Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dijous 9 d'octubre de 2025. Ens hem despertat amb en Donald Trump demanant el Nobel de la Pau. No és cap broma i podria ser també un remix en anglès del que boig el món de l'Axambusto. Tot això per la seva mediació en conflictes oberts arreu del món, el mateix dia que sembla que el genocidi començarà a veure el final d'aquest capítol i veurem si d'aquesta història, tot i que tampoc ho crec gaire.
Qui ens anava a dir a nosaltres fa uns anys que el mateix magnat que en aquest cas protagonista de la històrica sala al Capitoli, deixant Washington com si fos Timbuktu, es postularia al màxim reconeixement internacional com a pacifista. El mateix que juga amb gasolina cada matí quan escriu tuits mentre s'acaba el cappuccino. I tot cantant que boig al món que no té cap ni peus.
I qui sí té cap i també peus, sense cap mena de dubte, perquè em sembla que a Banyoles tot són així, el bo de l'Arnau Vila, bon dia i bon dia. I també hi ha cap grossos, eh? Cap grossos també teniu. Aquest any hem inaugurat dos maquinistes més del tren Pinxo i cada any de la festa major tenim nous maquinistes. Estàs tot el dia amb el tren Pinxo al món, el tren Pinxo Vall, eh? No sé pas com tu fas això, Arnau Vila. És el que té tenir un bon tren a Banyoles. No sé si és gaire bo que a la primera secció han vingut Mossos d'Esquadra i et coneixien.
No sé si és gaire bo, això. Jo crec que sí, que és bo. Però, a més, estem més segurs. En qualsevol cas, Vila, estem a dijous ja, encara no el cap de setmana. Què tenim d'agenda? Sí, aquest cap de setmana, doncs, home, ja us sabeu que a Banyoles tenim el pregó. Tocarà a currar?
No, aquest diumenge... Vas amb la selecció, ah? Jo aniré, però en principi vaig d'Espectador Banyolí. D'Espectador Banyolí? Sí. Hòstia, tu. És ben bé. I fires? Tu ets gaire de fires? Sí, home, les de casa, sí. Les de casa i les de Girona. Tenen paponazo, allà? No. No tenen paponazo, llavors? No, no, no. Hi ha una xorreria, però no hi ha paponazo, no. No hi ha paponazo. No em consta. No sé si aquest any potser hi vindran, però no...
I llavors jo no hi pinto gaire res No, però jo no sí Aquest cap de setmana No, no és l'altre Aquest cap de setmana hi ha el pregó Ah, ja hi ha el pregó Sí, però és l'altre l'altre cap de setmana L'altre és, vale O sigui, el diumenge comença Sí Els actes Vale Però la festa grossa Ah, clar És l'altre I quin dia és el festiu a Banyoles? El dilluns El dilluns Sí, que el diumenge hi ha els focs Perdó, hi ha el dilluns hi ha els focs el castell de focs Però encara falta això, eh De fer la festa
Déu-n'hi-do, no, no, tu te saps l'agenda de memòria, Vila. En qualsevol cas, si et sembla, avui parlarem del debut de Pol Estrada. Els arbres no s'ho mereixen. Ho comentarem ara d'aquí uns instants, també. Tu saps qui fou, Carlemany? No val dir-me l'hotel.
T'ho dic ara. Un rei, no? Fem una cosa, com que jo tampoc tinc ni idea, saps què et vull dir? Sempre aquestes coses històriques dius, el rei Carlemany, sona bé. Sí, home, però per això et dic que no em diguis ara tu l'hotel, no em diguis tu l'hotel, que el tenim aquí al costat, perquè seria la primera, però ho comentarem després, si de casa, amb l'Eduard Prat, que protagonitzarà una activitat aquest pròxim dissabte, precisament a la Catedral de Girona, per comentar la jugada, i l'Anna Julià, que semblava que se n'havia cansat de nosaltres, però no, finalment no.
Sí, estrena segona temporada aquí als Quatre Rius, amb Eduquem-nos. Carai. Tot i que ella no s'ha d'educar pas, és a nosaltres que ens ha d'educar. En tot cas seria, eduqueu-los. Però bueno, ja ens hi trobarem ara d'aquí uns instants. Si et sembla, Arnau Vila, nosaltres 11 i 9 minuts. Ens hi posem.
I aquest divendres, al Sunset Jazz Club de Girona, l'escriptor, ja podem dir escriptor, Pol Estrada presenta la seva òpera Prima. Els arbres no s'ho mereixen, acompanyat del bo del Lluís Montada. El llibre, una col·lecció de contes que també busquen aquest desafiament entre el seny, les conviccions i narratives també s'endinsen en un territori on l'absurd i la lucidesa conviuen amb la sàtira i també la tragèdia.
En qualsevol cas això ho posarem en paraules o en boca del mateix Pol Estrada. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, gràcies per venir, t'ho agraeixo. I segon, t'ho dic perquè a mi m'has fumut tota l'entrevista ja abans de començar, perquè normalment sempre començo amb el títol, i dic, ostres, jo del títol com que rascaré per aquí, rascaré per allà, saps? Però com que no l'entenc encara me l'has explicat tu molt bé. Els arbres no s'ho mereixen.
No, el títol és el trec d'una secció de l'Enric Gomà que feia Catalunya Ràdio, que parlava de literatura i em va agradar. És un títol que a mi em parlava una mica o apel·lava una mica a quina culpa en tenim que aquest món s'hagi estraviat una mica i que vagi una mica... Bé, no ho sé com ho veiem, però tinc la sensació que tothom està una mica desesperat.
i que les coses, això, que canvien i és una mica la culpa, diguéssim, d'un futur que t'havien promès i que sembla que no arribarà. Però era una mica en to satíric, vull dir que jo tampoc sé massa a què apela i normalment quan m'ho demanen dic que no es mereixen...
