Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Avui és dimarts 3 de febrer de 2026. Un matí més he passat per davant l'estació de Rodalies de Figueres amb centenars de persones dretes esperant un tren que no sé encara ben bé si havia d'arribar i d'on. I ja a la P7, ben atapeïda per cert, escolto que s'ha suspès tot el servei de Rodalies una vegada més a les 7 del matí.
També, una vegada més, es reprèn i a les 8 dies que haig torna a caure el sistema. Com si d'un ordinador Windows XP es tractés una vegada més represa progressiva del servei. Perquè, esclar, com ho hem de fer això? Fem que la gent faci un retorn progressiu a la feina o un retorn progressiu al metge? O quan ens demanin pagar impostos ho podrem fer de forma progressiva també? De paciència, ja no en queda, sembla que de trens que funcionin tampoc i demà agafo els rodalies al matí. Ja us ho explicaré.
I un dia més aguantant la guingueta, notari de la Ràdio Gironina, dona fe un dia més des de la trinxera, sempre saludava, també sempre saludable. Arrau Vila i Elvira, bon dia. Ai, ai, ai, que patino. Molt bon dia a totes i tots. Home, recordeu que sóc el relator oficial de la Unió Europea, per tant...
No, com era? No era això? Relato especial de Nacions Unides. Exactament. Per la ràdio gironina. Si de cas ja passarà parte. Exacte. Ja ho trobarem. M'hauria de passar molts partes perquè, escolta'm, hi ha molts problemes a la xarxa ferroviària i no sé quants hauríem de firmar, eh? I de cotxes també, aviam. També et diré, no és un drama el tema de trànsit, almenys a les...
6.40 a les 7 del matí, però clar, després s'anima això... Dona-li temps. No, clar, llavors... Però quin és el problema ara? El problema ara és això que et deia abans, vull dir, jo vaig agafant el cotxe i vaig venint. Ok, perfecte, llavors el dia que no agafi el cotxe i agafi el tren, què haurem de fer? Arribaré progressivament a la feina. M'entens? I llavors, progressivament, des de la cúpula de Girona FM, em diran, bueno, què, tu què, xaval? Vull dir, com ho fem, això? Bueno, sempre hi ha la carta de Renfe.
Però clar, fins i tot quin punt és estratègic, això, de fer de servir aquesta carta. I després, a part, que sembla, amb carinyo, sembla que estiguem anant a buscar aigua a Somàlia. És que també t'aixeques, que això em va passar aquella setmana que no tenia el cotxe, quan va petar tot, que jo m'aixecava a dos quarts de sis del matí per veure com arribava la feina. Si podia agafar Rodalies, si havia d'agafar un autobús, si agafava un autobús per anar a l'estació de l'AVE per després agafar un AVE per venir cap a Girona.
Si és que és el que et dic. I si és que això sembla somàlien anar a buscar aigua. Sí, sí. No ho sé, vull dir... Veus això a Banyoles no ens passa. No, ja, ja ho sé. Vull dir, a Banyoles és ben bé que... Tu sempre has de col·locar allò a la falqueta, eh? No me faltaria. Però el Pla de l'Estany era gironès abans, eh? Fa 30 i escaig anys. Fa uns quants anys es va crear la comarca del Pla de l'Estany amb una votació...
I es va crear la comarca amb onze municipis? És que potser la solució d'aquest país hauria de ser aquesta, fer com el pla de l'estany, si és que sempre sou uns avançats al vostre temps. Una independència tonta així, eh? Com ho veuríem? Bueno, de fet, de fet, no va ser votar. A vosaltres això de la independència és igual. La gent no va votar, és a dir, vam crear onze municipis, vam posar d'acord i vam crear la comarca.
És a dir, que tu, Arnau Vila, series el caudillo del Pla de l'Estany si haguessis de declarar novament la independència de la comarca. Té tota la vida. És de les més joves, amb el mollanès. Escolta'm una cosa, Arnau Vila, avui tornem a parlar de llibres, ho farem amb el Cesc Ornet ara d'aquí uns instants, amb les ombres que ens acompanyen. Mira, com jo que t'acompanyo tu sempre.
Seguirem amb Agenda, Groc a la Planeta, que tindrem estrena aquest dia 6 de febrer. Estrenarem, doncs, Groc, parlarem amb la Marta Corral i també amb la Mònica Van Campen i, a més a més, Jessamí Boada, que passarà per aquí al final del programa en el temps de música per presentar-nos el seu nou àlbum, 12.
Que em sembla que ja et revela una miqueta quantes cançons hi ha, no? Que n'hi ha així 13 o 14? No, però ho ha fet la Jessamí, ho ha fet així subtilment. Ho ha fet així subtilment. Sí, exacte, però si no ho pillaves, ho ha dit 12. Vinga, va, ja ho trobaríem, no? Però bueno. I la va treure les 12 de la migdia, l'àmbum o què?
No, com era? Eren 16 jutges, no? 16 jutges. Aviam com és, 16? 16 jutges d'un jutjat, mengem fetge d'un penjat. Si el penjat es despenja, els 16 jutges dels jutjats es quedaran sense menjar fetge del penjat. I després d'aquesta demostració apostoflant de literatura catalana, només faltaria de fonètica, només faltaria. Passen 10 minuts al punt de les 11 del matí. Arnau Vila, si et sembla. Doncs comencem.
