On i quan vulguis. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurament de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant. 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és dijous 5 de març del 2026 i comença a ploure a la ciutat de Girona i arreu. I feia molts anys, la veritat, que no veies una previsió amb tants dies grisos i de pluja. Ben bé tot el que queda de setmana i tota la que ve. Com diria el bo de l'Arnau Vila, sembla, o en aquest cas sempre va bé que plogui, un grapat de dia.
Però després d'aquest petit oasi de primavera que hem tingut fa poc, sembla que també ens costarà una mica més. Dit això, dijous, de moltes propostes a la ciutat de Girona, com per exemple el tret de sortida del cicle d'audiovisuals de muntanya al Caixa Fòrum, o també la soprano Nadine Sierra a l'Auditori de Girona, o la commemoració del centenari del naixement de Dolors Condom Gratacós demà divendres a la Casa de Cultura. Tothom té paraigua i la pluja ja no és excusa.
I qui sempre té 100 paraigües i 0 excuses en aquesta casa, d'això n'estic segur, perquè sempre que me'n falta algun ni em demano, i sempre en té, el bo de l'Arnau Vila i Elvira. Bon dia i bona hora. Bon dia a totes i tots, com esteu? Arnau, previsor, val per dos, eh? Home, la veritat és que quan es preveu un pluja es tenia algun paraigua de més aquí, doncs està bé, no?
Jo no sé com t'ho fas, però sempre... És que és ben bé, entre que... A tu la pluja mai t'enganxa. No sé com t'ho fas, que aquest últim any a Girona les pluges sempre començaven a les 4 i 8 minuts, perquè a les 4 l'Arnau Vila sortia de la ràdio i arribava el cotxe a les 4 i 5. Fins que l'Arnau no pujava el cotxe, el cel no volia descarregar. Però els dies de pluja sempre inspiren, ballar, escriure poesia també, no?
No, jo soc de ballar, veus? Sembla una tonteria, però jo ho he fet més d'una vegada. Això de ballar sota la pluja, i més a l'estiu... Amb un final. Sí, però em sembla que l'edat ja cada vegada m'apreta més. Va la baixa. Sí, va la baixa. Entre això i que la gent ara té aquestes coses diabòliques que són el telèfon mòbil i et comencen a gravar, ja no saps ben bé ni on surts ni on t'apareixes. Però bueno, senyor Vila, en qualsevol cas, estem a dijous...
Ja l'hi dic ara, vull dir, plans d'aire lliure no ha d'apostar-hi gaire, de fet jo ja he hagut de cancel·lar una cosa que tenia aquesta tarda, però plans d'interior en tenim un bon grapat. Molt bé. Sí? Pot apuntar a l'agenda, si us plau? Doncs l'agenda o... L'iPad o l'iPad, el que sigui, perquè ara, escolta'm, amb llapis i paper poca cosa hi ha.
Doncs mira, ho hem avançat perquè parlarem ara de la commemoració del centenari del naixement de Dolors Condom Gratacós, que tindrem l'acte central o l'acte principal o el tret de sortida, més ben dit, demà a la Casa de Cultura. Tot això ens portarà fins al punt de dos quarts on parlarem amb Morgan. No sé si coneixes aquest grup Arnau Vila, són d'Espanya, eh? Doncs els haurem de conèixer.
Doncs mira, estan de camí cap aquí a Girona perquè demà actuen aquí a la ciutat i tot això també ens portarà per seguir parlant una mica més de música. Avui estem molt musicals amb Víctor Arbelo. En aquest cas, no sé si ho sabies, que va formar part d'un dels... de Maricel.
Ja està, és que Maricel, ja no sé ni què feia Maricel, però sé que estava Maricel, i de fet, quan parlava amb ell em deia, bueno, no vull acabar-te de fer la broma, eh, s'ahir tal, li dic, no, tranquil, ja la faig jo, la broma, i així ja ens anticipem a qualsevol cosa. Senyor Vila, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí. Comencem.
I avui posem el focus en la memòria cultural i educativa del país, no només d'aquí Girona. Parlem de la commemoració dedicada al centenari del naixement de Dolors Condom Gratacós, nascuda a Palamós el 1926 i traspassada a Girona el 2016. Per poder parlar precisament de la seva figura i de tot el que tenim per davant a l'agenda, tenim avui amb nosaltres a la Dolors Reig, presidenta dels Amics de l'UNESCO de Girona, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, gràcies.
També ens acompanya el Miquel Àngel Ruiz, de l'ICE de la Universitat de Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. I com no podia ser d'altra manera, amic conegut i saludat sempre de la casa, Lluís Lucero Comas, bon dia i bona hora. Bon dia. I benvinguts a casa vostra, si és que hi ha casa d'algú, que deia el sis en la seva cançó. En qualsevol cas, ara sí, ubiquem-nos, que ja porto molta estona xerrant jo. Primer de tot, qui va ser, jo per exemple, que sóc fill de Figueres, qui va ser Dolors Condom i Gratagos?
