perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona
Girona FM La teva ràdio La Gironina
11 i 5. Benvinguts als Guatre Rius.
Dijous 15 de maig de 2025. A vegades, quan tens una idea d'aquelles que sembla impossible, te l'has de creure. Quantes coses boniques deuen haver quedat al calaix per por, per falta de ganes o falta d'alegria. Quantes coses ens hem perdut en aquesta vida per no creure'ns-les. A vegades, només es tracta de posar-s'hi. A vegades, les idees bojes es converteixen també en coses increïbles. I aquí, d'això, en sabem bastant, sobretot l'Arnau.
Qualsevol cas, simplement cal dir que igual que a la ràdio, la màgia passa quan t'hi poses, quan t'aixeques i passes de l'imaginar al fet. Això, estimats, que us serveixi per a tot en aquesta vida.
I qui en sap fer de màgia, i moltíssima, és, com no podia ser d'altra manera, directament arribat des del nostre estimadíssim Pla de l'Estany, sempre per davant de tothom. Arrau Vila, bon dia i bon dia. No, per davant de tothom no, això no, eh? Però sí que és veritat que jo personalment us he de dir que els meus projectes fa 10 anys que estan complerts i fets i hem fet més força que mai. Què vols dir? Que tot aquest text que has escrit, jo ja fa 10 anys que ho tinc fet tot això. Sí, no...
Però ja ho sé, però és que s'ha de viure la vida de forma entusiasta, amb alegria, sempre. I quan et veu una idea d'aquelles... Però després has mantenit-ho, que és el que costa, eh? Perquè hi ha una il·luminada... Però quan et veu una d'aquelles idees boges de les que dius això no es pot fer... Tu has de la falla i has de dir, bueno, ja ho trobarem.
Sí que de vegades del castell de Carcazón acaba sent un petit xalet de Palamós també. No passa res. Però fa, però fa, això sí. Arnau, és impagable, és impagable, i encara sort que estem a ràdio i no a televisió, és impagable la cara que poses de vegades quan jo dic, mira Arnau, farem això, farem això, farem això. Però després acaba sent... Fa, però acaba sent una altra cosa. Et veig contemplant així...
a l'estil Víctor Català, eh? Vida contemplativa. És una bona opció. Mira el Magí dient, per què s'empatolla el tio aquest? No, no, no. Doncs no, algun ha colat, algun ha colat. Home, home, home, ja amb si xutes el porterí algun gol a d'entrar, com el Girona, que li fot, encara que jugui malament, fot un gol i guanya. Alguna cosa haurem de fer, no? Sí. En qualsevol cas, Anau Vila. Ho veurem, ja ho explicaré.
Ja ho veurem, ja ho explicarem exacte. Les coses s'han de fer també a poc a poc i bona lletra, però sempre amb alegria i amb entusiasme. En qualsevol cas, temps de flors. Passarem a parlar amb l'Eva Llorenç, l'artista que ha fet la instal·lació de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona. També entrevistarem el Lluís Llach d'aquí uns moments amb el seu llibre d'horat.
Aquesta nova novel·la que ens presentarà i acabarem avui amb temps de música. Amb Eli Rodríguez, no t'ho perdis, Arnau Vila. Budismo en Wallapop, taoísmo en AliExpress. No l'haguessis mai. En ta vida l'haguessis encertat, jo tampoc. En qualsevol cas, si et sembla, comencem parlant amb l'Eva Llorenç. Doncs on s'hi posem?
Doncs no volíem marxar del temps de flors sense conèixer alguna veu coneguda ja que tenim aquí a la casa i de fet hem volgut acostar-nos precisament a la casa de cultura on Eva Llorenç ha pogut muntar o instal·lar-nos la mutació de la consciència, aquesta instal·lació del temps de flors i aprofitem per parlar amb Eva Llorenç. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, moltes gràcies per venir. Vaja, primer de tot, com t'arriba aquesta proposta de fer la instal·lació? Em sembla que no és pas el primer any que la fas. No, no, ara ja portem uns quants anys de col·laboració amb la FANJAC, que és una fundació per nens i nenes amb altes capacitats.
I per això, per coneixences, per amistat, intentem fer tallers i activitats per a aquests nens que malgrat amb algunes facetes tenen moltes facilitats però que també necessiten atenció i necessiten que se'ls escolti, que se'ls tingui en compte les seves necessitats, que són moltes també.
i proporcionar-los espais on puguin trobar-se i disfrutar i fer mix. En aquest sentit, m'has comentat que l'any passat ja t'hi van participar nens. Em sembla que aquesta vegada t'hi participen els pares. Sí, l'any passat vam fer-ho amb els nens més petits, precisament, i vam fer una petita instal·lació amb unes caixes de fusta, amb unes capses de cartró, que van pintar-hi flors, i va estar molt bé...
Però aquest any jo el que volia era que participessin els pares, una mica també perquè donin exemple de creativitat i per fer alguna cosa, allò, potser amb una mica més d'envolum, que tingués una mica més de presència i la veritat és que ha estat molt engrescador i molt divertit. Aquesta mutació de la consciència com ho aconsegueixes, em sembla? Vull dir, tens com un espai immersiu, tancat...
