Girona, de la Diputació de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona, pren la veu. Al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Esvall.
I avui és dimecres 11 de març del 2026 i avui seguim també sense saber res més sobre el pròxim desallotjament de 25 persones sense llar de l'antiga fàbrica Simón per fer el nou institut Comptesa Armazenda. El problema no és què s'hi vol fer en aquest espai, la cosa és on hi va qui dorm allà perquè no té més remei.
En major o menor mesura, la preocupació d'on acabaran aquestes persones que, entenem no dormen allà per gust, es va difuminant amb el pas dels dies. Ho sabrem segurament en titulars el dia que passi. Torno a insistir, com deia ahir també en aquesta mateixa portada. I què fem amb tota aquesta gent que no surt a la postal de la Girona Bonica, on ni tan sols poden trobar un lloc per dormir? Arribarà un dia on no es pot amagar tot sota la catifa.
I no sé si encara continuen problemes de pàrquing, s'hi ha trobat la catifa màgica de l'Aladín per poder arribar fins aquí. L'empista de la vida i també de la ràdio gironina sempre té alguna solució a la butxaca. Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora tingui vostè. Què tal? Molt bon dia a totes i tots. Home, haig de dir que a casa teníem família i l'empista, eh? Tenim baixa. Ah, sí? Sí, sí, el pare, més de 40 anys amb aquesta formació. Ja sabia que tu tenies calés.
Sí, no? Escolta, en pistes remenen, eh? Vull dir... Home, sí, potser podrien remenar-ne més, el que sí que són molt essencials, perquè si hi ha alguna cosa que falla, o alguna gota a l'aixeta, de seguida va molt bé tenir l'empista a casa. I les rajoles tremolen, a casa seva? Les de la casa de l'avi, més. Saps per què ho deien, això, de les rajoles, no? Sí, sí, sí. Perquè era un tamau als quartos, allà, que ja m'ho conec, això. Sí, sí, a les masies antigues dels passats nostres, crec que hi havia més d'algun rajol, allà, que grinyolava.
De dimecres avui, senyor Vila, tot el dia. Sí, de dimecres tot el dia, i a més a més, home, amb aquest sol tan lluent que l'aprofitem, perquè sembla que el cap de setmana vol tornar a venir la pluja. Home, però Déu-n'hi-do la boira, eh, també de bon matí, que he vingut amb cotxe jo també. Home, és espectacular, sí, sí, jo estava a la zona de la Copa i a la catedral de l'Església no es veien, eh? No es veu re, no? No, no, no, no.
No, no, jo venia a parlar P7 també fa una estona, i va fer una estona, primera hora del matí, tampoc ens enganyem. Ja ho trobaríem en qualsevol cas, però mira, precisament, ara me n'hem recordat que segurament ja deuen estar a punt de multar-me, perquè encara no he renovat la zona blava, que ho faré d'aquí uns instants. En qualsevol cas, senyor Vila, avui parlem amb laia Vilaseca d'aquí uns instants, també per parlar sobre el dia a dia de l'escriptora, per parlar també d'aquesta prèvia de Sant Jordi, potser diferent aquesta vegada, seguirem fins al punt de dos quarts,
on ens n'anirem a parlar amb el bo del Roger Cacero per presentar el quart número de la revista Som del Pont, del Pont Major. Per ser, anem al dia 20 de març del 2026 després de Crist. El pròxim barri que visitem. A veure quan ens en visitem.
Sí, perquè tenen cosetes, tenen el Pla de Barris a l'horitzó, si no m'equivoco també l'Inundart, amb la Raquel Morón al capdavant, 21è edició, Déu-n'hi-do. A veure què els direm, els del Pomajó, perquè els de Sant Narcís... Per què? Home, és el millor barri del món, el Pomajó què serà? Fins que demostrin el contrari, de moment és Sant Narcís.
I jo ja ho saps, que pagant sang Pere canta, o sigui, allà em conviden a un mini i un cafè i segurament serà el millor barri del món aquell dia. Però això ja ho trobaríem en qualsevol cas. I seguirem també fins al final de tot, on passarà per aquí la Sandra Hurtado, la nostra especialista en lideratges, per parlar-nos sobre conflictes en l'entorn empresarial. Arnau Vila, em sembla que haurem d'agafar llibreta i boli, eh, també. Doncs comencem. Però especialment amb el tema de conflictes, eh. Si no té cap conflicte amb mi, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí. Ara ens hi posem...
Laia Vilaseca, que publica moltíssimes novel·les, pràcticament una per any, i la seva última obra, de fet, és L'Odol de l'Aigua, un llibre que confirma una trajectòria literària en veu pròpia, però avui no parlem només del llibre, sinó també de què vol dir viure de l'escriptura, del seu dia a dia, i per què no dir-ho també, de com es presenta aquesta prèvia de Sant Jordi, potser diferent respecte d'altres anys. Laia Vilaseca, bon dia, bona hora i benvinguda. Hola, què tal? Això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú, que dèiem sis. Moltes gràcies.
Quan feia que no venies a Girona? No, no tant. Mira, quan van fer el cava aquest que es fa a la 22, crec que va ser l'última vegada per Nadal, que ens ajuntem als escriptors, jo dic que el cava és... La copa... La copeta, xocolata, el que fos. Sí, no sé què va ser, el desembre. El desembre devia ser una cosa així, però bueno, a Girona te la coneixes bé, eh? Sí, jo sempre que tinc una excusa per venir vinc. Sí, no? Abans que es posés de moda.
Sí, perquè jo a Girona sempre vivim com 3 o 4 vegades a l'any, perquè sí, perquè sempre m'ha agradat molt, perquè mon pare és d'anglès, tinc com aquesta cosa que m'agradaria ser més gironina encara, però bueno. Ja ho trobaríem en qualsevol cas. Laia, escolta'm una cosa, entenc que, bueno, primer de tot, merci per venir, t'ho dic perquè al final el dia a dia d'una escriptora a vegades, no sé si és complex, si és diferent, com és, per exemple, el teu dia a dia?
