és el més important. El disfrutar-ho és bàsic, no? Dic, a partir d'aquí, doncs, dic, home, sí, per si tu vols fer un esport i divertir-te i tot plegat, és que sortint al carrer ja estàs fent activitat física. Aleshores, quan més orientat ho tinguis millor, però sí que després arriba un punt en què la gent es planteja rendir. I rendir ja és una qüestió ja sumament diferent del...
només fer activitat física per entrenar per divertir-s'hi tot plegat i aquí és on hi ha la gran diferència amb aquestes dues vertents a més parlem Jordi és que al final cada persona és un món i entenc que física o fisiològicament també cada persona és un món per tant cada persona que arriba amb tu
És un cas completament únic. Sí, mira, nosaltres en aquest aspecte tenim grups que ja són organitzats, que els hi preparem, sobretot preparem molts de corredors de bicicleta de muntanya, de bicicleta de carretera... Aleshores tenim grups d'entrenament i escola de BTT a Banyoles que els hi portem un control que és més grupal. Però després sí que és veritat que el gran gruix de clientela nostra...
Doncs són gent que té a veure amb la individualitat i aquí tenim des de triatletes, tenim gent que corre, tenim senyores que venen a perdre pes, gent que es prepara per proves de bomber, de florestal, de Mossos d'Esquadra...
Ara sembla ser que tornarà a haver-hi proves per accedir una altra vegada a INEF. Aleshores, aquí entres en una versió ja que vas a buscar més el resultat, més el rendiment. I una de les parts més importants, més que gaudir-ho, sí que és veritat que gaudir és important,
però hem d'intentar gaudir en aquell moment en el qual anem a demostrar el que hem fet, el que hem après allà és el moment, és el partit anem a disfrutar-ho això també ho deia el Cruyff aquesta setmana ha sortit això no sé quantes vegades, sortiu i disfruteu o no a Nou Vila ha sortit unes quantes vegades de fet ell tenia un joc de paraules que era el sales de frutes sales de frutes ja et dic
De Lleida no era aquest home, aquest home era holandès. No, no, no. Està clar que no. Però sí que és veritat que aquest moment del gaudir, així com l'esport en general, de carrera, la gent que va divertir-se i va a fer salut, és precisament aquest gaudir, aquest disfrutar és important. En el món de la competició, i parlo del món de la competició en el moment en què tu has de demostrar el que has entrenat, eh? Clar. Seria el moment de la competició. Aquest moment ho has de disfrutar. Perquè si ho passes malament és quan tens la mala sensació, no? Mhm.
Fem una miqueta l'anàlisi, és a dir, si ho segmentéssim jo crec que hi hauria tres grans grups que serien els professionals, semiprofessionals i després podíem parlar de gent normal o de carrer. Jo crec que el tema professional ja s'ha explotat moltíssim i a més jo crec que el gran kit diferencial és que els professionals quan arriben amb tu tenen una disponibilitat horària i de recursos sense límits, és a dir, ells busquen directament això perquè per ells és molt important. Llavors...
Jo entenc que al final també això a tu, com a professional, et posa la pressió de dir, ostres, és que ell ha d'obtenir resultats perquè per alguna cosa m'està contractant. Exacte. I aquí és on hi ha moltes vegades la diferència del preu. Perquè sí que és veritat que amb un amateur li comprimeixes l'horari, li fas les mil i una adaptacions perquè ell pugui tenir d'alguna manera el seu horari laboral, escolar... Perquè hi ha gent, hi ha molts joves, que el gran escull, avui dia, abans d'arribar al professionalisme...
Sobretot és en l'època que estan estudiant. Estem en un país en el qual no hi ha masses facilitats, en aquest sentit. A vegades la gent em pregunta, per tu quina seria la clau per rendir de veritat?
I jo sempre els he dit que una de les coses més importants és la continuïtat. I aquesta continuïtat esdevé, sobretot, per no lesionar-se, per exemple. Em sembla que hi va haver una xerrada també sobre temes d'entrenament i lesions esportives, recuperació. Doncs el fet de lesionar-te...