Sí, a veure, la idea una mica era veure com representàvem el fet que, com que tenim tants estímuls exteriors, tots veiem això que la tele, la ràdio, això ja... Sobretot les xarxes socials...
Una mica hi ha molt de soroll, molta informació, hi ha masses coses que no podem acabar d'assimilar. Llavors és una mica aquest de com podem recollir-nos a nosaltres mateixos i com la natura...
és el que ens ajuda a connectar amb la nostra part més interna. Llavors, hem intentat representar la natura com una caixa que és a l'exterior, tota plena de natura, i llavors entrem a dins, en aquesta petita caixa, i trobem el que seria el nostre interior, el nostre cervell, d'una manera així poètica.
és una mica com una cova on hi ha llums, hi ha plantes i alhora podreu veure que hi ha com flors que estan a les parets i que representen una mica les neurones com amb els estímuls de la natura doncs a nosaltres se'ns estimulen les neurones que són les nostres flors i es connecten entre elles a través de la llum i a través del so i una mica representar aquesta idea de l'abans una mica però a partir del nostre interior
Sé que té molt de perill la pregunta, t'ho dic perquè has viscut a Nova Zelanda, llavors no sé si tu precisament com a artista també la natura t'ha servit com a espai de refugi. Sí, de fet, en aquesta instal·lació la idea em va venir de les coves de Waitomo, que són les coves que estan a Hamilton, a l'Illa Nord.
que són molt especials perquè tenen uns cucs lluminosos que estan en el sostre i tu quan estàs dins d'aquesta cova és com si estiguessis mirant el cel també perquè semblen les estrelles. I era una mica recrear aquesta sensació de cova però com una cosa molt especial, molt màgica.
Al final una cova precisament amb aquest toc, de mirada íntima, probablement més propera amunt mateix. Sí, i de bellesa, que la bellesa està dins, està dins nostre, i que l'únic que hem de fer és mirar cap endins per trobar-la, perquè moltes vegades busquem la bellesa a fora, que ens adongui a través d'estímuls artificials, però jo crec que la bellesa que ens arriba més o que ens fa ser més feliços és quan estem connectats.
Precisament vull dir també com va anar el muntatge, t'ho dic perquè tothom va anar contra rellotge el divendres, no sé si vosaltres us vau poder prendre una miqueta més amb calma. Bé, nosaltres tenim la sort que estem a l'interior, amb això no estàvem estressats per la pluja, que la veritat és que va ser una mica allò... I la veritat és que ja havíem començat bastant abans, hem estat treballant durant uns quants mesos per planificar-ho tot, per tenir-ho tot molt a punt, per...
Només allò, arribar i moldre, no? Com diu? Allò, arribar i fer el muntatge. I nosaltres vam començar a muntar el dilluns. Vam estar... No, el dimarts, crec. Dimarts, dimecres, dijous i el divendres. Sí que és veritat que a última hora ho canvies tot i improvises fins a l'últim moment. Però, bueno, aquesta és la part creativa i divertida, no? No sigui això.
I també la part immersiva, vull dir, parlaves abans d'una part sonora també que acompanyava, que precisament era una miqueta com el fil conductor de tot el que intentàveu mostrar, precisament amb aquestes consciències mutades.
Sí, de fet hi va haver-hi una mare que va fer tot un estudi sobre les flors i va estructurar la música en deu hores, en cinc parts de dues hores cada una. I la primera part una mica és intentar representar com és el naixement d'un pensament, les conduccions temporals que s'encenen. En la segona part és el processament neuronal actiu.
La tercera part és l'activació de records, les associacions que el cervell fa quan rep una informació. La quarta part és la desconexió, vindria a ser la consciència profunda. I la cinquena és el silenci emergent, el tancament sensorial.
Eva, en aquest sentit jo sempre ho pregunto als artistes i més ara en aquest temps de flors vull dir que a vegades és tan fogàs que ens pensem que només és una setmaneta t'ha donat temps també a gaudir-la poder-la pair tranquil·lament aquesta instal·lació o encara queda algun dia per poder-ho fer això?
No, jo crec que al principi t'agòbies una mica amb la feina, amb tot el que suposa, perquè has d'estar amb moltes cosetes que potser no són les que fas anar al dia a dia i has d'improvisar, però jo crec que al final el que te queda la idea una mica és de dir quina sort també de poder fer-ho, de poder estar-hi, de poder dedicar aquest temps, perquè al final si el dediquem és perquè podem fer-ho,
I agrair una mica també això, no? És bonic veure tota la il·lusió de tanta gent de la ciutat involucrada, no? I malgrat... Aquests dies potser no són els millors per preguntar-ho, perquè tothom està molt cremat, eh?
Jo crec que això, quan ha passat l'estrès aquest inicial, jo crec que a tots ens queda una satisfacció d'haver fet el que hem pogut per col·laborar i que Girona sigui reconeguda com una ciutat bonica i que fa coses molt interessants. Jo vull aprofitar que et tinc aquí amb nosaltres, Eva, per preguntar-te aviam en marxa ara mateix si tenim alguna exposició o alguna cosa que ens puguis avançar.
