Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Benvinguts als Quatre Rius.
Imarts 21 de gener de 2025. Amb la música de Maya Montero, després d'un 20 de gener i no sé què d'un tren, arriba el Dia Mundial de les Abraçades. Una data creada per Kevin Zaborney, un nord-americà, qui preocupat per les poques mostres d'efecte que realitza la gent en públic, fins i tot amb membres de la seva família, va pensar a crear un dia per celebrar amb abraçades.
El bo del Kevin volia abraçades. Al final, tothom vol abraçades. Que no totes les notícies han de ser dolentes, ni tots els interrogants agres.
I no sé si l'Arnau estava esperant a l'Andana quan l'Amaya Montero pujava o baixava d'un tren, en qualsevol cas que m'ho digui ell, perquè em sembla que Banyoles el tren encara... No, perdó, sí que va arribar, però el van treure. Sí, sí, fa temps, fa temps, eh? Bon dia i bona hora, Mila. Hola, què tal? Com estàs? Tu eres el maquinista?
Però haig de dir que a l'entrada sud de la ciutat per Porqueres tenim un ambaixador de mata, un tren fantàstic de fusta. Sí, ja el vaig veure. Molt maco. És un vagó, eh? Sí, sí, molt maco. En qualsevol cas, Arnau Vila, avui dia internacional de les abraçades. Han de ser consentides, eh, però? Consentides.
Tu no et deixes, no, gaire? Amb la gent estimada. Amb la gent estimada, només. Això vol dir que a mi no... Jo intentaré interceptar-te a la porta de la feina, a veure si hi ha alguna manera de donar-te aquesta abraçada que tantes i tantes ganes tinc de donar-te. Hi ha molta imatge en aquesta imatge, eh? Sí, ja ho sé, però... Cap...
És l'Arnau Virna. No, no, esclar, ni que... I en sí, també, per sort o per desgràcia, només n'hi ha un. Per sort o per desgràcia, m'agrada molt aquesta expressió. Per sort o per desgràcia, només n'hi ha un. Per sort o per desgràcia, avui estem a 21 de gener i per sort o per desgràcia, seguim o comencem amb els quatre rius. Passarà per aquí la Jana i la Neus, a veure què ens expliquen en l'art de... Avui? Sí, avui. De què, de què, l'art de? Ja ho veuràs. Ai...
És que ets un impacient. És que m'agrada molt la secció que fan, eh? Sí, doncs mira, t'hauràs d'esperar uns segons, perquè mentrestant t'he de dir que tindrem diverses sorpreses més sobre el programa d'avui. En qualsevol cas, Arnau Vila, ens posem artistes, ens posem animats, ens posem graciosos. Sí, que avui ja no és Blue Monday, eh? Avui ja no és Blue Monday. Avui podria ser Red Tuesday.
perquè m'ha sortit així perquè després del blau ve l'emprenyada del vermell doncs jo t'he de dir, tu ahir vas notar alguna cosa no, absolutament res va ser un dia brillant normal, sí, sí m'ho vaig passar bé la feina vaig trobar-me amb un col·lega que feia temps que no veia a la porta de casa casualitats de la vida que de fet ell no viu ni aquí, viu a Irlanda
jo estava allà i de cop sento una veu allò de foc ostres jo, càxi nena i que de fet és músic ja passarà per aquí algun dia d'aquests que estava gravant cançonetes i després una tarda molt animada també jo he de dir que això del Blue Monday espero que m'hagi passat abans i no després del Blue Monday espero que ja hagi passat això no sé si baixant o pujant d'un tren que diria la bona de la Montero nosaltres comencem els quatre rius ens hi posem
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. You keep saying you've got something for me.
Ja ens hem recuperat d'aquest mes de gener, de tota la ressaca emocional del Nadal, quines escapadetes podíem fer, etcètera. Avui no parlem amb la Martina, avui fem l'art de...
que en tot cas m'ho comentin elles. Neus Aldeguer, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Jana Fontbona, bon dia i bona hora. Bon dia. Quin mes de febrer més fred, eh? Molta fred. Cachin, nenes, amb les mans congelades. Bé, bé, bé, Jana, molta fred. És que a vegades em surt molt fred quan soc a Barcelona i... No, però... Ah, no, molta fred. No, tu, però com que tu has anat i has tornat de Dinamarca, ho havies passat per aquí una estioneta, què tal per Copenhague? No, on anaves tu?
Arus. Arus. Molt bé. I què tal? Molt maco, eh? Molt maco, molt de fred, no surt el sol. No surt el sol. Va, ja sortirà. Passem bé. Ja sortirà. Doncs mira, ens serveix molt bé això per introduir el tema d'avui, perquè em sembla que avui farem l'art de... Anar i tornar, que bàsicament vol dir l'art de...
viatjar. Efectivament. Tenim moltes ganes de viatjar, ja es nota. I som dues persones, tu també, no s'ha dit, que ens encanta viatjar, o sigui, bojament. De fet, preparant aquest episodi, dèiem amb la Jana que almenys a mi a casa, ella també, tota la vida a casa m'han inculcat que viatjar és l'única cosa que compres que et fa més ric. I és la millor manera d'aprendre, de conèixer, de descobrir, de créixer,
que hi ha, o sigui, és que per mi viatjar és un sí o sí, és veritat que requereix diners, requereix coses, però és un sí. I de fet, jo els primers anys que vaig començar a viatjar amb els meus diners ho veia com una despesa, i no, o sigui, viatjar és una inversió.
Punt i final. Exacte. Per altra banda, hi ha qui diu que a casa ho tenim tot, però bé, també està bé sortir per veure una mica el dia a fora. Totalment. És que si ens quedéssim només mirant-nos el nostre propi malic... No, no, no. Et perds masses coses. Entres en la roda. A vegades, quan porto massa temps a Girona o Barcelona, que estic superbé, una cosa no treu l'altra, però allò que dius és que necessito...
activar el coquet aquest de descobrir, aprendre pam, pam, saps? Això us anirà més, perquè vosaltres encara teniu aquest moment on esteu amb la maleta amunt i avall cada setmana, però quan arriba el moment en què ja no hi ha maletes, que la tens guardada a la sala aquella de trastos i tot pagat, això s'incrementa, però també et diré una cosa, també hi ha ressaques de viatges, jo quan vaig dur dos anys fora d'aquí viatjava moltíssim perquè vivia a prop de l'aeroport,
I cada mes, pràcticament, em feia una escapadeta tonta amb sandàlies, eh? Vull dir, o sigui, no anava... A vegades no hi havia ni hotel, eh? I ja m'espavilava quan arribava allà. Però ara sí que és veritat que, per exemple, des que vaig tornar a Girona, no he marxat de viatge cap vegada i és una cosa que he de fer aquest 25. Molt bé. Propòsit. No, però també perquè el cos... Una mà. No, no. Dic, el cos em demanava estar aquí, estar a casa, tornar-me a ubicar una altra vegada aquí a Girona, a l'Empordà, etcètera.
