Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7, disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 11 de desembre de 2024. Un dia més aguantant el micròfon d'aquesta casa, tiraré de tòpics i parlaré del temps. Quina fred en la que hem viscut i que estem vivint aquests dies. Ens havíem mal acostumat a unes temperatures de rècord sempre per sobre del normal. La normalitat és aquesta i tampoc cal enganyar-se. Ho dic perquè ahir un va haver de deixar comprar-se una estufa elèctrica en el seu primer hivern a casa.
d'aquesta ajuda però tampoc que serveix per descobrir la sopa d'all. Tampoc ho faig recordant en aquest sentit una pobresa energètica que s'accentua amb el pas dels dies. Una d'aquelles pobreses silencioses que no es veuen a simple vista i que condicionen el benestar de moltes famílies. Perquè que jo passi fred encara tinc la pell força dura però no és de rebut que una criatura hagi de passar per un hivern sense uns mínims. I què dir també sobre la gent sense llar?
Aquí som molt de veure el got mig ple i no mig buit, però tant de bo algun dia el got estigui ple del tot.
Podríem definir com pràcticament una estufa humana, Globetrotter de la vida i també del Pla de l'Estany. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Home, hem de dir que quan arribem a les 7 de primera hora aquí a la ràdio, la fred encara es nota una mica, hem d'engegar la calefacció una mica, però... Però el problema és nostre, és de percepció. Sí, sí, sí. Perquè hem normalitzat anar amb màniga curta al novembre.
Bueno, normalitzar tot o del... Ja ho sé, però també pot ser que el camí climàtic afecti. Home, evidentment que afecta. I quan fa la fred que toca, ens escandalitzem tots i ara arriba això i ara arriba això altre, però bueno, en fi. Arnau Vila, com estàs? Bé, home, bé. Encara en ja el cap de setmana o que el teu cap de setmana sé que dura quatre dies? Sí, ja ho veuràs tu. Mira, aquest cap de setmana és especial perquè estarem en el marató de TV3. Ah, mira. Per tant, serà una bona causa.
Sí, malalties respiratòries. Aquest any parles malalties respiratòries. Tu també hi seràs, evidentment. Conecció en directe per TV3. Des de Torruella de Mongri. Des de Torruella? Què hi fareu a Torruella? Doncs mira, explicarem uns dos reptes de la marató, i en aquest cas d'un company que farà les 366 pujades a l'any, una per any podríem dir, en commemoració d'una efemèria que li va passar personal i que l'explicarem.
I per descongestionar això una miqueta a la Vall de Llemana no hi ha res? Doncs alguna activitat segur que s'hi farà. Segur que s'hi farà. Alguna cosa s'hi farà, no? Sempre fan alguna cosa a la Vall de Llemana. Quin remei. Escolta'm una cosa. Avui farem proposta literària al contracte de Ramon Piqué. També connectarem amb Maria Soler de Coplefc. Parlarem també en aquest cas de gènere i esport, especialment també de motius d'abandonament de les adolescents en el món esportiu. També avui estem hiperesportius.
perquè ens n'anirem cap a Esports Naves amb l'obertura de la temporada d'esquí, doncs havíem de, com no podia ser d'una altra manera, passar per un dels comerços més reconeguts d'aquí de Girona, parlem amb el Toti Vés, que és el seu gerent, també exesportista, bueno no, de fet encara continua competint, però això en tot cas que m'ho expliqui ell després, no comencem pel final, anem per l'inici i comencem amb el contracte. Ens hi posem.
I precisament en aquesta nova proposta literària que us portem aquí als Quatre Rius, avui hem volgut convidar el Ramon Piqué per presentar el contracte Cruyff Caravan Catalunya. Uf, quin crossover, aviam què m'expliques. Ramon, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Jo, primer de tot, t'ho he de dir, perquè et remontes molt abans, però abans de tot. D'on et surt la idea de fer aquest llibre, aquest analisi?
La idea de fer aquest llibre un sorprimer de l'afició o del seguiment de la figura de Johan Cruyff, perquè és algú amb qui jo he crescut i tota una generació hem crescut o ens vam reenganxar al Barça quan ell va arribar com a entrenador.
i també per la seva figura i d'impacte al món del futbol, però més enllà d'això també sempre he pensat que és una figura que ens polaritza molt els catalans d'alguna manera i que ens han ajudat també a canviar-nos una mica la mentalitat.
i que el seu paper, no només en el club sinó també en el país, però és com un refondador del Barça, com un canvi de marxa, crec que era molt interessant veure'l una mica com a mirall també de com som, de les coses que ens agraden, de les que no, i penso que això ho podíem vehicular tot a través d'aquest personatge, que és un conegut desconegut, que és l'Armand Caravent, que tant important és en l'arribada de Coroigo al Barça,
però també una mica en la història contemporània de Catalunya. Caravent podríem definir-lo com la fitxa de domino que fa que Cruyff arribi al Barça i en aquest sentit que el Barça i Catalunya també agafin una dimensió diferent.
