Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dimecres 3 de desembre de 2025. La grip va a l'alça i ja entra en fase epidèmica a Girona. Això vol dir una taxa que se situa en 82 casos per cada 100.000 habitants, tot i que tothom coneix algú que ha llepat. La memòria és molt fràgil i, de fet, en parlarem avui, però, entretant, toca cuidar-nos una mica més. És el que toca cada hivern, però especialment després de tot el que vam viure i aprendre fa uns anys.
No cal anar esquivant les bales, sinó protegir-nos amb una mica de seny, sigui amb la vacuna o anant amb compte. Que el Nadal ja és aquí, abans toca el pont i ningú se'l vol passar al llit, que no deixaria de ser un mal menor.
I diuen que una bona grip mai t'acaba d'abandonar, mínim un mes després. Nosaltres tenim una cosa que dura més i més i més i més i més, que és ni més ni menys, sempre saludava a Rauvi la bon dia i bona hora. Sí, però esperem que no hi hagi cap vacuna per... No hi ha vacuna. Val, val. No hi ha vacuna, no existeix remei. No, això és el que hi ha. És el que hi ha, fins i tot heu d'aguantar. Molt bé, de dimecres... Tu ets com una bona grip, eh? Home, però bona. Arribes, et quedes i d'allà no et mous.
Però és bona, aquesta grip, eh? He dit de les bones, eh? Deixem-ho així, que si no... Home, i tant. Tant de bo sempre estan gripats en aquesta ràdio, si pot per això. Sí, sí. Ai... Molt bé, de dimícans, no? Sí, home, sí. Tot el dia? Tot el dia. Segur, eh? Diria que sí. Val. Ja veurem a les 6 o les 7 de la tarda com va la cosa, però... Bon dia, guinem!
Guillem Terribes que ha tingut la tertúlia no n'ha tingut prou no n'ha tingut prou i el divendres el Guillem Terribes i el GTA que tenim el Garcí Terribes associat sempre m'encanta la brevi de GTA és fantàstic això no sé si vol dir una cosa és que està parlant per telèfon que hauríem de ser amb qui està parlant perquè potser està parlant amb George Clooney no podria ser perfectament bon dia Guillem com estàs? estic a punt de començar ara et dirà està dret
Estic ajupit contestant que va molt bé a la vida i me'n vaig, deu ser el que vagi bé al programa. Que tinguis molt bon dia, Guillem. Un dia gairebé tan fantàstic com tu. Sí. No cal que t'emprenyi, no? Ai, senyor, un fill. Sí, sí, digues. Sí, no, no. I la gent escolta tot això, eh? Sí, noi. Tinc dubtes. Encara, el que passa, Guillem, és que no m'han escoltat els meus caps, per això no m'han fet fort encara. Però la gent en general sí, clar, quin remei.
En fi, no us perdeu el divendres Garcita Ribes, eh? Garcita Ribes, sisplau, vull dir... Demà. Demà, molt bé. Ah, i demà també, que parlarem del Trufó. Ah, és veritat. Ah, sí, demà parlarem del Trufó. Sí, demà parlarem de l'aniversari del Trufó. Grau, tu també vols parlar?
La gent de la tertúlia que va marxant, el Jordi Grau i companyia, que vagi molt bé, eh? Adeu, adeu! Bona tertúlia. Ara farà la tertúlia de veritat, eh? No, però escolta, la ràdio enganxa i tothom es queda sempre amb ganes de més. Nosaltres volem estar a l'alçada.
I com que volem que us quedeu també amb ganes de més, tenim, per exemple, avui parlarem de l'exposició que tenen a la subdelegació del Govern, de la mà del subdelegat del Govern aquí a Girona, de Pere Parramont, que ara ens explicarà una miqueta com han fusionat precisament fotografia i música. Parlant de música, Guillà Mino, que torna, i en aquest cas ens presenta el que té com a projecte musical ara pròximament, d'aquí uns instants a dos quarts, i acabarem parlant d'habitatge.
amb la nostra assistent personal immobiliària, la Glòria Martí, que vindrà a parlar-nos, mira, de l'ús de fruit, de la nova propietat, vull dir, bueno, coses que... Entretinguts. Sí, entretinguts, coses que la gent ha hagut de probablement descobrir per adaptar-se a aquests temps tan salvatges en el mercat immobiliari. En qualsevol cas, si et sembla, Arnau Vila, passen ja 10 minuts al punt de les 11 del matí i... Ens hi posem.
I avui als Quatre Rius parlem de memòria, cultura, també democràcia, i és que la subdelegació del govern a Girona acull fins a l'11 de gener l'exposició 50 anys en llibertat. La música i la fotografia com a protagonistes. Una mostra que proposa un viatge per la memòria col·lectiva del nostre país a través, precisament, de les imatges i les veus que van marcar la recuperació de les llibertats. Avui en volem parlar amb Pere Parramont, subdelegat del govern d'Espanya aquí a Girona. Pere, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. Primer de tot, tot a punt en tinc per aquest vespre, per a la inauguració. Efectivament, i molt il·lusionats perquè tenim moltes ganes de compartir tots els continguts que hem estat preparant amb molta cura en aquesta exposició, i no només l'exposició, sinó també l'audiovisual que l'acompanya.
T'anava a dir, això em sembla que és una obra, podríem dir, coral, perquè tenim moltíssimes propostes en commemoració d'aquests 50 anys en llibertat. Sí, de fet, a veure, aquesta exposició, 50 anys en llibertat, la música i la fotografia com a protagonistes, s'enmarca en un programa estatal, que és Espanya en llibertat, 50 anys de democràcia.