I avui obrim una carpeta, en aquest cas la carpeta de novel·la negra, d'aquelles que no et deixen respirar les ombres que ens acompanyen, de Cesc Cornet. És un thriller coral ambientat entre Barcelona i Viscaia, amb tres històries que semblen no tenir res a veure fins que tot encaixa en un final d'infart. Cesc Cornet, benvingut, bon dia i bona hora. Bon dia, bona hora i moltes gràcies per convidar-me aquí a parlar una mica de la novel·la i de tot plegat. Havies estat mai aquí? Encara no.
No, aquí és la primera vegada Això és casa teva si és que hi ha casa d'algú que deien Cisa Estupendo Bé, soc d'anglès però he vist que a la cellera Un cop de cotxe, sort que no he d'agafar el tren Ah, que bé Sort que vingui amb cotxe, si no, no arribo Si no, jo em quedo sense programa Si la gent ha d'agafar el tren, malament res Escolta'm una cosa, Cesc És que clar
Tothom està parlant del final de la teva novel·la, entenc que no me'l deixaràs pas anar aquí. No, no, no, no, impossible, si t'explico el final de la novel·la ja l'hem liat. Escolta, doncs, vinga, va, comencem pel principi, si et sembla. Anem per parts, tres històries que sembla que no tenen cap connexió aparent.
Sí, això, la meva idea, jo sempre que llegeixo novel·la negra, ara vaig generalitzar una mica, novel·la negra, moltes vegades veiem com dos trames, la del present, la del passat, o dos històries que es van entrellaçant, però jo tenia ganes de fer com un pas més, arriscar una mica més i tenia ganes de fer una novel·la
És com tres novel·les en una, gairebé. Són com tres històries diferents, que quan tu comences a llegir-les no tenen res a veure l'una amb l'altra, i a mesura que vas llegint, que vas avançant amb la lectura, ja veus que es van acostant, que es van entrellaçant. De fet, la sinopsi ho diu. Jo em pensava que potser ficar-ho a la sinopsi no era la millor idea, però es veu que sí, ha estat molt bona idea, perquè la gent diu, ostres, m'agrada molt saber, des de la sinopsi, que les històries s'enllaçaran...
i anar per la meitat de la novel·la o gairebé tres quarts i no tenir ni idea de com ho ajuntaràs i clar, hi ha el final i aquest final de rapidesa de thriller total jo sempre dic que és un triple final hi ha com un triple final i qui la llegeix després ho enten i normalment m'envien missatges i em diuen
Tela marinera, tela marinera. És que em recorda molt aquest concepte de tres històries. Jo recordo aquella història novel·lada que era de dues persones que agafaven un tren i que planejaven que cadascú matés la persona relacionada a l'altre. Llavors també teníem tres històries en paral·lel, que era una, dues més la que tenien ells en paral·lel. T'ho dic perquè és un recurs, també entenc que complicat, o sigui, t'ha tocat fer de director d'orquestra també.
Bueno, m'ha tocat perquè heu triat, eh? Jo ho he triat, jo sempre busco complicar-me una mica la vida, però és que el moment d'elaboració de la novel·la, al principi, tot allò d'organitzar-me, m'ho passo també, i m'agrada tant que... O sigui, és com molt divertit, saps? I com més complicat és, més bé m'ho passo, no? És com quants personatges posaré, quina relació tindran, quines pistes aniré deixant, què vull que pensi el lector, com el vull enganyar, i és molt complicat,
Però és molt divertit al mateix temps. I quan veus que arriba la novel·la a les llibreries, que la gent la llegeix i aconsegueixes allò que tu t'havies plantejat en el cap, és com, ostres, és molt guai. És que a vegades passen per aquí autors que em diuen que ells van fluint, que van fent... És que en el cas de la novel·la negra... És impossible. Mai més ben dit.
i en premeditació i nocturnitat absolutament tot. És impossible. Fluir amb novel·la negra podries, el que va ser que potser t'estaries escrivint la novel·la cinc anys, saps? Jo crec que... Bé, de la manera que jo escric, has d'estar tot molt pautat, t'has d'anar apuntant... Jo una de les coses que faig sempre és, cada vegada que obro un tema,
el tinc allà anotat i subratllat i amb negre i el que sigui, perquè s'ha de tancar. Perquè jo penso, com a lector de novel·la negra, que jo llegeixo moltíssim, no hi ha res pitjor que llegir una novel·la i que et quedin coses obertes, de dir, ostres, m'has obert aquest tema i acabo i no me n'has tornat a parlar d'això. Que ja m'has tancat la novel·la, que m'has tancat el tema i tal, però... I allò que m'havies parlat a la pàgina de 657, saps? On està? I jo sempre...
Bueno, intento, crec que ho aconsegueixo perquè si no no donaria per acabar la novel·la. És tancar, que quedi tot rodó i tot ben tancat. I això després com el lector ho agraeix. Per què Barcelona i Viscaia?
