la immensa sort de formar part de la Junta de l'Associació Unida d'Empresàries com a representant del tercer sector des de fa uns anys, i aleshores és cert que en alguna reunió
La Rosa, aquesta idea que va explotar en aquella copa de vi, en aquella celebració dels 20 anys, aquesta empresa gironina ja s'havia plantejat en alguna reunió de junta. Fer activitats, fer coses per les cinc entitats, per donar una miqueta la visibilitat de la força i el poder que té l'Associació Gironina d'Empresàries com a tal. Aquesta cohesió i aquest moviment social que genera la pròpia associació a Girona.
Aleshores es va començar, és veritat que la primera acció que es va fer per les cinc entitats van ser unes visites guiades que es van fer pel barri vell, amb diverses temàtiques, que va ser bonic, no, lo següent, va ser fantàstic. I bé, la Rosa havia fet alguna sonada, Maria Rosa havia fet alguna sonada d'aquestes de hem de fer, hem de fer, hem de fer. I la veritat és que ens la miràvem com dient sí, sí, ho farem, ho farem, ho farem, però com, no? I aleshores va...
el dia que va arribar i va dir tinc l'obra, tinc la direcció i tinc l'espai, ens falten actors i actrius, va ser traiem la catifa, aplaudim i tirem endavant. I aleshores realment per les cinc entitats que en són beneficiàries, això què suposa? Doncs suposa una eina brutal de sensibilització, d'arribar a territori, aquests 36 bolus que s'han fet, pensa que potser s'ha repetit a Girona
i a Blanes i en lloc més per tant, hi ha 34 municipis que s'ha recorregut i en els 34 hi ha hagut cartells penjats s'ha compartit la imatge de l'obra del teatre se n'ha fet difusió, l'hem compartit l'hem enviat a la nostra xarxa però a més a més des de l'AGE també se n'ha fet moltíssima difusió aleshores arribes a la sensibilització arribes a que la gent entengui que un grup de dones empresàries espectaculars es calcen
uns trajos i unes perruques i s'empapen d'aquesta... Bé, jo penso que tampoc hi ha tan poc text, eh? Déu-n'hi-do el text que hi ha. Vull dir que abans poc he estat a punt d'interrompre i he pensat, sigues educada, Prats, no la tallis a l'apreci, però és veritat, hi ha text i no és fàcil, no? I a més a més, demostrar aquesta força juntes, aquest... Ahir ha dit, caps de setmana ocupats. Són caps de setmana invertits
amb altra gent, és a dir regalen el seu temps perquè les entitats n'obtinguem aquest benefici aquesta sensibilització i evidentment 36 bolos a 34 municipis diferents si l'han vist gairebé 2.000 persones resulta que les entitats cadascuna d'aquestes entitats hem rebut 6.000 euros això ens permet també tirar endavant i ens dona aquesta capacitat aquest coixí que necessitem totes les entitats d'aquesta iniciativa privada
Perquè és veritat que hi ha sempre l'equilibri, hem d'intentar trobar, penso, totes les entitats, aquest equilibri entre fons públic i fons privat, i quan trobes una eina com aquesta de sensibilització, de mobilització, aquestes, quantes sou, 40 persones? No, 34, el que passa que per...
Per fer l'obra necessitem mínim 18-20 i sempre tenim aquestes persones que ens van suplint en el sentit de dir que la gent pugui tenir també vida i cada una d'elles pot fer diversos papers. Això també és important perquè el tema de consideració com a dones empresàries ho hem de tenir molt en compte perquè si no estaríem tirant tants pedres al nostre taulat.
Per tant, tens el doble, entre cometes, d'actors i actrius dels que realment necessites per executar l'obra. I per tant, aquesta mobilització, aquesta generositat d'aquesta gent, jo penso que a les entitats ens fa sentir, a més a més, que hi ha una sensibilització, que hi ha una captació de fons, ens fa sentir un sentiment d'acompanyament que ens fa créixer i que quan ens veiem sempre hem compartit molt, perquè és veritat que tenim usuaris compartits. Usuaris i a més a més objectius molt simils. Exacte.
però encara ens ha unit més perquè ens hem anat trobant això també és tenir-ho en compte a tu Pegui quan et truca en aquell dia i t'explica tot això jo ara escoltava la Montse que sempre s'explica molt i molt bé i pensava jo diré idem i ja ho he dit
No, perquè és veritat, m'has explicat superbé i, per tant, comparteixo al 200% totes aquestes avantatges i aquesta sensibilitat i aquest gaudir. Per tant, us asseguro que afegir alguna cosa en nom de les cinc entitats és difícil, eh, Montse? Vull dir que una altra i demanaré anar davant, saps?
Així jo seré més curteta, però no us explico, no pensava, què diré, què diré, jo ara? Doncs explicaré una anècdota, en el sentit que penso que és divertida, fins i tot, i tal, i és que una mica també va lligada, que no pensava explicar-ho, o no se m'havia ni acudit, vaja, però clar, pensava, tens un problema. Oh, que bé. No, no, que...