Depèn de si estàs en procés d'escriptura o de promo o si estàs intercalant les dues coses, que és el que estic fent jo ara. Quan estàs només escrivint és bastant solitari. Està bé que vas fent recerca i vas coneixent gent de tant en tant, però moltes vegades estàs allà de molt mal humor davant de l'ordinador...
I quan estàs fent promo estàs molt amunt i avall. Llavors, a vegades, està bé tenir aquesta... Són coses superdiferents, aquesta dualitat. Està molt bé perquè, si no, crec que serien persones com massagats tot el dia. Però, clar, ara estic fent les dues coses. Perquè estic fent la promo de l'Udol i estic escrivint una novel·la que he d'entrar a l'octubre per anar bé. Ja hi entrarem amb la novel·la de l'octubre, però, per exemple, vull dir, una escriptora fa vacances.
Sí, no, si t'organitzes bé, jo no m'organitzo gaire bé. A més passa que, o sigui, les vacances quan les faig? Quan amb la criatura? Llavors tampoc, o sigui, què vol dir vacances, tècnicament? No, jo crec que escric, sempre estàs fent una mica de feina, el que passa que moltes vegades...
diem, no, però jo estic treballant, no?, perquè estàs pensant, o estàs passejant, o estàs fent el que sigui, des de fora sembla que sigui una cosa com que tu estàs inventant, no?, que vius del cuento. I no és veritat, és que costa, a vegades, crear idees i ajuntar-les, i a vegades has de moure't perquè estan asseguts, no pots, i a vegades has de sortir i veus una cosa i agafes una idea i l'altra i la connectes d'una manera estranya, no?,
Llavors jo crec que sempre tens una mica això al cap. I si tens una història al cap, la tens sempre. Estàs atent i això em serveix, això no em serveix, això m'agrada, això no m'agrada, no? Per exemple, jo quan estic escrivint no puc estar llegint negre. No? No. No perquè em sembla que em contamino, no ho dic en un sentit pejoratiu, però vull dir, no vull...
Que hi hagi coses que s'impregnin o siguin permeables sense que jo me n'adoni i no tingui control que estic, no sé, saps? O que avaluï la meva feina perquè acabo de llegir alguna cosa que m'agrada molt i és com, ui, això ara potser no ho estic fent bé. No, no, no. Jo si tinc una idea, tinc una idea. Llavors llegeixo altres gèneres, llegeixo assaig, coses que m'interessen. Però mentre estic escrivint intento no llegir del meu gènere. Goddard en diria homenatge, simplement això. Bueno...
T'ha passat alguna vegada? No sé si de llegir-te a tu mateixa i de dir, ostres...
De llegir-me a mi, no em rellegeixo molt, però quan em rellegeixo estic bastant tranquil amb el que he escrit. Sí, sobretot coses de fa temps, no? Quan la neu es fon, a vegades és com... A vegades és quan estàs una mica malament, que dius, això no me n'en surto. Agafes un llibre teu i l'obres així pel mig i llegeixes i dius, val, això no està mal, va, que jo puc fer-ho. Llavors ho tornes a fer. És veritat allò que diuen que un llibre realment mai l'acabes, sinó que simplement l'abandones?
O no és el teu cas? No és el meu cas. O sigui, hi ha un sentit que els personatges sempre t'acompanyarà, no estaran amb tu, i a vegades hi ha novel·les que penses en personatges, no? O la novel·la que estic escrivint ara, doncs he agafat l'Emma una altra vegada perquè m'interessava l'Emma, o perquè és un alter ego meu que em va molt bé i depèn del moment que estic, doncs em va bé.
Però, no, la novel·la, quan està acabada, està acabada. O sigui, jo amb aquella història estic tranquil·la. Altra cosa és que pensi, potser a aquesta gent li podrien passar més coses, o hi ha novel·les que són el que són i ja està. Per exemple, quan la neu es font,
Penso molt en els personatges però no tinc un impuls de seguir escrivint sobre ells perquè penso que vaig deixar tot molt tancadet i molt bé i cadascú està vivint la seva vida menys els que s'han mort i tot bé Escolta'm una cosa ara per exemple va sortir l'udol de l'aigua ara al novembre si no m'equivoco encara continua la prova entenc que no és pas aquell tornado que tenies al principi no sé si es viu diferent també ara en la prèvia de Sant Jordi
T'ho explicaré perquè és la primera vegada... T'ho explicaré un cop que hagi passat. Perquè és la primera vegada que és un Sant Jordi que he publicat fa molt poc, però no per Sant Jordi. Llavors, a veure, és diferent. Potser serà un entremig. Els anys que no he publicat aquell mateix any, he viscut Sant Jordi d'una manera molt més plaent i com gaudint-lo i podem passejar i no haver-me de...
fent lloc allà entre la gent, pujant per Passeig de Gràcia per arribar d'una assignatura a l'altra, i els anys que tens moltes signatures, és molt intens, però està molt bé, és només un dia, i tots els escriptors que signem per Sant Jordi segur que coincidim, hem passat molts anys passejant per Sant Jordi, desitjant ser la persona que estava a l'altra banda, signant llibres. Llavors, sempre agraïts. T'hi imaginaves algun dia arribar
els Sant Jordis que has viscut fins ara t'ho dic perquè tu per exemple abans m'ho comentaves vas començar autopublicada
Sí, però em vaig autopublicar perquè la noia del vestit blau no acabava de quallar enlloc. O sigui, la tenia la gent i estaven les editorials sí i no, però no s'acabaven de decidir. Jo feia quatre anys que havia sigut lectora de Planeta, vull dir que tenia una mica una idea del que estava bé i el que no, i em vaig autopublicar i llavors va ser tres anys després, que havia anat molt bé la noia per la pandèmia, que...
