Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dijous, 5 de desembre de 2024. Mira que no m'agrada parlar gaire de futbol, però sembla una caricatura del que passa a la vida. Ahir el Logroñés va tancar la Calle Laurel després d'eliminar el Girona amb tota l'èpica que us pugueu imaginar. Aguantant, lluitant, amb deu, amb el fill de Francesc Arnau en pau descansi a la porteria aturant un penal a la tanda.
És ben bé que quan les coses es posen de cares hi ha finals que són inevitables. Tirant d'èpica aquell moment tan fràgil de cara o creu on la moneda cau i arriba l'entusiasme. Sempre he dit, i torno a repetir una vegada més, que el futbol és una caricatura de la vida. I el futbol, independentment de tot, és alegria, sorpresa, perill, intriga, lluita, voluntat, esforç i felicitat. Molta felicitat.
I qui ho fa cada matí per poder aixecar-se, per poder posar els carrers, també els semàfors, tirant d'èpica sempre. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com esteu? Pau Villafanya, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Home, si parlàvem d'èpica i de futbol no podies faltar. Cap d'informatius i cap d'esports de Girona i Feima. Cap de tot. Cap de tot. Del que calgui més. Menys de turc.
Sí, espero que no. Aquest soc jo. Escolta, el que t'anava a dir, ahir ho dèiem a la Transmi, que al final, tirant d'èpica, és que les coses s'estaven posant molt de cara pel Logroñés. La narrativa va ser completament del Logroñés. També t'he de dir que igual que la vida al futbol, a vegades et treuen allò que et mereixes. I és que, no sé si ho heu vist, però hi ha un penal estuani que entra claríssimament. Sí.
i que l'àrbitre no ho va veure cosa també una mica incomprensible però bueno aquestes coses del futbol i el fet que no hi hagi bar en el futbol professional tot i ser copa del rei sí, més enllà d'això l'èpica que va estar a favor del petit igual que per exemple també ho va estar com hem dit abans del Ponte Vendra que va eliminar el Vilarreal
a les acaballes, aquestes sorpreses, benenides sorpreses, tot i que en aquest cas perjudiquen el Girona, però que el futbol faci o puguin passar aquest tipus de coses són el que li dona una mica de sentit, clar. És que el Girona tira molt d'èpica, o sigui, no ens enganyem, els últims anys han estat èpics i de fet tot això comença amb un penal de Quico Raton fa molts i molts anys.
Bueno, han estat èpics, però també han tingut moments de molta tristesa, diem-ne que èpics, pels equips contraris. Ja ens han anat més lluny, finals del play-off, contra l'Elx, contra el Rayo... Bueno, el Girona les ha hagut de passar magres per poder després gaudir de la glòria. També recordo aquest panel de Quico Raton com a moment molt èpic per tot el que suposava per la història del Girona, però també, per mi, un dels moments més èpics va ser aquell gol de Migue...
en aquest cas a l'eliminatòria contra el Ceuta per classificar-te, bueno, per classificar-te no, per pujar, millor dit, a segona divisió, aquell partit on jo sempre m'entindré que ha estat el millor ambient que he vist mai a un estadi, en aquest cas a Montiliví.
Amb un telebícit. Tu hi eres, eh? Jo hi era. Jo hi era i, a més, vaig saltar la tanca sobre el terreny de joc minuts abans que xaurés l'àrbitre perquè va fer una cosa, és a dir, va xaurar una falta, tothom o la gran majoria ens vam pensar que era el final del partit, vam fer la finta de saltar, vam haver de recollir cable i vam haver de tornar a la grada, però després, ja sí, quan va pitar al final del partit, doncs vam saltar tots perquè, bueno, va saltar mig estadi i, a més,
Recordo que era quan Montilivi era de pedra, com qui diu. No hi havia seients, per tant, allà... Era fàcil de saltar, eh? No, i més enllà d'això, hi havia molt més aforament del que, teòricament, hi havia més. Molt poca gent ho sap, però saps que jo vaig estar la primera vegada que el Girona va pujar primera, que jo estava a llotja...