No, mira, jo crec que tant en Miquel Àngel com en Lluís poden explicar més, però com que dius que ets fill de Figueres, justament jo, que sóc alta empordanesa, la vaig tenir de professora de llatí a l'Institut Ramon Montaner de Figueres. Per tant, només faig aquest apunt. Ara els hi deixo a ells dos que continuïn.
Home, la senyora de condom, com nosaltres la recordàvem, perquè abans els docents se'ls deia pel cognom, teníem gairebé, no sabíem mai com es deien de nom, i era una persona ja, doncs, és una intel·lectual però polièdrica, investigadora pel seu temps, una dona avançada al seu temps, docent, que això compromès amb la societat, perquè una persona estimada a tots nivells, vull dir, els alumnes...
L'alumnat, els seus companys i la llarga estela de deixebles i d'alumnes de llatí que va tenir, que fins ara gairebé la meitat dels que tenim a l'equip IC Dolors Condom, que es diu així, són deixebles seus. Sí, i deixant de banda, els que no vam tenir la sort per diversos motius de tenir-lo com a professor a l'institut, també cal destacar la seva trajectòria
potser més intensificada a partir de la jubilació del 91, com a investigadora, membre de grups de recerca de la Universitat de Girona, traductora, divulgadora d'aspectes de la didàctica del llatí, de la cultura llatina a les nostres terres, i de molts altres àmbits, també, perquè res no li era massa a l'IE, com hauria dit Terenci, però sí, i una persona entranyable.
Per mi és com una àvia acadèmica, diguéssim. Si em permets, Seid, ells dos han destacat sobretot la seva faceta de professora didàctica, però és que no hem d'oblidar, Lluís, sobretot potser quan es va jubilar, que no es va quedar parada o no es va quedar només reclosa fent traduccions, sinó que va participar en l'àmbit associatiu.
I bé, la memòria és feble i ara la preparació d'aquest centenari ens ha fet descobrir-ne o recordar la seva múltiple participació. Per exemple, jo que soc en aquesta taula com a amics de l'UNESCO de Girona, doncs com a membre de la Junta. I sempre explico l'anècdota que, esclar, a mi em feia un respecte a la senyoreta Condom perquè jo la vaig recuperar 30 anys després, pràcticament es pot dir.
I anar-li a preguntar a una senyora d'aquest nivell, ella tan modesta però que sabia d'una categoria dir-li si volia participar, si volia ser membre de la junta d'una associació cultural com la nostra, feia una certa cosa, però l'hi vaig dir. I ella, amb tota la seva modestia, que això era una de les seves grans qualitats, diu, deixa'm que m'ho pensi perquè no sé si podré aportar gaire res. Corai.
I, per sort, s'ho va pensar i va dir que sí, però és que després també va estar a la junta de nit de poetes. Va ser membre del patronat Bertrana. Només per dir-ne tres dels molts exemples. I era una persona que em sembla que és en el llibre Dolors Condom en el Record. En Narcís Jordi Aragó la definia una senyora que ella es mudava, que ara la paraula mudar aprofito per reivindicar-la,
Mudar-se és vestir-se de festa, diguéssim, per anar a celebrar alguna cosa. No traslladar-se de casa. Perdó, eh? Falta publicitària. Ara al jovent li en diu glow up i aquestes coses. No, encara més allà. En fi, ella doncs s'arreglava, es posava... Em sembla que... Vestit jaqueta. Vestit jaqueta al seu bolso.
Recordeu les seves sabatetes amb una mica de taló, sempre molt ben pentinada, i sortia i anava a les activitats culturals, aules d'extensió universitària, que també em sembla que en va formar part de la Junta, mil i una coses. Per tant, és una persona molt estimada, tal com deia en Miquel Àngel, per tothom, no només pels seus alumnes.
És una època que no és que hàgim de fer o tempora o mores dels docents, que abans tot era millor. Jo no hem tingut a fer això. El que passa és que sí que és cert que parlem d'una època en què el Vicenç Vives, que és on jo vaig estudiar i on la vaig tenir com a catedràtica, hi havia primeres espases. Hi havia el senyor Benin, hi havia el senyor Estrac i la senyora de condom, entre molts altres, però aquests han quedat amb noms en el centre, que es diuen la Rambla, cadascú té el nom del teatre o d'una Rambla que els han posat
allà un nom, vull dir, un passadís, i a mi, personalment, a mi em llavan els ulls quan sentia aquella traductora de Ciceró, de la Bernat Metge, i t'explicava amb aquella passió en què el vincle era...
Purament intel·lectual, res personal, vull dir que ella qualsevol cosa el tindries a l'abast, però el vincle de la matèria per la matèria, és la matèria per la matèria, feia apassionar-te amb els versos de Catull o amb la Neida i era senzillament amb aquesta petitesa que assenyalava la Maria Àngel Reix, la modestia aquesta que tenia...
Però és cert que era un altre nivell, en el sentit també nostre com a ciutadans. Vaig una anècdota molt petit, que la trobàvem pel carrer, vestida, com diu, modada...