És a dir, com a AG, primer de tot vull agrair que tinguin també aquestes entitats solidàries del tercer sector, vull dir, són dones molt potents on tenen uns objectius molt comú i que lògicament van cap a la seva vida i que pensin en aquest apartat solidari i que ens tinguin cinc entitats com un AG. Per tant, això ja d'entrada diu molt d'elles i nosaltres...
Llavors, també és aquesta necessitat que tenien de dir, fa, fem alguna cosa. Crec recordar, això m'ho confirmaràs tu, que també es veniu els 10 anys d'AGE, no? I era com també un any una mica especial. No, eren els 30. Els 30, els 30. Si sigués 10, estaria muníssima, jo. Ja, ja, no estàs continuos, estàs muníssima, eh? No, no, perdoneu. Però sí que hi havia també allò de, ostres, hem de fer alguna cosa especial, ho van lligar una mica i tal.
en aquella última de reunió on es devia doncs ja definir que seria que jo no hi era i bueno, una companya i tal i la informació sempre és com el joc del telèfon no t'arriba ben correcte i me diuen pa, que hi ha una reunió quarta al dia per posar-nos d'acord una mica com ho farem i vaig anar-hi com on collig en aquest cas però per rebre informació i llavors transmet-la i tal i no t'ho perdis ja era la primera reunió d'assaig ja era l'assaig, és veritat perfectament allà anava escoltant i anava pensant ai Verge, i jo què faig aquí?
Perquè la Laura ja anava a Barraca. Montse, tu això ho sabies? Tu això ho sabies? Jo només he vingut a escoltar, que tal, a veure, el teatre, a mi m'encanta veure'l i tal, però m'hauria fet teatre. I allà jo al final vaig dir, perdoneu, jo crec que no estic al lloc que he d'estar, perquè us en recordeu.
I la Laura, molt maca, jo no la coneixia, diu, bueno, però ja que ets aquí, no? I jo dic, és cert, ja que sóc aquí, va ser fantàstic. La veritat és que m'ho vaig passar teta i fins al punt em vaig plantejar de també formar part de les violetes i vaig anar assajar. I ho feies bé, eh? Sí, ho feies bé.
Jo hi vaig anar, crec que dos o tres, és a dir, fins que van arribar els primers bolos, però després sí que t'he de dir que em vaig adonar que no podria complir, perquè hi ha els dos primers programats, jo no puc, jo no puc, i llavors vaig dir, no ho vull fer anar malament, i me'n vaig anar, però vaig disfrutar-hi molt, vaig estejar cosí com el pre-bolo, diguem-ne, per tant, sortia, sortia allà davant, i he de dir que és una experiència molt bonica.
Aquesta part que acabes de comentar, aquí és superimportant, aquest compromís, és a dir, aquest ser conscient de la importància del projecte, és a dir, quan ens va anar a dir, no?, que vam plantejar el fet de qui s'hi suma, com a dones AG, clar, nosaltres estem a l'AG, per tant, com a dones AG, i com a representants de les entitats vam dir, ostres, seria xulíssim, però tu saps que, per motius X, no podràs complir amb aquest compromís, i saps de la importància d'aquest projecte, i per tant, aquesta part de...
De difícil un estenat. Vam saber greu, fins i tot, perquè m'ho passava molt bé, però no, no, vaig veure que no. Perquè recordo un dia que ho deia la Maria Rosa, que està molt bé, i està molt ben pensat, que tothom teníem doble, perquè tal, no? I un dia una companya va tenir un problema personal, i jo em vaig, perdó, jo m'ho dic, a l'escalça, si al final no pot anar-hi, jo aquell dia m'és impossible, perquè tenia un compromís d'una activitat, i clar, vaig dir, no, no, no puc fer anar malament a la gent.
Però bé, simplement volia ser l'anècdota que fins i tot vaig assajar, que m'ho vaig passar molt i molt bé, penso que és una activitat fantàstica, i llavors sí que hi ha com a fundació, com a entitat, sumant-me a lo de la Montse, i per nosaltres és important, importantíssim, que hi hagi gent que pensi en nosaltres, que pensi en ajudar-nos...
dotar-nos de recursos i els reconeixem aquest compromís, perquè dia a dia, dia a dia, perquè no són només els bolos, és l'assaig, és el... Cada setmana. Cada setmana, cada setmana, aviat és dit, però no és tan fàcil que passi, no?, perquè tothom, doncs, tens família, compromisos, per tant, la veritat és que l'agraïment és immens i feliços de ser avui aquí, quasi que més que per tu, perdona que t'ho digui, per un reconeixement obert a l'AG, perquè hem fet aquest esforç.