Demano si s'ho mereixen o no, o què és el que no es mereixen als arbres. Avui, per exemple, ho he demanat a en Peyu, aquell noi que té el bar allà al costat del diari de Girona, allà a la plaça El Lleó, m'ha dit que sí que s'ho mereixen als arbres. Aleshores, no ho sé, que cadascú pensi una mica el que vulgui. Tu, Pol, com va començar aquesta història? És a dir, en quin moment...
comença a forjar-se aquest llibre aquests relats són relats que publicava en una revista que tenim uns companys de la universitat que es diu Temperatura i que la vam fer per publicar coses que ens venien de gust i aquests relats els havia anat publicant a la revista diguem-ne i que diferents números anava traient i llavors quan ja en tenia un gruix em va fer gràcia com si haguéssim editar-ne per mi diguéssim pels meus amics i per la
per la meva família, uns quants llibres, i va quedant aquí. Jo era per donar-li una mica de... No sé, de... Solemnitat. De sentit, sí, de solemnitat, i vaig fer això. I la idea era que quedés allà i que si més endavant...
doncs sorgia una oportunitat com aquesta, que és el que li vaig donar al llibre a la Laia Regincós, que és l'editora de La Jaminada, parlant d'un altre tema que no tenia res a veure amb aquest llibre, i li va agradar i em va comentar que això que tenia pensat fer una col·lecció contemporània i que el meu llibre seria el primer. La qual cosa em va fer estar molt content, a més a més, era una proposta...
Jo volia editar el llibre, diguem-ne, amb un editorial que hi cregués, que em deixessin participar una mica en l'edició, per exemple, en la portada, etcètera, etcètera, en l'estètica del llibre, i va ser fantàstic perquè, clar, no és que s'hagués de crear el llibre, sinó que s'havia de crear la col·lecció. Aleshores va anar molt bé.
clar, és que al final, fins i tot en el procés, no? vull dir, és que em recordes ara aquest procés que estaves comentant que, vull dir, al final del llibre pròpiament ja el tenies el que passa que el que havies de fer era simplement anar fent petits ajusts aquí i allà sí, sí, de fet en el llibre aquest que havia editat, que he comentat
hem tret alguns comptes que hi eren i n'hem afegit d'altres que no hi eren vull dir que n'hi ha potser 7 o 8 de nous diguem-ne i tota la resta està ben corregit perquè en aquell moment lògicament no vaig passar per cap corrector més que sofcatalà i jo una mica intentant repassar-m'ho i ja està però lògicament ara està ben fet
Escolta, i com és que el Màrius Serra et saluda en el debut? Mira, perquè, bueno, volia, diguem-ne, jo li vaig comentar a veure si em podia prolongar, el que no sabia és que, bueno, que em llençaria tant altres floretes i que em diria que sí, i tot el pesca. És el que us he comentat, tenia el llibre editat, li vaig ensenyar un dia que vam quedar per dinar, perquè el Màrius ja ens coneixem,
que ens passa molts encreuats per la revista, i aleshores sempre hi hem tingut bones relacions, ha acollit molt bé des del principi, i ens ha donat molta empenta, i una mica allò, ingenuament, jo li vaig demanar, aviam si sonava la flauta, i li va agradar, li va quadrar, i a més a més, ell ha decidit fer-lo i dir el que ell diu, que jo amb algunes coses hi estic massa d'acord i em fa una mica de pànic, però no, estic molt content, lògicament.
Escolta, és un llibre que va entre l'absurd i la lucidesa. Aviam, explica'm això. Uf. No, hi ha... Clar, quan fas relats, diguem-ne, a vegades a tot hi vols trobar una mena de moralina, no?, que se'n diu, una moralitat darrere, que és més típic dels contes tradicionals i de les faules. Aquest tipus de relats moltes vegades són situacionals o són jocs de llenguatge o jocs d'estructura...
per la qual cosa a vegades no hi ha res darrere o no hi ha cap missatge allò, no ho sé, ni positiu ni negatiu que un es pugui endur i que pugui aplicar-lo, no? És una mica aquesta sensació de la voluntat de deslliurar el conte, diguem-ne, de tota aquesta moralitat que hi ha hagut tradicionalment. A més a més, també és una manera, diguéssim, de jo dur menys càrrega, vull dir, senzillament és una narració, no?
i com que moltes vegades justament això també es deia en el sentit de van decidir posar-ho aquí a la contraportada en el sentit aquest que com que són contes curts bé, no ho sé, em sembla a vegades sobretot relacionant amb l'humor que hi ha coses que no se saben ben bé per què passen o tipus de narracions que potser a vegades no acaben de lligar del tot
doncs es qualifiquen d'absurdes i jo ho entenc, eh? i em sembla bé és que al final absurd també el que vol dir també és formar part de la quotidianitat en el sentit que tampoc té un... i sortir-ne un moment i fer aquella fotografia aleshores, sí
Parles de família, de sexe, religió, mort... Només t'ha faltat parlar de pasta i ja parlaves de tot el que no tocava parlar, per dir alguna cosa. Doncs sí, és veritat que de diners no en parlo massa. L'últim conte em sembla que hi té una mica de... Bé, pot fer-hi una mica de reflexió, però no, és segurament...
i és de passada, no?, el tema dels diners. Sí, jo m'imagino que són temes universals, és a dir, tothom ja acaba parlant, no ho sé. Jo, en el fons, sobretot he escrit aquest llibre i aquests relats des del sofà de casa i per passar-m'ho bé i per omplir unes pàgines de la revista, és a dir, no hi havia tampoc massa voluntat, i la sensació que tenia era que no escrivia...
diguem-ne sobre mi o sobre coses que em passaven sinó era una qüestió d'imaginació i de passar-m'ho bé no he tingut mai la necessitat d'escriure per buidar coses ni diguéssim de manera terapèutica ni res però ara que me'l miro són textos que ja havia fet potser fa dos anys l'últim potser és d'any passat però la majoria són de fa dos o tres anys amb
però crec que parla més de mi del que em pensava. Vaja, no ho sé, i els temes universals són aquests, m'imagino, no? La mort, o la por a la mort, o la por a la mort d'essers estimats, no? L'amor... El que veig és que potser has trobat aquestes conclusions de forma completament fortuita.