No, ara, bueno, és que no en puc parlar encara, perquè està molt incipient, tot plegat, i m'agradaria allò, em saps allò, el blat que ens ha ben lligat, després em parlo, però si surt serà una cosa molt xula i crec que serà molt divertit de fer. Doncs tindrem una excusa més per improvisar una vegada més, no? Segurament. Exacte, perfecte, sí, sí, sí, això espero. Eva Llorenç, moltíssimes gràcies. Vinga, moltes gràcies. Adéu-siau.
Deputació de Girona
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I és moment de tornar a parlar de llibres, que no ens engançarem pas aquí en aquesta casa, i menys avui, perquè presentem el llibre d'Eurat, la nova novel·la de Lluís Llach, que torna a les llibreries amb una proposta ambientada a finals del segle XIII i que ens planteja, entre d'altres conflictes, les persecucions, la invisibilització o també l'estigma amb la ciència i la medicina com a taló de fots.
Lluís Llach, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Val a dir que jo vaig posar de títol, el pas és que el nom no se'n va respectar. El llibre ha durat perquè les dones. Sí? Sí, perquè jo crec que en el segle XIII el que passa sobretot és un canvi de paradigma respecte a les dones. I a partir d'aquí comença la novel·la. Abans de tot això vens gaire sovint a Girona o què? Sí, molt sovint. Ara no, quan hi ha les flors jo ho sento, miro els geranis a casa i em conformo.
Perquè per arribar des de per la bar estàs una hora, una hora i quart, és increïble. A Salrei estàs embotellat. I dius, bueno, com... No, però sí, vinga, home, i a més no vull fer publicitat, eh. Però la meva mare tenim família aquí a Girona i la meva mare portava les fires quan jo tenia 4 o 5 anys. I el premi per portar-me bé durant tot l'any era un suís a l'antiga.
O sigui que, i quan veig les mateixes taules de marbre i entro, és tota una mena de reconfort interior de tornar a temps molt antics. La primera pregunta és obligada. Com algú que té una agenda tan i tan complicada troba temps per escriure?
Bé, ara la tinc més complicada que abans, però és que m'entusiasma escriure. Jo no... perquè ha sigut una descoberta. Mai, mai, mai havia pret ser escriptor, quasi que ho trobo una pedanteria, i de cop i volta un amic em va demanar un guió per una mena de projecte cinematogràfic,
i quan portava 5 pàgines el vaig telefonar i dic que hauràs de buscar un altre guionista perquè estic disfrutant com un camell i ha sigut l'única cosa que m'ha impulsat no pretenc ser un escriptor de cap alçada pretenc divertir-me escrivint explico les històries que vull explicar sense cap mena de coacció
i m'ho passo pipa pipa vol dir pipa i a més el colmo dels colmos és que m'agrada una cosa que normalment alguns escriptors els avorreix que és corregir sí? afafafafafaf
Si estic dos anys i mig a tres fent llibres, dos anys corregint. Sí, sí. És com acabar... Jo diria que és com si un pintor es mirés el quadre i a cada paràgraf fotés una pinzellada, mirés el ritme, mirés el...
I això m'entusiasma. Ets gaire perfeccionista, corregint o què? Home, jo crec que sí. Perquè algú t'ha de frenar, eh, a vegades, amb aquestes coses. Sí, però deixa'm dir-te que un perfeccionisme, diguem, coaccionat per les seves limitacions. Perquè, clar, jo soc perfeccionista d'entre les meves possibilitats, no? Però jo crec que...
no sé quines condicions tinc d'escriptor, o sigui, és que tant me fot. M'ho passo tan bé que després trobo una editora que me'l publica, hi ha alguna gent que me'l compra, Déu-n'hi-do, i aleshores, escolta, és el cercle fantàstic. Em sembla que li dóna una certa continuïtat també a l'univers de la teva anterior novel·la, precisament, que és Es caga el destí. Sí.
Jo la veritat és que, com amb la música, tu ets molt jove. No, jo t'escolto a tu, no et creguis. No, no, no, ets massa jove. De fet, l'altre dia vam presentar aquí l'Estaca en islandès. Per això, ets massa jove.
No, però música... Jo vaig arribar al món de la cançó perquè m'agradava molt la música, en realitat, des dels 4 anys que vaig començar a estudiar-s'ho, a fer el piano, i la música, el que passa és que no imaginava que amb la música fos una professió. Quan, en els anys 50, que és quan jo vaig començar...
Ser infant adolescent, quan te podien pagar estudis, dir, mama, vull ser músic, no vol dir que et fotien una hòstia, però vaja, era molt gosat. I aleshores el jo era una persona sense vocació en aquest aspecte.
i ara m'he perdut no sé on anava et preguntava si li donàvem continuïtat a l'univers d'Escac al Destí ah sí, i aleshores sempre a mi repetir-me que suposo que ho faig contínuament però no ho accepto
I aleshores sempre que feia un disc deia el que ve, un altre. El meu amic al mar, doncs el que ve, un altre. L'Itaca, doncs el que ve, un altre. Campanades a mort, campanades a mort, desastres, no? I coses d'aquestes. Perquè, a més crec que és bo, perquè aquestes coses, si no t'ho agafes com un aprenentatge, t'ho agafes com una cursa, com una carrera, que es diu, eh?