I també val a dir que, clar, o sigui, estem parlant, no?, d'aquest agraïment i aquest sentiment així, però és que, a més a més, quan vas al teatre t'ho passes tan bé, perquè jo a Sajos vaig fer aquell dia i prou, també ho haig de dir, vaig veure que el llibre...
que el teatre no és el meu, cantar ja us avanço, que tampoc. Mira, ja encara em defensaria, però deixem-ho aquí. I és sèrio conèixer la Laura, perquè precisament aquesta actuació de Mamma Mia al Teatre Palafrugell és una de les iniciatives solidàries que celebrem cada any al teatre, des de la Fundació Esclòsia Múltiple, gràcies a una persona voluntària, que d'això en sabem molt les entitats. Sí, sí.
d'agrair a les persones voluntàries i la Laura ja la coneixíem i llavors és una dona terremoto que si sumes el seu terratrèmol amb el de la Maria Rosa Agustí llavors és una càrrega explosiva de hem de fer això, fem-ho d'aquí dos segons i aleshores jo aquell dia vaig dir jo no podré venir als tres ajos, no ho farem però quin goig quan vas al teatre i veus la diferència que hi ha d'aquells primers bolos de molts més nervis gent que no havia trepitjat mai mai un escenari
com es vesteixen, com es posen aquestes perruques, com entren en la dinàmica del personatge, que a més a més és això, amb la dificultat que t'anàs de saber dos, i estàs amb gent a la que coneixes molt i en qualsevol moment se't pot anar al cap. I l'evolució que hi ha hagut durant tots aquests mesos i tots aquests bolos, la complicitat, la facilitat, el dinamisme de l'obra, els diàlegs, com es tracten. Aquest companyerisme ja ha estat des del primer minut, que això és fantàstic, però...
aquesta complicitat, aquest divertir, aquest riure fins al punt d'haver de parar un moment, perquè es pixen de riure a l'escenari, i la gent les... O sigui, tu veus que estàs dient i s'encomana, és meravellós, i llavors aquesta energia bona, que a més a més la gent pensa, ostres, he fet una aportació de 10 euros, que se'm va íntegra per aquestes entitats, a sobre vinc aquí, m'ho passo genial, una obra amb clau d'humor, però amb missatge.
amb un missatge important cap a les dones, que hem de pensar i en reflexionar. I a sobre la gent s'aixeca i es posa a ballar, què més vols? Jo us he de dir, ara ho estic pensant, i tota ajuda sempre és bona, sempre, a les entitats, només faltaria. Però no sé si m'atreveixo a dir que és probablement de les formes, no sé si més originals, però més divertides que heu pogut trobar. Les dues coses. Les dues coses.
O sigui, és per donar-li el caràcter especial, t'ho dic perquè, com dic, totes les accions són bones, però jo crec que aquí us ho heu passat pipa, i a més a més és que el resultat ha estat afervescent. És un projecte innovador, que per tant això l'hem de posar en valor, perquè a vegades copiar, no és que no li tregui mèrit, però ja no té aquesta...
aquest valor inicial, és innovador, i a més aquestes dones pròpies d'AGE, però després, com deia ella, s'han vingut a buscar aquesta xarxa de gener, o necessitem d'ingén, i els homes... Home, de vendre ja en saben a l'AGE, no suposo? Sí, ja en saben, en saben...
Però clar, fixa't aquest collar, el que deia la Montse, vull dir aquest collar com a grup, i que a més a més crec que sempre han tingut molt present, més enllà que s'ho han passat molt bé, que també està molt bé això, però que era una obra solidària, perquè això ho repeteixen sovint, no per recordar-t'ho, sinó perquè en són molt conscients i orgulloses.
que allò és solidari, és a dir, aquell seu esforç, perquè ho és, que el llenor, tot allò que fan, és solidari, més enllà d'aquest coig personal que tu passes bé, has fet grup, i ja sabem tots que la vida social a tots té coses molt positives. Però tothom té molt clar que és solidari i han donat la seva vida i fins i tot la seva economia. I tant, perquè...
Tu te'n vas a Ripoll, que va anar a fer, doncs aquí hi ha un desplaçament, i t'has de quedar a dinar perquè hi has de ser i 3 hores abans, i tot això és gent que, per tant, ells sí que han fet una aportació realment molt gran, i això l'hem de posar. I el seu temps, eh? Clar, el temps que no té preu, però a més a més, vull dir que a vegades també inclús a nivell familiar. La generositat és global. És
és una generalitat que els hem d'abraçar i dir gràcies i tots els homes que tenim a la companyia que de veritat són meravellosos perquè també han estat de manera tenim un personatge que és el Messier Desclot que és un tio d'alguna manera un jefe d'aquells que tu t'has de plantejar o segueixes amb ell o no ets ningú com a plantej
Doncs ell, els 36 bolos, com un Pepe, perquè és l'únic que tenim de Messi i d'esclot. És a dir, si se'ns posa malalt, tremolem tots, saps? Però bé, ell com els altres que ens han acompanyat i que també de manera continuada no han deixat mai de venir, no? És a dir, tenim el Fisio que canta...