O sigui, és a dir, una cosa que era allò anar fent tranquil·lament, de cop i volta fas aquesta retrospectiva i potser t'has trobat amb tot aquest procés després de publicar-lo, que no pas durant el fer-lo, que això és una miqueta també et diré l'antítesi de tot el que em diuen quan passen per aquí a Parla Bonautó, eh? Sí, sí, sí.
No, és el que comento, que d'entrada ara segurament hi ha altres temes que m'obsessionen i que em duen de cap, en aquell moment jo la sensació una mica és que un conte et ve i llavors...
si vols traçar una mica l'estructura però et ve i l'escups i l'escrius i queda d'aquella manera llavors el pots polir i reescriure però la sensació una mica és aquesta i en aquell moment la sensació era anem a fer històries i anem a fer contes que jo m'ho passi bé escrivint que a mi m'agradin i que també puguin
un cop es publiquin a la revista, doncs, puguin ser distrets. Aquesta era la voluntat, distreure. Però sense, diguéssim, posar-hi massa de mi. El que sí que me n'adono és que una mica, això, amb el pas del temps, que segurament no parlen, hi ha moltes que es parlen, o sigui, no m'hi vaig reflectir tan gairebé res, però sí que potser en els temes que llavors m'obsessionaven o em duien de cap, doncs, hi són ben reflectits. I els diners, doncs,
Ja arribarà. Sí, no m'hi he cap ficat massa. Per això, primer a veure què guanyem amb aquest. Clar, no sé si és bo o dolent que en el següent parli de diners. T'anava a dir, normalment nosaltres sempre que tenim una obra, tenim un text, un llibre, sempre busquem com les referències de tot això. El Màrio Serra parla que li ressonen el Quim Monzó i el Pau Riba, no sé si de tot ressonen també per allà dintre o què?
Jo el Quim Monzó lògicament l'he llegit molt, és dels meus escriptors preferits i a més a més és un contista excel·lent però ja no a nivell de país que em sembla el millor contista que hi ha hagut mai a Catalunya.
o els països catalans, si no, vull dir que pot parlar de tu a tu amb contistes, diguem-ne, reconeguts a nivell internacional. I aquesta... no m'agrada i em fa una mica de vergonya, però aquesta comparació sí que hi puc ser perquè... sí que hi puc ser, sí que m'hi puc sentir reflectit en el sentit que jo he llegit molts contes del Quim Monzó i potser l'estructura i la manera de fer, doncs fins i tot sí que hi havia una voluntat
o d'assemblar-m'hi, o no potser tant d'assemblar-m'hi, però sí que fes una mica, no ho sé, assumir una mica aquest mestratge i seguir el que ell ha fet, perquè em sembla bo. Del Pou Rib em sorprèn més, perquè sí que hi ha un conte que és una mica...
que té una mena de narració així torrencial, una mica onírica, i sí que pot recordar-hi, però... I m'ha agradat, eh? Vull dir, Emil Pau Riba és un músic que he escoltat molt i que m'agrada, però sí que em costa més veure-li la relació, tot i que lògicament són uns compliments que agraeixo. Moltes vegades diem que aquesta societat ha perdut el sentit de l'humor.
No sé si t'hi trobes també, tant amb la revista com després de publicar això. Costa fer humor, sobretot diguéssim plasmat en paper, perquè clar, avui en dia anem bombardejats de vídeos i de molt contingut audiovisual, aleshores és que hi ha molt menys estímul, diguéssim, en un text o per exemple en una vinyeta, no?
però jo crec que jo m'imagino que va a èpoques, m'imagino que el sentit de l'humor és intrínsec en l'humanitat i en la manera de relacionar-nos, i va canviant, sí que es veu com s'estira i com s'escurça, diguem-ne, no ho sé si la...
La llibertat d'expressió o els continguts sobre els quals és més o menys políticament correcte fer humor, però anirà... I diria que no ho hem de perdre o que hem de procurar no perdre-ho. Vull dir, la voluntat ha de ser d'això, que es pugui fer i dir més o menys tot, diguéssim, amb educació i sempre des del sentit de l'humor.