Mira, Barcelona, és curiós, jo vaig néixer anglès, amb 22 anys, bé, 21 me'n vaig anar a viure a Barcelona, amb 42 vaig tornar, o sigui, una part de la vida allà, una part de la vida a Barcelona, i ara és com que he tornat al poble, ara que tinc dos nens, he tornat al poble...
i quan vivia a Barcelona ambientava les novel·les a Girona, i ara que visc a Girona les ambiento allà. Sí que és veritat que necessitava, una de les trames necessitava una ciutat gran, i Barcelona manava de perles, a més l'he ambientat al barri on jo vivia, que així el conec molt bé, i Viscaia, més concretament el poble de Lanchove, que és un poble costener de Viscaia, necessitava un lloc proper...
Com que s'hi pogués arribar amb cotxe, però tampoc tan proper, perquè com que la novel·la es basa en les casualitats macabres de la vida, saps? Si et faig una casualitat entre Girona i Barcelona, no té tanta gràcia com si la casualitat se'n va fins a Viscaia, saps? I necessitava això. Tampoc podia ser molt lluny, perquè necessitava que el personatge, un dels protagonistes, hi pogués anar amb cotxe, saps? Que fóssim cinc, sis horetes, així, i...
I a més els espais, els paisatges d'Euskadi i del País Abast són molt bonics. Escolta, dels tres fils que ens proposes en aquesta novel·la, quin és el més complicat, el que més t'ha tret de polleguera fins i tot?
és que és tan complicat parlar sense dir res és que jo crec tots tres han sigut iguals perquè del principi de la novel·la fins gairebé tres quarts de la novel·la són com tres novel·les totalment diferents si són tres històries que tu vas llegint i dius mira, tres en un o pel preu d'una me n'en llegeixo tres i clar, la complicació ve quan ho has de començar a enllaçar perquè clar, si la novel·la té 416 pàgines
Si divideixes entre tres, hem de tenir més o menys les mateixes pàgines. No pot ser que una història duri 20 pàgines i l'altra 250. Saps? I ho has de saber arribant al punt exacte, donar la dosi de personatges, de thriller, d'atenció i d'acció per arribar en aquell moment. Però, més que complicar, la història que més m'ha divertit és la història de l'Elbira Minota, que és aquest personatge protagonista que...
que és una persona més o menys famosa, seu de famosa, diríem, que va ser molt famosa en el seu moment perquè va participar en un programa de televisió molt conegut, de talents musicals, i això fa que hi hagi com tota una revolució mediàtica al voltant de la seva desaparició. I això ha sigut divertit.
Cesc, t'ho dic perquè normalment quan els llibres enganxen sempre sol ser un dels elements és el ritme cinematogràfic, vull dir que van passant coses, van passant coses i vas acumulant llavors. Tu quan escrius, per exemple, o quan planteges, no sé si al cap ho muntes com si... muntes les seqüències, penses en imatges també, o...? Clar, és que la meva manera d'escriure és curiós perquè, clar, jo escric el que jo ja veig en el meu cap, o sigui, en el meu cap ja hi és la pel·lícula.
Saps què et vull dir? O sigui, no és que jo vagi escrivint i després es converteix en una pel·lícula, diguéssim. Jo la tinc aquí, visualitzo perfectament com aquella persona entra a la casa, com agafa la carta, com obre la porta, i ho visualitzo tan bé que després transformar-ho en paraules és com més més fàcil. Saps? I per això molta gent quan ho llegeix em diuen és que jo em veig la pel·lícula o em veig la sèrie, perquè jo penso és que ja existeix en el meu cap, però existeix. I això és xulo també, no? Després de quan ho llegeixes...
dius, ostres, que guai, saber plasmar en paraules allò que jo tenia dins el cap. I per això també converteix la novel·la una mica en moments molt cinematogràfics, no perquè jo les escenes les tinc molt clares, els personatges també, com parlen, com es mouen, com són, també. I això ajuda molt. T'has hagut de documentar massa?
Molt, però m'agrada molt. És molt divertit. Em documento molt perquè m'agrada ser molt fidel a la realitat i no inventar-me coses. Què vull dir, per exemple? Si he de parlar d'una investigació policial, evidentment que la majoria de gent que el llegirà no són Mossos d'Esquadra. I si m'inventés alguna cosa, tampoc ho veurien. Però, clar, ha que els Mossos la llegiran? A mi això em passava amb la sèrie Marlí. Jo soc mestre. Quan veia la sèrie Marlí pensava que això no passa als instituts, això no passa a les escadres.
escola, saps? I que l'altra gent no ho sabia, però els mestres dic que ho sabíem, i no vull que passi amb les meves novel·les, jo vull que sigui un mosso, llegeix la novel·la i digui, ostres, aquest tio és mosso? O d'on tu ha tret tot això? I m'agrada documentar-me. I no només amb les investigacions policials, no? Després amb altres històries, potser això amb la xanxa també de Sant Sebastià...
O el món dels famosos, o els platós, que en aquest cas surt un plató. M'agrada parlar amb persones que tenen contacte directe amb aquest tema. I a la gent li encanta parlar de les seves professions i tot això. Era premeditat aquest ritme?