I per tant, arreu del país s'estan fent activitats en commemoració d'aquests 50 anys, d'aquestes 5 dècades en les quals hem anat construint la democràcia que avui en dia podem viure després de la mort del dictador. I el cas és que aquí a Girona, a proposta del delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto,
hem treballat, vam decidir treballar el tema de la nova cançó i com aquesta nova cançó es converteix en la cançó catalana i com la música, juntament amb les fotografies, és a dir, amb tots aquells fotògrafs i fotògrafes que van anar recurrent els concerts, que van estar al costat de tots aquests creadors, d'aquesta gent que en un moment donat van començar a cantar en català i que es van alinear amb tota una sèrie de valors democràtics...
que els van anar seguint i entre tots van anar construint aquest espai de llibertat i de democràcia que, com deia abans, avui en dia podem viure. Clar, precisament, per què es tria música i fotografia com a eixos? Bàsicament perquè d'entrada estem convençuts que la cultura sempre és un motor de canvi.
És a dir, gràcies a la cultura som capaços d'expandir el nostre esperit crític i som capaços, per tant, de defensar valors tan importants com el de la llibertat, o valors precisament que tenen a veure amb aquesta capacitat de construir una societat en la qual hi ha més oportunitats per a tothom.
Llavors, és veritat que des dels anys 50, des de finals dels anys 50, s'aixecen tota una sèrie de veus que decideixen que hem de poder tornar a fer una cosa tan natural per un poble com és cantar en la nostra llengua, cantar en català. I aquí s'hi començaran a sumar, llavors ja sobretot a partir dels anys 60, tota una sèrie de veus que a més aprofiten per reivindicar
tota una sèrie de valors que, evidentment, durant la dictadura no es podien viure amb normalitat. Llavors, aquí, per això, en el subtítol de l'exposició, vam voler destacar que tant els músics com els fotògrafs que deixen testimoni de tot aquest moment són protagonistes. És a dir, no vam voler presentar
els músics o els fotògrafs senzillament com algú que explica la realitat, sinó com algú que construeix la realitat. És a dir, aquí estem posant en valor la centralitat de la cultura a l'hora de transformar la realitat. Tota la feina que van fer aquests fotògrafs, que van fer aquests músics, està exactament en la mateixa línia
de la feina que van fer tants polítics, tants sindicats, que va fer tantíssima gent, la ciutadania en general, per poder construir una democràcia un cop va haver mort el dictador. Jo no hi era i em sembla que tu tampoc, però em sembla que en aquell moment això que acabes de dir ara, vull dir que tothom va remar a una.
Exactament, sí, jo sóc nascut el 77, per tant, efectivament, tampoc ho vaig viure. Però aquí hi ha un punt molt interessant que també ens interessa molt això, destacar en l'exposició i en l'audiovisual. I és que, tant si ho hem viscut més o menys directament, tot això, avui en dia nosaltres no només en som els hereus, sinó que en som els llegataris. És a dir, això és un llegat que hem rebut...
i que hem de saber defensar i continuar treballant en el nostre dia a dia. Per això, l'exposició ens mostra tota una sèrie de fotografies d'aquests concerts, d'aquests moments en els quals la ciutadania catalana va aixecar la seva veu per defensar una identitat i també un clima de llibertat determinat, però juntament amb això tenim un audiovisual en el qual s'apleguen
Una sèrie d'artistes, artistes de diferents generacions, intèrprets, m'hi refereixo, músics, que el que fan és versionar cançons de la nova cançó precisament per crear aquest vincle, aquest link entre una època, potser més reculada, i els nostres dies.
Perquè a partir d'aquesta idea el que fem també és convidar a la ciutadania a reflexionar sobre en quin punt es troba la nostra democràcia. Perquè tenim el ferm convenciment que és molt important que no donem per guanyat res o per sabut res o per... Perquè de fet estem veient moviments que ens preocupen. Sabem que hi ha qui aixeca la seva veu avui en dia precisament defensant models que no són els democràtics, precisament, no?
I llavors hem d'estar molt amatents justament a l'hora d'explicar realment què és una dictadura i què és una democràcia com la que nosaltres estem vivint avui en dia. És curiós perquè no tens la sensació que la memòria a vegades és molt fràgil?
Per això m'agrada distingir entre herència i llegat, perquè el llegat implica aquesta part de responsabilitat, és a dir, de saber que allò que hem rebut ho hem de cuidar i que n'hem de fer alguna cosa. No és senzillament una... és quelcom que ens ha caigut a sobre i que podem fer-ne alguna cosa o no. No, no, no. Tenim una responsabilitat. I sí, i ara ho estem veient, vull dir, quan, per exemple...
Hi ha qui s'atreveix a equiparar el nostre govern o la nostra democràcia amb una dictadura, és que no entén què és una dictadura, clarament, no? O qui s'atreveix, diguem-ne, a erigir-se d'alguna manera en defensor d'una dictadura, en molts casos sense haver-la viscut, no?
Doncs també altra vegada clarament és que no sap com es vivia en aquell moment. Amb un altre subdelegat segurament no podria fer aquesta pregunta, però escolta, com és aquest diàleg entre la nova cançó que se'ns exposa a l'Expo amb les veus que tenim ara mateix? Perquè he pogut veure uns quants noms. Vull dir, em sembla que és un diàleg també d'ahir i d'avui, per entendre'ns. Sí, mira, si ens referim a aquests vídeos, aquí tenim 15 cançons, eh?
On tenim en Jofre Berdagí, l'Alia Sampai, en Miquel Arbres, en Roger Pedrós, la Montse Castellà, la Bet Roderges, l'Anna Reig, la Glòria Rivera, en fi, tenim artistes, per tant, de diferents generacions, com deia abans, que ens estan versionant Lluís Llach, Serrat, Pide la Serra, la Maria del Mar Bonet, la Guillermina Mota, en fi, tota una sèrie de noms i molts altres, eh?