és una aturada esportiva com pot ser el fet de no tenir res ganes d'entrenar o de patir una malaltia mental la qual faci que estiguis malament per poder entrenar no surten bé les coses per això per un esportista que es dedica a la seva feina a fer això
és un gran problema, perquè és la seva feina. Ja no vull dir això és la seva passió, no? Jo entenc que tots els jugadors que juguen, per exemple, al Barça, tots són uns autèntics apassionats d'això. Si no, és que no arribarien. A vegades la gent té la falsa idea que un jugador de futbol, com que cobra tants de diners, ha d'estar motivat per poder-ho fer, no? I és totalment incert, no?
És fals. Els jugadors que juguen a primera divisió són jugadors que ho senten en l'ànima. El que volen és jugar. Evidentment, hi ha uns diners al darrere i uns aplaudiments, però el que volen és sortir al camp cada cap de setmana i marcar tot el que puguin. Jo t'he de dir que em sembla que el gran problema, i això m'ho diràs tu, te'l trobes segurament amb el terme mig.
Per què? T'explico. No sé si és que jo estic arribant, jo no, però els meus amics estan arribant tots a la crisi dels 30 o dels 30 i pico, i ara tothom vol fer Ironmans, tothom vol fer maratons, tothom vol ser un esportista d'elit, amb una vida normal, amb les seves obligacions, responsabilitats i horaris. Jo crec que potser aquesta és la franja més delicada. Sí.
Mira, nosaltres com a empresa el que fem és plantegem una planificació amb tots els nostres atletes que normalment compagina esport i educació fins als 23 anys, que és la categoria sub-23.
intentem, a veure, queda ni que lleig la paraula explotar-los al màxim a nivell esportiu, però sí intentem buscar el màxim rendiment. Quan arriben al final d'aquesta fase, estan pràcticament acabant la seva carrera universitària, si han fet una carrera universitària a partir de sub-23, i a més a més, han fet una bona formació a nivell esportiu. En aquest moment han de triar.
I ja, de fet, hi ha alguns que quan ja tenen realment talent, a partir de júnior ja han de triar. I sobretot si l'esport és molt important i té un rendiment econòmic que s'hi puguin dedicar professionalment de veritat. Malauradament no tots són així. És a dir, que hi ha molts esports que no et permet fins i tot que siguis campió del món d'aquell esport i no et permet viure'n, no? I això ja és un gran problema. En altres països els hi permet...
poder viure, però hi ha molts que actualment no. Aleshores, ho han de compaginar-ho d'alguna manera, no? I el fet d'estar motivat, el fet de tenir un ambient al màxim d'acollidor per poder rendir al màxim, no garanteix que puguis arribar. Hi ha aquests altres factors que dèiem, eh?
En aquest sentit, Jordi, jo t'ho he de preguntar. T'ho dic perquè arribem a Nadal, arribem a Cap d'Any, a punt de començar un nou capítol d'aquesta història que li indiuen vida, segurament aquest 2025, si és que hi arribem, espero que sí. Moltíssima gent es posa de propòsit a fer esport, tornar a fer esport o simplement començar. Quins són els millors consells que els pots donar a aquesta gent? Ara ja hem passat a la part terrenal, eh? Mira, el més complicat és començar.
és posar-te el xandall i anar a fer alguna cosa és el més difícil si a algú li costa fer això és tan fàcil com sortir del carrer i caminar
ja estàs fent activitat física. Aleshores ja trenques una mica el gel. És molt important imposar-te, si és que realment vols que tingui continuïtat, imposar-te uns horaris. Dos dies a setmana, tres dies a setmana, o simplement aprofitar el desplaçament que vas de casa a la feina o de casa a l'institut per fer-lo amb un mitjà que no sigui el vehicle motoritzat. És a dir, anar-hi amb bici, anar-hi a peu. Jo, per exemple, he vingut a Girona, jo soc de Banyoles,
he deixat el cotxe just a l'entrada de Banyoles i m'he acostat fins aquí a la redacció amb bicicleta. Aleshores, no és que sigui una excusa, però sí que és pràctic perquè a sobre fas activitat física i a més a més he pogut aparcar amb facilitat. És veritat que aquesta zona no té gaires aparcaments de bici. Si t'escoltessis cada dia. Sí, sí. Aleshores, però bé, l'he aparcat, perfecte. D'acord? Jo crec que el problema principal és començar.