que era el dia del meu aniversari, un 4 de juny, i que de cop vaig dir, ostres, que va ser aquell partit mític contra el Saragossa on no va dir ni un... Mític. Mític, no, t'ho dic perquè era mític perquè l'empat li servia al Saragossa per salvar-se, l'empat li servia al Girona per pujar, i cap dels dos equips va xutar porteria. Doncs mira, t'he de dir que jo aquell dia també era Montilivi, en aquest cas va ser el meu primer partit retransmetent al Girona, correcte, aquell dia, va ser un partit
Horrorós, és a dir, va ser avorridíssim. Horrible. Segurament amb l'atenció, sí, amb tota l'atenció en aquest cas, de veure passar els minuts, de veure que tot anava bé, que no s'espatllés res. A tots els dos equips anava bé. Sí, sí, tot anava bé i dius, ostres, que no s'espatllés res. Fins i tot recordo un xut d'un jugador del Girona, que ara no sé qui era, la veritat, però que va ser un xut molt llunyà, que va anar directament al bar del Gol Sud i va haver ser
run-run entre l'afició perquè van dir, ostres, fa de mal dia que he xut des de tan lluny que sigui tan evident que no vol marcar. Jo me'n recordo que hi va haver, i ja acabem amb això, però jo me'n recordo una jugada del Saragossa que es va acostar, només una, perillosament a la porteria del Girona. La gent ja amb les mans del cap. La gent amb les mans del cap. I jo vaig veure moviments a la banqueta mirant a la banqueta del Saragossa dient, eh...
Calmem-se, eh? Hem dit fins aquesta línia, eh? Calmem-se una miqueta. Hem dit fins aquí, d'aquí no es pot passar, eh? No, no, però és que ho recordo. M'has compartit passant-se la pilota? Calma, eh? I tu quin dia d'aquests recordes d'èpica, Arnau? Mira, jo en tinc dos. Un és, perdona'm que vagi de clàssics, però un és el Goldiniesta, val? Aquí està l'entoc. Però malauradament sí que vull posar... El Goldiniesta vols dir amb la selecció espanyola, no?
No, no, del Barça. Ah, d'acord, d'acord. Clar, m'havia confós per un moment. També podria ser el de... No, perdona. Si parles tu, és impossible que parli de la selecció. Ah, bueno, bueno, per un moment he dubtat. És d'aquells cops que penses que aquí pot passar de tot. I són aquests gols que tothom recorda on era en aquell moment. Home, i tant, estava a un bar i van saltar caules i cadires per munt, eh? I després, malauradament, vaig assistir al partit amb el Rayo quan van baixar següent al Girona. Veus? Imagina't. Aquest sí que hi era, el camp.
I per mi també va ser molt èpic, tot i que no va ser les cavalles del tot, però quan va pujar el Girona a primera, per segona ocasió, contra el Tenerife, pel fet de jugar fora de casa, tothom en contra, el Tenerife ho tenia tot preparat ja per també pujar, tenia tota la festa preparada i el Girona que va aconseguir guanyar, això també va ser molt èpic. Doncs mira, hem parlat d'èpica, hem parlat de tirar d'èpica, ara parlarem amb Gemma Busquets d'aquí uns moments, també amb Lluís Esteve Casellas, i acabarem amb el doctor Sirvent. Pau Villafanya, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres.
Doncs a vosaltres i que tingueu molt èpica aquest pont, una miqueta llarg. I ho intentarem. I escolta, tirem d'èpica també a la vida, que sempre l'hem de viure feliços, com he dit, amb alegria i amb moltíssim entusiasme. Arnau Vila, amb alegria, felicitat i entusiasme, et sembla si parlem amb la Gemma Busquets, que hem de presentar un llibre? Comença aquest programa èpic. Vinga, va.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I avui presentem recomanació literària. En aquest cas, Matrioska sota les bombes. En regidores republicanes entre la guerra i l'exili. Aquest llibre, editat per llibres del segle i escrit per Gemma Busquets. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Gemma.
Hola, bon dia. Vaja, primer de tot, entres a un tema bastant punyent, que és tot aquell moviment que hi va haver, especialment en aquest cas centrat en política, en les regidores republicanes que hi va haver, en aquell moment tan i tan fosc, que era el de la guerra i de l'exil. Sí, de fet, és una història... De fet, són diverses històries de dones,
Com creix aquest germen polític, la politització, de fet, de moltes d'aquestes dones, que són joves, que són de classe obrera, gairebé totes són o treballen a les fàbriques, a la Grover, o també són modistes, per exemple. Són noies de perfil, això, no?, de classe social...
baixa per entendre'ns i com durant la guerra sobretot enneix aquest germen de solidaritat i a partir de la solidaritat i també solidaritat la implicació política perquè veuen el perill imminent que és el del feixisme i és també un relat en certa manera molt
molt contemporani, no?, amb aquesta Europa on l'extrema dreta està emergent, doncs també és un recordatori que la història es repeteix molts cops, malauradament, i això, i el paper que hi juguen les dones durant la guerra, sobretot a la rereguarda, no?, i sobretot centrat a les comarques de Girona.
tot el que explico són fets reals i com descapdello la història a partir d'això, de testimoni oral sobretot, de descendants i d'arxius també, de la documentació escassa que hi ha en alguns arxius per seguir el rastre de la politització d'aquestes dones com es fan militants,
També articles a la premsa, una d'elles escriu articles al diari Front d'aquí de Girona, a l'Autonomista també, i res, és un joc de matriòxques que vaig obrint i també teixint, no?, és la idea aquesta d'entrecreuar històries i relats.
