Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Dijous 30 de gener de 2025. Avui toca parlar d'addiccions. Ahir vaig conèixer un cas de superació en un dels pitjors inferns en els quals una persona pot caure. Vaig conèixer el Christian després de superar la droga, com parlàvem de la vida, com recordàvem el seu pas per l'infern i com sempre hi ha llum al final del túnel. Parlant d'addiccions, el tabac es queda curt.
n'hi ha de molt més destructives. Com a societat hem d'entendre que la droga és una resposta de la persona davant un forat o problema no resolt. Més enllà de l'estigma tenir en compte que aquestes persones porten una motxilla que en algun moment o altre no han sabut gestionar, però han fet el que han pogut i fan el que poden. Tothom està avisant. La policia m'ho deia l'altre dia als centres, als professionals, que no deixen de ser persones que intenten ajudar altres persones.
que avisa no és traïdor, però a tots aquells que ho reconeixeu la vida com un pas per l'infern dir-vos que sempre hi ha llum.
I qui fa sempre de la vida una mica més alegre, n'estic segur que al seu costat mai existeix cap infern. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com estem? Home, jo prefereixo més, diguéssim, el fred, eh, no pas l'hivern fa massa... l'estiu fa massa calor, l'hivern deu fer... l'hivern deu fer massa calor. Encara gràcies... És que estic en un altre planeta ara mateix. Encara gràcies a Déu que estàs aquí amb nosaltres per alegrar-nos una miqueta més aquest dijous. Sí, com es pot, com es pot.
Que ja acaba el mes de gener? Home, sí, no? Has vist? Com van els propòsits? S'ha fet llarg, eh? Saps què passa? Que van bé perquè no en vaig massa. I els que en vaig fer faran a poc a poc. I jo, com que els meus me'ls vaig plantejar tot l'any 2025... Això mateix, això. Ja veurem. Sí. Ja veurem. Cap problema amb això.
Avui tenim moltíssimes coses, eh, Arnau Vila? A veure, com ho tenim, això d'avui? Doncs mira, parlarem amb l'Onco Lliga Girona, també amb Niponia, parlarem també amb el Bòlit, amb una performance que fan aquesta tarda, i acabarem parlant precisament d'addiccions amb el doctor Xavier Fàbregas, director del Masferriol, centre d'addiccions, que, bueno, ja et dic, és un tema bastant punyent, eh, anem al tanto tots, perquè em sembla que tothom és bastant fràgil, eh.
Tothom té la seva part fràgil. Doncs escoltarem el d'octubre que ens explica. Sí, però això serà el final de tot. Si et sembla comencem primer de tot amb bon collig a giro, no? Ens hi posem.
I per parlar d'unes quantes coses que tenim a l'agenda, també que tenim ara mateix pendents i ja apuntant, ens acompanya Paqui Badosa de l'OMC Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia. Com estàs, Paqui? Tot bé? Tot bé, tot bé, tot bé. De veritat que no ens podem queixar de res. De res? Bueno, de res no ho sé. De molta feina aquests dies, segur.
Moltíssim, però tampoc ho posaríem en la columna de queixa, saps què vull dir-te? Que la puguem fer és genial, tu. Això és evident. Mira, anem per parts. T'ho dic perquè ja aquest cap de setmana, diumenge, tenim ja la ja tradicional run for cancer, aquesta cursa simultània a 13 poblacions de la demarcació.
Sí, sí, sí. Tu saps que el dia 4 de febrer és el dia mundial del càncer. Per tant, en motiu d'aquesta data, doncs el diumenge, que és més còmode per tothom, evidentment, es fa aquesta activitat, aquesta marxa de 5-10 quilòmetres, com tu deies, a 13 municipis de tota la província de Girona. Per tant, està superbé que a la mateixa hora tanta gent vagi a caminar per una causa tan bonica com és la solidaritat, i en aquest cas, del càncer.
I, a més, una proposta que, de fet, recordo que ja havíem comentat alguna vegada, que es porta en paral·lel. És a dir, sí que hi ha una organització central, però al final són cada municipi, la seva divisió d'on colliga, la que s'encarrega de gestionar tot això, i al final entenc que el gran repte sobretot és la coordinació.
Sí, sí, com tu dius, des d'aquesta l'organitzem des d'aquí, des de la Seu, i posem el màxim de facilitats a cada una d'aquestes delegacions, però en el fons ells són autònoms i evidentment triaran el seu recorregut, el marcaran, doncs aquest esmorzar tan bo que t'espera al final d'aquesta marxa, també se l'organitzen ells i elles,
Per tant, nosaltres ajudem més en el tema de logístiques i tal, però l'èxit i el mèrit és de cada una d'aquestes 13 regalacions que, en aquest cas, portaran a terme la room for cancer una vegada més. Creus que superarem dades l'any passat?
