Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Divendres 28 de novembre de 2025. Divendres negre seria la traducció literal d'allò que es van inventar els americans per començar una estona abans les compres de Nadal, alliberar estoc i des de fa uns anys també allargar-ho a una o dues setmanes abans de la campanya forta.
He de dir que aquesta vegada a mi també m'han enredat, potser amb coses que sí necessito i que, per casualitat, les he de comprar ara que estan rebaixades. La idea és boníssima si saps no caure en el consumisme il·lustrat, en el gastar per gastar, perquè qui ho té tot ja s'inventa alguna cosa que necessita. El sistema funciona així i tira gràcies a això.
I la persona que viu en Black Friday constantment, ho dic perquè vagi on vagi, sempre li fan descompte. A saber per què. Sempre saludava Arnau Vila, bon dia i bon dia. Mira que m'agradaria, eh? Però sí que és veritat que... Home, és veritat. Diu, hola, bon dia, un cafè. Sí, mira, doncs per tu és... 10% de descompte. Exacte. Vinga, i un 20, i un 50. Un 50 es notaria molt un cafè, eh?
Tot això, amb un cafè amb llet, Déu-n'hi-dos, amb força pugen, piquen. Ens van enredar amb això de l'euro, Arnau Vila, les pessetes. Sí, perquè un cafè abans valia un euro. No, abans valia 100 pessetes. 100 pessetes, que eren 60 cèntims. 60 cèntims. Després un euro. I ara ja val dos euros, el cafè amb llet. I el sol, un i mig, potser, el cafè sol. I si el local és especialment gentrificat, ja et dic jo que et pot arribar als 3 euros. I si vas a la Tarras encara més. Ai, mare meva. En fi.
Arnau Vila, de divendres. Sí, de divendres. Ja amb ganes, eh? Sí, home, de divendres, com sempre, acaben la setmana i, a més a més, aquest divendres és encara més especial perquè moltes poblacions de les comarques de Girona comencen a fer xocolatades i obrir llums. Ah, bueno, engeguen les llums, no hi ha? Vull dir, encesa de llums. Sí, sí, sí. Tu a quina aniràs avui?
Doncs encara no ho sé, però possiblement que hi haurà banyoles. Banyoles? Sí, amb el vídeo també ho fan. Ah, bueno, clar. A la plaça Major, amb xocolata també. Vaja, és que per tot. De fet, amb aquestes temperatures, sempre hem de fer una xocolata. Encara que no haurien els llums, hem de fer la xocolata. La veritat, la veritat, la veritat és que sí.
Però saps que jo no soc gaire de xocolatada? No? No, és que a mi... Ets més de tortill de patates, potser? Calla, calla, ho dic, mal de panxa. Però no, no, perquè em va passar de petit que vaig anar a una xocolatada. I què va passar? No sé si em vaig prendre massa, que em vaig passar la nit vomitant.
Llavors, el subconscient, saps què passa? Que ja se m'ha menjat, mai més ben dit, i ja no soc gaire de xocolatades. Però bueno, veurem si és tan gaire de xocolatades també a la Caixa Fòrum d'aquí uns instants. Volem parlar, en aquest cas, amb l'Helena Garcia de Voluntaris.cat, ja que celebren el Dia Internacional del Voluntariat 2025, precisament al Caixa Fòrum d'aquí de Girona, d'aquí uns instants, tot això després...
Parlarem amb el bo del Gep Soler, que em sembla que també ha d'anar cap allà, però abans passarà per aquí a parlar-nos de la cartellera d'aquest cap de setmana, Sac de Jocs amb Pau Regincós i la revista Virtu, que passarà per aquí a explicar-nos quina xerrada tenen la setmana que ve, si no m'equivoco, i com va el tercer número que estem esperant de la seva revista. Per tant, Arnau Vila, si et sembla, avui és un divendres, tenim ganes que tot faci baixada, però abans de tot... Ens hi posem.
Fins demà!
I ara sí, parlem del Dia Internacional del Voluntariat 2025. Fer voluntariat és un dret. En aquest cas, avui dia 28 de novembre, que se celebra entre les 10 i també dos quarts de dues d'aquest dia, també al Caixa Fòrum Girona, al Carrer Ciutadans número 19. I com no podia ser d'altra manera, si hem de parlar de voluntaris, hem de parlar amb l'Helena Garcia. Bon dia i bona hora.
Bon dia, companys, com esteu? Us veig molt de divendres i molt contents, i això m'agrada. Dir-vos que estem directament emocionats, estem contents i estem totalment receptius davant del que estem vivint en el Caixa Fòrum aquí del carrer Ciutadans de Girona.
En aquests moments, a la sala hi ha al voltant d'unes quasi bé 100 persones, estem parlant aproximadament, eh? Aproximadament. Déu-n'hi-do. Sí, i han tingut algun testament important que ens han explicat una miqueta la seva feina, la seva tasca internacional i el seu protagonisme, com són els companys Open Arms.