Tan ràpid, tan marcat. És que no sé escriure d'una altra manera. Jo tots els cursos d'escriptura que he fet, que ara fa temps que no en faig, però quan en feia més, un comentari que era molt similar de tots els profes que jo tenia, sempre em deien, escrius com... O sigui, la teva manera d'escriure és com una ampolla de cava, que la sacseges i surt tot. Clar, i em deien...
Això, per un relat, és fàcil, perquè són 7, 8, 9 pàgines i és fàcil mantenir aquest ritme, però si mai ho estan transformant en una novel·la serà molt complicat, hauràs de currar molt. Jo pensava, ostres, doncs, m'agradaria intentar-ho. Sí que és veritat que a tota novel·la hi ha un ritme vertiginós perquè m'agrada que el lector s'enganxi, però hi ha molts moments de descans, també, que puguin respirar, que la gent es relaxi, perquè és que, si no, també, com a lector, t'atabales una mica. Però sí, està totalment premeditat, eh?
Escolta, entenc que el final estava completament lligat i ben lligat, i més que el tenies sobre el paper, però el que sí que volia preguntar-te és quines són aquestes ombres que ens acompanyen.
Mira, les homes que ens acompanyen a la novel·la es veu molt clar. Tu vas llegint la novel·la i totes les històries hi ha com un personatge, ja no sé si seria un personatge o una energia que tu veus que està per allà, però no és un personatge. Saps? Són coses d'aquestes del passat o coses que ens inquieten, coses que ens preocupen, preocupacions que tenim. Tots tenim unes ombres que tu vas seguint la teva vida, però tens ombres que poden ser del present, poden ser del passat, poden ser preocupacions del futur...
o potser simplement una persona que acabes de conèixer que la trobes una mica estranya però tots en la nostra vida tenim aquestes ombres que no sabem d'on surten però que ens inquieten Tinc un amic meu que em va enviar un whatsapp quan li vaig dir que t'entrevistava que em va dir, ell sí que s'ha pogut acabar el llibre que em va dir que t'havies superat no sé si és una miqueta el que t'està dient la gent últimament
Sí, clar, jo també penso que a mesura que vas escrivint, clar, és la cinquena novel·la. A mesura que vas escrivint, és igual que quan atreus el carnet de cotxe, no? Tu quan te l'acabes de treure, vas aprenent. Jo crec que escriure, doncs, també vas aprenent, vas sabent què li agrada a l'actor, què no li agrada, què se't dona bé, no? Aquelles coses que has de donar, aquell estirar i arronsa amb el lector...
i a més a més, clar, cada vegada ho deixo més, tinc més recursos, però aquesta, aquesta precisament, la vaig fer com amb molta tranquil·litat. De dir, val, vaig escriure una novel·la amb tranquil·litat i fer-la ben feta i fins que no sigui rodona, rodona, rodona, no la donarem per acabada. També sí que és veritat que en aquesta novel·la hi ha dos factors molt importants. Un és que el treball conjuntament amb la gent literària, que és la primera novel·la d'adults que treballo amb la gent, que en saben molt i et diuen...
mira, jo potser això ho canviaria, o si fem això potser li donem més potència. I els consells sempre són superencertats, en aquest cas en Jordi Ribolleda va encertar molt. I després un altre, un editorial, clar, l'editorial com més gran és, més gent hi treballa i més ulls la llegeixen, més ulls la veuen, i també els consells de la Marta Selves, com a editora, també van ser brutals.
O sigui que hi ha com una feina, l'he escrit jo, però hi ha com consells aquí de gent que en sap molt. I això ha fet que la novel·la peti, per exemple, amb les relacions interpersonatges, ja estaven fetes, però les van potenciar. Ostres, si fiquéssim potser una mica més la vida d'aquest personatge o de l'altre, segurament creixeria i va créixer molt. Escolta'm una cosa, no sé si has sentit...
o ets un d'aquests autors que sent pressió a l'hora d'enviar l'últim esborrant ja per imprimir, i és allò que aquests dos, tres mesos mentre passa per impremta, etcètera, són de nervis, són de... Mira, en el món de l'escriptura sempre es diu que una novel·la no s'acaba, sinó que una novel·la s'abandona, perquè una novel·la sempre la revisaries una altra vegada, hi ha un moment que has de dir prou, fins aquí...
Fins aquí, que és el títol de la primera novel·la. Ho has dit tu o t'ho van dir? Hi ha un moment que jo paro des de l'editorial i em van dir, pare, perquè cada vegada que t'hi poses mates un personatge i al final ens quedarem sense ningú, millor que parem d'anar revisant. Però a mi m'agrada, m'agrada revisar, m'agrada que quedi perfecte,
Però sí que és veritat que en aquesta novel·la hi ha com una part de nervis que no hi anem fins ara perquè és com tornar a l'adult. Jo vaig escriure dues novel·les d'adults amb llibres del delicte, vaig començar amb ells, després ja vaig passar a Planeta, al Parc de Telefàmbucs,
amb juvenil. I hi havia molta gent que em deia, clar, pensa que és una novel·la cada any, feia dos anys que no publicava adult, i la gent em deia, quan tornaràs amb una novel·la d'adult? I aquest era el tornar amb la novel·la d'adult, un editorial molt gran, amb columna, amb tot un equip a darrere molt gran, i era una pressió, pensava, dic, ostres, a mi m'encanta, a la gent li encanta, a l'editorial li encanta...
però veure els lectors, i estic, estic, bueno, anava a dir flipant, sí, estic flipant, perquè la resposta és brutal. La gent està, m'envien missatges cada dia, m'etiqueten un munt de perfils, i sobretot això, missatges privats de gent, sobretot el que em remarquen tots és aquest superfinal, que jo sabia que era un superfinal, però ara encara ho sé més. Cés, que és el que més està sorprès de tot aquest procés, i no s'hi val dir-me al final.
De tot el procés d'escriptura... De tot el procés, la història, de tot el que t'ha portat això a la vida. M'ha sorprès... O sigui, penso el... O sigui, m'ha aportat... Hi ha una cosa que és molt graciosa, clar, hi ha molta gent que ara... És com si descobris que jo estic escrivint, perquè clar, també he sortit a TV3, vaig sortir als informateurs l'altre dia, com El nou fenomen, després de tangir el Prat sobre Roca...
I la gent, ai, no sabia què escrivies, dius, hòstia, doncs ja porto cinc novel·les, eh? Però a la que surt per la tele o la ràdio o així, saps, ja sembla com si apareixessis. I em sorprèn això, aquesta... M'agrada molt el que està passant, m'envia missatges de llibre, jo tinc molta... bona relació amb molts llibreters, perquè està guai, perquè al final són ells qui consenyen les novel·les i això. I tant.
I m'escriuen molt i em diuen, bé, molt, en uns casos m'han escrit i m'han dit, ahir va venir una senyora a demanar totes les teves novel·les perquè s'ha llegit les ombres que ens acompanyen i ara les vol totes. I m'ha passat com dos o tres vegades. I això és guai. Saps, que et descobreixin i no només diguin, bueno, a veure què treus, si no, què ha tret, m'ho vull llegir tot. I això és molt xulo. La pregunta és, estàs en aquell moment encara de ressac emocional? Sí. Tot just comença la festa.
Clar, fa 15 dies que va sortir, jo soc una persona molt ansiosa i vull que tot pugi, i l'altre dia vaig fer reunió amb l'editorial i em van dir, respira, perquè acaba de sortir. Clar, aquesta setmana ja hem sortit a la llista dels més venuts, del teu més venut, en posició número 7.
Clar, només en 15 dies, clar, diuen això, acaba de començar, ara toca el boca-orella, que això és el més potent, i anar fent promoció, però clar, són 15 dies, ja apareixen els més venuts i sí, estic molt content, sobretot perquè...
Arribarà, eh? Segurament arribarà, però encara no ha arribat cap missatge d'algú que diu, vaya, merda, novel·la. Perquè amb totes les novel·les sempre hi ha algú que t'escriu, ah, a mi no m'agrada gent, no sé què. Aquesta encara no m'ha passat. Arribarà. Però encara no m'ha passat i penso, ostres, el percentatge de gent que li està agradant és com el 100%. La pregunta és, i ara què?
Ara què? Doncs estirar aquesta, o sigui, s'ha d'anar promocionant aquesta, que arribi Sant Jordi, que estigui a la llista de més bons de Sant Jordi, això esperem. I res, per la propera, la propera ja està acabada també, que normalment... Allà el tens? Sí, està entregat i tot ja. Ostres! Sí, sí, sí. Bé, clar, pensa que aquesta potser fa un any i mig que la vaig entregar. Que la vas...
Clar, és que les coses de l'editorial van molt lentes. A més, com que on és la Marta, la juvenil, va agradar molt, em van demanar una segona part, que era on és la Júlia, i aquesta, els homes que ens acompanyen, es va frenar perquè no sortissin al mateix temps, perquè és la mateixa editorial. I es va endarrerir fins al Gèner. Però clar, he tingut un any i mig per escriure en un altre.
Normalment, quan publico una, perquè ja he estat, és quan ja presento la següent. Escric cada dia, jo. Cada dia. Cada dia? Cada dia, a les 5 del matí. Ah, sí? Cada dia. Bueno, menys al cap de setmana, eh? Si t'aixecues a les 5, per allò... Cada dia m'aixico a les 5, desperto, així faig un cafè, i cap allà un quart, dos quarts de 6, em poso davant de l'ordinador, fins que desperto els nens per anar al col·le. Perquè he provat d'escriure de nit, però no, al cap ja no em dona. No ets gaire estic fent kinga, tu.
No, a la nit no. A més, saps què passa? Que jo necessito escriure amb silenci absolut. Absolut. De tot. De tot, de tot. O sigui, ni tele de fondo, ni... No, no, ni música. És que ni música. Em desconcentra tot. Per tant, ha de ser aquesta hora que els nens estan dormint perquè amb dos criatures de 5 i 6 anys és molt complicat. Doncs les ombres que ens acompanyen... No sé si ombres, però de moment t'he acompanyat jo, saps que aquesta estoneta...
Cés Cornet, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. La primera d'unes quantes, eh? A vosaltres, moltes gràcies.
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. I participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Ja passen dos minuts del punt de dos quarts de dotze del matí. Nosaltres seguim en directe aquí, als Quatre Rius, de Girona FM. Deixem enrere, de moment, la conversa amb el bo del Cesc Cornet. Em sembla que t'ha agradat aquest llibre, Arnau Vila, les ombres que ens acompanyen. Sí, home, la novel·la negra sempre sol posar-se bé. A tu t'agrada, eh? Jo m'agrada la novel·la negra. Autoritat tampoc, però sí que sóc bon lector, sí. Bon lector i, escolta, hi hauríem d'anar més al teatre.
Això t'ho asseguro, també. De fet, ja us ho poso fàcil, i és que aquest dia 6 de febrer s'estrena aquí a Girona groc, a la sala La Planeta, i precisament per poder comentar la jugada i perquè ens animi a anar-hi, que a vegades sembla que costi amb aquest fred, però no hauria de costar gens, Marta Corral, bon dia i bona hora. Bon dia. I si no m'equivoco, faràs un mano a mano amb la Mònica Van Campen a la sala La Planeta aquest dia 6 de febrer.
Exactament, així serà. A partir de les 8 del vespre podeu venir a veure'ns. És estrena oficial, ens fa molta il·lusió que sigui aquí. Jo soc de la terra, així que em sento molt afortunada i crec que Girona també és una ciutat que acull la poesia i que també... Tota Girona és poesia, així que no em sembla cap millor opció. Llavors ja anirem a Barcelona i comencem aquest tour amb groc que esperem que sigui...
molt llarga. Parlem de Groc. T'ho dic perquè tinc ganes ja d'agafar-me l'entrada, de fet ja estic a la pàgina web, però ja que hi som, explica'm una miqueta. Mira, Groc és el darrer llibre poètic de Feliu Formosa, no cal presentacions amb en Feliu, crec que és evident. És un poemari ben diferent. I entre el surrealisme, i entre el viatge oníric,
hi entra la diversió, hi entra l'humor, hi entra la profunditat, hi entra una mica tot. Es basa en un poema per cada lletra de l'abecedari i vas devenir de manera meravellosa. Hem reprès, nosaltres, la Mònica i jo, podeu veure un programa que vàrem gravar ara fa poc a TV3, a Marcians. Hem reprès el contacte amb en Feliu, havíem estat alumnes d'ell,
i ha esdevingut un trio meravellós i un dia, després que ens digués, mireu, ho estic publicant aquest llibre, ens va dir, no el faríeu en teatre? Seria molt feliç. I vam dir, mestra, i ens hem vist abocades a aquest viatge fantàstic,
i que ens fa molt feliç, la veritat. I aquí hem arribat jugant. Hem agafat la col·laboració de la Díaz Barberà, que ens ajuda ell també com a poeta, com a director escènic i com a actor. Ens ha ajudat també a delimitar-lo, perquè la Mònica i jo som una mica bèstis en aquest aspecte. Vull dir que ens llancem totalment a la sorra per jugar. I la Mònica
la Maria Àngels Salavera ens farà el disseny d'il·luminació Marta, com ha estat adaptar un poemari precisament a la performance, a la representació?
No és performàntic. Nosaltres hem agafat els textos en fa viu. És un recital, no és un espectacle de teatre, és un recital, però, on intervé el joc dramàtic. De alguna manera, nosaltres no recitem ni prou, sinó que l'espectador ja ho veurà. Hi ha una mica més de joc, però no podem dir que sigui un espectacle perquè ni entra l'escenografia, tampoc cal l'escenografia en un espectacle, però no té un format d'hora i mitja...
d'un format aproximadament de 50 minuts,
tenim la gran sort perquè això sí que és un regal per l'estrena i és que en Feliu vindrà i en Feliu vindrà i això voldrà dir que després podrà tenir contacte amb el públic fer preguntes si s'escauen i poder-lo poder-lo veure que és ara mateix és un regal amb el currículum d'aquest senyor i la saviesa, nosaltres cada vegada quedem amb ell
Sempre li dic Feliu, gràcies per la classe magistral d'avui. No és un dinar, és un dinar. Escolta'm una cosa, quin ha estat el gran repte a l'hora de teixir-ho? Ui, crec que controlar-nos, perquè els poemes són...
dibuixos tan interessants i tan lliures que la Mònica i jo, clar, era cada dia ara, jo aquest, ostres, en Feliu, vostè volguem dir això o no? Va, juguem amb això. A veure, un dia que van dir Mònica, hem de...
Hem de frenar aquest esperit creatiu i hem de buscar algú que ens posi una mica de límits, perquè cada dia trobàvem coses bones, coses diferents, jocs... Llavors, jo crec que el repte de la Mònica i meu ha estat frenar-nos de veure la creativitat de...
del mestre. Estrena absoluta aquest divendres, dia 6 de febrer, a les 8 del vespre, m'has dit? A les 8, creiem que a les 8 és una hora més prompta per la poesia, i per en Felip també, que ve des de Terrassa, anem a buscar la residència, el portem, i també cal pensar en ell i en la seva comunitat. Després ho has dit, que la idea és aneu cap a Barcelona, si no m'equivoco, i la idea també és poder lligar a gira.
Sí, comencem a Barcelona el 13 de maig, al Teatre Gaudí, i llavors intentarem fer gira, tant a biblioteques... És un recital dramàtic per encabir amb sala petita, amb biblioteca en centre cívic... Format íntim. Format el que... El que surti, eh?
preparades per tot l'Homa de Feliu. Doncs escolta, que estigui tothom també preparat per aquest divendres, dia 6 de febrer, a les 8 del vespre a la Sala de la Planeta. Tenim l'estrena absoluta de Groc amb Marta Corral i la Mònica Van Campen. Marta, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi superbé l'estrena divendres. Gràcies. Així serà. T'esperem i us esperem a tots. Moltes gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
cares desdibuixades, nits de pena i de ràpia.
I ja ho escoltem de fons, i és que avui posem el focus en un disc que no busca el soroll, sinó el sentit. La cantautora Jessamí Boada torna amb 12. Un nou àlbum intens, introspectiu, també valent, que parla de senyals, de llum i d'ombra, i també d'aprendre a conviure amb allò que som quan ningú ens mira. Avui parlem de tot això precisament amb la pròpia Jessamí Boada, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, com estem?
Escolta'm una cosa, 12, no sé si ja ens estàs donant aquí totes les santes pistes que són 12 temes. Sí, 12 temes, sí, sí, sí, 12 temes i 12 perquè vol dir també com els cicles, les etapes, o sigui, en simbologia, en numerologia, el 12 és com el número d'allò complet, no? I a part vaig descobrir, aquí investigant una, que es posa a investigar, que l'1 és el número del sol i de l'energia així com més lluminosa, més de felicitat,
I el dos és més la introspecció, la lluna, la foscor, la nit, i dic, uah, és que m'encaixa perfecte amb les dotze cançons. Clar, és que t'anava a dir, al final la música són matemàtiques, vull dir, no ens enganyem. Mira que se'm donen malament a mi les matemàtiques, eh? Però la música una mica millor. Escolta'm una cosa, en aquest sentit parles de senyals, de caos, de bellesa...
De què ens hi parles exactament? De la vida, de coses que ens passen, que em passen, aventures, amors, desamors, reflexions, també a vegades em poso una mica filosòfica, ja des del primer disc m'agrada investigar coses que a mi em preocupen, que penso que la gent també els passa pel cap, i al final ho traslleu amb lletres i amb música.
No deixa de ser un dietari sonor. Una miqueta, sí, estaria molt ben explicat així. Sí, sí, sí. De fet, hi ha cançons que neixen arrel de posar-me a escriure el meu diari personal i dic ui, ui, ui, això és molt interessant. Anem a agafar la guitarra o anem a agafar el piano i aviam què surt. Segueix un fil cronològic o el fil és més potser narratiu en aquest sentit?
El fil, bueno, l'he decidit en aquest disc, l'ordre és més d'això de lluna i sol, llavors he posat com una cançó de cada energia perquè no fos com tota la tristó allà junta i anar combinant una mica com, és que al final la vida ens van passant coses bones i coses dolentes com a la vegada, bueno, dolentes, jo què sé, coses més dures, no, potser, i hem de conviure amb les dues energies.
El que m'ha sobtat d'escoltar-ho és el joc de malabars, el joc d'equilibris que fas amb tres llengües. Sí, sempre m'ho diuen, sí, sí. Jo és que m'agraden molt els idiomes. O sigui, jo abans de cantar, dedicar-me a la música, vaig fer la carrera de traducció, perquè m'agrada molt la literatura i els idiomes, i llavors per mi l'anglès és una cosa bastant natural, i el català és la meva llengua materna, i castellà perquè hi ha alguna cançó que està dedicada a una persona amb qui parlava. Bueno, parlo, que no està aquí encara, però...
parlava en castellà. I com ho fas per triar la llengua que fas servir per cada cançó? T'ho dic perquè, clar, li dona una sonoritat, un ritme, una profunditat completament diferent. De fet, em diuen que semblo com persones diferents, depèn de l'idioma en què parli. Jo crec que tots tenim personalitats diferents, una miqueta, sense tornar-nos bojos, però diferents facetes, no? I cada llengua té la seva cadència, té la seva sonoritat...
I jo crec que les cançons em diuen una mica en quin idioma volen ser cantades. Sí que és això, és una reflexió que em faig quan em poso a escriure i dic això en quin idioma està. És com una de les primeres preguntes. El to i l'idioma.
I parlant de capes sonores, per exemple, vull dir, veig que és relativament minimalista en aquest sentit. Busques precisament també aquesta simplicitat, potser, perquè arribi al missatge? Sí, en el disc anterior encara vam ser més simples. Amb l'art d'estimar, crec que hi ha una bateria en tot el disc i la resta és piano i guitarra i ja, i veu.
en aquest disc sí que hem posat més capetes de coses hi ha moltes guitarras acústiques hi ha molts cintes però és tot molt sutil és quasi com un disc en directe tocat una miqueta com en una banda són pinzellades fins i tot al final l'important és la cançó i llavors anem a vestir-la però que el missatge quedi clar que la melodia quedi clara i en això estic molt contenta perquè els productors han entès molt bé la música que faig t'anava a dir és que són els meus amics
Primer que són amics teus, segur, i després les col·laboracions, t'ho dic perquè amb un concepte musical amb tantes arestes, com aconsegueixes encaixar aquesta peça del putle? No ho sé, però al final ha sortit prou bé, penso jo. A mi és que m'agrada molt treballar amb altres artistes, amb altres músics, aprenc moltíssim i crec que la suma és encara més forta, no?
