Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts, 1 d'octubre de 2024. Sempre he pensat que des de fa uns anys, aquest dia, en algun moment, algun dia, serà pastiu o no laborable, més ben dit. Potser algun dia servirà per recordar i no per celebrar. Suposo que la memòria és fràgil i tampoc toca entrar en valoracions que s'allunyin gaire del que ens pertoca aquí. Que cadascú pensi el que vulgui, però el dia 1 d'octubre a Catalunya no és i no hauria de ser un dia normal.
A Girona, almenys, tampoc ho serà, especialment per la cultura. Ens ha deixat Jordi Sánchez Carrera a l'edat de 69 anys, referent de la fotografia a Girona i tot el seu imaginari col·lectiu, un imprescindible de l'agenda des dels anys 80. Que la terra et sigui lleu, Jordi.
I ara sí, comença la tardor, de veritat, al final sempre ho dèiem, que començava l'1 d'octubre. Si la Maria Carey es dona d'alta d'autònoms avui, dia 1 d'octubre, probablement l'Arnau Vila també. Bon dia, Arnau Vila. Segurament, segurament, però vaja, a mi em veieu tot, m'escolteu tots els dies de l'any, eh? Tots els dies, sí que sí. La Maria Carey té uns permisos de vacances que havia començat a treballar.
Home, Maria Canell, escalfa que surts, eh? Vull dir, després de la tardor, arriba la tardor a Girona. Ara, la tardor per entendre'ns, eh? Vull dir, la del poble, no la meteorològica, perquè això comença el 21 de setembre, que ja ho vam comentar. Entretant, t'anava a preguntar, el dia 1 d'octubre de fa uns quants anys, no cal determinar quin, on eres?
A Banyoles? A Banyoles, a la plaça Major fent un cafè tranquil·lament. Mentre veies l'escena. Amb l'expectació... No, és que a Banyoles no van arribar, perquè... Ah, es van perdre. Van tenir un petit despiste. A mi ho han dit, això. Un petit descuit. I se'n van anar cap al punt allà. Exacte, això m'ho van explicar a mi també, que no van arribar a Banyoles, perquè es van perdre.
En fi, és que la jurídica del Pla d'Estany és molt extensa, eh? És peculiar. És molt peculiar, hi ha molts poblets, és normal, aquest perdis. Té el seu. I menys si no és del territori, si no coneixis el país. T'anava a dir, Arnau Vila, teníem unes quantes coses per comentar, però començarem pel final, avui. I sí, no volia començar sense recordar una cançó que, vaja, que em sembla que ens marca tots una miqueta també l'inici de la tardor, i és que acaba el setembre, per tant, que ens despertin quan acabi el setembre.
Summer has come and passed. The innocent can never last. Wake me up when September ends.
Fins demà!
Becoming who we are As my memory rests But never forgets what I lost Wake me up when September ends
Fins demà!
I com comentàvem a l'inici del programa, és moment de recordar la figura de Jordi Sánchez Carrera. Per això mateix ens acompanya Jordi Ribot, ell és fotògraf, també membre de la Junta del Col·legi de Periodistes aquí de Girona, aquí ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora, Jordi. Bon dia, bon dia. Gràcies per entrar. Vaja, al final suposo que les mostres d'efecte que estem veient aquestes últimes hores ja demostren que se'n va un dels grans de la fotografia Girona.
Sí, en Jordi era una persona entranyable, era un dels savis de la fotografia a Girona i per tant era una persona estimada per tothom. A més, una figura molt marcada també pel seu caràcter autodidacte, suposo, t'ho dic perquè estem en un moment en què ara sembla que tothom ha d'estudiar per poder dominar un art i sembla que el Jordi al final s'ho va fer ell mateix.
Sí, sí, sí, Jordi, a part que era un emprenedor i, bueno, estimava molt Girona, tenia aquest punt de, bueno, humorístic, amb les seves fotografies també, i sobretot, bueno, tractava molt bé la fotografia, ell era dels últims fotògrafs analògics, no?, que quedaven, i el pas de la fotografia analògica al pas de la fotografia digital per molts va ser...
un salt important per ell també i ens vam haver d'adaptar tots però ell encara guardava aquests llibres i aquestes fotografies en blanc i negre de la pedra de Girona i sempre tenies alguna cosa a prendre al seu costat
En aquest sentit, t'anava a dir, al final, vaja, una figura que es va adaptar també en tot moment, però també que va destacar pel seu punt de vista més artístic, potser. Sí, sí, sí, de fet, hi ha diversos llibres, recordo un sobre la catedral de Girona, que segurament ningú l'ha vist d'aquella manera com l'ha vist ell, no?
I això et possibilita, al repassar aquest llibre, veure't les coses d'una altra manera. I amb aquest punt més emocional de la fotografia, més artístic, per dir-ho d'alguna manera. Aquelles ombres, aquella textura que aconseguia agafar amb la pedra de Girona, ell per mi era el gran especialista de la Girona medieval, de la Girona de pedra, com si diguéssim.