Em van contactar a Penguin. Llavors jo estava escrivint la segona, vull dir que la meva idea sí que era seguir escrivint, però jo ja m'havia resignat una mica a dir, bueno, doncs jo publicaré a Amazon i em compraran els llibres aquí i venia bastant bé, vull dir que tampoc. Evidentment no és el mateix, jo sempre havia volgut tenir un editorial que em representés i treballar amb ells i...
o sigui que jo crec que sí que m'ho havia imaginat i llavors hi va haver un moment que ho vaig apartar i vaig veure que no podria ser i llavors de cop quan ho vaig deixar anar sembla que va aparèixer aquestes coses que passen a la vida recordes aquella trucada? la recordo, és un mail va ser un mail va ser un mail i era el març i era passat el 20 de març vull dir que era el 20 i pico de març del 2020 que s'estava acabant el món llavors vaig pensar aquí m'estan prenent el pèl això és veritat, és cert és una estafa és una estafa
i vaig trucar a la que era la meva antiga gent i li vaig preguntar i em va dir no, no, això està bé, és cert tal i llavors vam quedar i vam fer la primera trucada per Zoom al dia de Sant Jordi que va ser molt trist i molt maco perquè aquell Sant Jordi no es va celebrar però va ser molt bonic conèixer la meva editora que és la meva editora fins ara i espero que ho sigui durant molts anys amb un Zoom aquell dia de Sant Jordi com a mínim va ser un esdeveniment literari per mi molt important i des de llavors estem treballant juntes molt i molt bé
Com és la relació d'una escriptora amb la seva editora? Jo només n'he tingut una d'editora, així que només la puc parlar de la meva. Jo tinc una relació molt bona. De fet, tinc una relació que és fins i tot amiga, que és molt guai, però a la vegada també potser a vegades està bé tenir agents per aquestes coses, perquè llavors tens més el tema d'amics i després el tema més d'editors, però amb ella treballo molt bé. La veritat que sempre crec que entén molt bé
el meu estil, el que faig. Hi ha un tema que és que va ser ella la que em va venir a buscar. Llavors jo crec que això està bé en el sentit que respecte a la meva feina, no és que li hagi arribat, és que l'avís a ella, li va agradar i em va cridar. Llavors crec que hi ha aquest... No dic que no n'hi hagi, però vull dir que hi ha hagut aquest interès de la manera que jo tingui d'escriure, que ell l'entén i que llavors quan entrego una cosa nova...
sap molt bé el que vull dir, i si alguna cosa no la veu clara, la sap reconduir fàcilment d'una manera que ens encaixi a les dues. Em respecta molt la meva manera d'escriure, la meva manera de crear. T'ho dic perquè a darrere tot llibre hi ha tot un equip de gent. I tant, no només l'editor. A vegades la gent, jo crec que ho visualitza com si fos això l'Steven King a les 3 de la matinada escrivint.
No, no, no. Que tu crees la història i que crear el món és el més difícil i que sempre corregir una cosa que està feta és molt més fàcil que crear del no res, això segur, no? Dit això, jo que vinc de l'autopublicació, quan jo em vaig a autopublicar
Vaig revisar jo, però vaig revisar coses que havia llegit 50 vegades, tots sabem que malament. Em vaig maquetar jo, vaig fer la portada que era el meu braç amb una foto que em va fer el meu marit, que encara, bueno, el meu marit encara sap el que fa, vull dir que va quedar prou bé, no? Però clar, t'ho fas tot tu. El màrqueting va ser boca a boca, completament, amics, llegiu, feu reviews, sisplau, el que sigui.
Clar, no és el mateix, estàs fent de dona orquestra quan en un editorial tens un equip de gent especialitzada en fer només una d'aquestes coses i fer-la molt bé, llavors és fantàstic treballar, et fan millorar molt. Jo crec que des que vaig publicar La Noia fins ara he millorat perquè he escrit moltes novel·les però perquè també he fet un procés cada vegada amb cada novel·la de revisió, de correcció, de compartir la meva feina amb altra gent i això l'enriqueix seguríssim, seguríssim.
Creus que també t'ha afectat en, no sé si tenir la mirada més experimentada, podríem dir, el fet d'haver començat en l'autopublicació i arribar fins ara? No sé si et dona una perspectiva, per exemple, diferent a haver-ho petat des del primer moment. El que crec que em dona és una seguretat de defensar el que penso, i el que jo crec de com s'han de fer les coses, perquè la primera vegada que ho vaig fer, ho vaig fer així, no vaig tenir ningú que em digués això bé o això malament,
i va sortir bé llavors sí que és veritat que soc una persona que escolto el que em diuen però que si tinc molt molt clara una cosa aquella cosa intentaré que sigui com jo la veig perquè amb els temes artístics i jo que he treballat molt amb quan tenia la productora amb audiovisual i tal el que passa moltes vegades i has de vigilar jo crec és que si tu tens una idea molt concreta de com és una cosa que neix molt de la teva manera de veure el món que per tant li dona com certa autenticitat
A vegades, quan comences a tenir molts inputs de molta gent diferent, el que fas és diluir-ho, això. I llavors queda un producte que no està mal, però potser és una mica més me. I potser l'altre tindria coses que no són perfectes, però que seria més essencia teva, perquè m'entenguis. O sigui que tu veus una pel·li del Wes Anderson i tothom sap que és una pel·li del Wes Anderson. I és així perquè ell fa el guió, perquè ell dirigeix, perquè ell tria, no? Perquè té aquest...
control absolut. Jo no dic que s'hagi de tenir control absolut, però que amb coses que veig superclares que han de ser d'una manera, soc bastant tossuda. Bé, soc tossuda a la vida en general. No, però t'anava a dir, és que des de llavors vas provar el verí de l'escriptura i allà t'has quedat. Vull dir, anem a novel·la per any.