Sí, sí, sí. Almenys tu saps que sempre hi ha aquella part presencial que va molt bé perquè et permet, diguem-ne, fer previsions i tenir dues coses més a punt, tot i que, i aprofito la veu que em dónes per dir que l'agència Última Hora se'n decideix perquè se li ha anul·lat una activitat o perquè veu que el dia és bonic i té ganes d'anar a caminar, presencialment també te pots apuntar.
però a nivell presencial estem ja superant la xifra de l'any passat, que van ser quasi 5.000, 4.820, diguem-ne, i aquest any superarem segur. I això tot just que encara estem a dijous i mira que és molt ironia això d'esperar l'últim moment, o sigui que jo crec que encara hi haurà un bon repunt.
A veure, a veure, estem contents, estem contents. Avui estem a Tauper repartint tot aquest material, aquest cinturó de ranes i la tot evat que es donarà a cada un dels participants, de les aigües o pomes, en fi, tota aquesta logística que saps que envolta qualsevol activitat, no és allò eh, purament el dia, no ho dic clar.
cal treballar-hi temps abans, i ara avui estem això, amb les furgonetes amunt i avall repartint a cada un dels punts tot aquest material que es necessitarà per diumenge. A més a més, si no m'equivoco, també el mateix dia 4 de febrer, el dia mundial contra el càncer, precisament, teniu tot un seguit de conferències o una conferència sobre assaig clínics?
Com que el dia 4, que és el dimarts, és el dia purament, el dia mundial del càncer, sempre el fem i aquest any no serà menys, i fem una xerrada que serà molt interessant, de fet sempre ho són totes, de tots els temes, però aquest concretament almenys personalment me va tocar
perquè és el que tu dius, Nes, la realitat sobre els assaigs clínics, on penso, i me va quedar clar parlant amb les oncòlogues, que tenim una mica aquesta desinformació que ens sembla dir que parlo en primera persona, per tant, potser altra gent no, només faltaria que quan algú un conegut o et diuen que ha entrat un assaig, a vegades creiem, arròbiament, que ostres, ja no poden fer res més i anem a provar, una mica aquest conillet d'Índies.
Llavors, aquestes xerrades, l'objectiu important és desmuntar aquest mite del conillet índies, d'explicar, com deien elles a mi, que moltes vegades tenen diverses opcions sobre la taula, fins i tot les que ja coneixem, les típiques, però opten per un assaig per aquest pacient concret,
els hi és més interessant el que els hi aportarà aquest assaig. Crec que això és una cosa que molta gent quedarem sorpresos, i gratament sorpresos, diguem-ho així. Per tant, animo't a tothom anar-hi, perquè crec que serà superinteressant això. Anirà càrrec de la doctora Pilar Barretina, que és la cap de serveis d'oncologia mèdica d'aquí, de l'ICA de Girona, i la companya també la doctora Gemma Vinyas, que també és oncòlogo mèdica de l'ICA, amb diferents testimonis
Potser o serà, vaja, una xerrada molt potent. I serà que no teniu prou feina i em sembla que us ha passat com a tots que el mes de gener ens despertem tots de cop i és que tenim el documental mama i altres temes.
Sí, aquest documental es va, diguem-ne, veure a la llum, el vam presentar al Truffó la setmana passada, el dijous, i va ser molt bonic perquè hi havia moltíssima gent que volien acompanyar i veure d'emprimícia aquest documental, que té un... vol tenir una cara, diguem-ne, com dic, positiva, me'n refereixo, que no està pensat
Dic paraules del productor l'Àlex Mas, que no estava pensat per anar a buscar la llagrimeta, en el sentit de veure imatges d'una persona que sabem que hi ha unes conseqüències com pot ser un vomitar, un verd de derrepar, aquestes coses que estem a vegades més acostumats i que frapen perquè són realitats, les coses aquestes.
des de l'empoderament d'aquesta persona, en el sentit de com afrontar el seu dia a dia un càncer de mama metastàstic que sap que tota la seva vida estarà amb aquest tractament i per tant aquestes químios no s'acabaran i això comporta una sèrie de conseqüències. Però mirat des d'ulls de positiu i de va som-hi, estic en aquest procés i he d'aprofitar tot el que tinc al meu abast per fer aquest dia a dia una mica més... una mica més fàcil,
però està bé, està bonic i fins al punt que ens va quedar bastanta gent que ens havia demanat un seient per entendre'ns i no va ser possible i per tant...
Aquest proper 18 de febrer a les 7, en el mateix trofó, el tornarem a passar. Tant quan qualsevol persona que es quedés sense o que aquell dia no podia i té ganes de veure'l, doncs ara té una segona oportunitat aquest dia, 18 de febrer. Les entrades que són simbòliques de 3 euros només ben bé per poder garantir seguint, que sort
com ho vam fer l'altre vegada, s'agafen a la web d'oncolliga, oncolligagirona.cat i aquí pots reservar-te el teu seient per aquest documental. Però que deia, perdona, Cahit, el tema de la xerrada que es fa a l'Hotel Carlemany no cal inscripció, és arribar i seure. Diguem-ne. És que estem a 30 de gener, a punt d'acabar aquest primer mes de l'any, i encara em veig amb tot el dret del món i amb la confiança que tenim, Paki, per preguntar-te pels propòsits d'any nou.