I quan tu t'agafes una activitat artística, com artística entre cometes, com una carrera ja l'escagada. Ja l'escagada perquè el que importa aleshores són els paràmetres que influeixen en fer una carrera exitosa.
I jo crec que un artista el que ha de procurar és fer obra des de la seva perspectiva interior. És un rotllo, això. Però és el gran problema de la cultura ara mateix. Molt bé, per això. I aleshores amb els llibres jo em vaig fer els tres primers amb molta timidesa i sempre...
agafava un món que jo d'alguna manera en tenia moltes referències, que és el principi del segle XX, que jo no vaig viure, però que tenia totes les referències familiars, històriques, polítiques, de costumistes, etcètera, i m'hi sentia còmodo. I en el tercer llibre, que em sembla que, a part d'un que no és novel·la, que és l'estimat Miquel dedicat a Martí Pol,
Bé, i m'he de posar en incomoditat, perquè si no això ja és seu ofici, he d'aprendre. I tenia de triar, vaig estar tantes o tres mesos, triar entre una de romans, que em recordava de les pel·lícules de petit, amb aquests homes tan macos, i una de cavallers, amb les justes allà fotent-se cops de llança.
I em va semblar molt interessant l'edat mitjana perquè és l'edat de la foscor. La caiguda de l'imperi romà deixa aquesta societat en una foscor bestial, la medicina es perd, la cultura es tanca els monestirs, etc., etc.,
les comunicacions s'acaben, la llengua ja no és la de l'imperi, les lleis desapareixen i venen els senyors. I a més de tot això, el ser humà és la víctima del desgavell, però la víctima, diguem, des del dret de cuixa fins a no tenir dret a la vida.
I em va interessar molt que mentre començava el poder de l'espasa del senyor, l'única institució que va quedar imperial va ser l'església.
O sigui, el poder polític desapareix, comença el poder de les parts de cada senyor, però en canvi hi ha un poder eclesiàstic on a cada poble hi ha el seu capellà, els bisbes, i el poder que això implica...
El canvi que es fa dins de la... M'hauràs de frenar, eh? No, no, tranquill, tira, tira. Jo ja estic aquí a la guait. L'Església té el domini absolut de la cultura de la informació, la cultura perquè la té tancada els monestirs, el llibre de l'Humberto Eco, bueno, no, el de la Rosa, ho explica fantàsticament,
I fa una cosa que a mi em sembla ja al colmo, diguem, del cinisme religiós, que és canviar la confessió pública per la confessió privada. Fins al segle XI, IX, XI, XI, la gent s'anava a confessar a la catedral per Setmana Santa.
I deia, oh, he pecat, perquè he violat la contesa. Diu, me'n guardo que ho digués perquè el conte el pelava. Però els que ja no tenien més remei confessaven els seus mals, aleshores el bisbe el condemnava a vestir-se d'una manera diferent i eren penitents.
I aquesta penitència durava un any, dos, etcètera, etcètera. Ho canvien per la confessió que sabem actual, que és la privada. Clar, això fa de l'Església el centre d'informació més important, i per això el sota el Vaticà.
I hi ha la història de tot el continent europeu, sobretot de l'antiguitat, ara i de tot el món, està explicada allà. Perquè cada capellà era un... I com que, a més, els rei Almes que s'estaven conformant es barallaven contínuament, quan el papa podia estar bé a Roma, perquè tant en tant també es rebia...
sabia tot el que passava. Perdó, sabia que hi havia de descomunicar, sabia que hi havia de fer emperador, perquè tenia més poder, etcètera, etcètera, etcètera. Tot això com a escenari de fons del que ens expliques en el llibre d'Aurat. Això és l'escenari de fons de l'escac al destí. I quan Jan estava fart de l'edat mitjana, me trobo un bon document que diu que mai la Inquisició, la Corona d'Aragó, va matar pruixes.
I jo, clar, hòstia, vaig, no és possible, això m'han enganyat durant 72 anys o 73, i vaig començar a buscar, a buscar, i és veritat que fora un moment determinat que va dominar la Inquisició, tenia el Sant Oficier Valladolid,
I la Corona de Catalana nomenava, i va nomenar un senyor que devia estar sonat i que deia, digue de Sarmiento, que durant un temps va permetre, però molt curta, i a més el van penjar al final, o sigui, el van penjar, el van apartar i em sembla que ejecutar, eh?
Va permetre, i per això a Catalunya tenim una cacera de bruixes bastant limitada, i que està sobretot a la zona de Reus, Alcuber, etcètera, Montblanc. Això em va estranyar tant, perquè com és que aquest relat ha funcionat durant segles fins avui, no?
I no només això, sinó que quan començo a investigar sobre això, amenaçament-ho que l'Església protegia les bruixes, les remeieres, perquè les bruixes no eren bruixes, que anaven amb escombres, sinó que no eren remeieres. I aleshores ja, que ja, volia fer una novel·la de política i vaig dir, para el carro, això. I vaig anar estudiant, estudiant, i vaig fer una novel·la on tot és fals, menys totes les dades.