també en aquest sentit canvia molt la nostra persona la nostra manera de ser segons amb qui viatgem de moment la Jana i jo la major part dels viatges ens hem fet amb família que volguis com que t'ho paguen tots els teus pares perquè ets un nen, una nena doncs ho gaudeixes d'una altra manera és com ho veus amb els ulls de nen és com una diversió però és tan divertit quan comences a fer viatges amb amics sí, clar, després tens els viatges amb amics aquí ja vas més de rata vas una mica més gestiurant els diners perquè ja t'ho pagues tu
Maleit tricount, eh, també et diré. A salvar la vida. No, ens ha arruïnat la vida. En aquests que no paguem mai, vull dir, clar, jo de cop i volta veig, has d'enviar-li aquest bitumenatal... Ara ja no es perdona res, saps? Perquè abans era com, bueno, tu em pagues això i jo et pago això, i ara és com, no, tricount, o sigui, exactament paguem-lo. Sí, sí. Però perquè la Junta és justeta, també. Sí, a vegades hi ha gent que et reclamen 50 cents. Sí, sí, això és una mica massa. Però sí que és veritat que quan ets la típica persona...
que sempre posa la targeta de crèdit, si sempre va en el restaurant, per no haver de fer-li el cambrer, dividir el compte en 10, doncs pagues tu tot i després t'han de fer visum. I també fa ràbia quan no et fan el visum i tarda en 10 mesos en fer-te-li. Ja, però és que a mi això, la meva economia personal ho ha notat, això. Perquè abans, clar, anava de gratis a tot arreu. Sí, sí, ja et passaré el vídeo, que no pateixis. I al final, però bueno, vaja, me la he dit tricau. Això sí, totalment. Ara em convideu a dinar, eh, després de... Això, si de cas...
També viatjar amb amics comporta moltes vegades pagar un hostal per 5 persones quan sou 10 i enxugar-vos tots en una mateixa habitació. Compartir habitació amb altres 15 ràndoms persones que no saps qui són i que són de nacionalitats diferents i que et pots trobar de tot allà. I no passa res perquè és el que toca. És el que toca. Esteu parlant de viatges amb amics però encara no heu obert el meló de viatjar sol.
ara venia el viatjar amb parella que és una manera també jo crec que es romantitza molt a vegades però al final és viatjar amb un amic si tu realment per exemple jo ara fa poc he viatjat amb el meu nòvio a París i era com viatjar amb un amic o sigui super divertit sí però jo és això no en plan jo pensava ai que romàntic tal o sigui realment estàs viatjant amb un amic és tot de jajas bueno tot és graciós o sigui no és tan sèrio com sembla viatjar amb parella o no sé què bueno per almenys intensitat la meva experiència és com viatjar amb un amic més és que TikTok ha fet molt de mal
Saps, que diuen que té una maldició a París. Sí, que totes les parelles que li van ho deixen. Quan tornen de París, totes les parelles ho deixen. I jo us juro que tinc tres parelles diferents. Al meu voltant, que al cap de dos mesos de tornada a París ho van deixar. Segurament jo crec que ja van allà amb diversos problemes. I van allà amb diversos problemes i al final no té res a veure això. Neus, tranquil·la, que tu duraràs molts anys amb el teu nòvio. No ho sé, però... Però us juro que és molt fort que tinc parelles al meu costat. Tres...
I per què la gent va a París? És l'única roba. No hi aniràs per una maldició? És com dels millors llocs per anar a un primer viatge, jo crec. Aquí on te'n veus, jo soc molt supersticiós. Jo una mica també. La mirada que m'has clavat. Molt, eh? Hi ha coses que no es negocien.
Ja t'ho dic ara, no negocio amb segons què. Tot sí, fa gràcia. També havíem parlat dels viatges de feina que dèiem que, en teoria, hi vas a treballar, però si t'ho muntes bé, t'ho pots muntar molt bé, perquè realment tens pagat, el bàsic és l'hotel, els vols i això... T'ho pagau, no? Vas a una targeta, et donen a vegades una targeta aquesta espalsada, et fan trepitjors d'aquests, i realment si t'ho muntes bé, tens les teves hores de feina i després solo trip, en plan vas a la teva bola...
I pots com viatjar, però first class, saps? Bé, sí, sí, en plan... Jo crec que estan molt infravalorats els viatges de feina. T'ho has de muntar bé. I crec que no n'he fet cap, eh? Però ho diem aquí com si... Ah, jo n'he fet molt. Jo sí que n'he fet. Jo sí que n'he fet. I guai, no? Bé. Bé, canya. Bé, en el sentit que, clar... De fet, em pensava que m'ho havia de pagar tot jo. Encara et diré més. No, no, i quan vaig arribar allà, un mes més tard o així, em va dir... Ostres, passa les factures a l'administració que t'ho paguem. I jo...
Ah, que què? Que guai. Que guai és el que han de venir. No, però clar, jo no m'ho esperava, perquè era per una entrevista de feina. Llavors vaig haver d'agafar un AVE, un hotel i tot això, i em van demanar que sí que sí, que ho passés, que m'ho pagaven.