Sí, però això és perquè m'agrada fer-ho, tot i que moltes vegades ho passo molt malament mentre ho faig, però això és una cosa que jo crec que ens passa a tots els escriptors i escriptores, i després perquè és molt difícil viure d'això si no produeixes molt, llavors trobar l'equilibri.
Entre no estar produint a nivell fàbrica, no?, amb una fórmula i tal, perquè jo intento fer coses diferents a cada novel·la, perquè si no, què m'aporta a mi també? Vull dir, jo també vull provar coses noves. A nivell artístic m'agrada evolucionar una mica. No és que digui, aviam quina cosa estranya faré, però no vull estar fent el mateix que he fet cada vegada i crec que les meves novel·les tenen com aquesta cosa de que si t'agrada com escric saps que ho he escrit jo, però són diferents. Són iguals però diferents, perquè m'entenguis, no?
I llavors, clar, si tu no ho publiques cada any i mig, cada any em sembla molt, vull dir, pensa que jo quan va sortir la noia, la noia ja estava escrita, i jo ja estava escrivint quan la neu es fon, per tant, es va publicar la noia el 21 i quan la neu es fon el 22, però la noia és una novel·la que jo havia autopublicat el 2017, jo no vaig escriure quan la neu es fon en un any, és una novel·la de 545 pàgines amb un llibre dins un llibre, o sigui, és impossible que jo faci això en un any.
Dit això, si vols migviure del que escrius, has de tenir un nivell de producció aquest, més o menys. És una llosa aquesta autoexigència, fins i tot?
Bueno, també és la meva feina, vull dir que a mi m'agrada fer-la, saps? Tampoc... El que t'obliga és a professionalitzar-te molt més, que això també està bé, no? Perquè si només et dediques a això, tens temps de fer-ho, pots escriure en un any. T'organitzes bé, o sigui, és el talent que tingui cadascú per organitzar-se, la família, la conciliació...
el tema que moltes vegades escriure i sobretot al principi quan estàs creant món no és que tu t'asseus i comences a escriure necessites entrar una mica com a vegades necessites fer coses per ficar-te en aquesta mena de dinàmica creativa i això és un temps que també necessites i que forma part de la feina llavors potser és més del que la gent es pensa però es pot fer, està bé i m'agrada, és la meva feina tampoc voldria estar fent cap altra cosa, saps? Què és el que més està sorprès de la teva feina?
En aquests anys. Sorprès.
Sorprès no ho sé, el que més m'agrada és el tema de connectar amb la gent, o sigui, és molt sol estar escrivint i pensant històries i tot sol, no? Parles molt des de dins, encara que facis diferents personatges i tot, sempre et bases una mica en la percepció que tens del món, aquestes coses. Quan t'arriben missatges així, random, de gent, ei, he llegit això i m'ha encantat molt o m'ha agradat molt o aquesta cosa m'ha arribat molt, m'ha tocat molt,
És molt guai això, perquè no la coneixes de res aquesta persona i ha connectat amb una cosa que tu... No és perquè t'estic dient que el que tu fas està molt bé, és perquè ha connectat amb una cosa que per tu és important i que també li ha arribat, que al final és el que fa l'art, com si tu és un quadre i tens aquest moment de connexió...
que la connexió és humana, o sigui, no és una qüestió al final és tot un tema de connexió humana i de percepció del món perquè crec que a vegades estàs explicant coses o fas sentir a la gent coses que havia sentit i que entenc però que potser no li posava nom o potser no les verbalitzava d'aquesta manera o un sentiment que dius, ostres, sí, això i és una tonteria, però al final és com val, jo sento això, l'altre sent això, l'altre sent això crec que ens humanitza una mica tots per això supera en contra que hi hagi màquines escrivint històries Parlem de la intel·ligència artificial
serà tot, o sigui, tot serà vòmit, eh? Tot el que jo digui de la intel·ligència artificial. Tranquil, aquí, jo sempre ho dic, som jugadors analògics en un món digital, eh? Vull dir, a nosaltres no ens agrada tot això.
A mi m'agrada la intel·ligència artificial perquè em faci càlculs matemàtics que em fan mandra fer. Que estigui fent cadenes de muntatge perquè puguem fer art. No que estigui fent art perquè seguim les cadenes de muntatge. És una mica estúpid. Els que som humans fem coses humanes. I les màquines que facin coses de màquines. Penso jo. Això seria la idea.
d'una vida millor per tothom. De fet, ara Amazon deia, o no sé si estaven parlant amb Amazon, que Amazon indiqués, per exemple, quins llibres volia vendre o el que sigui, que indiqués que estaven fets amb intel·ligència artificial perquè la gent sapigués la diferència. Perquè ara mateix, potser ho detectes si tens la mirada molt entrenada, però et poden colar algun gol molt ben colat.
Jo crec que no s'hauria de fer servir. I crec que és tirant enrere. Primer, aquí hi ha molta gent que la intel·ligència artificial s'ha estat alimentant dels nostres textos que no han vist ni un duro i no ens han demanat permís. Jo vull que em demanin permís, vull que em tornin diners per el que han agafat i que ho deixin de fer servir. O sigui, no és que jo em donin diners i ho puguin fer servir. Mentre ho has fet servir em dones els diners i després no vull que ho tornis a fer servir. Jo no t'he donat permís per fer això. Per tant, el meu no ho agafis. Jo no vull que tu li puguis dir escriu un llibre a l'estil de l'Avi la Seca, però...