I a més d'això, vull dir, també se'n va... jo crec que una persona molt i molt estimada per la cultura gironina. Sí, perquè a part d'això ell va treballar molt també fent premsa, fent el reportatge, el document social de la ciutat, i per tant podríem trobar milers i milers de fotos de les fires de Girona, de les diferents coses que passaven entorn de la plaça Balbí a nivell social, i per tant tenim milers i milers de fotografies...
que es poden recuperar i es poden veure en molts dels seus llibres i a l'arxiu històric de la ciutat. Al final és això, eh?, el seu llegat es queda. Sí, sí, sí, ja ha marxat i, bueno...
Es queda tot el que va fer, no? Que també és una mica el poder de la fotografia encara avui, no? Ens queden moltes fotos al mòbil i ens pensem que no valen res i valen molt, no? I en Jordi això ho tenia molt clar, no? Que els negatius d'aquella època encara queden, no? En canvi...
la fotografia digital, de vegades, si no anem amb comptes, perd. Doncs això es queda. Jordi Ribot, moltíssimes gràcies per haver entrat amb nosaltres i recordar una mica la figura de Jordi Sánchez Carrera. Molt bé, tots els meus records per ell, per vosaltres i per tota la família.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en cleu local.
A Girona FM, la gironina. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet.
Doncs seguim els Quatre Rius, ja passen uns minuts del punt d'un quart de dotze del matí, quan avui tinc el gran plaer de presentar amb nosaltres avui Roger Mas, que ens acompanya aquí a Girona FM, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. I gràcies per haver vingut. De res.
Això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú. De fet, ho fem perquè presentes una segona part, un segon volum d'una col·laboració que em sembla que va ser bastant important al nostre país i és Roger Mas i la Copla de Sant Jordi. Copla de Sant Jordi. Escolta'm una cosa, continuïtat d'aquell primer inici que vam tenir?
Sí, de fet és que sí que fa 12 anys el primer disc però l'últim concert va ser el juliol o sigui que hem seguit treballant tots aquests anys i hem seguit fent concerts i feia falta una segona part ja la teníem prevista
però hem tardat i com que a mi m'agraden els números que tinguin una mica de significació el 12 és un número que li tinc una mica m'agrada i a més així també posa que si hem de fer un tercer i serà el 2036 i així que m'entrec pressió de sobre 12 anys és un bon cicle
doni prou temps perquè les coses siguin una altra cosa. Perquè pugui respirar també la música, suposo, no? Les agendes... Sí, perquè a més són molta gent, clar, perquè la copa ells sol ja són 11 i pel meu cantó hi ha 3 músics que venen amb mi, vull dir que és molta colla remenar tot això i els tempos també s'han de calcular en funció d'això també. Clar, en aquest sentit, quina és la gran diferència que podem trobar-nos de fa 12 anys fins ara?
Doncs la gran diferència, hem mirat que n'hi haguessin poques diferències. De fet el disseny és el mateix però invertit, és com si fos un negatiu de colors, i jo crec que hem mirat de centrar-nos en la part més divertida i entretinguda, que ja hi era en el primer disc, però jo crec que era la part més interessant. I el meu avi era músic de cop l'orquestra dels anys 30, anys 40...
que eren aquestes orquestres que feien una mica tots els papers de l'auca, feien el passacarrer, feien les sardanes, feien el concert, després feien el ball, i tocaven passos dobles i balljotes, però també tocaven focstrots i swings, i llavors hi ha una mica d'aquest homenatge amb això.
i crec que, bueno, la voluntat aquesta de fer entreteniment, que la gent ja sap el que és, el primer dia havíem d'anar a explicar el que fèiem, havíem d'anar a descobrir que era fer cançó d'autom coble, ara hi ha tot un seguit de coses que ja les sabem, i tenim tots anys més, més experiència, més ofici, però més ganes de passar-nos-ho bé, fins i tot, llavors hem mirat d'anar a fer una cosa lleugera en el millor sentit de la paraula. Clar, en aquest sentit, al final l'experiència també et dona aquest plus de dir, bueno, anem a fer que sigui un divertiment, que no pas...
però un divertiment a vegades és una cosa que pot passar un divertiment a vegades pot ser una cosa que no duri i la voluntat de durar persisteix igual que en el primer disc o sigui fer una cosa lleugera però que a la vegada doncs es pugui estirar en el temps com el primer disc en aquest sentit m'agradaria fer-te la pregunta perquè sincerament no ho sé quin és el procés més complicat, reconvertir potser el que s'ha gravat del disc al directe
Això encara no ho sabem del tot, perquè ara ens estem esbarallant amb aquesta part, precisament. T'anava a dir, vull dir, és que... Jo sé que és un dels grans reptes, però... I com que encara no ho tenim resolt, doncs potser sí que tens raó. Si ho tinguéssim resolt, et diria, no, ja ho hem fet i ho està tot a punt, però no està tot a punt. Però per arribar aquí a Girona el 12 d'octubre no està tot a punt, estem treballant i tenim temps encara, però estem concentrats en això, precisament. Quin és el gran repte, per exemple, de portar-ho cap allà? Potser als diferents punts de vista, o...?
