Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 28 d'octubre de 2024. Passàvem per aquí, en aquest dilluns tan estrany, un dilluns de festa major, un dilluns que sembla divendres. En plenes fires i festes de Sant Narcís, la pluja ens torna a acompanyar un any més per anul·lar algunes activitats, però la festa major continua. I de quina manera? Tota aquesta setmana. I cal recordar també que aquests dies no només hi ha fires i concerts a la copa.
Si estem aquí és per explicar-vos que hi ha alguna cosa més que això. Seguim de Festa Major i seguim també fent gresca tota aquesta setmana.
I avui, 28 d'octubre, prometo que em quedarà la data signada al calendari, perquè avui és Sant Judas, per tant, bon dia i bona hora, Arnau Vila. Molt bon dia. Jo em considero més jesús crist, eh, però... No, ja ho sé, això vol dir que el Judas soc jo, no? Depèn, depèn, hi ha molts més... Qui calla o torga, Arnau Vila, qui calla o torga. Home, hi ha pot ser algun apòstol, també, l'apòstol Seït. Bueno, jo també et diré, eh, vull dir, jo sempre m'ho porto... Avui vas molt vestit, però com d'apòstol una mica, també, eh? Bueno, escolta... Així és blanc i tal, o blanc trencat, diguem-ne.
Nosaltres sí que estem trencats. Home, portem unes jornades que Déu-n'hi-do, eh? Jo ja ho saps, jo sempre m'ho faig venir cap al meu terreny i sempre et diré que la prudència no ens faci mai traïdors. Escolta'm una cosa, t'ha donat temps de passar per fires o encara no? Poquet, vaig fer un voltet quan vam sortir del pregó a la plaça del vi, llavors mirava com estava els ambients i Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la gent tenia ganes de festa major i té ganes encara de fires. I vas poder sopar per fires o encara no?
Fires no, segur que ho farem aquest cap de setmana, si podem. Faràs aquest cap de setmana. Hi ha molta cua, eh? A veure si no quedarà per aigua, perquè aquests dies... El paponazo està ple de cua, eh? Sí, això ja t'ho avanço ara. De fet, hi ha com tres parades semblants amb succedanis i tota la història, però bueno, això és una altra història. Com dèiem, avui un dilluns molt estrany, un dilluns que ens enganxa just abans de Sant Narcís, després del pregó de fires que vam poder viure aquí a Girona FM aquest divendres passat, que per cert el poden recuperar a la web, eh?
i a més a més demà la matarem també, eh? Demà tindrem sardanes, tindrem el pregó, tindrem tot un especial de Sant Narcís, demà no us ho perdeu encara que sigui festa. La ràdio, com sempre, a Girona. Bàsicament el resum és que vol dir que nosaltres també fem festa. A partir d'aquí, avui parlarem de la Fira de Mostres i també encara podrem liar una mica la troca al final del programa amb la Marc Camps. Però anem per parts i ens situem a Fira.
I com acabo de dir, temps de fires a Girona, temps de fira de mostres. Arribem ni més ni menys que a la 62a edició, aviat és dit, tret de sortida demà dimarts de Sant Narcís i fins diumenge 3 de novembre. Qui domina el tema és Corali Cunyat, directora de fira de Girona. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Gràcies per convidar-me. Deixa'm dir-me que a mi em feu por els dos.
Perquè teniu perill, teniu perill. I aneu de gris tots dos. Jo també, eh? Avui és un dia gris, però és un dia d'aquests que a mi m'agrada molt aquests dies. De fet, Girona és la millor ciutat per poder viure aquest tipus de clima, eh? A mi també m'agrada, però clar, just a l'últim dia de muntatge i a les portes de pluja cada dia...
Però quantes vegades t'hi has trobat amb això els últims anys? No, moltes, moltes, moltes, moltes. Però clar, a nivell de producció, no només nosaltres, qualsevol dels esdeveniments que té lloc aquests dies a les fires és un enrenou. I, bueno, però ens en sortirem. T'anava a dir, és la setmana amb més feina de tot l'any per tu o...
És una setmana de molta feina perquè tenim aproximadament 300 empreses que participen a la Fira de Mostres i per tant vol dir que gestionem necessitats de 300 empreses diferents que durant uns dies venen, munten i per tant obren el seu aparador que en aquest cas durarà 6 dies i a través d'aquest aparador de la seva empresa volen arribar amb moltíssims possibles compradors. Al final...
Les empreses que venen a la fira de mostres venen a presentar-se, a donar-se a conèixer, a poder saludar els seus clients, a presentar novetats, i al final, d'alguna manera, les empreses venen a fer negoci. I bé, són dies intensos de feina, però no només ho són aquests, preparar una fira d'aquest estil,
ens porta pràcticament un any de feina. Tota la captació d'expositors, ja ve de fa molts mesos que estem treballant, contactem amb moltíssimes empreses i al final de totes les que contactem aconseguim un any 298 que ens han fet confiança, que seran a la fira durant aquests sis dies i que cadascú vol la millor presentació per la seva empresa. I això vol dir estar molt pendent aquests dies de tothom.