tenim en Ricard que és aquell que dius ai mira vos dir que és el nòvio que aquest també sempre ha estat involucrat i tot això és molt bonic perquè realment te'n dones compte i a més a més tenim una cosa anecdòtica que és el Nadal aquest no, l'anterior quan varen voler fer així com la festa me'n recordo d'anava a Figueres i a cop i volta em va venir ping i dic
la Violeta es diu Violeta Gascon Prats. I dic, i tenim una casa pairal, un restaurant, el restaurant Gascon, us en recordeu? I al primer sopar el vàrem fer a la casa pairal, i jo vaig convidar a tots i a totes, dient, escolta'm, que la Violeta m'ha dit que com que té la casa pairal aquí a Palol, que noia, que ens invita allà a sopar. O sigui, saps? És a dir, perquè tot...
Tots els assajos els fem a pelol. Vull dir que, saps, és allò que... Que l'humor no ha faltat mai. Sí, que ho lligues tot molt bé, perquè realment la gent... El resum és que heu donat amb una tecla, que probablement no us esperàveu. Molt bé, molt bé. No, jo la veritat, seriosament parlant, penso que haver fet 36 bolos i els carens ja aniran sortint, el dia 8 estarem a Vilablareig,
tenim roses pendent, tenim palamós i tenim altres espais on segur que ens acolliran, si més no per intentar assolir el repte, entre cometes, que així de manera molt alegre,
em van dir d'intentar recollir 60.000 euros. Ara en portem la meitat. Estem en uns 30. 30.397 euros. Déu-n'hi-do. Són molts diners agafats a taquilla, taquilla, no? Sí, és molt. Són 50 milions a les antigues pessetes. Imagina't. Dit així encara... Que jo hi era, eh? Doncs imagina't. Per això vull dir que...
Haver arribat aquí, aquests 30.000, potser no arribarem als 60, però ens hi acostarem segur, perquè no tirarem la tovallola. És allò de dir, a veure, aquest és l'objectiu. A més, jo sempre quan acabem l'obra i faig els agraïments, després que tothom hagi ballat i hagi mogut l'esqueleto, realment els hi dic, és que això és una...
Una obra que aquell veí del tercer segon, que potser fa temps que no t'hi parles, doncs truca-li i diga-li, fes alguna cosa divertida i, a més a més, ajuda el tercer sector que tant ho necessiten. És que al final és un treball de comunitat.
Quida tot molt ben lligat. Exacte, vull dir, que és una cosa que dius, és que a part que la gent s'ho passa molt bé, és que és la veritat, riuen, perquè és còmic també veure'ns amb la punta que donem tots. Però tindríem sorpresa si vinguéssim a veure...
I tant. No ho pots perdre. Tindríem sorpreses. A mi el que m'al·lucina és que encara hi hagi gent que no l'hagi anat a veure. És a dir, clar, perquè, a veure, ara parlàvem una miqueta recopilant. És molt bonic, és molt alegre, és molt feliç, però qui va posar aquestes tres paraules a la mateixa frase no hi va pas posar fàcil.
i d'aquí el que es veu com algú és un regal, és una tecla però hi ha un esforç, hi ha una dedicació hi ha un compromís un compromís immaterial que és com regalar les teves hores i un compromís material que és pagar-te la vetxina, anar amunt i avall i quedar-te a dinar o a sopar o fer el que faci falta
I amb aquesta alegria, aquesta facilitat amb la que es percep que es fa, doncs la veritat és que, clar, la gent que va sopar sa pipa, i com us deia, a més, que cada actuació té un punt especial, té alguna cosa diferent, té una genialitat d'algú que fa que això et canviï, no?, totalment. I llavors és que és molt xulo i que no es pot deixar d'anar-la a veure, perquè a més a més és que, a veure,
Rius, és una obra divertidíssima, és una obra amb missatge, és una obra feta per gent que tu pots conèixer que en algun moment te les pots haver trobat a la vida i amb circumstàncies, no totes, no totes, però amb algunes circumstàncies dius, això em recorda, depèn de qui li ha passat, i això és preciós, és absolutament preciós, llavors l'orgull que sentim, les cinc entitats.
de ser-ne beneficiàries, quan a més a més actors, actrius, direcció l'estaf tècnic, la gent que s'hi dedica no expressen el cansament en cap moment, no expressen la desil·lusió en cap moment, al contrari, és tot positiu és tot bo, ostres que bé, quants bolos tenim ara aquest, vinga va, jo vinc aquí jo vinc allà, és brutal i ho trobem a faltar, perquè per exemple aquest mes de febrer com que hi ha tants carnavals, òbviament no ens posem a fer una obra de teatre perquè no ens vindria a veure ningú, perquè tothom està disfressat per ahir
Exactament. Però, quan dius, bueno, és que fins al mes de març no en tenim, la gent, home, hauríem de fer alguna cosa. A més, nosaltres també hem tingut una gran sort que la Laura Ballucera pensa que forma part d'un altre grup de teatre mater, que és Quaracció. Quaracció amb en Joaquim i els fills, que són els tècnics, ens han acompanyat de manera constant. Vull dir, saps allò que dius, i han posat també les hores, els diners... Vull dir, dius, eh...