Per Onco Lliga. Onco Liga té els seus, que intentem crear entre tots, i personalment també, evidentment, que en aquest cas ara últimament van molt lligats els de l'Onco Liga, ja t'ho diré. Onco Liga té un propòsit molt clar, que és continuar amb tot el que puguem creixer donant serveis a tota aquesta gent que ho necessiten.
els pacients que venen aquí, i arreu d'aquestes informació vas detectant malauradament sempre noves necessitats i amb la mesura que podem intentem anar creant nous serveis i espero que aquest any no sigui menys. Aquest passat 24 n'hem pogut crear dos de nous.
podologia, ongològica, rehabilitació cognitiva, i perquè no hem de pensar que aquest 2025, gràcies, i això m'ha de dir molt clar, a totes aquestes activitats que anem generant i que anem fent de noves, per poder tenir més recursos per fer aquest propòsit que m'acabes de demanar. Paqui, moltíssimes gràcies per tot i per tant.
Molt bé, a vosaltres, perquè sempre esteu al costat, ens doneu veu i això ens ajuda moltíssim. Per tant, moltes i moltes gràcies des de l'Encoreguing Lliga.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les deu de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast. La càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
I seguim als 4 rius, fent un repàs una mica de què és el que tenim a Girona, no només avui sinó també aquests pròxims dies, ara ens avançarem una miqueta i tot fins i tot per les pròximes setmanes i per fer-ho ens acompanya Carme Feliu de Nipònia, bon dia i bona hora. Bon dia. I ben tornada, com ha començat aquest any? Gràcies, igualment molt bé, doncs molt clar d'activitats en el nostre cas, o sigui que molt empenta. És ben bé que tothom ho ha deixat tot pel gener eh, per començar i vinga.
Bueno, nosaltres ja tenim moltes activitats durant l'any, però és veritat que hem començat forts. Des de gener i febrer anem avançant. De fet, ja en agenda, si no m'equivoco, ahir teníem presentació. Exactament, ahir vam fer una presentació que va ser fantàstica del llibre Història dels Samurais d'en Jonathan López Vera i també vam presentar al mateix temps el Samurai Pop, que és d'ell mateix i de l'Oriol Estrada. Llavors van venir tots dos, ens van presentar el llibre, el contingut, que és un llibre fantàstic, jo me l'he llegit ara recentment i m'ha encantat.
és de divulgació, vull dir que està a l'abast de tothom, però es llegeix molt bé, però al mateix temps té molt de contingut per conèixer una mica la història del país i el Japó en general. I la presentació va estar molt bé, si algú hi vol accedir, a més a més la tenim gravada, o sigui que ens poden demanar l'enllaç i durant 30 dies estarà disponible per a tothom.
I fa uns dies vam fer també una altra presentació, que també és de temàtica japonesa, que era Japó, el llibre de les curiositats, que és un llibre fet per Mercè Torra. Aquesta va ser molt interessant perquè ho vam fer un dissabte al matí, perquè ens havíem de connectar en directe amb el Japó, si l'autor està vivint al Japó actualment, i ens vam connectar i llavors teníem assistents allà a l'aula de Nipponia, i ens va fer doncs un repàs també per tota la terminologia de cultura japonesa que conté el llibre, que és molt i molt interessant també.
Clar, mirem una miqueta més cap endavant, perquè deixem enrere pràcticament el mes de gener, mirem al febrer, perquè de feina no te'n falta.
Exacte, ara estem a punt d'acabar un curs que anem fent continuament també, que és un minicurs diguéssim, un curs express per a gent que vol anar de viatge al Japó i és de llengua i cultura japonesa per a viatgers. Estem a punt d'acabar-lo però n'irem fent també més endavant. Amb això donem doncs unes idees de rutes i recomanacions de viatge que poden fer amb el seu viatge al Japó i també normes culturals i costums i normes de etiqueta que cal tenir en compte abans de viatjar al Japó.
I després, la setmana que ve, justament, comencem la segona edició del curs de la Fundació Universitat de Girona i Iponya Idiomes, que és d'introducció a la cultura japonesa, que és un curs online que es farà els dimecres al vespre, de 7 a dos quarts de deu del vespre, i que comença al febrer i és fins al juny. I van passant, doncs, en aquest curs, diferents experts en diferents matèries. Tenim, doncs, precisament, en Jonathan Lopez Vera fent la part d'història. Tenim una cal·lígrafa japonesa fent una sessió de cal·lígrafia japonesa.
Jo començo amb la part d'idioma i cultura japonesa en general, i després tenim tota una sèrie d'activitats, per exemple, la cerimònia del té, kimonos, que es fan amb una posta en escena molt interessant també, i un bloc de manga i anime, també, pels aficionats d'aquest món. Clar, i com que ja que ho tenim aquí, també al mes de març, em sembla que també teniu força cosa.
Sí, exacte. El mes de març, com a novetat, tenim un curs online també de cinema i sèries coreanes, que és un tema que també crida moltíssim, perquè a Nipònia també fa molts anys que fem llengua coreana, i últimament ja sabeu que hi ha hagut el fenomen aquest de l'ona coreana, a través del k-pop, tot el tema de les sèries coreanes, tot això està creixent moltíssim, i llavors tenim l'autora precisament del llibre, l'Aola Coreana, que ens farà aquest curs.
I a part d'això, també com a novetats ara al febrer, març i abril, fins a maig, de fet, fem sessions de Sumiè, que és aquesta mena de pintura japonesa amb tinta xinesa i que queda molt i molt bonic, i ens ve una professora de Barcelona a fer-nos un cop al mes aquests tallers de Sumiè.
A més a més, tot en relació amb una cosa i t'ho he de dir, perquè és que un parell de persones que passen per aquí pel programa habitualment han anat al Japó ara fa poc. Perquè ara començarà també la temporada una altra vegada i en tinc a primavera i estiu. Exacte. Hi ha molta gent que està mirant cap a l'est per viatjar. Moltíssim. De fet, l'altre dia vam penjar a l'Instagram de Nipponia una gràfica que es veia que els últims tres, quatre anys ha començat a créixer tot el turisme al Japó i ara hi ha un súper boom, no? Hi ha moltíssima gent d'anti.
Abans era només en aquestes èpoques que comentes, l'abril i l'estiu. Ara ja és abril, l'estiu tardó, com a època peak season, que diuen allà. I hi ha moltíssim turisme. Llavors també va bé anar una mica preparat, per això fem aquests cursos, per triar el màxim profit del viatge, anar una mica preparat de saber què es va veure, com comportar-se i què és el millor per anar a visitar. És el que dèiem. Per exemple, no sé si ens pots avançar alguna cosa del curs de japonès i cultura japonesa per viatgers. Per exemple, posa-m'hi exemples.
Bé, n'hi ha molts, però, per exemple, hi ha una sèrie d'enormes de etiqueta que s'han de tenir en compte a taula o, per exemple, quan es va en els bans japonesos, els bans termals. Per exemple, al Japó, quan vas en un bany termal, has d'anar completament despullat, llavors t'has de treure la roba en una sala prèvia abans d'entrar a la zona de relax, diguéssim, i molt important, un s'ha d'ensabonar en una zona determinada abans d'entrar a l'aigua, que és la zona on et relaxes i deixes que l'aigua termal actuï sobre els teus músculs.
Llavors això és una sèrie de coses que també s'han de tenir en compte, igual com les normes de tiqueta a taula, no jugar amb els hachi, amb els bastonets, no senyalar ningú, no clavar els bastonets a dins de l'arròs, perquè això es reserva per un acte funerari al Japó. O què? El clavar els... Sí? Sí, sí.
O sigui, clavar-los és... Clavar-los en l'arròs, igual com també passar-se a menjar d'uns bastons als altres, no es pot fer, perquè això forma part d'un ritual. Per exemple, el de passar-se els bastons d'uns bastons a l'altre és part d'un ritual funerari que es fa durant el procés d'incineració d'una persona quan s'ha mort i es reserva els familiars més propers. Llavors, fer-ho fora d'això és molt estrany i xoca moltíssim, igual com clavar-los en l'arròs. Perquè també quan es fa una ofrena en un cementiri,
gent morta, llavors fer-ho en públic normal és molt molt xocant per un japonès. També et dic, suposo que allà s'estan començant a acostumar també a tota aquesta onada turística, t'ho dic perquè... Sí, una mica, per força, no?, una mica. El que passa que, bueno, i també estan posant certes restriccions perquè tenen un boom tan gran que, per exemple, en el cas de la persecució de geixes per fer-los fotos, la cosa ha arribat a un extrem tal que han hagut d'acabar posant cartellets i tancant carrers de la zona de Gion a Kyoto perquè la invasió era
Bastial, no? Era molt gran. Llavors ho han de controlar una mica. I de fet, per exemple, l'alcalde que ha guanyat ara fa poc a Kyoto, una de les polítiques que va fer va ser aquesta i per això va guanyar, que era tancar carrers de la zona aquesta de Kyoto, tan massificada de turisme. Es pot, igualment, accedir a la zona aquesta i es pot veure, però, clar, hem d'evitar abasellar les geixes i les maikos, les geikos, no? Clar, clar.
No, no, és ben bé que és una idiosincràcia completament diferent a la nostra, eh? Igual que, bueno, doncs aquí devem tenir les nostres teiximents també allà i deuen haver-hi les altres i aquest kit de supervivència em sembla que aniria molt i molt, molt i molt bé. Carme Feliu, qualsevol cas, moltíssimes gràcies i escolta, quan passi aquest tornador de feina ja tornaràs aquí a explicar-nos a veure què feu. I tant que sí, moltes gràcies a vosaltres.
Sentir-me sol pot ser el millor que tinc. Caure malalt pot ser el millor que tinc. Viure el moment pot ser el millor que tinc. I ja em sembla bé, ja em sembla bé.
Legir el meu llit pot ser el millor que tinc. Cantar cançons pot ser el millor que tinc. Viure el moment pot ser el millor que tinc. I ja em sembla bé, ja em sembla bé.
No hi pensis més. No hi ha res que sigui el millor. No hi pensis més. Tot pot tenir el seu costat bo. I no hi pensis més. Serà qüestió d'aprofitar cada moment. I ja em sembla bé. I ja em sembla bé. Plorar per dins pot ser el millor que tinc.
riure tot sol pot ser el millor que tinc.
viure el moment pot ser el millor que tinc i ja em sembla bé i ja em sembla bé i no hi pensis més no hi ha res que sigui el millor i no hi pensis més tot pot tenir al seu costat bo i no hi pensis més serà qüestió d'aprofitar cada moment ja em sembla bé ja em sembla bé
Chan sembla bé, Chan sembla bé. Chan sembla bé, Chan sembla bé.
No, no, no, no hi pensis més. No, no, no, no hi pensis més. No hi pensis més. Tot està bé. No hi pensis més. Ja em sembla bé. Ja em sembla bé. No hi pensis més. No hi ha res que sigui el millor.
No hi pensis més, no hi pensis més, ja em sembla bé, ja em sembla bé. Sentir-me sol pot ser el millor que tinc.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els Quatre Rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Els Quatre Rius.
El Magazine Matinal opera la ciutat.
I tornem a mirar què tenim a l'agenda. Ho fem per veure què tenim aquesta mateixa tarda. Ens en anem fins al bòlit Pou Rodó, on tindrem avui a la Vilda. Aquesta escultura oberta, la participació de tothom, aquesta performance gratuïta. I per poder comentar una mica la jugada ens acompanya l'Oriol Cava de Les Antípodes. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Què tal? Primer de tot, explica'm una miqueta de què es tracta a la Vilda. A la Vilda és el resultat de...
una beca numèric de Creació i Residència a Gullana. I és un projecte que barreja art generatiu digital amb art generatiu analògic i es formalitza amb una escultura de marès. És una proposta de l'artista Hay, que és en Xavi Lozano,
Ell volia fer una peça que reflexés una mica l'impacte del turisme a la Mediterrània i va proposar aquesta escultura que es fa amb quatre accions diferents. La primera va ser a Gullana el mes de novembre. Després vam estar al Festival Les Muses a l'Escala el desembre. Aquest dijous estarem de quatre a set
aquí al bòlit del poble Rodó i acabarem diumenge a l'hora del vermut a la cate de Figueres. Aleshores, cada una d'aquestes accions està oberta a la participació de 30 persones que poden intervenir a la pedra i amb la suma d'aquestes 120 intervencions
és com s'acaba formalitzant aquesta escultura, que acabarà sent part del patrimoni públic d'un municipi, que encara estem acabant de parlar-ne, però vaja, que serà una obra d'art públic. Doncs de 4 a 7 aquesta acció participativa oberta a tothom?
Sí, les intervencions sobre la pedra es fan amb un trepan, llavors la mainada més petita, diguéssim, fins a cinc, sis anys potser no pot participar, però a partir de set, vuit, com que nosaltres estem per allà donant un cop de mà i ja estem al cas, doncs hi pot participar des de la mainada d'aquesta edat,
Fins als 200 anys, diguéssim. Està obert a tothom, sí. Doncs Oriol, moltíssimes gràcies, i escolta, ens veiem aquesta tarda al Bòlit Pou Rodó, com hem dit, a partir de les 4 de la tarda i fins a les 7. Gràcies per tot. Fantàstic, gràcies a vosaltres, fins aviat.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les deu de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Direcció final del programa d'avui, toca parlar de salut, toca parlar i donar la benvinguda de nou al doctor Xavier Fàbregas. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seïd. Com estàs? Bé, bé. Ha començat bé aquest 2025 o què? No, sincerament. És un any que sembla complicadet, l'any de la serp de fusta. No sé què collons vol dir exactament.