I cones de l'època, vaja, vull dir. Efectivament, efectivament, sí, sí. I llavors, clar, a nosaltres ens interessa molt que totes aquestes cançons, eh?, conegudíssimes per tots nosaltres, perquè formen part de la nostra memòria col·lectiva, formen part, podríem dir, de la nostra banda sonora, no?,
ens interessa molt que també les tornem a sentir interpretades per altres veus i per una altra manera de fer. Per què? Doncs perquè entenem que aquells missatges d'aquell moment es poden actualitzar i els podem portar al nostre temps, perquè al final s'estan tractant temes tan universals, temes tan potents, que avui en dia encara ens interpel·len. Ja no només...
des de la memòria pura i dura, o podríem dir des d'un cert sentit de la nostàlgia. No, no, ens interpel·len perquè encara formen part de les nostres preocupacions quotidianes. D'aquí, que per nosaltres aquest joc que hem fet, convidant aquests artistes a gravar aquestes cançons d'abans, portant-les avui, ens sembla un exercici
d'absoluta actualitat Escolta Pere, i acabem de parlar dels músics si saltem cap als artistes de la fotografia Sí, és que al final deixem que Rebindiqui que tots són artistes que per cert no ho he dit abans m'he referit als intèrprets, vull dir als cantants però també tenim el guitarrista Adrià Pagès tenim
també el pianista Xavier Pere Miquel, el guitarrista Pablo Garrido, l'Adrià Pagès també. En fi, tenim diferents artistes que estan treballant amb això. Bé, la qüestió és que, deia...
independentment del mitjà expressiu que utilitzin els artistes, tots estan alineats en aquesta construcció de la realitat que estem comentant. Llavors aquí els fotògrafs també hi fan la seva part, diguem-ne, en la imatge, recollint tots aquells gestos, aquells moments en els quals la gent surt al carrer per escoltar aquelles cançons, per ballar-les, per cantar-les, gairebé com si fossin himnes...
I llavors aquí tenim gent tan potent com Colita, Toni Catany, Pablito, Marcel Moles, Pep Iglesias, Comalat i moltíssims altres. Perquè amb tots aquests artistes hem pogut fer una feina molt interessant gràcies al treball conjunt amb, per un costat, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l'Ajuntament de Girona i per un altre amb l'Inspai, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.
Tant uns com els altres hem pogut fer una feina de documentació, de cerca d'imatges, que ens permeten retornar en aquells moments icònics en els quals teníem, per exemple, una Maria del Mar Bonet cantant en un dels seus concerts més famosos, o un 11 de setembre amb totes les banderes, totes les senyeres al carrer i amb tota la gent cantant, oi?
i tot això ens semblava molt interessant de recollir-ho aquí també, però insisteixo, vull dir, tenint en compte que són mitjans diferents per un mateix objectiu, que és construir la realitat entre tots i totes. Pere, s'exhibeix a la subdelegació del govern, i ho dic perquè no sé si també serveix com a espai per poder-ho obrir habitualment a temes culturals, a espai cultural i fins i tot divulgatiu. Sí, mira, en Francesc, Francisco Busquets, que va ser subdelegat del govern, eh?,
aquí a Girona també, ell sempre deia que aquest espai central de l'edifici de la subdelegació havia de ser un àgora, un espai en el qual ens trobessin moltes persones i passessin coses.
I jo segueixo clarament aquesta estela, vull dir que jo també em sento en la responsabilitat de recollir aquest altre llegat, també, i llavors procurem per això a la subdelegació que passin moltes coses, fer molts actes culturals, allà fem presentacions de llibres, fem exposicions...
fem conferències, en fi, aprofitem qualsevol oportunitat i sobretot les que tenen a veure amb la cultura per obrir les nostres portes perquè entenem que l'edifici de la subdelegació és per tothom i ja no només per fer-hi els tràmits que es fan des de la nostra oficina de registre i des de...
la nostra atenció a la ciutadania, sinó que ha de ser un espai on la gent se senti amb la tranquil·litat i amb les ganes també de poder venir a participar de les activitats que els oferim. I llavors aquí, per això, vam tenir molt clar que no volíem fer una inauguració
a l'ús, o quedar-nos senzillament amb un brindis, diguem-ne, i un parlament allò de benvinguda, sinó que volíem convertir la inauguració d'aquesta exposició, que efectivament, com tu deies abans, es podrà visitar fins a l'11 de gener, i per tant, doncs,
la gent sempre en l'horari de la subdelegació podrà venir quan vulgui, podrà veure l'exposició amb tota la tranquil·litat que vulgui i després aquesta exposició a més a més itinerarà, vull dir que farà un recorregut, que ara estem treballant, però la idea és que pugui anar arreu de les comarques gironines. Però bé, dèiem que volíem que la inauguració
avui fos un acte en el qual tothom se sentís convidat a participar i sobretot a poder reflexionar sobre què és el que està passant en el nostre dia a dia, amb la nostra democràcia 50 anys després de la mort del dictador.
i és per això que vam decidir que la inauguració seria un acte en el qual passarien coses diverses. Quines són les coses que passaran? D'entrada, tindrem, jo crec, una oportunitat interessantíssima, que és escoltar una conversa entre Miquel Roca, ni més ni menys que un dels pares fundadors de la Constitució, és a dir, un dels ponents de la Constitució, no?,
en diàleg amb Laura Díez-Bueso, que és una de les magistrades del Tribunal Constitucional avui. Per tant, algú que avui en dia està treballant amb l'aplicació de la Constitució. I direu, potser, per què la Constitució? Per què parlem de la Constitució si l'exposició és sobre la nova cançó i la cançó catalana i els fotògrafs que la treballen...
Doncs perquè, precisament, totes les reivindicacions de llibertat i d'oportunitats per a tothom que es van cantar amb tots aquests artistes i que tots aquests fotògrafs també van estar treballant a través dels seus objectius, no?,
dels objectius de les seves càmeres, doncs tot això s'acaba cristal·litzant precisament a la Constitució. És la Constitució la que permetrà que llavors es desenvolupi una democràcia que ofereixi el marc de llibertats necessari. Pere, i a tu, d'aquesta expo què és el que més t'ha sorprès en tot aquest procés? En el making of.
Doncs segurament per mi el més sorprenent ha estat descobrir la vigència, és a dir, fins a quin punt moltes de les reivindicacions que es feien als anys 60 i 70 encara podrien ser vàlides, eh?
En el sentit, no evidentment, del context. Exacte, sí. Sobretot, fins a quin punt encara avui en dia podem trobar veus discordants amb totes aquestes reivindicacions. Per tant, penso que justament el que cantaven aquests artistes als quals ens referíem, o que fotografiaven aquests altres artistes,
doncs encara s'ha de reivindicar, vull dir, encara hem de poder justificar, diguem-ne, la importància de no cedir i de no baixar la guàrdia davant d'aquells que volen dinamitar la democràcia des de dins. Això potser és el que m'ha sorprès més, o sigui, la vigència de tot plegat. Per això també, després d'aquest diàleg que farem avui...
També farem una taula rodona, una taula rodona en la qual tindrem persones que ens permetran parlar per un costat d'aquest món, del que és la fotografia, perquè tindrem en Joaquim Vilarnau, periodista i escriptor, que el coneixem per la música, en Lluís Esteve Casellas, per la part, efectivament, l'arxiver municipal de Girona,
i el director del Centre de Recerca i Difusió, que ens parlarà de la imatge, i llavors també una fotògrafa, la Laura Feixes, molt jove, i en Jofre Verdagí, que, com sabeu molt bé, és músic, i ell també estarà actuant avui amb nosaltres. Tot plegat ho clourem amb unes paraules del delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, que també ens acompanyarà avui. Però ja veieu que volem que
la inauguració d'aquest vespre sigui un espai de reflexió, sobretot, també. Doncs, tret de sortida d'aquests 50 anys en llibertat, la música i la fotografia com a protagonistes i, pels que no tingueu temps avui, fins a l'11 de gener, allà, eh?, vull dir, a l'edifici de la subdelegació, Pere. Efectivament, i estarem encantats de rebre-us. T'ho dic perquè, com que normalment aquí som molt despistats, a les inauguracions mai arribem, però sempre arribem l'endemà.
Que ja s'ha encarregat el pica-pica. Si em fa l'Arnau, sí, hi haurà pica-pica. Però, bueno, nosaltres sempre anem tard. Pere Perramon, moltíssimes gràcies per tot. Escolta, que vagi molt bé. I et deixem tranquil, que normalment, ja sé que la feina sempre està feta, però sempre hi ha imprevistos a l'última hora, eh? Per això hem d'estar molt amatents. Pel que pugui passar. Moltíssimes gràcies. Pere, gràcies.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Amb un pentinat així com bastant de windsurfista, diguéssim, i amb una recadeta, diguéssim, ho escoltem i ens produeix aquella alegria i aquella cosa, diguéssim. Jo t'estava esperant, cau aquesta plena.
Tu, de cop has marxat, dóna'm una pista i et vinc a trobar, no t'he vist la cara en un mes, no puc esperar-me tant, un petó abraçada i foc, i ja saps què ve després, ja no plou mai aquí.
Ben sec, ja ho pots ben dir. Jo t'estava esperant, cau aquesta pluja i ja torno a estar dalt. I ja pràcticament al punt de dos quarts de dotze del matí. Nosaltres seguim en directe als Quatre Rius i tenim un retorn molt esperat. Ja l'estem sentint de fons i és que el Guillaminó presenta en aquest cas el T'estava Esperant, que és precisament el que estem escoltant. L'ha presentat ja el primer senzill del seu nou disc R&B.
Això que ens ho expliqui ell, que arribarà a principis de 2026, però encara tindrem un petit cameo aquest pròxim 13 de desembre a Figueres. Guillemino, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com esteu? Bé, home, bé. Escolta'm una cosa, si és que al final el món és un mocadot. Sí, ara xerravem.
Ara m'ho deies, que havies estat a Figueres ara fa dos dies. Sí, sí, sí. Bueno, jo tinc arrels figuerenques, tot no serí nascut, i ara vaig anar, la setmana passada, com que estem en plena promo per aquest concert que fem el dia 13, vaig anar-hi a fer un vídeo, que el vaig publicar fa uns dies a l'Instagram, i a Corriu Força, i és divertit, que és com un mapa sentimental, la meva Figueres, els llocs on jo, de petits, hi corria força, i vaig anar amb skate, vaig anar pels llocs amunt i avall, i res, surten, doncs, a la Forna Barceloneta...
el Royal, la Casa, el Museu de Juguets, tot de llocs, el Garrigal, on vaig aprendre a patinar allà l'aparcament... Ara, quin no sigui de Figueres? Tu tira, tu tira, cap problema. Però hi ha un aparcament a sobre el Museu de Lí, que és un aparcament d'autocars, precisament, i allà és on vaig començar a patinar i fotia molta... Que és una de les millors vistes de la cúpula. Correcte. I que poca gent ho sap. Per darrere, la cúpula. Per darrere, exacte. I els ous.
I que raro que no hagis passat pel Music Hall, que ja està tancat, però... Hòstia, ja l'era bé, aquest no... Te'n recordes? Allà al costat del... Bueno, allà davant de la biblioteca, hi havia el Music Hall, que eren aquells dos pisos de... Potser no el vas arribar a Catac. No, ara no... Això no ho controlo, eh? 15 anys era, no es posa...
Clar, és que això devia ser... És igual, escolta, centrem-nos exacte. T'anava a dir, com aquell qui diu, set anys de silenci, també te'n vas al monestir de Poblet, ara això m'ho explicaràs, no sé si et vas deixar les claus de casa o com està això. No, vaig fer un disc, jo musicalment soc força variat, i he anat...
he anat evolucionant des de l'electrònica més cantada en anglès després vaig passar al català després vaig fer un disc també de soul i aquest disc del 2018 era un disc que vaig voler fer acostant-me més els inicis d'abans de tot això que acabo de dir quan ets un adolescent i que fas la guitarra i fas cançons a l'habitació
I vaig voler anar amb una cel·la, precisament, del Monestir Poblet a fer cançons amb la guitarra. I això és el que vaig fer amb un disc que va sortir fot 7 anys, que el vaig gravar allà en clausura. Diria que sóc l'únic músic d'aquest segle, perquè clar, Monestir Poblet té molts anys, que ha estat allà internat voluntàriament fent música i els monjes em van deixar de fer-ho també, que va estar molt bé.
I això, i vaig passar per allà i vaig estar-m'hi... No vaig estar-m'hi gaire temps perquè, ja et dic, fent vot de silenci, clausura, menjant poquet, una cosa bastant frugal, tot plegat. Escolta, tenim aquesta prestrena exclusiva Figueres el 13 de desembre. On la fas? On la fas? Ho faig a la CAT, eh?
A la CATE, no? Sí, va ser una proposta dels programes a la CATE, en Jaume Santaló, que em va fotre molta il·lusió perquè això, tot i no seria nascut, però me sento Figueres com una mica casa, no? I era una manera com de tornar a fer música en directe a casa. I faig aquesta preestrena amb Nova Banda...
i estrenant cançons del proper disc, que és aquest disc que es dirà R&B, que és una mica aquest joc de paraules de l'R&B, que tu has fet una mica a tot arreu, que ja és això, R&B, R&B, que és aquest tipus de música americana, sí, molt d'arrel, molt negra, molt melosa, també amb molt de soul, i és el que miro de portar això creuant-ho amb la meva vessant més cantautoril, la guitarra, que queda tot barrejat.
De fet, és el que ja t'estem escoltant més o menys, amb aquest t'estava esperant, que serveix també per donar aquest tret de sortida. Clar, tota aquesta fusió, no sé, t'ho dic de veritat, jo poques coses havia escoltat d'ara amb vi tan, tan, tan, tan autèntic per dir alguna cosa en català.
Bé, perquè és un estil que és bonic de fer-lo i, evidentment, vaig una mica contracorrent. No cal que anem tots pel mateix carril, no? Està bé que hi hagi tot tipus del carril ràpid, el carril lent. No calen tropetes. Exacte, exacte.
I a mi m'agrada molt aquesta música de fa molt temps, crec que és una música que entra molt bé perquè és molt sentida, és aquesta música que surt molt de l'ànima, que és aquesta música soul, l'arenby, i fer-la en català crec que és un valor afegit, perquè l'estètica ja la tens, hi ha molta gent que li agrada el soul, li agrada el funk, li agrada tot aquest tipus de músiques molt ballables, el disco fins i tot, el rap, i si ho fas en català, doncs el missatge arriba, no? I és un missatge que pots parlar més de tu a tu.
7 anys de pausa, ha passat alguna cosa? Bueno, moltes coses. Bueno, moltes sí, clar. Sí, no, jo la cosa més important o potser més forta que m'ha passat a la via és que ara tot just fa 5 anys vaig patir un càncer i això va ser un moment bastant important. Va ser un càncer, per sort, agafat molt a temps i al final molt feliç, però sí que va ser un ensurt fort a la meva vida.
I llavors, després d'això, he estat molt centrat fent altres feines, precisament a la ràdio, treballant-hi, visquent altres vides, no? A vegades també dintre d'una vida pots viure moltes vides i aquests últims cinc anys han estat així. I tenia ganes però de tornar a la música perquè em venia de gust, és una cosa que...
Quan t'allunyes de la música després ho trobes a faltar, no? D'expressar-te al final si t'agrada cantar, doncs i si fas música, soul, precisament, que t'omple tant, realment cantar és molt important.
És que l'altre dia hi pensava, dic, que a vegades les coses per tornar-hi realment has de tenir ganes de fer-ho. Sí. Perquè hi ha gent que plega d'alguna cosa i després no en té ganes però hi torna. Però no és el cas, em sembla. Sí, no, jo crec que val la pena allunyar-se'n una mica per tornar a agafar aquestes ganes. Pots entrar en crisi, no, també, i a vegades també. A mi personalment el tema d'haver passat una malaltia com el càncer...
em va treure les ganes d'explicar-ho, no? És a dir, que també és una cosa que portes tu personalment i no tens ganes de xerrar-ne. Hi ha gent que sí, hi ha gent que ho pateix i després fa un llibre, jo que sé, o fa un disc, no? Jo en el meu cas ha necessitat un temps per païr-ho i per tornar a posar a puesto i agafar embranzida. I llavors ja quan et sents que estàs en plena forma, doncs hi tornes. I com ha estat aquell moment del full en blanc?
Sempre ha anat fent música i precisament crec que la música ha tingut aquesta funció primigenia que tots els que fem música i si ens esteu escoltant i fas música suposo que la fas perquè t'agrada, no? No la fas per triomfar, per tal. Al final trobes aquesta raó final.
que és que la música et salva o et cura, no vull semblar al Paulo Coelho ara, però ja m'entens. Vull dir, és realment, és aquesta funció, quan recuperes, quan connectes amb la... És a dir, jo he seguit fent música, per tant, el full en blanc no l'he tingut ben bé, sinó que he anat fent cançons, però diríem d'autoconsum, no? És a dir, la música la feia per mi i l'escoltava i sempre amb la clau aquesta de...
i quan la publicaràs, no?, i què faràs, i podem ajustar, és a dir, un clau feina una mica, però al final, mirat enrere, dic, ostres, sí que has estat fent música, i sí que has estat escoltant la teva música, i això t'ha omplert, també, no?, que al final és el motiu principal, no? Com ho vas fer per teixir aquest disc?