Dades i dates són exactament el que hi ha, i jo trobo que és molt sorprenent, perquè és precisament quan s'hi instauren els antics estudis generals que eren les universitats, li direm universitats perquè la gent ens entengui, però no es deien així, eh?
Les universitats que havien sigut laiques fins al segle XI o XII, quan els papes i els reis veuen que les universitats comencen a ser un espai de poder intel·lectual i d'influència intel·lectual, les dominen i les fan oficials.
I aleshores les universitats laiques, Salern, Bologna, etcètera, etcètera, a Lleida també n'hi havia, es converteixen en les grans universitats europees. La més famosa d'aquesta zona, malgrat que la nostra de la corona d'Aragó va ser a Lleida, no a Barcelona, va ser a Lleida,
En el 1300 exacte es va fundar, aleshores hi va haver una universitat que irradiava per tot, que era la de Montpellier, que a més a més, per aquelles coses que els catalans no sabem, depenia de la corona catalana. I parlaves ara de les remayeres, també de tota aquesta figura que amb el pas dels anys va quedar completament invisibilitzada.
Home, és que, clar, és que no hi havia medicina. O sigui, les remeieres venen d'abans de l'imperi romà i durant l'imperi romà es desenvolupa. I el que és la medicina grecorromana s'atura amb un senyor que es diu Galè. Que va ser Aristòtels... Són tots, eh? Però el més bo és el Galè. És el més bo perquè aquest senyor...
Ai, ara m'he oblidat de la ciutat, però era el que es dedicava a curar els gladiadors ferits. I a totes les teories aristotèliques de la medicina grecorromana, que era molt primària, era quatre humorsos. Nosaltres us tenim quatre líquids que conformen la nostra salut, per dir-ho, el nostre cos. I per això les sangoneres, per treure't una cosa, treure't sang, treure't...
I aleshores el galè avança bastant perquè amb els ferits aconsegueix entrar dintre del cos humà que estava prohibit, si he dit de passar, eh? Quan exercim la medicina no es podia...
Molt bé, però cau l'imperi, i aleshores tot el que és Occident cau del tot, i l'imperi, que en diguem romà, és l'oriental, l'autèntic, en casa no en queda res, i en aquest moment apareix un profeta, que es diu Mahoma, que estava obsedit per la medicina, la...
La medicina oriental va cap a Persia, etcètera, etcètera. I continuen allà evolucionant bé. L'Occident ja no existeix com a medicina. Aquí és una aturada en sec. És una aturada en sec. I aleshores... Però en sec vol dir en sec, eh? Clar, llavors és el conflicte de per què nosaltres aturem en sec coses que funcionen per la nostra salut.
Sí, però espera, espera, és més complicat que això. Aviam. Perquè quan cau una civilització, que és el que el Trump intenta fer, cau tot. Cau les escoles, la medicina, la cultura, fins i tot les llengües. Però espera, continuem amb la novel·la. Sí, seguim amb la novel·la de moment. Perquè si no em perdré. Aleshores apareix un senyor que està obsedit per la medicina, que és el Mahoma, el profeta Mahoma.
i fa tota una religió basada en una cosa molt bàsica que és l'higiene personal que era la principal forma de transmissió que se sabia després hi ha altres coses
de transmissió de malaltia i per això en la religió musulmana la gent és obsessiva però això és molt important perquè de cop i volta el món musulmà deixa de tenir pestes i coses d'aquestes i envedeixen tot el sud ells hereden tota i la van evolucionant i a més Mahoma diu una cosa molt important que ara crida l'atenció i és que
curar la gent a través de la medicina plau el senyor.
I a partir d'aquí, els metges, així com els metges d'Occident estan condicionats perquè l'Església vigila amb una obsessió de control, el món musulmà evoluciona la medicina. De tal manera que en el segle XIII o XII, no recordo ja les xifres, perquè fa dos anys que ho vaig escriure, mentre els musulmans, els moros, que diguem, operaven de cataractes,
Nosaltres coràvem posant sangoneres a l'esquena, d'acord? És això. Aleshores, els musulmans i els jueus cohabiten bastant bé fins que comencen a barallar-se, sobretot entre els musulmans, majories, minories, homèries, nazarites, etcètera, etcètera.
i molts metges comencen a fugir i les universitats europees agafen aquesta saviesa se'n donen compte del retard i els primers estudis generals universitats laiques se n'aprofiten perquè els ser laiques no tenen el problema de la religió quan els papes i els reis veuen que no hi ha color aleshores oficialitzen
I una de les primeres normes... Perdó, eh? Continua. Hi ha quatre matèries a totes les universitats. Teologia, filosofia, però que era teologia sobretot, art, que aquí ja m'agradaria saber què hi havia, advocacia i medicina. Eren les quatre que tenien.
Doncs a les universitats s'impedeix que les dones puguin estudiar. O sigui, si a l'11 hi havia dones que estudiaven perquè eren riques, com tots els que estudiaven, només eren rics, ja no fotem, però fins a l'11 les dones i 12 les dones podien estudiar, a partir del 13 les dones estan prohibides a la universitat. I això dura...