Un cop ja t'has posat el xandall i ja tens la teva primera sessió, fer mitja hora o fer una hora és relativament fàcil. Després aquí ja no hi ha problema. Pujar de carga, fer més sèries, aquest no és el problema. Perquè quan ja hi ets, ja està. La gent li fa molta mandra
Aquell clic, allò de dir, va, vaig a entrenar, no? Al posar-se la roba, al posar... Bueno, de vegades els hi dic, a la gent que comença, que els hi costa molt, que facin l'exercici de posar-se el xandall, fer-se la bossa el dia abans, tenint-ho tot a punt, quan sigui l'hora de...
Posar-s'ho, sortir a fora, fer quatre reflexions i tornar a anar cap a dintre i dutxar-se. És a dir, agafar l'hàbit. Sense pensar. Sí, l'hàbit de fer-ho en aquell moment que ell ja té autorització a la seva vida, que ja li ha fet un espai a l'esport per fer activitat. Al final, quan tu vols fer qualsevol projecte nou, sigui això, sigui llegir, sigui fer el Duolingo, qualsevol cosa, necessites el teu moment.
I si tu no tens aquest moment, et passa el dia i dius, ostres, no m'hi he posat. I quan et passa el moment, almenys a mi em passa, jo sé que entreno amb una hora molt determinada. Si em passen 10 minuts d'aquella hora, aquell dia ja no entreno. Perquè tinc altres responsabilitats, també. I aleshores és important respectar el teu timing, no? Aquest és el primer consell que li dono a tothom. Jo penso que funciona bastant, això.
Doncs Jordi, em sembla que tens experiència bastant més que contrastada, com per, si més, no almenys, fer-te cas. Sí, a mi... Jo sóc el... Bueno, sóc com el metge que s'automedica, eh? Que no és massa bo, tampoc, no? Però sí que és veritat que, bueno, dintre de tot, a part d'intentar fer que la gent faci esport, jo també en faig. És a dir, que tinc encara... Estic ja cap als 50 i alguna cosa,
i continuo competint i competint a bon nivell. Des d'aquí vull felicitar el meu company de 4 School de Banyoles, el Salvador Martí, que avui fa 55 anys, és el vice-rector de la Universitat de Girona, i la veritat és que entrenant,
Clar, ens podem dedicar a moltes coses, no? A futbol, a bàsquet, a entrenador de gent de tot tipus, però sí que és veritat que al final jo m'he de centrar en alguna cosa que em satisfacin a mi personalment, no? I que no em barregi massa amb la meva vida professional, no? Aleshores, com que hi havia remat quan érem molt més jove, vaig dir, doncs ara ja no anirem més en bicicleta, ja no farem més triatlons, ara tornarem a remar un altre cop, no? I ara porto-te una colla d'anys
que vaig decidir tornar-hi i tinc els meus horaris. Allò que a vegades els hi diuen els altres, moltes vegades no m'ho compleixo a mi mateix. Però sí que és veritat que t'has d'imposar una manera de fer, i uns horaris, bàsicament.
Doncs mira, amb horaris, amb maneres de fer i amb guspires d'aquestes que serveixen per aquest efecte bola de neu i ja no parar Jordi, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona aquí als Quatre Rius i que acabis de passar un molt bon final d'any i que tinguis un 2025 fantàstic Molt bé, molta alegria per tothom, molt d'esport i molt d'entusiasme Fins aviat
Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I hem posat una de les sintonies més elegants que tenim per donar pas a la persona més elegant, probablement, que passa per aquests estudis del carrer Valmes 15 de Girona. Adrià Giné, bon dia i bon dia. Què tal, això d'elegant ho dius per la sequeta nova que m'he comprat? Ho dic per tot, tio. L'elegància no només és la roba, és moltíssimes coses. Tu et trobàvem a faltar, és que em sembla que estàs de viatge tot el sant dia, tio. Bueno, això és una cosa que sembla, però no és així, però jo també us troba a faltar a vosaltres.
És la màgia d'Instagram, eh? Vull dir, mostrem la identitat que volem construir, eh? Correcte, exacte. Escolta, Seït, avui et porto una mica de... Això, encara que s'acosta aquesta època de Nadal. Nadal, eh? Uf!