Jo t'he de dir que soc fill de l'Empordà, he viscut aquí a Girona 10 anys pràcticament, però m'encantaria que em definissis en paraules teves què és la Fira de Mostres.
T'ho dic perquè per al públic en general és una fira on hi ha de tot i on hi has d'anar. De fet és així, és una fira que nosaltres tècnicament en diguem multisectorial perquè tenim tot tipus de sectors econòmics diferents i de fet arriba a la 62a edició perquè en el fons ve d'un històric que és que durant les festes de la ciutat, històricament, es feia un mercat on es venien tot tipus de productes.
I, per tant, aquest mercat inicial ha anat evolucionant al llarg dels anys i ara és una fira multisectorial que significa que moltes empreses de molts sectors diferents demanen ser-hi perquè, en el fons, la fira, com et deia, és un aparador per donar-se a conèixer, per presentar els seus productes, els seus serveis, i, per tant, en el fons, som una eina de màrqueting al servei del teixit empresarial gironí.
que ve d'arreu del territori de les comarques gironines, també ens ve gent de fora, de fora de les comarques, però que en realitat venen a presentar i exposar-se davant dels 60, 70, 80 mil visitants que tenim al llarg d'aquests dies, depenent de l'any. Per tant, és un aparador per les empreses.
I també una demostració de força del sector econòmic gironí. Totalment, totalment. A més, tenim empreses que fa molts anys que participen i que, per tant, tenen un llarg recorregut, però també tenim moltes empreses noves que s'inicien en sectors emergents i que també volen ser-hi. I, per tant, això també demostra aquest perfil emprenedor que té el gironí. Molts de nosaltres, doncs,
No només treballem en les nostres feines ordinàries al dia a dia, sinó que emprenem i tenim altres projectes, no? I això també té cabuda a la Fira de Mostres. Abans ho has avançat una mica, però l'altre dia parlava amb Isabel Oliva, la poeta, que recordava l'inici de la Fira de Mostres. O sigui, imagina't, em va explicar que al carrer eren quatre fusters que ensenyaven una miqueta la seva feina. Tampoc et puc preguntar què passava fa 60 anys, perquè no hi érem, però...
Des que hi ets tu, com ha evolucionat la fira per tal d'explicar-se avui en dia? Bé, han passat diverses coses, no? Evidentment, per una banda, jo crec que la pandèmia va suposar un canvi, no només a la fira de mostres, sinó al sector de les fires de manera generalitzada, i et diria en el sector de les empreses o inclús en el dia a dia nostre,
Trobo que sí que va forçar molt el Covid a la digitalització, a la transformació digital del sector econòmic i això s'ha notat en alguns aspectes perquè moltes empreses ara aprofiten molt més la tecnologia per donar-se a conèixer i per arribar als clients i per tant això evidentment té un efecte en el seu pla estratègic i en el pla de màrqueting de cada una de les empreses.
Però, per altra banda, també crec que la pandèmia ens ha ajudat a posar en valor precisament la presencialitat, que és el que aconseguim a les fires, aquest contacte directe entre l'expositor i el visitant. I, de fet, ara que ja fa uns anys de la pandèmia i hem tingut l'experiència d'haver fet fires virtuals i fires presencials, els diversos estudis van acabar demostrant que on es genera més negoci
evidentment és en les fires presencials, en la presencialitat, en el feeling, en trobar-nos, en explicar-nos, en poder tocar el producte. En aquest sentit, la pandèmia va trencar potser unes inèrcies, no negatives, però sí unes inèrcies que ja es donaven per sobreenteses i que han posat en valor altres coses?
Sí, sí, jo penso que és total, no només en la manera de funcionar els recursos humans de les empreses, sinó les pròpies empreses en la manera de gestionar-se a si mateixes i en la manera de presentar-se. Nosaltres al final som una eina de màrqueting que servim perquè les empreses puguin arribar a l'usuari final i al principi ens va fer molta por perquè, com et deia, la transformació digital ens va fer arribar a pensar que les fires desapareixerien i que tot es faria en format virtual, no?,
però en canvi penso que va donar valor a la presencialitat i en aquest sentit estem contents. També amb què ens va afectar? Doncs que el calendari de fires d'arreu va canviar, com que alguns esdeveniments es van haver de suspendre quan es van aixecar les restriccions, doncs alguns esdeveniments es van començar a celebrar amb dates diferents de les que s'havien fet anteriorment i això ha fet que sectors que potser participaven en el nostre cas a la fira de mostres
doncs ara no hi puguin venir perquè quasi coincidim amb alguna fira especialitzada. Però per contra, obrint una miqueta més el foco i l'espectre, vull dir, més enllà de la fira de mostres, això s'ha demostrat també amb una agenda bastant atapeïda de fires, o sigui, Girona, ciutat de fires.
