i diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 13 de maig de 2025. Els supersticiosos i les supersticioses tanqueu-vos a casa, que diuen que el dimarts és un dia de mala sort i el 13 representa la desgràcia. Per tant, avui no és el vostre dia. També us diré que la vida continuarà igualment. Si podeu triar, millor. Ho dic perquè avui reflexionarem sobre un tema punyent, si més no, que és l'exil infantil. Ho farem a través d'una exposició que tenim al casino de Girona amb motiu del temps de flors.
Pels més supersticiosos, quedeu-vos a casa, però que bonic és poder viure sense gaires pors. I aquestes són completament del primer món. Quan els problemes són els nostres, sovint vol dir que no tenim cap problema.
No sé si eren 4 o 5, però em sembla que el 5è Vítel el tenim aquí amb nosaltres, sempre des del Pla de l'Estany. Després d'en Ringo Starr venia a 9, la bon dia. Home, efectivament, i a més a més, escolta'm, encara tinc la bateria aquí, eh, del grup mític que fem. És veritat, tu toques la bateria, no? Cuidado amb això, eh? Ai! Sí, sí. Encara te la faré treure. Encara me'n recordaria de tocar unes noves. Encara te la faré treure un dia d'aquests. Bueno, no ho sé, hauríem de buscar les vaquetes i...
S'hauria d'acabar de finar, però... Ja ho trobarem, ja ho trobarem. Jo sempre et sumo feina, eh, Vila? No sé com t'ho faràs. Està força muntada, però s'ha de revisar. Com estàs, Vila, de dimarts? Bé, de dimarts. Diuen que aquesta tarda ha de ploure, però vaja, és que jo de moment veig un sol aquí resplendorós, eh? El temps està boig, eh, últimament. Sí, la primavera és... Vaja. Que boig, jo, el món. Sí, sí. Una cosa així, eh?
Això, aquí d'aquí, d'aquí, d'aquestes d'això. Ah, no m'ho he posat aquí, però sempre sona aquí. Aquí a Girona, sempre sona. També et diré, em falta que em posis la cançó aquella que vaig posar o que estava cantant ahir. No sé si te'n recordes, ja me la posaràs, eh? A veure si la trobo a fer. Bé, no vull cantar tampoc. No, no, no.
En qualsevol cas, Arnau Vila, avui ens anirem al Temps de Flors, ens anirem cap al casino de Girona, parlarem amb la Jimena Lucas que ens explicarà una miqueta aquest exilio que ens exposa allà i que de fet ve de fer ruta a tot Espanya. També parlarem amb la Fanoc perquè tenim concert benèfic aquest cap de setmana, en aquest cas per millorar la qualitat de vida
dels i les adolescents amb càncer. I també acabarem el programa d'avui amb el doctor Josep Maria Sirvent, que vindrà a fer càtedra un altre dia més parlant de salut. Molt bé. Carai, tu. Ens hi posem topat. Sí, sí. Avui, avui, avui, avui, avui. Qualsevol cas, en Nou Vila, vinga, abans. Ens hi posem.
I aquesta setmana Girona es converteix en un gran jardí d'art i creativitat gràcies al temps de flors. Dins d'aquesta programació, al casino de Girona, hi trobem Exilio, una instal·lació que ja fa temps que viatja per diferents ciutats i que continuarà també la seva ruta, no només per tot Catalunya, sinó també per Espanya. La seva creadora és Jimena Lucas, artista plàstica multidisciplinària d'origen uruguayà que va arribar a Barcelona, de fet, l'any 2000.
Exilio està formada per figures d'infants sense rostre fetes amb roba cedida per famílies migrants que viuen aquí. Avui tenim el plaer de parlar amb la Jimena per conèixer millor aquesta proposta, que també neix des de la seva pròpia experiència i que vol sacsejar una miqueta les consciències. Jimena, bon dia i bona hora. Hola, Saïd, bon dia, què tal? Primer de tot, com vius això de participar en una cita tan especial com és el Temps de Flors?
Bueno, para mí es una gran oportunidad para darle más visibilidad al proyecto y que se pueda difundir el mensaje es para mí muy importante y realmente lo agradezco. Y creo que también el entorno en el que está dispuesto abre a la reflexión, a la conciencia social...