Doncs parlarem una mica de Nadales, intentarem fugir una mica de les Nadales més convencionals, tot i així us vull explicar una historieta amb aquesta primera Nadala que escoltarem, que és una Nadala que tots coneixem, que és probablement la Nadala més coneguda de totes, però no estava feta per ser una Nadala. Ah, no? No, escoltem-la. Aviam.
Escoltem aquesta, no? Tots ens sona aquesta. La coneixem bé. El Jingle Bells. Aquesta cançó que estem escoltant és la versió original de l'any 1857. Que ens han cobrat pasta, eh, per royalties. Home, t'ho diràs. 1857, però pensem que aquesta cançó que estem escoltant de fons... Pujem-la una miqueta. Jingle bells, jingle all the way. Oh, what joy it is to ride in a land for something's name.
Doncs aquesta cançó no havia de ser una Nadala. Aquesta cançó és una cançó inspirada amb els trineus tirats per cavalls, els típics, i parla sobre les carreres de trineus. Ah, mira. El que passa és que després, a través del trineu, de la neu, de tal qual i pasqual, es va acabar convertint en una Nadala per culpa de l'església. L'església se'n va apoderar i tots els Nadals la posaven, la posaven, la posaven, i al final, amb el pas dels anys, s'ha acabat convertint en una Nadala que tots coneixem. Si us hi fixeu, l'estribillo és una miqueta diferent.
Fins demà!
D'aquesta cançó se n'han fet moltíssimes versions, les hem escoltat a tot arreu, al Nadal l'escoltarem, o sigui, aquests dies que ens venen ara per davant les escoltarem una i una altra vegada. I em va fer una versió molt xula, que a mi em va agradar molt, la mitiquíssima Gwen Stefani.
Fins demà!
Fins demà!
Ràpid, si una cançó és una Nadala o no, és tan senzill com veure els cascabells aquests, no? Totes les Nadales sonen de fons els cascabells. Tens tota la raó. Mira, la Buena Estefan, què se n'ha fet d'aquesta dona? No ho sé, la tia deu estar visquent de puta mare. Segur. Amb tota la pasta que ha fet. Amb el Royalty, sí, sí. Però realment era un artista que a mi m'encantava. Recordo que, no sé, cap al 2005, 2006, va treure un discazo que la va catapuntar cap a dalt de tot. I sí que és veritat que des de llavors no se n'ha començat. Jo me'n recordo del Sweet Escape
Sí. El bacon. Sí. El uuuuh. No, no, és que tenia temazos, tio. Sí, sí. Ara mateix, no sé. Era una diva, era una senyora diva. Li he perdut bastant la pista, però aquesta versió m'agrada molt perquè incorpora aquests vents, no?, les trompetes i això que li dóna com molta... A part això és de pel·li de Jennifer Aniston de Nadal. Exacte. O sigui, tu veus aquesta pel·li i saps que s'ha gravat entre el 2000 i el 2005 amb la Jennifer Aniston de protagonista amb un desamor nadalenga allà entre mi.
Correcte. Total, que deixem ara les Nadales típiques, perquè si esteu farts de la Maria Carell o de... És Nadal, o no, totes aquestes coses. Per cert, la Maria Carell. L'altre ja llegia que Maria Carell, la seva cançó famosa de Nadal... Sí, Ola I Want for Christmas. Ola I Want for Christmas, i si no em sortia ara...
Li genera cada any, cada temporada de Nadal, 3 milions i mig de dòlars, que se van en directe cap a la seva butxaca per no fer res. Pensa que aquest any fot 30 anys que va sortir la cançó. 3 milions i mig cada any. 3 quilos i mig. 3 quilos i mig. I es veu que la cançó li ha reportat uns beneficis de 72 milions de dòlars a dia d'avui. És a dir, fent aquest hit, que a més a més diu que el va composar en 15 minuts,
Només 15 minuts. La tia ja guanya 72 milions. Això un dia jo crec que seria un temazo dels teus per aquesta secció, de fer grans hits... Que més han generat. Més que que més han generat, és a dir, gent que ha viscut de rendes per fer una cançó. Ah, doncs jo d'això en vaig parlar un dia en un podcast que tenia...