Girona és una ciutat de fires, és una ciutat de cultura, és una ciutat de gastronomia, però també és una ciutat de fires i de fires i mercats, i nosaltres a poc a poc ens hem anat recuperant i cada vegada tenim més esdeveniments. No només els que organitza directament Fira de Girona, que són promotors d'alguns esdeveniments, sinó que torna a haver-hi una tendència a l'alça i positiva de promotors que aposten pel Palau Firal com a espai per organitzar-hi el seu esdeveniment.
Nosaltres tenim una llicència que ens permet acollir qualsevol tipus d'esdeveniment, des d'un esdeveniment polític, un meeting, una activitat cultural, hem celebrat darrerament diversos concerts, però també podríem organitzar una gran obra de teatre, per tant, esdeveniments culturals on l'aforament pot ser elevat, esdeveniments esportius, esdeveniments gastronòmics, trobades d'empreses, per tant, tenim un espai on hi han de passar coses i al final el que volem...
és que cada dia n'hi passin més. I en aquest sentit penso que sí que s'està notant la recuperació de la iniciativa privada i de l'aposta per la ciutat de Girona, que és una ciutat que aporta moltíssim, tant a les empreses que participen o que ens fan confiança, com també als usuaris que venen a l'esdeveniment que estiguin buscant.
Fa uns dies a la presentació parlaves de salt qualitatiu en imatge de la fila de mostres. Què vols dir exactament amb això? Sí, sobretot nosaltres al final posem la carcassa, nosaltres posem l'edifici i al final la bellesa de l'espai depèn molt també de com participin les empreses.
Parlàvem d'aquest salt qualitatiu perquè, pel que ens diuen, perquè fins que no hi ha la producció final, les empreses aquest any invertiran més o dedicaran més esforços que el seu espai, la seva botiga, la seva empresa es pugui representar d'una manera millor.
i amb un nivell de més qualitat. Per tant, si entre tots fem aquest esforç, al final la fira ens queda més bonica, més envellida. I per tant, anàvem per aquí. El tipus d'empresa que sembla que hem captat nova, doncs també sembla que ajudarà que hi hagi aquest canvi.
Parlaves de noves empreses, gairebé 300 empreses, si no m'equivoco. El sector més potent que tenim ara mateix a Fira de Mostres, quin seria?
Sobretot el que fa referència a temes de l'allar, construcció, reformes... La tendència ha anat cap aquí aquests darrers anys. Hi havia hagut fa molts anys molta participació del sector dels cotxes, que això també vam notar un canvi arrel de la pandèmia, la falta de xips, us en recordeu, que no hi havia producció i allò ens va afectar i no hem recuperat moltes de les marques, tenen altres espais on participen.
I després tot el que fa referència a la maquinària agrícola que, com et deia, coincideix amb una fira que es fa a Saragossa i que, per tant, moltes grans empreses han decidit participar més en aquest tipus de fira especialitzada. En canvi, tot el que fa referència a la llar, rehabilitació, construcció...
Això ja vam notar un creixement post-pandèmia, durant la pandèmia la gent va invertir molt en millorar els seus espais, l'haver d'estar molt més a casa i això sí que ho hem notat. I després sí, molta més presència evidentment de tot el que fa referència a la sostenibilitat en general.
Quan parlem de vehicle, vehicle elèctric, o híbrid o elèctric. Quan parlem d'energia elèctrica, doncs tot el tema de les plaques solars, per exemple. Per tant, són sectors que han anat apareguint aquests darrers anys i que van creixent. Evidentment, nosaltres intentem
trobar un equilibri entre sectors. És a dir, el que fem és que hi hagi representació de tothom i que continuï tenint aquesta essència de fira multisectorial. Però sí que hi ha alguns sectors que es mantenen o que creixen i alguns altres que han frenat o que han anat a menys. Després també, òbviament, tenim com sempre a la planta de dalt la representació del sector de l'alimentació
a més a més amb un escenari gastronòmic que en diem nosaltres que és un escenari que gestiona el segell agroalimentari Girona Excel·lent com sabeu és un segell de qualitat de la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç en el que fan és donar un segell de qualitat als millors productes del territori gironí i durant aquests dies vam fent tastets i presentacions de producte perquè la gent conegui aquests productes que estan en aquest catàleg
com a catàleg d'alta qualitat gastronòmica. A més a més, parlàvem ara de creixement, sí que és veritat, em sembla que tenim unes tres empreses més que l'última edició. Ja teniu ocupat, em sembla, tot el Palau de Fires, també el Camp de Mart.