Acerca una realidad a todo aquel que estamos, entre comillas, acostumbrados a verlo por televisión, por cualquier plataforma. Y de esta manera damos un golpe de realidad y acercamos esta situación a todo aquel que esté disponible. Porque también está aquel que pasa de largo y no quiere entrar.
que también lo entiendo, porque no es un tema fácil de aceptar, de querer ver, de querer dejarse llevar y dejar que su sensibilidad tome el mando en las personas. Pero bueno, me quedo con la buena impresión de que está siendo muy bien recibido y bueno, que encaja perfectamente en este evento.
És el que t'anava a dir també, una instal·lació que ara arriba al temps de flors, vaja, ve ja de fer ruta per tot Catalunya, per tot Espanya, i em sembla que encara més, perquè em sembla que ni tu ni jo ben bé sabem on anirà, però sabem que encara estarà en ruta un temps, eh? Bueno, el proyecto de exilio tiene unas 30 exposiciones programadas hasta finales del 2026 por diferentes ciudades de España,
Y sí, realmente no te sabría decir con exactitud cuáles son todas las que tenemos programadas, pero en Girona el mes que viene también, y en Barcelona, y en Oviedo a finales de año, y en Valladolid, pero realmente no sabría decirte con exactitud la fecha. El problema es que yo tampoco.
Bueno, que yo lo debería saber, pero... No, no, això em sembla que ho porta una altra persona. En qualsevol cas, Jimena, també la teva pròpia història és la que, des d'Uruguai fins a Barcelona, també hi té un pes en aquesta exposició. Bueno, realmente mi historia fue el detonante de este proyecto...
Yo llevo 25 años aquí en España, en Cataluña, y bueno, hace unos años viví una situación familiar muy dura que realmente me rompió, me tuve que reconstruir y en la terapia, bueno, en el proceso curativo, digamos, salieron aspectos de mi propia experiencia con respecto al exilio que yo no había superado.
Y eso me hizo pensar que tendría que explorarlo más a fondo, de manera artística, porque evidentemente mi sensibilidad y mi mundo interior influyen en mi obra. Y decidí continuar esta exploración. Y hablando con amigos y con gente exiliada, me di cuenta de que habían aspectos que todos teníamos en común
I que realmente se habían enquistado y no se habían sanado. Entonces ahí parte exilio. És el que t'anava a dir, tu vas poder conèixer altres testimonis, altres històries i et vas poder sentir identificada en aquest sentit? Sí, y eso fue, para mí también fue muy como no estar sola, ¿sabes?
Y hay que darle voz a esto que sucede porque nos está sucediendo a muchos y es lo que te decía antes, que produce una herida que hay que sanar y que si no la sanas hay patrones que se vuelven a repetir, hay acciones, actitudes, pensamientos, ideas que se basan en esta experiencia. Y perdona, es que tengo TDA y se me va el hilo conductual.
Bueno, pero qué te iba a decir.
està protagonitzada per figures de nens, de nenes, sense cara. Què vols que sentiu, pensi el públic, amb aquest plantejament? Bueno, jo, la instal·lació de la infància és uno de esos pilares fundamentales que nació con exilio,
y que representa a todas aquellas personas, por supuesto, que en un principio, bueno, partió, mejor dicho, de todas aquellas personas que en un principio se prestaron a contarme su experiencia y a compartir conmigo sus emociones, en donde cada uno tenía reminiscencias de la infancia que los habían marcado muchísimo. A pesar de que esas personas hubiesen sido exiliadas siendo adultas, es igual, como que la reminiscencia de la infancia siempre está presente, ¿no?
Y entonces estos niños son la voz de la infancia que no está siendo escuchada el colectivo más vulnerable, el que menos se tiene en cuenta, porque por suerte este colectivo tiene una capacidad de resiliencia muy importante que es lo que le permite la supervivencia y saber sobrellevar o llevar al inconsciente, no sé cómo decirlo, todos estos traumas y estas situaciones conflictivas.
Y entonces, pues ahí parte la instalación de infancia. Y, bueno, están hechos con ropa de verdad, donadas de familias exiliadas. De hecho, cada niño tiene el nombre correspondiente de alguna de las prendas que lo componen.
Están pintados de blanco porque la resiliencia y la pureza son dos conceptos fundamentales en el desarrollo de la psique infantil. Entonces lo quise poner como, pues eso, pintarlos de blanco para darle esta importancia y este homenaje a su capacidad de resiliencia y de superación.