Que bonic. És que anar collant tots d'una manera màgica. T'estomple el cor de pensar que ni es plantegen, no? De dir... I tot just estem a l'Aquadol, de tot plegat, que això vol dir que tenim un 2026 amb agenda que ja s'aniran plenant de mica en mica. Espero que sí, perquè jo crec que sí. I que si aquí ens estàs colpant, ens està sentint algú d'algun municipi que...
Ara estic treballant a Girona, ostres, i jo soc de... M'invento. Sant Feliu, heu anat a Sant Feliu? Sí, però si pot tornar a anar, perquè com que passen mesos, no tothom hi pot anar el dia que fas el gol o no hi ha, no t'ha arribat pel motiu que sigui, escolta'm, poseu-vos en contacte amb la gent, entreu a la pàgina web, busqueu AG Solidària a Instagram, que ho veureu, aquesta xarxa, aquesta AG Solidària que va començar fa tant de temps i que ara està en una efervescència brutal. Ah!
Doncs, hi som. Hi som. Hi continuarem, eh? Hi som i serem, també. Per veure, doncs, el destí de les violetes, en aquest cas, amb AGE, amb tantíssimes fundacions, que he dit, Esclarosi, Multiplau, Encolliga, Fundació Elna, ajudeu-me si us plau. Ramon Noguera. Ramon Noguera. I Sergi. I Sergi, doncs mira, escolta, si s'ha d'anar a veure teatre, que sigui per un bon motiu, i més si la felicitat i l'alegria es contagien.
Maria Rosa, Montse, Pac, i moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. I que vagi molt i molt bé. Parlem quan acabeu. Fins les violetes. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Doncs ens hem quedat una miqueta amb les ganes després de parlar sobre Hi Som, sobre precisament aquest teatre solidari i impulsat per l'AG. Hem volgut també conèixer el punt de vista de les altres tres entitats que han completat una mica la flor d'aquest projecte. En aquest cas, comencem amb la Marina Casals de la Fundació Ramon Noguera, que ja aprofito per donar la benvinguda i les gràcies per acompanyar-nos. Bon dia i bona hora.
Sabeu una mica vosaltres, des de la Fundació Ramon Noguera, com heu rebut aquesta iniciativa que em sembla que, com a pràcticament tothom, us ha encantat. Com molt bé dius, ens ha encantat. Des de la Fundació Ramon Noguera fem una valoració molt positiva del projecte, no només pels recursos econòmics que porta, sinó pel valor humà i social que té. És un projecte que suma cultura, solidaritat i compromís amb el territori.
L'aportació rebuda es tradueix directament en millores en els serveis que oferim, més suport, més oportunitats d'inclusió i, sobretot, millorar la qualitat de vida per a les persones que tenim i acompanyem i a les seves famílies.
Aprofito per donar les gràcies a AG Solidaria i a totes les persones implicades en el projecte i que esperem que el destí de les violetes continuï creixent perquè és un exemple clar com la cultura pot transformar-se en una eina de canvi social.
Marina, Fundació Ramon Noguera, gràcies. A vosaltres, moltes gràcies. I, a més a més, també ens acompanya l'Elia Llinàs, de la Fundació Sergi, si no m'equivoco. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, sí, encantada. En relació amb tot això, com d'important també és aquest treball en xarxa? Doncs sí, per la nostra part, com comentava la companya de Ramon Noguera, estem molt oreïts a la iniciativa, però sobretot valorem molt l'originalitat de la proposta, no?
Nosaltres participàvem d'una comissió de solidaritat que tenen les noies d'AG i sí que a les converses inicials es parlava més dels típics esdeveniments solidaris com més tradicionals. I de cop va surgir aquesta idea que combinava una participació molt més activa de les persones que formen part de la companyia i molt sostinguda en el temps. I és un compromís molt a llarg termini i sobretot de...
També ens agradava molt la idea que la mateixa ordre de teatre va molt en consonància amb els valors de l'àgia, del feminisme i de posar en valor les dones.
i ho enganxo també amb els valors de Sergi, que també tenim molts projectes orientats a donar suport a les dones que pateixen aquestes desigualtats de gènere i, per tant, per nosaltres encaixa moltíssim i estem molt en sintonia amb el que representa la iniciativa. I ja per acabar, ens falta parlar amb la Fundació Elna i ho fem en veu de Laura Casamitjana, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Laura.