Pregunta, hi ha algun límit en aquest sentit a nivell de capacitat? És a dir, estem començant a arribar una miqueta al límit o encara hi ha espai? No, no, hi ha espai per créixer. Ja ens ho farem, o sigui, ja ens ho trobarem. No, hi ha espai per créixer. De fet, la gent el que voldria és que féssim un salt i tornéssim a créixer com el volum d'empreses teníem abans de la pandèmia, que, segons recordeu, arribàvem a tocar de les atraccions. Sí.
El problema, i en aquest cas a vegades la gent no hi pensa, és que els costos s'han multiplicat moltíssim i nosaltres per poder oferir metres expositius a la Devesa hem de muntar, com sabeu, aquelles carpes blanques que van amb tarimes reforçades, tot el tema elèctric, que sigui l'internet i el cost de muntatge de totes aquestes carpes és molt elevat. Per tant, només anirem creixent
carpa a carpa si realment som capaços d'omplir-lo. I com que el creixement està siguent sostingut, però de moment no és suficient per posar una carpa més, en aquest sentit som prudents, perquè el que sí que tenim claríssim és que els costos de producció no els estem repercutint a les empreses. És a dir, l'increment de cost que hem viscut aquests tres o quatre últims anys
no s'ha repercutit a les empreses perquè segurament després seria impossible la seva participació per tant és un cos que assumeix la fira i per tant intentem ajustar al màxim els costos però encabiri el màxim volum d'empreses possibles perquè tinguin espai i puguin participar i aquesta és part de la meva feina anar decidint aquests petits creixements si són assumibles o no
Una valoració bàsicament de riscos i d'avantatges. Correcte. Per cert, has fet mai un CUP de Rubik, tu? Sí, però jo em quedo en callada. A mi me n'hauran d'ensenyar aquest any, perquè tenim... Si vols explico, perquè veig que tu has... Molt xulo. Ara fem una miqueta d'explicació. T'he llançat la pregunta expressament. Que la gent no es pensi ara que ho han dit perquè sí. Ho dic perquè tenim campionat de CUP de Rubik també com a novetat aquest any a la Fira de Mostres.
Correcte, correcte. Tenim un campionat, serà el primer que celebra les comarques gironines i durant els dies 1, 2 i 3 de novembre, o sigui els últims dies de fira, acollirem experts d'arreu del món. Em sembla que venen persones de 16 països diferents.
s'han apuntat unes 125 persones crec que hi havia 125 places 125 16 països i és el campionat validat per l'associació del cúbic perquè ens entenguem que és l'organisme que regula aquesta disciplina i per tant serà el campionat de resoldre aquest trencaclosques hi ha com diverses versions del cúbic
i serà aquest campionat que no només ens permetrà poder participar en tallers on ens ensenyaran les tècniques per saber-lo resoldre ràpid. Està a YouTube, si ho busqueu també, el que passa és que no anem pas tan ràpid. No anem ràpid, eh? Però a més a més el campionat. Per tant, penso que pot ser divertit, interessant i al final nosaltres, al final a la fila de mostres el que volem és que hi passin coses i que...
diversos col·lectius o diverses iniciatives puguin trobar en la fira de mostres un espai, com et deia, per donar-se a conèixer, per fer arribar el seu missatge. En aquest cas, evidentment, és una activitat lúdica en la qual hi participaran diverses persones aficionades a aquest joc.
i per tant el que fem és donar a conèixer el joc i aportar un espai on al final la gent s'ho pugui venir a passar bé més enllà del concurs però després també a la Fira de Mostres al final acollim altres iniciatives d'altres col·lectius que volen ser-hi per exemple el Col·legi d'Arquitectes exposarà les fotografies dels projectes dels seus premis això també hi té cabuda nosaltres al final
A la Fira de Mostres el que volem és que s'hi pugui representar una mica de tot allò que va passant a la ciutat de Girona o al territori i per això...
Totes les iniciatives que se'ns apropen i que creiem que encaixen, que són serioses i que tenen un sentit, doncs els intentem col·locar a dins la fira de mostres, que en el fons és una fira que acompanya les festes de la ciutat, no? I tenim una carcassa molt grossa, muntada, li hem de treure profit perquè costa moltíssim i per tant totes aquelles iniciatives que ens semblin interessants hi podran ser.
57.000 són les persones que van venir l'any passat, entenc que l'objectiu, o les previsions, més que objectiu, és superar-les. Ens agradaria superar-les, perquè aquest any són sis dies. També és veritat que l'efecte pluja té un impacte en la visita, però bé, nosaltres esperem arribar al màxim de visitants possibles, tot i que quan fem les enquestes finals,
la valoració que fan les empreses no és tant pel volum de visitant, sinó pel negoci que ells en fan, o saben que en faran, perquè al final durant sis dies fan visites i parlen amb els possibles clients, però és durant l'any que es van gestant realment tots aquests negocis, aquests intercanvis comercials. Coralí, t'hem retingut 20 minuts gaire poc ara de mirar el WhatsApp o...?