No, no, no, vull dir, jo et volia preguntar, perquè el fet que no tinguin cara també és una manera com de denunciar el fet de deshumanitzar el missatge. Sí, o desindividualitzar, millor dicho, creo yo. Bueno, no sé, según mi visión, ¿no? No le quise dar una identidad a cada niño porque no se trata de un sujeto, un individuo, un niño, se trata de una experiencia, se trata...
de una vivencia que marca al ser humano, y que no olvidemos que justamente estos infantes serán el futuro, o sea, serán nuestro futuro, nuestro mañana, serán nuestros gobernantes, nuestros médicos, nuestros vecinos, o sea, conviviremos con estas personas, con estos niños, y creo que hay que tenerlos en cuenta para que tengan esa salud y ese bienestar emocional.
Ho deia més perquè segurament, i tu coincidiràs amb mi, que vivim en una societat completament deshumanitzada, on aquestes històries a vegades queden com molt camuflades. Sí, sí, i no només això, sinó que hi ha una sobreinformació, perquè avui tot el món accede a través de les diferents xarxes socials i a qualsevol pantalla accede a informació,
Y como que eso sí, deshumaniza o hace que el individuo pierda la sensibilidad, ¿no? Entonces, encontrarte en un escenario en donde ves esta situación a través de esculturas de niños que transmiten por qué es su posición corporal,
Lo que decías tú, que no tienen cara, que te encuentras con ese colectivo de niños que está viviendo una situación X de exilio, porque en cada instalación es un escenario diferente. Pues sí, es importante darle este espacio para tomar conciencia y para reflexionar, y sobre todo para tomar contacto con la realidad.
Com ha estat aquesta col·laboració amb la roba que t'han pogut donar aquestes famílies? Com els hi proposes, si ho veuen bé?
Bueno, la mayoría de las familias que me donan la ropa son musulmanas. La verdad es que yo vivo en Manresa y estoy en un barrio obrero viviendo. Y ahí hay muchas familias musulmanas y ellas, la verdad es que tengo que decir que debo agradecerles toda la cooperación que me han dado. Bueno, sus hijos son divinos, los conozco a casi todos.
cada semana hay un niño nuevo trayéndome un par de zapatos que me manda su mamá y la verdad es que dentro de su no sé si decirlo características culturales
Ellas, por ejemplo, han querido prestarse a hacer entrevistas en vídeo, pero sí que me han explicado su historia y tal, y me cooperan de esta manera. Pero, no sé, lo veo, me siento muy bien recibida, muy bien acogida, y aparte como que les gusta mucho el proyecto.
Aquestes figures, si no m'equivoco, també heu tret, juntament amb la Fundació, aquest concepte d'adoptar-les, que entenc que al llarg de totes aquestes exposicions, un cop acaben, hi ha gent que pot endur-se una d'aquestes figures.
Sí, bueno, de hecho el proyecto no solo tiene las figuras de los niños, sino que, bueno, son cuatro pilares fundamentales. Están las esculturas de maletas, las pinturas que son los mapas de recorrido, y están las chaquetas que representan las pérdidas, lo que dejamos atrás, y los niños.
Cualquiera de estas piezas puede ser adquirida a través de la Fundación por un donativo, una cierta cantidad, y al acabar el recorrido, este proyecto, a finales del 2026, se le entregaría la pieza a la persona que la ha adquirido.
Clar, ho dic perquè en un món on tenim el que deies abans, tantes dades, molta informació, etcètera, al final l'art potser és com de les poques maneres que ens queden per poder aturar-nos, reflexionar una miqueta, respirar i pensar sobre el que està passant en aquest món.
Sí, o sea, para mí es así. Para mí el arte ha sido eso, me ha salvado la vida en muchas ocasiones, me ha hecho que me permaneciera centrada, orientada, que supiera dirigir las ideas, la creatividad. Para mí el arte ha sido fundamental para mi crecimiento personal, para mi existencia en general, te diría.
Claro, no todo el mundo quizás tenga esta predisposición a dejarse llevar por el proceso creativo y bueno, esto es una oportunidad de acercarlo y de ver que sí, que es posible. També has parlat una miqueta d'aquest acompanyament emocional que vas poder tenir en el seu moment. Quin paper juga aquest suport per a totes aquestes històries, per a tots aquests nens i nenes en l'exili? Sí, parlàvem sobre suport emocional.
No, para las historias de las diferentes personas que ilustras en tu obra.