Fins al segle XIX. La primera metgesa en una Catalunya tan avançada és en el segle XIX, al final del XIX. Això vol dir que hi havia tot un cos semàntic que feia que les dones, etcètera, etcètera. I per què? Doncs perquè la medicina moderna tenia de lluitar contra les remeieres que eren qui dominaven el món de la medicina. I el dominen...
durant segles. Lluís, això és només un testet de la presentació de la setmana que ve, que em sembla que véns a Girona, eh, també. Sí. El dimecres. Sí, però aquest rotllo no sé si l'aguantaran, eh. Després faré la dansa del ventre per entretenir la gent. Ja ho farem d'una altra manera, això. Molt bé, molt bé. Però és un testet de la presentació que tindrem el pròxim dimecres, a les 7 de la tarda, al Casino de Girona, amb l'incombustible Guillem Terribas, també, que t'acompanyarà, i un servidor. Te'n faràs un far, eh, de mi, aquests dies, ja t'ho diguen. Molt bé, d'acord, d'acord. Jo, per tant.
Volia aprofitar que et tenia aquí per fer-te un parell de preguntes de rabiosa actualitat. Parlem... Vull aprofitar perquè ahir vaig parlar amb el David Minoves, per exemple, del Siemen en relació al Pacte Nacional per la Llengua. Ells sí que el van signar. Jo crec que l'ANC ja ha publicat un comunicat on deia que no el signen, que en fet el considereu insuficient.
Bueno, i suficient el considerem, jo diria, que ridícul. O sigui, el que passa és que tant mateix s'ha de respectar en la situació de pobresa extrema, a vegades ens hem de deixar prendre el pèl una mica per poder...
Fer un esmorzar sense dinar, sense prenar i sense sopar. I suposo que s'han signat això, perquè en realitat, en realitat, fan un diagnòstic magnífic, ho diuen quasi tot, hi ha moltes més coses a fer així, i després diuen, però no tenim tractament.
I clar, l'ANC no és una sessió només cultural, és una associació independentista pel damunt de tot. I aquest plantejament ens indigna. I aleshores el que hauríem fet amb el president i ell és unes quantes preguntes. És que s'aplicarà la llei?
ell que n'és tan partidari quan va a la contra nostra, és que s'obligarà a retolar en català, és que les escoles faran el 75% en català, és que, és que, és que, i així fins a l'infinit, i ell diu que no.
Ell diu que no, o sigui, ja ho ha dit. Doncs, elevat sigui Déu, ja s'ho faran els amics, perquè són amics i companys de viatge en algunes etapes, doncs, amb tot el respecte, ja s'ho faran, s'hi signen. Per tant, considereu que és completament descafeinat aquest pacte? Bé, no és que considerem...
És que, o sigui, l'únic bo d'aquest pacte és que fa una analítica bastant bona, i diu, vostè té els glòbuls rojos no sé què, té, no diré disbarats, perquè la gent que pateix d'aquestes malalties no sé què, i diu, medicines, aspirinar, i vagi tirant.
És exactament això, és indignant. Però com que no ens ve de nou, el que passa és que, molt bé, hi ha gent que pensa que em sembla que hi ha una partida de no sé quants milions que pensen que amb això ja arreglarem alguna cosa, quan en realitat aquests milions és per supervivència i encara no.
ja s'ho trobaran. I nosaltres el que volem és denunciar que amb això no n'hi ha prou i que s'alligeix molt més. I si hem de fer d'Assemblea Nacional, que és la nostra obligació, tots els independentistes i molts catalans que no són independentistes saben perfectament que sense un estat la llengua no hi ha arreglo possible. Em sembla que fins i tot ho diu...
El conseller que diu que perquè una llengua pervisqui necessita... Perdoneu, perquè són temes que jo no hauria de fer broma, però és que si no m'amargaria el dia. Diu que perquè una llengua pervisqui necessita un estat propi o propici.
Imaginar que el PSOE, imaginar que l'illa, amb tota la demostració que ens ha fet d'espanyolisme contundent i agressiu, és capaç de ser un estat propici... Bé, jo... Això, eh? És pitjor que el que deia abans de la dansa del ventre per presentar el llibre. És espantós. Jo compadeixo als companys independentistes que ho han signat.
perquè ja s'ho faran per cert, sobre l'ANC quan t'he dit al principi que em sembla que tenies l'agenda molt complicada em sembla que la tens molt complicada sobretot per intentar buscar no sé si més consistències ara mateix quina és la deriva de l'ANC? l'ANC té un problema que és el problema de l'independentisme i des de l'any 19 l'independentisme i el nacionalisme català no independentista està en depressió
Sí, la ciutadania està deprimida. Falta autoestima. Falta autoestima, falta que un dia deixem d'acusar-nos els uns als altres i de sentir-nos culpables, saber que la doctora va ser una victòria extraordinària...