Gemma, i a més per intentar contextualitzar una miqueta més, parles d'una època on... És a dir, tampoc hem inventat de sopedall ara mateix aquests dies amb el feminisme, és a dir, era una època molt efervescent pel feminisme. Clar, tot això neix amb la república. Hi ha una...
Una de les protagonistes, aquestes dues regidores, perquè tot comença amb un ple a l'Ajuntament de Girona, el 28 de gener del 39, just una setmana abans que entren els franquistes a la ciutat, les tropes feixistes, hi ha un ple d'urgència i en aquest ple, en...
en l'acte que recull què hi va passar, hi apareixen dues dones, dos noms. I a partir d'aquí penso qui són, com és que s'impliquen políticament en un moment en què la República és un cadàver i tot està perdut, no? I a partir d'aquí descapdallo aquesta història. I una d'aquestes protagonistes, no desvetllaré part del relat, però...
Una d'aquestes dues dones es diuen Angelina i Àngela. L'Àngela deixa escrit en un petit quadern una mica el motiu, el per què. Són com unes memòries inacabades, són quatre pàgines, i explica que políticament el que la indueix políticament a militar, a participar...
de l'esfera pública que en aquest moment estava com molt restringida a determinades dones i a determinades dones d'una determinada classe social és el feminisme i explica que la república la desvetlla neix aquesta embrió feminista i és en certa manera això una mica els orígens d'aquesta es parla molt sovint de la república com els aires alliberadors per la dona, per la
per aquestes ànsies de llibertat. I aquests són uns testimonis que així ens ho certificen, ens ho expliquen. També m'interessava perquè eren dones que no han deixat obres, és a dir, parlem molt sovint de les escriptores, de les intel·lectuals, de les artistes, de dones que han deixat això impremta, llegat, amb quadres, amb novel·les, amb dietaris...
I aquestes dones són dones que podrien ser les parentes que teníem a França. Moltes famílies s'hi poden sentir identificades perquè són històries molt comunes i que hi és en totes les famílies d'aquest país pel que va passar fa gairebé 90 anys.
En quin moment, Gemma, tu visualitzes el llibre conforme el vas teixint? En quin moment ho visualitzes com unes matriosques? Perquè tenia com... Clar, jo trobo que un llistat de dones, publicat a la premsa, de fet, quan vas llegint això a premsa de l'època, et trobes notícies i vaig trobar un llistat de dones de la JTS1, de la Joventut Socialista Unificada,
com un organigram a Girona, a les comarques gironines. I vaig començar a pensar, a veure, si puc estirar el fil, si puc trobar a partir també de la premsa, el típic, no? Esqueles, si es van quedar aquí, si es van morir aquí, o es van anar a França, o no aconseguia. I tenia com relats o històries, diguéssim, no?,
com peces per construir un patchwork, però no sabia si entre elles es coneixien o no. Era el dubte que tenia. Tenia llistat, però clar, se suposa que es coneixin en un moment determinat. Però va ser a partir d'una entrevista que van començar a lligar les històries, a fer les connexions. I va ser a partir d'aquí que vaig...
que vaig estructurant-ho, que se'm va com això, com molt bé has dit, visualitzes, a mi em passa molt sovint que els textos els visualitzo o visualitzo l'estructura de l'hora d'escriure i aquí em va donar la història i també el títol, perquè una dona em parlava d'una altra i l'altra em parlava de l'altra i va ser així com vaig
Pensar, mira, s'ha n'ha obert una, però és com obrir una caixa de Pandora, van sortir totes gairebé. I així vaig estructurar. I de fet, això no ho explicaré, però jo escrivia pensant en les matriosques, però també té un component, perquè a part de la història també té una part a Rússia, a la Unió Soviètica...
i també hi ha unes matrioixques reals que existeixen i ho explico en el llibre unes matrioixques que estan en un apartament que van venir de Moscou i estan en un apartament a Sant Pere Pescador i no diré més
No t'estiraré gaire més el fil, Gemma, el que sí que et diré és que al final la teva obra torna com a posar en valor una vegada més, que mai està de més recordar, també torna a posar a la palestra, torna a donar-li el valor genuí i significatiu que té la memòria històrica, i és sobretot de saber d'on venim per saber on som.