Soporte emocional para todo aquel que quiera acercarse. De cómo crees que pueda llegar también a todo eso. Sí, porque es lo que te decía, de alguna forma estamos como, entre comillas, acostumbrados a ver esta realidad, pero no tomamos conciencia, no llega a nosotros, no nos penetra. Y a través de estas esculturas, de las instalaciones,
Se crea un espacio seguro donde la gente que viene a verlo, porque me ha pasado, se deja llevar y también, claro, muchos se identifican porque el que no ha sido exiliado tiene el vecino que ha sido exiliado o su familia, que algún pariente ha sido exiliado.
O que en un futuro está programado en sus planes de futuro tener que irse fuera o lo que sea por cualquier tipo de situación. Y entonces cuando tú te encuentras en un entorno donde se presta para que fluya estas emociones y no sé, es como un espacio seguro donde...
Simplemente viven esta situación y es como sanador. No sé. Porque mucha gente me ha dicho no he tenido la oportunidad de hablar nunca con nadie acerca de esto pensando que nadie me iba a poder entender o que nadie se iba a poder poner en mi piel y con tu instalación, Jimena, ha sido como estar en contacto otra vez con mi pasado y con mi herencia y un montón de cosas más. La tindrem tota aquesta setmana al casino de Girona, si no me equivoco. Sí, acaba el día 18.
El dia 18, amb motiu del temps de flors, quin és el missatge que t'agradaria que la gent s'emportés després de veure la teva instal·lació, en resum? Bueno, el mensaje es simplemente darnos la oportunidad de sentir y de vivir una experiencia que la vive mucha gente cercana y también de tener empatía sobre todo y de entender al otro, ¿no?
Intentarem fer-te cas, que això vol dir que viuríem en un món molt millor. Jimena Lucas, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres.
Recupera els millors moments de la nostra programació a GironaFM.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a GironaFM.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.cat L'alternativa, el programa de rockcat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona EFAEMA.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.cat L'alternativa, el programa de rockcat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FMA.
Doncs seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Passen 3 minuts al punt de dos quarts de 12 del matí quan és moment de parlar amb la Fanoc. En aquest cas tenim a Concert Benèfic aquest 17 de maig a la Sala La Mirona i és que tindrem una bona dosi de rock and roll. Van distribut de Marea, Besos de Perro, també Barricada, de Barrena Tributo a Barricada i també Fito i Fiti Paldis,
Amb el seu tribut, per parlar-ne precisament d'aquest concert benèfic, Narcís Serrats de la Fanoc Girona, bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia, com estem? Nosaltres bé i amb ganes ja de cap de setmana, perquè em sembla que, vaja, heu muntat un bon xiringuito. Bé, ho intentem, sí, sí. És una manera que tenim de poder arribar a la gent, intentant-li demanar l'ajuda d'una manera, però també oferir un espectacle, no? Perquè tu...
D'alguna manera, llavors, amb aquesta fórmula, amb aquesta campanya de sensibilització que tenim, que rompa els xuclis, doncs, a través de la música, poder arribar a la gent, no? Veiem una miqueta, doncs, això, no? Precisament, heu tirat per la fórmula d'atributs, grandes éxitos deyer y hoy, eh? Bueno, és d'una forma que a la gent li agrada, a la gent li agrada sentir les cançons que escoltava, doncs, oi, escolta...
de sempre, i és una manera que ens va molt bé, de veritat, poder funcionar. A vegades són tributs, a vegades no, no? Vull dir que toquem tots els pals d'estils musicals i toquem tots els pals d'artistes, però sí que és veritat que la fórmula de bandes de versions, tributs, és una fórmula que la gent és molt més festiva, però d'alguna manera, i li agrada més en aquest aspecte, no?
Més enllà de tot això, aquesta col·laboració a Fanoc amb la Sala La Mirona de Salt, que al final el que es busca també és precisament a través de la música poder lluitar per una bona causa. I tant, i la veritat que amb la Mirona tot és superfàcil, vull dir, amb la seva gent
Igual també amb l'Ajuntament de Salt. Vull dir, des del primer cop que ens hi vam dirigir, que va ser l'any passat, tot han sigut portes obertes, facilitats, i tot de manera desinteressada per la causa, no? Vull dir, van entendre el projecte, el projecte de l'enfant no, que és aquest acompanyament a les famílies que tenen un infant i un adolescent en càncer, no? Que treballem des de dins dels hospitals, no? Tenim la casa d'acollida per les famílies que han de venir de fora de Barcelona, i després treballem a Territori, no? I aquí, des que tenim la seva aquí a Girona, doncs, amb més força.