Exactament, però amb el del tram, amb totes les coses que estem veient cada dia, no estic massa optimista. A mi, entre això i les migranyes també em passa el mateix. No sé si això se'm solucionarà o si acabaré a terra com sempre. En qualsevol cas, que l'esport ens salvi. Xavier, tu i a mi, que l'esport ens salvi. Te n'anava a preguntar, és que...
El propòsit d'any nou per excel·lència és el de deixar de fumar, però això ens servirà per parlar una miqueta més en profunditat i també una miqueta més conscientment d'altres problemàtiques més importants, jo crec, que no pas tant el tabac. Per exemple, el tabac. Ara ja comencen les primeres frustracions. Ho he intentat, però no hi ha cap manera.
però ho estàs intentant, que això és el que hem parlat tot l'any passat, que havies de fer, que no és fàcil, no es consegueix a la primera, però que és una maniobra, és una estratègia que canvia molt la vida en el sentit de que millora la salut. Llavors et diré que una de les coses que s'ha de tenir molt clar és que moltes vegades té aquestes dificultats inicials, perquè hi ha dubtes, perquè no ho fem convençut, sinó que ho fem una mica contra cor, perquè ja hi ha una
una conscienciació que no és bo, però que no és allò que tinguem claríssimament, i que, a més, hi ha molta pressió per seguir fumant. O sigui, estem acostumats a, en aquell moment, que dius que m'ha passat qualsevol cosa, en ser un cigarro. Suposo que recordeu aquella famosa pel·lícula Terriza Cómo Puedes?
Doncs hi ha la conya del cap de la torre de control que va dient, un mal dia per deixar de fumar, un mal dia per deixar la cocaïna, un mal dia per deixar de desnifar cola. Tot el que li va malament és una excusa per tornar-hi. Ja ho has començat. Poc a poc, oi? Poc a poc vol dir.
Acceptant que estem davant d'una història que té contradiccions, que tu mateix ets el bomberopiròmano, el que pots apagar el foc i el que pots encendre, i llavors aquest és una mica el truc, el fet d'intentar guanyar el màxim de distància possible amb la substància,
Tenint en compte que hi ha el risc de la recaiguda, que és el que hem de treballar. I com deia Churchill, o li atribueixen a Churchill, deixar de veure és molt fàcil, ho he fet 50 vegades. O sigui que en principi és un repte. Jo sempre he dit el mateix, i és que els propòsits per l'any 2025,
Tens tot un any per fer-los, tampoc ho deixis tot pel dia 31, m'entens que et vull dir, però jo crec que també va a èpoques i és aquesta batalla que tampoc has d'agafar i de dir d'un dia per l'altre, que es pot fer així i seria el ideal, però que si no, no passa res, que es pot anar contemporitzant sempre i quan hi hagi una finalitat.
I que l'important és sobretot el resultat final. Si tu aconsegueixes estar 8 mesos sense fumar, aquests 8 mesos els has guanyat, encara que després hi tornis. Si has aconseguit unes quantes vegades al gimnàs, millor per tu. Si has après 3 paraules noves d'anglès, tot això també suma. Tots aquests propòsits en realitat serveixen per tenir un revulsiu, per fer aquesta mena de començament, d'embrenzida, per intentar alguna cosa que se suposa que ens millorarà.
Ara sí, entrem una miqueta més en matèria, t'ho dic perquè estem parlant d'addiccions. És un fet que ara mateix, i ho has dit fa una estona, i estic completament d'acord, costa molt viure, costa molt viure, costa molt sobreviure, i al final, una persona que té un forat, un tema no resolt, un problema que sembla abromador, al final, doncs, tira de válvules d'escapament, d'alguna altra manera. Jo crec que hem identificat
Abans de començar, dos grans problemes que estem tenint ara mateix de forma latent, i que també creixen constantment, que són l'alcoholisme i l'addicció a les drogues, principalment a la cocaïna. Sí, són els dos emergents en els tractaments, són les dues substàncies que ens fan més la punyeta.
Però és cert, això que comentem, en realitat són sistemes per escapar una mica de la realitat, i la realitat no és senzilla. Hi ha problemes reals, vull donar beudades a la portada del programa sobre l'emancipació dels joves, està sent absolutament impossible marxar de casa,
Tenir un projecte de vida, crear una família, si has de compartir pis amb 3 o 4 perquè si no no t'arriben els diners i malgrat que diuen que és el moment on tenim menja tur, etc. Doncs en realitat això no reflexa amb una facilitat per viure. Vivim un món molt hostil en aquest sentit i les drogues, no ho oblidem, són perilloses fonamentalment perquè són aquesta
válvula d'escape, aquest punt de negar la realitat, de suportar coses sense canviar-les, que això també ho hem de dir. No deixen de ser un pedàs, una manera d'amagar coses que el que hauríem de fer és solucionar-les, no deixar-les de banda.
i està molt a l'abast. Avui en dia és absolutament terrible la facilitat per accedir a qualsevol substància. Tothom coneix o sabria com buscar-se la vida en aquest aspecte i la conscienciació, totes les...