No, jo crec que és tenir-ho tot prou ben treballat perquè tu vagis prou lleuger per poder realment transmetre aquesta sensació de passar una bona estona i no tinguem ningú estressat a l'escenari. Perquè a les estrenes passa això, i és normal, però jo a les estrenes em poso molt nerviós, estrenem a la firma i de René el dia 11 d'octubre, l'endemà demà que era de Girona,
I aquesta vegada jo crec que ho tenim tot per ser la primera estrena que no pateixi. També és una miqueta amb aquella sensació, no?, de gofai, de dir, bueno, com es deien, no?, mariposes en l'estómago, de dir... Sí, això ja ha de ser. Aquesta mica de nervis és bona. Aquesta tensió ha de ser-hi, no? Aquesta ja ha de ser, sí, però jo a vegades em passava una mica. Sí? I ara està bé perquè hi ha molta gent. La Copla són grans músics, els altres tres músics que ens acompanyen, Xavier Guito, que és l'arranjador, l'armalitzador, el que fa tota la part musical a la feina...
És fantàstic, tenim director escènic, tenim llums, tenim un munt de gent treballant i són tots molt bons i ho fan tots molt bé i llavors jo crec que em podré despreocupar força. Ja m'has dit abans, ens has avançat, 11 d'octubre presenteu a la Fira Mediterrània de Manresa, el 12 aquí a l'Auditori de Girona. Com feia que no anaves a Girona? Ara no em recordo.
Això és que fa molt, eh? No pot fer tant perquè venim sempre a Girona, però clar, com que els cicles del disco són de dos, tres anys, pot ser dos, tres anys que no he vingut. Que és important també destacar que costa molt de fer aquest disc amb tanta gent i mor a tanta gent, i que això sense l'empenta el Francesc Vilariu de Banyoles, la Fira de Mediterrània i la Marfà d'aquí a Girona, no tindríem en aquest moment aquest disc d'aquesta manera d'aquí. I llavors això... De fet, aquesta tarda som a la Marfà
A les 6 de la tarda. Correcte. Que mirarem el documental que vam fer en ocasió el primer disc, que ens surt en Roger Viusà de la plaça El Ví número 7, en aquell documental. Som dos rogers de la mateixa edat. Que ho teníeu, em sembla, a les 6 de la tarda? Crec que és a les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda, eh? Perquè ho hem comentat a la gent d'aquest matí, del primer cafè. Hi haurà el Pep Moliner de la Copa Sant Jordi, hi haurà el Xavier Guitó, que és el...
que és el que he escrit tots els papers i tot això, ens ho passarem bé. En aquest sentit, també volia preguntar-te, al final, fer un disc, jo crec que no deixa de ser un aprenentatge sempre fins i tot pel mateix artista. En aquest sentit, quin creus que és el teu aprenentatge d'aquest segon volum? D'aquest segon volum, jo crec que a nivell personal meu, que això no és remarcable, però com a curiositat personal meva...
veure que si trobes un equip de gent sòlid i amb qui pots tenir confiança doncs delegar aprendre a delegar una mica més és una cosa meravellosa
Primera perquè t'allibera també d'estrès, això és important, però segona i potser encara més important perquè tens sorpreses molt agradables també. Quan gent aquí tens confiança i saps que el que faran està ben fet i que ho cuidaran i que hi dedicaran la mateixa atenció que tu hi volies dedicar, els deixes córrer, doncs descobreixes que a vegades van per camins que...
que tu no t'esperaves i he tingut sorpreses així, llavors hi ha parts del disc, és el disc en què m'he permès no controlar obsessivament totes les parts del procés i per mi això ha sigut una lliçó realment que l'he gaudit. Ha estat la sorpresa més agradable que t'emportes o en tens alguna?
Potser sí, aquesta. Bé, la més agradable és aquesta, però també en tinc una altra, i és que la primera cançó, el single, que cantem la Marina Rossell, això és un disc que s'està treballant amb molts anys i amb molt de temps, però això va ser la setmana abans d'entrar al disc, que el lector de català de la Universitat de Montreal ens va dir que, especialment l'any que ve, fa 40 anys, que la Marina va publicar La barca al temps,
on cantava aquesta versió de Raymond Lebec que és un cantautor que va que és i seria molt bonic jo la bec amb coble i res una setmana d'entrar a l'estudi els arreljaments que feia un any que s'estaven treballant doncs aquestes va haver de fer en poques hores i va sortir estupendament i també va permetre fer aquest joc en el francès que si ve el francès
aquí a l'altre cantó de l'Albera, doncs és una llengua d'imposició, doncs en canvi Montreal és la llengua minoritzada, que és una cosa curiosa, no? Llavors puc cantar en francès, però un francès que no és imperial, en aquest cas, no? Tot i que és una llengua de colons, eh? No, no, ja, ja. No són colons que estan sent minoritzats per altres colons, però a veure, tampoc cal embolicar tant la troca. Doncs a mi m'encanta embolicar la troca i m'encanta aquesta història. I a part que la cançó és bonica.