I també una memòria històrica que fins ara havia oblidat les dones, no? Les havia apartat, no? O havíem parlat d'un determinat perfil de dona, no? I la historiografia oficial les ha com molt menys tingut, no? El seu paper durant la guerra. Ara es parla molt també del valor que hem de donar a les cures, no? A les cuidadores, a les dones que vellen pels nostres avis...
el valor de les cures la histografia parles amb determinats historiadors i et diuen el valor que tenien aquestes dones a la rereguarda era que cosien quatre jerseys pels soldats feien quatre recaptes
En el fons, com moltes altres coses, la Guerra Civil dona peu a l'inici de la solidaritat. Ara hi ha una guerra ucraïna i al minut zero ens mobilitzem per socórrer, per enviar material, per enviar menjar, tot el que sigui. I això també neix durant la Guerra Civil. I el paper que tenen aquestes dones és Capdau. I era una mica posar en valor també això. És a dir, per una banda...
Elles veuen que volen participar de l'esfera política implicant-se més enllà, escrivint articles a la premsa, fent discursos a les fàbriques, mobilitzant a les altres companyes. I també això, participant en aquesta... Enviant jerseis als soldats al front d'Aragó, organitzant recaptes...
I és, en certa manera, una història... També són diferents perfils. Hi ha una miliciana que se'n va amb l'expedició Bayo Mallorca, una altra que és l'exil interior, que és mestre, que fa discursos també per les places i els pobles de les comarques gironines, i no s'exilia, s'acaba...
s'acaba quedant vivint aquí a Girona en una postguerra que s'allargarà excessivament. I és una mica aquest relat, diferents relats, i de la politització d'unes dones i el valor que van tenir en un moment determinat. I és recordar-les, això, posar en valor també els noms comuns, i els noms comuns d'una determinada classe social.
Gemma, si t'haguessis de quedar amb una lliçó que t'has emportat del camí aquest que t'ha portat recórrer a escriure aquesta obra, quina seria? Els familiars, l'agraïment o la lluïsa dels ulls, que tenen moltes filles, perquè són filles d'aquestes dones, que ara tenen entre 70 i 80 anys,
quan els contactes i busques que t'expliquin coses i acabes tinguent a part d'una entrevista o d'una conversa telefònica acabes quedant fent ti-cafès i els ensenyes, no sé, que has trobat
en un document, en un arxiu a Salamanca, una carta en la qual diu que aquesta dona era militant de tal partit, una subscripció a una publicació d'esquerres. I recordo el cas d'una filla i una neta que em diuen sí, sí, sí, és la seva firma. Ens ha agradat molt que ens enviessis perquè és la seva firma. Aquest detall, no?, que
i la manera en què algú...
O t'explica, no? I diu, ostres, després d'uns anys que algú se'n recordi d'ella, no? Perquè són moltes històries que s'han mantingut en silenci a les cases, que no se'n parlava, no? O que tu els descobreixes, doncs, mira, he trobat això de ta mare, no? T'havia explicat mai... No, no, explicava... Aquest fil, no? Que al final sembla que no s'ha perdut del tot, no? I que s'ha acabat d'encaixar, doncs,
No sé, em quedo això, amb l'agraïment dels familiars, saps? Amb això, amb bàsicament el fet aquest que valorin o que diguin ostresia la seva firma, no? I res, l'agraïment és sobretot pels familiars perquè sense ells, de fet, aquestes històries quedarien coixes. I aquest seria l'homenatge. Per la gent, que al final sempre és el més important.
Matriós, que sota les bombes, llibres del segle, Gemma Busquets, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona amb nosaltres als Quatre Rius. A vosaltres, gràcies.
Som la teva veu. Som la gironina.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Aquest Nadal participa la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Viu l'edició més espectacular del gran cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle, Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre, sota la gran carpa de la copa. Entrades a cirnadalgirona.com
La teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I seguim els quatre rius quan hem de dir que estem d'enhorabona i és que l'Arxiu Municipal de Girona presideix la secció d'Arxius Municipals, Locals i Territorials del Consell Internacional d'Arxius. Això vol dir que inevitablement la presidència ha recaigut en Lluís Esteve Casellas. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Primer de tot, Lluís, felicitats per aquest nomenament. No sé si us l'esperàveu.