Què està passant aquí? No. Després, l'altre dia no sé on era, perquè allò que sento coses, però es va decidir que tot el que estava produït amb intel·ligència artificial no podia tenir drets de...
de reproducció, és a dir, no podia cedir els drets, perquè una màquina no pot tenir drets de res, ni copyright. Per tant, amb això anem bé, perquè vol dir que llavors si tu no tens drets no els pots vendre. Per tant, si seguíssim amb aquesta lògica, no podries estar escrivint llibres amb intel·ligència artificial i vendre'ls perquè no tens drets per vendre'ls. Vull dir que aquí hi ha un loophole que si l'agafem una mica bé, això ens ho podem carregar. Jo soc molt...
optimista amb el tema però llavors sí i mentre que es faci servir evidentment és com allò si la poma és eco m'indiques que és eco si la literatura l'ha fet una persona i si la vens amb intel·ligència artificial l'has de vendre que això potser és una mica perillós però molt més barata
saps? i llavors és mas produt és com estàs comprant fast food de literatura doncs fast food, però és fast food saps? que si tu estàs content consumint fast food bueno, no sé, fes tu mirar o no o el que sigui, doncs haig de llegir un llibre no prefereixes llegir-ho d'una persona i és que això dels preus és perillós perquè sent com és la gent, doncs qualsevol cosa sí, bueno, és que de fet estem en temps complicats per tot sí, vull dir que potser no és la solució la solució és que no existeixi però si existeix evidentment que s'indiqui, clar, home
Jo també m'ho carregaria, ja t'ho dic ara. És que no poden jugar a la lliga. No poden jugar en aquest joc. No jugues. Les regles del joc és que has de ser humà. Com que no ho ets, no pots jugar. Ho sento. Ja està.
És que, de fet, és la millor manera per desactivar certes coses. És a dir, en el moment en què acceptes que tingui regles del joc, vol dir que està dintre del joc. Clar, no pot estar dins del joc. No funciona. No té copyright i no té sentiments humans, per tant, no pot parlar de sentiments humans. Ja està. Oh, quina pena. Ves a fer càlculs. Què sé. Deixem avant del futur del que pugui passar a la indústria. Sí, no ens interessa. Parlem del present, per exemple. Parlem dels servidors. Com veus el present del món literari, de les lletres que tenim? Em pensava que em deies en general. No, en general és xungu. Està tot xungu, no? Però...
El món de les lletres està complicat. Crec que hi ha un paradigma que no hem acabat d'entendre. Crec que hi ha tot aquest tema del consum narratiu, en general, tot el que sigui audiovisual i tal, que ve molt determinat per la manera que tenim de consumir contingut en general...
que està canviant molt els hàbits de la gent i els cervells de la gent. Jo crec que hauríem de fer una mica de resistència. Llavors, aquí hi ha dos vessants de gent en el món literari, penso, i més, segur, però dues maneres d'encarar-ho. Una és, ostres, si volem resistir, hem de començar a fer servir les mateixes estratègies que fa servir Netflix, i jo miro Netflix, però vull dir, jo penso que Netflix és per un moment del dia i llegir és per un altre moment.
Llavors crec que no hauríem d'intentar, amb el mitjà que és la literatura, fer el mateix que està fent Netflix perquè sigui la competència, hauríem de donar-li el valor i diferenciar-lo per no acabar sent diluïts amb la mateixa dinàmica.
Clar, que l'altre dia sentia que a Netflix, ara, quan entregaves un guió, havies de repetir coses durant cinc o sis vegades durant el capítol, perquè estaven ja comptant que la gent estava amb el mòbil, i si no ho havies sentit la primera vegada, que ho sentís la segona, que això és dramàtic a nivell de guió, perquè, clar, després dius, ostres, quin guió més mal fet, bueno, és que estan posant aquestes premisses. Llavors, sí, ens volem carregar les coses ben fetes. És que la lectura requereix atenció.
exacte, llavors jo crec que és millor no dic que no es puguin fer servir estratègies jo soc la primera que sempre he defensat des del principi que l'entreteniment és una cosa que es pot barrejar amb temes transcendentals o amb temes importants i que una cosa no treu l'altra a nivell literari per tant que a mi sempre
si preguntes et diran que soc comercial o que faig negre, que faig entreteniment jo crec que faig no només això sinó més coses igual que la negra també té aquest estigma moltes vegades de ser una lectura fàcil i no té per què ser-ho necessàriament o que està una mica per sota perquè sembla que tingui menys profunditat Ho has notat això? Sí, perquè tu només has de veure que tu només has de veure que a les llibreries hi ha una secció que és narrativa i llavors hi ha tots els altres gèneres
i jo el que et dic és narrativa és el que estudiem tots quan comencem a escriure i ens diuen mira això és una estructura narrativa bona que és la que tu has anat mamant de petit
El viatge de l'escriptor, el viatge de l'heroi, que hi ha un llibre que es diu El viatge de l'escriptor del Christopher Butler que parla d'això. Això és una estructura narrativa bàsica, des dels grecs, que se sap més o menys com s'ha de fer o és el que tu esperes d'una història, i que quan te la coneixes bé llavors pots fer experiments, perquè allò de ser original per ser original potser tampoc cal si no t'aportes un valor extra, perquè ser originals així per la cara podem ser-ho tots, però que tingui un extra. Això és el bàsic.
I tu totes les capes que li posis després, d'humor, d'història, sigui negre, sigui el que sigui, és un extra. Per tant, narrativa és la cosa més senzilla que hi ha. Per què és la més valorada a nivell transcendental que sembla que tots siguem Proust? Saps el que et vull dir? Després preguntem quanta gent llegeix Proust.
i quanta gent el cita i quanta gent el cita però no l'he llegit jo he llegit, saps allò, ui la magdalena anem a llegir dues pàgines, ja m'he fet la idea, gràcies siguiente paciente però el que et vull dir és home, doncs és un extra tot el que facis després, per tant l'important és que tinguis una bona base d'estructura narrativa i que expliquis una història ben explicada i com l'expliques, en qualsevol gènere n'hi ha de millors i de pitjors parlant d'explicar històries, quines estàs explicant ara mateix el que tens en marxa?