I llavors hi ha el que has dit, tu viatges sol, els solo trips. Jo crec que arriba com un moment a la teva vida que dius, he de viatjar sol, he de conèixer aquesta part de mi, he de llançar-me al buit sol. I jo crec que hi ha persones que tornen i diuen, l'experiència de la meva vida, i sempre serà l'experiència de la seva vida, jo tinc amics que ja n'han anat i han dit, mai més torno a viatjar amb gent. I persones que tornen i diuen, vale, no se'm dona bé això de viatjar sol, no ho tornaré a fer mai més. O sigui, hi ha com els dos extrems, pot anar o molt bé o molt malament.
jo et diré aquest moment em va arribar ja amb 3 anys com aquell que diu perquè pràcticament tots els viatges que he fet els he fet sol o algun amb amics perquè ostres els viatges amb amics i més si sou colla quan sou 3 és complicat també pot ser molt divertit pot ser molt divertit però sempre dic el mateix amb 3 persones pot ser molt guai però no deixeu de ser 3 persones si dos parlen pels altres ja estàs escoltant nosaltres jo t'estic parant de viatge de 13 persones
Clar, però això també té contres, eh? Perquè a 13 persones és difícil que a tothom li sembli bé anar a menjar al mateix lloc, anar a fer el mateix... O sigui, és difícil, també. Però tu has de ser prou intel·ligent com per agafar crispetes i mirar-te com es discuteixen. Clar, clar, sí, sí. Ah, tu passes? Sí, exacte. Jo us he dit que el mes que ve, el març... O sigui, jo vaig viatjar un cop sola als Estats Units, però anava amb una família allà. O sigui, anava a estar amb una família. Però aquest març me'n vaig sola de viatge a una illa, que encara no ho puc dir, perquè encara no ho tinc tancat. Però ens ha entès, ens ha entès. Ai...
No, és una illa a Tailandia. A Tailandia? Que dius, que guai. I allà hi ha 15 persones més que venen soles de tota Europa. Ah, doncs que divertit. O sigui, no és ben bé sol, però bueno. Però està bé, o sigui, tu te'n vas sola des de Girona. I res, una setmana, però bueno. Ai, que guai. Nena.
Ja ens explicaràs Dits dels tipus de viatges o en quin tipus de persones som segons amb qui viatgem evidentment ens posarem a parlar dels tipus de persones que hi ha a l'hora de viatjar Comencem per que és la peça fonamental També diríem que és una mica pesat però és la peça fonamental és l'organitzador obsessiu 100% Té un itinerari detallat al minut
llavors us volíem parlar d'un concepte que us explicarà la Neus que és el concepte airport dat és a dir, pare d'aeroport és un concepte que es va fer molt famós a TikTok perquè la gent feia vídeos de quan viatjaves amb família el típic pare de família que a casa meu és al revés sempre és la meva mare la que més organitza els viatges la que porta tots els passaports i tal
Però es va fer famosa l'entrenyat TikTok, que era això, gravar el teu pare en el moment d'anar a l'aeroport 10 hores abans del vol, efectuant les maletes amb tots els aeroports a la mà, controlant, mirant les pantalles, anant a la porta de l'avió com dues hores abans. Bé, d'aquest concepte d'aquesta persona. Llavors es diu que sempre hi ha un airport dat a cada grup d'amics o a cada grup de persones amb qui viatges. Sí, sí.
I és aquesta persona que sempre organitza tot el detall, que ho té tot pendent, que té tot detallat, és que no se li escapa res. I fins i tot també és com la persona que, o sigui, fins i tot li provoca ansietat al fet de viatjada. Hem d'estar cinc hores abans a l'aeroport i arriba cinc hores abans i igualment és com, ai, és que anem tard, és que perdrem l'avió i és com, a veure, tranquils. I si em perdem l'avió, què passa? Semblen tranquil·litats, saps? Perquè al final t'imagines tot el que pot anar malament i...
t'acabes estressant per res. Part del viatge ja és anar a l'aeroport, llavors ja no deixes esta part, saps? A mi m'agrada anar a l'aeroport. A mi m'agrada molt anar a l'aeroport, no sé, és que hi ha gent que no li agrada gens, a mi m'encanta veure gent de tot el món creuant-se, o sigui, és que... A més, m'encanta molt observar la gent, saps? Llavors és com... És això, veus molta gent que es retroba, no sé què, observar la gent, esperar per allà, és el lloc on m'agrada esperar. A mi moure'm, és a dir, a mi esperar a l'aeroport no m'agrada
A veure, quan t'has d'esperar 3 hores, no, però... Sí, sí, això és una mica feixuc. No, no, però et deia, vull dir, però jo, per exemple, perquè normalment sempre que agafava un bol anava pillat de temps. Llavors, quan et dic pillat de temps, vol dir allò d'anar, pum, pum, pum, arribar. Quan ja fas el control d'accés i ja dius, bueno, ja estic al duty free.
deixa'm tranquil, agafar-me un cafetó que val normalment 25 euros el cafè, el punyatre el cafè de dintre. Això és horrorós, eh? Has d'anar preparat. És que s'hi veus un air portat, amb tot preparat. Sí, sí. Amb els pocats embolicats amb papiró. Totalment. Amb tàpids. Totalment. No, no, per això et dic, a mi això ja m'agrada, el moviment, o sigui, a part, jo sóc de viatjar molt lleuger, eh? Jo mai, o pràcticament mai, he portat maleta. Sempre he anat, tinc una bossa preciosa, que em vaig comprar una vegada perquè vaig passar per davant d'un aparador i vaig dir, aquesta és la bossa.
La vaig veure un dia, que és marró, així com de viatger, aventurer, explorador. Vaig dir, és aquesta, aquesta gossa, o tinc una motxilla grisa també, del primer dia d'universitat, que encara la tinc, de fa... Ispac. Sí, la Ispac grisa. Home, no falla. La tinc des de fa 12 anys, potser, una cosa així, i aquesta sempre m'acompanya també en algunes aventures. És la midada d'estar perfecta, aquesta.
Després seguim amb aquest... El tipus de persona aquest és molt divertit, o sigui, quan no ets tu és molt divertit, però el pobre ho passen molt malament, que és el que va rastret tot el viatge. Sí, sí, sí. O té cagarrines, o es passa els 10 dies de viatge sense anar al lavabo... És que més tothom pensa en una persona. Jo tinc una amiga que és... Sí, sí, sempre, sempre. I pobres ho passen malament, eh? Pobres ho passen molt malament, eh?
o que només d'arribar al destí es posen malalts o una al·legia o que torna i 39 de febre però com potser és un rellotge és un rellotge llavors hi ha una persona que també és molt típica que és el que quan torna de viatge converteix tota la seva personalitat en el viatge que acaba de fer és a dir, totes les converses se les fa venir bé perquè acabin cap a aquest tema
dir que el mes passat vas estar a aquest lloc i llavors això és el teu nou lema de vida fa recomanacions i valoracions i es creu que aquella cosa és la seva a partir d'ara és com que a qualsevol conversa deixa anar una dada random del viatge has estat tres dies allà vull dir això a mi em va passar aquí a veure has estat tres dies de la teva vida allà no crec tampoc que t'hagi canviat la vida això passa sobretot amb els que se'n van a la Índia
M'he trobat a mi mateix. M'he trobat a mi mateix. Som una persona diferent, càmpio radical de la mitjana. Jo sempre he defensat que et pots trobar a tu mateix a Castelló d'Empú. Jo també, vull dir que no cal anar-te'n fins a... Però hi ha tot el tema aquest espiritual a la Índia, que suposo que la gent que li tira això... Cap és el videoclip de Coldplay i que els hi ha vingut aquí a la Neura, saps? Que no, que no.