T'anava a dir, vull dir, et volia preguntar pels feedbacks, però m'has dit que tot just ahir va arribar a les llibreries, per tant t'has salvat d'aquesta pregunta. El que sí que faré és preguntar-te una mica, no farem gaire spoiler, però sí, algun dels contes que t'hagi, no sé, el que més gràcia t'hagi fet, el fill preferit del papa, quin és? És que tots m'agraden, en definitiva, però, mira, per exemple, ja que som a Ràdio Girona, et diré... Girona FM. Girona FM.
competència. Perdó, ostres, vale. Cuidons quins noms més semblants. Bueno, Girona FM. Girona FM. Sí, sí. Diré el de la meva versió sobre el cas del Nani i la polèmica que ha generat, que és un conte que se situa a Girona. És una narració en primera persona, diguem-ne, d'un...
d'un adolescent i tota una sèrie d'anècdotes i d'un grup d'amics i com que som a Girona doncs mira, em sembla que és oportú recomanar aquest tot i que estic bastant content amb tot no sé si m'hagués atrevit a incloure és com preguntar-li a un pare quin és el seu fill preferit
Escolta, presentem aquest divendres, demà ja, amb el Bo del Lluís Muntada. Com va anar això? És que és de les persones més intel·ligents que conec. Sí, a mi ja m'ho va semblar, perquè em va trucar una mica per preparar la presentació de demà. D'entrada el vaig veure molt tranquil, cosa que em va...
em va tranquil·litzar també una mica en mi i em va dir que em passaria una mica l'estructura i l'esquelet del llibre i la veritat és que molt bé, em va semblar també una persona molt intel·ligent i la literatura que fa ho demostra i arribo per l'editorial, a mi m'ho proposa l'editorial de fer-ho amb el Lluís muntada i em sembla fantàstic Tu passaràs pipa, ja et dic Tu passaràs pipa Millor
Més enllà de tot això, Pol, què és el que t'agradaria que la gent se'n portés després de llegir aquest llibre? Estan com estem, que tot són notícies de guerres i tragèdies i de futurs.
no sé, que sembla que no fan massa bona pinta. Jo, mentrestant la gent s'ho passi bé llegint-lo i s'hi pugui endinsar i llegir una estona, de la mateixa manera que quan mires una pel·li, doncs que es distreguin i que s'ho passin bé i agradi.
No sé si ja estàs preparant alguna coseta més amb els altres relats que hagis pogut fer. No sé si és un format que t'hi has sentit còmode també. Sí, m'he sentit còmode perquè és com més bé t'ho passes. Fer, per exemple, novel·la o algun altre tipus de narrativa em costa pensar que m'hi vindria tant perquè segurament ja soc fruit d'una nova generació i em cansen molt les coses molt ràpid.
i el conte és un format que m'agrada, és un... no ho sé, estic content, és probable, el que passa que ara em trobo una mica allò sobressaturat, no ho sé, ara... Sí? M'ha costat, perquè, per exemple, ara també traiem nova edició de la revista Temperatura, i normalment procurava fer-ne uns quants de contes, i en tenia un al rebost, i mira que he tingut temps a l'estiu... Però no hi ha alguna manera. No hi ha alguna manera, però mira, tampoc m'hi capfigo massa, no ho sé...
Sol passar això, és que és la gràcia aquella de no haver-ho fet però un cop ho has fet. Ja. A mi passava també amb els articles d'opinió també i tal, vull dir... No, o sigui, no és que no tinguis gràcia per fer-ho, no és això. Ja, ja, ja t'entenc, que un cop t'has tret aquesta no, una mica aquesta espina de publicar o el que sigui, potser ja fa menys il·lusió. I que s'ha fet, s'ha anat bé o està anant bé i tal, de cop i volta, doncs fas un check aquí, vull dir, jo me'n recordo, quan vivia a Madrid fa dos anys, vull dir, també enviava un article d'opinió a la setmana gairebé, hòstia, m'agradava molt...
I després quan vaig tornar aquí una altra vegada... Ja et va costar. I és allò que vaig dir, sí, sí, la setmana que ve ho tinc. Jo tinc apuntat aquí sempre d'enviar article i crec que la notificació està des del 2021. En aquí, eh? Vull dir, marcada. Clar, al final suposo... També és normal, no? Vull dir, hòstia, jo crec que poder... No sé si tu hi creus gaire en aquests moments també que baixi el suflé i que estiguis més tranquil. Sí, segurament sí. I temps.
Temps. I, escolta, la revista, què? Ah, molt bé. Estem contents. Sí, ara estem traient dos noves. Era aquella la de la revista per anar a cagar. I hi ha vinyetes, hi ha passatems, és una mica un poti-poti de coses molt diverses i així d'aquesta manera tenim, per exemple, la possibilitat de publicar contes en paper.
i que arribin a poca gent, però en definitiva ja quedem una mica sedullats d'això, i també vinyetes, per exemple, còmics, hi ha molts artistes gràfics que ens envien còmics i vinyetes, i també, per exemple, passa, n'hi ha de tota mena, d'entre els quals hi ha els mots encreuats de Marius. De Marius? Sí.
Sí, o sigui, això, i ara estem traient una revista pels vols de Sant Jordi i una a la tardor, i aquesta a la tardor sortirà ara, d'aquí poc, ja està impremta i l'hem d'anar a recollir en breus, no sé quan és, però d'aquí ben poc. Doncs quan et truquin, al final, és el que sempre passa amb aquestes coses. Escolta molt, ja vindràs a parlar-ne d'aquesta revista, que me n'han parlat bé també, de la revista per anar a cagar.
Ja potser t'hi enviaré algun company, oi? Si no quedes saturat de la ràdio i podem guardar per la següent. Escolta, últim recordatori. Aquest divendres a quina hora? A les 7. A les 7, eh? El Sant Set Jazz Club de Girona, que sempre és bona excusa, més si és per escoltar sobre un nou llibre, més si és per al Pol Estrada i més encara si és per trobar-nos amb el Lluís Montada. Per tant, tothom cap al Sant Set Jazz. Llibre de la geminada. Pol Estrada, moltíssimes gràcies per aquesta soneta. A vosaltres.
Fins demà!
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego Cocodril.
Tinc una guitarra que crida un sílic quan pleurà el món. Tinc mil amics repartits a les nits i un de la Babilon. Tinc una guitarra que dona que retis per amor. Ballant els jansols com verses de balcons veient sortint el sol.
Com va a engañar, lamentant, pescupem, va en sonó. Esta sempre la cançó. Va a trobar la solució. Un de la Babilonia, un de la Babilonia.
Vas intentar fugir del món però no sabies com vas fer volar la menta amb les cançons desobedients, amb les històries que guardàvem baix de pell, perquè tu i jo pensàvem el mateix. Oh, oh, oh, oh, un de la Babilonia i un de la Babilonia.
Aguanta la nit a la retina, no t'importa el dia, si eres tu una part d'esta rutina, i seguirem cantant, gruitant per la teua companyia, i anar fent els problemes molt, sentarem al cel derrapant tots dos.
Guitarra que crida un sílic quan plora el món. Tinc mil amics repartits a les nits, tio de la Babilon. Tinc una guitarra que dona guerra i dispara amor. Ballen els jansols com verses de balcons, belles sortint el sol.
Abraçats a una veritat ens ho creiem, que mentre crema la mentida ens estimem. Sabem que fent el que volem ho fem millor, que les acaben fent el gapui de la por. Som ocells que encarten de nit, implem el pit inaugurant matins. Sota la pell un crit que vol sortir, així, així, així digues que sí.
L'alba tanyida de silenci Salva-te i crida'm si no hi penso que la bola ja d'eternar fa camí Que encara que faci fred seguim aquí Desclava els peus, deixa que creixi Passa el moment abans que teixes tot el que ens hem portat ens passa així Que encara que faci fred seguim aquí Tinc una guitarra que crida auxili quan flora el món Tinc mil amics repartits a les nits i un de la Babilon Tinc una guitarra que dona guerra i dispara mort
Baixen els gelsols com verses de balcons veient sortir del sol. Tinc una guitarra que grita amb xílic quan plora el món. Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la Babilon. Tinc una guitarra que dóna que rep dispara amor. Baixen els gelsols com verses de balcons veient sortir del sol.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols.
per les parets de la mort sobre la pell. Eren dos ocells de foc sembrant tempestes. Ara som dos fills del sol en aquest desert. Mai no és massa fart per tornar.
Per sortir a buscar el teu tesor. Camins, somnis i promeses. Camins que ja són nous.
No és senzill saber cap on has de marxar. Pren la direcció del teu cor. Mai no és massa tal.
ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona.
I més cosetes d'agenda quan passen 6 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí. En aquest cas ens n'anem fins a la catedral de Girona, ho dic perquè Arnau Vila, ho hem dit al principi, tu saps qui era Carlemany? Jo no, jo ja ho admeto. Doncs ho haurem de descobrir d'aquí pocs moments. T'anava a dir, o sigui, a mi em sona, però a qui no li sona, em sembla que li ressona, és l'Eduard Prat, en aquest cas aquí ja puc aprofitar per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Eduard.
Hola. Ara, bon dia i bona hora, Eduard. Bon dia i bona hora. Escolta'm una cosa, em sembla que aquest dissabte xerrada, no sé si actuada també, que tindrem allà a la catedral de Girona, per descobrir la figura de Carlemany. Sí, efectivament. Aquest dissabte de 10 a 11 i mitja tenim una visita comentada, per mi mateix, organitzada pel capítol de la catedral, en col·laboració amb Catalunya Sacra, en el Mar de les Jornades Europees de Patrimoni,
en la qual explicarem qui era Carlemany i per què és important per la catedral i per la ciutat de Girona. Escolta, fes-nos un petit espòiler, t'ho dic, perquè jo no sé qui fou Carlemany, sí que em sona el nom, però no gaire més. Qui va ser Carlemany? Carlemany va ser un emperador que va viure cap al segle VIII de la nostra era,
i era un francès, dels franys, dels antecessors dels francesos, i es diu que va venir aquí a la ciutat de Girona i la va conquerir dels musulmans, la va alliberar, i no només això, sinó que es diu que va fundar la primera catedral de Girona, la primeríssima, i per tant és una mica el nostre fundador, si es pot dir així,
I a ell se li té una estima especial, fins i tot se li conserven alguns objectes que se suposa que són seus. Això és el que exposem en aquesta visita. Anem a conèixer l'emperador i els seus objectes.
Doncs això ens ho trobarem aquest dissabte, eh? Em sembla que l'activitat és gratuïta, fins i tot. Vull dir que només cal fer reserva. L'activitat és totalment gratuïta. La llàstima és que tenim tant d'èxit que ja està tota... Ah, mira. Ja esteu amb sold out? Està sold out. D'avui de fa una hora, ja. Ah, mira. Això què vol dir? Que n'haureu de fer una altra? N'haurem de fer una altra. No és la primera edició, ja en portem sis i comptem fer-ne moltes més. Així que no us patiu perquè sempre podreu venir.
Doncs bé, com que ens escolta tanta gent, segurament algú dels que ja tenia plaça, simplement li hem fet el recordatori que aquest dissabte tindrà aquesta visita a la Catedral de Girona. Eduard, moltíssimes gràcies, escolta, estem en contacte i parlem per la pròxima. I tant, vinga, a reveure.
ADN Gironí, ADN92.7, la ràdio de Girona. Entra al Jardí de l'Ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Àfraquina, Fontanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
Doncs tornem amb l'Eduquem-nos. Després, o en aquest cas més ben dit, entrant ja en el segon mes d'escola, els nens i les nenes es troben ja cap al final del procés d'adaptació a un curs que sembla que ha estat també marcat per les noves regulacions i directrius sobre l'ús dels telèfons mòbils i les pantalles. Els mals resultats a les proves i també els prejudicis contrastats d'aquest ús, excessius, són al centre del debat educatiu.
No sé si seran positives aquestes mesures. Per parlar del tema ens acompanya avui al programa Anna Julià, llicenciada en Filologia i Lletres, també llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, també àmplia trajectòria com a educadora i millor persona. Bon dia, bona hora, Anna. Gràcies, bon dia. I ben tornada, i gràcies per tornar, que això vol dir que no te n'has cansat de nosaltres.
No, és un plaer estar aquí compartint reflexions i idees que poden ser útils per a la gent. Per tant, gràcies. L'any passat ho dèiem, que no volíem parlar de pantalles durant tot el curs, perquè com que estava tot el dia allà al centre del debat, però suposo que ara sí que toca ja més relaxadament, ja més pausadament d'agafar i de dir, val, després d'aquestes regulacions i tot plegat, amb què ens trobem en aquest moment?
Sí, de fet, els advertiments que s'han posat damunt la taula i totes les qüestions venen de lluny. Els experts ja advertien de fa molt temps, no? Hi havia aquest en Michel Desmourguet, que és assessor del govern francès en temes de tecnologia, ja fa temps...
que ha fet recerca i ha demostrat amb dades, parlava i alertava dels prejudicis. Però realment, no sé si l'any passat, va haver-hi un documental molt fort que va haver-hi, una xarxa de televisió,
ben coneguda i sembla que tothom, les famílies i la comunitat, es va posar molt en estat d'alerta. És a dir, que es va posar damunt la taula que possiblement els prejudicis pesaven més que els possibles avantatges que podia haver-hi en l'ús de tecnologies. I suposo que entre una cosa i una altra i que els experts no han parat d'alertar, doncs...
S'han tornat a recordar algunes normatives que, de fet, ja hi eren, perquè la prohibició del mòbil, per exemple, ja hi era, però ara han tret les pantalles digitals de les escoles fins i tot a infantil, que hi havia escoles que les havien posades, perquè jo penso que molts educadors ja no van apuntar-se al carro de la pantalla digital per sistema, sinó que la tenien a algunes escoles perquè l'havien de tenir,
Però sí que hi ha hagut altres centres i molts centres s'han fet marxa enrere amb aquestes directrius, per tant, en principi, jo crec que per això se n'està parlant tant, perquè en realitat nosaltres ja ho teníem molt al cap, tot això. Clar, tu penses que realment aquestes mesures seran suficients per, no sé, per intentar recuperar les coses que ja teníem o que ja vam viure tu i jo, per exemple? Sí, jo crec que no, que jo crec que aquestes mesures eren necessàries però no seran suficients i
I, a més a més, caldrà veure com ens en sortim d'aguantar aquestes mesures, perquè hem de pensar que mentre les tauletes dels mòbils i les pantalles surten per una porta, per l'altra porta, les grans empreses tecnològiques, que tenen molta força i que treballen molt bé pels seus interessos, estan traient simultàniament, doncs no sé, ara mateix els darrers estudis, de les bondats que té, per exemple, la IA,
per al treball de les proves PISA o les competències que mesuren. És a dir, ells no pararan, és un pols entre la societat, el sistema educatiu, els experts en educació i les administracions públiques i les empreses tecnològiques que tenen molta força i molt interès i que si realment es consoliden aquestes restriccions, ells hi perden molt. Aleshores, ja dic, és un pols el que hi ha. L'altre element important és que si les famílies
Quan el nen arriba de l'escola, doncs li entreguen el mòbil, hi haurà una contradicció educativa molt potent. Llavors, esclar, crec que les famílies aquí tenen, com sempre, em sap greu dir-ho, però és així, tenen un rol molt important a l'hora d'alinear-se en què creure-hi, que l'experiència pròpia de la infantesa i de l'adolescència no ha de passar per unes pantalles.
Anna, no creus que... És que jo crec que a vegades ens enquistem tant en tot el que no hem tingut de petits per donar-los ara als nostres fills que se'ns obliden de les coses que sí teníem i funcionaven.
Sí, exacte. I a més a més aquí ens deixem impressionar i enlluernar per coses noves i als anys 2000, potser jo ho dic malament i fins i tot és abans, semblava que els infants que podien fer servir un mòbil, una tauleta o així, semblava que tenien un gran coneixement. I que al contrari, si no els donaves això hi hauria un endarreriment perquè no sabrien utilitzar tot això. I ara s'ha vist que és molt més senzill utilitzar aquests aparells perquè estan dissenyats justament perquè siguin senzills
que no altres coses que tenien les experiències de dècades anteriors. Aleshores, als infants se'ls ha de donar el que és difícil i no pas el que és fàcil. Les coses fàcils les aprendrà. Hi ha estudis fets que en tribus on no tenen desenvolupada la lectoescriptura són capaços de fer servir una tauleta en qüestió d'hores.
Què vol dir? Que els infants, aquella por de no sabran fer servir tot això, res de res, ja s'ha vist. És molt més difícil aprendre a tocar el piano per dir alguna cosa, no? Per tant, als infants, experiències enriquidores i experiències autèntiques amb tres dimensions i no amb dues dimensions, no? I així podríem anar dient. Per a infants i adolescents, quan hi ha un ús continuat o descontrolat de pantalles, què els passa?
Això ja està molt estudiat i podríem parlar d'alteracions al son, a temes de la vista, no de la miniopia, dificultats de concentració, dificultats de discernir realitat o ficció, perquè aquestes pantalles aporten un model de realitat
quasi immersiva en què l'infant té confusió en un moment de la vida en què està justament construint la consciència pròpia i consciència de la realitat i la separació d'ell i l'altre, ell i el món, etc.
Aquesta disminució de les experiències reals en tres dimensions també repercuteix en una manca de coneixement d'això, que això és veritat, això és mentida, etc. Això també li passa als adults, però els infants en són molt més sensibles. Després, tot el tema emocional de la irritabilitat, perquè els continguts solen donar constantment una preocupació
o un plaer, una satisfacció i tots els circuits de la dopamina estan activats i, per tant, les experiències potser del món real que requereixen aixecar-te de la cadira o requereixen una certa energia pròpia, l'infant les va deixant com arraconades, allunyades de la seva realitat i en té prou amb aquelles experiències que són molt més pobres. Ja per no parlar de temes de vicis de lectura,
Quan llegim en pantalla que diuen que llegim com en diagonal o en F, que no acabem al final de la ranglera, doncs si tu estàs aprenent a escriure necessites treballar la memòria de treball, la continuïtat i el final de la línia, una cosa més lenta que això també fa que els processos mentals es van consolidant bé en cada etapa en funció de la potencialitat i el moment òptim del cervell. Vol dir que després et valo ràpid, et valo lleuger, resoldre les coses de manera immediata
Quan en realitat els aprenentatges profuns i sòlids no funcionen d'aquesta manera. Quan nosaltres com un adult que ja llegeix, escriu i té tot això consolidat, fa ús d'una pantalla, no té res a veure que ho faci un infant que està aprenent justament la lectura.
perquè llegir paraules sueltes o llegir un document que no està en un llibre, que no té un índex, que no has hagut de passar unes pàgines determinades de la 3 a la 4 amb una continuïtat, doncs hi ha una dispersió que després això ho transportes a les experiències cognitives. D'aquí el deteriorament en el rendiment o la baixada de rendiment general globalitzada. Ja dic, per sort, hi ha moltes famílies i educadors que han preservat molt això i que també s'ha treballat molt pel gust de la lectura, etc. Però clar,
la lectura t'agrada, però hi ha un circuit diferent que funciona quan tu gaudeixes d'un llibre, de quan tu gaudeixes d'uns inputs que et venen d'una pantalla. Tot en aquests pares i famílies i educadors, se'ls va assenyalar en el seu moment, quan no volien que entressin tant en contacte amb les pantalles, se'ls va assenyalar d'outsiders, de gent que no, que havien de...
deixar passar el progrés a tota costa i tot plegat. Ara ja no, eh? Afortunadament. Però en el seu moment, i em sembla que tu te'n recordaràs, al principi els detractors de les pantalles eren assenyalats, eh? Totalment d'acord. I constato que això ha millorat molt, eh? Perquè és cert que nosaltres ara els anem demanant als alumnes perquè saben que està prohibit, però...
Fa anys que estem demanant sempre a partir de quina edat tenen un telèfon mòbil i és més tard. Per tant, en general, crec que sí, que com hem dit al principi, hi ha brotes verdes, però bé, entre tots, ho hem de fer entre tots.
Escoltes, el tema de la franja de 0 a 6 anys t'ho dic perquè ara parlàvem precisament sobre això sobre la lectura sobre l'escriptura en aquest sentit també hem parlat de vicis de lectura hem parlat de tot plegat si hem de seguir parlant sobre el tema com ho faríem ara?
Bé, dir que de 0 a 6 anys els experts diuen 0 pantalles, i ell certament que del 3, 4, 5 anys, és a dir que 0 a 3 és una mica diferent del 3 a 6, quan els pares realment són molt conscients i guien allò, doncs aquesta, no ho sé, invento uns dibuixos o uns continguts o una pel·lícula,
comentada amb tu al costat i que sàpigues que els valors que es transmetran allà van alineats amb el que tu vols compartir i deixar la petjada amb els teus fills. Perquè els nens tenen una mena absorbent i llavors no tenen criteri. Per tant, tot el que vegin ho donaran per bo.
A partir dels sis anys? A partir dels sis anys és exactament el mateix, però en lloc de dir zero pantalles, diríem el mínim temps possible, mai en el dia a dia, si no en situacions de cap de setmana, etcètera, i amb el guiatge dels adults i també filtrant molt els continguts. I...
Així com anteriorment els nens ho observeixen tot sense esprit crític, perquè no el tenen, del 06, per tant s'han de filtrar els continguts, aquí, si no hi ha un filtratge 100% de continguts, hi ha d'haver un acompanyament per ajudar a fer la crítica. És a dir, que podem veure una cosa compartida i manifestar que allò és correcte, que no és correcte, segons els nostres criteris, valors familiars. Però tu això ho has de conduir, perquè l'infant a partir d'aquí agafarà el llenguatge necessari i sabem que és una ment raonadora dels 6 als 12 anys, per tant, no passa.
Res que hi hagi alguna cosa que va en contra del que jo penso. El que passa és que el nen, l'infant, ho ha d'escoltar, això dels pares. Jo penso que això que estan fent no és correcte. O jo penso que aquesta baralla... Per tant, ho has de portar al teu terreny, al terreny de la transmissió d'aquests valors que serien correctes. Llavors, entrem probablement a un dels melons més grossos que hi ha, que és, a partir de tot això, dels 12 als 18 anys...
Aquí què fem? Perquè això es converteix en la jungla. Sí, aquí allò que hem parlat abans de l'esperit crític i de la moderació, això és fonamental. Però una cosa important, que potser els pares d'abans ho teníem més clar, és a dir, com li vaig adonar a un adolescent un aparell o un compte d'alguna cosa que generi una despesa sense que ell tingui cap tipus de responsabilitat en forma, doncs,
És a dir, si a partir dels 16 anys fa una feineta, no sé què, podem començar a parlar. Però ell hauria de fer una aportació econòmica, perquè les empreses et fan creure que tot és gratuït, i els nens ho diuen. Però si és gratuït, és gratuït. No, tot val diners. No és gratis. Per tant, a partir d'una certa edat en què l'infant, el jove, adolescent, enrere d'infants,
ja té una responsabilitat que fa unes feines, etcètera, remunerades i tal, doncs podríem començar-ne a parlar. Fins aquell moment no es pot donar cap aparell. Clar, diràs, és un regal, d'acord, un regal, però té un internet, que té una despesa, etcètera. El tipus de regals que es feien abans eren diferents. O sigui, si tu regales una raqueta de tenis, no tens que pagar una tarifa mensual per utilitzar aquesta raqueta.
Tampoc pots fer fotos amb la raqueta. Tampoc pots fer fotos, exacte. Llavors, tot el treball de la responsabilitat, dels riscos, de les normes que hi ha al darrere de tot això, ha llegit les condicions, doncs tot això s'hauria de llegir amb ells, amb els adolescents, controlar
fins que realment tenen suficient responsabilitat i això és diferent a cada infant controlar-ne l'ús, fer un seguiment tenir molt clar que si es deixa aquell aparell no és d'ell fins que passi això que acabo de dir i sobretot les alternatives que des de 0 anys fins ara
activitats a l'aire lliure, promoure temes artístics, temes d'esport, tot això no deixar-ho, perquè a vegades en un principi estem molt obsessionats amb el nostre fill de 5-6 anys a apuntar-lo a futbol i en canvi no ens preocupa que 13-14, que ho necessita molt més, doncs no ens preocupa que vulgui deixar-ho per dir, no, ja aniré al gimnàs, i no, no, potser no era tan important que en 6 anys ja estigués entrenant, potser podíem anar amb família a fer excursions,
però en canvi sí que és important que 13-14 estigui fent atletisme, fent bàsquet, vòlei, futbol, el que sigui. Per tant, totes les alternatives, està assegut davant d'una pantalla, també s'han de treballar molt. Per tant, no donar accés per sota de l'edat que el propi... Infant, persona... No, no, que l'empresa digui, és a dir, que la xarxa diu tal edat, que cada vegada estan pujant més l'edat, i amb això ajuden.
No donar accés a un videojoc per sota de l'edat recomanada. No donar... Clar, és que això és un mínim. Això és un mínim. No, és que juguem junts, no? El famós, abans, el Fortnite. No, i juguem junts, ja. Tu que ets un adult, però jugues amb un nen, però és que l'edat recomanada d'aquí li falten 10 anys, ja, al teu fill, per arribar aquí. No, és que ell juga amb mi, però i què? Que hi jugui amb tu. No, exacte. Jugeu amb una altra cosa.
Amb carinyo, eh? Són tiros, eh? Exactament, exactament. Per tant, és una edat, com dius tu, molt delicada en tema d'amistats. És una edat 12, 13, 14 anys que no necessiten pensar-se. Una de les coses que més mal els fa és tot el tema emocional, el reconeixement dels amics, la valorització.
I si la valorització del teu fill de 12-13 anys ha d'anar en mans de les xarxes, del que li diguin m'agrada o no m'agrada, l'estàs enfonsant, l'estàs guiant cap a que depengui d'una cosa que és absolutament... De la validació externa... D'algoritmes... Completament. Per tant, a més, és que si tu no li dones accés a tot això, l'estàs protegint de tota una sèrie de coses. Perquè una de les coses que es deia abans era que si no li dono, està fora de la socialització.
Això també està superat ara. Semblava que el privaves, és que no el diran per anar al cinema, com que no el diran a l'escola que quedi? Jo tinc un amic meu que el seu fill el va educar molt bé en aquest sentit i saps què li va demanar una vegada pel seu aniversari que en feia 14 o 15? Va demanar tenir un Instagram.
I jo vaig dir, hòstia, mira, veus? No és que ell ja tingués l'Instagram, és que ell, quan va fer el seu 15è aniversari, li va demanar als seus pares si podia tenir un Instagram. Clar, perquè entenc que... Perquè ho veien també precisament com això, com allò de dir, hòstia, hi ha certs ritmes a la vida, no cal córrer.
però bueno, si fem recomanacions generals, Anna, per anar tancant quines serien, així, a grosso modo si algú se'ns està unint ara en aquest moment no pantalles abans dels sis anys i si són absolutament seleccionades i alineades amb els valors familiars un control estricte de continguts sempre i prioritzar lectura, joc lliure converses, esports, música, art i prendre consciència també m'agradarà molt acabar amb això
que nosaltres som els models. I mirem el nostre mòbil i mirem si el nostre fill veiés comentaris que fem en els nostres grups de WhatsApp, quins vídeos estem mirant curts com a adults, si ell què pensaria de nosaltres si sapigués que els seus pares estan parlant amb aquell llenguatge, comunicant-se d'aquesta manera i fent ús de determinats vídeos i de consums. Per tant, una mica d'higiene també digital per part dels adults. Totalment.
I amb això ja ho tindríem, i ja sé que predico un mal exemple perquè estic moguent una pantalla en aquests moments, però bueno. No, però són continguts ben saludables, em fa l'efecte. Home, sí, aquests continguts sí, a més a més perquè és un tema laboral, eh? I tu ja saps llegir, escriure, i tens comprensió lectora, i tot això, Seït. Bueno, això de llegir, escriure així, així, en sé, més o menys. Jo crec que sí, eh? Per un ocellet ja m'ha xivat. Anna Julià, seguirem, no, aquesta temporada? Moltes gràcies, i tant que sí, compteu amb mi. Que bé, moltíssimes gràcies, un dia més. Vale, fins aviat.
Ja, ja!