És bonica i així tenim la possibilitat de col·laborar amb la Marina Rossell, que és una artista. Ja sé que és com preguntar-li a un pare quin és el seu fill preferit, però no sé si és la que més t'agrada. Quina? Aquesta cançó, el singer, el primer. Doncs no, les dues cançons que m'anem més. Una és la cançó de Amore Perduto, de Felizio André, que m'enamora, i a més la melodia Telemann, és una melodia de...
d'un autor clàssic amb les diferents possibilitats amb la Coplem anem canviant d'instruments cada vegada que repeteixi aquesta melodia i això és un joc que em diverteix molt i després sota una fina cap a centre que és una peça meva que és com un recitatiu aquí hem trobat un arranjament precisament això que deia deixar córrer els músics m'han sortit amb un arranjament que m'ha deixat patidifusor
És que t'he de dir que l'italià, i Itàlia sempre és bon plan, eh? És una cosa que sempre ho diem aquí. No sé si també, al final la sonoritat de l'italià també t'acaba de treure en aquest sentit. Pot ser, i a més com que la meva dona és italiana, llavors jo fa... Ah, mira, sí que és bon plan, sí. Estic atrapat, estic atrapat, feliçment atrapat de fa molts anys.
Escolta, jo crec amb ganes de venir aquest pròxim 12 d'octubre aquí a l'Auditori de Girona. Jo crec que serà divertit perquè estem tots molt il·lusionats i molt contents i ens ho passem superbé. I jo crec que ens ho passarem tots bé, sí. Doncs Roger Mas, moltíssimes gràcies per haver vingut aquesta primera vegada almenys amb mi aquí als Quatre Rius a Girona FM. I escolta, jo crec que la noia s'està mirant les entrades pel dia 12 d'octubre, eh?
A part a l'Auditori de Girona, que jo sé que tu hi vas molt a l'Auditori. Soler Manari, home, té una sinonització també espectacular i fa gaudir molt de la música. Jo no sé si hi ha carretera directa de Banyoles a l'Auditori, però és que sempre estàs a l'Auditori. Gairebé, gairebé, pel Punt del Dimoni, de seguida agafes l'autopista i l'Ansley ja hi ets. Ja ve de camí. Vé de camí, és directe. Jo no sé si té una placa o alguna cosa que pot aparcar un mugui, perquè aquest noi sempre va a l'Auditori. Sempre trobem algun aparcament per allà. Roger Mas, moltíssimes gràcies. A vosaltres.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
La teva ràdio. La Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
Passen pocs minuts, del punt de dos quarts de 12 del matí, seguim els quatre rius, deixem enrere de moment el Roger Mas, que ens ha vingut a recordar, Arnau, que t'ho he dit, tenim concert el dia 12. Certament, provarem d'anar a aquest auditori fantàstic que tenim aquí a l'Adevesa, a veure com sona tot plegat, eh? A l'auditori, és que sempre hi ets, tio, no sé pas com t'ho fas. T'agrada tu a l'auditori, però vas anar-hi diumenge, no? No, diumenge vaig anar al teatre. No, diumenge jo estava a Barcelona, vaig anar al teatre dijous,
No, jo vaig anar-hi per un concert del Joan Dausó Ah, això Però bueno, en fi, això són històries nostres Ara feia dies que no presentàvem res de llibres, eh, Arnau? Home, feia dies que no en parlàvem però sempre hi haurà d'haver un espai per llibres Sempre hi és, i més, ja t'ho dic ara, després de la setmana de llibre en català que aniran passant per aquí o i tant
I tant, ara és quan passarà una setmaneta i es calmarà una miqueta la cosa. Doncs avui és el torn d'un capítol. El debut de Berta Camps com a escriptora, impregnada també inevitablement per tota una vida que dedica al teatre. Aquesta història explicada també amb una veu diferent. Suposo que deu haver estat un repte. Com a punt, la Berta és de Salrac. Això sempre vol dir que no hi ha problema amb el tema dels reptes. Bon dia i bona hora, Berta.
Moltes gràcies per convidar-me, m'ha encantat aquesta presentació. Oi que sí, home, ja... Diu moltes coses ser de Salrà. És que ser de Salrà és peculiar, eh? Sí. O sigui, és peculiar. A mi jo sempre ho he dit.