El que tinc en marxa, no en vull parlar gaire, però... Simplement ho tens en marxa. Ho tinc en marxa i tenia pensat que passés aquí a Girona, però ho he de moure a la propera novel·la, perquè és que jo no tinc temps ara de posar-me a fer una cosa, que he d'anar venint aquí i fer les coses bé. Llavors haig de pensar, fes-ho al costat de casa, fes-ho a la Torre Negra, que és on ho faré, però me l'han tancat perquè hi ha la pesta porcina. Ah, què dius?
Bé, la vida són reptes, eh, Laia? Llavors, el repte és saltar la tanca i anar-hi encara que no em deixin o... No, jo puc escriure des del record, no passa res. Però, ostres, també és molt irònic que vaig prendre la decisió i tot just i no sembla que s'hagi d'arreglar gaire això. Però, bueno, sí, aquest és el tema.
I vull parlar de les coses que em preocupen sempre, perquè al final les novel·les que escric sempre tenen els temes que em preocupen ara. I ara em preocupen moltes coses diferents, però sobretot com està el món i com estan les estructures de poder i quines característiques tenen i què hauríem de canviar en aquest tema. Em sembla que m'has donat unes quantes excuses per tornar-te a convidar més aviat que tard. Molt bé, gràcies. Quan vulguis.
Laia Vilaseca, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i fins a la propera. A vosaltres. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on el vi de l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I passen uns minuts ja del punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment de mirar la nostra particular agenda i és moment també d'anar cap al Pont Major. I és que demà dijous es presenta oficialment el quart número, si no m'equivoco, de la revista Som del Pont. De fet, per poder comentar la jugada, ens acompanya ja el Roger Cacero, secretari de l'Associació de Veïns del Pont Major, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Roger.
Bon dia i moltes gràcies per la trucada. Només faltaria, si no m'equivoco, demà dijous, presenteu aquest quart número de la revista Som del Pont. Sí, tenim la revista que, com aquell qui diu, ja ha sortit del forn i ja l'estem repartint entre tots els habitatges...
del barri de Pontmajor i que també es pot trobar a la xarxa de biblioteques de Girona i bé, fem una presentació en la que a banda d'explicar en general els continguts de la revista també farem una atenció especial i posarem el focus en un esdeveniment que també passarà a Pontmajor les properes setmanes que és el Festival Inundart i per tant aprofitem la presentació de la revista també per fer una mica aquesta presentació del Festival Inundart que també s'està
i que es viurà més intensament d'aquí uns dies a Pontmajor. De fet, precisament us acompanyarà, si no m'equivoco, d'una banda el José Maria Castanyer, el president de l'Associació de Veïns, però també en clau inundar-te en aquest 21è festival, la Raquel Morón, que és la seva coordinadora. Sí, el president de l'Associació de Veïns farà l'obertura de la presentació i parlarà una mica en general...
de la revista i llavors el que preveiem és fer una mica una conversa, una petita entrevista, un diàleg amb la Raquel i jo mateix parlant precisament de què és el Festival Inundart
de què podrem trobar i també de la seva aterrada a Pontmajor, perquè és també una aposta que es fa i que, evidentment, ens satisfà molt que un festival en clau de ciutat es visqui també d'aquesta manera tan intensa, en aquest cas en un barri i concretament en el barri de Pontmajor. Tindrem aquesta quarta revista, aquest número 4, que a més a més...
També té molts altres continguts i, a banda del Festival Inundar, crec que també mereix una menció especial al Pla de Barris Pot Major, que també hi ha aquesta voluntat que la mateixa revista pugui anar documentant també el desenvolupament d'aquest Pla de Barris, que tot just està començant i que en un període
Un mínim de cinc anys s'anirà executant. I llavors crec que té a veure rellevant un altre apartat que ja és un clàssic de la revista, que és l'entrevista, que en aquest cas és Ana Lluís Herrera, que és un activista...
de Girona, arrelat des de fa molts anys a Pontmajor, però que també té història, diguéssim, amb altres barris i amb altres localitzacions de Girona, i que, bé, és un símbol del moviment veïnal, també, i se li fa una entrevista i, evidentment, la revista TV Recull, per una banda, la veu dels equipaments i de les entitats de Sàrria de Ter, amb temes més d'actualitat, i llavors també té un apartat
que recull la història i les històries, i a banda d'aquesta entrevista també parlem del Puntenc, parlem del club, del bar Puntenc, que ara és a la fusta, però que era l'asseu social del club, es parla del cinema Xaragai, que era Serrià, però que també amb aquesta connexió, i una mica tot plegat configura aquest número, que com a novetat,
té una pàgina dedicada a passatemps també per fer aquesta picada d'ullet al públic més familiar o infantil, que també puguin trobar un element que els estiri d'interès a la revista i tenim uns passatemps entre els que hi ha una sopa de lletres que s'han de trobar les discoteques històriques que hi ha hagut al barri bàsicament el segle passat. Tot això demà dijous a les 7 de la tarda, si no m'equivoco.
demà dijous a les 7 de la tarda a l'auditori, precisament, Lluís Herrera del Centre Cívic Pontmajor i la idea és, doncs, això, que pugui haver-hi aquesta presentació general de la revista i llavors que puguem posar el focus una mica més en explicar el festival inundat. Apuntat a l'agenda queda Roger Cacero, moltíssimes gràcies i escolta, fins demà. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Jo que sóc més català que les anxoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció quan pujo pedra forca o faig trequi per Montserrat. Jo que voto Convergència i que tinc somnis heròtics amb en Jordi Pujol. Jo que sóc soci del Barça i no trago ni en pintura els pericos de Sarrià.
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona Lluís Llach. Jo que porto els segredors com a politó del mòbil, la senyera al balcó. Jo que sempre he defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Johnny de Castefa. Oh, Jennifer, amb tu neixaré el cotxe per tu. Oh, Jennifer.
Anirem a poder els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. La Gironina.