No, de moment encara no. No, anem bé, anem bé, anem bé. Doncs que comenci molt i molt bé aquesta fira de mostres, com hem dit, comença demà, dia 29 d'octubre, dia de Sant Narcís, de 10 del matí fins a les 8 del vespre, ininterrompudament, fins al diumenge, dia 3, i pels amants del CUP de Rubic, doncs mira, que també hi vagin l'1 i 2 i el 3, que segur que s'ho passarà molt i molt bé. Cololi Cunyat, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de caimar Hasta luego cocodrilo
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Viu la Fira amb els 5 sentits. Observa les propostes més innovadores. Tasta els productes de proximitat. Flaira l'aroma de les grans idees. Palpa les tendències que estàs buscant. I escolta tot el que tenen per explicar. Vine a la 62a edició de la Fira de Mostres del 29 d'octubre al 3 de novembre de 10 del matí a 8 del vespre al Palau de Fires de Girona.
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel Centre Comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El País del Shopping. Amb marques com Zara, Adidas, Bersques, Tradivarius, Mango, Lettis i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, del País del Shopping.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I amb aquesta música de fons donem la benvinguda a la nova troca. Tornem a liar la troca aquí a Girona FM, als Quatre Rius, i per fer-ho, com no podia ser d'altra manera, Marc Ams, bon dia i bona hora. Molt bon dia, plujós, dilluns abans de Sant Narcís. Has vist? Has vist, sí. És ben bé que la vida ens està dient coses. Avui Sant Judes, eh, també. Ah, Sant Judes, ah, boita. No em treixis gaire. No, no, avui no, avui no.
Tu, escolta, et sembla si escoltem la tornada de la cançó? Perquè em sembla que ens dirà bastant del que hauríem de estudiar avui. Sí, no? Sabem quina és, no? Nosaltres la coneixem, però a veure què ens diu. A veure.
Es cantera bonica, puntera aburrida, Girona es mirarà.
És que volíem que sentís aquest Girones, mira, però no es toca, Mar. Sí, bé, és de Fiasco, el grup Fiasco de Sarrià de Ter de Girona, es va escriure l'any 2010, crec, reflexava una Girona diferent d'aquesta del barri vell, però ara continua potser tenint sentit amb aquest procés de canvi que està vivint sobretot el barri vell i que és el que parlarem avui.
A més, jo t'anava a dir, que són uns avançats al seu temps, eh? T'ho dic perquè això ja fa la tira d'anys que va començar aquí a Girona. Tu vas viure mai a Girona? Sí, sí, sí, i vaig viure just abans de la pandèmia, i durant la pandèmia vaig viure a Girona. Saps què pagava jo de lloguer per una habitació quan vivia aquí a Girona? A veure... 95 euros. Això és impensable. A plaça d'octubre, eh? Sí, sí, sí, sí. M'imagina, 95 euros. Exacte. En fi...
Sí, clar, són, diem, uns avançats al seu temps, però és que aquest procés de transformació de la ciutat, que ara en parlem molt, que és la gentrificació, també es diu que ja fa 40 anys que va començar amb la transformació, amb el pla d'acció al barri vell que va impulsar en Quim Nadal, però parlarem ara de la gentrificació que està passant els darrers anys a la ciutat.
I que se'n va començar a parlar sobretot a partir del 2017, quan una associació de veïns del barri de Sant Pere Galligans es van començar a mobilitzar quan van veure que eren expulsats veïns, gent gran, d'un bloc d'edificis. I bé, crec que és un bon tema per avui parlar, que són fires de Sant Narcís.
Em sembla increïble, i ja ho hem dit, i més per parlar d'aquest procés de gentrificació que viu a la ciutat ara mateix. Exacte, sí, hi ha qui pot estar-hi més a favor, més en contra, però el que està clar és que ara per ara poca gent nega aquest fenomen, que és evident, als carrers de la ciutat, i un fenomen que aquí a Girona sí que té una característica molt concreta.
i és que està lligada al ciclisme que en altres ciutats sabem que és molt diferent i passejat per aquest barri vell es veuen molts ciclistes i molts negocis de bicicletes parts on abans hi havia botigues de tota la vida on hi havia floristeries i cistelleries ara es troben aquests negocis de bicicleta hi ha restaurants per fer branys en comptes de fer vermut i el que a molts ens dol és que hi ha una rellotgeria de luxe on abans hi havia una llibreria centenària
Imagina't. La Geli, sí, l'altre dia també passejava, no sé quin va dir, que hi ha una llibreria a prop del pont, de les ferreteries velles, que és el pont Eiffel, que és Calmot, que està al costat de molts negocis que tenen el Germán Roca i algú va dir, per favor, que aquesta llibreria infantil tan bonica almenys no es toqui. Sí.
És a dir, a més és un canvi d'escenari que jo crec que l'hem viscut tots, i l'hem viscut tots com molt al ralentí, és a dir, primer era una botiga, després era una altra, després era una altra, i al final això inevitablement també afectava els veïns i veïnes. Vull dir, jo crec que ens hi hem trobat tots, perquè el preu al final del lloguer va pujar, també és veritat que hi ha realitats diferents dintre del mateix barri vell, vull dir, és...