Hola, Seït, què tal? I res, no sé si t'han deixat gaire cosa per comentar, vaja, però tot teu. Mira, sí, a veure, és una mica poder sumar-me a totes les paraules de la resta d'entitats, però sí que, des de la veu d'Elna, volem destacar que la importància d'aquesta iniciativa de les violetes...
és molt rellevant per nosaltres, primer de tot perquè al final és una iniciativa de captació de fons, cert és, i de col·laboració, però la forma en com s'està duent a terme és molt simbòlica per nosaltres, perquè al final dignifica i omple el temps de lleure de moltíssimes persones que ho fan desinteressadament i aquest és el mateix que fem nosaltres a la Fundació, a treballar perquè...
el temps de lliure de les persones amb discapacitat intel·lectual sigui més just, sigui més bonic i més ple d'experiències d'èxit com ho és també el destí de les violetes. Llavors, primer de tot, pertany a la xarxa d'AG per una entitat com la nostra és una gran oportunitat perquè ens obre portes, finestres i una casa sencera a la xarxa d'entitats gironines i una mica ens
ens fa pertànyer d'aquesta família de Girona que és molt important per nosaltres, que som al final molt petits i molt humils amb això i per tant a nivell de xarxa és molt important i està fet d'una manera que ens ha permès conèixer també molt la xarxa humana que hi ha darrere de l'entitat
que són moltes i moltes dones superempoderades i al capdavant dels seus projectes i per tant és una molt bona manera de fer xarxa i molt nova. I llavors també...
Ho vaig dir també l'altre dia a la roda de premsa PIMEC que la iniciativa de les violetes, una obra de teatre, que implica tantíssima gent de forma desinteressada, és una manera de transformar una mica la captació de fons i la col·laboració social. Al final, totes les violetes són dones que posen el cor, el cap, però també el cos,
per ajudar-nos, per col·laborar amb les nostres entitats, fent cada dia les representacions, assajos, els trasllats, passant moltíssimes hores. Per tant, elles s'arremanguen ben bé més enllà dels seus projectes empresarials, que seria el Paraigües d'Agi. Per tant, això és com molt d'agrair i al final, en última instància, és una mica la importància del teatre. Ja ho deia...
és molt típic aquesta cita però ja ho deia Augusto Boal en el marc del teatre social que el teatre com a eina no és una eina només de coneixement i de cultura sinó que també és una eina de transformació social i és evident que el destí de les violetes transforma la realitat de les entitats que en són beneficiàries però també ha transformat la realitat de la nostra xarxa fent que els llaços siguin molt més forts i la participació sigui molt més real
i estic segura que també ha transformat la vida de moltes violetes i moltes dones AGE. I, per tant, pensem que aquesta iniciativa és un èxit absolut i només ens podem tornar a donar les gràcies a AGE per deixar-nos participar de l'experiència i felicitar-les a totes. Laura Casamitjana, de la Fundació Elna, moltíssimes gràcies per tot i per tant. Que vagi molt bé.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Libre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com. La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Ja ens hem vist, però no ens busqueu més. I ja escoltem de fons. Adeu, en aquest cas, enmig d'un món saturat d'intel·ligència artificial, còpies i fórmules repetides, Minova continua fidel a una idea tan simple com poderosa, i és fer-nos ballar per dins i també per fora.
Aquest 2026 presenten precisament el seu disc homònim Adeu, 11 cançons de pop llunàtic, electrònic, també emocional, que exploren el seu univers quotidià amb una sonoritat, si més no, peculiar. Avui parlem amb el bo de l'Esteve Puig, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Escolta'm una cosa, primer de tot, no sé si havies vingut mai aquí, encara no. La veritat és que no és el primer cop, sí, sí. Que sigui la primera de moltes.
Home, i tant. Jo, si em convideu, vinc aquí cada dia, si fa falta. Escolta, adeu. Em sembla que és un títol meravellós per començar alguna cosa. Sí. Sí, no? Dir adeu ja comences malament, no? No, realment, clar, és un títol que vaig posar a propòsit perquè, d'alguna manera, em convida a mi a parlar que no serà un final de la banda, però sí que serà una presa d'agafar aire
perquè tinc altres projectes que també li vull dedicar el seu temps, i necessitava fer una parada, una parada. M'ha costat molt decidir-me, però crec que després de 15 anys de trajectòria necessitàvem parar. Sí, sí, era alguna cosa per salut, ja.
Era necessitat potser per poder distanciar-te una miqueta de tot el que ha passat? I tant, és que n'hem viscut de molts colors, llavors, i et dic una cosa, des que vam començar, i ja no et parlo, des que vaig començar amb 19 anys, professionalment a la música, ha canviat tot tant?