que tenim una quantitat d'independentisme inimaginable, que jo encara no conec cap independentista que m'hagi de dir que, però en canvi estem emprenyats, dividits, resignats, etcètera, etcètera. I jo crec que en aquesta depressió que tenim col·lectiva hem tocat a fons. I jo començo a veure repunts d'activisme molt difícils,
I em sembla que el tocar fons és... ens n'han de donar a compte que tocavem fons el dia que l'Illa va ser president. Ja no es pot tocar, no es pot anar més avall. I em sembla que molta gent independentista s'ha de donar a compte que o fot cop de peus al terra i comencem a lluitar per l'essencial, ja dic per l'essencial,
o no ens en sortirem. I el que no fem nosaltres no ho farà ningú. I després, em perdó, perquè, hòstia, tot això, a més, amb un desànim afegit, i és que estem en aquesta situació d'empobriment dels paràmetres nacionals, llengua, cultura, medicina, després de no sé quants anys independentisme al poder.
Això és un ganivet que està clavat i que als independentistes ens fa vergonya. I amb tanta feina sobre la taula, ja tindràs temps d'escriure? No. No, no, és que des que sóc president de... no hi ha ni una ratlla, eh? Només faig discursos...
Bueno, em podràs fer un cibos, eh, el dimecres que ve, que tenim la presentació? No, no, home, no, per favor. Sobre el llibre, sobre el llibre. Ah, sobre el llibre, sí, però no faig discursos sobre el llibre. T'han d'entusiasme parlar-ne. Doncs escolta, ens veiem dimecres que ve a les 7 de la tarda al Casino de Girona. Molt bé, moltes gràcies. Lluís Llach, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Home, per favor, a tu, per l'interès.
Deputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Fins demà! Fins demà!
I ja escoltem de fons Felicidad aquest tema que ens serveix per introduir Budismo en Walapop Taoismo en AliExpress d'Eli Rodríguez. Eli Rodríguez no és una persona, sinó que són sis que en aquest cas ens aporten el seu disc debut aquí a Girona FM i aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Berta Ribas, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. També ens acompanya el Jan Coll. Bon dia i bona hora. Bon dia. Vaja, pregunta obligada. Li vau demanar al xat GPT el títol de l'àlbum o com va això? Saps que no... Crec que no l'hem ni tocat. Us he donat una idea per al pròxim, eh? Sí, sí, sí. Sí, sí, de fet sí. Però no... D'on baixa?
Doncs del cantant, en Pol, que es va obsessionar amb el budisme, i de sobte li va sortir aquesta idea com a disc, que es diu Neves Tècniques de Meditació. Llavors, el concepte, escriure cançons com una tècnica de meditació, per entendre més la vida, els seus sentiments...
arribar com a la pau interior, i llavors volia fer com una crítica a la societat, posant aquestes noves tècniques, que és tot el consumisme en què s'ha convertit tot el budisme i tot això. I escoltem, Felicitat, que de fet el vau avançar, em sembla que ja fa un temps. El disc ha sortit aquesta setmana, si no m'equivoco? Sí, sí, va sortir ahir.
Ahir, no? Ahir, sí, ahir. Ahir mateix. Bé, clar, vosaltres ja el teniu, només faltaria. Com ha estat això de sis menys creatives, ja no diré en un estudi, a la taula del bar a l'hora de parlar de com ho fèieu i tot plegat? Vull dir, gaire ball de bastons o què? La veritat és que...
No sé com, però ens en sortim molt bé, perquè el nostre procés creatiu es basa en que en Pol, que és el cantant, porta les lletres. I ell diu, vale, tinc això. I després nosaltres, com a músics, fem les harmonies, preparem els ritmes i tot. O sigui, tota la part conceptual la porta en Pol. I està com molt bé, perquè ve com amb una idea molt sòlida, i nosaltres tampoc ens hi posem molt. Nosaltres sí que ens hi posem molt a la part musical.
Sí, sí, necessitem una mica de guiatge a vegades, que algú porti una mica el volant del cotxe, perquè si no, doncs potser no funcionaria. Bueno, però en aquest sentit, déu-n'hi-do, heu trigat gaire a fer aquest disc o què? Sí, sí, bueno, el vam gravar fa quasi un any i... Caroi. Sí, per Semana Santa l'any passat. Ahà. Sí, o sigui que ja teníem moltes ganes de treure'l, perquè és que ja no podíem més. Se us ha fet llarg, eh? Molt. Molt.
moltíssim com que hem deixat un marge tan gran hem pogut fer uns videoclips hem pogut preparar bé tot el tema de la promoció de fer bé les maquetes i tot ha anat bé deixar tant de temps no ho hem fet mai i com el primer cop que deixem tant de temps madura tot molt pots preparar moltes coses i la sortida és com un cop la sonoritat d'aquest noves tècniques de meditació com la definiríeu?
la definiria això serveix com a definició sempre havíem dit que fèiem pop noise no sé què és, però ens deien però això és una manera com de performar, crec però sí, això, pop noise jo crec que hem tret una mica també una vena una mica més punk, perquè sí que el primer àlbum que vam fer era com era molt pop i ara és com que estem una mica més enfadats
Hi ha més guitarras, està una miqueta més brut.