Hi ha com allà un bullici bastant bèstia que fa que, bueno, no sé, que tinguem ganes de continuar fent coses. També el poble ens ho ha posat molt fàcil. Nosaltres, jo sempre dic que mai hem demanat permís, sempre hem demanat perdó. Sí que és veritat que és molt asserrat. I amb la meva colla d'amics sempre hem muntat tinglades i suposo que també aquest llibre neix d'aquí, no? De que un dia vols fer una cosa i no hi ha ningú que et pari els peus i ho continues fent.
I a part, vull dir, és que és el que et dic, a Salrà sempre hi ha hagut aquest bullici que deies, vull dir, de fet, passàvem per aquí, mira, ahir la Marc Camps passava per aquí també, que parlàvem sobre habitatge en el món rural i tot plegat, però va, centrem-nos una miqueta, que hemos venido a hablar de tu libro, llavors, que per cert, aquest cap de setmana, setmana del llibre en català, em sembla, ens vam creuar per allà, que no ens vam veure, però...
La setmana del llibre en català vaig estar allà presentant aquesta primera novel·la, un capítol, i va ser molt emocionant. Vull dir, no puc estar més contenta del primer llibre que escric poder gastar la setmana. Estàs en un núvol, ara mateix? Estic... crec que no estic en un núvol, sinó que jo encara no acabo de ser conscient del que he fet.
i estic allà atenent a tot el que m'està passant però sense consciència jo també vinc del món del teatre i al món del teatre passa una cosa i és que quan tu estrenes una cosa és molt èpic perquè tothom t'espera fora i t'aplaudeix
i quan publiques un llibre et surt a les llibreries i tu estàs a casa teva o estàs treballant com era el meu cas i bueno, ja està s'ha publicat el llibre i suposo que tota la rebuda està venint després a Comtegotes i més a llarg termini que anirà venint i tot i ser de Salrat no demanis perdó no, no, zero estic molt orgullosa i no demanaré mai perdó
Un capítol. T'ho he dit abans de començar, m'encanta el títol. Ja sé que tu també, evidentment. D'on baixa el títol? Abans d'entrar l'argument i tot plegat. Mira, és una referència, no és gens original, el concepte d'un capítol, perquè tots, o alguna vegada, ho hem fet servir, no? És un capítol de la meva vida, i justament m'agradava aquest concepte, no? Estic explicant en aquesta història un moment vital d'aquesta protagonista que té un principi i té un final.
I m'agradava aquesta referència més col·loquial o del dia a dia que es fa servir. Té una referència dintre el llibre d'un personatge que fa servir aquesta dita. És un capítol. De què ens parles, un capítol?
Parlo crec que de forces temes, sobretot parlo de la mort, també parlo, intento parlar sobre una generació que és la meva i de com una persona que tot just sent que comença a viure té les primeres experiències amb la mort.
com tanta gent que li està passant que ja ens està passant de fa temps que se'ns estan morint els avis estem veient els pares que se'ns estan fent grans i com ens relacionem nosaltres amb tot això Qui és l'immò?
L'Emma és una noia que, ella és de Banyoles, la novel·la es situa entre un poble d'Irlanda del Nord que es diu Cushendol i Banyoles, i l'Emma estava vivint a Banyoles quan la seva mare li truca i li diu que el seu avi es mort.
I ella ha de tornar a casa seva, que fa dos anys que no hi viu, fa dos anys que viu a Irlanda, i s'ha d'enfrontar no només en aquest dol, sinó bé, a tot el que un dia va voler deixar enrere quan va anar a viure a Irlanda.
És al final aquesta història de tornar als orígens, no? Exacte, una mica. I de tornar als orígens i de tornar a situar-se en què és casa seva i què no, no? I com de cop situar-se en què és casa seva quan la casa que ella considerava també ha canviat perquè les figures que la conformen, una d'elles és sa mort, que és el seu avi.
T'anava a dir, vull dir, també és una miqueta un homenatge, no?, la figura de l'avi i de l'àvia que tenim aquí. Totalment, totalment, sí, sí, és... Bueno, i també rebre homenatge a totes aquestes morts que no se'n parlen, no? Sí que hi ha històries de morts traumàtiques o de morts...
a deshora però no es parla de les morts que estan sentenciades a executar-se perquè la persona és gran i els menys tenen una mica o s'infravalora una mica aquesta pèrdua i penso que ostres
que pot afectar molt la mort d'un avi i que pot afectar més que la mort d'una persona jove o d'una persona que no li tocaria. I penso que socialment això, bueno, es menys tenen, no, aquestes morts. És veritat, vull dir, ja li pertocava, era llei de vida, no, que en diuen, però, ostres, que no deixem de parlar-ne, anem a analitzar què passa amb tot això i com...
atenem les morts a nivell social i cultural aquí a Catalunya, que és el que jo conec, em semblava molt interessant. L'Imma és una noia jove, la pregunta és potser el seu procés que té durant la novel·la, vull dir, és passar una miqueta de la joventut, fins i tot hi ha una petita part de la maduresa.