A millor o a pitjor? A pitjor. Vull dir, ara jo penso que hi ha tant de tot que al final no entres en profunditat amb res. Per mi això ja és una cosa molt negativa. Una altra cosa negativa, parlant de pitjor, és que, ara ho parlàvem fa uns moments, que es concep la música com a entreteniment.
i sembla que el valor només sigui entretenir la música té un punt molt més transcendent molt més potent i sobretot té un punt cultural que no podem oblidar Esteve, en aquest sentit com heu teixit? quina línia té aquest disc a Déu? bueno, volíem fer un disc també que se sortís una mica del que fem sempre
i hem volgut experimentar amb altres estils ens hem volgut rodejar de col·laboracions cosa que no havíem fet en l'EP anterior sí que ens vam rodejar d'una col·laboració però no sé volíem fer alguna cosa diferent ja que no sabem si serà l'últim o què però deixar allà una empremta i creient amb el que fèiem amb el discurs que fèiem ara després de tants anys
Afirmeu que és el disc més madur, probablement, de la banda. No sé si és perquè al final la mirada ja està una mica cansada, potser. Home, són anys, és el que deia abans, que clar, des dels 19 anys picant pedra, trepitjant escenaris...
sí, arribes a una edat i espero ser més madur que l'adolescent i que tens moltes coses a explicar llavors en aquest disc sí que plasmem una miqueta a vegades de forma més irònica a vegades de forma més radical però parlem de tot el que ens ha anat passant ja no només aquests 4 anys
sinó anys anteriors. Quins capítols recordaries, per exemple? De Minova, per exemple, coses que hem viscut. Mira, el que m'enduc, sobretot, és l'haver conegut gent molt maca durant tota aquesta trajectòria. Moments, jo què sé, jo sempre dic que he pogut realitzar somnis de nen. Vull dir, jo, per exemple, que vas fent de taloner dels Ultravox, jo de nen petit veia els seus videoclips a la televisió,
A mi que poder estar al camerino amb el Michure, una llegenda, i donar-li el disc, em firmés el seu, intercanviar paraules i veure que és un tio tan proper com puc ser jo, o, no sé, ser... veure't al Telenotícies un dia que estàs sortint allà i estan dient com a grup d'uns dels grups que van...
que van captar més l'atenció en l'homenatge de David Bowie, no?, que es va fer a Barcelona, que va ser dels primers. Bueno, això t'ho endús. Col·laborar amb gent top aquí, no sé, són moltes coses, però sobretot el que m'enduc és...
haver viscut això amb la gent que ha cregut en aquest projecte. Ha servit per ordenar també aquest disc, per posar a ordre tota una trajectòria? Sí, sí, i tant. I tant, sobretot ordenar el meu cap i les meves emocions. Al final la música és ordre, és ordenar freqüències, organitzar-les de forma que la gent les pugui entendre
i per mi la música té una funció que és senadora. Escolta'm una cosa, com heu trobat ara que parlaves de freqüències, aquest equilibri entre el pop i l'electròrica? T'ho dic perquè a vegades els equilibris són molt punyeteros, són perillosos i que no se'ns escapi la dreta, que no pas per l'esquerra. Sí, jo crec que al final un, quan està fent una cançó,
ha de ser conscient del que vol fer. En el moment en què tu vegis que no ets honest amb tu mateix, allà has de parar. O sigui, en el moment en què tu vegis que estàs fent el que volen que facis, o el que l'està petant, això ja no anem bé. Per mi el discurs és erròni ja. I el motiu pel que un comença a fer música ja te'n vas molt. Llavors...
Bé, és molt important no perdre el nord quan un està fent. És a dir, el primer que li ha d'agradar és a tu, el primer que ho ha de disfrutar és tu, però no has d'estar intentant agradar a tothom perquè tampoc ho faràs.
Vull dir que sí, entre el pop i l'electrònica, s'ha de buscar aquell equilibri de, no sé, al final, voler sonar a tu i no el que fan els altres. És que al final no deixa de ser també un exercici de coherència. Absolutament. Si tu passes pel tubo per on has d'anar, possiblement et vagi millor,
No et dic que econòmicament no pugui funcionar millor.
Però llavors potser un dia mires enrere el que has fet i dius, hòstia, no sé per què em vaig fotre a fer això, si és que no m'ho creia ni jo. Jo no em puc veure a l'escenari cantant alguna cosa que no em crec. És que sembla que estiguem fent música ara mateix en defensa pròpia, com aquell qui diu. Absolutament, sí, sí. Per mi, treure un disc de Minova el dia d'avui és un miracle. I ho he dit a altres mitjans, és un miracle que hi hagi gent, com la discogràfica de...
de la cúpula, amb aquí el Joan Sorder, que és el director artístic, que hagi apostat per poder treure un disc que se surt de la...