Hi havia molts grups que són els one hit... Sí, one hit group o el que sigui. Que sortien, doncs, Los Bravos amb el Black is Black, tal, tot de cançons. Bueno, Dragostia Bindey de Ozon. Brutal, brutal. Total, que li has anat bastants calarons, aquesta cançó de la Maria Carell. Jo us porto una Nadal diferent que, segurament, pot ser que l'heu escoltat, però que és d'una cantant que em té boig, que és la Sia. Vale?
I és que jo, què voleu que us digui? A mi el Nadal m'encanta. De fet, sempre dic que ens hem de malfiar de la gent que no li agrada el Nadal. Ara això potser em tira una mica en contra, però hòstia, és que el Nadal és una època molt bonica. Escutem la Sia, que el 2017 va fer aquesta meravella. In front of me, who'll catch your tears if you can't catch me, darling? If you can't catch me, darling?
Don't cry snowman, don't leave me this way A puddle of water can't hold me close, baby Can't hold me close, baby I want you to know that I'm never leaving Cause I miss the snow till death will be freezing Yeah, you are my home, my home for all seasons So come on
My snowman and me
Fins demà!
La CIA, que no sé si ho saps, que es va fer molt popular, a part de pel seu talent i per les seves cançons i aquesta veu tan característica i tan preciosa que té, es va fer molt famosa pels videoclips que feia. Sí. Feia uns videoclips que no deixen indiferent a ningú. Completament d'acord. Coses molt abstractes, molt rares. Recordo un, que ara no me'n recordo el nom, perdona, que era una ballarina brutal, una noia molt jove, molt petita, molt primeta, que feia un ball espectacular i la CIA es va fer famosa pels seus videoclips. Sí.
i per tot el talent, evidentment jo crec que són uns videoclips molt trencadors i sobretot, et diré una cosa els de la Lady Gaga també eren trencadors però aquests eren molt més refinats jo crec, molt més subtils, fins i tot amb una perspectiva molt més artística la veritat és que brutal tot el que ha anat fent la SIA my snowman and me baby
Pel Nadal és temps de trobades amb amics, familiars, pot ser una època, com deia abans, molt bonica i que ens agrada a la gran majoria, tot i que si tens algú a la família que no suportes, entenc que es pugui fer una mica feixuc. El cunyat, això? Per exemple...
Tota aquesta marató de dinars, sopars, regals, abraçades i tanta felicitat. Imagina que tens allà el cunyat pesat que no suportes de cap de les maneres. Doncs clar, ha de ser complicat. Això és el que li va passar a Santi Balmes el gener del 2007 quan li dedica una Nadala al seu cunyat Fernando.
Hoy es Navidad, qué felicidad, vamos a cenar toda la familia y maldición. Él ya llegó con su cucharita y su obsesión. Vamos, dale más, dale mucho más, lo puedes lograr, destrozar mi acuario, por favor, déjalo ya. ¿Me escuchas, Fernando? Creo que no.
Para este alado te aviso con antelación que alguien lo ate en la cama y le dé una inyección. Cuidado con esa cuchara, Fernando, ahora reza, señor, porque tú
Te acabas de buscar la ruina. Y ahora yo empiezo a reaccionar. Mis brazos se mueven como aspas de un ventilador. Porque te acabas de buscar la ruina. Y me da igual que sea Navidad. Con hilo dental pienso hacerte la circuncisión.
M'hauràs de recomanar llocs a Madrid, perquè m'he cobrat entrades per a veure el Love of Lesbian a Madrid. Ah, sí? El We Think Center encara queda bastant, em sembla que és el novembre de l'any que ve, però m'hauràs de dir quatre coses. Em sona que em vas dir que vivies a més a més per allà o que estaves molt sovint per allà a la zona aquella? Jo treballava allà davant, llavors n'hi hauràs d'anar al Pintón, que està davant, i de fet a la plaça on te faràs cua es diu plaça Salvador Dalí.
Ah, sí? Sí, és la plaça que hi ha just davant del Weezing Center amb el Corte Inglés. És la plaça Salvador Dalí de Madrid. Sí, l'escola. Doncs aniré cap allà d'aquí un anyet a veure els meus amics la doblesbien, que la veritat és que en soc molt fan. Ai, que bo. Jo saps on t'he comprat entrades que tu segurament també. Ho tinc claríssim, vamos. Els sons del món, sopa de cabra, els pets. Bona. Em sembla que t'hi trobaré. Bona. No, no, és que tu no has comprat entrades. Jo no he comprat entrades perquè hi treballo, sí. Ai, que bo.