és a dir, en aquell moment quan agafes i dius ok, vinga, va, tornem-hi tinc aquestes cançons com vas agafar per poder-hi tenir tot un fil? doncs tenia algunes d'aquestes que et deia que he anat fent però després vaig veure que no totes em servien no totes eren ben bé el que jo volia dir en aquests moments perquè com que vas evolucionant també he anat com canviant i canviant una mica també el mood l'estat d'ànim doncs vaig dir, va, ara tinc aquestes aquestes em funcionen
Però necessito més. Llavors, bàsicament, el que fem els creadors és tancar-nos en un lloc i picar pedra fins que surta alguna cosa. I això ho vaig fer un parell d'ocasions i ara l'última va ser amb tota la calma del món. L'estiu anterior, el 2024, després d'aquest estiu també 2025, i mira, aquest t'estava esperant va sortir a finals d'agost del 25, precisament la cançó, amb la idea aquesta de sortir una cançó que em representi molt actualment, no?
I vaig fer això, llavors les vaig posar, vaig anar ajuntant una mica les peces al puzzle, les que em semblaven que podien lligar bé, fins que he tingut aquest concepte del R i B, que és una mica R d'equivocar-se, aquesta idea al final del títol implica...
per equivocar-se i tornar-se a aixecar, tornar-ho a fer i tornar-ho a provar fins que surt bé, no? I aquest bé és molt subjectiu també, que tu et facis sentir bé, no? No és pas la validació externa, sinó és... Jo ho vaig fent i ara em surt bé, ara em surto també, però aquestes coses de la vida, no? Que passen. Home, Déu-n'hi-do el títol, eh? Té profunditat allà, eh? Estem aquí pensant, eh? Són moltes capes, eh? Estic fent la icona del pensador aquí, que no es veu a la ràdio...
Tu, escolta'm una cosa, i ara, clar, vull dir, ok, hem tornat a fer un disc, però és que ara tornes una altra vegada o toca tornar una altra vegada als directes. Sí. Ho dic perquè, clar, tu, per exemple, aquesta traducció del disc al directe, vull dir, com la planteges? És molt divertida, és el que m'ho passa.
El que més, no? Sí, perquè el disc el fas tot solet allà, amb els ordinadors, no sé què, i a mi m'agrada posar-hi caixes de ritmes i tot aquest aire dels anys 90 així d'aquesta música, però després realment en directe el que funciona més és la música orgànica, una banda tocant, i això és el que tenim, i la veritat és que...
traslladem les cançons i sonen molt a banda de tota la vida i és molt divertit. Per formar-nos i actuar és quan més bé tu passes, estàs allà donant-ho tot. Ja ho tens tot a punt per al dia 3? Força, força a punt. Si estem fotent uns assajos forts... Però encara sempre hi ha detallets. Sempre hi ha cosetes, però la setmana que ve tenim els assajos finals i la veritat és que en tenim moltes ganes. Carai. Obert, eh? Vull dir que la gent pot anar-hi. No és només per amics coneguts
i saludats. Home, per favor. T'anava a dir. A la Cate, el dia 13, dissabte, que és un dissabte abans de Santa Llucia, em sembla. Santa Llucia és ben bé el 13, no? Em sembla. Ostres, aquí m'has matat. I a les fires de Nadal. Acabem de demostrar que això és en directe, perquè si no ho haguéssim tallat aquí, ho haguéssim arrancat. Bé, el 13 de desembre, a la Cate, a Figueres, allà al costat del Museu d'Alí, entre el Museu d'Alí i l'Hospital. L'Hospital per si ens ve a algú, i que estem allà al costat. I el parc.
i el parc a davant per anar a fotre un... aprendre una mica de tramuntana. T'anava a dir, sí, perquè aprendre alguna cosa al Bar de la Carta, que si està molt bé. Exacte, allà mateix. Tu, eh... t'anava a dir, vull dir, un cop tot això, no sé si per aquest 2026 la idea també són bolos, vull dir, intentar buscar petit format, gran format...
Sí, la veritat és que el que surti tinc diversos... Sí que he anat fent coses, i per exemple l'any passat vaig tornar a fer directes així en format duo, amb piano i veu, i ara tenim el format més a banda, quartet, quintet, que l'anirem girant, i a Girona precisament on estem ara ja hi acabarem passant també. Avui passo el dia per aquí a la ciutat i faré una mica de business. Home, i tant. Escolta, Guillemino, jo sempre he pensat que tot artista amb la seva obra aprèn alguna cosa...
diguen-li inesperada, diguen-li que s'emporta alguna sorpresa durant el procés. Quina ha estat la teva, en aquest cas? Uh, quina pregunta. La veritat és que retrobar-me, el que venia dient una mica, retrobar-me a mi mateix i veure com... També el procés col·laboratiu, no? Quan més obres, per exemple, és la primera vegada que he treballat. Bueno, la primera vegada, potser no, però he tornat a treballar amb gent que m'ha...