I també, ara ja en breu, també tindrem els companys del casal dels infants de salt amb un protagonista, un protagonista que ha travessat tot el desert, ha travessat tota una peripècia humana important.
per arribar aquí a Catalunya i també, doncs, en breu ens expliquem. Penseu que per nosaltres és un èxit, un èxit perquè les entitats d'aquí de Generalitat en Respòs ha vingut tant el director de drets socials de la Generalitat com també la regidora de participació ciutadana
la senyora Caral Vila de l'Ajuntament de Girona. També tenim a la sala la regidora, la senyora Gemma Martínez, també amb una gran importància participativa i comunitària. Tenim també la regidora d'Igualtat per aquí, a la sala, més les persones que faran possible...
el Premi Lluís Martí, que són les tècniques i responsables del Consorci. Per nosaltres és un dia de veritat, de conscienciació, és un dia que creiem que el voluntariat és important i és un dia que el voluntariat es fa protagonista, en aquest cas, a les terres de Girona i a la ciutat de Girona des del Peixafòrum. Elena, escolta'm una cosa, entenc que avui institucionalment almenys és el vostre dia gran.
És el nostre dia gran, el nostre dia especial i el dia que nosaltres hi creiem. Hi creiem perquè creiem que la gent ha de saber, ha de conèixer, ha de viure el que és el voluntariat. I convidem a tothom a ser voluntariat. Sempre volem que el voluntariat sigui present. Sense voluntariat no tenim eines, no tenim societat i no tenim comunitat. Per tant, és important. És un dia molt important. El premi, a quina hora el doneu?
El perill us donarem cap allà al migdia, aproximadament. Tenim tres signalistes i un d'aquestes signalistes seran els que s'emportaran els 1.500 euros que ens arriben directament de la mà del Consorci de Salut de Catalunya. I és un premi que ens restimem molt perquè els diners van íntegrament a una entitat d'aquí de Girona que el podran aprofitar per les seves coses, per la seva tasca.
i també per poder créixer el seu projecte. Penseu que hi ha molts projectes a Girona, moltes persones involucrades i aquest tipus de suport moltes vegades pot significar un canvi en la seva programació i en la seva estratègia a l'hora de fer coses. Per nosaltres, el nostre granet de sorra que portem gràcies als partners i gràcies a les persones que col·laboren directament en tota aquesta activitat i en tot aquest dia internacional del voluntariat.
Premi segur que molt merescut, però et diré una cosa, l'Arnau i jo estem aquí, que no ens heu nominat aquest any, però bueno, espero que l'any que ve sí, no?
Home, l'any que ve, cap problema, sense cap problema, nominat. I talment aquí protagonistes i talment aquí també us volem aquí també parlant i també us volem veure en directe, perquè ens agradaria moltíssim també que Ràdio Girona FM estigués aquí amb nosaltres compartint aquests moments, compartint aquest espai i compartint la humanitat que estem, doncs, vivint en aquesta sala d'actes del Caixa Fòrum, recordant del carrer Ciutadans d'aquí de Girona.
Això ja ho trobarem, ja ho saps, això amb la cúpula de Girona FM ja ho comentarem i amb el director Arnau Vila també. Molt bé. Ja ho trobarem. Helena, escolta, deixem tranquil·la que em sembla que aquí ningú espera res, aquesta gent ja tira milles i et tenim a tu allà fora, o sigui que no volem pas això i a part fa fred. Helena García, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquesta jornada del Dia Internacional del Voluntariat.
Gràcies a vosaltres i dir-vos als oients que, com sempre, el voluntariat és un plaer. Endavant. Gràcies.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I ja amb ganes que arribi al cap de setmana, sense cap mena de dubte, però vaja, anem per parts, pam a pam, primer de tot, temps de cinema amb Jep Soler. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Una setmana dureta? Bastant. Sí? Bastant, bastant. Jo et diria que sí, bastant descontrolada, però bueno.
El cinema aquesta setmana t'hi ves duet Sí? Sí, tenim droga dura Aviam què m'expliques Aviam què m'expliques Ja saps que sempre triem alguna de les coses perquè aquesta setmana, cada setmana és com us en diguin els estrenes que hi ha Aquesta setmana 18 La setmana de Sant Carles em sembla que m'han dit 17 L'altre em van fer 20 Aquesta setmana hi ha 18 estrenes a les sales de cinema de tot l'estat espanyol per tant no podem parlar evidentment de totes 18 perquè tampoc, bueno
No ho donaria per tant, no? Si hem de parlar 18 molt ràpid, poder anar molt ràpid. Massa, seríem un especial d'aquests. Si haguéssim de dir aquesta setmana quina és la notícia que surt a tota hora per la tele i que ha començat, què seria? Maricel, d'Àngel Guimarà.
La notícia de la setmana, quina seria? Quina seria? No en tinc ni idea. Home, no la saps? No me n'entero de res jo fora de Girona. De veritat que teniu més. Ah, el Black Friday! No, el judici dels Pujol. El judici dels Pujol, la seria la notícia de la setmana. Doncs, quin és per tu el judici més important de la història? Que s'ha fet? Sí. Ostres...
No, no és el d'en Pujol, evidentment. No, evidentment que no, vull dir, t'anava a dir. El que ha marcat un abans i un després a la història. També era d'un iaio? Diguéssim que no. En Pinochet, ah, val. No, no era un iaio. Però s'assemblava bastant en Pinochet amb les seves idees. Amb les seves idees. Però era un iaio.
És a dir, el judici més important de la història, de tota la història, és el judici de Nuremberg, que es va fer als càrrecs nazis un cop es va acabar la Guerra Mundial. És que jo em vaig quedar just quan van acabar la Guerra Mundial. L'endemà d'això ja no... Aquell dia ja no hi era.
El judici de Nuremberg s'han fet moltíssimes versions cinematogràfiques, Hannah Arendt va fer tota una reflexió sobre l'obediència filosòfica de tot plegat, i la psicologia neix, molta de la psicologia sobre l'obediència i sobre tot plegat neix a partir del judici de Nuremberg. Per tant, és un dels judicis, és el judici en excel·lència.