de la normalitat, igual que ho va fer el 2015 el primer disc que vam treure. Se sortia d'allò i sempre hi ha gent arriscada com nosaltres que creu en el projecte i que fa que avui jo pugui estar aquí presentant el disc. Escolta'm una cosa, el repte després de portar tot aquest joc d'equilibris a un directe, no sé si ja l'heu plantejat o l'esteu plantejant, t'ho dic, perquè fàcil no deu ser. No, no és fàcil. No és fàcil...
encabir aquest directe tal com estan els temps però per nosaltres sí que és fàcil crear aquest directe ja n'hem creat molts de música electrònica ens agrada molt interpretar-la en directe no apretar el botonet i que la màquina faci la seva sinó controlar el més que puguem nosaltres donar espontanietat a l'electrònica en directe i sí, sí, l'estem treballant el directe, ens agradaria molt poder fer una gira que el que surti d'aquest disc
I poder-lo presentar, sí, sí. Tocar cançons. Ja tenim dates de presentació? Doncs encara no. Encara no, encara no. I et diré el per què. I és perquè nosaltres, quan vam plantejar el disc, era un disc de...
un disc d'estudi, purament. Anem a passar-ho bé l'estudi, anem a fer alguna cosa més no enllaunat, però sense pretensió de directe. Però et vas animant, vas veient que la gent et diu, tio, que això mola, que no sé què, i al final dius... Aguanta'm el got i... Sí, anem a fer el directe. Aguanta'm el got que vaig a ballar, no? Totalment. Escolta, i t'anava a dir, o sigui, ara, després d'això, què...
És a dir, després d'aquesta gira que ara vindrà aquest 2026, com aquell qui diu, parlaves abans de nous projectes, de coses que tens en ment o en marxa. Sí, clar, jo quan composo em surten coses molt variopintes i hi ha coses que no encaixaven amb mi nova, per res, ni estilísticament ni a lo millor del que un vol parlar. I clar, jo ja fa molt temps que estic tirant cap al meu projecte en solitari
i moltes cançons, i tinc moltes ganes de treure això. A banda d'això, clar, també vaig reiniciar el projecte de Zuel, que és amb el que jo vaig fer ofici en aquest món, i estem començant a treure temes. Estic també liat amb un projecte amb el Miquel Arbres i l'Àlex de Mórfium, que es diu Arctic o Surf, el projecte. Clar, o em faig un clon,
o era impossible portar tot això, a part d'un altre projecte que tinc amb un amic músic que també volem tirar endavant. Són quatre coses que, bueno, que no donen l'abast. Ets el somni de ser un autònom o de ser hisenda o de qualsevol cosa, t'ho dic, perquè, clar, tantes carpetes obertes... Sí, no, no, a veure, aquí sort que el pa me'l guanyo amb una altra cosa, perquè si fos amb la música... A més que, clar, a mi m'agrada fer música...
que se surt una mica dels cànons, no? Llavors és difícil guanyar-te la vida amb això. És el preu que toca pagar, eh? Absolutament.
T'anava a dir, parlant ara de carpetes obertes, t'ho dic perquè de les col·labos del disc no n'hem parlat, però em sembla que tens el Haldor Mar, per exemple. Sí, amb el Haldor vam coincidir amb uns premis en derroc i el vaig conèixer allà i no sé... Magíssim. És molt ben parit el Haldor. I tenim una mica en comú, a part, clar, quan vaig fer el disc, com que era un disc que volíem fer, que fos de col·laboracions, que no fos sempre la meva veu...
El Haldor jo crec que tenia lloc allà des del principi i aquest amic m'ho va dir, tio, per què no, per què no el truques? I li vaig passar alguns temes i va escollir aquest, el de mitjans sense plegar i és que el tio ho va abordar, o sigui, bueno, li agradava molt també, li va omplir, li transmetia alguna cosa que ell volia comunicar i va quedar rodol la cançó.
Esteve, si algú ens hagués d'escoltar des de zero aquesta entrevista o també el vostre disc, defensem encara això de fer-nos ballar per dins i per fora? I tant, és que ballar per fora no n'hi ha prou. Vull dir, a nosaltres ens agrada fer ballar una mica el cap i ens agrada que la gent balli i perdi el cap, però també de tant en tant ser conscients d'on estem, en quin punt estem i tenir veu pròpia. I això t'ho dona el... que et facin pensar una mica en les lletres, al final...
si parlem de tonteries el món acaba sent una tonteria doncs què et sembla si intentem aconseguir-ho que la gent balli per dins i per fora intentem fer-ho, si et sembla m'encanta aquesta frase perquè jo l'he fet servir mil vegades que és la de Demà començo que també és el títol d'una de les onze cançons que ens presentes en el disc Adeu, amb Innova en aquest cas Esteve, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, marxem escoltant Demà començo, escolta i que sigui la primera de moltes entrevistes i tant, gràcies per convidar-me, tornarem
Hauria de convencer-me a cuidar, ja ho sé. Un conegut que poma massa aviat.
M'è tu que
Fins demà!