Les coses que s'han intentat perquè la gent faci reflexions en aquest sentit no és que caiguin amb l'oblit, no és que no funcionin, però estan una mica gastades. No li podem explicar a la gent que el cap de setmana no ha de sortir de festa perquè si tota la setmana està treballant com un burro i les opcions són petitetes i no tens grans alternatives, doncs clar, tothom voldria anar a esquiar, com fas tu.
o tothom voldria fer una sèrie de coses, però que no les podem fer, perquè és que no t'arriben els diners, no t'arriben per tot. Si has de destinar el 40 o el 50% del teu sou a pagar una habitació... Una habitació, ja vas dir bé. No un habitatge, una habitació.
Aquí està la diferència, perquè fins i tot si és casa teva ja et busques la vida, et compres un piano i aprens a tocar el piano. Però si és a casa d'un altre, el piano l'has de pactar. I no només el piano, sinó el que compres per la nevera, la neteja, tot això crea una sèrie de conflictes i crea una sèrie de...
de problemes que no hi haurien de ser si tinguéssim aquest espai propi. Llavors, aquest consum de drogues és aquesta demostració que la nostra societat és una societat estressada, una societat... No vull dir la paraula malalta, perquè no crec que sigui la que defineix, però és una situació que no hem resolt. O sigui, la nostra idea del benestar, la nostra idea que anàvem endavant,
que amb les tecnologies i amb aquestes coses les coses millorarien, de moment no s'està demostrant. A mi em recorda molt els països nòrdics, això. T'ho dic perquè segons quines zones tenen fama que el ritme nocturn sempre va condicionat i molt condicionat per les drogues. Jo un dia amb un amic meu comentàvem i dèiem com al final també era una societat que, per un tema de clima,
Clar, estaven obligats, o a casa o a la feina, de dilluns a divendres, per entendre'ns. O sigui, no hi havia aquest ambient d'anar a la terrassa i prendre't una cervesa o una coca cola, no podien fer això. Com que no podien fer això, de dilluns a divendres, primer que tenien unes cases precioses, totes amb un interiorisme exquisit, segon treballaven no sé quantes hores al dia, perquè clar, l'alternativa a això era anar-se'n a estirar el sofà.
Però després, el dia que sortíem de festa, era un descontrol a nivell de substàncies sense precedents. Llavors, no sé si és el paral·lelisme adequat. Mira, m'ho conec una mica perquè la meva dona és sueca. Per tant, he tingut l'oportunitat de fer una mica la comparativa des dels exemples pràctics.
I sí que és cert que d'allà vam importar un model, que és aquest consum desmesurat, aquesta idea que el dia que surts ho estripes tot. El que es diu el vinx consum, que és aquest consum de altes quantitats d'una substància, sigui alcohol, siguin drogues, en un temps curt. I són aquestes històries on veiem la gent absolutament del revés,
perquè havien sortit de festa i el dia que podien. El que passa és que això ho han anat igualant i ells ho han anat millorant en el sentit que aquest fenomen que l'han viscut uns anys abans que nosaltres l'han anat canviant perquè tenen aquestes possibilitats que no tenim aquí. Això de les cases precioses, això d'unes oportunitats o unes ajudes per emancipar-se, per tenir fills, coses que haurem de copiar.
La meva dona comparava quan estava embarassada amb una amiga seva i deia que aquí et donen quatre mesos de baixa maternal. En aquelles èpoques no hi havia baixa paternal com tenim ara, que ha sigut un avenç. En canvi, a Soècia tenies un any i mig de cobertura per poder criar la criatura. Això feia que tinguessis la possibilitat d'atrevir-te a tenir criatures amb edat joves.
El fet dels consums... Per exemple, allà és absolutament impensable que una persona agafi un cotxe en entorrada. Perquè hi havia aquelles coses que també a vegades feien aquí, on es sortejava qui no bevia aquell vespre, i aquest feia de conductor dels altres. Però agafar un cotxe begut...
a part de que és penalment molt més greu, qui ho acceptem? O sigui, acabem de veure un senador del PP que anava a 215 i ha entrat un any al carnet i prou. Hauria d'haver-hi unes coses... És que no està mal vist. Però no està mal vist. Si no et pillen en un control, ets l'amo. Doncs aquestes coses que tenen moltes repercussions, perquè, per exemple, avui surt al diari que hi ha un nou model per detectar l'alcohol, que no és l'alcolímetre de tota la vida,
i es comença a fer servir en període de proves perquè més del 50% dels accidents on hi ha víctimes mortals hi ha aquesta concomitància amb el fet d'haver begut. Això permet, sense haver de fer bufar una persona, inclús amb algú que està ferit greu, mesurar si ha begut o no ha begut i podria ser la causa de l'accident.