Clar, o sigui, es parla molt del fer-se gran. T'anava a dir? Sí, sí, sí. Jo li tinc molta por, això. Es parla del fer-se gran, no només d'ella, sinó de veure que els teus pares també es fan grans. I de que, bueno, ara ha mort un avi i els pròxims a morir seran els teus pares.
també parla hi ha un tema allà amb l'EMA que té una mica de crisi laboral i també es vol parlar d'aquest fracàs o de la idea de fracàs que ens han venut també de la idea de l'èxit que som una generació una mica marcada que ens han amb lemes Mr. Wonderful de si tu vols pots, bueno, vols poder no i quan acceptes que poder no
aquí hi ha un xoc de realitat i de cop veus que la vida també va d'això i convergeixen aquestes dualitats tant el torn de per una part tot el tema amb la mort i el procés de dol tan familiar com directament amb el seu avi i tota aquesta batalla per fer-se un lloc en la vida i progressar
Tot això mentre suporta un cop de realitat. Exacte. Una cosa que em sembla que ens està passant a la majoria de joves. Sí, sí. Vull dir, anem vivint en aquell dia a dia frenètic de 25.000 milions de coses i de cop i volta passa alguna cosa que és el que et posa els peus a terra.
Justament es parla molt d'això i de com després has de tornar un altre cop a aquest ritme frenètic que et deixen molt pocs dies de dol i que de cop la vida avança molt ràpid, torna i no saps com i ja has tornat a caure en aquest lloc després d'aquest parèntesi.
a un capítol es fa molt la referència de treva, de parèntesi perquè l'Emma també amb aquesta fugida a Irlanda és el que volia, volia aturar la seva vida i de fugir d'aquestes coses que en un dia la van xocar i viatjar és un acte de present total, crec que tu viatges per fugir d'alguna cosa d'un escenari
Exacte. I l'Emma, que no ho revelaré, però l'Emma va marxar per un motiu. No vull fer tampoc molt de hype. No, no, no l'hem de fer. No, tampoc no és hype, però és una història crec que força realista de, bueno, et van bé certes coses i...
i l'impuls del cos de vegades és marxar no vull mirar això me'n vaig d'una altra banda que m'abstengui de totes aquestes coses i el punt de partida és aquest però clar, una mort culminant que la condueix a tornar a casa la fa tornar a veure les coses que no volia veure en la seva estada d'Irlanda Què té l'imma de tu?
L'Emma de mi té moltes coses i també té molt poques coses. Crec que és un llibre, m'han preguntat alguns cops si això es tractava d'autoficció o d'on neix tot això...
I sí, clar, evidentment és de mi. Com crec que tothom que escriu parteix d'ell mateix, tant dels seus anells com de les coses que veu, com de les coses que li importen. A mi aquest tema era una cosa que em movia a escriure, perquè si no, no ho hagués escrit.
Però també l'Emma és un personatge que m'ha vingut molt de gust inventar-me'l. Sí? Sí, sí. Clar, estic parlant de la família, o sigui, el tema vertebral d'aquesta novel·la és la família, i que em sembla un temacle, és imprescindible.
És un temazo. Aquí podem dir això. És un temazo a la família. És allà on neix i acaba tot. És un lloc, és una institució que et connecta amb una cosa de dintre que et treu totes les entranyes. I quan jo em plantejo parlar de la família...
el primer que faig és voler-me protegir, perquè tampoc no volia parlar de la meva família. No em naixia, volia protegir-me en aquest sentit, també penso que és més interessant...
No sé, em semblava més interessant com a procés inventar-me una família, tot i que, òbviament, té de mi que tot el que escric algun cop podia passar pel meu cap, o per la gent del meu voltant, o que jo he vist, o que he sabut captar en alguns llocs i m'ha cridat l'atenció, no?
i l'Emma té moltes coses però igual que també tenen moltes coses d'amic tots els altres personatges que van apareixent a la novel·la sobretot hi ha referència en la mare en aquest viatge acompanyant la mare i una tia que s'han quedat sense aquest pare i també hi ha la figura masculina del seu pare i del seu tio tots aquests personatges van acompanyant al llarg de la novel·la l'Emma
Que sàpigues que em sembla que l'entrevista avui l'estem fent al revés, t'ho dic perquè els temes més mundans els he deixat pel final i crec que ja hem deixat un hype argumental, ja l'hem deixat ben amunt, o sigui, no desgranarem res més des del punt de vista argumental. Canviant una miqueta de registre, jo et volia preguntar, Berta, al final tu, si no m'equivoco, estàs molt vinculada al món del teatre des de sempre...
En aquest sentit, quantes vegades està tocat reescriure alguna cosa perquè era massa llenguatge teatral? Mira, doncs justament la Juliana, la Juliana Canet, que és l'editora del meu llibre, això... Ah, sí, és veritat, és veritat, ho vaig veure. Clar, aquest llibre forma part d'una col·lecció que es diu Col·lecció Bronzits, de l'editorial Columna, del grup 62,
I aquesta línia editorial la porta la Juliana Canet, comunicadora i influencer catalana. És filòloga, ella, és una gran amant dels llibres i és una gran comunicadora d'aquest fet de l'anel de llegir.
I ella, columna, es va posar en contacte amb ella per fer aquesta col·lecció i donar el primer impuls a gent, sobretot jove, que ja fa molt de temps que escriu i que no ha tingut aquest altaveu o aquest lloc on poder publicar.
I justament Brunzits vol fer això. Jo soc el quart llibre que es publica des d'aquesta col·lecció. El primer és l'Ofèlia Carbonell, també comunicadora, té un podcast de gent de merda.
i ella, bueno... És que jo tot el panorama estic molt fora. Ella és una noia molt maca que va publicar el primer llibre, llavors va venir l'Òmnia, és que ara no, ara diré malament el seu cognom, i el meu és el quart. I...
I ara ja no sé per on anava. Ja t'ho tiro jo una altra vegada. I això què va passar? Que la Juliana va anar de festa un dia a Salrà i us vau caminar? No, jo vaig fer molt poca vergonya i li vaig enviar un mail. Que és com s'ha de ser en aquesta vida, poca vergonya. Sí, li vaig enviar, mira, Juliana, jo t'he seguit, no la coneixia de res.
De res. I jo havia llegit els tres primers, em semblaven com propostes molt interessants i com molt guai que es pogués fer aquí a Catalunya això. I allà, bueno, li vaig dir, mira, jo també escric, fins ara escrivia com coses que s'havien vist en teatre, narrativa no,
Així com la meva germana Marci que s'ha deixat veure més la pota a Instagram o en articles. Jo això no ho havia fet públic encara, tot i que jo ja feia molt de temps que escrivia. I li vaig presentar un projecte.
I unes primeres pàgines del que podia ser. I la Juliana va ser com una mica una passió d'amor de les dues, de uau, no ens coneixem de res, vinga som-hi. I així ha sigut, i molt fàcil.
Però no has contestat a la meva pregunta de quantes vegades vas reescriure coses? I justament la Juliana em va dir, em diu, hòstia, es nota molt la facilitat d'escriure diàlegs. Clar. Venint del teatre. I... i no, no, bueno, reescriure sempre reescrius coses. No, això segur, però dic...
aquesta influència teatral amb els diàlegs és inevitable sí, i també fa que clar, jo escrivint tinc una cosa que és molt passional que ho passo pel cos la narrativa no tant, però sí que els diàlegs jo estava allà davant de l'ordinat interpretant-los has fet servir el mètode allò per escriure no és com a mètode em surt de forma natural que és més que em sortiria de forma orgànica dir de tots els personatges i llavors ho escrius
I escolta'm una cosa, a part d'escriure un llibre, què has après escrivint un llibre? Buf... Bé... He après una cosa que jo ja venia d'aprendre, que era... Bé, és que escriure és molt divertit. He tornat a reprendre això, que escriure és... I més, jo vinc del teatre, que escriure teatre crec que m'és més complicat que escriure narrativa.
perquè en el teatre hi juguen molts factors i a part que jo no només soc dramaturga diguem-ne que tinc aquesta faceta que faig moltes coses alhora i penso a l'hora que escric com seria la direcció d'aquest espectacle com podria ser hi ha el muntatge escènic i llavors i voletàriament estàs com molt...
molt tacada de tots els altres aspectes i també en el teatre a mi hi ha una cosa que jo si escric una cosa vull que llavors es representi i això vol dir una producció i una producció voldria jo 20 personatges i no els puc tenir llavors la meva dramaturgia està molt tacada de la producció de la realitat exacte i la narrativa
és superllibre perquè pots fer aparèixer tots els personatges que vulguis tota l'estona i pots passar-ho que passi a Cushendall i llavors passi a Banyoles a dintre un tenatori amb un cementiri i que tot absolutament sigui versemblant he pres això i he pres a tota l'estona anar lidiant amb
amb les expectatives que tu tens i què aconsegueixes que allò es generi. Un capítol és la teva primera novel·la, però entenc que també és el primer capítol d'una llarga història. A mi m'agradaria continuar escrivint narrativa.
Tornaràs a passar per aquí, no sé si m'has de fer una altra cosa. Espero que sí, que me conviveu. Si et dono algun premi o algú també passa per aquí. Això dels premis és una cosa que avui després. Que sàpigues que jo, després de 10 anys dedicat al món de la comunicació, a mi gairebé no em diuen ni bon dia.
Amb l'Arnau ho dèiem, tothom té un Rahola en aquesta ciutat, tothom té un premi, tothom té alguna cosa i jo encara no. Doncs mira, farem la crida, sisplau, volem un Rahola a TV Girona per Ensaït. I el dedicarem a salrar, perquè m'ha encantat això que preferim demanar disculpes que demanar perdó. Això es quedarà ja en l'imaginari col·lectiu d'aquest programa de ràdio. Berta Camps, moltíssimes gràcies per haver vingut. Gràcies a vosaltres per convidar-me. Un plaer.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
I ara ja sí, encara anem a la recta final d'avui dels Quatre Rius. Ostres, Déu-n'hi-do avui, eh? Hem tingut moltíssima teca, moltíssima teca. I encara tenim alguns minuts més per poder comentar el cartell de les barraques de Girona. Mira que ho hem intentat d'apretar tothom perquè ens filtressin alguna cosa, però no hi ha alguna manera. Hem hagut d'esperar, com tothom, evidentment, a la presentació d'aquest cartell. I ja ha anat de Girona FM. Pau i Afanya, bon dia i bona hora.
Bon dia, saïts. Com anem? Com ha anat aquesta presentació? Em sembla que encara hi ets, eh? Sí, ara just fa una estona que ha acabat, aquí a la Rosaleda, a la Devesa. I bé, han presentat una programació amb 200 activitats en aquests 10 dies, entre el dia 25, que començaran totes les fires de Sant Narcís fins al diumenge, dia 3, i també a prop d'una cinquantena de concerts. És veritat que alguns a la Copa, com bé has comentat, però també d'altres al Parc del Migdia...
Alguns altres han anat descentralitzant també, que és una mica la voluntat que vol l'Ajuntament de poder anar a diferents barris. Veiem també a l'Auditori de la Mercè, és a dir, a les escales de la catedral, òbviament.
Per tant, molts concerts, entre els quals destaca, per exemple, el del divendres 25, el primer dia de Fires de Sant Narcís, amb Bullit, Dan Peralbo i El Convoy i Calavento, això dels quarts d'11 de la nit. També, el dissabte 26, per exemple, nit electrònica, el parc del migdia que li agrada a l'Arnau. Per tant, aquí apunteu-vos perquè hi ha una nit que, segons han dit, serà de les millors a nivell electrònic dels últims anys a Girona.
També el concert, diumenge 27, amb la Black Music Big Bang, els Grammophon, All Stars Big Bang i les Tastarudes, això a partir de les 7 de la tarda. Per tant, hi ha molts concerts i us dic, hi ha concerts tots els dies, o sigui que aquí no us podeu perdre cap ni un. També, per exemple, dimecres 30 d'octubre,
unes barraques urbanes de Girona que li han anomenat amb artistes emergents gironins com és Josh Joe, Baba Flow, Fortu, Eme i Paul Borders. Per tant, talent de casa, quilòmetre zero, això a la Copa, a partir de les 9 del vespre, dimecres 30. I si anem fins al dijous, també hi haurà concert amb Brigad Loco, Band de Bassoti, inadaptats, i ja a l'últim cap de setmana, per exemple, tindrem divendres 1 de novembre...
A partir de dos quarts d'11, Xavi Serrià, ex-cantant d'Obrim Pas, i la senyora Tomassa. El dissabte també hi haurà combat de Glossa de Fires de Girona i Obeses, això a part del migdia, ja a la tarda, i dissabte també a la nit
A partir de dos quarts d'onze, Maria Hein, Detallets, Figaflaues i Mama Duixa, segurament com el plat gros d'aquestes fires de Sant Narcís dissabte 2 de novembre. I diumenge hi ha una novetat, i és que abans dels focs de finalitzament o acabament de les fires de Sant Narcís, Miqui Núñez, que farà un concert a les 6 de la tarda a la Copa,
per fer la prèvia abans dels focs. Per tant, aquest concert de Miqui Núñez és més de gaire familiar, que és una de les novetats d'aquestes feres de Sant Narcís, que, com dèiem, més enllà de tot això, i nosaltres ens hem centrat en l'aspecte musical, comptarà amb moltes cercaviles, molts actes amb la imatgeria cultural de la ciutat, la imatgeria popular, i molts actes més, com dèiem, que podrem anar esbrinant mica en mica aquí també a Girona FM.
Escolta'm una cosa, Pau. T'anava a dir, tu Miqui Núñez ho vas dir, eh? Sí, jo vaig dir Nil Moliner. No sabíem res, eh? Nil Moliner o Miqui Núñez m'hauria agradat i mira, doncs no ho sabia, no? Doncs mira. I a més, com deia, un horari molt bo. Últim dia abans dels focs, sis de la tarda, una novetat que s'hi han vist una miqueta obligats, però ha estat prou bé. Doncs Pau, nosaltres marxem. Escolta'm una cosa, t'escoltem a l'informatiu. Apa, adeu-siau. Fins ara.
Girona FM punt cat la ràdio de Girona vagis on vagis
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei. En directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judí.