Següent, el fotògraf del grup. El pobre és una mica pesat, ves passar el viatge fent fotos i vídeos, sóc una mica jo també, capturant els moments, però al final del viatge tothom li demana les fotos. Després, tothom vol les seves fotos, tothom penja les mateixes fotos a les històries d'Instagram i tu t'has passat tot el viatge capturant aquells moments bonics que a part no surts a cap foto.
Fa molta ràbia, això. Sí, literalment. A mi m'ha passat sempre, que sempre he sigut jo la que he portat la càmera i he fet les fotos i tal, i literalment no surto a cap foto. Clar, jo a vegades penso, quan sigui gran i mira aquestes fotos, me'n recordaré que vaig fer les fotos. Vull dir aquelles fotos que no surto i jo pensaré, jo vaig fer aquest viatge? Sí. I em ve de dir que són persones que reben com molta pressió. O sigui, a mi m'ha passat que jo faig fotos perquè m'agrada fer les fotos, saps? Vaig de viatge, faig les fotos, tal, no sé què. I llavors, cada dues setmanes, hola, Jana, tens les fotos? Tens les fotos? Tranquil, les estic descarregant, editant, anonim. Clar, però tu només ho fas amb la càmera i tal. Clar
Dona'm les fotos, dona'm les fotos i jo, tranquils. Següent. Llavors també hi ha una persona, que li hem dit al foodie, que és com la persona que, o sigui, per ell viatjar és igual a gastronomia. Vol provar tots els plats típics d'allà, es passa el viatge buscant els millors restaurants, com a mínim té instal·lat el TripAdvisor al seu mòbil i té guardats mil llocs que ha trobat per TikTok, per Instagram o per qualsevol xarxa social i que per ell viatjar és això, és...
Provar coses noves que estàs superviat. També dic que a vegades està una mica sobrevalorat perquè com més últimament passa, sobretot als llocs així emblemàtics com Roma, París, com més vas als llocs més recomanats a TikTok, tal, hi ha cues quilomètriques d'hores d'espera i tens un restaurant igual de vol costat que segurament et passa desapercebut a la teva vista perquè tens focalitzat aquell element.
I al final acaba perdent una mica la gràcia, també, perquè per perdre 3 hores fent cua en l'hosteria d'afortunata de Roma, pots anar qualsevol altre de pasta. Jo crec que al final el millor que pots fer és trobar una persona que sigui d'allà i que digui, escolta, diguem 3 llocs per anar. I et dirà llocs molt millors que el TikTok, que després et trobaràs les 10 persones que també han anat de viatge a Roma. Totalment d'acord.
Què més? Aquest, també reconeixes que soc una mica jo, potser no ho hauria de dir aquí a la ràdio, però és el que es creu que per ser un altre país pots fer coses il·legals, com colar-se els metros, els trens... Oh, neus! Robar postals, aquestes coses, robar imants, robar imants i postals... Sí, tinc bastant una camalla, fer tres delictius, però està fora i és com, bueno...
No em refereixo a comerços locals d'una persona, que és el seu negoci, no. Em refereixo a la típica zona turística, que és la mateixa botiga multiplicada per 10, amb els mateixos imants. Això és molt de viatge a final de l'institut. Sí, però això ho fas amb amics. Sí, no, no.
No ho faràs en un solo trip que t'has anat a trobar tu mateixa a l'inici, la veritat. És que a mi mai se m'ha donat bé això. Mira que tinc pintes que sí, ni a robar ni a copiar. Va ser fatal, jo no puc. Jo no puc. Sí, ni una postal, eh, no puc. No, no, i copiant els exàmens, el mateix. Vull dir, és que mai se m'ha donat bé i he dit, mira, com que no se'm dona bé, dic, ja no ho intento. És com això de fer-me un modern, saps? Hi ha hagut alguna vegada que he dit, vaig a fer-me un modern, però és que no em surt.
A mi em fa, o sigui, fins i tot ho passo malament quan, sabeu, quan al súper tu t'estàs com cobrant a tu mateix allò d'autoservei, o sigui, ho passo malament fins i tot quan no em passa la bosta, oi? Sí, sí. I he robat amb la bosta que val deu cent. No, perquè és diferent, o sigui, també jo és això, quan estic a un altre lloc em transformo, uau, no? Sí, és diferent, és molt diferent, lloc.
No, però, per exemple, jo tinc una amiga que ho passa molt malament fent aquestes coses, i un viatge que vam fer a Amsterdam, que ens vam colar molt als trens i tal, perquè a més, anàvem amb les bicicletes de tot arreu i has de pagar un extra al metro i al tren per portar la bici, llavors passàvem olímpicament de pagar l'extra de la bici. A part no hi ha revisors allà. I tinc una amiga pobra que ho passava molt malament. Perquè la gent és responsable. I pobra, ho passava molt malament i ella anava per la banda de pagar i... I arriben els catalans i els espanyols allà i, pobra. I els ensenyem com va. Vull que hi ha gent que ho passa malament i també sap greu per ella persona, perquè... Sí.
Tu ho estàs en el momento i l'altra persona ho està passant malament. He de dir que jo ara tinc molts amics que estan d'Erasmus i gairebé tothom m'ha dit que és molt fort que, clar, allà és això, confien en la responsabilitat de la ciutadania. Llavors, és com que tenen molt fitxades les persones de Catalunya o d'Espanya o del que sigui perquè saben que són persones que, jo què sé, si van al superi i veuen self-service, seran persones que robaran-se. Totalment. Saben perfectament el percentatge de persones que ho farà. És que a Catalunya i a Espanya estem vistos, o sigui, som al sud d'Europa i jo crec que som vistos com els mal educats d'Europa.
que ho som, jo crec, però perquè ens eduquen així, també ens eduquen amb sancions, no amb responsabilitat. Ens veuen fatal, els nòrdics. Perquè aquí està ben vist ser un espavilat o una espavilada. Està ben vist i llavors allà jo conec gent... Jo conec gent que no necessitava un amic meu que vivia en un país nòrdic d'allà, és que no vull definir-lo exactament qui és, que anava superarrobar llaunes. Sí, sí, sí.
Que no en tenia cap necessitat de fer-ho, però com que era tan fàcil de fer, segons ell... Crec que t'enganxes, eh, també. Vull dir, com més ho fas, més claptoman... Sí, sí, t'han anat... Claptoman. Trobes claptoman totalment. Sí, sí. Sí, molt fort. En fi. I, bueno, hi ha acabant un altre tipus... O sigui, de tipus de persones, eh? Un altre tipus de persona que hi ha és, per exemple, el que us romantitza tot fins a l'extrem. És a dir, està de viatge i és com... Ai, mira, aquesta paperera de color verd que hi ha aquí, és com a veure. Sí, o aquesta cafeteria tan curta. Sí, aquesta cafeteria...
tens les mateixes que bateries a la teva ciutat o el del souvenir fa molta gràcia el que deia abans la Neus que és com cap típica persona que compra clauis per a tothom, no només a la seva família a la veïna el cosí tercer, la parella del tiet segon de la teva mare no cal, es passa el darrer dia del viatge comprant souvenirs és molt fort això la veritat
I llavors també hi ha un fenomen que jo crec que passa molt, o sigui, quan tu viatges en grup, hi ha coses que poden passar en aquests viatges en grup. Clar, perquè canvia molt, vull dir, tu també... Exacte. Per exemple, potser no seràs organitzador obsessiu amb la teva família perquè ja ho serà el teu pare o la teva mare, però en el teu grup d'amics sí. O la teva família no seràs el fotògraf perquè ho serà el teu pare o la teva mare, però en el teu grup d'amics sí. És a dir, també canvies depenent del grup amb el cas. Exacte. I això, els viatges en grup poden portar coses com, per exemple, poden acabar amb amistats.
realment pot passar això un viatge posa molt a prova és com viure amb algú però portar-te l'extrema si fa poc que et coneixes i dius ai ens anem de viatge podeu tornar al cap de 5 dies no ens tornem a parlar mai més perquè hem conviscut i hem vist que no jo he de dir que he tingut molt bona experiència de moment però pot passar això
Però també m'ha passat que, o sigui, molt bones experiències, però jo he com viatjat amb diferent gent i he dit, vale, aquesta gent crec que m'entenc més que amb aquesta altra, saps? I que llavors, en plan, de cares del futur et viu bé com més de gust viatjar amb aquestes persones. Totalment. Llavors, també una altra cosa molt característica dels viatges en grup és la indecisió constant, és a dir, cadascú vol fer coses diferents, no us poseu d'acord, tot acaba en discussions, és el que has dit tu, Seït, que millor agafar les crispetes i mirar com els discuteix la gent. És el millor que pots fer, perquè com entris tu també a nivell d'entre les dents...
A més, després ha d'anar a dormir al mateix lloc. No és com si discuteixes amb els teus amics en un bar que es pisca a escobar a casa seva. No, no. Heu de conviure. Jo tinc un truc molt bo per això i és que quan et venen els dos que s'han discutit, perquè normalment volen fer saber la resta del grup, la seva versió, i t'enganxen allò per privat, així apartats, i et comença a explicar tot. Tu has d'agafar i has de dir, vaja putada, eh? I ja està. No has de dir res més, vaja putada, eh?
fas que la persona se senti escoltada, no et posicione després allò de tal, i quan et ve l'altre, el mateix, tu, tu, tu, tu, tu, tu, vaya putada, eh? Ja et quedes tan ample. El que dèiem abans, el que sempre paga i el que sempre deu diners, que aquí hi ha un contrast també fort, que això també pot trencar amistats, eh?
I el que es creu que el viatge és una excursió de cau, a mi em fa molta gràcia. Tinc una amiga molt concreta que és de cau i que quan hem viatjat és com que tot entren dinàmiques de joc, de grup. Ai, però a mi m'encanta això. M'encanta, m'encanta, eh? Ho dic com una cosa bona, però em fa molta gràcia. És molt guai.
Llavors entra el tema de fer la maleta, perquè és una cosa que o bé odies o bé t'encanta. Jo crec que no hi ha un punt entre mig. No, o sigui, al final, és això, hi ha persones, a més a més, que se la fan increïblement bé, eh? O sigui, en cinc minuts et fan una maleta increïble per aquells quatre dies que se'n van de viatge i dius, uau, però a mi em passa molt que dic, d'acord, ho vaig progressinant, progressinant, progressinant, em poso a fer la maleta i arribo al viatge i li he d'estar demanant a tothom mil coses perquè me l'he fet fatal. I mira que potser he estat dues hores fent-me aquella maleta. L'altre dia m'ho
deies que quan et vas haver de fer la maleta per l'Elasmus, que ho vas patir molt, perquè clar, és una maleta per sis mesos. No, no, no, horrible, horrorós. A més, a mi no m'agrada com triar qui em posaré els dies d'avui. Vull t'estirar el dia que m'aixeco, doncs qui em ve de gust posar-me. Clar, clar, totalment. Jo sóc la típica que carrega 20 quilos, no? Per si de casa això, per si de casa allò... Tot és impressionable. Sempre em renya la meva mare. Jo en viatges i a la vida, motxilla lleugera sempre. Bueno, doncs això és el que he d'aprendre a fer jo. Sí, jo també he d'aprendre. Va molt bé això, de veritat.
Sí. I què no va dir? Després un altre tema és el xoc cultural a l'hora de viatjar. És una cosa que m'agrada molt, però a la vegada sí que et xoca, no?, quan vas sobretot a un altre continent. A mi m'ha passat aquest estiu passat que he anat al Japó, que és un xoc cultural de dir, ostres, o sigui, per exemple, no hi havia cap paperera enlloc, però a part estava tot tan net, o sigui, tan net, no es podia fumar pel carrer, no hi havia sense sostres. De fet...
Només vaig veure un sense sostre i li vaig donar diners i me'ls va rebutjar, o sigui, no t'accepten el moina, els sense sostres, perquè creuen que si estan al carrer és perquè la vida els ha portat aquest camí, o sigui, no... O, per exemple, també no accepten propines, o sigui, tu donaves propina a un cambrer, no te l'accepten, o sigui, i et persegueixen pel carrer per tornar-te-la. Carai. No volen propines, o sigui, perquè creuen que la seva feina...
és tractar-te bé i ser bon cambrer i servir-te bé, és la seva feina, li paguen per això, llavors no creuen que hagin de rebre una retribució extra per fer la seva feina. Això és una concepció molt diferent. És bastant fora això dels xocs culturals, perquè t'esperes que a tot arreu tot funciona igual i és que no té res a veure, camina tres hores i ja t'ho trobaràs diferent. I a més a més això del xoc cultural també ens porta a pensar en el fet de...
que moltes vegades és com, ai, que ha passat els guiris, ai, els turistes, tal, no sé què hi és. A veure, tu també, quan te'n vas a un lloc que no és casa teva, ets un turista, i ho has d'acceptar, i no passa res, i punt. Ja estàs als llocs típics, fent una foto parant al mig del carrer i molestant el que va trobar. Que cauran totes les trampes per un turista. Sí, sí, 100%. Però la conclusió a la que hem arribat és que, bueno, hi ha com una frase que és bastant cutre, però no passa res, és bastant maca, que diu...
s'ha d'anar per la vida en ulls de turista que vol dir que al final tu vas pel carrer per la teva ciutat tu veus rutina però una persona que ha vingut aquí a visitar-la veu coses que tu potser n'hi has vist en la teva ciutat és bastant guai la idea aquesta d'anar per la vida en ulls de turista doncs mira si em quedo amb aquesta frase
Totalment, i recordeu, viatjar és l'única cosa que compres i que et farà més ric. Compreu viatges, si podeu. Jo crec que és, de fet, per Nadal, que parlàvem de què regalar, crec que és dels millors regals que a mi em fan. Clar, però has de trobar cangues, perquè a vegades també... Clar, sí, sí, no, o quan fas un regal conjunt, rotllo, bé, viatgem tota la família com a regal de reis, per exemple, nosaltres aquest regal de reis, ni un regal físic, serà viatjar amb família. Això és guai. Vull dir, per mi és que viatjar és dels millors regals, o dir-hi és per viatjar-ho.
Ara que hi ha tot el tema dels vols low cost, totes aquestes coses que abans no hi eren, abans només podia viatjar la gent que tenia diners. Però bueno, que et paguen per respirar, també et dic, però estàs allà a la web, vols seure a l'avió? Sí, paga. Vols respirar dins l'avió? Sí, paga. Vols poder anar al lavabo dins l'avió? Sí, paga. Sí, i si vols pagar tant has de portar una cantimplora amb gasolina per si ens en quedem. Et vols salvar en el cas que caigui l'avió? Paga. Paga. Vinga tu, tot suplement.
Ja per acabar, res, fer referència a una de les pel·lícules que crec que més defineixen el viatjar per amor i per descobrir, que és Ab, la pel·li Ab, U-P, de Pixar, que és d'aquell avi que se li mor la dona, que portaven tota la vida junts, i decideix anar-se'n a les cadarates del Niagara Falls a viatjar amb la seva casa plena de globus. Per mi és veure una foto d'aquell avi, un dibuix, i em fa plorar. És tan mono i tan agradable.
Després Indiana Jones, Indiana Jones, crec que és el precursor del viatjat per aventura, exacte. Literalment, com es diu aquella frase? Per l'anècdota, en plan, fer-ho per l'anècdota, en plan, literalment. Això és bastant divertit.
i llavors també en termes com de, o sigui, en lloc de per aventura, el que hem parlat abans per anar-te a buscar tu mateix, hi ha la peli aquella de la Julia Roberts de Eat, Pray, Love que se'n va, on se'n va, no sé a Bali o a Indolès o no sé o anar a fer ioga per trobar-se d'ella mateixa és una escriptora, bueno, un xou i Mama Mia la per excel·lència de romantització total de les illes gregues estem casant-nos aquí, conec els meus tres amors en un viatge, faig després de la universitat, bueno
totalment i la volta al món amb 80 dies és un clàssic però això ja és per vintage però jo crec que és un llibre que està molt bé per llegir-te així l'adolescència tu t'ho has llegit? sí, a mi em va agradar molt
Sí, sí. I n'hi ha un que es diu La possibilitat de dir-ne a casa, de la Marta Uriols, que parla d'una periodista que és corresponsal a l'Ivan, de fet està basat en el testimoni del Xell Feixes, també està molt bé perquè parla del contrast entre la cultura d'aquí i la cultura d'allà, però lo bo i lo dolent d'aquí i lo bo i lo dolent d'allà, perquè sempre es parla de lo dolent d'allà, però també hi ha moltes coses bones de la cultura i de la tradicionista.
Estic evolucionant, eh? Vull dir, ja no només pel·lícules, sinó també llibres. Clar que sí, home, és que sempre deiem pel·lícules. Home, és que arriba un moment que també hem de parlar de llibres, no? Culturetes. I bé, acabem amb aquesta cançó de sopa de cabra, que no podia ser més típica, de camins. Camins. Doncs mira, amb el gran Gerard Quintana en marxem de fons. Jana Fontbona, gràcies per venir. Tac.
un abraçado és gràcies a en Danès no he viatjat tac a tothom no sé si tac tac però gràcies per tot adéu mai no és massa tard per tornar a començar per sortir a buscar el teu tresor
S'espaeixen. Camins que està a fer sol. Camins vora les estrelles. Camins que ja són nous.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
i ho hem comentat aquest matí, és que aquest cap de setmana va acabar la Marató de Donants de Sang de Catalunya. També va esquitxar aquí a Girona, i per fer-ne una mica el balanç parlem, doncs em donem a Girona amb Pedro Valle, qui ja ens acompanya. Bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd, i bon dia, audiència. Primer de tot, heu estat força presents per Girona, perquè em sembla que heu estat en localitzacions peculiars, com al Saló de Descans del Teatre Municipal, a la Casa de Cultura...
Sí, exacte, en tots dos llocs, que ha anat molt bé, i també, com no podia ser un altre, a l'Hospital Toreta. Allà sempre hi ha moltes persones que venen a donar sang, també. Sempre ho hem dit, que aquest mes de gener sempre és un mes complicat, ja que després de les festes les reserves estaven, o sempre solen estar, una mica baixes. Jo entenc que aquesta marató també ha respost perfectament a la necessitat que hi havia.
Sí, de fet s'han assolit les previsions, que eren 10.000, hem fet 10.343 a tota Catalunya, que això està molt bé, feia anys que no s'assolia aquest terme, i han participat més de 2.000 persones en tot el que és l'organització, a part de la gent que va venir a Dona Sang,
més de 2.000 persones, que són moltes persones treballant perquè això funcioni. Una marató que podríem definir d'èxit, eh, Pedro? Sí, és un èxit, sí. Ja t'he dit que altres vegades s'ha intentat i no s'ha pogut. Hem de tenir en compte que, com tu dius, venim d'èpoques que la gent no dona, perquè la vacància sempre passa, i és el moment de reemplenar els dipòsits de sang dels hospitals catalans. Cada dia necessitem més de 1.000 donacions
i ha sigut un moment perquè la gent no se conscienciï una altra vegada i que vingui a donar sang. En qualsevol cas, hi hagi marató o no, recordem també que la gent sempre pot anar al Troeta. Sí, al Troeta. És dilluns a la tarda, de 4 a 8, i la resta de dies, fins divendres, de 9 a 2 i de 4 a 8. Podem anar al Troeta a donar sang i plasma, totes dues teixits aquests que parlem.
Doncs mira, Pedro, també està molt bé que de tant en tant puguem donar bones notícies, i aquesta n'està, sense dubte. Sí, volia fer també un recordatori que això no s'acaba així, cada vegada hi ha la necessitat de cada dia de sang, ja t'he dit que són mil donacions,
I ara aquest mes de febrer tenim 5 donacions a la ciutat de Girona, en Barris, en Meixdia, en Montilivi, en la Marfà, en l'Escola Pericot i en centres cívics, en centres cívics de Sant Narcís, que tenen molt bona resposta perquè la gent de Girona són molt solidaris, ja ho podem dir. No hem de baixar la guàrdia, però sí que sabem, tenim aquest orgull gironí.
Doncs ho seguirem repassant també a l'agenda. Pedro Valle, moltíssimes gràcies per tot. Molt bé, gràcies. I només volia un apunt de Donem Girona, ja que aprofito que estem, que hem preparat un any molt ple d'activitats. Tenim inclús la primícia que estem sol·licitant de poder participar en Temps de Flors, que és una de les activitats mítiques de Girona.
Ja parlarem més endavant i ja us ho comentarem com va tot. Ja parlarem, que sempre estem en contacte. Pedro, gràcies per tot. Moltíssimes gràcies, Saïd. Adeu.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs un dimarts més. Ens hem escapat fins a la Fundació Balbi. Hem vingut fins a la sala Miquel, Martí i Pol per descobrir una de les exposicions que de fet s'estrena avui dimarts. I és que Antoni Madueño ens presenta per a litúrgies aquí a la Fundació Balbi, al carrer Jaume I. I ja aprofito per donar la benvinguda a l'Antoni. Bon dia i bona hora. Bon dia i moltes gràcies pel vostre interès. Primer de tot, per a litúrgies, em sembla que ha costat una mica trobar el nom definitiu de l'exposició.
Sí, de fet és una exposició retrospectiva del meu treball dels últims anys i a mesura que l'anava muntant he vist que el pes d'aquest treball de les paraliturgies, que és de fet el que estic fent darrerament, que agafava tant de pes que ha pres tot el territori de l'exposició. Què vol dir exactament paraliturgia, per qui no ho sàpiga?
Bé, la litúrgia són tots els rituals que a dins de totes les religions es fan al voltant, diguem-ne que per captar l'atenció del Déu, anem a dir-ho d'alguna manera, tots els rituals, la música, l'estètica, les pintures que hi ha a dins d'una església, d'un temple.
Les para-ritúrgies són, d'alguna manera, aquests rituals, però fora del que seria l'ortodoxia. O sigui, si parléssim de la litúrgia cristiana, doncs, qualsevol ritual és oficiat per un sacerdot, per un bisbe, però després hi ha altres tipus de rituals que aboquen, d'alguna manera, tots aquests sentiments, totes aquestes sensacions,
i que poden ser exercides des d'una altra òrbita, que no és estrictament la de la jerarquia, en aquest cas seria catòlica, però seria igual qualsevol altra religió. De fet, el meu treball al voltant d'aquesta obra
Se centra en la música i en les escenografies que van al voltant d'aquesta música, és tota la meva experiència, i per tant és el que he recollit en aquesta exposició, que no està en el lloc que originalment li pertoca, que és en catedrals, en esglésies, en conjunts monumentals, etcètera.
És que al final, també ho deies ara, tota la part ritual no deixa d'anar també estretament relacionada amb el món de l'art. Efectivament, l'art és una obertura cap al que hi ha més enllà del quotidià, del nostre tocar, del nostre ser.
i que és una cosa que jo tinc la sensació que cada vegada anem perdent més, aquest contacte amb l'altra esfera que és allà fora, i aquesta esfera ens comuniquem amb ella a través de la religió, a través de l'art, a través del que es diu en psicologia, en psiquiatria dels estats alterats de consciència, que s'hi pot arribar.
per la música, però també per les drogues, per la dansa, són aquests estats que ens comuniquen amb el més enllà. I aquest és el paper fonamental de l'art des de l'origen, des de la prehistòria, des que l'home és home, des de l'origen de la humanitat, l'art té aquesta funció i que està lligada íntimament amb tots aquests fenòmens, amb la religió, amb l'amor, amb el foc, amb les coses que són més sagrades.
Per a litúrgies, al final, no deixa de ser una exposició completament íntima, jo crec que també retrospectiva, per què? Bé, és un recull dels treballs que he anat fent en aquests últims més de deu anys, treballs de performance, de concerts, en llocs com Sant Pere de Rodes, és un dels llocs que hi treballo molt sovint, al voltant de tota aquesta idea de recrear.
no només des d'un punt de vista intel·lectual, sinó des d'un punt de vista del sentiment, recrear totes aquestes atmosferes i fer que l'espectador entre cometes, entre totes les cometes al món, perquè no és un espectador en realitat, que l'espectador esdevingui una altra vegada protagonista, esdevingui una altra vegada ésser humà en contacte amb tot això que s'apareix a través d'aquestes experiències que...
insisteixo, són música i plàstica i escultura i olors i sons i per tant tot això que l'home actual, que estem deslligant que estem parlant d'arts visuals no, això és teatre, això és art visual això és... no, tot això abans era una única cosa que és la que ens feia transcendir cap a aquestes altres esferes desconegudes, misterioses cap als misteris, cap a
i que és evidentment molt, molt atractiu per l'ésser humà actual i per l'ésser humà fa un milió d'anys. És que al final t'allunyes bastant del concepte o de la paraula figurativa, perquè al final tu el que intentes construir és aquesta instal·lació, aquesta atmosfera, com deies, vull dir que comporti alguna cosa per a la persona que ve a admirar el teu art.
Sí, diguem que la galeria i l'oportunitat de poder exposar això a la Fundació Valvia és un gran honor, estic completament content i agraït, però és veritat també que és un recull treure les imatges, hi ha moltes fotografies d'aquestes accions allà en el lloc on han tingut lloc, hi ha també vídeos, per tant podem veure vídeos, més les fotografies, més algunes peces escenogràfiques, però han estat extretes d'aquest context, per tant el visitant
veurà tot això, intuirà tot això, hi ha també textos que ho expliquen textos poètics, i és un viatge retrospectiu a tot aquest treball que ha tingut lloc, però cada peça cada acció ha estat única i a més a més irrepetible el meu problema, diguem-ne, com a artista és que, com a artista o com a no sé ben bé què, perquè això ja va més enllà, és que jo no repeteixo mai la mateixa cosa un músic
intentar preparar un programa musical i repetir-ho tantes vegades com pugui, igual que un actor, perquè evidentment tu has fet una feina i vas fent una gira. Això és impossible, de fet no es pot fer perquè repetir aquell acte sagrat, aquella paralitúrgia sagrada, seria d'alguna manera profanar-la. Per tant, cada peça és única pel lloc en el qual va ser creada, amb aquella inspiració, amb allò, i el públic, fins i tot, o sobretot,
forma part també d'això. Per tant, el públic que va compartir amb mi el cant dels oficis de difunts, el refugi antiàri de Girona, va ser aquell moment, i allò no ho puc fer una altra vegada l'any que ve. No tindria sentit, ja no seria una para liturgia, seria un espectacle, i a mi això ara mateix ja no m'interessa. És a dir, que jugues completament amb el caràcter afímer volàtil que té l'art. Absolutament, absolutament, perquè va més enllà, ja no és aquella obra que s'exposa, que es ven...
que com més vegades la repeteixis millor, perquè a més a més vas agafant rodatge, tot el contrari, és un acte únic i la seva repetició em fa sentir malament, no diria com un estafador d'alguna manera, però no pots dir dues vegades la mateixa cosa a la persona de la qual estàs enamorada, si repeteixes aquella cosa una altra vegada a una altra persona...
Doncs crec que és un bon exemple que em ve ara al cap. Repetir aquell poema que li vas escriure a algú altre fa uns quants anys i cantar-li això mateix seria una profanació d'aquell amor. Doncs per mi aquest treball artístic funciona d'aquesta manera i per tant he de dir que és molt cansat també.
Clar, és el que t'anava a dir, al final estar jugant amb la teva pròpia vivència, experiència, visió, sensibilitat, al final això et genera aquest desgast amb el pas del temps perquè és bolcar tot això cap en fora. Absolutament, absolutament. Totalment, ho has dit com no es pot afegir res més. És així i de fet jo crec i crec que tots els artistes estem d'acord que el treball artístic és aquest, el treball artístic no és un treball...
fàcil, simpàtic, precisament per això, perquè l'artista el que fa és mirar en aquesta esfera que hi ha fora de nosaltres i que és una esfera dura. Els déus castiguen amb la ceguesa, aquells que veuen la veritable bellesa, la veritable...
bondat, ja ho explico a plató, jo amb això segueixo molt a plató, i per tant, clar, mirar allà fora és cansat, no és una feina fàcil, l'artista que digui que s'ho passa molt bé i que és molt divertit i és molt relaxant, bé, segurament també n'hi ha d'artistes així, però la meva visió és completament diferent.
Aquest tipus d'exposicions de memòria personal també inevitablement comporten aquest factor de posar a ordre una mica tot el que ha passat, que a vegades potser quan hi som dins no acabem de veure una societat passata a tu també. Sí, absolutament. O sigui, ha estat una temporada dura en aquest sentit també, perquè recordes gent amb la qual he treballat, hi ha molts treballs d'aquests que són...
corals diguem-ne amb actors amb gent fins i tot de l'àmbit del circ hi ha grans muntatges que hem fet i per tant estàs recordant gent estàs recordant imatges estàs recordant moments de mal humor moments de por i per tant és una és bonic i a la vegada és dur sí sí quina és una mica la lliçó que t'emportes de la teva mateixa obra en aquest recull que has aconseguit fer
Doncs mira, hi ha moments que em fa, per timidesa, per no ho sé, em fa vergonya, penso, vols dir que tot això ho pots posar aquí, justament pel fet de treure-ho d'aquest context, i ja, quina bestiesa que has fet. I llavors em consola molt quan veig a la comissària, a la Magui Noguer, que em diu, ah, però això està molt bé, i li dic, vols dir que això ho podem ensenyar? I tant!
Llavors, és mirar deu anys enrere en actes d'aquests que són efímers i que tu ja has donat per morts, evidentment. He rescatat coses que tenia guardades a baix, diguem-ne, al garatge, amb plàstics embolicades perquè no pensava fer-la servir mai més. I, de fet, és la idea, no fer-ho servir mai més.
llavors clar, és un moment és una sensació estranya estranya perquè tu has fet allò ja no penses que es repetirà i de cop apareix s'apareix de nou amb tota la seva rigorositat a vegades coses que he fet i que penso uf, això no mereix o en aquell moment potser no ho hauria d'haver fet però en general estic molt content perquè hi ha unes escultures per exemple que veig que han resistit que pensava quan les desembolicaré perquè estan molt embolicades, no es veien
I m'han impressionat. Ja no són meves d'alguna manera. Fa set anys, vuit anys que les vaig fer i al treure el plàstic dius, aviam, què hi ha? Hi havia corc. Eren totes corcades i ha sortit un munt de serradures i m'han agradat. I llavors això és un regal, de fet. Al final també no deixa de ser una mostra del pas del temps. Sí, sí, sí. I el corc, doncs, era allà per explicar-nos-ho i per recordar-nos aquest efímen.
T'anava a dir, parlant d'aparèixer, és que jo vull aparèixer també aquesta tarda, em sembla que avui dimarts poseu, o doneu aquesta posada de llarg per a litúrgies, en Toni. A quina hora a la Fundació Bauri? A dos quarts de set de la tarda. Us acompanya l'Enric, em sembla? L'Eric Forcada, que és un crític d'art, i penso que farem... M'agradaria explicar tot això que t'acabo d'explicar ara, doncs explicar-ho perquè la gent entendi, és per què aquestes coses són tan estranyes per aquí al mig.
Doncs mira, qui ens ha enganxat en directe ara fa una estona, ja teniu la vostra oportunitat aquesta tarda a la Fundació Balbi. Antoni, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Moltíssimes gràcies a tu.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. Girona FM.