Són aquestes coses que ens hem de fer pensar. Evidentment sembla més fàcil comprar una droga que enfrontar-te a les teves neures, a les teves pors, a les teves insatisfaccions.
perquè una estona no penses però el no pensar no vol dir que el problema desapareixi i estem en aquesta guerra d'intentar aprendre a ser una mica més feliços. El que hauríem d'aprendre potser és que també la culpa o el problema que una persona caigui en una addicció no és tant de la persona
que prou motxilla deu portar a sobre, sinó que també una mirada al context. Una mica bastant i efecte. Sí, però hem de jugar amb el fet que aquest origen és probablement multifactorial, no li podem donar la culpa a ningú, i és una qüestió que és important, perquè jo fa 40 anys que treballo amb això.
I us puc dir que mai de la vida he conegut ningú que volgués voluntàriament estar enganxat en una substància. Ha sigut una casualitat i, de fet, hi ha molta gent que les prova i que no s'arriba a enganxar. Per tant, no li podem donar inclús ni la culpa a la substància en si mateixa. El que està clar...
és que tots aquests factors que incideixen en desenvolupar una addicció tenen que representar també el fet que toquem totes aquestes qüestions socials, que evidentment la persona que té un problema haurà de posar de la seva part per arreglar-lo,
però la nostra societat també ha d'evolucionar en el sentit de donar oportunitats, de crear condicions perquè la gent es pugui desenvolupar emocionalment, perquè tingui possibilitats també de si té un problema i ha caigut en aquesta història possibilitats de sortir-se'n.
assistència en moltes coses i som una societat fràgil. Molt dedicada a la imatge, molt fent coses que són absolutament a vegades aberrants i que no les critiquem. Tots aquests personatges masclistes que ara emergeixen per totes bandes estan creant un conflicte entre les dues mitjans de la població. Tots aquests personatges que es van tant de fer
el que els hi donen la gana, que les dones són tontes, que no sé què, que no sé quantos... Això està creant un caudo de cultiu també d'un conflicte que hauríem d'haver superat fa molt de temps. Jo ahir al vespre fent zapping, després de veure el Barça, vaig estar veient un rato l'Isla de les Tentacions.
Em va fer por. Realment, uns comentaris, una manera de presentar la relació entre homes i dones que feia molta por. I dius, ostres, potser el que s'acabi endrogant és el resultat final d'un funcionament que és trist, que és desesperant i que, a més, té aquesta repercussió, aquesta expansió per totes bandes.
Ja sé que tu i jo intentem sempre ser optimistes, però també realistes, però n'hi ha molta mala maror. A mi m'està costant. Aquest optimisme d'aquest any jo estic preocupat, perquè normalment jo soc d'aquests que començo l'any sempre dient, bueno, arreglarem el món i no sé què, aquest any sí.
Però aquest any em sembla especialment complicat. Ara també és cert que a vegades, per generar canvis, arribem en aquest moment extrem, en l'altra punta del pol, pensant que ja en tindrem prou i que això farà reaccionar. Doncs potser sí que estem arribant en aquest extrem, perquè jo no sé què més pot passar. Però bueno, si inclús tu estàs intentant deixar de fumar, jo haig de ser optimista, perquè l'any passat no volies fer-ho.
Jo he de dir una cosa que, i em sembla que això t'ho coneixes molt bé, i és que a vegades hem de tocar fons, però després tornar a aixecar el vol. Però no ho sé, això ja ho veurem, i afortunadament podrem tornar a parlar amb tu, Xavier, de quin dia sabíem que m'expliques. Xavier, moltíssimes gràcies. De vosaltres.
Vine, fora fa fred preparem-te, descansa l'ànima ferida i a cada llàgrima una corba en el camí.
Parles la claredat al teu mirar El nostre món damunt la taula hi ha molt d'amor i poques ganes d'arriscar I sé que algun moment serà tornar al teu carrer per saber que t'he trobat a faltar com la neu
Des d'aquella finestra mirava, cada dia esperant que tornarés. Partir fa menys mal per a qui se'n va. Seguirà, seguirà, seguirà. I a l'alba, marxar de nou, i així, i així serà. Voler esbogar meridians per tornar, i seguir el teu rastre de llum.
Passen les hores com passen els anys Hi ha molt de fum i poca flama Hi ha molt de joc i poques ganes de jugar
casa, feina i comptes corrents i una llista que no acaba sempre més i amb qui m'és igual i sé que algun moment serà tornar al teu carrer per saber que t'he trobat a faltar com la neu Més previstet no a la neu
És el que dius que visca a mi.
Des d'aquella finestra mirava, cada dia esperant que tornares. Partir fa menys mal, per aquí se'n va. Seguirà, seguirà, seguirà. I al alba, marxar de nou, i així, i així serà. Voler esbogar meridias per tornar, i seguir el teu rastre de llum.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.