Induptablement, sí, carament, i val a dir-ho també la seva esposa, l'Amar Joan van der Mer, que són un equip molt cohesionat en aquesta història a l'hora de portar el Cruyff del Barça. Jo crec que sí, és aquesta fitxa de domino que provoca aquest efecte papallona a l'arribada de Cruyff que és inconmensurable, perquè realment una de les idees motor o que em va encendre una mica la idea del llibre és la pregunta què no hagués passat
Si Cruyff no hagués vingut al Barça, l'any 73, moltes coses no haurien passat o no serien com són, no les haguessin viscut diferent, persones que potser haguessin passat desapercebudes i han tingut un rol a la història del futbol i del país molt important, penso, per exemple, en el Vaig Guardiola. És el que t'anava a dir.
que no hagués passat. Això em va motivar molt a parir una mica, a escriure aquesta història, sobretot tenint en compte com és l'origen de tot això, perquè si el matrimoni que ara ve previ al fitxatge de Cruyff no passa, i passa per una cosa molt atxerosa, com és una trobada en una carretera de l'Empordà fent autostop, etc. A vegades la vida és una moneda a l'aire i tot va del canto d'un duro. I aquest és un d'aquests casos.
D'una cosa o de l'altra, cinc minuts abans o cinc minuts després, la nostra història podria haver sigut molt diferent. Em recorda el final de la pel·lícula Maxwell.
No sé si heu anat a escara Johansson, etcètera. És al final de la pel·lícula de Maxwell, entre la pilota, pot caure a un costat o pot caure a l'altre. He de dir que sempre aquest punt, no d'aquesta història, sinó en general, de totes les històries, aquest punt d'un minut abans, un minut després, uns metres més, uns metres menys, sempre m'ha fascinat molt. De fet, un dels meus llibres de capçalera preferits és el moment estel·lars de la humanitat, de l'Stefans White, que precisament són tot de moments, així, definitoris, però que pot anar d'una...
d'una cosa o de l'altra de ben poquet, oi? I això em fascina molt de les històries. I pensava que aquesta era una d'aquestes històries que tenia aquest element i, a més, a sobre, el fet que ens hagi canviat tantíssim i que sigui una història del nostre país i sigui una història d'èxit, que aquesta és una altra, no? Que a vegades no expliquem aquestes històries d'èxit perquè tenim aquesta mentalitat que sempre perdem i...
I aquest també era un motiu de dir no, no, sempre perdem, a vegades fem les coses molt bé com és aquest cas, oi? Comencem pel principi, t'ho dic perquè ens en anem a l'estiu de 1968, ens en anem a casa meva, a l'Embordà. Amb què comença tot això? Com comença?
Això comença remotament amb les biografies propis de l'Armand i de la Marzolen, que són molt diferents, però que es creuen en un moment de la història aquí, a l'Empordà. Ella treballant en un treball d'estiu, com una turista més, és el boom del turisme, etc.
Ell tenia un piset aquí a Palamós. Eren freqüències visites a Josep Pla, tenien una gran relació. També portaven un lloc de pas per anar cap a França per veure el Pallac, l'exili, etcètera.
I en un moment d'aquestes dues vides tan diferents es creuen en aquest moment, perquè la Marzolena i una amiga estan fent autostop, l'Armant s'ature, reconeix l'amiga perquè és la nòvia d'un amic seu, etc. Tota una sèrie de casualitats molt casuals. I d'aquí surt un sopar, d'aquest sopar surt l'enamorament, i d'enamorament surt tot aquest matrimoni, aquesta història tan bonica.
Aquest matrimoni com, podríem dir-ho, convéns o ven a un Johan Cruyff com perquè vagi al Barça? No és només el matrimoni, cal dir que el context afavoreix molt que el Cruyff vingui al Barça. Primerament perquè ell vol marxar d'Holanda. Vol marxar del club i vol marxar del país, perquè n'està una mica fart i...
per tota la pressió que suposa. Ell és una mena de John Lennon allà. I després també perquè a l'AIAX no hi ha bon ambient, ja han guanyat molis, aquestes coses que s'acaben ja com desfent una mica. I el seu lideratge està molt qüestionat a dins del vestidor, tot això són coses que ell l'impulsen a marxar. Tot i que aquest projecte de marxar el té
des de anys enrere, com a figura mundial que és. I el Barça té els diners per fitxar, perquè en aquell moment a l'estat espanyol no es poden fitxar jugadors estrangers, i el context afavoreix que el Barça pugui fer-ho. Hi ha tot un conflicte amb el Ministeri d'Esports i la Federació Espanyola sobre els Oriuns, que eren jugadors d'ascendencia espanyola, sud-americans,
es jugaven aquí la majoria de manera il·legal, el Barça va descobrir aquesta trama, va anar a Sant Denunciar-la, i això va permetre que s'obrissin les fronteres. Molt resumida, perquè és una història una mica més sèria. Ja veig que això dels problemes amb la legislació ve de molts en general. Aquest fitxatge no hauria d'haver passat en condicions normals del que passa aquí a Catalunya, però hi ha aquestes escletxes de màtrics, a vegades, que les podem aprofitar. I en aquest cas s'aprofita molt bé, perquè el Barça pot posar contra les cordes el sistema,
per provocar que aquest sistema s'obri i permeti l'arribada de jugadors estrangers. Junta amb això, perquè la competència per fitxar Cruyff és ferotge, Cruyff té molt clar que vol venir al Barça, en part perquè l'oferta econòmica és bona, però sobretot també perquè allà els agrada el lloc, ho han visitat, els encanta, han vingut diversos estius i hi ha una relació personal amb els que ara venen d'amistat i sobretot també de molta lleialtat.