Home, gràcies a això d'entrada. Sí, en principi, és una cosa que pot passar. És a dir, jo ja estava en el comitè executiu,
I llavors tocava renovació de càrrecs sobre, diguem, candidatures i, bueno, decideixes al final, i va ser justament al final, dos dies abans de finalització del termini, vaig pensar, va, presenta-t'hi, a veure què. I així es va anar, és a dir, en la reunió del comitè executiu, doncs es va decidir per unanimitat que ocupés la presidència.
Em sembla que no és la primera vegada que recauen a Girona, t'ho dic perquè, si no m'equivoco, en Boades també va exercir la presidència. No, és diferent. El Consell Internacional d'Arxius té diversos òrgans. En Joan havia presidit una comissió, un grup d'experts, que ara la presidència la té a David Eclesiast, que és el d'experts en fotografia, i llavors havia estat en un òrgan
d'avaluació de programes arxivístics, que és el PECOM, que és el que decideix, per dir-ho de manera, les línies de recerca estratègiques del Consell Internacional d'Arxius. El Consell Internacional d'Arxius té diverses seccions, que poden ser monogràfiques, d'esports, d'arxius de l'esport, d'arxius d'arquitectura, de drets humans... I un d'ells, que és, diguem, pel tipus d'arxiu, és aquest, que és precisament el més majoritari. És a dir, a banda...
Per dir, d'una manera, mengen els arxius nacionals i després pensen ja tots els que són territorials. Territorials, que la base és municipal, o local en alguns casos, depèn de l'organització administrativa de cada país, i els supramunicipals que fan tasques de coordinació d'arxius. I aquí estem.
En aquest sentit, que una ciutat com Girona assumeixi aquesta presidència per dimensions, per història, vull dir, què representa exactament? Home, d'entrada és un fet força singular. Nosaltres tenim 103.000 habitants i, de fet, dedueixo que, per exemple, de la resta dels comitè executiu som la ciutat més petita. Llavors, és rellevant i això també és el reconeixement
d'una trajectòria, d'una feina ben feta. Fa anys que estem en l'àmbit internacional, tant en el Consell Internacional d'Arxius com també en projectes europeus o, per exemple, en projectes més d'abast continental o intercontinental, com pot ser
Interpares, Interpares Trust, que n'hem parlat alguna vegada, que es porta des del Canadà i té nivell mundial, i també d'altres de llatinoamericans, hem participat en uns quants. Llavors, això et fa, d'entrada, que personal de l'equip, i en aquest cas m'ha tocat, també siguis conegut en determinats àmbits, primer et proposen, després et diuen, després t'ho acceptes, i evidentment també hi ha una qüestió que per nosaltres no és menor, que és que
Tota la confiança feta en el personal de l'arxiu municipal i del centre de recerca i de la imatge ha de venir avalat per una feina feta. Vull dir que no ens dediquem després a dir, bueno, aquí vivim del càrrec, càrrecs que va...
No et pensis pas que et pugui convidar... Bueno, sí que et puc convidar a sopar, però no pas amb el sou, que és zero, eh? És zero. No, però al final la reflexió és que Girona cada vegada més està agafant pes en el vostre àmbit. És a dir, és que cada dia estem celebrant alguna bona notícia o alguna hora nova. Aquí hi ha dues qüestions. Una, i totes dues són certes, la veritat és que hi ha un treball seriós
I aquest treball seriós porta a que si vols tenir impacte ciutadà
però també veure què fan en altres parts del món, has de treure el cap. Has de treure el cap i mirar més enllà del que és el municipi, mirar més enllà del que fan a Barcelona, a Catalunya, a l'Estat, i això ens porta a mirar què fan a fora. I, ostres, encara que senti mentida i que sempre els de la ràdio i mitjans de comunicació informeu de coses molt tristes, no és el teu cas, que ets una persona molt alegre, eh?
Però és veritat, és a dir, ostres, en el món hi ha molta gent molt sàvia, que treballa moltíssim i que fa coses interessantíssimes, no? I llavors, el nostre objectiu quin és? Ostres! I de fet, ja...
Aprofito, és un dels punts claus de la proposta que he fet a la secció per aquests propers quatre anys. És reforçar els vincles entre experiències singulars, siguin d'on siguin i del nivell que siguin. Per tant, aquesta és una qüestió clau. L'altra és que aquest tipus de coses que es fan...
no poden quedar en un calaix en el sentit de dir, ho hem d'explicar, perquè la gent, el nostre sou, el meu sou concretament, és diner públic, surten dels impostos i hem d'explicar per què fem les coses. I s'ha d'explicar i la gent ha d'entendre que la feina, quan es fa amb la millor de les intencions, ganes,
i amb els resultats positius també transcendeix i és bueno tenim un equip de futbol que juga al Champions perfecte, l'oció municipal també no, no, completament t'anava a dir, a més a més de tot això clar, és que tu de feina ja en tens prou però és que ara se't en gira més en aquest sentit, vull dir, parlaves ara del que has proposat per aquests pròxims 4 anys en aquest mandat una miqueta les línies mestres que puguis marcar-te si és que et dona temps, clar
A veure, més feina, sí, però també és veritat que et diré una cosa, la feina la fan els cansats, a mi això... I a més una cosa és que tot plegat va anar molt de rebot perquè sempre fac les coses a l'última hora, és a dir que vaig presentar candidatura a l'última hora i va resultar que van dir, bueno, no, escolta, doncs ets la persona indicada, pavam, i val votar i no val caldre ni votar perquè tothom...
Va estar-hi d'acord. Llavors, d'acord, això també és una manera de fer, una manera de treballar, i és una manera de treballar que dius, home, és per fer moltes coses, o és per fer l'aportació que es pot fer des de Girona. Jo penso que es toquen molts...
es toquen molts àmbits diferents i es toquen amb un rigor que jo penso que s'ha de lluir una mica. Llavors, això no és feina de qui està al capdavant, o sigui, no és l'èxit del director de l'Arxiu, el fracàs sí, en tot cas, no? És l'èxit de tot l'equip que hi treballa, no?
Llavors, el que es trasllada també una mica en aquesta secció és exactament el mateix, és a dir, no és allò de dir que el president proposa, mana i disposa, sinó que, bueno, ara hi ha un equip, jo penso que aquest equip s'ha d'ampliar una mica més, ha de ser més divers, hem d'incorporar gent, sobretot de l'Àfrica i més de Llatinoamèrica, d'un país asiàtic, però jo penso que
Aquest tipus de coses que són molt evidents, reforçar la xarxa, la cooperació, incorporar sobretot joves professionals. Hi ha una secció de l'ICA que és per joves professionals. És una manera també d'ajudar-los a incorporar-se, no només en el seu àmbit de treball, sinó en l'àmbit de treball internacional. La data et porta també...
has ensopegat uns quantes vegades dels errors que més poden aprendre i penso que això s'ha de traspassar per tant sí content de treballar més t'anava a dir Lluís quina sort que tota aquesta feina silenciosa continuï fent soroll
I tant, i per això esteu vosaltres. Mira, jo gairebé que vagis a presentar-me perquè me truquessis i pogués sortir la ràdio. Sí, veus que bé, vull dir, és que al final d'excuses no ens en falten pas, Lluís, només faltaria. Lluís Esteve Casillas de l'Arxiu Municipal de Girona, felicitats i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies a ell i a l'equip i moltes gràcies per la trucada.
Som la teva veu. Som la gironina.
Aquelles nits de Nadal, un any més, recordant que no hi ets. Hem creït allò tan bé, hem creït tan diferent, i ara no hi ets.
i sense tu fa tan breu. El record d'aquest llit, el record d'un petó, el record d'aquelles nits de Nadal, un tot era especial, on el temps m'era igual, cada instant era un regal de Nadal, cada instant.
I ara tot sol recordant que no hi ets I aquelles nits que mai més tornaran He perdut tant de temps intentant-te trobar
però ja no hi he, i sense tu fa que no fes. Em recorda aquell llit, em recorda un petó, em recorda aquelles nits de Nadal, on tot era especial, on el temps m'era igual, cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal de Nadal.
El record d'aquell nit, el record d'un petó, el record d'aquella cinc de Nadal.
El record d'aquelles dits de Nadal. On tot era especial, on el temps era igual. Cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal de Nadal.
Fins demà!
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I un dia més ens omple de joia i d'alegria el poder saludar el doctor Josep Maria Sirvent amb nosaltres. Bon dia, bona hora. Bon dia, què tal, com esteu? Crea en càtedra, eh, una altra vegada. Bueno, intentarem, aviam, explicar-vos alguna cosa. Abans d'entrar en matèria, ganes de Nadal? Sí, clar que sí, Nadal és molt especial, no? La família, els amics, si estàs allà, no? El pessebre, eh? Nosaltres no posem estrella al mig del menjador, no?
com Barcelona, nosaltres posem fem el pessebre tots els anys. Ja has començat a escoltar la Maria Carell o encara no? No. L'has sentit alguna vegada allò de fons? No cal, no cal. Portem 20. Doncs mira, parlarem precisament de problemàtiques i avui m'encanta també aquest crossover i és alimentació i medi ambient. Sí.
Quina relació en podem fer en aquesta temàtica, doctor? Doncs mira, habitualment, segons sigui la nostra alimentació, tenim un efecte més o menys en el medi ambient. Positiu o negatiu. Més aviat negatiu, que és el que predomina. Mira, es parla del concepte petjada ambiental pel consum. I en aquest cas és consum alimentari. Això suposa un 50%.
De la petjada ambiental de consum, l'alimentació. I jo només vull comentar que el consum és degut, sobretot, aquesta petjada és degut a l'ingesta del menjar carn i productes làctics.
Això pot suposar, ja he dit, un 50% de la petjada i aquí, en aquest país, el consum anual de carn és de 50 quilos per persona. Jo vaig deixar la mitjana, ja tu segur. Ja, perquè ets vegetarià.
Quins són els efectes sobre el medi ambient d'aquesta petjada? És la eutrofisació terrestre i marina, es contaminen les aigües per nutrients inorgànics, sobretot fòsfor degut als fertilitzants i nitrogen degut als purins, les activitats agropecuàries. Hi ha un esgotament de la capa d'ossó per l'efecte hivernacle
I esgotament de les terres, del sol, així com acidificació d'aquest mateix sol i de l'ambient. I sobretot l'utilització d'aigua dolça i l'esgotament dels aquífers.
En aquest sentit, acaba de parlar del 50% que correspon a aquesta petjada ambiental del consum que vindria cap a la part alimentària. L'altre 50%... L'altre 50% correspon a, mira, per exemple, la mobilitat, el transport, no? Seria un 17%. Els cotxes... És molt menor, eh? És que és el que t'anava a dir. Aquí tothom ens diu que hem d'agafar el transport públic.
públic, però aquí ens anem carregant tot menjant carn. Exacte. L'altre és l'habitatge, amb un 16%, i la llar, amb un 10%, i els electrodomèstics, un 5%. És a dir, que no és tant. El més important és la petjada deguda a l'alimentació.
Clar, és que això també trenca una miqueta, perquè a vegades és això que diem, com que veiem el fum dels cotxes, ens pensem que allò, dius, ui, ui, allò és un desastre, però realment... És que no veiem els altres fums, que són els que passen a les grans granxes per la...
ganaderia intensiva i a les grans indústries agropecuàries. És a dir, actualment no és aquesta idea bucòlica del pagès que fa l'hort al costat de la Massia i que... No, no, són aquestes grans extensions que ho rebenten tot a nivell d'abono, de...
sulfats de tota l'activitat herbicida per aconseguir una producció agropecuària molt rendible i llavors això es fa a base de quilos i quilos però clar, tot això consumeix sobretot aigua i genera molt CO2 i una miqueta què podríem tenir en compte per reduir aquesta petjada?
Bé, a nivell global, és a dir, sí que podem... Aviam, un concepte que jo vaig comentar fa uns programes com és el de creixement, no? És a dir, hauríem de disminuir aquesta gran producció de granxes i de...
i d'agricultura, però crec que és difícil, eh?, moure tot això perquè impliquen molts interessos, no?, i actualment, doncs, el consum és anar més i més i més, però a nivell personal, personal, no?, jo crec que hauríem de fer un sumatori i aquest sumatori seria de...
fer poquet a poquet canvis en la ingesta alimentària. És a dir, hauríem de disminuir la ingesta de carns i productes làctics. I fer una dieta més aviat basada en vegetals, verdures... Fixa't, jo t'ho explicaré. Les plantes, les verdures, els vegetals no generen CO2. Més aviat el consumeixen.
i consumeixen els CO2 i tiren a fora l'oxigen això és així diríem l'efecte contrari exactament i per exemple els peixos no generen CO2 almenys a l'atmòsfera perquè estan a l'aigua no consumeixen aigua dolça
l'aigua salada. Per tant, clar, el consum de tots aquests productes faria que no hi hagués tanta producció o que no fos necessària tanta producció. Jo crec, de totes maneres, que les indústries continuarien produint igual i ens sotafanyarien com fos. A nivell de... Per exemple, ara hi ha molta...