Sí, sí, sí. Encara no he parlat-lo l'any que ve, però molts anys que hi soc. Té pinta, no? És bastant probable que hi sigui. O sigui, que podré escoltar a dues de les bandes més mítiques de tot el rock català i a més a més a l'Adrià Giné també, de regal. Això és el que ha passat tots aquests últims anys. Ah, que bé. Tu, que torni a passar una altra vegada, no? Fantàstic.
Tu, ets de Tio o ets de Reis Max? Dels dos. Dels dos? Sí. Ho volem tot, eh? Ho volem tot. A casa meva sempre hem fet el 24 el Tio i el 6 el Reis. Bé, el 5 a la nit. O sigui, tot, tot, tot. No agafarem un bastó per picar en vila a veure què ens caga, però sí que et diré, aviam què li demanes en aquest 2025, tio. Què li demano en aquest 2025? Hòstia, doncs mira, et diria que li demano molta música...
Molta música, però d'aquella que et remou per dins. És a dir, no música fàcil. I que vengui. Música que te l'escoltis un cop i no puguis parar d'escoltar-la durant setmanes. Música que remougui alguna cosa a la gent per dins. Doncs quina sort de tenir-te per aquí, perquè aquesta música ens la portaràs, no? Us la portaré tota, sí. Adrià Giner, moltíssimes gràcies i felicitat. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Fins demà!
A day or two ago I thought I'd take a ride And soon Miss Fanny Bright Was seated by my side The horse was lean and lank Miss Fortune seemed his lot He got into a drifted bank And we, we got upsot Jingle bells, jingle bells Jingle bells
Fins demà!
Fins demà!
Jingle bells, jingle bells, jingle all the way Oh, what joy it is to ride in a one-horse open sleigh Jingle bells, jingle bells, jingle all the way Oh, what joy it is to ride in a one-horse open sleigh
Now the ground is white, go it while you're young. Take the girls tonight and sing this sleighing song. Just get up up till bay, 240 as his speed. Hitch him to an open sleigh and crack, he'll take the lead. Jingle bells, jingle bells, jingle bells.
Fins demà!
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
La teva ràdio. La Gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta al mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina.
La Gironina Gironina
L'alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Si te'n vas, fes-ho perquè ja ho tens clar. Sense por ni record, sense dubtes ni dolor. Sense trampa ni traïció, fes-ho perquè tens algun mig.
No sé com explicar-te per què, no sé què va durar-me, però sé que et pot passar a tu allò que creies per tu. Ho tenies dins i surt, ningú no s'ho ha vist.
Digueu ja d'un cop o no tornis més, aquesta vegada resistiré. Però no em facis boig esperant una paraula, prens la decisió sóc bé.
Deixa'm sense por ni remordiments Deixa'm perquè jo hagués fet el mateix Que no hi ha culpable si vas enamorar-te Sé que vaig fallar-te i ara em toca pagar mi
No puc viure allà on ets tu i no és cap qüestió d'orgull.
Estàs a punt d'equivocar-te, com dir que no tot és perdut, el que sents no ho sap ningú, de vegades ni ho saps tu, ho tenies dins i surt.
Llou ja d'un cop o no tornis més, aquesta vegada resistiré. Però no em facis boig esperant una paraula, pren la decisió és el moment.
Deixa'm sense por i recordiments, deixa'm perquè jo hagués fet el mateix. Que no hi ha culpable si vas enamorar-te, sé que vaig fallar-te i ara em toca pagar mi. Aquesta vegada resistiré.
Deixa't perquè jo hagués fet el mateix que tu i el teu poble si vas enamorar-te. Sé que vaig fallar-te i ara toca pagar.
Parlo al T-T-Temps, prop del sol, tu amb T-T-Temps, aquí prenent el vol, quants anys T-T-Temps, jo escric aquest T-T-Tex en punts infinits.
Gràcies.
Tu què té, té, temps? Tu què tot? Tu què ho té, té, temps? D'aquest lluit descontrol entre té, té, temps? Les estones desat, té, té, temps? Instants infinits. Oh, perquè pari el temps que ho sé.