I en aquest disc tinc això, tres col·laboracions molt maques, amb gent molt diferent. La Mia Larner és una noia catalana, però amb orígens dels Estats Units, el seu pare és dels Estats Units, i ella ara s'està dedicant a fer musicals a Madrid, però també és cantautora i de seguida em va dir que sí, que volia col·laborar al disc.
I després tinc l'Helio Haven, que és el Xavi Noms, per molta gent que veiés Eufòria, d'on sabrà qui és, que també em va dir que sí de seguida, i ens hem fet supercol·legues, tot i que ens portem uns quants anys perquè és molt jove, el Xavi. I després hi ha la Hailey, la Hailey Rirdon, que és amb qui fem aquesta cançó Constellations, que és coescrita per les dues, aquesta sí.
I a més t'anava a dir, abans ho deies, que l'has coproduït amb dos col·legues, com aquell qui diu, també és aquesta manera de participar en tot el procés, és a dir, no és arribar amb una lletra ja escrita o amb una sintonia de fons i dir vinga, va, i poso la lletra. No, a més a mi m'agrada estar com en totes les parts del procés, m'agrada prendre decisions, inclús a vegades hem tingut alguna que altra petita discussió de desacords com a vida,
I al final, el que em diu el Quimi, que és això, un dels productors, el Quimi Sagi, és la teva festa d'aniversari, tu decideixes, tu manes, qui convides, qui no, i ells em donen la seva opinió, però al final, qui surt a la portada, doncs soc jo, és el que em diu el Quimi sempre, i té raó, ell no surt.
Escolta, jo ara estava pensant, vull dir que al final el que proposes és una música per escoltar amb calma, sense masses presses, cosa que dista completament del que vivim ara actualment. Sí, sí, vaig una mica a contracorrent, no sé fins quin punt això m'ajuda o no, però com a mínim és coherent amb el que vull transmetre. Sí, vivim molt estressant i molt accelerat, anem tan a tope tots.
Tothom fa moltes coses. Tothom fa moltes coses i tot és molt important, no? No sé, ara estic col·laborant amb la gira de la Maia, d'Operació Triunfo, dirigint el cor de cantants del taller de músics, on soc professora, i clar, treballar aquestes esferes també, hi ha com una tensió i un ua, és que això és molt, molt important, no? I tot ha de sortir perfecte.
I clar, sí, però ostres, a quin preu, no? Vull dir que la salut mental, que es diu molt, és que realment és important. I aquest disc, jo crec que busca una mica això, recollir temps i anem a escoltar la música, que al final per això vam començar a fer cançons fa no sé quant de temps. Escolta, per anar a escoltar música, precisament, parlem del directe, és a dir, com ho fas ara, per exemple, a l'hora de plantejar la traducció d'aquest disc a una performance?
Doncs per sort, com que és un disc bastant això, ja pensat pel directe, amb la banda funciona superbé, vam fer el concert de presentació al maig quan va sortir el disc a Barcelona, amb bateria, piano, guitarra i jo que també estava tocant el piano, llavors clar tenim dos pianos allà que és molt xulo,
I ara tornem a fer un concert amb la banda a la Bisbal de l'Empordà el dissabte a les 8 del vespre al Teatre Mundial amb la banda i amb dues col·laboracions també de gent de Girona que m'estimo molt que són el David Mauricio
I tant, home, i tant. I gran cantautor, i la Paula Grande també, que és una gran autora, i cantant, que fa coses molt xules, així més de rap també, i molt guai, moltes ganes. És el recorregut que tens ganes també, vull dir, d'anar fent concerts al territori?
clar, seria la idea, a mi el que m'agrada és el directe fer discurs m'agrada molt i m'omple molt però el directe és que té una cosa que t'ho diran tots els artistes jo penso i més suposo que en un format tan intimista i tocar amb els meus amics és com una festa allò compartida és molt bonic i tenir el públic allà tot el que fas amb amics sempre és millor sí, és més divertit
completament, doncs mira, no sé si serà prou divertit també o no haver-me escoltat a mi però bueno, si et sembla, em sembla que és molt més divertit d'escoltar-te a tu, marxem escoltant precisament un tema d'aquest disc del 12 de Jessamí Guada moltíssimes gràcies per aquesta estudianta, que vagi molt i molt bé gràcies per-lo sola quan tinc por penso massa però tinc sort
Les amigues al costat, la família i un allar. Jo volia ser normal, però ara ja m'és ben igual.
M'he cansat de patir. Vull ser lliure i ser feliç. Una hora neta. Mira enrere i ho veig tot. Can ser-t'hi cada error.
i als fantasmes del passat els dic adeu amb la mà.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.