Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I és dijous, 18 de desembre de 2025. I és que encarem també l'últim dijous abans de marxar de vacances. Encara tindrem temps de fer un cameo a Sant Narcís demà tot el matí, on farem programa en directe de nou des dels barris de Girona. Dit això, tothom amb ganes que arribi ja al cap de setmana.
Una manera de dir que tothom té ganes que arribin les vacances de Nadal. Que fa dies que ho comento que qui contesti el telèfon a partir de dilluns és per caritat humana. Que hem arribat tots esgotats després del primer tren del curs. Que tenim ganes de distreure'ns, de descansar i de passar les festes amb els nostres amics i estimats i que el 2026 ja treu el morro.
I qui sempre treu el morro, sigui d'una manera o d'una altra, no en té gaire de morro, les coses com són, però sí que el treu, de tant en tant a passejar. Una d'aquelles persones que sempre té olfacte per tot, sempre s'anticipa, sempre saludava, sempre saludable. A Rau Vila, bon dia i bona hora!
I sort que de vegades porto morrió, perquè si no mosseguaria més un cop. Si no, aquí n'hi ha un que no tindria mans ja, segurament. En fi, avançant aquest mes de desembre, ja és 18, és que en 4 dies estarem amb els Reims a la boca, eh? Sí, sí. Bueno, nosaltres, aviam, anem avisant. Últim 4 rius és a l'estudi. Sí, demà estarem a Sant Narcís. Demà a Sant Narcís, que per cert, Arnau Vila, hi ha una coseta i és. Avui és el programa 399. Demà és el 400. Demà és el 400, si Déu vol.
que estem aquí, almenys amb un servidor, perquè ja sé que tu en deus portar 4.500 de programes. No ho sé quan, ara no et sabria dir el compte. Jo sí, des del primer dia, quan vaig arribar, vaig dir, mira, el que sí que farem és comptar-los, perquè a mi m'agradaria almenys arribar a 1.000, i quan arribem a mi no volen fer fora. Que es perd un pastís.
Sí, home, suposo que em pagaran a la ràdio, suposo. O el director del Quatre Rius. Qui és el director? Jo soc subdirector junt. Això ja és molt relatiu, Raúl Vila. No, però t'anava a dir, 400 vegades que et diré bon dia i bona hora. Està bé, està bé. Déu-n'hi-do, eh? Has aguantat, eh?
Mare de Déu el cas aguantant. Ho has vist o no? Sí, sí, vull dir, escolta, en aquesta vida s'ha de tenir persimònia i paciència i l'Arnau Vila és un exemple seguint. No, però és interessant que caigui així en un dia especial en un exterior. Sí, és curiós que l'últim del 2025, vull dir, és curiós, eh? Va ser potra, o sigui, jo estava al mes de setembre així programant i vaig dir, ostres, entre festius, no festius, tal, clar, els festius no compten, evidentment, vaig dir, carai, surt de 400 i el que sí que he de calcular és els 500 quan cau
perquè són 100 programes, compte que en fem uns 20 aproximadament al mes aproximadament, ve tot Setmana Santa per tant que haurà el mes de juny, més o menys el mes de juny farà 500 programes que estem aquí Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do. Això per una banda. Hi ha hagut de tot, hi ha hagut de tot. Això per una banda, però és que n'hi ha... Per l'altre, hem de veure com... I jo no sé, tu tens la sensació... Ja sé que mai estàs cansat, eh? Però avui que és dijous... Jo em vaig dir que la temporada és molt llarga. Sí, però dic, avui que és dijous, demà divendres, i tanquem quatre... És a dir, programació habitual, per entendre'ns...
No tens aquella sensació de dir, vinga, va, que arribi, ja d'una vegada el dissabte, que ja anirem una miqueta més tranquils i que sigui un parell de setmanes. Sí, home, sempre s'agraeixen les vacances, però sí que és veritat que, home, a mi la rutina m'agrada força, sempre allò, saber què passarà, doncs és sempre curiós de veure.
El misteri de la rutina, que a vegades també té les seves cosetes. Déu-n'hi-do, és que la nostra rutina també és peculiar, eh, senyor Vila? Vull dir, la nostra rutina és... O sigui, sabem més o menys què passarà, però sempre hi ha aquell marge de maniobra que dius... Amics i amigues, això és com fer ràdio, com fer temps, eh? Home, clar, només faltaria...
Que bonic això. El temps què? Avui fa sol, eh? Avui fa sol. Tot el dia, no? Tot el dia, diria. I així són 400 programes. Sí, home, Déu-n'hi-do. I així és com es fan 400 programes. Anar a llargar i anar a estirar el xiclet. En qualsevol cas. A veure, què tenim avui? Doncs mira, avui tenim cinema. Per què?
encara que siguem dijous, ho vull dir important, perquè primer volíem felicitar l'any nou i el Nadal al bo del Jep Soler. Per tant, amb aquesta excusa, aprofitem parlant també d'una de les estrenes d'aquest Nadal, d'aquest any gairebé, perquè seran guardades fins a l'últim dia, que és la tercera part d'Avatar de James Cameron. Carai! En parlarem ara amb el bo del Jep Soler, que ja treu el cap per aquí. Tot això ens portarà fins al punt pràcticament de dos quarts, on parlarem del set de jocs i...
com que portem un any prometent però cada any han vingut per aquestes dates només faltaria que la gent no s'espanti que no es preocupi que parlarem amb l'associació de passebristes de Banyoles de Banyoles els de Girona també fan molt bona feina però nosaltres farem la de Banyoles que a més a més tindrem a dos convidats amb nosaltres però tindrem a tres membres de l'associació com desentrellarem aquest misteri? ho farem després
En qualsevol cas, com que hem d'anar per ordre, xinu-xanu, de pe a pa, Arnau Vila, si et sembla, ens hi posem. I avui és dijous, però sí que és vitrat...
I avui és dijous, i sí que és veritat que no volíem deixar passar l'oportunitat d'almenys poder acomiadar-nos de l'any, i ja que hi érem, doncs vam dir, vinga, va, anem a parlar amb el bo del Gep Soler, aviam què ens explica en el temps de cinema. Gep Soler, bon dia i bona hora. Què tal, bon dia. Hòstia, això de venir un dijous...
raro, eh? Vull dir, no sé. Has vist? Sí, sí. Ara parlarem de les coses que s'estrenen demà. Has de fer gràcia, no? Imagina't. No, però a més jo hi pensava i deia, m'acatxin d'Ena, dic, si és que no trobarem encara la manera de poder-te acomiadar l'any i tot plegat, dic, no pot ser. Mira, dic, ja que el tenim aquí...
Perquè fas moltes vacances, tu. Sí, que va, jo em passo el dia treballant. El que passa és que tu sí que et faràs de vacances, punyetero. Que va, al revés. Que serà al revés. En qualsevol cas, Jep Soler, em sembla que el titular és ben gros aquest cap de setmana, o per aquest divendres, que és l'estrena, com no podia ser d'altra manera, d'aquesta cosa que va parir el Cameron.
Sí, sí, són com els barrofets però en un altre país, no? Els barrofets a casa de Pandora, no? Perquè, clar, la meva generació quan ens diuen un personatge de color blau serien els barrofets però ara jovent, no? Un personatge de color blau doncs és avatar Directament Tu ets fan d'avatar o no? No, gens, no n'he vist cap No n'he vist cap, ni una No, fins i tot Mira que la primera van fer una de bombo, me'n recordo La primera en 3D als cinemes O sigui, va ser... Però jo me'n vaig escapar d'aquesta
Jo diria que la primera, ara no ho sé segur, no me'n recordo segur, però jo crec que continua sent la pel·lícula més taquillera de tots els temps. Sé que quan es va estrenar l'última dels Vingadores, l'Endgame, es va voler fer una reestrena de la pel·lícula per anar sumant espectadors i calés per veure si guanyava. No sé com ha quedat la cosa, si han quedat empatats o tal, però bueno.
Avatar seria la pel·lícula més taquillera de tots els temps i per què és taquillera? Perquè no t'enganya és a dir, el que et donarà són gent rava allà en un país que es diu Pandora, que a més a més el que és molt interessant és que
tenen un idioma propi, un idioma propi inventat, inventat per un catedràtic de la universitat que va inventar un idioma que és el Nabi, o no sé com es deu dir, però que parlen amb aquest idioma els habitants de Pandora i van fer un idioma especialment per la pel·lícula. Clar, anem a la tercera part, eh? Tava tard...
Déu-n'hi-do, eh? Ja n'has tirat. I no serà l'última. En teoria en falten dos més. En teoria. Però jo no sé en canvis on s'hi viurà tants anys com per poder-ne fer dos més. Però esclar, Avatar, 190 i escaig de minuts.
això són 3 hores i pico el que no sé és si els cinemes faran mitja part això sí que no ho sé però no descartis que algun cinema faci mitja part per poder la gent sortir i tornar a gastar més crispetes i més Coca-Cola i més Pepsi i més el que sigui i per anar al lavabo, no ens enganyem que jo l'última vegada amb una pel·li d'hora i mitja gairebé tinc un accident
Se teniu un problema, eh? Si m'ho no li mitja. Però, vale, Avatar pensa que com a gran boom del cinema d'aquest cap de setmana, doncs em plenarà totes les sales. I ho han dit totes les sales, és que segurament a Girona, entre Girona i Salt, anirem a més de...
Jo compto cap unes 30 sessions al dia. Carai. 30 sessions d'abatar al dia amb dos cinemes. Encara no he acabat de veure finalment quantes n'hi ha, però entre 20 i 30, segur. I d'aquestes 30, quantes seran en català, Saïd? Cap.
Dues. Ah, bueno, encara. Dues. A més, a més, cap de les dues seran 3D, perquè Avatar és en 3D. Per tant, la gent ho disfrutarà en 3D. De fet, és un espectacle visual per anar al cinema, això sí que és veritat. Avatar no t'enganya. És espectacularitat, és color, és acció, és aventura, són els típics valors d'amor, generositat...
fraternitat, totes les emocions sortiran allà, l'odi, tot, i és tot allà, no? I, per tant, la gent amb 3D també s'ho passa molt bé, perquè sembla que tens les boletes aquí davant. És un... Voletes, vull dir, boletes d'aire, no penseu que són les boletes de l'avatar, eh?
I ja s'ha arribat a tema. Però vull dir que és un espectacle. És un espectacle, i esclar, arribar ara per Nadal, perquè a partir de la setmana que ve els nens ja no veuen anar a escola, doncs Avatar serà el gran... Bé, trencarà taquilles i és la gran esperança de molts dels cinemes del nostre país. Vull dir, moltíssima gent està esperant amb Avatar poder recuperar tot allò que l'any s'ha perdut.
perquè aquest any han baixat d'espectadors, ha baixat de general, i per tant Avatar és la seva última esperança blava. És com la paga doble, per entendre'ns. Mira, doncs sí, sí. Avatar seria com la paga doble, els que la cobren, els que la cobrem. Sí, exacte. I els que no, doncs mira, seguirem lluitant. Cap problema.
Encara, tota aquella gent, això, Avatar, evidentment, el trufó no el veureu, Avatar, eh?, és el cine i o de on, aquí a Girona, i com a pel·lícula del trufó, doncs, aquesta serà una pel·lícula que jo trobo molt interessant, crec que val molt la pena anar a veure, que es diu Vida privada, i és una pel·lícula que el seu màxim ingredient és poder veure Jodie Foster, que fa un paperàs, i Jodie Foster en francès, a més a més, és a dir, ella...
tota la pel·lícula parlant francès, i explica la història d'una psiquiatra que viu a França i que una de les seves pacients s'acaba suïcidant. I ella vol investigar a veure aquest suïcidi. Primer, no s'acaba de creure ben bé que sigui un suïcidi, creu que l'ha assassinat el seu marit i es crea com unes escenes així una mica tragicòmiques per intentar esbrinar si ha sigut un assassinat o ha sigut un suïcidi.
I quan entrem en totes les dissertacions del psiquiatre, de si m'ha explicat tot el que em vulgui explicar, si no m'ho ha explicat, si m'ha quedat alguna cosa, si hauria pogut fer una cosa més. Però jo crec que pel fet d'anar a Judi Foster, que fa realment un paperàs, guirà privada, el trufó ja és una bona excusa per anar-hi aquest cap de setmana. I tant. Això per aquest cap de setmana, però és que també tenim la tradicional sessió de... Què veus a vivir?
Exacte, sempre el dia 22 de desembre, el trofó des de fa 25 anys, ja no sé quants anys fa, això li haurís de preguntar a en Guillem, es fa la pel·lícula Que belles vivies, en versió original de Fran Capra, en versió original subtitulada, abans es feia 22 del 12 a les 22.
A les 10 de la nit. Però és que era tardíssim. I ara cada vegada anem fent un horari una mica més acceptable. Aquest dilluns, dilluns 22, per tant, a dos quarts de vuit del vespre, entrada gratuïta...
Però s'haurà de reservar perquè segurament serà numerada la sessió i, per tant, la gent que pugui anar reservant. El que sí és que hi haurà una petita guardiola perquè anem deixant una sèrie de diners que iran tots a l'associació Càritas i, per tant, la recaptació serà solidària. Quan s'acabi, que bonic és viure, que serà cap allà, si és dos quarts de vuit, cap allà a les deu quarts d'onze,
xocolatada, amb coca, de casa Moner, que sempre cada any ens facilita acabar de celebrar el Nadal, no? Tu l'has vist, que boniques viure? No, jo soc més de matar un ruïsenyor. Matar un ruïsenyor. L'olfactoli. Tu fas cara de l'olfactoli. També moltíssim, vull dir, escolta, el riu gran i...
Tranquil o coses d'aquestes, tu. Sí, una cosa així, Harry Potter mai falla, tampoc, que ja l'hem vist tota una altra vegada. Ets un romanticot. Sí, la veritat és que sí, però bueno, no hem vingut a parlar de mi, hem vingut a parlar de la meva pel·lícula. D'això...
I com que ara tardarem una mica a veure'ns, per fer una mica d'avançament de què veurem en el trufó, doncs el trufó el 26 de desembre s'estanarà l'última pel·lícula de Jim Jarmus, que va guanyar allò d'or a Venècia, Father, Mother, Brother i no sé què més, no me'n recordo ara, de l'altre...
Bé, són tres historietes típiques Jim Jarmusch, que té fans i directors, per tant tots els fans s'ho passaran molt bé, i els directors, doncs, que hi vagin a veure si finalment el reconcilien amb un dels directors més importants del cinema actual. El dia 1 de gener, si tot va bé, estrenarem la pel·lícula El Estranjero, de François Oson, que està basada en l'obra d'Aber Camus, seria...
i aquesta, també en versió original, s'estanarà el dia 2 de gener, i el dia 9 de gener una pel·lícula que tu has vist, i jo també, que es diu Nobel Bach, que arriba, Nobel Bach de Link Laker, que va ser la pel·lícula de la celebració dels 25 anys del trufó, i que arriba a l'estrena el dia 9 de gener. Crec que el dia 9 hi torna. Què faràs? A veure-la. Em va agradar molt, sí.
I el dia nou estarem aquí per parlar-ne o no? Ah... Sí. Sí, sí que estarem aquí, diria que sí. Algú vindrà, no? Si no passa res estrany per aquí al mig, vull dir, si no em perdo, jo crec que sí. O si no et toca la loteria i aquestes coses, no? No, home, no, si em toca la loteria, jo tinc claríssim. Tu què faries si et toca la loteria, Gep Soler? És impossible que em toqui a mi. No tinc ni un número. Ni el tindré tampoc. No compro loteria jo. No em pot tocar. Doncs mira, a mi si em toqués la loteria no ho sabria ningú.
Jo ho vaig decidir. I faries la vida normal i corrent? No normal i corrent, tampoc menys estressada, segurament. No em queixaria sempre del preu de l'habitatge, segurament. Se't notaria, per això, se't notaria.
Arribaríem cadenes d'or aquí a la ràdio. Sí, sí, sí. Ai, senyor. Porra, escolta, l'excusa de veure'ns era simplement desitjar-te un feliç 2026, entrada d'any, bon Nadal, bon Reis, bon tio i tot. I, Gep Soler, et mereixes el millor en aquesta vida. Sí, igualment. I sàpigues que quan ens trobem hi haurà passat tot i sembla que no haurà passat res. Tota la raó del món. Quin remei. Gep Soler, bon Nadal i bon any.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acrobates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Per Nadal torna una de les activitats més esperades, la pista de gel de Girona. Congela els bons moments a la pista de gel. Vine, patina i baixa en trineu. Diversió assegurada. Del 20 de desembre al 4 de gener, al Palau de Fires de Girona.
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal, el millor regal és Castell Llaro, Platja d'Aro i Segaró.
Sé que aquesta nit el fred és aquí, perquè els teus ulls han glaçat dues llàgrimes d'encís.
Que sol temps d'aturar, guardaria aquest moment, que em captiva i em corprèn, i que em fa sentir bebé. I hi ha una aire acampada d'oril, de foc a terra i calil, el portal de blau.
Més enllà dels terrains i de les cases. Hi ha com un eco que travessa les muntanyes i em fa dir. No és possible que una música em transporti i em trasbalsi més encara. I un futur ple de llum i d'amics que m'entelen la mirada.
Cadascú va triar el seu camí i ens hem retomat aquesta nit perquè és nedar.
que aquesta nit ressonen arreu, senyals de guerra i combat que em deixen el cor gelat.
Un vagarós d'una cançó de Nadal que m'encerca, que m'envolta i em trasbalsa tot. Veig a les cares dels homes l'anyor d'aquell temps que en el món floria el desig de pau. Quan de bell nou l'estel ens porti l'alba
Que per sempre callin les armes, ens direm. No és possible que una música em transporti i em trasllaci més encara. Quin futur ple de llum i d'amics que mantelen la mirada. Cadascú ha triat el seu camí i ens hem retrobat aquesta nit perquè és nedar.
No és possible que una música em transformi i em transformi més encara. Quin futur ple de llum i d'amics que mantenen la mirada.
Cadascú vetria el seu camí i ens hem trobat aquesta nit perquè és Nadal. Nadal, és Nadal, és Nadal.
L'alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs, una setmana més, és moment d'obrir el sac de jocs. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Escolta'm una cosa, avui què em portes exactament? El Parc Royal, em sembla? Sí, batalla, batalla aquí, nanos, aquí amb el parc, intentant ser el líder, el que es quedi la torre del centre del parc d'aquest. I una proposta d'Innova, un joc així familiar, als nanos els encanta l'estètica aquesta, així, dels crios que surten a la portada. Dos, sis jugadors, a partir de vuit anys, trenta minuts de duració...
una proposta que ja veureu el taulell és així rodonet té dos cares per tant pots escollir quina cara jugar si la més verda o la més així grisa i representarà un parc un parc on hi ha diferents elements per amagar-se o per voltar tens aquests matolls que sempre els hauràs d'anar esquivant no pots travessar-los i llavors cada jugador agafa poden jugar fins a sis tens un personatge diferent que comença amb un arma pots tenir un tiratxines un... què és això? una pistola d'aigua o una fleixa així de goma
Tens aquesta arma de sortida, que és el més bàsic, que té un abast d'una distància concreta d'un, dos o tres espais i que té una potència d'un, dos o tres daus, que són els mals que li faràs al jugador a qui li disparis amb aquella arma. Són, no et diré inofensives, però sí que juguem el tema aquest de tirar boletes de paper o aigua o una ventosa, allò al cap, allò de pong...
Per tant, no matarem a ningú, no patir. Llavors, es tracta de ser el rei del parc, és una batalla així amb robos d'aigua, amb pistoletes d'aigua, i començarem entrant en el parc i intentant-nos atrapar, com una batalla d'aquestes, a buscar la resta per destrossar-los, diguéssim, i que perdin la vida.
En aquest taulell primet hi tenim l'arma, podem arribar a aconseguir alguns escuts i tenim provisions. Els provisions són aquests entrepans d'aquí, que són cartes que podrem guardar en el nostre inventari, que ens donarà més vida, un altre torn, i coses concretes. Llavors, el taulell el muntem al mig de la taula, ens col·loquem a una entrada del parc i el joc et diu que té tres fases. La primera fase és que tots ens podrem moure fins a dues caselles. Llavors, ens movem dues caselles i anem a parar en alguna casella on hi ha algun dibuixet o no, de què volem, no?
Següent fase, activar les caselles on estem, i llavors t'explicaré així molt ràpid. Si vas a la casella del Sorral, en el Sorral trobes coses, doncs agafes dues cartes de Sorral i tries una de les dues cartes a quedar-te. Aquí és on trobaràs noves armes, proteccions, entrepans, coses que s'han deixat als nanos en el Sorral, que sempre hi trobes molta cosa, i et podràs quedar això. Llavors, altres caselles interessants, doncs el tobogán, si et quedes en el tobogán, tens una casella més per moure't, perquè has baixat ràpid i et desplaces més.
Si vas en els arbres o matolls, si tens una protecció d'escut, podràs fer servir allò com te parta i quedar-te protegit i que si et disparen restes un punt de vida. Els abueletes, els avis que tens aquí en el parc, t'acuren tres punts de vida en cas de necessitar-ho, que ja t'han tocat, doncs vas a la zona on t'estan sentats al banc i t'acuraràs. Hi ha la caseta de millorar l'arma, l'arma comença amb nivell 1, pots pujar-li dos nivells més, que el que faràs és que en vez de tenir només un dau de potència, pots tenir dos daus o tres daus.
Els daus són aquests daus així blaus que té el joc que llançarem a la següent fase. La següent fase és atacar-nos. En funció de la distància que estem, decidirem a qui ataquem, si arribem amb la nostra arma, la longitud que necessitem de Casellas, i llançarem tants daus com ens doni la nostra arma. El llançarem i pot sortir de zero a tres impactes.
Agafem la nostra fitxa, si ens han impactat, i rebaixem les vides, que tenim 12 a l'inici, fins que anem baixant. Si en algun moment algú queda eliminat, que arriba al zero, aquella persona surt del parc i deixa totes les seves armes i cartes que tenia al terra. I a la següent ronda podrà tornar a entrar, però quedarà ben pelat, a l'hora de vigilar molt.
Com es guanya la partida? Quan algú es situa a la caseta del mig, en el torn de disparar aquella persona que està com a rei de la pista al mig del parc, podrà disparar tothom una vegada, intentant eliminar-los. Si caus eliminat perquè t'ha disparat algú que està a la caseta del mig, sí que en aquell moment quedes ja eliminat per sempre. I és la manera que hi ha la partida de guanyar. Perquè si no, no s'acabaria mai. Si cada cop que t'eliminen tornaves a entrar, l'única manera que no tornin a entrar és...
Qui t'ha eliminat sigui la persona que està a la torreta aquesta del mig. I al revés, si la persona que està a la torreta del mig no pot marxar fins que o elimini tothom o si per mala sort l'eliminen ell, també queda eliminat. I llavors haurà de tornar a entrar una persona per ser el rei de la vista i que sigui el que elimini la resta i s'enduï la victòria.
Joc molt entretingut, als nanos els encanta allò de córrer ràpid, agafar l'arma del que han derrotat, perquè per això l'han volgut matar, perquè tenia l'arma més bèstia i dir, ah, parell, beca! I te sents ben bé com que estàs perseguint-te pel parc i vas fent servir les teves armes que has anat aconseguint, amb les teves provisions i amb els teus trobades, et trobes gent que te pot ajudar o no, trobades que et sorprèn i dius, ostres, ara m'hem perdut vida perquè m'he trobat algú...
Una carta vermella que m'arresta punts de vida perquè m'han tirat un globo d'aigua i, ala, jo no ho volia. Coses d'aquestes que, bueno, que poden passar al parc i passar una bona estona jugant amb aquests col·legues i a veure qui és el rei de la pista en aquesta ocasió. I a tirar daus, eh, sobretot. Això sí, sempre a tirar daus i sense fer-nos mal. Pau Regincós, sac de jocs. Moltíssimes gràcies. Un dia més. Fins demà.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acròbates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda
Per Nadal torna una de les activitats més esperades, la pista de gel de Girona. Congela els bons moments a la pista de gel. Vine, patina i baixa amb trineu. Diversió assegurada. Del 20 de desembre al 4 de gener al Palau de Fires de Girona.
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal, el millor regal és Castellaro, Platja d'Aro i Segaró.
Aquelles nits de Nadal, un any més, recordant que no hi ets. Hem creiat a tu també, hem creiat tan diferent.
I ara no hi ets. I sense tu fa tan breu. El record d'aquest llit, el record d'un petó, el record d'aquelles nits de Nadal. Un tot era especial, on el temps m'era igual. Cada instant era un regal de Nadal. Cada instant igual.
I ara tot sol recordant que no hi ets i aquelles nits que mai més tornaran. He perdut tant de temps intentant-te trobar
però ja no hi he, i sense tu fa tan fred. El record d'aquell nit, el record d'un petó, el record d'aquelles nits de Nadal, on tot era especial, on el temps m'era igual, que dins d'an era un regal de Nadal. Que dins d'an era un regal de Nadal.
Com han canviat les coses, com ha canviat el món, no perdo l'esperança. Un dia com amunt, que no estem sols, un dia com amunt. El record d'aquell nit, el record d'un petó, el record d'aquelles cinc de Nadal.
era especial, on el temps m'era igual, cada instant era un regal de Nadal. El record d'aquell llit, el record record, el record d'aquelles dits de Nadal, on tot era especial, on el temps m'era igual, cada instant era un regal de Nadal. Cada instant
Fins demà!
Tancarem ja recte final d'aquests quatre rius d'avui dijous, dia 18 de desembre. Ho vam prometre, fa moltes setmanes que ho estem prometent, que ho faríem, només faltaria, i més si tenim el seu hereu aquí amb nosaltres, cada dia aixecant la persiana. Avui és moment de parlar de pesebres, avui és moment de parlar precisament amb els pesebristes de Banyoles, en veu del Tomàs Binardell, president de l'Associació dels Pesebristes de Banyoles. Bon dia i bona hora. Bon dia.
També ens acompanya novament el Joan Portella, vicepresident, en aquest cas, de l'associació. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. I els dos ben tornats, eh? Vull dir que ja som un clàssic d'aquesta ràdio. Més faltaria. I també tenim a l'arauet de l'associació... Un participant. Un participant. Un col·laborador. Mentre no sigui el que gané. Bon dia i bona hora, Arnal Vila. Mira, saps que no n'he posat mai? No? No.
ara entrarem en detall perquè anava a dir amb una cosa que vaig al·lucinar és amb la capacitat que teniu de reinventar-vos cada any amb una cosa que dius el pessebre allò que vas a tot arreu i te'n trobes i cada any sempre trobeu la manera de donar-li la volta de fer alguna coseta més i és veure com vosaltres és allò dels pessebres com sempre però com mai
Sí, bueno, aquest és un clàssic, i més és un clàssic de banyoles, no? La innovació al fer pessebres diferents i, a més a més, més actualitzats. Vull dir, el pessebre també ha tingut la seva evolució, però ara estem...
on estem el 2025 i evidentment no podem fer el Pessebre com es feien fa 50 anys o com es va fer el primer Pessebre ara fa 800 anys. La tradició hi és encara, no? Sí. Però també hi ha la innovació. Exacte.
el monestir de Banyola, aquest espai màxi, que després podem parlar, que és genial, quan entres allà veus aquell cinquantena de pesebres que en aquest any, cadascun il·luminat amb la música de fons, cada un amb les seves idees, temes, cova, casa, paisatge català, breu, contemporani, imaginatiu, reivindicatiu, pots trobar des d'una escena d'un pesebre de fa dos mil anys, a Batlem, i al costat hi pot haver un d'ara també de Batlem, per desgràcia, bombardejat,
actual, no? I dius, ostres, aquest tema, i et pots trobar un pesebre de tota mena de materials, un fet de castell, per exemple, n'hi ha un fet pedre a pedre, com si tinguessis, fessis una masia, n'hi ha fet pedre a pedre, l'altre, un riu fins i tot amb aigua, materials, puntes de coixí, porexpant extruït, tot un material que puguis imaginar, esclar, l'idea de tots els pesebristes és bàsica, primer penses la idea
com prepares material, però posar tots aquests pensaments dins d'una caixa no és gens senzill. Clar, et pot sortir qualsevol cosa, però l'idea és, jo demanaria a la gent que vagi a visitar-ho, que s'ho miri així, que cada pessebre, cada diurà més únic i cada escena és un món que reviu. El seu auto ha volgut posar allà un flash d'uns segons, que pot ser amb 20 figures o pot ser amb una, que
fa reviure tots els detalls que hi posa, tots els detalls que hi pugui veure, fa reviure tot el que vol aquest autor o aquesta autora. De fet, ja vam fer inauguració, si no m'equivoco, el 29 de novembre, devia ser, com va anar? I no us espanteu que ara faré una cosa, aneu-me dient. Sí, sí, no, no, perfecte, com cada any, el dia 29 vam fer la inauguració,
Va ser una inauguració molt emotiva, perquè a més a més vam venir cantant-se els de tocar-se per la música. Bueno, vull dir, és que a mica en mica també el pessebre el que vol ser, no ho sé, entrar en tot el món social, no? Vull dir, ha de ser un projecte social.
on tothom hi pugui participar i on tothom s'hi senti a gust, no? Nosaltres ens agradaria que participessin molt més els col·legis, molt més les entitats, les fundacions, bueno, perquè...
jo què sé, no hem de veure el pessebre com una cosa religiosa, sí que té un fons religiós, però bueno... Social, també, clar. En el fons, vull dir, és art, vull dir, és la manera que tenim d'expressar-se amb aquestes dates, no?, i amb fer una obra, doncs, que... Que està molt bé, tota la part de societat representada, i tenim un bel timpot d'edats, tenim gent de 8 anys, i a l'escola, que podem parlar de l'escola, que és un dels pilars fonamentals, també, no?,
A l'escola trobarem una persona, la Paqueta Brasera té 80, i trobarem una altra que en té 8 anys, i els veus interactuar entre ells una persona que fa 50 anys com en Tomàs que fa pesebres, o els que comencen aquest any que en té un. I aquesta barreja és trobar-se cada dissabte, discutir del material, ensenyant-se un a l'altre tot aquest procés,
és el que ens porta a diferenciar jo suposo que de les altres associacions que pot ser amb el temps molt més conegudes però fa uns anys la de Banyoles però hi ha hagut un boom molt gran han començat per exemple moltes dones
És important també portar el seu punt de vista, no? Pesebre, des del punt de vista de la dona, materials, pintures, diferents... Potser, jo crec que hi ha un 45% de dones. Quan me'n recordo jo, quan vaig començar de fa 50 anys, es pot dir que apenas n'hi havia cap, no? Vull dir, això també...
és una mica un mirall de lo que és la societat de lo que hem evolucionat tots plegats és un reflex de la nostra terra sí, sí, sí i bueno, el que deia en Joan Banyoles ja tenim un punt diferencial respecte a les associacions que primer, el potencial que tenim
perquè l'escola ha fet el que ens ha donat vida i crec que ens donarà vida aquests propers anys, perquè portem 25 anys fent escola, vull dir, fa molt de temps que estem picant pedra. Que no és cosa d'ahir, això.
cosa d'ahir i això és el que es diferencia d'altres associacions com moltes s'han anat avall perquè la gent s'ha anat fent gran o han deixat de fer pessebres o per desgràcia ja no hi són i en canvi aquí tenim aquest recanvi generacional que en teoria ens ha de donar molts anys de vida
Sí, a més a més és una associació que l'any passat vam celebrar 60 anys, aquest any fem el 61è, però és una associació que no es queda banyola, sinó que, Tomàs, ara ho parlàvem, tenim pessebres arreu de les comarques de Girona i a més a més saltem fronteres, també, no? Home, aquest any ens han invitat a una exposició internacional a Portugal i també hi tenim tres pessebres a l'associació, hem d'estar pertot.
Igual que ens inviteu als medis de comunicació, per tot on ens inviten, doncs hem d'anar. A mi, si em pagueu el viatge a Portugal, ja vinc jo a fer-vos el pesebre també, eh? I cap problema, que hi hagi un nou soci. També en tenim a França, que és la tercera vegada que hi anem.
d'una ciutat molt a prop de Perpinyà, a Gran Junquera, que això ja és tradicional, vull dir, ja és el cinquè any, ja aquí anem, i bueno, després a Garriguella... Espinalbes també, em sembla? No, Espinalbes no, Espinalbes hi anem cada dos o tres anys, quan ells ens infiden. De la demanda, de la demanda.
Exactament, vull dir, no... perquè, bueno, volen diversificar una mica el tema, però vull dir... O sigui, aquest any, entre els que hi ha els 50 anys, que hi ha aquí, i els que han repartit, ens anem ja a un centenar de pesebres, no? Déu-n'hi-do. Un centenar, sí, sí. I que no ho hem dit, però cal dir-ho que els que hi ha en el monestir són inèdits, són fets d'aquest any, no són recopilacions, o sigui... Bueno, aquest és l'altre fet diferencial que tenim nosaltres, que sempre, o sigui, és un concurs,
de pessebres i això t'obliga a cada any fer un pessebre nou no és una exposició podíem portar pessebres vells podíem portar pessebres a altres llocs però en aquest cas el seu concurs ens obliga a
fer cada any un pessebre. I ara que parlaves d'exposicions, hi ha un pessebre que està en un lloc molt especial, ara t'ho explicaré. Ara, per fi. A veure, tenim un pessebre molt especial, on tenim aquest pessebre? Mira, aquest any tenim un pessebre al despatx del Parlament de Catalunya. Què dius ara? Sí.
Sí, sí. Ah, sí? Aviam. Sí, sí, aquest any, bueno, això va sortir de l'any passat, una mica, no?, es havia parlat, i aquest any, doncs, bueno, que vam coincidir amb el president del Parlament, el senyor Josep Rull, Figueres, amb una altra entrega de premis que... L'Antoni Carreira. L'Antoni Carreira.
Ens va dir, se'n recordeu, eh, que heu de portar un pessebre? Carai! Cames ajudeu-me, com hem de començar? I sí, sí, l'hi varen portar ara fa cosa de tres setmanes, o quatre, i, bueno, tenim un pessebre, doncs, al despatx del president del Parlament de Catalunya. Qui va voler, per cert, perdoneu, que va voler un caganer. Sí. Que s'hi posés un caganer, perquè amb ell el fan caganer de l'any es veu,
i ver el diure home aquell que fa 40x40, la feina que hi havia de col·locar-hi el cagaré al seu lloc perquè quedés bé també, esclar. Va, va haver de fer posar unes herbes per tapar-lo una mica. És broma això, però sí, ens van dir que una de les condicions que havia de tenir aquest pessebre és que hi vés el cagaré.
Al principi, almenys jo no vaig acabar-ho d'entendre perquè hi volien un caganer. Ell va dir que és una figura molt tradicional catalana i que hi havia de ser-hi perquè els pessebres que fa la Federació Catalana són pessebres més normals, diguem, més bíblics. Exactament. I que ells allà no hi posen mai el caganer.
I bé, el que passa és que després ens hem enterat que havíem fet el caganer de l'any. Té sentit. Vull dir que a l'associació de Banyoles també tenim els pòssibres a la llar, que també hi ha els infantils, hi ha els familiars, la de l'associació és que aquí estic segur que surt almenys un caganer quasi quaduna. Ah, sí, clar. És diferent d'un diorama que col·loquis allà un tema...
És més tibic de posar-la en pessebres d'aquests familiars. En un abreu posaràs un cagarell al costat. Jo tinc una pregunta i és, vosaltres, per exemple, que formeu part de la Junta, em sembla que l'Arnau encara no?
Encara no? M'equivoco? Ah, perquè no vols Estic aprenent L'ajuda està oberta a tothom A més, estem buscant relleu generacional Vull dir que Mira, l'Araüet, que ja tocaria en Ornau De moment els faig venir a la ràdio perquè la gent coneixi l'associació No, anava a dir Vosaltres, per exemple Tot i, ostres, està amb el dia a dia i tot plat Encara teniu temps de fer algun pessebre Sí, home, esclar
No, anava a dir, hi ha vegades, vull dir que, per exemple... En el meu cas, com estem jubilats, la meva dona i jo, la posabrista, la meva dona, que porta aquí 14 anys, o sigui, m'hi ha afegit ella a poc a poc, 3 o 4, em presentava una ella, després fèiem un tots dos i un mica en mica així, no? Però l'estar jubilat sí que ens permet tenir més temps i que estàs, de veritat, tens temps de fer més. A més, que et surti alguna circumstància especial, però és una de les...
Coses bones que tenim els jubilars, no disposar d'un temps d'una afició que tinguis i que t'agradi. Que les obligacions són opcionals, jo sempre dic. La bona és que les obligacions que teniu són opcionals. Cal gaudir-les i disfrutar-les. De què ha anat el vostre pesebre aquest any? Vaig per parts. Aquest any el que hem fet junts ha estat una cosa ben senzilla, una cova.
Sí, havien fet de tot, així, és el que sembla més senzill de tot, i es representa l'anunciació, curiós, que és sense àngel, però són uns pastors mirant la llum, una cova feta aquí, i en el fons hi ha un cel procurat fer transparent el màxim possible que entra la llum, una llum natural que entri a dins, i ha quedat força bé, no sé...
Mira, hem de fer el difference cada any, no? Que surti. I dic-ho tot. I que hem tingut el primer premi. Ara! No heu de ser tan modestos, home. Quan te toco un premi... S'ha de dir, s'ha de dir. Jo no en tinc cap de premi encara, eh? Mira que fa anys que me tallo i he intentat comprar jurats i tot i no hi ha alguna manera. Escolta... No m'asseguré qui diré, hola, sóc el primer premi. Ja ho diem nosaltres per tu, no pateixis.
La meva dona i jo, l'hem fet tots dos.
Tomàs, el teu? El meu, bueno, un pessebre pot ser més tradicional, tipus català, on hi ha tot una sèrie, hi ha tot un carrer i tota una sèrie de bestiar i de figures. Sí, aquest any considero que l'he fet una mica full aquí, vull dir que hi tinc moltíssimes figures i moltíssimes coses, vull dir, i bueno, la veritat és que hi he disfrutat molt. És un pessebre que el vaig començar l'any passat
evidentment no hi ha treballat tot l'any vull dir, és un pessebre que com m'ha vingut ganes de fer-ho m'hi he posat però, bueno, hi he gaudit molt perquè quan el fas en temps no com l'Arnau que el fa pim-pam però el reciclata més a més també això no el fa tothom, això, eh? bueno, pots variar el que veus que pot millorar Arnau, fa un any que estem esperant aquest moment
I com ha anat el teu pessebre? Què has fet? Mira, el meu pessebre, primerament vull agrair a l'associació perquè m'han ajudat, cada any sempre m'ajuden i la veritat és que és d'agrair perquè hi ha gent que potser li fa percos o li fa por fer pessebres o no se'n surt i la veritat és que tenen uns professors fantàstics i que si falta alguna cosa sempre estan disposats a ajudar i això sempre cal agrair-ho i cal dir-ho públicament. El pessebre, una cova amb uns pastors o amb unes figures molt especials que ens van deixar
i bé hem fet tot el que hem pogut perquè sí que treballant de vegades amb aquests mitjans de comunicació és complicat gestionar-te però sempre intentem que surti a la llum jo sempre ho he dit tu tens esperit d'esperit sant perquè com que estàs a tot arreu costa de vegades costa però jo sempre dic que no és excusa això perquè ara tens un any
Per fer el de l'any que ve. No que ho facis. Ojo que hi ha motxilla aquí. Una última pregunta. Tot això que hem explicat ho podem veure al Monestir de Santa Esteve de Banyoles. Fins a quin dia? Fins quan, exacte.
Fins el dia 11 de gener. Ah, molt bé. O sigui, fins el diumenge passat a Reis. El matí no. Molt bé. El matí no, que és el dia de l'entrega de premis. Però bé, ara ja està obert cada dia. Les tardes, el dia es feinés, de 5 a 8. El dissabte, si festius, el matí ens 11 a 2. I la tarda de 5 a 8 també.
els diumenges i festius hi ha un espectacle de llum com l'any passat això també és un atractiu més per venir a veure el Pessebres i aquest espectacle es passa a les 6, a les 7 i a les 8 de vespre
és sensacional, hauré d'anar és maco, eh? és maco, eh? és maco perquè en monestir, bueno, ja en fa gonyoles és el monument més important que tenim l'entrer ja és el primer impacte aquest, no? veus el retaule de la Maradeu de l'Escala al fons, tot en penombra així, el retaule també està il·luminat només de pensar que ja el varen fer abans que es descobrís Amèrica, ja era el retaule, ja estava fet així en ferroviat i poso una miqueta a punt de veure
Totes les creacions dels artistes i les artistes, no? Sempre és bona excusa anar a Banyoles, i si és Nadal, encara millor excusa per anar a veure els pessebres. Tomàs, Joan, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Gràcies a vosaltres. Arnau Vilacem, però és un autèntic plaer. Ens trobem demà a les 9? Si Déu vol! Des de Sant Narcís, eh? Recordeu. Ah, mira, ben dit, perquè si no hagués vingut aquí jo... No hagués vingut cap aquí, eh? Serà fins demà, a les 9. Ciao!