molta publicitat d'hamburgueseries, de l'hamburguesa aquella tota sucosa, greixosa, bé, t'ho fan molt gustós perquè hi afegeixen sucres i glutamats i tal, i llavors la gent té tendència a menjar-ne més i més, però no seria el correcte
si estimem el planeta. Fent aquest tipus de dieta, virant una mica a dieta vegetal, faríem un bé a la nostra salut i, evidentment, a l'ambient. És el que t'anava a dir, és que al final també és aquest concepte que ha sortit, que segur que el coneix, que és el de menjar conscientment. És a dir, saber que estem menjant i no
allò de, bueno, surto de la feina, mira, m'agafo això, que no saps ni què és exactament, ho poses al microones o al forn i després t'ho menges. És així, i evidentment hi ha un desequilibri en la població, és a dir, la gent amb menys recursos no pot menjar tan sa.
És veritat, això. Mira, jo t'he dit... Sembla al revés, eh? Sembla al revés, però amb 5 euros tu te'n vas al McDonald's i te tipes a tope. I els nens per la família i tal. Amb 5 euros vas a un restaurant que hi hagi plantes, hi hagi vegetals, i no pots pagar ni l'aperitiu.
Això és així. A més a més, la gent que no té recursos no pot comprar un pis o una vivenda sostenible. Per què? Perquè són molt més cares. És a dir, que no pot pagar-se un aire condicionat, no pot estar més còmode, és a dir, que hi ha una simetria molt, molt important. I si et fixes en els carros de la compra, tu veus que...
abunden molt les bosses de bolleria, saps? Sí, però clar, fixa't en el preu també. Fixa't en el preu. Comprar, menjar una dourada, necessites una dourada per cadascú i això val uns cèntims. Mentre que agafes unes pits de pollastre, d'una safata...
Tu poses a la planxa i menja la gent, tota la família, però amb un preu més econòmic. I a més, i vostè ho sap, segur que han sortit mil estudis on te relacionen directament això que diu amb l'esperança de vida. Correcte. Sí, sí, és que està clar. Si fem una dieta virada a vegetals, que en ingles és una dieta basada en plantes, diuen... Veggie. Sí, veggie.
concepte begui però bé, el concepte begui no hauríem de fer tampoc consum d'hamburgueses simulades perquè utilitzem la soja dels grans camps d'Argentina que està genèticament modificada i utilitzem aigua a tope i molts herbicides o sigui, no ens enganyem tampoc eh
No, no, jo crec que de les coses més boniques que he pres en aquesta vida és no fer-se trampes al solitari. Clar, exacte, el que no pots fer és menjar-te una hamburguesa vegetal perquè estàs consumint molta aigua i generant molt CO2. També li diré, doctor, sirvent una cosa i és, ara mateix ens estem omplint la boca d'això. Sí.
Però recordem que estem a punt d'arribar el Nadal, que jo entenc que és el moment més complicat de l'any per poder parlar de menjar de forma conscient. Correcte, correcte. Vull dir... És així, és així. Però, bueno, mira, una mica per descarregar el tema, hem de saber que el que menjarem al Nadal s'ha produït i ha generat el CO2 i l'aigua, ja probablement el CPF...
Ja ho ha fet, ja ho ha fet. Ja han fet el mal. No hem de tenir la consciència tan preocupada. Vull dir que jo crec que hem de gaudir de les festes i l'any que ve ja parlarem de més problemes ambientals, més problemes amb la dieta, però gaudim i siguem feliços.
Doncs amb la consciència ben tranquil·la, doctor Silvent. Moltíssimes gràcies per aquesta Masterclass. I ha menjat torrons. Home, i tant. Home, i tant, ara toca. Molt bon Nadal i molt bones festes. Igualment per tots vosaltres i els estimats oients, també. Vinga, fins l'any que ve.
El meu pit i un forat negre i la seva solitud fa avançar la meva pena travessant la multitud fins a arribar a vessar el vel negre que cega cada un dels teus ulls. I aquest amor que tu reculls et remou i tancadena perquè l'una cada cantó d'una fina frontera hi ha l'amor i el dolor.
que es declaren la guerra i a l'amor i al dolor, que es declaren la guerra a que guanyi el millor. I la pols de la lluita fa una boira en el teu cor, i la pols de la lluita fa una boira en el teu cor, i la pols de la lluita...
I jo em quedo aquí plantada, davant teu no em veuré. Tota aquesta boira estranya, poc a poc la desfaré. Fins que obris els ulls i em miris. Fins que obris els ulls i vegis que tot és molt més senzill. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dijous 5 de desembre i aquesta és l'actualitat.