I en tornem a rebre ara, i s'estrena avui, una versió cinematogràfica del judici de Nuremberg. Què aporta aquest judici a aquesta pel·lícula? Digues, digues. És que saps quina pel·lícula m'ha vingut al cap quan m'has dit això? Alguns homes bons. No. Una rúbia molt ilegal. I què té a veure això? No ho sé, però quan m'has dit això de... dels judicis he dit, no ho diguis, no vols cas que quedarà malament. Doncs mira, ara que tu te recordes d'alguns homes bons.
la d'en Jack Nicholson que li va dir que sí, activa el Código Rojo fins que l'altre diu sí, activa el Código Rojo no s'acaba doncs el juici de Nuremberg és bastant semblant si més no a la finalització tothom l'ha vist tothom sap una mica la història però la repetim el juici de Nuremberg
Es fa per primera vegada un jornici internacional per crims de guerra, no s'havia fet mai, i aquí es veu, la pel·lícula reflecteix una mica aquest impuls que tenen algun jutge, sobretot per tirar endavant aquest judici a nivell internacional.
Tothom s'ha de posar d'acord, perquè, esclar, Rússia, França, Anglaterra i Estats Units reparteixen el pastís, i tots han d'estar d'acord en fer aquest judici de com ho farem, si serà propaganda pels nazis, si no ho serà, com ho aconseguirem fer. I es fa aquest judici amb els altes mandataris, i el mandatari més gros que vi en aquell moment és en Goring, en Gering, no sabem bé com es diu, que aquí la interpreta Russell Crowe.
No ha tingut problemes per imitar Green, perquè Green pesava 120 quilos i ara s'encara ho han de fer 130. Per tant, no ha hagut de fer un esforç per mantenir el seu cos. A vegades que els actors s'han de primar 80 quilos, no han de fer bestieses ell. No té cap problema, per tant...
i aquí es veu un punt de vista que era el psiquiatre que va treballar per l'exèrcit i pels advocats diguéssim que anava mirant cada un dels acusats a veure quin estat psiquiàtric estaven el psiquiatre aquí l'interpreta Rami Malek que va guanyar un Òscar fent de Freddie Mercury
I aquí el veiem en el paper d'aquest psiquiatre que els ha d'anar avaluant a tots. I és interessant, és interessant com es planteja tot plegat, com s'arriba a fer el judici, com es fa el judici, i al final el del botó en rojo, que també era... Bé, vostè ho tornaria a fer? Ho tornaria a fer? Bé, està bé. I pensem que en el judici original de Nuremberg, la part més impactant és que quan van entrar les...
les tropes en els camps de concentració van gravar el que veien i per tant el que veus allà és molt de mort molta gent cadaverica retros enterrant cossos en fosses comuns impactava molt i en el judici no sé si va durar aquella projecció més de 3 hores, va durar moltíssim tothom es va haver d'empassar aquelles imatges a la pel·lícula ens ho rumeixen 3 minuts però són 3 minuts que són les imatges reals dels camps de concentració i realment impactant
Una pel·lícula segurament no canviarà la història del cinema, és una pel·lícula per veure la gent que li agrada la història, la gent que li agrada una mica recordar com estava tot plegat, i també que està bé en aquest temps que es vegi què era realment el nazisme i quines bestieses havien fotut seguint les idees d'un boig. Per tant, és molt interessant aquesta boig en el fet que el que feia no estava bé, no és que t'hi diguis un tostor mental, no me'n malinterpreteu. El que vull dir és que no... que tenir unes idees que no...
No eren les adequades. Per tant, Nuremberg s'estrena aquesta setmana i crec que és una pel·lícula d'aquelles que, bueno, que ho té una mica tot. On la podrem veure? Això és el cine... Això no ho veureu al trufó. Perquè no ens hi quep el trufó. No, clar, t'anava a dir...
Per què no ens hi cap el trofó? Per què? Perquè entrem dos pel·lis d'autor que és obligatori no de ser amb nosaltres, és a dir, és la pel·li que ha d'anar al trofó. Una d'elles és un documental, Flores per Antonio, suposo que saps una mica de què va això, perquè s'ha vist pertot arreu. Flores per Antonio, sí que em sona. És un documental dirigit per Isac i la Cuesta, Helena Molina, que es veu l'Alba Flores...
cantant i actriu de la Casa de Papel fill d'Antonio Flores filla d'Antonio Flores neta de l'Alba Flores que l'Alba Flores volia fer un recorregut sobre la vida del seu pare perquè el seu pare es va suïcidar quan ella era molt petita i per tant el que vola és
buscar la memòria familiar sobre el seu pare i entendre la vida del qui va ser un dels cantants més populars i possiblement la més qualitat de la seva època, Antonio Flores Flores per l'Antonio, això, el trufó documental obligatori i després dèiem que seria una setmana dura hem anat a un judici de Nuremberg ara veurem l'emoció de la família Flores i una de les pel·lícules obligades avui en dia és La Bot de Hint, una pel·lícula
que explica una història que tothom, no hi ha spoilers, vull dir, és la història, com ho diríem, és durant la guerra de Palestina, ara, amb Israel, una nena de sis anys truca als serveis d'emergència per dir que la vagin a rescatar, que està en perill i que està amagada dins d'un cotxe i que tot arreu surten bombes.