Hi ha realitats bastant heterogènies, però sí que és veritat que si el 2008 només hi havia dos pisos turístics, em sembla, al barri Vell, dos, eh? El 2008. Aquest estiu em sembla que l'Ajuntament en comptava uns 475, que seria el 15% del seu parc d'habitatge allà, eh?
Sí, gairebé no riu el 15%, però sí, el 15% és el topall que va fixar l'Ajuntament de pisos turístics que hi podia haver al barri vell. La resta de la ciutat de barris crec que és el 4%, però tot i així els veïns del barri diuen que, a veure, el 15% del parc d'habitatge que hi ha al barri vell també ho consideren excessiu, aquestes més plataformes veïnals que han aparegut com més barris, menys pisos turístics.
I a més, mira, vols que et digui la definició de la paraula gentrificació? L'estic esperant. Sí, bàsicament perquè me l'han preparada, no et pensis perquè jo l'he d'allò. Això de l'antropòleg Manel Delgado la defineix com tot centre marcat com a històric a les guies o inventaris en reclama per poder exercir com a tal mantenir allunyada la vida real amb tots els seus ingredients d'inestabilitat
incompatibles amb la tematització de la qual és objecte un territori per ser, en aquest cas, posat en venda. Mare, explica'm una miqueta això, sisplau. Sí, això de fet ho denuncia molta gent que viu i que escoltarem avui les seves veus de testimonis, que és que el barri vell, bàsicament, s'ha convertit en un decorat, en un...
en un aparador, en un lloc de pas, però no en un lloc on viure i on habitar-hi i on fer-lo viu. És el que comentàvem l'altre dia també a la passada troca, que parlàvem dels temes d'habitatge en els entorns rurals, sobretot a l'Empordà, que s'han convertit en pessebres. Doncs una mica passa el mateix, no? I a mi, realment, veure Girona d'aquesta manera...
Jo recordo quan era, quan tenia 15 anys i anava amb tren fins aquí a Girona, jo a Girona no era un lloc on jo el trobés bonic o el trobés lleig, era un lloc on jo hi anava, anava a comprar-me arracades al plàstic a estor, anava a l'antiga a fer-me un, com es diu allò, de xocolata que fan, ara no em surt. Crec.
No, xocolata, un suís, a fer-me un suís a l'antiga, a comprar robes al Partizano, a anar al Niguignogui... És a dir, menjar un gelat a la Gioconda també, però ho veies amb uns altres ulls. I a mi em sap greu ara veure-la així, que veure-la que està despampanant, però que cada cop és una ciutat que perd personalitat, que perd l'encant, que és allò que al capdavall fa que una cosa sigui autèntica...
I a mi em fa l'efecte que Gironara cada cop està més a prop de seu una còpia de qualsevol altra ciutat que està perdent. Doncs mira, en relació a tot això, Ruth Glass, sociòloga britànica, va, vaja, va encunyar aquest terme, o en aquest cas el va definir, ve en aquest cas de l'anglès gentrification, l'any 1964, o sigui, imagina't, aquí ens pensem que som pioners en moltes coses, doncs no, tot està inventat. Per parlar de la transformació d'un barri que també va viure al seu
el procés de gentrificació, no només al barri, sinó tota la ciutat amb un boom immobiliari bastant important, especialment a partir de la dècada dels 70 fins aproximadament als anys 2000, que és Londres, i és que ella ho defineix així, textualment. Un per un, molts dels barris obrers de Londres han estat envaïts per classes mitjanes. Cases enronen...
com? Ròneges. Ròneges i modestes han estat comprades un cop els seus arrendaments s'han acabat esdevenint residències elegants. Un cop aquest procés de gentrification comença en un barri, progressa ràpidament fins que tots els seus antics habitants de classe obrera n'han estat foragitats i tot el caràcter social del barri capgirat. És a dir, bàsicament per entendre'ns. I posant-ho en plata...
Aquí Girona, el barri vell era el barri xinu. Sí, exacte. Correcte. I ara no, ara és el barri vell de Girona.
Sí, sí, sí, i de fet també hi vivien comunitats gitanes que van ser desplaçades. Crec que també aquesta, i el que diu la Ruth Glass és interessant, que la gent ha de marxar, però també hi ha tota una manera de fer d'associacionisme, de caliu social o de maneres d'organitzar-se que també, evidentment, canvia. I llavors també volia dir que gentrification ve de la paraula gentri, que vol dir classes burgeses altes o noblesa baixa.
I bé, en tot cas, avui vivim una nova onada, una onada diferent, diguem-ne, de gentrificació a la ciutat, si ja diem que va començar 40 anys abans, però ens centrem en el que s'està vivint avui, i de fet hi ha gent que s'hi mostra en contra de tot aquest procés i transformació de la ciutat, i també hi ha gent, i això també s'ha de dir, que no li molesta aquesta transformació i que també li agrada...
com és l'actual Barri Vell, però avui sobretot donem la veu a persones i testimonis que s'han vist afectats per aquesta gentrificació. Doncs mira, precisament sobre això, i de fet n'hem parlat alguna vegada aquí als Quatre Rius, ho farem amb veus que van recopilar els artistes Raquel Morón i el Cesc Cidera també. Fa uns mesos aquests dos artistes van presentar el projecte SOS, un recorregut immersiu sonor pel Barri Vell,
que de fet va ser dels primers temes que vam fer aquí en aquest programa, imagina't, que decidíem fa un any d'això, a través d'experiències d'habitants que expliquen l'evolució del barri vell al llarg d'aquests últims 40 anys. Sí, i hem entrevistat la Raquel Moron i ens ha explicat què els va motivar a impulsar aquest projecte.
És un projecte que fa molt de temps que el tenia al cap crec que d'alguna manera el tema de la gentrificació ha quedat com molt palès a ciutats com Barcelona o a capitals com Lisboa i altres capitals europees i de fet a nivell mundial
Però a Girona era com, d'alguna manera, com molt silenciat, no?, que aquesta imatge de Girona m'enamora, però, bueno, què estava passant amb tots els veïns i veïnes, no?, per això d'aquest subjecte d'obsolescència silent, és a dir, que no l'estàvem com escoltant. I en aquest cas, mira, una de les reflexions impactants és el que explica una antiga veïna del barri, la Dolors Maset, a qui ja podem escoltar.
M'ha quedat aquesta recança de no saber la història d'antics habitants d'aquell edifici, que potser els van fer fora per posar-m'hi a mi. I llavors jo vaig trobar-me en aquesta situació, la mateixa, que gent que podia pagar-ho va venir a ocupar el pis que estava jo. En aquest cas va viure 10 anys al barri i explica que el seu cas és el d'un desnonament invisible.
Gent que ha de marxar del lloc sense que hi hagi, com que no era una hipoteca, no era res, però hi havia un problema econòmic, hi havia un problema que et fan fora i que no tens un altre lloc on anar. Sí, i molta gent també se sent expulsada. També han canviat els habitants que hi ha al barri. Per exemple, ara es veu que pràcticament no hi ha pisos d'estudiants. Seït, quan nosaltres estudiàvem, estava tot ple d'estudiants.
I és que, segons l'Associació de Veïns del Barri Vell, diuen que, per exemple, per parlar de preus, el 2013 els lloguers estaven entre 450 i 550 euros, mentre ara diuen que oscil·len els pisos més petits, segurament més rònecs, perquè encara n'hi deu haver...
estan als 800 euros i poden arribar fins als 1.700 als apartaments de luxe. I s'han quedat curts. I s'han quedat curts. Jo seguro. Sí, sí. I és que el que també passa és que molta gent no li renoven el contracte, és el que potser li va passar a la Dolors, i és el cas de l'Adela Camanyo, que ara mateix es troba en un procés de desnonament. I ella, escoltem-la, perquè es defineix com una pedra del barri vell que resisteix.
Soc l'Adela, soc com una pedra del barri Bell, en el sentit que és difícil a vegades ser dona i ser suficientment resistent tenir els valors d'una pedra. Sembla que la pots trepitjar, però realment té una força. Amics han marxat, coses que han passat i tu vas ser resistès com una pedra.
Clar, les veus recopilades per aquest projecte SOS també denuncien que no hi ha lloc ni jocs pels infants al barri vell. De fet, ho ha explicat el veí Ferran Rodríguez. Quasi no hi ha mainal aquí al barri vell.
Clar, gent que vulgui venir potser a viure tot l'any aquí al barri vell sense haver-hi, amb gent d'identificació, que pugui, que podré que si diu, que no tens serveis al teu barri, que vinguin una parella, jo que sé, de Califòrnia, amb dues menades petites, no tenen a l'escola o de sol, no tens llibreries, no tens on portar el teu nen a jugar al barri vell, no tens un barri infantil, de part d'un grunxador, eh?
Si no tens aquests serveis, potser aquesta gent tampoc hi ve. I en Ferran, a més, diu que ara se sent un estranger en el barri on ha viscut els últims 20 anys. Comprar una botiga, una bici de 2.000 euros cada setmana, és que no m'interessa. M'interessa tant la papereria, m'interessa anar al sabater, m'interessa comprar molts pantalons, o una botiga de menjar a la carrosseria. Tot això és el que...
s'ha anat expulsant del barri. Per què? Per pujar lloguers, per pujar impostos. Llavors, clar, te ve una gran empresa i te monta la marca de bicis aquí de puta mare i, clar, que paga el lloguer que vulgui. I això va creant que la gent que vingui aquí ja no és ben bé la que viu al barri.