I arribem ja al punt de tres quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment de parlar de lideratges, és moment de donar la benvinguda a la Sandra Hurtado. Aquí ja aprofitem també per dir-li bon dia, bona hora i benvinguda. Bon dia, què tal, com esteu? Bé, molt bé. Tu què tal estàs? Estupenda. Cuidado aquests dies que ha plogut molt a Girona, eh? Tot bé, però? Tot bé. Segur, vale, perfecte. Un altre dia que vaig...
Vaig veure que les televisions estatals deien perilla Girona per no sé quantos i jo vaig passar per l'Unyà i no hi havia res. Anem a parlar precisament avui sobre, si no m'equivoco, conflictes en l'entorn empresarial, en les empreses. Primer de tot, existeixen.
existeixen, clar que existeixen de fet hi ha empreses quan parles amb elles i et diuen a la nostra empresa no hi ha conflictes i clar jo penso dues opcions o no els veieu que ja és un problema o no els voleu reconèixer que també és un problema per tant entenem que el conflicte és una situació normal normal, el que passa que quan jo et dic conflicte tu què penses?
baralla, disputa, crits, etc. Però jo crec que potser l'entorn empresarial és més civil. La idea que nosaltres tenim relacionada amb el conflicte és aquesta que tu deies, mal rotllo, problema, soroll, males relacions. I clar, és una part negativa i entenc que les empreses a vegades et diguin que no tenen conflictes.
Però sí que és cert que hi ha empreses que el reconeixen i que realment criden experts, com per exemple jo, després poder-ho intervenir, poder-ho tractar. Però sí que hi ha de conflictes, i tant perquè el conflicte forma part de les relacions humanes. Quan hi ha relacions humanes hi ha conflictes. Per tant, a les famílies també hi ha conflictes, a les parelles hi ha conflictes, a les escoles, perquè hi ha aquesta relació de gent, no?
La tendència és evitar-los? La tendència és evitar-los, depèn. Hi ha empreses que, com et dic, reconeixen que hi ha conflictes i es posen a treballar-lo, però sí que hi ha altres empreses o, en general, que hi ha aquesta tendència a evitar-ho i el concepte aquest que jo dic, el de la pau podrida, que vindria a ser una mica una bassa d'oli de...
Sembla que hi ha bon rotllo, que en les reunions ningú discrepa, que tot és una bassa d'oli i el problema és que el conflicte es trasllada a llocs on no hauria d'estar, als passadissos, als grups de WhatsApp. A la reunió ningú s'ha atrevit a dir absolutament res, surts i el grup de WhatsApp ja bull.
És el que pensava jo ara, per exemple, és el que entendríem per exemple per xiu-xiuajar, de quan diuen tu has vist aquest, tu has vist l'altre el que diu, ostres quina merda això... Exacte, però a les reunions o en els moments on toca no s'ha parlat.
De fet, hi ha un estudi d'una consultoria internacional reconeguda, que és la CPP Global, que diu que per mitjana un treballador perd unes tres hores...
a la setmana, en gestionar malament els conflictes. Per això, això significa un dia al mes, llançat a la brossa, en quant a productivitat. Perquè no s'ha gestionat bé aquest conflicte, és molt. Carai, li podríem dir pau podrida?
Clar, aquesta és la pau podrida, de no treballar-ho, de no gestionar-ho, d'evitar-ho, i de pensar moltes vegades, que és una de les coses que jo em trobo, de pensar que la relació, o sigui, que el conflicte està en la persona. Hi ha vegades que em crida una empresa, Sandra, és que tenim un treballador molt conflictiu i tal. Quan comences a fer la radiografia del que està passant,
El conflicte no està en aquella persona. El conflicte està en la relació entre les persones que hi ha. I què passa? Doncs que moltes vegades les empreses diuen ens traiem el conflictiu. Però no, no és el conflictiu. Perquè després arribarà un altre que també serà igual de conflictiu, és a dir, el sac de cops.
Sí, perquè el que no s'haurà treballat, és a dir, treus aquella persona, però no s'ha treballat probablement que els rols, els acords, que hi ha una falta d'establir processos, per exemple, i això és el que...
és el conflicte en realitat la relació entre aquelles persones per tant es tractaria de veure l'organització o de veure l'equip des d'un punt de vista de sistema i arreglar el sistema, les relacions entre ells per acabar amb el conflicte
Això dona també per un altre tema, que és el de les relacions internes en els equips de treball. Diguen-li d'amistat, diguen-li sentimentals, tot això també em sembla que és un tema per un altre dia. És que passem moltes hores a la feina. Moltes. I per tant és normal que hi hagi, que sorgeixin amistats, però també que sorgeixin conflictes.
Correcte, és veritat. Mira, jo crec que és un tema per comentar-lo d'aquí al mes de juny, que encara tindrem temps, però nosaltres reenfocant una altra vegada cap a la situació de conflicte, ja l'hem identificat com a fins i tot el tipus d'informació que en podem treure. Ara, per exemple, saltaríem els tres errors que ens encallen.
Sí. A veure, quins són? Un d'ells és aquest que jo us dic, que estàvem parlant ara, d'identificar, és a dir, de posar el conflicte, personalitzar-ho, detectar que és una persona i no realment veure que és probablement una relació entre aquelles persones. Mira, l'altre dia jo sortia de...
d'una intervenció en una empresa on realment el venir-me a buscar era perquè hi havia un suposat treballador que era conflictiu i que deien, amb la teva intervenció acabarem veient si l'hem de fer fora o ho redirigim i ho reestructurem.
la persona no era la conflictiva. Què hi havia darrere? Hi havia una falta de reconeixement. La persona no se sentia ni reconeguda ni escoltada i, per tant, el sentiment de pertinença és important també en les empreses. Quan tu no et sents escoltat, no et sents valorat, aquí comença també. És el que vull per sota. De fet, el conflicte en les empreses, a mi m'agrada veure-ho com...
és la llum vermella del comandament del cotxe, del pilot, se t'encenua la llum vermella dient que falta oli. El conflicte és aquella llum vermella dient hi ha alguna cosa que heu de canviar.
I quan tu fas l'estudi del conflicte, el conflicte passa per diferents fases. El que és important és intervenir en les primeres fases, perquè si no ja ha esclatat moltíssim, és a dir, la llum vermella ja ha estat tant temps vermella que al final ha petat i has de canviar el motor o el cotxe en si, no?
Per tant, aquest seria un dels problemes, el de personalitzar, el de creure que el conflicte és la persona i no analitzar el sistema. L'altre seria evitar-lo, no hi ha conflictes, o pensar que el conflicte s'esvaeix tot sol.
mai desapareix un conflicte un conflicte sempre està allà i és important crear aquests espais on es puguin parlar on hi hagi la confiança i després donar eines eines de comunicació sobretot que jo et pugui dir a mi això m'ha molestat per exemple de fet després hi ha una altra cosa i m'agrada molt perquè ho veig aquí i és el tema de no buscar culpables sinó buscar solucions
Això és un enfocament superinteressant i que a vegades ho perdem de vista. Quan jo a tu et faig sentir culpable, per tant, el que estic fent és considerar que tu ets el problema, com et sents? Un inútil. Si jo et faig sentir culpable, un inútil. Tens ganes de solir alguna cosa? Gens. De fet em diràs, fem això per solucionar-ho i el més probable és que et digui no, me'n vaig a casa.
En canvi, si jo et dic, tenim un problema, busquem solucions... Com ho arreglem? A mi m'agrada dir això, i de fet, és un enfocament que vaig aprendre una vegada, i m'ha anat molt bé, perquè de cop i volta ja li treus tota la importància del món al problema, ja no t'interessa el problema, és a dir, el que t'interessa és solucionar-lo. I dius, i ja quan passi tot, quan ens anem a dormir i ens despertem el dia següent, ja veurem què ha passat i què podem fer perquè no torni a passar.
clar, es tracta de remangar-nos si jo tu constantment et poso com a culpable no tindràs ganes de fer res completament probablement o passes de tot o et revelaràs en canvi si diem ei, teniu aquest problema com ens solucionem? el gest que tu fas és aquest, el de remangar-te i de, va, què està passant i veure què és el que està fallant és que saps que veig tants paral·lelismes entre l'entorn empresarial i una guarderia
Sí, a veure, explica'm això. No, però a l'hora de com s'interrelaciona la gent, per exemple, vull dir, de com aquest és el diferent o no, vull dir, hòstia, aquest és el culpable o no, qui ha trencat això, ha sigut ell... O sigui, és com que veig un paral·lelisme en tots aquests ambients socials que hem tingut des de la guarderia fins a l'entorn empresarial, passant per l'institut, passant per la universitat, etcètera. O sigui, no sé si també al final... És que no parlem de parlar de comportaments de la gent. Clar.
I el que passa és que des de l'escola Bressol fins als àmbits empresarials o a l'àmbit professional, quants anys hem tingut en què no ens han donat eines per gestionar el conflicte? Tots, de 0 a 100. Però n'hi havia moltes d'oportunitats aquí en com gestionar el conflicte i veure que realment el conflicte forma part de les relacions humanes
i que es pot treballar, perquè al final en una empresa és una oportunitat de millora. O sigui, quan en una reunió ningú discrepa, estem perdent creativitat i la capacitat de prendre bones decisions. I això a una empresa no s'ho pot permetre.
Mica en mica, i jo sempre et faria la mateixa pregunta, és que les empreses però sembla que es despertin en aquest sentit, i cada vegada jo crec que s'ho miren més, vull dir, i més ara amb èpoques jo crec que on els treballadors duren menys a les empreses, és que abans era molt tradicional d'entrar a l'empresa en 20 anys i jubilar-t'hi, però ara ja que no passa, almenys tinguem un bon ambient.
Exacte, ara ja no passa i la majoria de gent jove tampoc vol que passi, no busquen una empresa per estar-hi 20 anys, les noves generacions no busquen això, abans sí, però les noves generacions no busquen estar 20 anys, no busquen la feina de la seva vida, busquen altres coses.
Tota la raó, de fet. Bueno, és que ha canviat molt, també per tot. El sistema també ja ha tingut a veure amb això, perquè a mi, jo ja t'ho dic ara, a mi si em donessin una feina de 5.000 euros ja et dic jo que és la meva feina per tota la vida, vull dir, això ja t'ho firmo ara. I em sembla que qual... No, l'Arnau no.
A l'Arnau li agrada estar. Sí, si estaria tres anyets allò per sablar-nos i fora. Jo sóc com els davantes, eh? És a dir, tu vas trobar la feina i vas fent la mateixa empresa. Ara, ara. Sóc clàssic, en aquest sentit. I com sempre, qualsevol... És que la millor frase que he pres jo des que treballo en aquesta ràdio és ja ho trobarem. Ja ho trobarem. Passi el que passi, ja ho trobarem. No passa res. Fem camí. Fem camí, exacte. I fent camí, Sandra Hurtado, moltíssimes gràcies un dimecres més per acompanyar-nos i ens veiem el mes que ve. Gràcies a vosaltres, un plaer, com sempre.
Gilombo, Gilombo, Gilombo.
de fang inspira la teva mirada, una cara d'ombra, sol i un cap moflada, una senyora d'icció cap al teu cos, una era que m'emporta cap o enllui un racó. Dibuixava sempre el mateix l'insum, una paleta plena d'il·lusions, no tot l'esblanc o negre sempre es pot mesclar,
Una cara trista amb dues mitges llunes, una boca tendra que no sap passar, una màgia negra oculta amb roba el cor, un aire que m'emporta cap a un lluny record. Uines que riuen amb els cabells clars, jugant a viure després,
Girona és un estil de vida Girona FM és la ràdio de la ciutat el que vius a prop també ho sentiràs a prop 92.7 FM