El que veiem aquí és els sistemes d'emergència que reben la trucada, amb la trucada real d'ella, és a dir, no és l'àudio real, però sí que és el que ell anava dient... La transcripció. La transcripció del que anava dient la Gint en aquell moment, i com han de gestionar enmig de la guerra aquesta tragèdia de veure com una nena de sis anys s'està morint. Carai.
I és una cosa dura, impacta. Però és una de les grans sensacions de l'any. Això és aplaudir quan acaba la pel·lícula i és que et mostren la crueltat de la guerra i d'aquest món que tenim. Una història de tantes que passen allà. Correcte, doncs a vegades amb un exemple petit ens anem a tot lo gran que està passant.
Ja veus que de diversió no gaire. No, no, Déu-n'hi-do. Està molt entre bruixes i bruixots més divertits, eh? Sí, sí. Però bueno, en fi. Ben bé que baixis. I dilluns s'acaba el cicle trufó. Vaja, però ho sabia. I saps per què s'acaba el cicle trufó? Per què?
Perquè Truffaut va morir l'any 1984 i no va fer més pel·lícules. Va morir amb 52 anys. Jove, eh? Tumor cerebral. I la seva última pel·lícula és la que es projectarà dilluns, Vivamente el domingo, de l'any 1983. És la seva oberpòstuma. Joan L. Trintinyan i Fanny Ardán fan una història... Ja saps que sempre els trios i l'amor i aquestes coses... Sí, sí, a la francesa és allò. Però en aquest cas és una mica més de misteri. És a dir, un senyor l'acusen d'haver assassinat a la seva dona,
i la seva secretària, que està, evidentment, enamorada d'ell, intenta esbrinar la veritat. Però, clar, a vegades quan intentes esbrinar la veritat, poder no et portar allà on tu ho voldries. És com aquella escena de qui era la verdad? Vostè no suportaria la verdad. Això no sé... No te'n recordes, aquesta? No sé. Ostres, era també... Ara no me'n recordo de la pel·lícula, però deia qui era la verdad?
¿De verdad quiere la verdad? No soportaria usted la verdad. Ara et vas fer pensar en aquella dona que surt a la tele que fa judicis en directe sud-americana. Ostres, sí, home, cas tancat. Caso cerrado. Caso cerrado. Caso cerrado. Este culpable. Ostres, sí. Hem començat un judici i acabem judicis. Sí, sí. Pensava que em trauries una altra vegada una arrugia molt ilegal, que dic, ostres, ara no, ara no la calem en posador. Aquí entraríem en prejudicis. Qui era la readerspunt?
no sé ja saps que jo no miro comèdies les comèdies això no han passat ni el filtre per mi la vida és una comèdia tota l'arrel del món volies parlar de Maricel? ah bueno clar, Maricel que arriba a les pantalles avui divendres dia 28 de novembre la llegendària obra d'Àngel Guimarà que en aquest cas s'ha filmat imatges del musical que no ens enganyin no es pensin que és una pel·lícula de Maricel que no és Avatar
No, no, vull dir que la gent no es pensi que s'ha fet una pel·lícula musical expressament per fer-se el cinema. El que s'ha fet és gravar-se, s'ha gravat l'obra de teatre. Correcte, amb la Sinfònica del Vallès. Això és teatre filmat. Tu quantes pel·lícules creus que hi pot haver-hi un saït de protagonista? Aquesta i prou. Bueno, aviam, si ens anem a saber on poder sí, però aquí almenys en català...
Vull dir, què seria l'única? Doncs estàs donant idees per les noves generacions, tenir un nom de protagonista. Si un dia fes un llibre, el protagonista t'endria saït. Ah, molt bé. En Carles en porta uns quants, a veure quan espaviles tu, eh? Jo aquestes coses. Que ara es coloseu. I ara que s'acaba Filmoteca Trufó, Cicle Trufó, quina Filmoteca ve ara? Home, no saps quina Filmoteca farem?
Això ja es pot dir? Això ja és públic? No en tinc ni idea. Sí, és veritat, no ho sé. Què vam celebrar fa poc?
Senyor Godard, què vam celebrar? Ah, molt bé. Què vam celebrar? Sí, home, l'aniversari del trufó als 25 anys. Els 25 anys vam fer una pel·lícula on el protagonista era Godard, doncs no farem Godard. No? No, perquè durant aquests 25 anys, cada any el col·lectiu de crítics ha donat el premi a la millor pel·lícula. Val. És a dir, sempre cada any es fa una votació entre les pel·lícules estrenades al trufó, és a dir, les que no s'han estrenat al trufó no es voten, i després cada any ha guanyat una pel·lícula.
Doncs el que s'ha fet és dir-li al col·lectiu de crítics que escolleixi de totes aquestes guanyadores d'aquests 25 anys la seva preferida. Ah, molt bé. I el que es farà és que es projectarà cada crític, n'ha triat una, i el que faran és que el crític la presentaran aquest dia i explicarà per què ha escollit aquella com la millor pel·lícula del trofó dels últims 25 anys. Quants crítics hi ha?