És el que t'anava a dir, una seu que vau inaugurar, com aquell que diu, a l'últim trimestre d'aquest 2024 passat, però que d'activitat a Girona ja en teníeu.
Correcte, sí, sí, a Girona l'hem tingut sempre, malauradament, el càncer, aquesta malaltia oncològica, no entén d'edats, ni de situacions personals, ni de res, i enganxa tothom, i sí que sí, ja portàvem atenent a moltes famílies de Girona, però sí que és veritat que ens faltava una miqueta aquesta presència a la província, d'alguna manera, perquè per nosaltres és molt important poder ser en una oficina i allà poder atendre totes les famílies que els necessiten,
Aquesta problemàtica que puguin tenir a la tornada, com puguem ajudar-los de manera psicològica fins que puguin cap a favor en el cap, com els podem gestionar tota la part educativa, perquè la Fano mou tota la part educativa conjuntament amb la Generalitat, com podem moure totes les prestacions que tenim a Catalunya, que en tenim. Vull dir, som una comunitat amb la qual tenim moltíssimes coses, i que malauradament tu no saps què els atens fins que no et passen coses d'aquest tipus.
Més enllà de tot això, una miqueta aquesta valoració d'aquests primers mesos de la seu aquí a Girona, quina seria, Narcís? Bé, per nosaltres és molt bé, la veritat que, mira, vam començar amb una persona, ja en tenim dues, vull dir que anem en progressió en aquest aspecte, vull dir, tenim ja una treballadora social i una psicòloga per atendre aquestes famílies, ara començarem ben aviat amb el tema de massatges oncològics,
i el tema de reflexologia també, tant amb els malalts com amb els seus familiars. Vull dir, de mica en mica anem fent petites atencions, estem fent ja xerrades de centres educatius, que ens estan demanant, tenim bona relació i hem fet diverses reunions amb la Direcció Territorial d'Ensenyament aquí a Girona.
i ja hem anat a 3 o 4 escoles a fer xerrades la veritat que ens estem mouent bé i una cosa que verdament ens demana molt és la part educativa aquests mestres domiciliaris aquesta entrada a l'escola o a l'institut quan tornes de quina manera la fem ja estem creant el grup de joves és una cosa que també en breu ja podrà estar en marxa que no s'han de ser activitats pels germans i pels malalts que han passat per tota aquesta situació
no oferir un espai, doncs ells verdaderament no puguin decidir quines activitats poden fer i volen fer, no? Avui, precisament, a la Mirona tindrem un dels nostres joves que estarà sobre l'escenari i que ens explicarà una miqueta la seva experiència, no? Perquè això sempre ho fem, no? Vull dir, al final sí que hem de muntar espantacles perquè entenem que demanar-hi a la ciutadania coses a canvi de res és complicat amb la situació que vingueva avui en dia, no? Que verdaderament la cistella de la nostra compra encareix
diu que està fent la FANOC a demanar ajuda a la societat civil per intentar a les famílies que tenen una problemàtica d'aquest tipus ens ajudeu a que a ells no els costi diners però al final oferim a canvi com he dit abans d'un espectacle, una que encara és un concert estem intentant oferir això a canvi per aconseguir poder recaptar uns diners
d'aquesta manera poder ajudar totes aquestes famílies d'aquest tipus i recordem que tota la recaptació es destirarà per millorar la qualitat de vida dels adolescents amb càncer
Correcte, i això és integrar, vull dir que aquí, com he dit abans, la Mirona i els grups des del minut 1, venen a actuar de manera desinteressada, vull dir, els grups que venen actuen de manera desinteressada, la Mirona es basa de manera desinteressada, la gent que ens ha enganxat els cartells de provisió també ho fa de manera desinteressada, vull dir, tothom ens està ajudant una miqueta amb la part que pot, no?, i així es fa que el concert, doncs,
pugui sortir d'una millor manera i aquests diners que ingressarem de les entrades es destinaran directament a la Seu de Girona per millorar la qualitat de vida d'aquestes famílies. Doncs Déu-n'hi-do el que teniu muntat per aquest 17 de maig, aquest concert a la Sala de la Mirona. Recordem la recaptació que es destinarà per millorar la qualitat de vida dels i les adolescents amb càncer de la FANOC a Girona. Narcís Serraig, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres
i tant, a vosaltres per donar-nos aquest espai i la veritat, animar la gent que si no té l'entrada i li agrada aquesta proposta i pot anar-hi doncs que ja sàpiga que per aquests 12 euros tindrà 3 o 3 hores i pico de música dels èxits més xulos d'aquestes bandes i poder ser una festa xula en aquest aspecte i també es busca això en aquesta situació de fer aquest tipus d'espectacles el 17 cap a la Mirona, gràcies Narcís exacte, a vosaltres, una abraçada
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El meu cos. Per lliure. El meu cos. I em porta aquí. El meu cos. Et vol, et du, vol anar. Per lliure.
Prou que ho intento, però el meu cos et vol a tu. El meu cos et vol a tu. I no t'enriguis, que això no em passa amb ningú. Això no em passa amb ningú. Jo m'aniré vestint.
Ja es fa de dia, però no ho facis més. On m'has posat les claus, que no estic pas per jocs. Tinc una vida que no ho sap. El meu cos et vol a tu, vol no per lliure. El meu cos et vol a tu i em vas.
Sé que el paisatge només és un decorat, només és un decorat. Sé que el teu mapa no és de la meva ciutat, no és de la meva ciutat.
Ara fas un salt de llit i busques entre mil vinils. Per tu, per tu, sempre, sempre, un jo, quan jo tinc pressa. Cau solment fent un trip-crac, l'agulla caronant el plat. Per tu, per tu, sempre, sempre, un jo, quan jo tinc pressa. Dius que això és un musical, quan dic interdimensional. Tu veus el gran final, forats de cuc i pirotècnia. Amb tot això és el teu davant, perfectament sincronitzat. Però en realitat,
Com a Christopher Walker.
I ara, quan encarem la recta final del programa d'avui, simplement estava recordant que 9 de cada 10 metges ens recomanen parlar amb el doctor Josep Maria Sirvent almenys un cop al mes, i com que vam deixar el Sant Jordi enrere, doctor Josep Maria Sirvent, bon dia i bona hora. Què tal, bon dia. Com ha anat aquest mes? Bé, bé, estupendo. Sí, sí. Ai, que bé.
Vostè és molt d'aquest bon temps que fa ara. Sí, m'encanta, m'encanta. Després quan fa més calor ja, puf, és més pesat, eh? És més pesat, eh? I tant, ja m'ho imagino. Però ara a la primavera i així ploent, com a tenim tot verd, tot és maquíssim. Sí, sí, però això... És dels meus. El tema d'avui jo crec que va per aquí.
Va per aquí. Sí, mira, no desbadalarem res, perquè com que tot això està molt ben pensat i molt ben fet, el que sí que faré és introduir el tema d'avui, és que avui parlarem dels efectes de la contaminació en la salut. Efectivament. Mira, dos aspectes a ressaltar. No vull espantar la gent ni res, però hi ha una afectació major en els nens per la contaminació...
Hi ha una disminució en l'esperança de vida tant en nens com en adults. I després avui un aspecte molt interessant, que potser és desconegut, que és l'afectació a nivell cerebral. Ho anirem desvetllant conforme vegi el programa endavant. Jo, abans de tot això, sí que voldria preguntar-li una cosa i és, em sembla que el cos avisa. És a dir, ho dic perquè moltes vegades tenim mal de caps...
Moltes vegades, la tos aquesta, que a vegades se'n va o no se'n va, sí que és veritat que hi ha molts factors, etcètera, etcètera, l'estrès, etcètera, però jo crec que la contaminació n'és un, vamos, o sigui, és un factor d'aquest defecte directe. És molt important, és a dir, a ningú se li escapa que respirar aire contaminat és dolent, és així, eh? Vull dir que...
I ara més, aquests dies, amb aquest pulsim que hi ha, que molts diuen, bueno, és al·largi al polen i tal, no és ben bé el polen, són aquestes micropartícules que veiem que, a més a més, s'hi afegeixen les contaminants com ara veurem. Però, mira, l'UNICEF fa...
poquet que va xifrar amb 8 milions de morts al món per la contaminació. I seria la segona causa de mortalitat en nens menors de 5 anys. Te puc dir que la contaminació causa el 38% dels asmes infantils. Així. Així de clar. I quina és aquesta contaminació? La de les partícules 2.5 pm. Es coneixen així perquè tenen aquest tamany. Són un tamany de 2,5 micròmetres tan petits que
Entren pel nas, per les vies respiratòries i en el pulmó fan de filtre, se queden enganxades allà. I algunes d'aquestes passen a la sang i van a altres òrgans. Aquestes són les partícules que sobretot venen de la combustió dels cotxes.
I aquí a Girona no ho notem tant, però a Barcelona i tal, que hi ha aquesta capa de contaminació continuada, com vols fer una foto des de dalt... Jo estava pensant, i aquí a Europa encara, perquè més o menys està limitat, però per exemple, a Bombay...
Allò és terrible. Allò deu ser... És terrible. I el que més volia destacar avui és l'afectació que tenen aquestes particulars contaminants en el cervell. I s'han associat últimament, hi ha estudis que s'associen a demència, depressió, estats d'ansietat i psicòsis. I en els nens...
probablement, probablement, eh, dic, amb l'autisme i els dèficits cognitius. Perquè aquests contaminants s'afecten a la cervella en el seu desenvolupament, a l'inici. A mi m'agrada molt això que està comentant, perquè moltes vegades sempre ens centrem en els beneficis pel cor, els beneficis pels pulmons, etcètera.
Però és veritat que jo hi penso i en l'imaginari col·lectiu el que perjudica o beneficia el cervell moltes vegades queda com desapercebut. Aquests contaminants afecten, passarien a la sang i arribarien al cervell, que és un òrgan molt sensible i a través de
la producció de betamiloides, que són les substàncies aquestes que es veuen més amb l'Alzheimer i les malalties neurodegeneratives, doncs també afectaria la contaminació. Faria un estat de neuroinflamació crònica del cervell. Si és en el nen, que a més els nens
van a una distància, veiem que les seves altres són més baixets, es respiren tots els tubs d'escapament. No sé si... M'explico, no? Hi ha un estudi a Mèxic, que hi ha una contaminació bàrbar, en què clarament es detecta que els nens tenen un retras cognitiu
de mitjana significatiu respecte a nens que viuen o es desenvolupen en altres ciutats sense tanta contaminació Estava pensant en el DF que deu ser terrible I sobretot
en gent gran. En gent gran s'han detectat casos de demència i tal, que estarien relacionades amb el nivell de contaminació. I a l'inrevés, quan tu has aconseguit netejar una ciutat de substàncies contaminants, aquestes demències i alteracions cognitives han...
han tornat, han millorat. Les seves paraules agafen més pes que mai, perquè tot just ahir es va començar a provar tot el tema de la zona de baixes emissions aquí a Girona. Exactament. És important viure en un ambient sense fums. És molt important. Mira, farem un congrés aviat aquí a Girona, a l'Auditori, que és la jornada de cloenda de l'Acadèmia,
en què hi ha una muntada, una taula temàtica sobre crisi climàtica i salut, i precisament jo parlaré d'aquest tema. Quin dia és això? El podrem trucar per fer la prèvia, no? D'acord, el dia 21 de maig. 21 de maig, per fer.
que és un tema molt, molt important. Diu, Girona no està contaminada, però si, a més a més, s'aprova una reglamentació per l'entrada de cotxes i, bueno, en àrees de baixes emissions, doncs fenomenal, és perfecte, això. Això lliga...
Perfectament amb el que m'has dit, eh? Vull dir que... Ho has enganxat perfecte, eh? Per això jo havia triat també aquest tema avui, eh? No, no, home... Això, com ho diria la gent més gran que nosaltres, no d'apuntada sí ni l'hora. Correctament, en castellà és així, sí. I mira, una mica d'història ja et podria fer... Mira, fixa't, els romans, en l'època de la Pax Romana que hi havia...
tanta activitat comercial i feien moltes coses i necessitaven molta transformació de moltes coses i es va detectar en el segle II de la nostra era una disminució del coeficient intel·lectual dels romans
d'uns tres punts i això ha portat molts estudis fins i tot s'ha analitzat el gel de l'àrtic i s'ha vist que en l'organisme dels nens romans d'aquesta època tenien
Un augment de plom, 2,4 micrograms per mil·litre, més alt que el de l'època neolítica. Tot això per les... per el que feien de les canyeries, de les canonades de les aigües, per les foneries...
El plom, que és un tòxic cerebral. I amb això se li atribueix aquesta disminució del coeficient intel·lectual. Fixa't, en l'època romana ja, no sabem si aquesta contaminació va ser la causa de la caiguda de l'imperi romà, però alguna cosa...
Alguna cosa va afectar. Alguna cosa va afectar. O sigui que, com a resum, et puc dir que la contaminació té efectes molt negatius en els pulmons. És evident. És el primer òrgan que rep, però també en el cor, que repercuteix, i altres òrgans, sobretot avui, han mostrat el cervell. I...
produeix un escurçament de la qualitat, no menys, de la vida, amb l'asma infantil, no?, totes aquestes alteracions del desenvolupament, i amb la quantitat de vida perquè augmenta la mortalitat en la gent gran, no?, perquè tens uns pulmons negres, és a dir, uns pulmons negres que fan una pulmonia, com va fer el papa francès, doncs no és el mateix que si els pulmons no estan negres, és a dir, una persona que viu a una masia d'aquí...
Sí, a Trem. I que no és fumador, doncs tindrà els pulmons rossats. Clar. Mentre que un que viu a ciutats, sobretot a Mèxic, com hem dit, o a Barcelona, el tindrà negre. Aquí a Girona, de totes maneres, jo crec que es respira bé, respirem prou bé. Sí, sí, sí. La contaminació atmosfèrica
L'entorn és baixa, no obstant, el de les baixes emissions és perfecte, i tenim natura per tot arreu, rius, arbres, muntanyes, flors... Gaudim de temps de flors, que és ara, i cuidem de la natura que ens envolta perquè ens millora moltíssim la nostra salut.
I això, abans d'entrar amb el temps de flors, va en relació també amb una miqueta allò que ens explicava, no?, del decreixement. Decreixement, exacte. Tenir en compte les línies del decreixement pel futur. El decreixement va en menys utilització del cotxe, menys utilització de petroli, menys utilització...
O sigui, això provocarà una menor emissió de CO2, d'òxid nitrós, d'NO2 a l'ambient i de partícules PM2.5, que són les que es queden en el pulmó. I aquestes sí que surten del tub d'escapament directament. I ara, si entran al temps de flors, n'estic segur que vostè participa en alguna instal·lació. No, però...
M'ha sorprès, eh? Sí, però he anat a gaudir... No, he anat a gaudir de la que has entrevistat ara. Sí, de la Jimena. Bueno, allà tinc unes fotos extraordinàries d'aquesta exposició. Ah, sí? Allà al casino? Sí. Sí, és que jo tinc ganes d'anar-hi. Són molt maques. I precisament allà vaig fer una sèrie de fotos de les àrees de Temps de Flors
amb un punt de vista diferent. És a dir, no veus l'exposició frontal, sinó que veus algun caràcter, no? I precisament aquesta exposició... Jimena Lucas. Jimena Lucas, exacte. Exilios. Exilios, sí. És preciosa, està molt bé. És colpidora, eh? Perquè veus la imatge i dius, ostres... Però és maquíssima. I, bueno, ja la...
Ja l'he fotografiat i he fet un Instagram. Però no sé si arribaran les 10.500 milions de fotos que té l'Arnau Vila del Temps de Flors. Ah, sí? L'Arnau Vila té un disdur sencer dels últims 10 anys de Temps de Flors. Perquè t'agrada d'anar a fer fotos i tant? Home, tant 10.500 milions de fotos no, però sí que cada any són reportats i baix. Molt bé, molt bé.
Sí, sí, jo també, perquè ja saps que m'agrada la fotografia, però he fet un recull de 10 fotografies a l'Instagram, ahir, una mirada diferent, i no em poso perpatis ni carrers estrets, perquè estan a tope i pleníssims de gent. Està pleníssim de gent tot. Ah, mira, sí, és veritat, és una perspectiva diferent que no pas només la frontal. Exacte.
és una mirada jmcirvent, Instagram vull dir, allò, ràpid, ràpid, ràpid, ràpid que no voli doctor Josep Maria Sirvent, moltíssimes gràcies un dia més per crear càtedra de ràdio, de salut i de tot a la vostra disposició vinga, adeu
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 13 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona presenta la proposta d'urbanització de l'entorn del nou campus de salut i l'Hospital Josep Trueta pels terrenys.