m'ha ajudat, m'ha aconsellat a la producció, o mesclant, per exemple, amb els estudis aquests del Roger Rodés, que és un tio que ha guanyat un Grammy amb la Shakira l'any passat, ojo, és un gran enginyer de so, i la veritat és que la sorpresa podria ser aquesta, de tornar a col·laborar, tornar a obrir-se, tornar a treballar amb gent i veure allò gratificant que és. Doncs escolta, t'estava esperant que serveix per fer boqueta abans d'aquesta preestrena a Figueres de l'ERA
R-I-B R-I-B, eh? R-I-B, vull dir, un títol amb moltíssimes capes Escrit a la catalana A la catalana, que també toca sempre posar l'accent i més amb un estil de música, el Riddleman Blues, que també va molir molt bé que de tant en tant s'escolti en català Això, 13 de desembre, a la CATE, a l'hora, a quina hora? A les 9 A les 9 del vespre, hora peninsular, eh? Ho dic per si ens escolten des de Canàries i volen venir, ho dic... Hauran d'agafar l'avió un xica abans
A les 9 o al 13 de desembre, correctíssim. Guillemino, moltíssimes gràcies per tot. A vosaltres. T'esperarem per la pròxima. Allà estarem. Gràcies. No t'he vist la cara en un mes. No puc esperar-me tant. Un petó abraçada i foc. I ja saps què ve després. Ja no plou mai aquí. Totalment ja ho pot.
Estic ben sec, ja ho pots ben dir. Jo t'estava esperant, cau aquesta pluja i ja torno a estar a dalt. Tu, de cop has marxat, dóna'm una pista i et vinc a trobar. Potser agafo avui i vinc, em reculls les 8 i 5. No sé si arribo bé, res és una puta i tu saps molt bé. Ja no plou mai aquí.
Però vas amb rudalies, ja ho pots ben dir Ja no clou mai aquí Només plou a les vies i plou cada dia
Ara no puc dormir de nit sense la teva foto a prop del pit. Arribarà aquest dia amb dit.
Però jo dic que aquí la pluja mai no l'hem vist. Jo t'estava esperant amb la màscara de cuir, un cafè i un croissant. Jo t'estava esperant però avui et podria portar allà. No tinc clàssic si tu saps què, què hi passa per aquí. Però tu sí que ho tens clar que
Fins demà!
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona, pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
L'actualitat en 180 segons Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris A Girona FM La Gironina
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Bim Magarolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Bona nit.
I ja encara en recte final dels Quatre Rius d'avui, és moment de parlar d'habitatge, és moment de fer-ho amb la nostra especialista de capçalera, en aquest cas, Personal Shopper Immobiliària, Glòria Martí, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Ui, què ha passat? Massa energia abans de començar? No, no, ja està bé, està bé. Ah, val. Bon dia i bona hora. T'anava a dir, quina és la traducció literal?
Seria assistent personalitzat per al comprador. Això vol dir que no ho he dit bé abans, eh? Oh, com ho hem dit abans. Jo he dit personal shopper immobiliari. Personal shopper immobiliari, seria un assistent personal per al comprador. Val, val, val. Escolta'm una cosa, avui obrim, em sembla que amb un meló, que vaja, que segur que hem pogut anar veient, sigui per la televisió o fins i tot a través de xarxes,
que és, i no ho separem, la noa propietat i l'ús de fruit. Correcte, correcte. Avui volia parlar d'això, ho he preparat una micona, perquè darrerament es veuen molts anuncis per la tele i per la ràdio de figures d'actrius grans que ofereixen als jubilats una pensió extra, entre cometes, i el que estan oferint és la compra del seu habitatge, de part del seu habitatge, el que seria la noa propietat. I ara vaig escoltar
la nova propietat i l'ús de fruit és un dret molt antic, és una figura antiga que ja ha existit sempre que tu pots la propietat es divideix en dues parts diguem-ne, el que té la nova propietat que és el que posseix les parets, els terres, els ostres però no té dret d'evitar-ho i l'altra persona o persones són els que tenen dret de viure-hi
I de treure en fruit, o sigui, l'ús de fruit, de treure en profit, o sigui, si tu tens l'ús de fruit tu pots marxar a viure a un altre lloc i llogar-ho, o llogar a habitacions, però no pots hipotecar-ho.
o no pots, evidentment, vendre'l. Aleshores, hi ha diversos tipus d'ús de fruit. El més comú és el vitalici, que vol dir que un cop la persona mor, el propietari de l'ús de fruit mor, tota la seva part passa en mans del propietari de la nova propietat. Aleshores, això significa...
que és una manera de comprar barat en el temps. Perquè està estipulat el valor de l'ús de fruit, el que val, que és un 10% mínim,
Es calcula segons l'edat. I ara és un 10% mínim, si el pis val 200.000 i la persona és més gran de 89, el seu ús de fruit val un 10%, 20.000. I l'altre, el 180.000.
aleshores això vol dir què vol dir? primer, ens trobem molta gent que tenen a l'ús de fruit la tieta perquè en una època es donava molt a les filles solteres es deixava l'herència a l'hereu i a la filla perquè per tenir-la una miqueta ben cuidada se li deixava el pis en ús de fruit normalment jo quan m'he trobat són senyores que no tenen descendència i que un cop morta es posa el propietari de la nova propietat recuperava
que normalment és la família però això també es pot arribar a vendre el que no es pot vendre és l'ús de fruit això és intransferible és intransferible i acaba sempre jo te'l podria vendre però no tenia cap sentit perquè en el moment que jo morís també es cancel·laria encara que tu fossis el propietari actual és intransferible
Ara, què comporta? Comporta que... Bueno, anem a allò de les ofertes, val? Aquest és el tema. Aquestes ofertes que fan, jo no m'he trobat mai en cap a les mans de dir, bueno, la puc analitzar, però sospito, i tinc motius de sospita, perquè aquesta oferta la fan inversors.
I els inversors volen treure molts dinerons, no? Volen treure molt de profit. Aleshores, fan aquest càlcul del que val, però poden posar excuses com que guanyaria més diners jugant perquè n'hi ha molta demanda de lloguer...
patatín patatam i ara es poden arribar a reduir el valor del que és la noa propietat moltíssim i també tenint en compte que si és un matrimoni gran sempre es considera el valor de l'ús de fruit comparat a la noa propietat tenint en compte la persona amb més anys de vida i també pot ser que hi hagi, estic quasi segur, un viatge de gènere si hi ha una senyora viva sempre diran, és que viurà molts anys clar
i ara faran una oferta sempre molt a la baixa. Això què té a veure amb tot el tema de les hipoteques inverses? És molt semblant. Va per aquí una miqueta la cosa. Va per aquí. Amb hipoteca inversa jo tampoc les he tractat mai, però el que et fan és et donen una hipoteca, et van pagant el valor del pis al llarg dels anys.
fan com una hipoteca però en vez de donar-te els diners de cop i volta te'ls van donant i després els hereus si no m'equivoco si volen recuperar el pis el que hauran de fer és liquidar i el que ens podem trobar és que els interessos vagin pujant molt i el que et van donant si es va allargant amb el temps si no hi comptaven es puguin anar reduint amb la qual cosa ens trobem que la gent gran quan comencen a necessitar més diners és contra més grans es fan
I es poden trobar que al final aquests ingressos queden molt reduïts. Clar, jo el que veig molt aquí és, i fixa-t'hi, i entenc que també, per exemple, la irrupció d'una figura com la teva en l'àmbit professional és abans o antes era tot molt fàcil, o més fàcil, o menys complicat. És a dir, la gent estalviava per comprar-se un habitatge, aquest habitatge anava passant de pares a fills i així successivament.
Ara no, és que ara, per exemple, jo crec que la societat en general s'ha familiaritzat amb la nova propietat, amb l'ús de fruit, també precisament perquè jo crec que molta gent està intentant com trobar les maneres, intentant ser una miqueta creatius de poder tenir accés a l'habitatge.
Correcte, sí pot ser això, tot i que l'ús de fruit i la nova propietat és molt antic, eh? Parlo de la gent en general? De la gent en general, clar, jo no conec cap particular que vulgui comprar una nova propietat.
i esperar-se, perquè clar, és qüestió que també és una miqueta cruel i esperar-se sentar pot passar un any, poden passar mesos poden passar 8 o 10 anys que això és molt difícil de calcular a l'inversor sí que li pot interessar tenir-ho és una miqueta més els avantatges que voldran treure són més forts què passa quan ens desprenem de la nova propietat de la nostra propietat és que en certa manera deixa de ser la nostra propietat
Els nostres sereus ja no l'haradaran, els nostres fills no l'haradaran. I després, continuant, no és la nostra casa, la que morim ja no serà nostra, podem viure i podem treure un lloguer, però haurem de fer-nos càrrec de l'IBI, de les despeses de les escombraries i de totes les altres despeses. El propietari de la nova propietat es fa càrrec de les despeses grans.
Diguem-ne, si s'ha de fer una obra important a l'escala o si el pis necessita reparacions. I què pot passar si nosaltres li venem la nova propietat de la nostra finca a un inversor i tenim 90 anys i necessitem que ens canviïn la banyera per una dutxa? Només a gust que ens diguin que no.
Aleshores, clar, estàs amb una mena d'indefensió o depenent que el propietari de la nova propietat vulgui ajudar-te o ser comprensiu. Clar. Jo t'he de preguntar, això, per exemple, tu en el teu dia a dia ara mateix, ara que estem en tancament d'any, es nota més o...?
Més moviment, més preguntes, més consultes. Les notaries estan més plenes al final d'any. Ah, sí? Ah, no ho sabia pas, això. Quan vols demanar hores, sempre et diuen, no, és que estem tancant l'any i tothom vol firmar. Això és com els dentistes, també. Ah, tothom vol anar.
que tothom vol anar a fer la neteja aquesta, que li donen gratis amb l'assegurança, i em van dir que estaven ple fins al febrer. Doncs imagina't. Doncs sí, una miqueta sí. No, jo per preparar-me això, jo vaig fer una crida a xarxes de què volien la gent preguntar, què volien que parlessin, i va sortir aquest tema perquè una noia, tenien la tieta,
Que tenia el pis en nova propietat però la tieta vivia en una residència i no sabien si podien llogar o no. Clar. Per tant, la resposta curta quina seria? La resposta curta és la tieta pot llogar sempre i quan estigui amb condicions mentals correctes per fer-ho. O hagi deixat poders. Això també és una recomanació molt important. Recomano a la gent gran que tingui fills que deixin algun poder.
fet per casos així, que no trobis després que necessites vendre la propietat o posar-la a lloguer perquè necessiten vines extres per cuidar dels pares i no ho poden fer. Ostres, que això deu passar més d'una vegada i més de dues. Això passa molt. És que el resum jo crec és que simplement, escolta, tot el que es pugui fer en papers és millor. Sempre hi ha.
Perquè al final tu ho mires i dius, sí, l'acord verbal està fantàstic, és sensacional i ens n'hem de fiar de la gent i hem de reivindicar de poder-nos enfiar de la gent. Però amb aquestes coses, amb aquestes, jo crec que els papers són els que hauríem de demanar sempre. Jo trobo que també, sempre. I a més, en el món immobiliari n'hi ha un cert tipus de gent immobiliari que treballa sense papers. Ah, molt bé. No, no et preocupis. A mi m'agrada tot fer-ho sempre signat. Clar.
contractes i tot establert i que no hi hagi problemes després. Doncs perquè no hi hagi problemes et podré enviar un correu electrònic per tornar a passar festes i Nadal i tot. Sí, i tant, i tant. Que quedi per escrit, eh? Per escrit. Fantàstic. Glòria Martí, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres i per la feina que esteu fent. Bon Nadal! Bon Nadal!