Si el vent fred ens separa, si el mal temps se'ns endur,
I si el mar se'ns enfada, si s'enfada vindré. Si el vent fred ens separa, si el mal temps se'ns endú. I si el mar se'ns enfada, si s'enfada vindré.
Gràcies.
Bona nit.
There are days I wake up and I pinch myself You're with me, not someone else And I'm scared, yeah, I'm still scared That is all a dream
Cause you still look perfect as days go by Even the worst ones you make me smile I'd stop the world if it gave us time
Cause when you love someone You open up your heart When you love someone You make rules If you love someone And you're not afraid to lose them You'll probably never love someone like I do You'll probably never love someone like I do
Fins demà!
You still look perfect as days go by Even the worst ones you make me smile I'd stop the world if it gave us time Cause when you love someone You open up your heart When you love someone You make rules
Fins demà!
Bona nit.
92.7 FM
El Pol Sud es va fotre ja fa 20 anys, no existeix l'hivern i no baixem de 30 graus. Hem perdut aquesta gran batalla, almenys l'únic bosque de Terrassa ja té playa, la realitat virtual.
quan vols desconnectar de vacances a la lluna quan arriba l'agost han posat tres hotels cada un amb un camp de golf han prohibit festes han prohibit bromes acabo de veure un gos passejant a una persona ja no tinc finestres és una pantalla LED diu encara permet veure el món en 3D Lil Dami va deixar de fer concerts el 2028 diuen que es va jubilar però mai es va fer rica la Mariona ho ha patat en que li va fer un carrer i el Xen ha produït el nou àlbum de fill de Kenny West
Tinc un maquinot i pot venir amb mi, on el temps no té sentit, on el teu rellotge ja no fa tic, on m'adim les coses d'aquí a l'invent.
Potser sí, o potser sí. La política segueix igual mai en solvantes drets, però segueix servint per discutir al bar a les tres. Vols sentir-te acompanyat per algú que ja no hi és? Ara fan colònies amb l'olor de la gent que estimem.
El 20-20 una pandèmia va posar a prova la gent i al final vam sortir més forts però no més intel·ligents. Et volia dir, et volia explicar, que les coses van com van i millor no facis plans. El futur és una merda i no és per tant, per això pensa que el dia d'avui és lo realment important.
Fins demà!
Com arribaré? Vaig cap endavant, jo no paro, no El poquet que tinc tot és de debò Tinc un maquinot i pots venir amb mi On el temps no té sentit O el teu rellotge ja no fa tic On me dim les coses d'aquí a l'infinit I pots venir amb mi Per viure un nou matí Potser lo nostre encara no està escrit O potser sí, o potser sí
92.7 FM Girona FM
No haig ser Coca-Cola, Jack Daniel Jim Beam, diré que a Califòrnia ara farà un gran vi. I és molt millor que compro jo el sindicat, a cinc duros l'apollaran els gasquiplores. I després ens diuen que és que som agarrats. Pels anys d'un lock and roll i dius que ara hi ha aquesta gent.
que et mereixen ser el rei del firmament. Jack Perry, l'amor és Elvis Presley, l'orric, metàlices fix dint del seu baby king. Podria estar dient-nos tota la nit, què collons se'ls donen per ser així?
El Boberman, Lomblando, Paul Newman, James Dean, la rei de l'Anastàcia, la reina Marilyn. D'acord que aquí de cine quasi bé no ho tenim, però espera't uns quants anys i Hollywood vindrà aquí. La nostra putifarra no podran resistir.
que les xicotes en biquini patins són molt més llançadetes que no pas les d'aquí però una bona poella no té res que envejar si és que la pots convèncer després de no xerrar algú va dir que és bo tot el que es fa desitjar i no sé pas per què el pinjo amb tot aquest marder
Jo voldria viure-n'hi, ja sé i en lloc del vendre. Casper i Ramon, és el displecle i el rei, metàl·lices prins dins del CNN game. Podria estar dient, no em solta la nit, què collons els dos?
Estic del 7K, podria estar dient-nos tota la nit. Aquest mull de sol sona, em passeia així.
Fins demà!
Fins demà!
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies.