Dimecres 17 de setembre de 2025.
Ahir tornava cap a casa amb un munt de missatges de WhatsApp per contestar des del mes de juliol.
Aquells que no has arxivat directament perquè no saps d'on baixen o que ja han caducat pel que sigui.
Amistats que viuen a Kuala Lumpur, amb qui encara hi tens contacte i tampoc saps ben bé què dir.
Si ens posem en situació, és força més fàcil de resumir.
Només cal tirar 40 anys enrere.
Si un amic teu marxa a viure a Rilanca, si pren la decisió de marxar lluny, està triant una vida i en renuncia a una altra.
Tot és vàlid i lícit.
Llavors, estar tot al sant dia connectats amb gent que ha sortit d'aquesta dimensió diària és antinatural.
Amb aquest intent, també, de pseudocomunicació que queda en forma de succedant.
Això no vol dir que l'apreci o l'estima no hi siguin.
Són capítols que hem anat cremant.
I al final, aquestes notificacions infinites el que mostren és aquest desig de no voler acceptar que passa el temps.
I avui queda demostrat que l'Arnau Vila només té dos gats a casa,
perquè dilluns li va menjar el primer la llengua, el segon se'n va encarregar dimarts,
i avui dimecres sí que podem dir bon dia, Arnau Vila.
Sí, molt bon dia, però a poc a poc la cosa ha d'anar, perquè està fotuda i el tercer gat de moment encara no el tenim.
Jo t'he de dir que el dilluns quan vas arribar amb aquella veu trencada,
però no de les boniques aquelles de cant, una veu trencada, que em feia mal a l'ànima.
Per cert, l'haurem d'anar recuperant a poc a poc, però...
Benvingut a casa una altra vegada, que vam començar dilluns i és la primera vegada que parles.
Que portem tres dies, tio, de programa.
Sí, però físicament estic aquí, eh?
No, bé, bé, amb pastilles amunt i avall, unes de mel per ser boníssimes,
que almenys la dolçó impregna la boca i...
Compte amb la mel que puja, eh, també.
No, però a poc a poc.
T'has provat l'Hidromel?
És la...
Ja t'ho ensenyaré.
No, no, no.
Ja t'ho ensenyaré.
Bueno, tu descansa, que tens travessia de l'estany, em sembla, aquest diumenge.
I es prenten i veu.
Eh, vull dir, que la narres no n'hi des, eh, tu.
Potser que ens hi tirarem, també, ja ho veurem.
Bueno, ja ho trobarem amb aquests 30 graus, tio,
i que de veritat és que hem carregat el planeta pel camí
i encara no sabem ben bé ni com ni per què.
T'ho he de dir una última vegada, Arnau Vila,
Todos los hombres del presidente.
Tu has vist aquesta pel·lícula?
L'hauries de veure, eh?
Potser la vaig jo afedent, però...
Sí, sí.
Del Robert Redford, per al descans.
Sí, sí, la tornarem, però, possiblement a recordar.
Sí, home, sí.
Ja la comentarem amb el Carla Ribas, que vindrà aquest dijous,
que és demà, que parlarem de cinema,
perquè divendres ens anem a la Cioter,
en qualsevol cas al programa d'avui.
Parlem de Filosofia de la Moda, amb Rita Racòsnic,
d'aquí uns instants, també.
Parlarem amb el Dani Gené, que actua aquest divendres
aquí a Girona, presenta el seu tercer disc.
També parlarem amb la Maria Rovira.
No sé si la coneixes, la Maria Rovira.
Doncs la coneixerem.
No, i si et dic Oye Sherman?
La coneixerem igualment.
Perfecte, ja veig que tu d'humor, justet, eh?
Llavors, a partir d'aquí saltarem cap al temps de música,
perquè passarà per aquí també Silver Flame,
a presentar-nos el seu segon disc,
que també tenen concert a la Mirona,
aquest mateix divendres, dia 19.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, comencem.
I comencem obrint la veda amb llibres.
Parlem de Filosofia de la Moda.
Aquest llibre que treu L. Geminada de la mà de Rita Racosnik.
Ella és historiadora de l'art, crítica, també investigadora cultural independent,
segurament que amb moltíssimes altres coses,
i reuneix també a Filosofia de la Moda quatre veus clàssiques,
Leopardi, Gautier, Wild i Simmel,
per pensar, en aquest sentit, la moda més enllà de l'aparença.
Si una conversa a dues bandes ja és complicada,
imagina't a quatre veus i en un diàleg entre art, literatura, pensament, cultura...
Vaja, ho dic, moltíssimes coses.
Millor que ens ho expliqui algú que domina molt més el tema que jo.
Rita Racosnik, bon dia i bona hora.
Bon dia.
He de començar dient-te que la Laia,
un dia que estàvem drets fumant per aquí al costat,
em va dir,
és un llibre on parlem de la moda,
com mai abans s'havia fet, segurament en català.
Sí, això em fa especial il·lusió, la veritat,
perquè, bé, tot neix d'una proposta de la Laia Racosnikos,
de la Geminada,
que, de fet, si no m'equivoco,
ella va veure com jo parlava en un podcast en català
sobre moda, d'una manera que la va interessar,
i em va venir a picar a la porta com,
escolta, a veure si podem pensar una mica entre les dues
treure alguna cosa en català relativa a la filosofia de la moda, etc.
I és veritat que és una cosa que jo ja havia pensat abans,
però existeix un buit en la nostra llengua
sobre, sí, al voltant de la moda,
tractant-la des d'una perspectiva més des de la sociologia,
des de la història, des de la filosofia, també,
i llavors em fa il·lusió posar una primera baula,
una primera pedreta,
encara que és un llibre molt petit i molt curtet,
bé, però força dents,
i amb moltes idees interessants concentrades,
llavors sí, sí, això és,
crec que me n'alegro que ho posis en relleu, la veritat.
Abans d'entrar allò en matèria i jo començar a dir,
sí, sí, perquè el que em diguis t'ho anirà a missa,
jo t'he de preguntar sobre, al final,
la profunditat o la dimensió que agafa el llibre,
xoca una miqueta potser amb aquest caràcter que a vegades
s'ha tingut de la moda, no?,
de banalitzar el concepte moda,
t'ho dic perquè al final qui domina molt
sí que sap que té una profunditat molt més gran,
però potser pel públic general,
vull dir, és un tema que tira cap a la banalitat.
Sí, també perquè associen molt la moda
a la indústria de la moda, també, no?,
cosa que és una relació que és totalment lògica de fer
i sí que és veritat que,
i aquest llibre representa un esforç intel·lectual en aquest sentit,
és veritat que està bé teoritzar-la, parlar-ne d'ella,
estudiar-la una mica,
i m'agrada dir-la que la moda és com potser
la forma de sociologia més superficial,
però també potser la més reveladora.
Llavors, això és molt interessant,
també perquè ens serveix per...
Els cicles de la moda són molt accelerats
i, d'alguna manera, serveixen una mica com d'oracle,
moltes vegades per exhibir o manifestar coses
que potser estan més latents en altres estrats de la societat
i que amb la moda s'examplifiquen de manera molt exagerada
i molt accelerada,
però si ens hi fixem bé,
la podem fer servir una mica com...
Bueno, una mica no,
la podem fer servir de baròmetre cultural,
polític, econòmic, etcètera.
Llavors, això de la superficialitat, sí,
tot i que està molt bé que fem aquest esforç teòric,
intel·lectual,
i ens la prenem una mica seriosament jo a la primera,
tampoc ara és qüestió de la bar...
És a dir, que la moda té una dimensió
que s'associa amb la frivolitat,
amb la superficialitat, això és així,
vull dir que tampoc està de més dir-ho,
però sí, trobar la balança entre aquestes dues esferes
trobo que és interessant.
També està bé poder dir que gaudeixes
que gaudeixes de la vanitat i de la frivolitat
i de vestir-te divinament.
Creus que també això ha canviat una miqueta últimament,
més enllà de tota la vorágine d'informació que rebem?
Vull dir, el dia a dia, per exemple,
ens ha fet veure en programes de televisió
o en xarxes socials anàlisi
sobre com van vestits,
sobretot els polítics,
perquè ara això s'ha convertit en premsa rosa directament,
però també de parlar del simbolisme,
de per què porta aquest color,
de com és que porta aquest tallatge, etcètera.
No creus que també en aquest sentit
s'ha democratitzat una miqueta més?
Sí, totalment.
En les darreres dècades hem assistit
a un procés de democratització de la moda absolut,
també fins i tot de pupificació de la moda.
La moda ja des de...
En realitat i amb les supermodels
i des dels anys 90 això ja porta temps passant,
però sí, la moda...
És a dir, totes les narratives
i els discursos al voltant de la moda
potser en aquesta dimensió més superficial,
o relativa a la indumentària
que porten els personatges públics, per exemple,
és una part molt important de la cultura popular,
de la cultura pop, en general, totalment.
I sí que és veritat que en els últims anys
s'han fet més visibles,
suposo que també de l'amà amb les xarxes socials,
perfils més d'això d'analistes
que intenten fer aquest tipus d'anàlisi
que abans es feien potser només
des de la dimensió de la premsa rosa,
així com una mica més banalment,
i ara sí que hi ha més experts
que se centren una mica en fer anàlisis
una mica més serioses.
Però segueix tenint aquest punt de cultura pop.
La moda és indestriable de tota l'evolució
de la cultura pop,
ja sigui en la música, en el cinema, etc.
Anem de pe a pa?
És a dir, un cop parles amb la Laia
i agafes i dius, va bé, ara toca fer alguna cosa.
Llavors, clar, jo et diria,
de sac, eh, agafaries i diries,
no, mira, doncs faré un assaig
sobre tal.
I en aquest cas, no?
És a dir, en aquest cas agafes textos
de quatre autors
per intentar correlacionar-los.
O a partir d'aquí
que es treuran idees.
Sí.
És que això jo ho trobo,
perdó, eh,
perquè ho trobo molt més xungo
que no pas agafar tu
i amb la pàgina en blanc
i anar tirant.
Bé,
en el meu cas,
no sé què dir-te, eh?
No, no, és veritat
que la idea principal
era proposar
unes, és a dir,
proposar traduccions
de textos inèdits
en català
al voltant de la moda.
En aquest cas,
ja de seguida
des del principi
vam veure que havien de ser
de finals del 19
i principis del 20,
que és quan es comença
a teoritzar
de manera seriosa
sobre la forma social
de la moda.
Llavors, la idea ja era
que no fos un,
que l'encàrrec en si
no era un assaig firmat
per mi mateixa,
però sí que és veritat
que jo ho vaig utilitzar
com una excusa
per escriure,
que és el que faig
amb tot el que faig,
que són tot excuses
per escriure.
I vaig decidir
acompanyar
aquests textos
amb un pròleg
que també crec que funciona
bastant com un assaig
independent,
tot i que, evidentment,
remet els textos
tota l'estona,
però em vaig,
diguéssim,
treballar bastant
aquest pròleg,
es diu l'estil
entre línies
i, sí,
trobo que funciona
també com una proposta
d'escriptura
o teoria meva,
però una mica
com l'importance
són els textos
en realitat
i que s'hagin estat
traduïts al català.
En aquest sentit,
en termes generals,
no farem tampoc
espòilers,
però quines connexions
tan sorprès,
o quines connexions
hem trobat,
primer de tot,
entre aquests quatre autors?
A veure,
partim de la base
que són autors
que jo ja coneixia bastant,
són textos que
l'únic d'així,
l'única troballa
una mica
més,
no ben inesperada,
però va ser el text
de Gautier,
que em sembla
deliciós i divertidíssim,
però connexions,
són textos
prou diferents,
perquè el text
del que dóna títol
al volum,
Filosofia de la Moda
de George Simmel
és el text més llarg
i és una mica
com el primer intent
històric,
en realitat,
d'aquest filòsof
alemany
de fer un assajet,
diguéssim,
sobre la forma social
de la moda,
llavors té un to
més assajístic
clàssic.
És absolutament
revelador aquest text
perquè parla,
si no m'equivoco,
no et sabré dir
l'any concret,
però és del principi
del segle XX,
és del principi
molt principis
del segle XX
i diu coses
que es poden aplicar
perfectament
al 2025,
parla de figures
com el fanàtic
de la moda,
en fi,
és increïble,
crec que és molt,
també està bé
que el qüestionem
i que cap d'aquests textos
s'ha d'aprendre
com una cosa,
com una veritat
revelada en cap cas,
per exemple,
a nivell filosòfic,
Simmel és molt dualista
i aquesta concepció
de la filosofia
s'ha desmentit,
no desmentit,
perdoneu,
s'ha contestat
o s'ha rebetut
al llarg de la història
de la tradició filosòfica
que el segueix moltíssim
i així s'ha de fer,
però és veritat
que la moda va perfecta
per encarnar
aquest dualisme
tan característic
del pensament simelià.
Llavors,
aquest text
és més assagístic,
clàssic d'alguna manera,
senta molt les bases
de tot el que després
serà la sociologia
i la teoria de moda.
De fet,
la sociologia de moda
com a tal no existia,
només pot existir
després d'aquest text
de Simmel.
Llavors,
després hi ha altres coses
com més carmelets,
com el diàleg
de Giacomo Leopard,
d'aquest poeta itàrià
que és una meravella,
que és un diàleg
entre la mort
en majúscules
i la moda,
que es reconeixen
com a germanes,
us convido molt
a llegir-lo,
i és evidentment
escrit per un poeta
és un text
que és un diàleg
que és molt més abocador,
molt més poètic.
Després tenim
el text d'Oscar Wilde,
que és més com un article,
com una mena
de transcripció
d'una conferència
que va fer,
que és bastant interessant
perquè
jo que a Oscar Wilde
i tots els estetes
del món
l'adorem
i el tenim molt present,
és veritat que diu coses
que potser podrien ser
una mica inesperades
si estàs familiaritzat
amb el pensament
d'Oscar Wilde
que està molt relacionat
amb l'artifici,
amb aquesta defensa
de la mentida
etcètera
i aquest text
de sobte
es posa
com una mica
classicista
i és bastant
interessant també
i després
el de Gautier
que crec que és
potser el més
desconegut
d'aquest poeta
francès
també trobo
que podem extreure'n
coses molt interessants
perquè ell fa
com
una reivindicació
del vestit
de la seva època
i ell es queixa
i posa
la mà al cel
queixant-se
de com
certes
certs intel·lectuals
es recreen
amb un passat
de manera nostàlgica
i diuen
que el vestit
del seu temps
és horrorós
en canvi
l'estatuària grega
amb aquests plecs
quina meravella
llavors ell està
totalment en contra
d'això
i diu
no, no, jo
el que vull
és que els pintors
del meu temps
que els artistes
del meu temps
així com faig jo
vagin a la sortida
de l'òpera
i es recreïn
i pintin
aquests vestits
luxosos
de les dones
que surten
i també parla
molt del pentinat
que diu
que no té res
envejar
a la pinta grega
i que això
a part d'aquest
està molt ben escrit
i és molt divertit
crec que ens dona
idees
que podem aplicar
al nostre temps
sense anar més enllà
una idea
que jo repeteixo molt
i que no m'estic inventant
en cap cas
però vull dir
com que
advertir els perills
de recrear-se
en un passat
on sabem que
les coses
tampoc van ser millors
i això
o fer servir
les eines
del passat
tenir-les en compte
però per construir
nos presents
no per
anquilosar-nos
en el passat
però és que a mi
m'estàs fent
seguint la teoria
que tinc
i és que
la nostra societat
el nostre món
és un remake
constant
és a dir
on sembla que
tot s'hagi inventat
al moment
quan realment
tenen tot
com una cèl·lula
embrionària
totalment
anterior
però entenma
vull dir
allò del que dèiem
abans de portar idees
hi ha algú
que potser portarà
una idea ara
en una antologia
que dirà
ostres
doncs mira
això és
de collita pròpia
i al final
tirem el 1790 i pico
i el deia
de collita pròpia
alguna cosa ha estat
mai de collita pròpia
pregunto
no?
que aquesta concepció
també de la creació
ex novo
del no res
és que no
jo crec que no
no ha existit
gairebé mai
evidentment
a mesura que va passant
el temps
a nivell històric
es van se diventant
cada cop més capes
això està clar
hi ha un problema
d'acumulació
això està claríssim
però tampoc
crec que sigui
molt productiu
o creatiu
recrear-se
en una idea
que em serà bastant absurda
com purista
rara
fins i tot reaccionària
que en algun moment
alguna cosa
no va tenir cap
referent
previ
no?
que no
les coses no baixen
de
no
no
no neixen de mutació espontània
la veritat
t'anava a dir una miqueta
el teu
el teu parer
el repte que hagis pogut tenir
a l'hora de
de fer aquest filosofia
de la moda
complicacions
algun moment allò que
ostras
a veure
per mi
escriure sempre és una complicació
sí però sempre ho busques
però no puc deixar de fer
sí
sí que tampoc podria caure
jo ara
amb una mena de
de
de
clitxé absurda
oh
l'escriptor
tortura
perquè em sent horrorós
però sí que és veritat
que jo el que es diu
gaudir
gaudir de l'escriptura
no gaudeixo
m'agrada haver escrit
però no tant escriure
som una contradicció
nosaltres mateixos
sí sí
totalment
llavors jo crec
que més enllà
que la selecció de textos
que de seguida
la vam anar perfilant
la vam anar
debatint
i tal
però vull dir
com que va ser bastant
estava bastant clara
també
perquè clar
com que existeix aquest buit
de
si em diguessis
existeixen
no sé quantes
volums
antologies
de textos de moda
en català
i per tant
quins agafem
que siguin originals
juntats
és que
quan no hi ha res
res de res
doncs clar
estava clar
que havien de ser
havien de ser
aquests textos
m'agradaria
que hi hagués
alguna veu femenina
però
en aquesta cronologia
no existeix
o
no l'he trobat
no l'he trobat
si algú
treu alguna cosa
de les catacombes
que jo no he vist
o m'he perdut
sisplau
que me la faci arribar
però crec que diria
que ve més
posteriorment
llavors crec que
el repte
ha estat més
escriure
diguéssim
el pròleg
en qüestió
que tampoc és que sigui
aquí la gran obra
literària del segle
però a mi em costa
escriure
tot i que no ho puc
deixar de fer
i també això
segurament va
més problema
segurament per la Laia
d'haver d'esperar-me
que jo acabés
d'escriure
d'una vegada
t'havia de trucar
sí
això se li diu
perfeccionisme
jo crec
absolutament
sí
sí
no
el meu perfeccionisme
tampoc he vingut aquí
a fer teràpia
a Ràdio Girona
però
però en fi
és un petit tema
sí
bueno
sol passar amb aquestes coses
cap problema
però
més enllà de
tot això
entenc que segueixes
els textos
és a dir
s'han de llegir
en forma de fil
és a dir
té aquest fil
o realment
es pot atomitzar
una miqueta
i pots agafar
i anar fent salts
pots anar fent salts
perfectament
l'ordre que finalment
vam triar
és cronològic
però
podria ser
d'una altra manera
ho vam pensar
de com fer-ho
però és veritat
que pots obrir
el llibret
per qualsevol
dels textos
i llegir-lo perfectament
sí que em faria il·lusió
si voleu començar
pel meu pròleg
no
més que res
perquè com a porta d'entrada
crec que
perquè més enllà
una mica de l'esforç
teòric
que puc fer jo
sí que
faig un esforç
per contextualitzar
una mica els textos
i perquè faci
veritablement
de pròleg
el que no volia
era fer
el pròleg
a l'ús
que no saps ni tan sols
que no té com veu d'autor
que simplement
és una mena com de resum
que està molt bé
fa la seva funció
però no era
o sigui
jo volia fer com un assaig
en realitat
que també funcionés
com a porta d'entrada
dels textos
bueno que al final
són les pàgines
que t'agafaran
i et diran
vale perfecte
hem d'anar per aquí
o hem d'anar per allà
o al final
has d'interpretar segons què
d'aquesta manera
sí
però evidentment
es pot obrir aquest llibre
per qualsevol dels textos
perfectament
què és el que t'agradaria
que és el que t'agradaria
que el lector
s'emportés
després de llegir-te
més enllà d'una bona estona
ostres
doncs a veure
qualsevol cosa
que passa
amb una bona lectura
no?
que és que
que et deixi
que et deixi
poço
perdoneu
ho he dit en castellà
que et deixi
sí
com que et facis
que és molt
estic dient
una mica
banalitats
que et deixi
que el cou
tampoc marqui
però vull dir
que et pugui conduir
a alguna
reflexió crítica
que et doni
potser alguna eina
per interpretar
la contemporaneïtat
que potser
no t'havies plantejat
també
crec que té valor
simplement
en posar
en posar en contacte
el lector
amb textos
que són potser
una mica de
nínxul
entre cometes
i que parlen
o sigui
a mi m'agradaria
que aquest llibre
entenc que
el target principal
serà gent
que ja d'entrada
està interessada
per la moda
però
m'agradaria
i crec que és
una lectura
perfectament
adequada
i xula
per qualsevol
persona
en general
que sí
que li interessi
l'assaig
que li interessi
la filosofia
i que es vulgui
aproximar
a la moda
des d'una manera
que va una mica
més enllà
que aquesta manera
més popular
o més mainstream
que tenim
dins l'imaginari
col·lectiu
associada
a la moda
després del teu pròleg
t'has quedat
amb ganes de més
de ganes d'escriure
en general
sobre el tema
en general
ah sí
per suposat
sí sí
per tant
ja estàs
amb un altre llibre
en marxa
sí
sempre tinc coses
en marxa
sí sí sí
sí
tinc moltes
és a dir
m'agradaria
continuar
per la
és a dir
hi ha una via
que m'agradaria
continuar per la via
de proposar altres edicions
de textos en català
que no han estat traduïts
cosa que em sembla
molt greu
i també
poder-los acompanyar
d'un pròleg
o d'un text
o d'un estudi crític
això
és una via
que m'interessa seguir
ja tinc la pròxima idea
al cap
de fet
i després també
existeix
tota una altra
vocació
o ambició
intel·lectual
creativa
per part meva
que és
escriure més jo
com a autora
diguéssim
llavors això també
és una excusa
vaig fent com
voltes concèntricas
al voltant
del problema
del llibre
que ja arribarà
no patiu
però de moment
començo fent coses així
això ho deia
el Miquel Martí Pol
és a dir
el millor
el millor
que no s'hagi fet
encara fins ara
és que tot està per fer
i tot és possible
això és veritat
totalment
soc optimista
en aquest sentit
tinc moltes ganes
de fer coses
i tinc moltes set
ubiquem-nos en el present
si et sembla
perquè com que
et toca voltar per Girona
una estona
més que res
perquè no te'n tornes pas
d'on te siguis tu
sinó que et quedes
aquesta tarda aquí
t'ho dic perquè
presentem el casino de Girona
a les set de la tarda
set de la tarda
veniu sisplau
que hi haurà
tota la gent d'Ela Geminada
estarà allà
hi haurà els de la revista Virtut
també
la Jana i en Pau
la Jana i en Pau
que et presenten
en allà
que segur que
serà espectacular allò
a part el casino
tu has estat mai
al casino de Girona
Arnau Vila?
no?
aviam
estàs apònic però no tant
pots agafar el micrófons
encara que no parlaria gaire
sinó
no et podria acompanyar gaire
això ho costa
amb sí o no
has anat al casino de Girona
aniràs al casino de Girona
amb sí o no?
ens ho apuntarem
a veure si podem
s'ha de cuidar la veu
s'ha de cuidar la veu
a les set de la tarda
estaran les pastilletes de mel
tranquil·lament
no home no
mentre no pugin
les pastilletes de mel
ja en tindrem
tot
amb això
en qualsevol cas
abans de prendre
les pastilles de mel
al set de la tarda
casino de Girona
que presentarem
aquest
filosofia de la moda
Rita Racosnik
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
a vosaltres
gràcies per convidar-me
gràcies okey
a despargcia
Fins demà!
Fins demà!
Bé, doncs nosaltres obrim el nostre format d'agenda d'avui i és que aquest divendres, dia 19 de setembre, a les 7 de la tarda, al Centre Cívic de Sant Narcís, tenim concert de Dani Janer, que presenta Vida, el seu tercer treball discogràfic.
Per comentar la jugada, Dani Janer, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Primer de tot, vaja, vull dir, em sembla que véns cap aquí, cap a Girona, aquest divendres, tot a punt?
Tot a punt, amb tots els músics, molt bé, portem un bon temps assajant i tot molt a punt i amb moltes ganes de fer aquest concert i compartir-lo amb tothom qui vingui.
Ens presentaràs precisament aquest tercer treball discogràfic, aquest Vida. No sé si ens en pots parlar una miqueta, vull dir, què hi trobarem?
Mira, Vida és el meu tercer disc, és un disc on he anat a explorar amb diferents estils i barrejant diferents llenguatges de música, des de coses més tradicionals com el flamenc, fins a coses una mica més modernes com el beatbox que ve del món del hip-hop, no?
i passant per coses com el jazz, com una mica, parts una mica inclús de psicodèlia i coses més experimentals.
Al final tires cap a la fusió d'estils?
Exacte, sí, sí, sí.
Clar, i jo et vull preguntar, vull dir, al final això, a l'hora de fer-ho a l'estudi, potser ja deu tenir la seva complicació portat a la performance?
Vull dir, com ho planteges?
Bé, ho plantegem d'una manera que sonarà molt, molt fidel al disc.
Perquè en Dani Pulmon Beatbox, que és el que fa el beatbox en directe, a part de fer el beatbox, porta ell una màquina, una loop station,
amb la qual dispara certes bases pregravades i ell mateix es lopeja.
Llavors allò permet que hi ha tota una part de la música que té diverses capes, no?, que porta tota una part important del directe.
I després la resta, doncs som tots músics en directe, que som quatre més, que som dos guitarristes, en Marcel Torres i jo, Pablo Jiménez, que fa flauta i veu, i la Julieta Vidal, que fa veu i percussions.
Llavors, amb tot això, hem lograt estar molt fidels al disc, que és una cosa que jo he de tenir moltes ganes d'aconseguir, i ho hem fet.
Dani, una mica, aquest divendres, què esperes que la gent s'emporti del teu concert?
Doncs espero que se'n porti un bon moment, un bon moment de connexió amb la música, de relaxació, de connexió vital.
Bàsicament això, si aconsegueixo això, jo estic molt content.
Doncs escolta, per aconseguir-ho, Centre Cívic de Sant Narcís aquest divendres 19 de setembre a les 7 de la tarda.
Dani, gener, moltíssimes gràcies, una abraçada i que vagi molt i molt bé el concert.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Cucodril Club.
Cucodril Club.
Fem els matins de diumenges de 10 a 12 de la nit i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit.
És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio, programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock.
Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit.
Aquí a Girona FM 92.7 FM.
Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Fem els matins de diumenges de 10 a 12 de la nit.
de 3 a 4 de la tarda.
I quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
ADN Gironí.
ADN 92.7.
La ràdio de Girona.
I passen 5 minuts.
Del punt de dos quarts de 12 del matí, quan seguim en directe als Quatre Rius, a Girona FM, primer dimecres de curs per a un servidor.
El pitjor dia de la setmana, per mi.
Aviam si ens ho animen una miqueta.
T'ho dic perquè, com que ja anem fent coses d'agenda, que sempre tenim cosetes pel cap de setmana,
tornem amb els amics del Recòndit, perquè han fet un bonus track,
no només de música, sinó també de comèdia, d'humor, d'espectacles.
i ens centrem avui en l'espectacle que tindrem de la mà d'Oye Sherman, en aquest cas la Maria Rovira,
a qui ja aprofito per donar la benvinguda.
Bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal?
Escolta'm una cosa, primera pregunta és obligada.
Tu sabies del que era el Recòndit?
No.
Ni idea.
I el Masalba encara menys, suposo.
Tampoc, tampoc, tampoc, confesso.
Però bueno, això de Recòndit ja suggereix una mica, no?, d'allunyania i d'estar amagat.
Escolta, a descobrir país i pàtria, vull dir que per això estem...
I tant, jo encantada.
També, jo hauria de saber també on és el Masalba, que no ho sé.
No sé si està el terme municipal del Pla de l'Estany, aviam si em fan que sí o que no.
A mi em sembla que sí.
Ah, no, doncs mira, ens hem equivocat els dos.
Bueno, en qualsevol cas, nosaltres parlarem del que toca.
Escolta, però el cartell posa Festival Recòndit Pla de l'Estany.
Clar, és Pla de l'Estany.
Això ho he llegit, això ho he llegit.
El Masalba a Tarradelles.
Ah, mira.
Crec que està a Tarradelles.
Sí, està a Tarradelles.
Doncs mira, qualsevol cas.
Tentoc conec a Tarradelles.
Sí, ja ens ho trobarem.
20 de setembre, el Masalba, vaja, vull dir, tindrem-ho allà, en aquest bonus track del Recòndit, una mica la gent.
Què pot esperar?
A veure, soc jo i dos companys més, el Marc Llinàs i l'Andrea Farina.
i farem, si no m'equivoco, 20 minuts cadascun d'estàndard del nostre material.
O sigui que tinc entès que hi haurà lloc també un tast de formatges.
Per tant, si no us agraden els acudits, doncs podeu estar ben contents allà gelant.
Vosaltres arribareu amb el tast de formatges, no? Poder ja.
Sí, la veritat que estem contents, eh? Perquè hi ha tres dies, no?
I hi ha un tast d'oli, un dia, un tast de mel, si no m'equivoco, i un tast de formatges.
Estem molt contents que ens hagi tocat el dia del tast de formatges.
Evidentment. A més, t'anava a dir una cosa i és, el Recòndit es caracteritza per, bueno,
per una coseta que jo crec que al final a vegades als artistes us agrada molt
i és el caràcter tan i tan íntim que es genera entre públic i artista.
Vull dir, entenc que també és un al·licient també per a vosaltres a l'hora de plantejar aquest tipus de bolus.
Sí, totalment. Fer-ho en espais així petits et dona una relació molt estreta amb el públic, no?
Més que, vull dir, l'estàndup ja és una mica això, és un gènere que neix com en un...
que neix als bars, no? Gènere nocturn, de bar, la gent a prop i tu explicant coses, doncs,
que en general no expliques així a tothom. Llavors, sí que aquesta proximitat sí que té un valor per a nosaltres.
No et diré que ens facis spoiler, però més o menys que ens expliques aquest dissabte.
A veure, jo crec que tocaré un tema inédit en comèdia que és la crisi dels 30.
Oh!
La crisi existencial en general. Vull dir, sí, al final els còmics parlen de les seves neures.
Això és així. Llavors, el tema és com les explica cadascú, no?
Però bàsicament això. I també investigaré una mica sobre el pla de l'estany, per exemple.
Faré una mica d'exploració de territori, em documentaré, com a bona periodista que no soc,
per veure, a veure, què puc dir d'aquesta gent.
Doncs, oi, Sherman, Maria Rovira, en aquest cas, moltíssimes gràcies.
A vosaltres?
Molt bé. El tast de formatges?
Anirà molt bé, això no estic convençuda.
I després, que vagi superbé també el Mas Alba amb aquest recondit Bonostrac.
Moltíssimes gràcies i que vagi superbé.
Adeu, que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Afra Quintana i Lavinia Martorano
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda
i quan vulguis en podcast a gironafm.cat
L'actualitat en 180 segons
Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país
Tot el que passa a Girona i Catalunya
Concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris
A Girona FM, la gironina
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12
Però de la nit és el temps del Cocodril Club
Tot un clàssic de la ràdio
Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock
Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí
Dissabtes de 10 a 12 de la nit
Aquí a Girona FM 92.7 FM
Cocodril Club
El programa revival de l'Albert Malla
Hasta luego Cocodril
No pasaste de cañar
Hasta luego Cocodril
García i Tarribas Associats
El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona
Amb Pere García i Guillem Tarribas
Explorem el món del cinema
La música, el teatre i els llibres
Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí
Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí
Obre la finestra cultural de la nostra ciutat
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
El més clàssic i el més actual del sou
Cada dos divendres a les 10 de la nit
Al 92.7 de la FM
I en podcast a gironafm.cat
La Càpsula
El programa dedicat a la música sul
Amb Oriol Mas
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet
Els Quatre Rius
Amb saït esvai
Entrevistes, gent, cultura, històries
Girona pren la veu
Al 92.7 FM
A les plataformes i a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
Girona entre vestidors
Vols descobrir que es cou a Fira de Girona?
Els dijous, un cop al mes
Alexandre Cantos et posa el dia de les activitats
Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira
Amb totes les anècdotes i curiositats
A Girona FM i també en podcast
Som la teva veu
Som la gironina
L'Alternativa
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical
I el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa
Els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit
Presentat per Ryan Martin
Welcome to L'Alternativa
A Girona FM
La Gironina
Escacs en Joc
El programa més estratègia de Girona
Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda
Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs
Si juga les peces a Girona FM
Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda
Som la teva veu
Som la gironina
Recupera tota la programació a gironafm.cat
Tots els nostres continguts de quilòmetre zero
Informació, entrevistes, esports, cultura
I tot el que passa a Girona
Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat
Disponible on i quan vulguis
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
Fes una foto del terrat
Que des d'aquí es pot veure en Mart
La roba estès al meu agost
Un camp d'espigues i cargols
ADN Gironí
ADN 92.7
La ràdio de Girona
You ready to fly?
D'aquí es pot veure en Mart
I ja escoltem de fons
Som More Blues
La porta d'entrada al Fly On
Que és el segon disc
En aquest cas el segon treball de Silver Flame
Per poder comentar la jugada de Girona
I també del concert que tindran a la Girona
Ens acompanya Jordi Turon
Bon dia i ben tornat eh
Vull dir
Vull dir
Si el t'haurem de posar en nòmina
M'encantaria
I també ens acompanya el Jordi Vila
Bon dia
Bon dia
Els dos de Silver Flame
Primer de tot
Pregunta obligada
Segon disc
I em sembla que també
Una passa endavant
Sí
Bastant
Bastant
Perquè el primer ja fot set anys
I aquest segon és el
Després del confinament
El coronavirus
Tot això
Ens van com
Renovar tots els temes
Que teníem d'aquella època
Perquè tot sonava fosc
D'una època
Que no estàvem gaire contents
Que tothom ho va passar malament
I ens van com renovar
Va ser com un
Reviure
D'alguna manera
I sí, sí
I el Flyon és seguir volant
I amb
En frescura
Amb ganes
Com si fos un primer disc
Quasi
És posar color
El blanc i negre
Per entendre
Sí, una mica
Una miqueta nova
Va per aquí, va per aquí
No, no
El Flyon
No estem molt contents
És una miqueta
El que deia en Jordi
Les cançons d'aquesta
Segona etapa
Unes cançons que vam
A gravar
A Vila Olareig
Un local
Fantàstic
Que s'anomena
El local
Mar Pinya
I és un disc
Que l'hem gravat en sessió
O sigui, en sessió real
El que vam tocar
Allà
Anava tot
Anava tot a missa
Saps?
Vull dir que tot
Es va gravar solos i tot
Llavors
És guapo perquè
Perquè el que heu sentit
Ara amb el disco
I el que sentirem escoltant
Tot el disco
És el que probablement
Així tal qual
És el que sentirem
A la Mirona
Aquest divendres
Que presentem el disco
Sí
Anava a dir
Com us vau trobar
Els de Silver Flame?
Sí, veníem
D'una altra banda
Banda del Lluio
Val
Que van estar
Els seus anys
Lutant per Girona
I per Catalunya
I
Bé
I a part
Abans
Alguns eren companys
D'escola
Fins i tot
Bé
Això
De tota la vida
I al plegar
Aquella banda
Doncs vam decidir
Seguir
Però canviar
Cantant i tal
Buscar una altra
Una altra personalitat
A la banda
I vam trobar la Sheila
Que és el millor
Que vam poder fer
I així vam poder
Hosti
Doncs com
Renovar una mica
Les energies
D'una època
No?
Clar
Jo ara ho deia
Us estem sentint
I a part
Jo et diré
És un rock
Rock
Rock
Rock
Sí, sí
Una clàssica
Exacte
Sí, sí
No, no, que ja està bé
També
Hòstia
Vull dir
És que al final
És que ara sempre
No, és que veritat
Ara sempre tirem
Amb la punyetera
Música Fusió
Que tot fusiona
A amb B
Vull dir
Naps amb cols
I peres amb pomes
Saps què et vull dir?
I al final
El vostre és un rock
Rock
Rock
Rock
No?
No estalsics
Per això et dic
Vull dir que també
Rock clàssic
I una miqueta
El que dèiem abans
De
Tot tocat en directe
I
Saps?
Bueno, això que passa
Últimament
Que sents molta música
De vegades pregravada
Sampes
I que es canta
Al damunt
Bueno, nosaltres som
D'aquesta vella escola
Aquesta és terpe
Que no mors mai
Que és de
Tot fer-ho en directe
I inclús amb improvisació
Que també ens agrada
Això en els directes
Sí?
Sí, sí
Sou molt de muntar-vos
Un solo de guitarra
Allà al mig
Sí, sí
I a veure què passa
Tu tira, tira
Tu tira
Sí
És de les frases
Que més m'agrada
Que està
Tu tira
Tu tira
Ai
Escolta
I
Us anava a dir ara això
Quan plantegeu el disc
Al final és el que
Comentaves ara una miqueta
Però
És a dir
La gent
Quan vagi a escoltar-vos
En un directe
Es trobarà bàsicament
Les capes musicals del disc
Amb el xou
Punto
És a dir
No hi haurà pas alteracions
En aquest sentit
Ni d'agafar
Ni de dir
Hòstia no
No hem fet col·laboracions
Gran delinqüència
Tot el que està gravat
Som nosaltres
Ens van cedir
Un jamon
Que és un piano
D'aquests antics
D'iglèsia
Modificat
Per tenir un sol potent
I aquest jamon
El portarem al dia
La presentació
O sigui
Tot el que sona
Ho executem nosaltres
És
Una estetat
Brutal
Sí
Abans parlàvem
Que l'havien gravat
Al local
Aquest estudi
De Vilablareig
També
A la Carabé
Hi ha un parell de cançons
Que van gravar
Fa pocs anys
Amb en Javi Galvan
El baixista
Que ell comentava
Estaven als controls
I tocava
A la vegada
Hi ha un parell de temes
D'aquesta segona etapa
Primera etapa
A la Carabé
Entenc
És el que us deia
És que ara parlant amb vosaltres
Us veig
Com si fos el vostre
Primer fill
Novament
O sigui
És el vostre segon
Primer fill
Sí
L'estimem igual
Però sí
Després de tant de temps
Teníem ganes
D'ensenyar algú nou
Teníem moltes coses
A ballar
A la botxilla
I hòstia
Jo
Hem tingut que
Que triar bé
Triar bé els temes
Que fossin frescos
Que no fossin apàtics
O que no fossin tristos
I és veritat que és un primer fill
Perquè
És el primer vinil que fem
Saps?
A llarg dels anys
Havíem fet allò amb aquestes
TDs
Tal
Però vinil
No n'havíem fet mai cap
No?
També ho entenc
Perquè no és tan fàcil fer vinil
Ah no?
No
No no
Hi ha una que és més car
Clar és que
La meva pregunta és
Hi ha ara una fàbrica de vinil
On és?
Sí
On la trobes?
Sobretot a l'est
Però bueno
Al País Basc
On t'hem fet nosaltres
També n'hi ha
Sí?
Ah la
Ostres
No és que ara estàs al·lucinant
Perquè dic
Clar jo ara vull un vinil
Per exemple
Sí
Te vaig a buscar
O sigui on te vaig a fer
Sí
No no
Es pot fer
Es pot fer
Has de treballar més temps
Normalment abans de fer
Tota la tirada
T'envien un vinil
Per fer la prova
No l'escoltes
Dones el Vista i Pla
I tal
I bueno
Això fa que hagis de treballar
Marges de temps més llarg
Per sort hem arribat a temps
No ho teníem clar
No?
No
Pensàvem que
Ostres
El 19 de setembre
Se'ns acostava
Al final
Els atenim
I podem dir que els atendrem tots
Tenim una tirada
De 100 disc
Clàssic en negre
I llavors fem una edició especial
Una amb el disc de color turquesa
De 50 còpies
I una altra amb el disc de color blanc
També de 50 còpies
Que estaran a la venda
Aquest divendres a la Mirona
Divendres a la Mirona
En clau del Miro Rock
Si no m'equivoco
2025
No sou els únics
Vull dir que també podem mencionar
Qui toca
Qui us acompanyarà
Ens enquadrem a dins del Miro Rock
Vale?
El festival de música rock
D'aquí Girona
Un projecte molt xulo
D'en Xai Fortuny
S'ha de dir
I li agraïm
Perquè no és fàcil
Muntar coses d'aquestes
I és la tercera vegada
Que ho fa
Aquest divendres
Primer a les 8 del vespre
Sobren les portes
I primer toquen
De mob rollers
Que és una banda
Que qui no el conegui
Si diem el nom
De Francesc Bertran
El Palut
Gran guitarra
Ell comanda
Aquest projecte
Llavors toca
Dos quarts de 10
Asitúric
Una banda de Vic
Que també presenta disco
El Cardona
Uns magos
Dos quarts d'11
És el nostre ton
Silver Flame
Tenim un bolullarc
Que bolullarc vol dir
Que farem temes del primer
Disc
Farem els temes del segon disc
I també alguna versió
Que aquí podeu veure
No ho veiem més
Bolullarc de dues hores
I finalment
Mister Bien de Vic Caboom
Que sota aquest nom
Que potser no us sona
Si diem Lluís Figueres
I Nuri Thunder
Sí home
També hi seran
Vull dir que és un
Nosaltres presentem disco
I és el que veníem a promocionar
Però si parlem de la nit
És una gran nit
Per tothom que li gradi el rock
Perquè realment és una
Una dinamistia
Però mira, tens raó
Doncs tens raó
Has de venir ja, seguit
Sí home, sí
Ho intentarem
Només faltaria
Aquesta vegada sí, eh
Sí, fugiré de l'Empordà
I vindré directe cap a la Mirona
Sí senyor
Quan això?
Doncs divendres
Dia 19 de setembre
Que de fet
Si puc demanaré festa ja de la ràdio
També
I escolta
Programa gravat
Aquell dia no es fa program
Programa en directe
Programa gravat
I me'n vaig a la Mirona
A fer cua
A les 9 del matí
Com quan vaig anar a veure
Sam 41
Simple Plan
Rolling Stones
O ACDC
Per què?
Perquè volem veure
A Silver Flame
Sí senyor
Que ens han presentat el seu disc
Fly On
Aquí a Girona FM
Jordis
Toroni Vila
Moltíssimes gràcies
Per aquesta estoneta
I que vagis superbé el divendres
A vosaltres
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
Mà, gràcies
X săn
Fins demà!