T'anava a dir, teniu presentació després a l'Elio Gaval. He dit Elio Gaval abans? Elio Gaval, sí. Es diu així, no? Abans potser sí. És que som a Girona, eh? Nosaltres som a Barcelona, això sí de cas. Dijous dia 22 de maig, que és la setmana que ve. Sí, oi? És la setmana que ve. És que avui estic molt espest. No sé què passa. Auditori de Banyoles el dissabte 24. Toqueu a casa. Toqueu a casa, sí. És un plaer. Sí.
I com heu fet... Perquè em sembla que, de fet, és de les coses més complicades pels col·legues que tinc i tal, que és traslladar la sonoritat del disc a un directe. O sigui, no sé si busqueu la fidelitat absoluta o si realment sou realistes i dieu, no, no, escolta, la performance és una altra cosa diferent.
Jo crec que és el primer cop que estem intentant trobar la mateixa sonoritat en directe que en el disc. Perquè sí que és veritat que en altres temps connectem les guitarres, qualsevol ampli qualsevol tot, el baix també qualsevol d'això, línia, no sé què, pim, pim, pim, i que soni el que soni. I ara que tenim com una base més rica, hem dit, tu...
invertim una mica, intentem que soni, com Déu mana, intentem replicar al màxim el que vam gravar en el disc i que soni potent, que soni guai. Sí, però sí que és veritat que la performance del cantant és una cosa que no s'assembla. O sigui, crec que la gent no s'espera que estigui tan boig. Tan boig, m'agrades.
Sí, empujeix quan puja a l'escenari. Està guai. Però vull dir, es menja com molta part de la performance. Jo tinc amics que venen a veure i diuen, hòstia, és que el cantant has d'enxufar de tot. És la persona que veu un menys... És budista, no? Però entra a l'escenari... Euforia vital, escolta. Hauríem de democratitzar l'euforia vital com a modus vivendi de gairebé tothom. A mi em sembla... És una cosa que...
Bueno, és que ara les troques estan com molt justificades i em sap molt de greu perquè en Pol és una persona que, pam, apareix i explota i és, no sé com ho faig, i m'encanta, de veritat. Perquè es menja el públic, es menja l'escenari. Estic veient les cares i deveu flipar fins i tot vosaltres.
Sí, perquè jo no sé què fa, o sigui, no ens ho diu abans, és com que veig que fa coses raras, que se'm posa darrere i dic, hosti, què fa? On està? A vegades em troba a trobar, o sigui, em costa molt trobar-lo, saps? On estan, Pol? De com s'estira el terra, de com salta amb el públic. Pol, una abraçada molt forta des de ell, eh? Allà on t'estiguis.
Allà on siguis, vull dir... Està fent classes de filosofia en un institut ara mateix, òbviament. Ah, clar, bueno, sí. És que aquesta és l'altra, també. Vull dir, on te rasqueu tot el temps? Perquè entenc que al final el projecte musical sempre ha d'anar en paral·lel. Aquesta... Sí. Moltes vegades complicada, però vegades bonica vida. Sí. Jo estic estudiant aquí a Girona. Ah, tu tens fase. Sí. Aquí a l'Eram faig comunicació visual i vaig fent, vaig fent, vaig fent.
Sí, alguns ja treballen, altres estudien, no sé com ens ho fem realment, però trobem el temps. Ai, noves técnicas de meditació. Sí. O sigui, no és per entrar al nirvana, eh, tampoc, vull dir, al contrari, és també música com per agafar i per dir, vinga, va, és una meditació en tinc més animada.
per buscar un missatge més poseu-vos les piles i anem a menjar anem a menjar-nos una mica el món mengem, mengem és un bon missatge subliminal i més ara abans de dinar estem de camí a les 12 doncs Sala digue-ho tu allà això el dijous dia 22 de maig a l'auditori de Banyoles ho tindrem el dissabte dia 24 i és que Eli Rodríguez
ens presenten aquest Noves tècniques de meditació. Entenc que el subtítol és Budismo en Walapop i Taoísmo en AliExpress, eh? Sí, sí, sí. Si voleu buscar-li el sentit a tot això, més enllà de meditar, el que hauríeu de fer potser és anar a un concert. Al final la música en viu és el que ens hauria de salvar.
Berta, Jan, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. I, vaja, aquí el deixem punxat, eh, ja, vull dir, el disc. Sí, no, Arnau? El deixem? Sí? Em diuen que sí des de taula. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A vosaltres, per convidar-los. A ver cómo puede explicarlo. Quedamos los tres. Los viernes siempre toca. Nos tocamos y que...
y unas cuantas novias y unos cuantos que tengo unos cuantos novios y unas cuantas novias y unos cuantos él para para mí es el rey ella será mi princesa nuestro reino nuestra ley
Un palacio de cristal Montamos unas fiestas raras Nos miran pero nos da igual Nos vamos a esconder Detrás de esas cocinas Que nadie pueda ver Como me dais caricias Tengo unos cuantos novios Y unas cuantas novias
Cuantos novios y unas cuantas novias.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 15 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. Govern, Girona i Sal signen el nou protocol per reformar el compromís amb el campus de salut