I clar, tu sempre venies del súper, no?, de comprar, no sé, de comprar una mica de peix, una dotzena d'os, no sé, rulls de paper de vàter. Aquesta senyora mai la veies comprant. O sigui, sempre ve deia que anava a l'Institut d'Estudis Catalans, que anava a fer una conferència unsat de Barcelona, que tu te veies allà amb el rull de paper de vàter, diies un altre nivell.
però ella sempre tot era aquest nivell perquè vivia instal·lada amb la cultura ho vivia era el perfum que ella deixava anar i si em permets i també aprofitaríem l'antena com una reivindicació aquesta seva preocupació per apropar la cultura a la ciutadania ella per exemple a la revista Girona però després queda recollit en el seu llibre Aula Magna
Tenia la gran preocupació que aquelles paraules d'horaci que hi ha a dalt de tot de la façana de la caixa, d'allà del pont de pedra, fossin baixades a peu de carrer i traduïdes al català perquè tothom sapigués...
què va dir Horàcia, que va interessar, relacionat amb l'estalvi, que ara això també és una paraula que ha de ser pregut del mapa, i que fos ja patrimoni de tots. Per tant, jo crec que aquesta faceta de la Dolors, que ella no sortia amb una pancarta al carrer Reivindicar-ho, però ella ho anava fent des dels seus canals. Amb una pluja fina com la d'avui. Exacte. Sí, sí, sí. Val la pena recordar-ho, això, també. Sí, sí. I tant.
No, no, a veure, la meva presència aquí, clar, jo també porto unes quantes jaquetes, perquè clar, jo, de fet, ho comentàvem amb la Dolors, quan ella va dir que potser ja se li havia acabat el cicle de formar part de la Junta d'Amics de l'UNESCO...
M'ho van proposar a mi, per tant jo vaig ser com una mica un relleu. Però esclar, jo com a deixeble que em sembla que em puc considerar de la Maria Àngela Vilallonga, que va ser deixeble seva i que es va anar passant el testimoni de les classes de llatí a l'universitat, esclar, també l'he coneguda des del punt de vista d'investigadora, traductora...
És a dir, el 92, quan ja s'havia jubilat, aleshores Estudi General, diria, o que estava a punt de ser Universitat de Girona, li va organitzar unes jornades d'homenatge, jo estava com a becari de la Maria Àngel, estava a la secretaria, per tant...
Era tot això, vull dir, i llavors vaig anar fent coses amb ella, la Maria Àngela sempre explica aquell memorable viatge que vam fer, em sembla molt, el 2008 a Roma, que ella la veia per allà davant dels foros com la dona més feliç del món, que segurament ja hi havia estat altres vegades, però que acompanyava molt. I sobretot això, quan vam formar part amb ella i amb més gent del grup de traductors que vam traduir una part del Liber Notàrum, del Burkhardt,
per un encàrrec de l'Eliseu Climent, esclar, les seves aportacions, la precisió en el llenguatge, que clar, que era un llatí medieval renaixentista, de com es deien les peces que portaven els papes, i la roba, i no sé què. Llavors eren unes trobades per intercanviar opcions de traducció, etcètera, a la universitat,
que eren... Un luxe. Un luxe, exactament. Em refereixo, i el que dieu vosaltres també, això de sortir, mudar del carrer, no sé per quins camins van acabar a vegades fent tertúlia fins i tot amb la meva àvia materna. Per tant, és allò que dius, i era com una petita família i era aquest tipus de dona que...
amb modestia va fent la seva feina i aporta molt i tots els que heu sigut com tu, Miquel Àngel alumnes d'ella ho podeu explicar més bé però els que ens hi hem acostat des d'altres àmbits també tenim un record realment preciós, no?
A més, a part d'aquesta vessant d'investigadora, jo potser des d'Alici, de l'Associació de Girona, reclamar aquest rol de docent. Ella va fer un manual, fins i tot pels seus alumnes de segon de BUP. Una persona que és que tocava la part d'alta costura, que jo dic, de la investigació més exquisida, però també el pret-a-porter del que després has de fer a l'aula. Aleshores, una persona que a més era una visionària, aquest llibre...
És plenament actual, potser no pel nivell que es fa ara a les aules de secundària, evidentment, però per la varietat, perquè tractava tot, o sigui, tota la cultura clàssica. I després, no tant és l'aula com a gramàtica, penseu que...
cada any fèiem cloenda amb menjar llatí, no? Menjar romà, aleshores sí, el pràndium, i aleshores fèiem el mulsum, fèiem el vi, o les amic de l'aig, clar, tots els productes que en aquell moment doncs es menjava i compartíem, o sigui, i el fet d'estar a taula, sembla mentida, però el fet de menjar junts ens fa
doncs tenia un vincle més fort de magistra a discípoli. I realment va ser així, per això li tenim aquest efecte, perquè era una persona que veia la cultura però te la feia compartir i te la feia tocar. El que respecta que nosaltres tenim pels nostres mestres...