8 o 9, ara no és que no sé ben bé un parell de mesos ben bons no sé si tots participen de la és a dir, si tots han triat una pel·lícula o no l'han triat sé que Inma Merino ha triat Carol i ara així no esperava menys em sembla que Paco Vilallonga ha triat Antes de l'Amanecer ara de memòria no me sé ben bé quines han escollit però sí, sí
I ja ens hi trobarem, que jo m'he apuntat a la gent que he d'anar més al trofó. Després de la pel·li del Godard, és que em va agradar molt. Sí, sí, novel·la que s'estanarà al gener. Sí, sí. Molt ben feta. Xula la pel·li. Em va agradar molt. A mi tot això que ensenya entre històries i making ofs, de com es fa, no sé què, a mi m'agrada molt aquest tipus de pel·lis. El metacinema. El metacinema, o bueno, crònica francesa, que no és exactament això, però sí que és com...
S'elaboraven aquells mítics reportatges de New York. Sí, perquè estaves mirant la pel·lícula i et venien ganes de veure el final de l'escapada, eh? Sí, completament. És a dir, esclar... I la vaig buscar, i la van clavar molts personatges, eh? Jo n'estic convençut, el que fa de ver el món és ver el món total, eh? Jo n'estic convençut que molta gent que quan va de...
Jo mateix, quan vaig sortir de Nobel Bac, vaig dir, a veure quina plataforma està al final de l'escapada, i no està cap plataforma. No està enlloc? No. Ni a filming? Ni a filming. Què dius ara? Sèrio? Mare de dir. Perquè era com... Hòstia, ara tinc ganes de veure-la. Perquè ara que he vist com han filmat, o com si ho veus que han filmat alguna cosa... Aquestes escenes, a veure si les pots reconèixer i tot plegat... No, no, dona gustillo, ja et dic...
Ja ho comentarem. Quin remei? Clar que sí, quin remei, no? Amb il·lusió. Sí, home, amb il·lusió i amb alegria, com no podia ser d'altra manera. Jep Soler, moltíssimes gràcies un dia més. M'agrada molt que em convidis. Fins a la propera. Adéu. Fins a la propera.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Doncs un dia més, com no podia ser d'altra manera. Pau Regincó, sac de jocs, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Escolta'm una cosa, Pau, avui em sembla que juguem espies. Espies, Spy Guy. Spy Guy, el pequeño detective, és la proposta que et porto d'Atomo Games. Un joc a partir de 5 anys, poden jugar tota la família al voltant de la taula, pot jugar individualment, però és fins a 4 jugadors, i 20 minuts de duració. És molt senzill. El primer que han de fer els jugadors és muntar, això sí, el taulell, que és un taulell fet de 6 parts
Per tant, és molt gros. Han optat per fer-lo així en format puzzle perquè així en un moment el muntes. I és un taulell que veuràs que està ple d'imatges en petit i et recordarà segurament els llibres de buscar Wally, no? És aquells llibres de buscar objectes. Llavors, tenim un supertaulell fet de sis parts i tot de dibuixets molt petitons. Llavors, la història et diu que el Moritz, el doctor Moritz, que és el dolent de la pel·li, del joc...
s'ha dedicat a robar objectes i està a punt d'escapar-se per la rampa aquesta del vaixell de l'última casella. Llavors nosaltres interpretem tots els jugadors a l'Espai Guy i hem d'anar corrents a atrapar-los. Si aconseguim arribar a la casella on estarà, l'atrapem i guanyem la partida. És un joc cooperatiu, juguem tots junts i o perdem tots o guanyem tots, que és l'objectiu, guanyar.
Llavors, què farem? Ens col·locarem en funció dels jugadors a una casella o a una altra, a distància, i llavors tenim un seguit de cartes amb els objectes dibuixats que tenim per aquí enmig del taulell. Llavors, un rellotge de temps, uns 30 segons, i girem una targeta i hem de girar el rellotge i ràpidament, per exemple, si et poso aquest exemple, un tall de pizza, doncs tots els jugadors que participen en el joc busquem on hi ha talls de pizza dibuixats per...
Per les caselles. Per exemple, aquí en veiem un. Agafem les fitxes, hi ha 10 fitxes de color blau, i la posem a sobre per marcar que aquí tenim un tall de pizza. Tenim el temps que marca el rellotge. Anem ràpids a buscar més talls de pizza. Quan s'acaba el temps, stop, aixequem les mans, s'ha acabat de buscar, i mirem quantes talls de pizza hem aconseguit. Si hem aconseguit 4, seran les caselles que mourem el nostre protagonista, l'Espai Gai, per les caselles del taulell. Avançarem 4 passos. I llavors, tot seguit, mirarem la targeta que hem agafat,
quantes petxades indica, en aquest cas dos, que seran les petxades que farà el dolent, el Moritz aquest, que anirà cap al seu destí de la rampa per fugir. Sempre haurem d'intentar fer més caselles que l'altre per acabar-lo atrapant. I és un joc d'això, és un joc d'observació, entre tots anem buscant a veure on es troba cada dibuix que tenim de la targeta i guanyarem en el cas d'atrapar-lo abans que hagi fugit. Si no anem por ràpids i trobem pocs dibuixos, doncs se'ns escaparà.
llavors haurem de tornar-hi a jugar per intentar-lo atrapalar la pròxima vegada. A més, et diré una cosa, la temàtica d'espies segur que els encanta a les mainades. Ha anat molt bé aquest joc, aquesta és la primera versió, n'han sortit dos més, un basat en un fantàstic, on l'estètica canvia, però és el mateix, buscar, observació, tens un dibuixet, entre tots miren per dalt, per baix, i al final és molt boi perquè quan portes ja 4 o 5 cartes, trobes aquella cosa que buscaves a la primera carta, dius, ai, mira...