La gent ha de marxar, perquè si jo aquí, en aquest barri, no tinc on anar, ni a comprar, ni a divertir-me, ni a sortir a passejar, i m'assento un estrany, que clar, si el que m'ho trobo tot són guiris, que ningú parla amb el meu idioma, només me pregunten on està aquest carrer, o on està la catedral...
I en aquest recorregut sonor, els veïns i veïnes també porten les seves solucions, i és que els artistes, en Cesc, la Raquel, defensen que aquesta saviesa i coneixement popular ha de ser escoltada i que s'hauria de transformar també en polítiques. Defensen, per exemple, aquests veïns més serveis que hi hagi al barri, per exemple, biblioteques, no hi ha una biblioteca en el barri vell,
també llocs pensats per nens, o bé impulsar cooperatives d'habitatge en terrenys municipals que actualment ja té l'Ajuntament al barri Vell. I la Raquel diu que hi ha solucions davant d'aquests discursos que a vegades sentim que ens diuen que no hi ha res a fer i que el que passa a les ciutats és llei de vida i símptomes dels nostres temps.
Hi ha tota una percepció neoliberal, que és postcapitalista, en què ens volen ficar en el nostre disdur, és a dir, en el nostre subconscient, que davant dels problemes socials no hi ha res a fer. Davant del dret a l'habitatge no hi ha res a fer. Davant de la gentrificació i turistificació no hi ha res a fer, perquè el turisme aporta molt de benefici. D'alguna manera ens volen fer creure com un discurs que no hi ha res a fer.
Si voleu fer aquest recorregut immersiu, el projecte SOS us el podeu descarregar a través de la web www.art-crea.org tant el mapa com també els àudios per fer aquesta passejada pel barri vell i a més a més la Raquel Morón encara continua fent visites guiades, en aquest cas l'artista impulsora en tenim una, de fet la pròxima em sembla que és el dissabte, dia 16 de novembre
Seguint amb més temes, una miqueta en la mateixa línia, arran dels fets de l'1 de maig contra negocis del barri Bet. Exacte, sí, sí. Bé, que és a dir, que hi ha molta gent que s'ha manifestat, que no està d'acord, que hi ha com un malestar per aquesta gentrificació, i l'Ajuntament ha fet alguns passos, considero, per exemple...
que actualment ja guanyem Girona, el capdavant sí que és una coalició, que potser és més difícil entendre's per trobar solucions, però considero que si la CUP el 2017 ja denunciava aquesta situació, per mi aquests plans, aquestes mesures que de moment s'han fet són poques. És a dir, que hi hauria d'haver una mica més d'imaginació per poder revertir això i que això no vol dir anar en contra d'aquests negocis que, per exemple, van ser atacats durant el dia 1 de maig.
De moment repassem una mica les mesures que han fet l'Ajuntament. Comences tu? No, tot teu. Jo. Per exemple, mesures concretes que s'han fet, s'han prohibit que els ciclistes passin per tres carrers del barri vell, per exemple, crec que hi ha carrers com carrer Ballesteries, la Rambla, que també s'haurien...
carrer Ciutadans, que s'hauria d'incloure. Una altra cosa que ha fet l'Ajuntament és que els grups de turistes estan limitats a 25 persones, que no poden utilitzar megàfon, i ara el que s'ha donat a conèixer les últimes setmanes és que els busos turístics paguen 4,95 euros a l'hora per estacionar a la ciutat. Una de les propostes, una mica parlant, digues...
No, dic, queda un minut, un minut i poc. Bé, que hi ha coses que es poden fer, aquesta també, en línia amb la Raquel, per exemple, més serveis per a la gent que hi viu al barri, com una biblioteca, que és el que he dit, també parcs per l'amoïnada, perquè es pugui jugar, també més pàrquings a la copa, perquè els veïns no tenen pàrquings, i sobretot han d'anar a aparcar el trueta, és a dir, això s'hauria de poder garantir. També protegir els negocis i donar una alternativa abans que hagin de tancar,
Limitar potser el nombre de bars per conservar les botigues i també espais de trobada per veïns, perquè també és important la vida de barri i donar-los un espai.
T'has pres seriosament això que et dic de liar la troca, eh? De liar la troca, bé, però també donar solucions, és a dir, d'això es tracta per fer ciutats millors. Exacte, la crítica és bona. La crítica és bona i sempre constructiva des d'aquest espai, si més no. I més si la fas tu, Marc Camps. Gràcies, Saïd. A tu. Molt bones fires que acabis de tenir. T'escoltem al novembre? Sí, també. Fins el mes que ve. Adéu, Marc. Fins el mes que ve. Adéu, adéu.
Són molts cívics i moderns. Mai es pijarien pels carrers, no hi surtarien a la polèsea.
Girona és ple de nens de Casabana. Girona és ple de nens de Casabana. Sí!
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.