ella també ho va tenir pels seus. Ella sempre va reclamar el doctor Florit, el seu professor, sempre hi va tenir això. I nosaltres ens sentim amb aquest llegat, amb l'equip IC de Dolors Condom, que mantenen viva aquesta memòria. L'equip fan aquests pram, dius, encara amb els seus alumnes, o canten les cançons, perquè també, a part de saber alemany, també sabia de música. I aleshores va musicar
Nadales, i aleshores teníem tot de Nadales, un corpus que encara ara cada any l'equip fa el taller de Nadales a la universitat per professors de llatí perquè abans de les festes nadalenques, doncs agafem totes aquestes cançons en llatí que ell havia musicat...
traduït el llatí i, bueno, havia fet. O sigui, el fet de viure, és el que diem, de viure la cultura. I això, aquest llegat, és viu gràcies a aquest equip de docents que, com ella homenatjava els seus mestres, doncs encara nosaltres la fem amb ella.
i una cosa que vam fer compartits amb la càtedra també Mari Àngels Anglada i Carles de Climent i amb els amics de l'UNESCO que estem molt a prop d'aquí d'on està la ràdio és que hi ha una plaça en el seu nom aquí justament a la cantonada hi ha la plaça Dolors Condom decorada amb fulles de cant que ja millor que això, ja més clàssic no podia ser van néixer espontàniament
Si em permets, reprenent això que dius, Miquel Àngel, que tu has parlat que el fet de ser una de les grans professors estimades que he de constància, com l'Ignasi Bonini i altres, amb el nom de la Rambla Dolors Condom, enllaço't amb el que tu dius. Aquí també en aquesta commemoració hi ha una presència de l'Associació de Veïns Eixample,
perquè van ser ells, juntament amb amics de l'UNESCO de Girona, però nosaltres havíem proposat un altre espai, va guanyar el seu i ens hi vam adherir, que aquí a la Cruïlla, entre carrer Barcelona, Francesc de Ciurana i Creu, hi hagi la placeta Dolors Condom. I jo crec que això són testimonis de què va deixar petjada arreu.
I a més a més l'Associació de Veïns-Eixample té un espai dintre de la pròpia seu que també és l'espai Dolors Condom Grat de Cos, vull dir que esclar, el fet que una persona d'aquesta alçada que tu deies, una gran intel·lectual, hagi arribat a la base i hagi deixat allà alguna cosa petxada,
Queda evident, i per això en aquesta commemoració no estem sols els que representem aquí, sinó que és una commemoració organitzada per l'Associació de Veïns de Xample, Institut Jaume Vicenç Vives, Equip IC Dolors Condom de Cultura Clàssica de l'UDG, ja ho he dit tot ara, tot seguit,
Càtedra de Patrimoni Literari, Mari Àngels Englada, Feixes de Climent i Amics de la Unesco de Girona, amb el suport de les institucions i tot plegat. Aprofito que ho estàs encarant, vull dir, què et podrem trobar demà a la Casa de Cultura? Doncs com anirà? Ens queden 5 minuts i hem parlat també de com farem aquesta commemoració.
Sí, és un acte en principi acadèmic. En Miquel Àngel i jo tenim la corresponsabilitat de conduir l'acte i de moderar els temps perquè hi ha d'haver moltes intervencions i hem de ser molt curosos. Després la doctora Mari Àngela Vilallonga ens farà...
una xerrada d'olors condomi grat a cos semblança biogràfica que a la sortida podrem lliurar els assistents s'ha fet una petita edició hi haurà un missatge del 130è president de la Generalitat Carles Puigdemont Casemajor
Que també va ser alumne seu. Que també va ser alumne seu i després vindran els parlaments de les autoritats, que tenim confirmada Diputació, Ajuntament de Palamós, perquè va ser on ella va néixer, Ajuntament de Girona, Universitat de Girona i Subdelegació del Govern d'Espanya. I la Diputació. I Diputació de Girona, que és la casa que ens acull, eh? Sí, sí.
I després hi haurà uns parlaments breus de les cinc entitats que organitzem, també ja us ho hem dit, una projecció d'un vídeo on veurem la Dolors parlant, però a més a més hi ha un recull de fotografies immensa, que això ho ha preparat la Maria José López, la Rosé Adrué de l'equip IC també ens explicarà l'exposició, i la Laudatio final la farà l'Alina Vilamitjana Pujol.
En l'espai del vestíbul de la primera planta de la Casa de Cultura hi ha l'exposició que ens estan muntant, megem productors, molt interessant, en diferents àmbits, i hi haurà una visita guiada per part de l'equip IC el dia 19 a les 19. Ho dic d'aquesta manera perquè 19 a les 19 és fàcil de recordar.
Perquè se'ns ha excusat moltes persones que no poden venir demà, perquè demà 6 a les 6 hi ha un munt d'activitats, com sempre a Girona. Últimament és un mal endèmic ja que tenim aquí. Sí, sí, sí. I l'exposició estarà fins... El 5 d'abril.