He trobat un altre tall de pizza aquí amagat. Ja no l'havia vist i ara mira el que faltava, no? El manual et diu, et dona una pista per si busques, no? A veure quants talls de pizza realment hi havia amagats a tot el joc. Doncs n'hi havia sis. Doncs si te n'has quedat amb quatre, te'n falten dos, no? És el repte aquell d'acabar-los trobant tots. Molt entretingut, fàcil de jugar, a partir de cinc, jocs d'aquells que val molt bé per introduir la canalla amb jocs de taula, estan al voltant del taulell, tots jugant concentrats i això, o guanyen tots o perden tots. I comparatiu, eh?
i cooperatiu, que molts cops ens demanen quines propostes hi ha cooperatives perquè el nano, si és competitiu, perd i llavors s'enfada, doncs aquí tothom juga a l'hora, o guanyem tots o malament. Bueno, com sempre amb tu, que ho guanyem tots o perdem tots. Sí, sí, passem una bona estona, això sempre. Pau Regincós, moltíssimes gràcies, un dia més, Sac de Jocs.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60 70-80
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
no passaste de gai mà, hasta bé, un copotrino.
Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Tu estaves assentat esperant-me, vestit molt elegant, repentinat amb gomina. Crec que vaig flipar deixant anar les aparències, sense por em vaig apropar. Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai.
Tu parlaves de la bellesa i a mi això m'és igual. La nit en què et vaig conèixer em vas encantar però semblaves una altra persona quan et vas posar a parlar. Portes un munyo molt maco, la samarreta et senta bé, aquesta llum accentua el teu somriure. Estàs molt guapa, tu he dit o què?
Música Música Música Música
Després de mitja hora escoltant-te, m'estava cansant, vaig dir. Portant-me a la plaça de sempre, que duc la guitarra i vull desconnectar. Ai, maca, quina bona idea, ets tan llesta, tan interessant. Sisplau, marxeu, canvi el tema, o seré jo que acabi marxant.
que tants cops em cansa Prepareixo que em facis la birra i que em tinguis la canya Perdona'm ser enric, però és que em fas molta gràcia lligar no és lo teu no sap molt de greu Prepareixo que em facis la birra i que em tinguis la canya que em diguis bonica que tants cops em cansa Pensa, a mi m'agraden les coses senzilles
I la sinceritat que si em vols dir bonica. Que sigui de veritat.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Gironina.
I quan ja ens acostem perillosament cap al punt de tres quarts de dotze del matí, ja encaran recte final de la setmana, ja encaran la baixada. Aviam si podem marxar d'aquí una estona, però abans no podíem marxar sense obrir la finestra de la revista Virtu, que ja tocava que passessin per aquí pels estudis de Girona. Fem el que arriba al mes número 15 de Girona.
Marcos Castells, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Jara Martínez, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Escolta, com esteu? Molt bé, no tan bé com tu, eh? No, no era una pregunta, era una afirmació, que com esteu? Ostres, això com ha senat.
Ui, mira, deixa-ho aquí. No estem en directe, no? No, encara no. Sí, sí que ho estem. Escoltem una cosa, vosaltres, per la gent que es pensi allò que és un tema reposat, això de les revistes i tot plegat, ni de broma. Vosaltres aneu omplint l'agenda també quan no es tracta de textos, per exemple, també us en encarregueu d'organitzar conferències. Correctíssim, sí.
Bueno, fem conferències i teníem pensat fer altres coses també, però sí, de moment, pel pressupost que tenim, bàsicament, estem fent conferències, ara fa, què farà, dues setmanes, tres? Més o menys, sí. Va venir en Giorgios Karasakis. Karakassis. Karakassis, és que és grec. Perdona, Giorgios, si ens estàs escoltant. Una abraçada, Giorgios. El millor.
Va fer una conferència sobre l'acceleracionisme, que no sé si estàs molt ficat en el tema. Sí, però expliqueu-ho als nostres oients. Són bàsicament un grup de gent que actuen com llops solitaris, neonazis, amb punts satànics i sobretot sàdics. Estan molt bojos. Sí, que el que volen és la destrucció del món per arribar al paradís de la raça blanca. O sigui, volen accelerar la guerra de races,
per tal de després tenir un paradís. I què és el que fan? Atemptats terroristes, per exemple, a mesquites, o a sinagogues, o assassinats pel carrer a... El passa sobretot als Estats Units, això em sembla. Sí, però també hi havia casos a Europa, i l'Europol els havia declarat com grup terrorista. És un tema que no està gaire en boca de la gent...
Però és una cosa que va passant també a través de xarxes, a través del Telegram i tal, no sé què. Les seves són gent molt jugós, sobretot. Sí, va explicar casos de xavals de 13, 14, 15 anys que es dedicaven a apunyalar persones només per arribar a això, accelerar una guerra racial i això, arribar al paradís de la raça blanca i...
Tenen el seu ídol com a Hitler, però de vegades també va dir que el consideraven com un fluix, a Hitler. Imagina't. I que es va quedar molt curt, i no és que siguin negacionistes de l'Holocaust, que és els neonazis que teníem fa uns anys, que realment no va passar o no va passar d'aquesta manera que dieu, sinó que l'Holocaust es va quedar curt.
És el discurs. Vull pensar que la conferència que tindrem la setmana que ve serà molt més amable. És molt més tranquil·la. Sí, la veritat. Va estar molt bé per conscienciar-nos, però vam sortir tots amb molta por al cos, però la setmana que ve farem una altra molt més calmada, que ja no és ni conferència en si, és un altre format. Ho farem a la Mercè de Girona. Més col·loqui, no?
Sí, el 3 de desembre començarem amb una conversa entre en Jordi Sala i l'Anna Noguer. Jordi Sala és professor a la Universitat de Girona de Literatura Universal i altres assignatures. I l'Anna Noguer és editora de La Geminada, que justament aquest mes també han fet moltes coses davant la figura d'Oscar Wilde, que és el que tractarem la setmana que ve. Tractarem Oscar Wilde, que aquest mes fa 125 anys de la seva mort.
I farem una mica de diàleg, ells dos ens explicaran diverses coses d'Òscar Walt, diverses obres, una mica de la seva vida. Tocs de rodoreda, em sembla, que posarà per aquí l'accent, l'Anna.
Podria ser. Perquè van fer una xerrada molt semblant l'altre dia, crec, i també posaven algun accent amb Rodoreda. Sí, sí, podria ser. No sé exactament, l'Anna m'ha dit quatre coses, però hi ha com una mica de misteri, encara. Sí que és veritat que amb en Jordi també, que ha traduït obres de teatre d'Oscar Wild, també parlarà una mica d'això...
I després farem una mica de lectura en veu alta d'alguns fragments d'Oscar Wilde, una mica entre tots, per gaudir una mica d'aquesta tarda. És tot molt més obert, no és una conferència molt més sèria, sinó que és una tarda molt més tranquil·la per celebrar Oscar Wilde.
Us diré una cosa, també, vull dir, ben trobat, perquè em sembla que és la primera vegada que feu una conferència en un horari no lectiu. Sí. Que això també és d'agrair, t'ho dic perquè normalment m'ho posàveu sempre a dos d'una, que és allò de dir-vos, vale, fantàstic, Cari. En Saïd mai podia venir. Clar, ho feien perquè al començar les conferències era horari en què podien anar els estudiants. Evidentment. Com va sorgir la revista dins de la universitat i tal, si fèiem alguna cosa a les 6 de la tarda o a les 7 o a les 8. Té tres que és un dimecres. Bon dia.
És un dimecres, oi? És un molt bon dia. Els dijous ara són un desastre. Can moltes coses els dijous, eh? Massa. Massa coses els dijous. I per això que després la massa pública, o sigui, la massa crítica que realment et pot venir aquest tipus d'actes, al final queda completament fragmentada. O dius perquè tens alguna cosa a fer el dijous? O és de veritat així? No, ho tinc dimarts. Ah. I fa moltes coses últimament ensai, no sé si estàs pendent. Com sempre. Com estàs tu? Què estàs fent ara?
No hem vingut a fer teràpia aquí. Què tal estàs amb la teva mare? Jo amb la meva mare molt bé, per què? No, per saber. Jo vaig prenent apunts. Està fent de psicoanalista. Doncs mira, això no ho farem el 3 de desembre a la Mercè de Girona, que ahir podràs venir.
Sí, que podeu venir, correcte. Ens encaixarem molt bé, molt, molt bé, i volem fer més coses també en horari no lectiu, fer coses més relaxades, perquè últimament fèiem només conferències, que també està molt bé, eh? Coses més participatives, perquè al final seguim també la línia per la qual es va fundar Virtú, que és mantenir la cultura viva. No que sigui bàsicament, o sigui, la revista està molt bé i tal, però un cop publiques la revista, el text es queda allà. Ja no pots establir un diàleg amb aquest text, ni...
res que s'hagi publicat a la revista per tant fer conferències i ara fem col·loquis i tal el que volem fer és bàsicament això, mantenir la cultura viva, que la gent participi i que no sigui una cosa només de l'acadèmia dels quatre professors que ens estimem molt i els nostres companys sinó una cosa molt més oberta és a dir, democratitzar una mica la cultura i que estigui en moviment Això a dos quarts de set de la tarda del dia 3 de desembre a la Mercè de Girona
Bé, ja ens hi trobarem, no? Sí, home. Home, espero que sí, no? Ja hi sereu, no, vosaltres? Sí, sí, sí. Si no hi soc, potser em maten. No, dic, perquè si no la broma seria que no hi anem cap dels tres i després diem, sí, sí, ha anat molt bé, no, és que jo no he pogut venir, no, jo tampoc. Fem una crònica i tot i no hem estat. No, no, hi serem. Ja veuràs tu com funciona això, que pitjors coses s'han fet, eh? De fet, cròniques de coses que no hi has anat i al final, mira, al final tu ho acabes trobant. Escolta, això respecte a les conferències, la importància de ser wild, aviam si... T'agrada el títol? T'agrada.
M'encanta, perquè Wilde al final el que vol dir també és ser salvatge, en anglès. Sí, però és com una petita broma de The Importance of Being Earnest, que és una obra de Wilde. Llavors vam fer aquest joc amb la importància de ser Wilde. Sí, molt indòmit, tot plegat.
Sí, una mica pizpireta Pizpireta a vegades també Ho va pensar de fet mentre estava menjant pollastre O estava pensant, m'ho estava comentant Cert, va anar així eh la cosa Va ser molt curiós Escolta, més enllà del que tenim en agenda Ho dic per anar encarant també El que ens queda ara de finestra Tercer número de la revista Tinc el segon aquí i la gent ja m'està demanant el tercer
no, és un recurs així que faig servir a vegades per intentar pujar el hype com no estem en directe després ho talles sí, ja ho trobarem sí, estem treballant ara, si tot va bé el volem publicar a principis de l'any que ve els primers tres mesos almenys de l'any que ve primer trimestre apunteu-vos-ho a l'agenda primer trimestre a la presentació del tercer número en algun moment
Exacte, i ara estem, doncs encara estem rebent textos, els estem revisant, que per cert, si hi ha algú aquí interessat, doncs encara està obert el termini per enviar textos a diari.virtu.com
Punt com era? Sí, punt com. Efectivament, ens els poden enviar, encara estan matents, fins al 12 de desembre. Sí, i si us plau no ens envieu textos massa acadèmics, perquè a part que és avorrit de llegir, també és més lent de llegir, volem textos molt més reflexius, i què estic fent?
Està tocant el micro, perdó. És que quan parlo era mor a les mans. No pateixis. I no sé què estava dient, Saïd. Estàvem parlant que passessis textos no tan acadèmics. Exacte, i que el termini està obert, o sigui que espero que els oients de Girona FM s'animin després a enviar un text. Exacte. I bàsicament això, l'estem preparant. Començant amb la correccions, començant amb la correcció i encara revisant els textos que estem rebent.
Sí, però últimament la gent està molt... No trobes que la gent està com molt apagada, últimament? Apagada? No fan moltes coses. És com que trobo que la gent no escriu tant, últimament. Ho dius per mi, no? Que t'he dit abans que no està la gent intel·lectual. Sí, justament ho dic per tu. És que el xajepet ja ha fet molt de mal. Sembla que no, però el xajepet ja ha fet molt de mal. I ara la gent, hi ha qualsevol cosa que hagi d'escriure més enllà de dos paràgrafs, per exemple, i ha estat tirant... Els està costant molt. Sí, sí, totalment.
Està perdent la gent la pràctica a l'hora d'escriure i redactar.
Hem rebut textos. Fets amb xat GPT, no m'ho crec. No m'ho creuré, això no m'ho creuré. Hi ha algun que ha tingut la sospita, eh? Jo també, jo també. O sigui, amb frases formulades d'una manera molt estranya i una cita mal posada que dius, a veure... I llavors per què l'envies? Exacte, exacte. O és que ets molt tonto i no saps escriure ni citar, o és que això t'ho ha fet una màquina, a mi no m'enganyes. Carai. Realment són els més fàcils, quan envies un text...
Perquè el rebutge és el moment. Llavors no has de treballar gaire. O sigui, que si envieu alguna cosa que sigui molt, molt, molt, molt dolent que no ens doni feina o que sigui tan, tan, tan, tan bo que tampoc... Que ens doni feina però que valgui la pena. Exacte. Perquè si no treballarem vano, com ho diria aquell. Alguna és temàtica a destacar d'aquest pròxim número o què?
M'agrada perquè tinc la sensació que ho dividirem una mica més. El que vols és que no tenim tanta cosa allà de filosofia. No és monopoli de filosofia. També tenim una cosa més de cinema, també tenim...
poesia, que no havíem tingut mai poesia el segon número sí que teníem poesia ostres, sabeu millor que jo i tenim una altra poesia està més variet si tot va bé hi haurà una entrevista també que vam tenir una al primer número que això no se'n recorda ningú la podríem tornar a posar i ningú s'enteraria de fet sí, perquè és que estava ben feta seria com les reedicions de llibres una entrevista amb men bé
un politòleg una entrevista que estava de puta mare però el primer número no va tenir gaire difusió sí que va tenir difusió perquè va ser problemàtic va ser universitari no va ser com el segon que hi ha més gent fora de la universitat que l'ha llegit el primer número va ser com més local, més d'amics us veig també pagadors avui què passa? és que fa molt mal temps és un dia complicat, és un divendres molt divendres avui
Sí, això és veritat. Però a mi m'agraden els dies foscos, tènues. Aquesta ambientació de Tim Burton em sembla un escenari perfecte per poder viure. Clar, però per això estem així. Tu perquè ets molt indòmit, eh? Molt indòmit. No, hauria de ser un pel més pitipirieta, potser. Has de menjar més pollastre, falta proteïna. No menjo carn jo, tio. No menjas carn mai?
No, no. Mai, mai, mai. Mai, mai, mai. A vegades sembla carbonara si me l'ha fet algun amic o així. Però és per motius morals o de salut. No, no, és el que et deia abans, que no cal ser alguna cosa per d'allò. Jo no soc res. Ni vegan, ni... No, no, no. Simplement un dia de petit em vaig despertar, no em va agradar la carn i vaig decidir no menjar carn. Però perquè no m'agrada. És que no és un tema de...
no és un tema perquè matin els animals o no els matin o religiosos o d'allò no, no, no és que no t'agrada és que no m'agrada la carn si algú vol escriure un article sobre això a diari.virtual.gmail.com correcte jo no l'escriuré pas si algú em vol entrevistar perquè surti a la revista sense cap tipus de problema, escolta, em pot convidar a prendre un refrigeri aquí fora i ja ho tindríem transcriuré tot això i així ja tenim text el poso al teu nom i ja està passa el pot ser GPT ja que hi ets
Potser me'l rebutjo jo a mi mateix. Seria una bona expulsió. Escolta'm una cosa, que tingueu un cap de setmana gairebé tan fantàstic com vosaltres, la vostra revista i les vostres activitats. Moltes gràcies, Seid. Luciao, vagi bé, bon cap de setmana. Adéu, merci.