però ells veuen que ara hi ha algú que no es vol aprofitar d'ell com si es vol aprofitar d'ell tot el seu entorn habitualment. I això també pesa molt. Clar, és que m'acabes de donar un argument també que s'ha mantingut fins ara per molts jugadors que han arribat al Barça, que és el que bonica és la ciutat.
Sí, evidentment és un element clau. Que bonica és la ciutat, que bonica és l'estadi. Correig Descobrir és un estadi de cent mil persones, enorme. Això només hi havia maracanà, em sembla, en aquella època. Probablement. I un club que té aura però no té els títols. I jo crec que això també per a ell és un... l'esperona de qui puc fer que això sigui gran, que és un motor també en la vida de Correig. Això, el competir...
Però, vaja, a la ciutat els agrada. Però, sobretot, el que ressalto és aquesta lleialtat, el prestigi que té que aconsegueix tenir l'Armand Caravent i l'Amars Olen, l'amistat, que aconsegueixen tenir davant dels Cruyffs, perquè és un tema de prestigi. Ells descobreixen una persona que parla idiomes, parla anglès, parla alemany, coneix la situació del que passa a Europa.
és una persona viatjada, és una persona llegida, estudiada, és una persona culta, no és només un gerent. Perquè ell és gerent de la Barça, però és molt més que un gerent. Té una figura que té una cura espiritual de la Barça molt important també. I tot això els impressiona molt. Abans d'extrapolar tot això a la catalanitat, podríem dir que el Barça, tal i com l'entenem, no deixa de ser el gran repte o fins i tot el projecte personal d'un Cruyff que arriba a Barcelona.
A Barça, quan Corell va arribar aquí, ja és un club gran. Aquí ha jugat Cubala. Cubala va fer construir el Camp Nou, perquè ja no s'hi cabia l'escorts per veure jugar a Cubala. Cubala és un messi de l'època. Barça és un equip gran. Però el Barça fa 14 anys que no guanya la Lliga, el Barça no ha guanyat mai la Copa d'Europa.
Ell ja en té tres. Té dues pilotes d'or, guanyarà la tercera aquí i és un astre mundial. El que fa Cruyff aquí com a jugador és portar al Barça uns nivells de show business que el Barça no havia tingut encara. Això sí que és veritat. Perquè ell és un jugador que també és un dels inventors del marketing esportiu, d'aprofitar la icona que ets per treure'n Reddit comercial. Fins ara els jugadors en aquella època
un contracte publicitari o que era un favor que els hi feien, que ell diu no, no, a mi em pagaràs per portar les teves botes o la teva roba esportiva o portar el teu cotxe o fer servir aquest equip d'estereo. I això és un pioner en aquestes coses, per tant ell porta les coses a una altra dimensió, pel Barça. Després, clar, ell és l'autor de tres revoltes aquí, al Camp, la de la banqueta i la de la llotja una mica, no? L'autor intel·lectual sobretot.
Per tant, es pot dir que ell és un Picasso del futbol, és algú que segurament la persona de més impacte sobre aquest esport, més enllà del joc, ha sigut ell. I com extrapolem tot això a Catalunya? Perquè al final el Barça no deixa de ser un símbol de Catalunya, però és que Cruyff s'ha convertit també en un símbol de la catalanitat.
El Barça ja té aquest caldo de cultiu. El Barça és un club que té... quan croïf arribes està a punt de fa 75 anys i les ha vist de tots els colors bones, dolentes i especialment dolentes, no? Perquè ja la dictadura, ja abans hi ha hagut la dictadura de Primo de River, el Barça ja té un sostrat. El Barça molt aviat, ara que hem repassat la història dels 125 anys, gràcies a un altre caravent, per cert, no?
El Barça ja, des de molt als inicis de la seva història, ja connecta molt amb la intel·lectualitat catalana i amb el catalanisme. Això és el nervi una mica del club. Per tant, ja hi ha aquest caldo de cultiu. El tema és que Croy va arribar aquí en un moment en què hi ha una directiva que vol impulsar aquest catalanisme, que et converteixen més que un club en una realitat. Fins aleshores només era una frase. Veníem d'unes directives amb una certa convivència amb el franquisme.
de muntar el trenc amb aquesta dinàmica, i arriba en un moment històric en el que ja salvirem més o menys a la societat que la dictadura s'està acabant. Hi ha moltes iniciatives, polítiques, culturals, es funden partits, es funda òmnium, etcètera. El país
hi ha un bull una mica en aquest àmbit. I ell percep això. També ho percep perquè algú li explica que és l'Armand que ara ve. Però ell ho entén això perquè algú li explica bé on ve. Per tant, ell arriba en un punt on això és fàcil que... és com una mica l'ingredient definitiu perquè això passi. Posa-li un 0-5 a la Bernabéu, posa-li que guanyem aquella Lliga 14 anys després de no guanyar una Liga, que el joc és espectacular, etcètera, etcètera, ell ens canvia una mica el xip de...
Perdedors. Avui patirem una mica, que és la típica frase coler, pel seu sortiu i, que ho diu, que és una frase que és del 92, però ell ja té aquesta actitud davant de la vida i davant del joc. Per tant, ell ensenya una mica a guanyar. Ja fem les coses bé aquí moltes vegades, però ell diu, no, no, a més hem de fer gols.
Ara parlaves del 92, primera Copa d'Europa del Barça. Amb Cruyff també. Amb Cruyff a la banqueta. I aquell dia hi ha una anècdota que explica molt bé aquest canvi de mentalitat, perquè és un dia que el matí, abans del partit, Núñez li pregunta, i si hi perdem avui?
I el Cruyff automàticament respon. I si guanyem? Perquè és l'altra manera de veure la vida, no? Que jo crec que és una constància en l'Armand Carabent, en el Johan Kroijs, que és veure la vida d'una manera positiva, alegre, més juganera, aquesta part més competitiva. O el missatge als jugadors. Sortiu i gaudiu. Perquè quan tornareu a jugar a la final de la Copa d'Europa avui? És un dia per passar-ho bé.
No és la mentalitat. I és una actitud molt vital. Quan al final de la seva vida li detecten un càncer, un tumor cerebral, el missatge de la seva dona diu, tinc una bona notícia, que és que m'han trobat un tumor al cervell. I jo no estava a la bona notícia. És que ara sé el que tinc i es pot tractar. I és una manera de veure les coses. Em recorda molt el Robinson, amb el descans.
Segurament és aquesta manera de veure la vida, potser des de l'esport, potser des de la competició, potser del saber guanyar i saber perdre també. I crec que això són coses que es poden aplicar a l'esport i les podem aplicar a la vida. És que t'anava a dir conclusions lògiques de tot el que dius. Per exemple, el fill de Johan Cruyff es diu Jordi Cruyff.
Si aquesta és una anècdota coneguda, però passa en aquest moment que et dic, això és l'any 73, Jordi Cruyff neix dies abans del 05 al Bernabéu, i quan l'han de registrar en el seu nom aquí, on han d'inscriure, el registre, ella s'ha registrat com a Jordi a Holanda,
I aquí no li deixem posar el nom. I ell monta un pollastre tremendo fins que aconsegueix que això passi. Clar, això per la gent d'aquí és un gran exemple. Perquè aquí no hagués passat. Aquí t'haguessin dit, mira, no es pot dir Jordi, tu li haguessis posat Jorge i una altra cosa, no?
i ell en canvi no, probablement hi ha aquest punt d'inconscient de dir si a mi és igual, vull dir soc... Sí, sí, vull dir soc Johan Crani, per mi què m'estàs explicant? Una mica, no? Però això és això, que és aquest principi bàsic de la primera llei no escrita del curifisme, que ell ho deia molts cops, de dir si tu vols alguna cosa, doncs vés i fes-la. I punt.
Després potser no sortirà, no està a les teves mans, però el que estigui a les teves mans tu ho has de fer. És un gran missatge per la vida i pel país, diria. És aquest gran missatge que ha calat també per tot el que ha passat després, aquest missatge cruïfista de fes el que puguis?
Sort i fes-ho. Sí, però no és tan evident que ho hàgim respectat sempre. Perquè de les èpoques post-cruïf n'hem tingut algunes en què això no s'ha acabat de fer. S'ha dit que es vivia, però no es vivia a la pràctica.
I crec que fa falta, tot i que és una filosofia molt senzilla, crec que també fa falta a vegades certa dosi de valor per aplicar-la. I no estar pensant continuament en què pensaran els altres, què faran, què farà el rival, què farà el Madrid...
M'entens? Hi ha un matís en tu estar al Barça o presidir el Barça o entrenar el Barça amb aquesta personalitat de dir que fer les coses com a mi em sembla que les he de fer i amb aquesta actitud o fer-ho perquè et toqui, perquè et dius així, perquè vens d'un cert establiment, etc. Aquestes són les dues, l'esquerra i la dreta del Barça. Sempre ha passat això. No deixa de ser un missatge de llibertat.
100%. 100%. De llibertat. Ell és, ja com a jugador, és un jugador molt lliure. De fet, ell ve d'un estil de futbol que és el futbol total holandès, que ell és el gran intèrpret de tot això. Inventat per Rinus Miguel, però ell és un cooperador necessari en tot això.
que es basa en ocupar espais, més que tenir una posició concreta sobre el camp. És a dir, ens movem tots, ens necessitem tots, això és un esport col·lectiu, i si jo baixo tu pujaràs i anirem... És una dimensió més espacial del joc, que no tant...
que no tant de jo ocupo aquesta posició o faig aquesta demarcació o tinc aquest encàrrec. Tothom fa una mica de tot. I això també és un missatge poderós perquè és molt català, és la manera de fer d'aquí també. Per això encaixa també aquest estil associatiu de joc amb la filosofia del Barça. El gurú ja no hi és, però la seva manera de veure la vida sí que hi és.
Sí, exacte. I s'interpreta de moltes maneres, perquè aquest és un dels problemes que té el curifisme, si podem parlar així, és que té persones però no té partit, diguéssim, per dir-ho cruament, perquè no s'ha de fer un partit, però...
I això és una filosofia molt personal que tu pots aplicar a la vida. I és veritat que això ha continuat, ha continuat sobretot amb la figura del Pep Guardiola, que és qui ha continuat amb això. No només ho ha continuat, jo crec que ho ha aportat a un altre nivell. Moltes de les converses que he tingut al llibre acaben sortint de manera natural una mica la pregunta que es fa en alguns... Com seria cruir d'entrenador avui?
I molta gent et diu, potser no seria tan bon entrenador, perquè avui ha canviat molt això. I en canvi, gent com Guardiola, sobretot Guardiola, ho han portat a un altre nivell. En aquest sentit, hi ha una pregunta que m'agradaria molt que em contestessis és, portant tot aquest debat, som un petit país o només un país petit? Doncs aquesta és una pregunta que hem de saber respondre cadascun, diria.
Hem de saber respondre a cadascun perquè les coses que fem són... un país, Catalunya al final es fa amb les coses que fem els catalans. No es fa sol o no es fa per una dinàmica històrica estranya, sinó que el que cadascú fa és la suma de tot. La col·lectivitat és això. Per tant, ens hem de preguntar si realment volem atraure el talent, fer que es quedi aquí,
o segueixen aquest país petit i mesquí que t'enveges i que es separa i que es critica l'altre, l'adversari, etc. No sé si abans o després d'escriure aquest llibre tu creies gaire en les casualitats. Tu hi creus gaire en les casualitats?
No massa. Tot té el seu per què? Tot té el seu per què, sí. Jo crec que sí. Digue-li Atzar, providència, digue-li el que sigui, però les coses no passen perquè sí. El món seria un lloc millor si la gent pensés com tu i pensés que el got estava mig ple i no pas mig buit. Probablement. Però s'ha de fer un esforç per pensar així. No és automàtic, a vegades. A vegades has de fer l'esforç de dir que això pot anar bé.
A molt males sempre podrem dir que qualsevol cosa és bona notícia, i més especialment si ens vens a visitar. Exacte, una mica de corifisme a la vida no va malament. Ramon Piqué, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
viu l'edició més espectacular del Gran Cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre sota la Gran Carpa de la Copa. Entrades a CirNadalGirona.com
Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el dènesta dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
El Primer Cafè Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recopera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a fontejar-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repasse a tota la informació i actualitat de l'esport gironí, cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I seguim parlant d'esport. Avui, déu-n'hi-do, quin quatre rius més esportiu que ens ha tocat avui, és que connectem amb Coplec, ja que Maria Soler Tomàs, col·legiada número 67304, ens acompanya avui especialista en gènere i esport, també vinculada a la Federació Catalana de Bàsquetbol, en el projecte de Bàsquet Femení. Ja aprofito per donar-li la benvinguda, Maria, bon dia i bona hora i ben tornada.
Molt bon dia, què tal? Mira, això vol dir que l'última vegada va anar bé perquè ens has tornat a agafar el telèfon. Sí, sí, això sí, jo encantada. De fet, vull dir per mi, he de donar gratitud que em convideu. Només faltaria. Gràcies a tu per acompanyar-nos. Anem per part, si vols. T'ho dic perquè tinc a l'Arnau Vila, que és de Banyoles, i sé que teníeu les jornades de Banyoles en aquest sentit amb el motiu de l'abandonament en l'esport en les adolescents.
Sí, vam fer una taula rodona ara fa dues setmanes i que forma part d'una sèrie de taules de diàleg que n'és promotor al conseller esportiu del Palau d'Estany.
Penso que va tenir molt èxit a nivell de públic i crec que en tot moment les diferents ponents que em formaven part vam aconseguir, per les enquestes que tenim, que ens van respondre després les persones participants, doncs que vam saber com en Ricky va fer aquesta taula rodona i que, bueno, crec que al final és un tema que a dia d'avui està sobre la taula, les dades parlen per si soles,
i és un fet que l'abandonament en els i les adolescents és encara una problemàtica, que és més aquest abandonament amb les noies que no pas amb els nois
també ho sabem i llavors, bueno, és parar una mica i posar aquest tema sobre la taula i fer una anàlisi bastant de 360 de quins són aquests motius d'abandonament, com també alhora què podem fer l'entorn per intentar revertir aquesta situació. Especialment hi ha una cosa i és, ho dic perquè això ja ho vam comentar en el seu moment, però al final la vostra gran feina és que per poder resoldre un problema primer de tot s'ha de visibilitzar.
Sí, això és molt important. Primer, posar el focus en això i donar-li visibilitat, i després arremangar-te i intentar revertir la situació, perquè també si acabem donant visibilitat, però tampoc els diferents agents que podem canviar les coses no ho fem. Crec que és un tema més de prendre partit per part de cadascú.
Ara parlaves de remengar-te. En aquest sentit, quin paper poden portar una miqueta més a la praxi els entrenadors i entrenadores per intentar evitar-ho, les famílies? Quines recomanacions creus que en aquest primer moment d'anàlisi i conclusions es pot enfrontar?
El paper poden tenir com els entrenadors aquí és primer de tot que això ja no és una feina purament d'entrenadors sinó que el propi club o els directors tècnics que són els que al final reparteixen una mica cadascun dels equips doncs que es busquin perquè encara a dia d'avui en molts clubs
o organitzacions esportives no passa, és posar entrenadors i entrenadores de qualitat en aquests equips de noies. De vegades ens pensem que les noies no volen competir, sinó que passin la tarda allà i qui dia passa n'hi ha empeny. Crec que és important, primer de tot, posar persones qualificades en aquests equips femenins que les sàpiguen motivar
que entenguin amb quin perfil tenen davant, al final no és el mateix una nena de 15 anys o que una nena de 6, els seus interessos, les seves qualitats i tot plegat, volies conèixer aquest perfil, i que alhora també els exigeixin, que crec sovint que encara a dia de avui alguns entrenadors i entrenadores pel simple fet de ser noies l'acabem portant entre cotons i que no li fem cap favor, aquí la noia està per entrenar, per tirar-se per terra,
per suar, per despentinar-se, per lluitar pilotes, sí, en el cas que hi hagi pilotes, però que les puguin motivar i que ajudin a acabar concreant aquesta identitat d'esportista que sovint a nivell de societat potser la dona esportista ens costa més d'imaginar-nos. Sempre quan pensem en un esportista pensaríem en un home, segurament, i llavors important també que els entrenadors i entrenadores fomentin aquesta identitat i que la valorin.
Crec que és molt important també aquesta valoració per part dels entrenadors i entrenadores. Maria, pel que tinc entès de feina no te'n falta, t'ho dic perquè també podem parlar d'una nova edició del programa de mentoria, quart en aquest cas d'entrenadores, segon en àrbitres. Com està anant?
Sí, jo treballo, com vés explicat, en el projecte de bàsquet femení de la Federació Catalana de Bàsquetbol, i és tot un èxit poder estar repetint i alhora perfeccionant aquestes edicions al programa de mentoria d'entrenadores i poder seguir tirant endavant una segona edició en quant a àrbitres, que l'excusa per poder començar-lo va ser un projecte d'Erasmos Plus, que fem aquí també a la federació, que es diu Promis,
i que realment teníem un fons que podíem destinar a poder obrir com aquest camí. Des de la Federació s'ha seguit volent apostar per aquesta iniciativa i, ostres, a l'edició d'entrenadores tenim 110 participants
i a la d'Àrbitres comencem de moment per 33 en aquesta segona edició, però molt bona rebuda. Ja vam començar amb la jornada formativa a finals de novembre, que era un fòrum que vam celebrar a Vilafranca, i crec que al final dona una formació a tots els participants, ja siguin trenadores,
o àrbitres, l'especialitat que sigui, i un acompanyament que sempre els participants ens diuen que, ostres, que són espais que fins a dia d'avui, fins que no havien trobat el programa de mentoria, doncs que no els havien sabut trobar en un altre lloc. I amb això, ostres...
Te he de preguntar també que, especialment centrant-nos en la mentoria d'àrbitres, aquest podríem dir ploure sobre mullat, és a dir, la violència que poden rebre les dones no només com a àrbitres, que això crec que de fet ens fa vergonya alienar a tots, sinó també com a dones durant la seva feina.
Sí. O sigui, penso personalment que la feina d'arbitre és una feina molt dura. Molt, molt. I que penso que també s'han anat normalitzant certes actituds i comportaments que al final l'esport espectacle que veiem per la televisió no fa cap favor i simplement nosaltres, des de les nostres realitats, molta gent acaba reproduint coses que veu a la tele.
i que es va fent cada vegada la bola més gran, i certs comportaments són molt tolerats. I el que tu deies, que ja no només reben aquesta violència com a àrbitres per la figura que ocupen, sinó que el plus ja el tenen, el fet de ser dones i amb comentaris completament... I actituds, eh? No només són comentaris, sinó també actituds completament masquistes i no tolerables. I paternalistes, fins i tot.
Sí, sí, i això ja passa també entre, fins i tot a la pista, ja deixant de banda l'agrada que hi ha molta violència des de l'exercici cap al rol d'Àrbitre, però també dins la pista de certs comentaris d'austres pensats. Aquest comentari segurament, com a entrenador o entrenadora, a l'Àrbitre no li estaries fent o no t'estaries posant com t'estàs posant si qui tinguessis davant fos un home.
És complicat. I que hi ha una part d'aquesta violència normalitzada per la societat, que també fins i tot elles ens expliquen situacions que no arriben a fer-ne informes. Que d'aquí al Departament de Disciplina i Competició, d'aquí a la Federació, aquests informes que rebem per part d'àrbitres segueixen tot un procés.
perquè no quedin impunes, però fins i tot elles no s'adonen de vegades que això no ho han d'estar tolerant, que això està passant de la ratlla, no?
A més, en funció de tot el que estàs dient bàsicament, més enllà de la vergonya aliena que ens genera, també és la importància de denunciar-ho, perquè sí que és veritat que els últims anys crec que s'ha posat el focus en el problema i cada vegada des de les federacions s'estan impulsant, i parlo en esport en general, més campanyes de sensibilització i de denúncia, però que al final el pas de denunciar-ho, i de fins i tot aturar el joc si és necessari,
Vull dir, ha de ser putestat. Totalment, totalment. I amb aquí sí que l'anterior Secretària General de l'Activitat Física i l'Esport, que teníem aquí al nostre país, doncs sí que havia fet un treball durant aquests últims mesos, i que vam presentar el setembre, que era un llibret que presenta tant models de protocol, que això està molt bé, però sobretot,
Parla d'aquesta part de prevenció, que crec que és important que siguin els protocols perquè es puguin aplicar, sobretot amb gent que potser no està familiaritzada o no sabria com actuar, però hi ha una part molt important que és com, més enllà d'un cop ja passat, intentem gestionar-ho de la millor manera que sapiguem, però potser podem evitar-ho. La feina d'aquesta part de prevenció crec que és encara més important.
Doncs Maria, l'únic que em queda per assegurar-te és que no n'hi ha dos sense tres, o sigui que si aquesta és la segona vegada que parlem, n'estic segur que tornarem a parlar en algun moment o altre. Espero, tant de bo. Per mi encantada. Maria Soler, Coplef, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a vosaltres, que vaig molt bé.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
viu l'edició més espectacular del Gran Cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre sota la Gran Carpa de la Copa. Entrades a cirnadalgirona.com. Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'espai gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina.
Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'espai gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Doncs avui, per descobrir un nou comerç d'aquí Girona, especialment ara que tenim la temporada d'esquí i de neu en marxa, hem volgut venir al cor del barri vell, en aquest cas hem vingut a Esports Navas, amb qui, de fet, ja podem parlar amb Toti Ves, que si no m'equivoco ja està amb nosaltres, tercera generació en aquest comerç de proximitat. Bon dia i bona hora, Toti. Bon dia, bon dia. Primer de tot, abans m'ho deies, tercera generació, com aquell qui diu, has crescut rodejat de material de muntanya.
La veritat és que la història la va començar el meu avi fent sabates de mida i de sabater.
va prendre l'ofici i quan va ser jove va aprendre a esquiar i va començar a fer muntanya i va obrir una miqueta la branca de material de muntanya i d'esquí. I una miqueta vaig continuar aquesta passió. Hem intentat crear un negoci entorn de la nostra passió que ha sigut sempre la muntanya.
Va ser un pas natural aquest, al final rodejat d'aquest ambient inevitablement tu podies o havies de sortir interessat en el món de la muntanya.
La botiga és una feina, com totes, i unes obligacions, però em considero un privilegià, treballo d'una cosa que m'agrada, tracto gent que són apassionats com jo, de la muntanya, de l'esquí, de la corra, i crec que en els moments que vivim tenir el contacte social de cara a cara amb gent que pensa i que els agrada el mateix que tu és un privilegi.
T'ho dic també perquè al final, i ara ho comentaves, però en els temps que corren, el tema del comerç de proximitat sembla que no direm que està en perill, però sí que, vaja, vull dir, hi ha problemes amb tot el tema de venda online i tot plegat. Al final, el que pot donar el cara a cara no ho pot pas donar una pàgina web. No, una miqueta sí que és veritat que la competència és molt dura. La veritat és que som una expència en extensió.
Jo crec que encara penso que hi ha un futur, hi ha un futur, perquè realment hem de fer una mica els petits col·lacionants, doncs treure'ns una mica els temps que es mouen, i tenim un avantatge en drets l'online, que és l'experiència.
Per resumir-ho, una pàgina web no té la teva experiència en muntanya ni tampoc en competició.
Cada cop intenten, però al final és una miqueta aquest dia a dia, fa molts anys d'experiència i al final d'això el món digital no ho puc aconseguir. Tu encara competeixes tot? Sí, sí, la veritat és que jo encara competeixo, tant a esquí de muntanya com a curses de muntanya, perquè és el que m'agrada, és la meva passió i mentrestant el cos m'agrada.
I no et passa amb això de les passions, que a vegades fins i tot cremen una mica? Hi ha dies i dies, no suposo. Sí, però bueno, també és la manera que m'ajuda a tirar endavant. La gent que ens agrada l'esport, sempre ho diguem, no som la que entenim que ens agrada a l'aire lliure fer esport, perquè si no, segurament tindríem altres problemes.
En aquest sentit em sembla que tot Gironí us coneix, no sé si en aquest sentit el client que teniu normalment sol ser recorrent, és a dir, gent que ve any rarany.
que hi ha gent de Girona que són uns clàssics, clients de tota la vida. També tinc clients estrangers, que eren del sud de França, com d'Estats Units, com d'Inglaterra, que quan venen a passar les vacances aquí, ja venen aquí perquè saben que els assessorarem bé i que trobaran el producte que busquen. I anirà una miqueta al boc a Ullella, doncs és la manera que ens ajuda
És que ara parlaves del client internacional i més, vaja, estem al cor del barri vell, t'ho dic perquè entrant per la porta he sentit que assessoraves i parlaves amb algú i no parlàveu precisament de productes, em sembla que parlàveu de rutes fins i tot, de què s'ha pogut fer aquest cap de setmana.
t'enviar-li un whatsapp tu, que ja com que ara aquest diumenge el material que et vaig vendre, has pogut pujar a la Neto, t'han anat bé l'esquíada, mira, he fallat aquí, i després també intentem solucionar els problemes. No tothom és perfecte, de vegades vens un producte que no l'has acabat d'encertar, i llavors ara també intentem trobar-hi la solució. T'ho dic perquè arribo amb la temporada ja en marxa i veig això ple d'esquís, alguna taula de snow també entenc que s'ha animat una miqueta la cosa.
Sí, evidentment aquesta nevadra aquest cap de setmana i la fred ajuda. I llavors la gent tots ens agrada. A l'edat a esquiar, a l'estiu a la platja, a la tardor a buscar bolets. Jo veig que ara ens venen tres setmanes molt importants. Sabem si acaba de fer una mica més de neu. Continua la fred i així ens podem fer una bona campanya de Nadal. En aquest sentit també feu lloguer, no? Aquí, si no m'equivoco.
Fem lloguer d'esquí al pic i repressió també de material i també lloguem accessoris de muntanya, tipus raquetes de neu, grampons, piolets... És que Napa és per donar una mica de servei a la gent que es vol iniciar en aquest món i no vol comprar-s'ho d'entrada. Heu notat un creixement d'usuaris de la pandèmia cap aquí, gent que estigui més interessada en el món de la muntanya, ja no només de l'esquí?
Sí, la veritat és que el món de l'autor és un món que està creixent i constant. La gent... nosaltres sempre parlàvem, doncs, de quan jo era jovenet, doncs, era el boig del poble, com aquest qui diu que feia muntanya, i ara, doncs, el jovent, en comptes de la discoteca, se'n van a córrer, o se'n van a esquiar, o se'n van a fer bicicleta, perquè la societat es mallorca. Em sembla que això gran part de culpa la té el Kilian Jornet, que em sembla que el coneixes bé.
Avui probablement has conegut la persona més petosa que coneixeràs aquest mes, perquè si jo ara volgués anar a esquiar o fer es nou, quins serien els consells que em donaries?
El primer pas és un pèl més difícil, però agafes una mica l'equilibri i la mecànica és més fàcil que les nou.
Jo he fet l'esquí més que un esport. És una experiència de cap de setmana. Compartim la família, amb els amics. És un pack molt global. Ara tinc un company que ha tornat de Navaltonens.
i que han esquiat, han sortit una mica de marxes, ho han passat bé amb els amics, és un global. És la diferència que pot tenir poder amb el cone, que és una mica més exigent físicament. I és el que et deia també, al final d'on treus temps tu per poder anar a esquiar a ple de temporada? Entenc que aprofites allò petites escapades? Sí, aviam esquí és el tema més complicat, perquè al final aquí el negoci és molt lligat,
Quan ha passat el race m'escapo els diumenges i algun dia, entre setmana, amb els amics, si aneu a l'Altair, doncs escafem. Però llavors, a final temporal, a mes de març, marxes 4 o 5 dies als Alps o en algun lloc que saps que trobaràs bona neu i encara podràs disfrutar. Ja que hi som i estem a punt d'arribar al Nadal, algun desig d'any nou? Que nevi, que nevi. Que nevi molt.
Amb això ho tindríem tot i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
ara que la nit s'ha fet més llarga, ara que les fulles ballen danses al racó, ara que els carrers estan de festa. Avui que l'apreto tant
Ara que és sobre les tarables Ara que el vent bufa tan fort Avui que no em fa falta veure't Ni tan sols parlar Per saber que estàs al meu costat
És nadal al meu cor. Quants somrius content de veure, quan la nit es fa més freda, quan t'abraces al meu cos. I les llum de colors m'il·luminen nit i dia. Les encens amb el somriure, quan em parles amb el
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls total
Com queda el jersei i un cabellet?