I de fet a l'exposició hi ha els àmbits dels quals hem parlat aquí. És a dir, hi ha una secció Alma Mater, tot amb títols llatins, la seva figura com a docent, la seva aportació com a docent...
Prokiuitate, en favor de la ciutat, com a ciutadana, la seva implicació en moltes activitats que anaven més enllà del marc universitari, i després el Nulladies Cine Línia, cap dia sense una línia, que és la seva feina com a investigadora, les seves publicacions, etcètera. Tot amb vitrines, amb llibres, documents, fotografies d'ella. I molt ràpidament, i el per què non multa set multum?
Non multa set multum és la frase que figura com una mena de corona de Marc en el seu exlibris, que en llatí vol dir no moltes coses, sinó amb profunditat.
Ens hauríem d'aplicar el cuento tots. Exacte. De mala manera. Jo penso que la Dolors sí que hi ha aquesta profunditat i per això ho va fer servir, però com ha quedat més o menys palès amb tot el que hem dit... Sí.
Les va fer amb profunditat, però Déu-n'hi-do també les coses que va fer. Sí, moltes. El passa que la modestia... Exacte, i aquest compromís jo recordo també quan llegia la història, la biografia, el punt biogràfic. Clar, ella es va començar a
realment activar amb les publicacions a la Bernat Metge quan es va jubilar de la docència per tant, mentre ella va ser catedràtica d'institut el seu focus principal era la docència i l'altre era
No hi podia dedicar tant de temps i no l'hi dedicava, li va començar a dedicar després. Llavors va col·lusionar, no? Exacte. Bé, havia, com que ella quan va acabar a la universitat... No ho va deixar mai. No ho va deixar mai i va començar a col·laborar amb el doctor Bastardes, amb el léxico llatí de l'edat mitjana i tot plegat. Però, esclar, a l'entrar com a catedràtica de llatí, el 61, esclar, llavors se centra en la seva feina.
Doncs, si em permeteu, acabarem com he començat i és que si demà divendres, dia 6 de març, a les 6 de la tarda, tenim aquest acte, tothom té paraigua i la pluja ja no és excusa. I tant. Molt bé. Perfecte. Moltes gràcies. Miguel Ángel Dolors, Lluís, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé demà. Moltes gràcies.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurament de Premis i Recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Can.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Assegut a la plaça del sortidor. Aquí t'espero com si fos el primer barc.
Veiem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit demà.
Fins demà!
Mira, jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM, escoltem de fons ràdio, en aquest cas que forma part del disc de Morgan, en aquest cas el seu quart disc d'estudi, Hotel Morgan, i de fet estan en tour, de fet estan arribant ja, com aquell qui diu, a la ciutat de Girona, ja que actuen demà divendres a la sala La Mirona. Per poder comentar la jugada, avui ens acompanya el seu guitarra, el guitarrista més ben dit, Paco López, bon dia, buenos dies...
Buen día, ¿qué tal? Escúchame una cosa, Hotel Morgan, al final venís mañana para Girona, no sé si es la primera vez que tocáis aquí o... No, hemos tocado varias veces, de hecho en la Mirona hemos tocado también y alguna que otra vez, sí, sí, hemos viajado bastante por esas tierras. Te iba a deciros, no es una plaza complicada para vosotros. La verdad es que se nos da desde el principio, nos habéis tratado muy bien, o sea que tenemos mucha suerte.
Escúchame una cosa, ¿qué es lo que puede esperar mañana una persona que se acerque para la Mirona a escucharos? Bueno, pues es un buen resumen, yo creo, de nuestros cuatro discos y, bueno, sobre todo nuestra intención de que disfruten, que se alegren de haber ido y que, pues eso, que hayan decidido hacer ese plan y que haya sido una buena decisión. Háblame un poco de la narrativa de Hotel Morgan. No sé si es que lo planteáis como habitaciones, como...
Bueno, al final es verdad que el mundo hotel tiene una magia, sí, es evocador para nosotros, porque en estos últimos diez años la verdad que hemos visitado muchos y es una cosa que, bueno, es temporal, pero puede ser acogedora, puede ser importante, puede ser memorable o puede no serlo.
Y bueno, nos parecía que para las canciones que habíamos reunido era una buena imagen, nos gustaba. En ese sentido, vosotros a la hora de tocar, ¿sois excepcionalmente fieles con lo que se escucha en el disco o también os permitís un cierto margen?
No, todo el margen del mundo. Al final el disco es una guía, has decidido que esa canción de esa manera, tocada de esa manera, a ese tempo y con esa intención, pues tiene sentido, pero luego según vas haciendo el directo, el directo también te dicta un poco y hay que estar siempre atento para darse cuenta de una cosa que está viva, que es tocar una canción, hay que fluir.
Una cosa ahí es, en este tour, el Hotel Tour 2025, que le dais continuidad a este 2026 también, te iba a decir, no sé si os habéis llevado alguna sorpresa, algo que no os esperarais en este tour. Bueno, para mí el hecho de girar ya es una sorpresa. Poder hacer esto, ya te digo, son 10 años y no me lo esperaba que eso me fuese a pasar ya. El hecho de poder girar con una banda de amigos, además, haciendo la música que nos gusta...
Para mí la mayor sorpresa, si soy sincero, es poder seguir haciéndolo. No me lo creo. Si se acaba mañana, pues me sentiré muy agradecido también de haberlo podido hacer porque es verdaderamente complicado que se den las circunstancias para que una banda pueda vivir esto. ¿Algo en el horizonte? Bueno, pues el siguiente disco. La verdad, tenemos ya... Creo que a finales de este año...
que daremos un poquito punto final a la gira de Hotel Morgan, pues nos gustaría también empezar a ver planes de grabación y poder embarcarnos en el siguiente proyecto. Pues ya de camino a Girona para su actuación de mañana que tendremos en la sala La Mirona. Paco, muchísimas gracias por este ratejo. Oye, y que vaya muy bien el viaje hacia aquí y también que toque bien torear la plaza de La Mirona. Seguro que va a ir muy bien. Muchísimas gracias por invitarnos.
¿Qué hay dentro de mí? Borra las mentiras que nos han traído aquí Ahora soy feliz
Ciérrame la herida, haz que solo queden.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Guardo les fotos antigues penjant el prestatge, amb totes les teves imatges que no he capturat. La vida que abans t'encantava es torna a rodar.
I avui ens visita un artista amb una trajectòria sòlida. El teatre musical ha protagonitzat grans produccions com per exemple Ren, Maricel, com no podia ser d'altra manera en aquesta casa, i que també ha brillat com a compositor en aquest cas amb l'èxit del Fil Invisible. Però avui parlem del seu projecte més personal. Aquest 24 de febrer ja ha publicat com un laberint el seu tercer àlbum d'estudi i el primer íntegrament en català. Víctor Arbelo, bon dia i bona hora.
Bon dia, Saït, com anem? Escolta, t'anava a dir Maricel i Saït. Clar, he pensat, dic, no et volia fer la mama perquè segurament te la deuen fer molt sovit, no? No, i la faig jo per tal. Doncs mira, doncs clar, clar. Escolta, com un laberint, no sé si això és un punt d'inflexió o marca un abans i un després en la teva trajectòria.
Jo crec que potser sí que pot ser un punt d'inflexió artístic perquè m'he atrevit a fer alguna cosa diferent. Jo havia composat abans en català i tenia cançons en català però no m'havia atrevit a fer un treball sencer en català i per mi aquest disc suposa com explorar-me una nova faceta artística i expressiva.
I segurament no han canviat moltes coses, però sí que han canviat, doncs, potser com jo em sento amb el meu projecte i com m'he volgut explicar el món, no?, una mica. Per què en aquest moment? Doncs mira, ha sigut una cosa natural. Jo feia temps, vaig acabar el segon disc, vaig veure també que hi havia diverses cançons que tenia en català que jo començava a connectar i vaig tenir la sensació de dir, ostres, crec que hi ha algú de l'Illium que encara no m'he atrevit a explorar i vull saber què em porta cap aquí. A part que és una cosa com natural perquè jo, amb els meus amics i la meva família...
Bé, amb la meva família parlo en castellà, però amb els meus amics i la meva parella parlo en català, llavors és molt curiós perquè és allò de dir, penso a vegades en castellà però parlo en català i tinc com un batiborrull d'idiomes al cap, però ha sigut com una cosa molt natural, la veritat.
De fet, t'anava a dir, el títol és com un laberint. No sé si estàs parlant, bàsicament, de la realitat de moltíssima gent en el nostre dia a dia. Doncs mira, en aquest cas amb el disc sí que parlava de la meva realitat, de com jo m'he sentit a nivell expressiu amb el disc, a nivell de provar coses, d'arriscar-me, de sentir-me insegur i a vegades...
poder plantar-me i decidir-me, però sí, sí, també és una... per mi és com que m'agradaria que aquest disc parla de moltes coses a nivell sensible, parla de l'amor, de com estimar de vegades el complex que és, també pot parlar de l'amor tòxic, parla de l'autoconfiança en algunes cançons, doncs que cadascú ho faci dintre d'aquest laberint com és el seu i pugui com explicar-s'ho a si mateix, no? No sé si en aquest sentit el feedback de moment ha estat precisament aquest, de molta gent que se sent identificada, almenys a la nostra edat, dic...
Doncs mira, la veritat és que sí, tot i que el més curiós que m'ha sabut és que la gent amb la cançó que vés a estar connectant és Cabonic, que és la cançó més nova del disc, que és l'últim single, i potser no és la cançó més representativa del disc, perquè el disc sí que té moments molt enèrgic i que és un disc pop, però que té influències també a nivell sonor, que intento que tingui un punt com sol, com gospel, però sense ser tampoc ni sol ni gospel.
però sí que té com cors té com una cosa com molt èpica que és el que volia que tingués el disc en català perquè era com trobar com un so diferent com a artista per arriscar i provar però justament tothom amb la cançó que més destacada és el que bonic que tot i que al final té un punt èpic també que està d'acord el disc és la cançó més nua i més desmuntada de tot l'àlbum no sé si amb aquest tercer disc t'atreviries a dir que és el disc més teu probablement
Probablement més que meu, perquè com a compositor jo crec que els sento tots meus, tot i que soc jo en diferents etapes personals, per mi aquest crec que és el disc que més reflecte com jo soc de veritat. Com que és un disc molt passional, molt emocional, però després també és un disc que no té por a parlar de les inseguretats i de sentir-me com fràgil, és un disc de contrastos, és com un laberint. Llums i ombres.
exacte, és un disc com que estàs buscant com la sortida i no saps ben bé per on i per mi ha sigut una mica aquest viatge que ara ha arribat a la sortida i de veritat és que com dic jo he sortit del laberint però ara el miro en perspectiva i de veritat és que hi ha hagut moments de tot hi ha hagut moments en els que m'he sentit
molt segur, molt empoderat, altres que no m'he sentit gens i m'he hagut de fer l'empoderat, moments en els que m'he hagut de sentir vulnerable i ho he intentat plasmar, i aquestes són les cançons que n'estaven dintre d'aquest procés, hi ha d'altres que s'han quedat fora i que no entraven en el lloc, però també m'han servit per portar-me on és aquest disc, que tinc moltes ganes de cantar. Què és el que més t'ha sorprès d'aquest procés a l'hora de fer-lo?
Doncs mira, una cosa que m'ha sorprès, clar, jo havia composat cançons per altres artistes, la Laura Givert, la Gisela, Enriqui Marino, Joan Lianyo, gent com molt diferent del sector...
Però no m'havia posat a escriure un disc en català sencer per mi. I clar, quan ho fas per tu, inconscientment hi ha una part més d'autoexigència i més autoboycott. Llavors, quan he volgut buscar una carta més empoderada i més forta amb el sonor en català...
Sí que és veritat que se'n feia, per exemple, cançons que potser tenien un rotllo més soul o tal en català, no tenim tants referents acústics. Diguéssim, sempre que escoltem música soul o música negra o gospel, tenim els referents americans. Llavors, depèn de quin tipus de sonoritat transportada al català...
Hi ha paraules que no... Crec que és una cosa cultural. O no funcionen o se'ns fan encara estranyes perquè no tenim un univers obert. I si anem a un concert gospel a Barcelona, el 70% de cançons, 80% són en anglès. Sí, clar. Perquè... El programa de te les deia Happy Day. Clar, això mateix. Llavors, crec que per mi hi ha hagut una espècie com de cosa de... Vale, anem a provar això. I jo acabo una maqueta i dir... Ua, però és que això en català se'm fa molt estrany.
Honestament, se'm fa estrany, però no perquè no pugui sonar bé, sinó perquè crec que el mateix que l'idioma té moltes virtuts, en què és molt dolç i per cançons més desmuntades, crec que té una sensibilitat, com podria ser el portuguès, no? Té com una cosa molt malosa, que és el que més m'he afarat al disc en els moments més sensibles, quan he volgut anar a alguna cosa empoderada,
He hagut d'anar molt en compte amb les paraules. Que el llenguatge limitava fins a cert punt. No vull dir que em limitava, però sí que em condicionava. Perquè hi ha una qüestió de trobar les paraules del futle, de dir com ho encaixo això, perquè la gent ho senti en català i li dic què és això, què li ha passat a aquest paio. Jo el que veig, Víctor, és que et passa molt com els escriptors que diuen que no acaben una novel·la, sinó que la deixen.
I a tu t'ha passat potser amb aquest disc? És a dir, tu no has acabat aquest disc, simplement l'has deixat. Doncs mira, t'he de dir que sí, perquè el disc té 8 temes i estic molt content dels 8 temes, però és allò que si hagués tingut més temps segurament n'hagués fet 12 o 14. També sí que és veritat que avui dia vivim en una era que consumim la música malauradament més ràpid i jo tinc la sensació que si hagués fet un disc de 12 cançons potser no tothom tindria la paciència d'escoltar-se'l sencer.
I també hi ha hagut una cosa com romàntica, de dir, bueno, anem a fer un disc més petit, però que cada cançó hagi tingut molt de temps de cocció, que dic jo, no? I hi ha cançons, per exemple, que és que m'he passat mesos. Clar, això, potser potser de la cançó sí que veus més la feina, hi ha altres que no ho sembla, però hi ha molta feina darrere, dintre de provar, anem a provar aquest tipus d'arranjament, vale, no, anem a canviar el vers,
jo inclús acabar una de les cançons que potser a principi pensava que podria ser més single ara ha quedat com més a la part més de baix del disc perquè el procés no tenia un espai i justament per exemple el Cabonic que jo en un primer moment per mirar una cançó com més desmuntada i més neutra ha acabat sent single perquè té alguna cosa que potser a primera diries no és un single
No, no, perquè no té els patrons de cançó moguda, que pugui sonar a la ràdio primeres, etc. Però després de les cançons que la gent l'escolta i m'escriu. Quan passa això és meravellós. Aquesta cançó em ha fet sentir alguna cosa especial o em recorda no sé qui. Aquesta cançó és diferent. Llavors hi ha alguna cosa com que la música no són matemàtiques. Sí que són matemàtiques en el piano fent els acords, però després l'ànima no hi ha matemàtica, no?
Llavors, una mica, crec que a Malís ha passat una mica això, que hi ha proves i m'ha arriscat i la gent connectarà amb el que vulgui, que és la màgia. T'anava a dir, o sigui, parlant de connectar i parlant de sortir de laberins, és que ara et toca encarar el tema del directe. Llavors, no sé si és un disc també concebut des del primer moment per com traduir-ho després, o és un problema que es trobarà del Víctor del present, en aquest cas?
Mira, t'he de dir que ho he pensat bastant, perquè com justament a l'hora d'explorar el so, no hi ha com un cor en totes les cançons, però hi ha algunes cançons que sí que hi ha un moment una mica més... Jo vull dir gospel, però algú que purista el gospel em diria que no és gospel. Èpic, diguem-ne èpic. Diguem-ne èpic, d'acord? Perquè no és gospel, no em puc atrever que és gospel, no puc dir-ho, perquè això una persona molt del gospel em diria que no ho és, però... Passa res, ja ho diré jo, però...
però és un disc com que aquesta part èpica això quan ho portem al directe en el concert de presentació anem a fer que després això en el disc ho he pogut processar i li hem buscat com un rotllo diferent però en el directe voldré que tingui aquest impacte i jo crec que hi haurà cançons per exemple com Epic
o el Mira com Batega, que en directe guanyaran més que en el disc. Jo crec que estan pensades que quan la gent les escolti més en directe dirà, hòstia, en el disc la vaig escoltar i està guai, però en directe em va emocionar. I això a vegades quan estàs escrivint ho notes, que hi ha cançons que em moro de ganes, o sigui, que arribi el concert per fer-ho en directe, perquè crec que serà com acabar el procés d'aquella cançó, que com tu ja deies, encara no he... jo sento com que ho he deixat, però no s'ha acabat, diguéssim, no?
Que és que, de fet, vaja, si és que no ens enganyem, els artistes ho feu, o feu discos, però després cantar-los en directe. Totalment. És la part que més us agrada. Absolutament, absolutament. A mi, t'he de dir que, gravant a estudi, sóc molt perfeccionista, i he de fer un exercici abans de gravar, de pau mental, de, vale, anem a la gravació, perquè, si no, m'obsessio amb la cosa de... Quan anem a escollir els takes o els trossos, dic, és que ho noto que està molt editat, no està...
i està com molt disc i llavors a mi em costa bastant és un exercici que he fet amb els anys d'entendre, això és context disc això és context directe i és un exercici constant t'anava a dir, no sé si tenim alguna actuació a l'horitzó també ara per aquesta primavera tot plegat, alguna presentació oficial mira, si el 27 d'abril al Teatre Condal de Barcelona presento el disc amb banda i amb un cor que no direm que és gospel però emmolarà el gospel
Cal com similar al gospel. Cal com. Èpic segur. Èpic segur. Això a Barcelona, no sé si per aquí a Girona tindràs alguna coseta, segur que sí. De moment no, de moment no. Ja ho veurem, ja ho veurem. Sí, home, sí, a part aquí nosaltres som molt de música en directe, però com en el seu cas, Víctor, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé aquesta posada de llarg. Gràcies a tu, Saïd.
Hem de fer que sigui èpic, no em sabràs si no és autèntic, molt més que idòlic, molt més que idèmic. Que sigui èpic, sobrenatural, frenètic, completament poètic. La vida no espera l'hòmini, s'ha de fer que avui sigui èpic.
Castigui a Bic.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Girostudi, el gir que impulsa la nostra salut.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La teva ràdio. La Gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina.
A Blanc en Negre viatgem entre els sons que han marcat generacions i les melodies que defineixen el present. Blanc en Negre és la unió entre el vinil i el digital. Entre allò que ja forma part de la història i allò que encara està per escriure. Un diàleg constant entre ahir i avui. La música segueix viva, canviant, eterna, entre la memòria i la descoberta.
Blanc en negre, un podcast d'Àngela Yats i David Izquierdo. Cada dissabte a Girona FM, de les 12 a la 1 del migdia. Els clàssics del passat amb les veus del present. Un dia d'aquests pillaré un Nokia de familiers.
Tiraré el meu wifi a l'aigua i el whatsapp no em dirà res. I els 200 xats que ara tinc pendents passaran a ser-ne 700. Però jo ja diré em podeu trucar i la veritat
Que crec que riurem, potser no sabré que aquells han quedat a quarts les setes suaves. Però jo ja estaré apretant fort el fre buscant el aparcament per ferals.
I entre jeroglífics dels SMS es veu un pare teu que diu ja tinc mòquia, que de Magalístia soc feliç i d'un.
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM