Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I avui és dilluns, 2 de març del 2026. I sembla mentida que només portem dos mesos d'aquest any perquè Déu-n'hi-do el que ha donat de si. Obrim el tercer capítol, ja amb temperatures gairebé primaverals a Girona, potser no a primera hora, però si havent dinat. Perquè de llamentades, vent, rodalies i aiguats ja n'hem parlat prou, almenys per omplir el cupo aquest 2026.
Potser toca reenfocar cap a una primavera sempre fràgil, curta i que serveix també de preludir de dies que es fan llargs a l'aire lliure. Dies de festivals, dies de voltar i també d'excursions sense neu. Un mes de març que posarà el seu punt final amb la Setmana Santa i tot el que implica. El tret de sortir de la temporada i, novament, el debat sobre el turisme, la massificació i totes aquestes coses. Però seguirem preferint geure sota el sol amb un llibre i, si és vora al mar, millor encara.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I sembla mentida, perquè tot just acaba de sortir el sol i ja té la cadireta preparada per anar-se'n a la platja de Sant Martí d'Empúries. No sé si ha passat el dia, però n'estic segur que almenys a contemplar l'horitzó i tota la seva immensitat. El bo de l'Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Molt bon dia a tots i tots, home, i a més a més aquesta platgeta que tens l'horitzó i com allò, al final, veus l'escala, eh? Que és fantàstic això. Deixa-m'ho endevinar, allà on te van portar l'antorxa.
Normalment vaig a la primera platja Després hi ha la segona Que és on fa una mica La volteta I hi ha diguéssim La muralla romana Que està una mica amb ruïnes O port Port romana de l'època En qualsevol cas Senyor Vila
Bé, de dilluns, no? Jo el que he pogut veure és que aquest cap de setmana tot Catalunya ha estat de calçotada. No sé si és el seu cas o continua sent un rebel sense causa. No, la calçotada la vam fer la setmana passada. L'altra setmana. Ah, llavors és un avançat a la seva era. Però sí que és veritat que he vist moltes calçotades a l'Instagram. Totes. Totes. Jo, és que era al·lucinant. Entre això, una cosa i l'altra, jo anava veient calçot per aquí, calçot per allà. A part jo me l'he passat treballant aquest cap de setmana que jo anava veient Macau en Déu i jo sé aquesta gent. Vull dir, de veritat, vull dir... No ho sé.
No sé, no sé. Ara faltarà... Tu vas omplir el cupo o no? Perquè tu eres dos cols soltades màxim l'any. Com a molt dos. N'has fet una. Ara la segona l'estem... La segona és opcional. L'estem, allò, tantejant. Gestionant, tantejant. A veure... Tu ets gaire de romesco, però...
És que un calçot sol, si no hi fiques una mica de salsa, fa de mal menjar, eh? I no soc massa de calçots tampoc, eh? Com a molt. Quatre o cinc, com a molt, eh? Però això és una excepció gran, eh? Perquè els calçots són l'entrant, vull dir, tu te'n vas directament al plat principal, allò, un bo bistec, allà... Bueno, soc més de cosetes, allò, d'una mica un botifarró... De cosetes. De picar, no? Vull dir... I és com a bistecarant, també... Teníem un amic meu que quan anàvem a les barbacoes, saps què fèiem sempre? Agafava un tall de xoriço i li posàvem a la jaqueta.
I sempre arribava a casa amb un tall de carn a la butxaca de la jaqueta i li deia, ostres, Ivan, no el taparia una mica, perquè així està al qual. Home, sí, amb un tovalló. Ara m'imaginava allò del botíferro, pam, dins. No, que la jaqueta després era un cristo, eh? Però, bueno, sempre, clar, quan sempre faltava menjar, dèiem, l'Ivan se l'ha posat a la butxaca. Mira...
En qualsevol cas, senyor Vila. De tot en diuen amics. Exacte, de tot en diuen amics. Tenia amics per això. Però si t'explico... Si t'explico les que em fan a mi... Ja seria una altra història, això. En qualsevol cas. Avui, Arnau Vila, parlarem d'una efemèride, d'un aniversari 75è aniversari, ni més ni menys, d'ENIER, de l'empresa Reiner S.A., que en parlarem ara d'aquí uns instants amb el seu gerent, Fran González. Tot això ens portarà fins pràcticament al punt de dos quarts de 12 del matí, on avui
parlarem àmpliament del nou disc d'Alba Careta, que també torna a reivindicar la música instrumental del nostre país, especialment amb tocs de jazz, i ho farà també avui per començar la setmana en aquest dilluns a vegades turbulent que tenim a Girona FM. En qualsevol cas, senyor Vila, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí. Comencem!
I avui obrim amb l'empresa Reiner S.A., en aquest cas amb la seva pròpia marca, Enie. Celebra aquest any el seu 75è aniversari, consolidada com una de les companyies referents en solucions d'elevació i també d'accessibilitat per poder fer precisament el repàs de tots aquests 75 anys. Em sembla que no hi era, però ens ho pot explicar igualment. El Frank González, ell és el gerent d'Enie, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia, Seid, moltes gràcies. Fa 75 anys no hi eres pas, eh? No hi era pas, no. Però tu saps la història, no? Espero. T'anava a dir, primer de tot, quina és la clau de que una empresa pugui arribar a aquesta xifra? Doncs la clau de qualsevol empresa, és a dir, que al final que sigui útil pels seus clients, que amb aquesta motivació de donar solucions, com deia, d'accessibilitat als nostres clients, i solucions d'elevació. Per tant, tenir un bon producte i tenir una bona atenció al client i bon...
servei el client en quant a manteniments, reparacions i fidelitat de clients. Jo crec que ara mateix una de les coses que més es valoren en el sector empresarial, sens dubte, és la trajectòria. T'ho dic perquè en uns temps on estem tots molt acostumats a escoltar start-ups, intel·ligències artificials i totes aquestes coses...
No sé si una empresa que suma més de 50 o 75 anys, vull dir, després, també té un plus a nivell de reconeixement. Sí, té un plus en quant a reconeixement en quant a finançament, però d'alguna manera nosaltres afortunadament cobrim la nostra necessitat amb recursos propis i és més una trajectòria de fidelitat del client i de fer les coses bé però a poc a poc, perquè al final és una empresa que...
Som referents a la província de Girona, diria Catalunya, tenim delegacions fora, Levante i Mallorca, però principalment el que fem és cuidar molt el nostre client, cuidar molt el nostre producte i ser diferencials en quant a l'adaptació al nostre client. Per tant, el nostre fet diferencial és que ens adaptem al client
No tenim grans creixements ni grans volums perquè al final nosaltres, com has comentat, som fabricants. Per tant, el procés de fabricació del món industrial, el nostre entendre o la nostra manera de veure-ho és que necessitem créixer paulativament perquè necessitem dimensionar recursos de persones, principalment, per adaptar-nos a la necessitat del nostre client. Per tant, la capacitat de produir, però sobretot també de fer un bon servei de postventa. Per tant,
El nostre client requereix, tenim atencions de 24 hores, perquè la nostra màquina la requereix per coses bàsiques i vitals, de desplaçar-se, de poder sortir de casa, i si no podem atendre aquest servei post-venda, nosaltres no tindria sentit la nostra empresa, perquè nosaltres no només ens dediquem a fabricar i a vendre, sinó sobretot a fidelitat i tenir aquesta relació de llarg termini, que en el nostre cas la paraula llarg termini
pren unes dimensions molt rellevants, perquè al final estem complint els 75 anys, com anticipaves, però sobretot aquesta fidelitat en el temps. Llavors, donar resposta a les exigències del client ens requereix uns esforços en quant a recursos importants i, per tant, tots els creixements que fem els fem de manera progressiva i diria que sigui conservadora, que avui per avui no és un valor que sigui excels de cares al mercat, però...
Però és molt de fer bé les coses, però fer-les a poc a poc. Aquesta voluntat de millora continua, però a poc a poc. T'anava a dir, és una història que va començar l'any 1951, si no m'equivoco, en el sector agrícola i remader. Correcte, érem representants. De fet, el nom de Reine són representacions d'explotacions industrials nacionals i estrangeres. Per tant, érem distribuïdors de producció agrícola, de maquinària agrícola i de maquinària industrial.
i hem anat evolucionant respecte d'això. És el que t'anava a dir, i llavors és quan als anys 90 hi ha un gir per entendre'ns cap al sector de l'elevació. Correcte, i diríem que vam començar fins i tot en el món de l'elevació de maquinària, per tant sí que venia derivat d'aquí, perquè sí que teníem alguns dampers, algunes representacions industrials que permetien elevacions, i vam decidir integrar-ho dintre del procés productiu, no només la distribució, sinó la fabricació de la producció pròpia.
Per tant, vam començar amb maquinària industrial, amb elevació industrial, que som un dels referents, diria que aquí a Catalunya, perquè al final és un producte que fa més de 30 anys que estem desenvolupant, i en paral·lel també es va introduir l'elevació de persones. Per tant, el nostre segment de mercat, el nostre target de mercat, per dir-ho en paraules actuals, és més els elevadors de particulars,
que són de baixa velocitat que això és un tema més tècnic però que entenguem que d'alguna manera som competitius perquè ens adaptem estrictament al client els nostres requisits legals respecte a l'elevació, respecte als ascensors és parcialment diferent i ens permet adaptar màquines amb unes dimensions molt reduïdes i uns requisits de muntatge molt simplificats que s'adapten a qualsevol particular Parleu molt de capacitat de reinventar-se no sé si va implícit això en la vostra veïna
És implícit en el sector industrial, per dir-ho d'alguna manera. No ens ho faria només únic nostre. Evidentment, necessitem ser innovadors i millorar el producte perquè hem d'adaptar el nostre producte a les necessitats del mercat i a les especificacions del mercat. Jo deia que nosaltres ens adaptem al client...
però al final també hem d'oferir innovacions tecnològiques en contra dels nostres elements. Teniu, és el que em comentaves abans, on teniu delegacions vosaltres? Sí, nosaltres, per volum d'empreses som uns 60 treballadors, dels quals quasi 50 som aquí a Girona, estem a Sarrià de Ter, des de fa més de 30 anys.
Llavors tenim delegacions a Levante, que ara descobrim tot València i tot Alacant, per això amplifiquem el terme de Levante, perquè tenim gent treballant a Alicante i a València, i llavors tenim una delegació pròpia també a Mallorca. També tenim distribuïdors, al final nosaltres com a estratègia comercial nostra entenem que
Aquest esperit de fidelitat del client requereix conèixer el producte, saber-lo tractar i fer un manteniment. Si no som capaços de transmetre els coneixements que hem desenvolupat el producte i les característiques del mateix producte perquè per això és propi,
la nostra capacitat comercial queda molt minvada. Per tant, tenim amb aquesta rel també de molta trajectòria distribuïdors que són pràcticament exclusius del nostre producte i per tant tenen molta trajectòria. Tenim a Ciudad Real, tenim a Tarragona, però necessitem aquesta fidelitat del distribuïdor. No és un producte que entenem que tu puguis comprar i vendre i oblidar-te'n, sinó que realment nosaltres...
El valor afegit que tenim és que tenim capacitat d'adaptar el client al producte, però també la resolució d'incidències i d'avaries sobre el producte. Fabriqueu aquí a Sarriada? Correcte, sí. Tota la fabricació la fem aquí a Girona. Això és un plus o a vegades és un hàndicap? És un plus molt important des de l'aspecte de la valoració del client, que al final...
Com tothom tenim necessitat de corregir alguna cosa o de modificar alguna cosa o de subsanar algun defecte que pugui tenir la màquina, però la capacitat de resposta que et dona tenir la fàbrica
prop del client, conèixer de primera mà la deficiència que pugui donar-se o l'avaria o la incidència que hagi tingut i donar aquesta resposta en quant a la fabricació de qualsevol element de l'ascensor, del motocàrregues, del producte que toqui, això té un plus comercial molt rellevant, perquè al final és la fidelitat del client de dir, escolta, es pot espatllar, pot haver hagut un accident o hem tingut un cop, és a dir, incidències n'hi ha i són normals, però la capacitat de donar resposta ràpid
i a prop de cares del client, això és molt rellevant. I això ho valora molt els nostres clients. No es podria entendre l'empresa deslocalitzada, per entendre'ns? En aquest sentit, no.
No, i de fet és el que et deia, si no coneixem el producte, la capacitat comercial que tenim és menor. El hàndicap, la part bona és aquesta fidelitat del client i aquesta capacitat de resposta. La part no tan bona és que qualsevol creixement requereix reestructurar d'alguna manera les dimensions dels recursos de les persones, des de la nau hasta les persones, per poder donar resposta a aquests creixements comercials que en algun moment hem anat tinguent.
Mira, jo crec que coincidirem tots dient que Girona ara mateix té un boom econòmic des de fa uns anys. No sé si vosaltres, des del sector empresarial en aquest sentit, també noteu aquest auge de l'economia gironina, vull dir, si això també ajuda que tothom remi cap endavant.
Jo et diria que nosaltres ens sentim molt afiliats al sector industrial. Llavors aquesta expectativa de creixement o aquesta expectativa de boom té més a veure amb un boom turístic o d'una demanda del sector de la construcció, i nosaltres en aquest costat que hi ha una part de finestra d'oportunitat comercial, escolta, nosaltres fem elevadors per cases particulars, per gent que tingui una segona residència que necessiti una necessitat d'accessibilitat o d'elevació, per tant això és una finestra d'oportunitat,
Però el sector industrial té aquest ADN que deies tu, de més llarg termini, de creixements més sostinguts perquè requerim reestructurar tota l'empresa per abordar aquests creixements. I d'alguna manera la conseqüència d'aquest boom en el sector de la construcció ens ha penalitzat
No en quant a la venda, però a vegades sí en l'execució. Per què? Perquè hi ha una falta de mà d'obra bastant rellevant en els sectors adjacents, on a nosaltres és una part del nostre segment econòmic. Per tant, si no hi ha el paleta que pugui fer acabar l'obra, que pugui executar els requisits tècnics de la instal·lació, nosaltres no podem anar a executar la venda. Per tant, sí que hi ha un boom en quant al sector de la construcció de demandes de segones residències, de...
tota la costa és un segment que ens ha generat un volum de negoci important, i diria que és equiparable, perquè al final són dues delegacions que també coincideixen amb aquest boom turístic, com València, tota la part de l'Ecan, no cal dir-ho, a Mallorca. Per tant, aquest boom turístic s'ha traduït en una necessitat del sector de la construcció,
amb la penalització que no hi ha tots els recursos productius, no hi ha persones, en aquest cas, que puguin executar. Això ens dilata, d'alguna manera, el temps d'execució de moltes màquines. Ara parlaves de la falta de mà d'obra, no sé si vosaltres, t'ho dic perquè sempre que parlo amb empresaris, la falta de talent, i t'ho diu un ex-enginyer industrial. En busquem, permanentment. És a dir, al final nosaltres també tenim unes certes especificacions,
en quant a la necessitat de formar talent. Al final el talent nosaltres com a empresa i el que deies, quin és el nostre valor? El nostre valor és ser una empresa atractiva per portar aquest talent a les províncies de Girona. Jo crec que això és una cosa que hem de fer notar d'alguna manera. És una empresa que atrau a 60 professionals durant aquests 75 anys i que encara a dia d'avui és un sector o una empresa que és prou atractiva per captar aquest talent.
No és només la captació, sinó per nosaltres també són fidelitzacions de llarg termini perquè requereixen, nosaltres els operaris que tenim, que podria ser on tenim més necessitat, a nivell de fàbrica, tant a nivell de fàbrica com a nivell de postventa, requereixen un nivell de formació de la part mecànica, de la part elèctrica, és a dir, un ascensor, tot i que diguem que són un elevador i que és relativament senzill, etcètera, que al final són un producte propi
i el treballem perquè sigui relativament fàcil d'instal·lar i que sigui fàcil de maniobrar, requereix uns coneixements tècnics rellevants en quant a la calibració, en que no faci salts, és a dir, requereix coneixements mecànics, d'un operari de fer la instal·lació mecànica, però sobretot uns coneixements tecnològics elèctrics, que des d'enginyer industrial necessitem enginyers elèctrics per poder, diguéssim, solucionar qualsevol incidència de la part elèctrica dels ascensors. Per tant,
Per nosaltres és encara més agreujat perquè no només necessitem personal, sinó que necessitem personal qualificat. Llavors, en aquest sentit, arrel que som una empresa relativament gran en quant a mides de Girona i en quant a volum de persones, la nostra estratègia aquí és formar-los. Per tant, estem vinculats amb el col·legi de Metell Girona, els entrem en pràctiques, els formem, els fidelitzem.
I amb això els anem capacitant per poder donar resposta a les nostres necessitats. De fet, Fran, vull dir, tot això cristal·litza en un llibre, si no m'equivoco, que heu editat per aquest 75è aniversari. No sé si podem trobar realment més una història cronològica del que ha anat passant o és una radiografia real de l'empresa?
És una història cronològica, perquè al final el que tu deies és un moment que amb els 75 anys ens ha permès aquest any afrontar-lo, com dius, escolta, frenem, aturem aquesta dinàmica de negoci, de vendre, d'innovar, de millorar el nostre producte, però també...
Celebrem que hem arribat fins aquí, és la tercera generació de socis. Per tant, és una visió familiar, efectiva, sobre per què som aquí i qui som gràcies al que s'ha anat desenvolupant durant aquests 75 anys. Per tant, veurem una reina en aquest costat. La nostra marca comercial és Enir Lift, és a dir, estem...
focalitzats en aquesta part d'elevacions i de muntacàrregues, però històricament Reina ha sigut una empresa amb molta caliu a Girona, molta solera, per dir-ho bonament en castellà. I per tant el llibre vol recollir totes aquestes aportacions de totes les persones vinculades. I quan diem persones...
Parlem des dels fundadors, els socis, els hereus, els socis actuals, els consellers i sobretot els treballadors. Al final és una història de persones i una història d'èxit de les persones vinculades a un projecte i que aquest projecte, com hi ha hagut metamorfosis del projecte, llavors ha anat evolucionant de tal manera que...
Hem mantingut aquest esperit d'innovació, millora i visió de llarg termini i sobretot tots aquells professionals que ens hem afiliat en el projecte, jo al capdavant però 60 famílies a darrere meu,
i il·lusionats amb un projecte amb tanta solera i amb tanta trajectòria a les províncies de Girona, en aquest cas també a Levante i Mallorca, però sobretot és un segment que des del punt de vista individual, et diré, o que fins i tot és una cosa que compartíem amb persones fa poc, que és una empresa que és prou atractiva perquè té molts components que siguin atractius. És a dir, nosaltres com a professionals...
A part de millorar un negoci, buscar un compte de explotacions i anar a fer un seguiment, no som aliens a la necessitat de tenir un resultat i tenir un benefici, tenir un retorn sobre els accionistes, etc. Però sobretot el fet de dedicar moltes hores a la feina, 40 hores setmanals com a mínim, en molts casos. Com a mínim, ja vol dir molt bé.
sobretot la nostra feina té un sentit, té un sentit de creativitat, de millora, d'innovació i té un sentit d'haver públic, de servei al ciutadà, de dir nosaltres facilitem la vida als nostres clients perquè tinguin una vida més còmoda, més accessible i que puguin gaudir de desplaçaments que no tindrien sense la nostra aportació. Per tant, això...
fa que no només hi hagi un retorn econòmic, un objectiu empresarial com a tal, sinó també una contribució al nostre territori. I ara has començat, de fet, parlant de Caliu, em sembla que el mateix Caliu que tindreu aquest pròxim dia 6 de març, que voleu fer un acte, eh? Correcte. El divendres tenim un acte on...
on hem convidat, evidentment, tots els treballadors, però també tots els col·laboradors, socis, i tindrem la sort de tenir la consellera Silvia Panegui, que sempre que pot parlar, se'ns apropa i ens vindrà a compartir aquest acte amb nosaltres, que és molt important.
Doncs mira, 75 anys d'història, en aquest cas d'Enier, bueno, no, perdona, d'Enier, però és que després l'empresa és Reine S.A. Correcte. Fran González, moltíssimes gràcies. Escolta, t'anava a dir, a veure si ens veiem pel centenari, però això voldrà dir que tu encara hi ets jo, també. Però ja ho trobaríem, no? Ja ho trobaríem. De moment, primer aquest dia 6 d'Ares. Correcte.
On ho celebreu, allà, a les instal·lacions, no? No, no, no. Fem un acte massolar. Ah, molt bé. Farem un col·loqui, farem presentació del llibre formalment i les intervencions del Consell, del gerent sortint, que tu has dit, jo fa poc qui soc, d'alguna manera, per tant...
És una incorporació nova, però farem una ullada en aquests 75 anys i sobretot compartir-ho amb treballadors i col·laboradors. Aviat és dit, 75 anys. Perfecte. Fran González, moltíssimes gràcies per aquesta toneta. Gràcies a vosaltres per aquesta oportunitat de compartir la nostra trajectòria amb els vostres ullents. Molt agraït.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I ja comencem a escoltar de fons elles, que és el títol que ens serveix per presentar avui, Panical. En aquest cas és el disc de l'Alba Careta, el seu quart àlbum, que en aquest cas ens deixa un treball que transforma també el llegat cultural en motor creatiu i que consolida també la seva veu com una de les més destacades del nostre jazz. Un disc inspirat en la terra, en les arrels...
i també per què no dir-ho en referents femenins que han crescut en sols aspres, com per exemple el panical. En aquest cas, Alba Careta, bon dia i bona hora. Bon dia, moltes gràcies, encantada de ser aquí. M'encanta perquè és que té tantes arestes aquest disc, vull dir que ja... Es nota, es nota. Hombre, t'anava a dir, primer de tot, què significa panical en català?
Mira, Panical és un tipus de cart. Us n'he portat un aquí, perquè us conxiu a l'estudi. Deu alerta. Doncs el Panical, en concret el Silvestre, és un tipus de cart que jo m'hi entrebanco quan surto de casa. En tenim moltíssims, moltíssims. I volia dedicar aquest disc als cards, perquè el card sempre s'ha considerat una flor lletja, no? Ser un cardo és ser una persona lletja, hi ha aquesta expressió que diem.
I per mi els cards no són lletjos, simplement són diferents, tenen espines, punxes, són difícils d'agafar, no són tendres com una flor, potser, però clar, són bonics de la seva manera, el que passa és que són indomables, costen de ser agafats.
Llavors amb aquesta idea he dedicat el disc a totes les dones indomables que m'inspiren i que punxen i que fan el seu camí i que tiren endavant amb les seves idees, encara que a vegades vagin en contra d'aquest món que ens envolta, no? Però la idea és d'estar inspirat en aquest penical. En quin moment vas agafar inspirar-te en aquest fil argumental del disc?
Bé, jo sempre estic com... Els discos que faig sempre van molt destinats cap a la natura, m'inspira molt, també perquè crec que anem tots a un ritme tan exagerat, anem tan ràpid, i la natura és l'única cosa que em quedo mirant i dic, ostres, és que tens raó, no? Tot va a un ritme que no és el que hauria d'anar, fa milions d'anys que no anem a aquest ritme i ara ens ho hem inventat així i de cop la cosa funciona diferent.
I és com que m'inspira aquesta calma i aquest tempo. I penso que si tots anéssim una mica més relaxats i penséssim una mica més les coses i ho féssim tot amb una miqueta més d'amor i carinyo, el m'ho aniria millor, perquè la veritat és que estem en un moment desastrós humanament i penso que val la pena recórrer la natura per arreglar-ho una miqueta. Ara parlaves de referents femenins. Quins són els teus per aquest disc?
Mira, per aquest disc tenia ganes d'homenatjar les dones de la nova cançó, perquè sempre poso versions, jo soc trompetista i faig música instrumental, i per posar coses vocals sempre he posat versions de la nova cançó als meus discos, però sempre nois, o homes, o vaja, no?
perquè sempre han sigut la majoria. Doncs he fet una mica de treball, no necessàriament d'investigació, però sí d'escoltar-me moltes més dones de les que estava escoltant abans. I en aquest cas, doncs, he posat una versió de Nosaltres les dones, que és un poema de l'Edith Sodera Gran, una poetessa finlandesa, que va versionar la Maria del Mar Bonet, juntament amb la Tara Rosas.
També una versió del matec de Georges Mostaquí que cantava la Marina Rossell que ha sonat molts cops a casa meva quan jo era petita. I també he volgut fer un homenatge a Teresa Rebull. En aquest cas ho he fet a través del poema de Liliana perquè vaig trobar una versió...
que la Tres Rebull feia del poema Dona d'Aigua i em va encantar perquè la cantava sola a l'escenari, a capela i vaig pensar, ostres, ser una dona en el món de la indústria musical que ara ja ho anem compensant però en el moment de la nova cançó hi havia molts homes
I sortir sola i cantar això és un acte de valentia. Ole, tu, Teresa Rebull? I vaig buscar dones d'aigua de l'imaginari català i vaig trobar la Liliana de Pèles Mestres i l'he versionat a du amb la bateria una mica com acompanyant aquesta veu a capela.
Jo a la introducció he posat veu, però perquè també crec que la música instrumental té la seva veu, llavors no sé si a vegades també costa que aquesta veu quedi, com ho podríem dir, compensada respecte a la veu tradicional, per entendre'ns.
Sí, jo crec que és tan diferent i estem tan acostumats a escoltar música vocal que crec que la música instrumental està quedant com en un segon terme i penso que hauria de ser al revés perquè la música instrumental ens dona peu a imaginar i a volar, no? Jo tinc aquests temes que escoltarem, que esteu escoltant de fons.
i per mi són clarament destinats a unes emocions, a unes persones, a unes temàtiques, però de cop algú ho pot escoltar i dir-me, però què dius, si per mi és completament al revés o m'inspira en un altre matís, i crec que això és el bonic, que jo escrit per una cosa, però que la gent arrel d'això porti a imaginar que crec que cada cop ho fem menys, ens ho donen tot tan mastegat, aquestes cançons, totes amb unes sonoritats tan concretes ara mateix en el mainstream, que...
Si ens donéssim una mica més d'espai i, clar, sense una lletra que ens digui de què va la cançó, doncs penso que és bonic, també. Ja sé que podré notar en tu, però sí que no sé si la resta d'artistes s'estan animant cada vegada més a fer més música instrumental.
Jo espero que sí, espero que sí. Clar, el que em sona a mi més a la ràdio, quan em pujo al cotxe, sempre és música vocal mainstream, no? Però sí que clar, en el món del jazz, per exemple, hi ha moltíssima música instrumental i molt diferent, molt diversa i bonica tota la seva manera, no?
I, clar, pensa en totes les etapes del jazz, perquè al final el jazz és un gènere mutant, que durant tots els anys que hem tingut el jazz ha anat canviant molt i tu, depèn del que t'agradi més, pots escoltar el jazz d'una etapa, d'un cert estil o d'un altre. I sempre hi ha hagut jazz vocal, però sobretot instrumental.
El jazz implica improvisació, no sé si tu a l'hora de composar, per exemple, fa servir molt la carta d'anar improvisant i a partir d'aquí, ostres, doncs mira, trobo aquesta sonoritat o no? Ets molt premeditada en aquest sentit.
No, no, no, no sóc premeditada, eh? Em deixo fluir molt. Tu vas fent. A veure, a veure, a veure, ja vaig fent. Clar, clar, som molts anys de picar pedra i d'estudiar molt, perquè ara, clar, representa que tinc tot el coneixement a dintre i per mi ara deixar sortir tot això és relativament fàcil.
I també, a part d'això, el que faig quan vull fer un disc, sé quines sonoritats hi vull posar, que m'identifiquen, i és com que nodreixo la meva escolta. Dic, vale, doncs m'encanta aquest disc del Shai Maestro, Aaron Parks, Tiran Hamasian, normalment són pianistes, i que m'agrada molt la sonoritat que tenen, i deixo que aquesta música entri en el meu sistema i després surti de la manera que jo mateixa l'he paguit.
I intento que sigui natural i també que sigui molt la primera sensació, la primera intuïció normalment és la bona. Llavors, si m'agrada el que he improvisat o el que he escrit o l'error de cors que he fet, ja intento guardar-la per sempre. De manera que no cal anar a modificar-nos coses, simplement seran diferents, no seran ni millors ni pitjors, simplement diferents. I confio molt en això, en les primeres tomes, la primera intuïció, la primera reacció i intento que sigui la bona.
Ets animal d'estudi o de directe? De directe 100%. Clar, el disc per mi ha sigut com retratar una foto de com la música està en aquell moment, perquè sempre canviarà. La música és això, és mutant, és estar viva, i més el jazz amb el que improvisem. Jo sí que els he escrit les melodies, els temes, la roda de cors...
però dono peu a que tothom de la banda jugui i que tothom aporti de la seva personalitat. Llavors, els temes van creixent durant les gires i molts canvien moltíssim des que vam començar la gira fins que acaben. I ara simplement el disc és tocar les cançons, gravar-les, perquè l'indústria així ho demana, no?, de tenir un disc i de poder-lo presentar i de poder fer concerts.
però per mi sempre és un pretext fer un disc, per mi el que m'agrada és el directe, estar amb el públic, poder tocar amb els músics, això és el que m'agrada més. Com de diferent és l'alba careta d'aquest disc respecte a la que va començar? Ui, ui, molt diferent, abismalment. Ni millor ni pitjor, diferent. Diferent, i tant, i tant. Sí que conservo la meva essència...
que trobo que soc molt enèrgica, no sé, molt intuïtiva, però em deixo ajudar més. En aquest disc tinc la sort que per primer cop he treballat amb un productor musical, que això no ho havia fet mai, ell és en Xai Maestro, que és un dels pianistes més importants ara mateix de l'escena jazzística mundial, quasi bé podem dir,
I tenim la sort que està vivint aquí a Catalunya i m'ha ajudat en el procés d'assajos, de modificar una miqueta els temes també per arribar encara més fàcilment a les emocions que jo vull arribar i amb altres idees que jo no hi arribaria sola. Doncs tenir-lo a ell m'ha anat molt bé a l'estudi també, ha participat activament en la sessió d'estudi.
I clar, tinc un equip més gran de cop, em deixo ajudar més, tinc moltes més opinions i amb això em canvia moltíssim el resultat i m'agrada perquè si no els anteriors discurs on m'ho he fet jo tot sola, ostres, és una càrrega molt gran. Fer un disc crec que la gent no s'imagina la feina que comporta, o sigui, és un procés d'un any
En el meu cas hi ha gent que tenen processos llarguíssims de discos. Jo, perquè és això, no vull passar-me el temps gravant, vull passar-me el temps tocant. Llavors per mi l'important és el directe, però clar, és una inversió de temps, de diners i d'energia molt gran.
Et va costar gaire delegar aquesta primera vegada de forma heavy, per entendre? Sí, molt, molt, perquè és com que tinc unes idees intuïtives molt clares, no? És com, no sé per què aprovo això així, i això m'identifica, per tant, ho faig així. I clar, per primer cop, tenir algú que et decideix, tant musicalment, però també de disseny, de la roba, com...
tenir opinions de gent que et fa arribar més lluny i dius, ostres, potser jo no hauria fet així però aneu a veure què passa potser m'acabo sentint identificada amb això que jo sola no hi arribaria fins aquí i després si veig que no, dic, bueno, mira, m'he equivocat no passa res
Però crec que si no faig aquests passos i no provo de confiar en altra gent i en altres criteris, jo tampoc podré evolucionar tant, no? I m'agrada molt aquest disc en aquest sentit, perquè, per exemple, imagina't, jo mai hauria posat una foto meva a la portada del disc, i ara hi és, no? I m'està costant veure-m'hi, dic, ostres, això no sóc jo, no? I dic, bueno, però no passa res, és una decisió, m'aniré acostumant, si no m'agrada, al pròxim no l'hi posaré, i ja està.
Com musicalment també, jo tenia molt clar que hi havia temes, que els volia així, segur, va venint xai, els va tocar d'una altra manera, que m'encantava molt més, i vaig dir, ostres, clar, és que podem anar a altres llocs igual de bonics, igual de vàlids. És el que més t'ha sorprès, per exemple, d'aquest procés, o t'has emportat alguna altra sorpresa en aquest sentit?
No, jo crec que és aquesta sorpresa més positiva, d'arribar a altres llocs. També perquè, clar, o sigui, delego però acabo decidint jo, òbviament, perquè és el meu projecte i porta el meu nom.
però el fet de veure la gent que creuen en mi, que creuen en el meu projecte, no? No tenia la sensació d'estar sola, perquè sí que tinc un equipet, no tinc sort de tenir les managers de diaspora col·lapse, segell microscòpica, em recolzen moltíssim, però, clar, tenir gent artista aportant artísticament el meu projecte, això no ho havia tingut mai. I, ostres, Alba, o sigui...
feien una mica més gran del que jo em crec aquesta cosa del síndrome de l'impostor, de l'artista aquest que sempre ens fem més petits i gent que m'ajudi a créixer una mica en aquest sentit no, no, és que clar, el que fas, ostres, ja tens una trajectòria, ja estàs tocant molt i m'ha anat bé tenir gent que m'ho vagi recordant això també Escolta'm una cosa, tot això després traduït al directe com ho faràs? T'ho dic perquè vaja, entenc que és un disc completament concebut també, després com portar-lo a la performance
No és tan difícil, eh? El ser un disc de jazz, clar, no... La producció musical no em referia a afegir coses, simplement és com modificar les partitures, perquè al final hem gravat els 5 músics, que estarem els 5 a l'escenari. Són les mateixes capes, per entendre'ns.
Exacte, llavors és simplement modificar petites coses perquè a nosaltres ens sigui més còmode tocar-ho al directe però clar, també està tot molt fet a mi, el Xai no em farà tocar mai res que no sigui jo el que no pugui fer en un directe i a la resta de músics igual i per això és relativament fàcil de portar al directe, de fet en tenim moltes ganes perquè és música nova amb el disc anterior vam fer gairebé uns 60 concerts amb Teia Déu-n'hi-do
Sí, són moltíssims. Molts? Són molts, per ser un grup de jazz estic molt contenta. I per no ser un grup de jazz també, eh? Carai! Sí, sí, amb 3 anys. Que bé. I, clar, de cop renovar el repertori, aire fresc, música fresca, ens ve moltíssim de gust. I amb ganes d'experimentar també aquesta música i trobar-li els secrets i l'evolució. Gaire de parlar amb el públic de cançó, cançó o què?
sí, la veritat no, no, m'agrada perquè clar, a vegades el jazz pot ser una mica dens per a algú que no l'entén llavors sí que he trobat durant aquests anys que ja hem anat fent bastants concerts explicar-los de què van les cançons o donar-los un moment de treva de dir, ostres, hem fet un tema potser una mica llarg i una mica dens instrumental doncs us explico de què ha anat sí que és veritat que canto molt en els directes perquè trobo que és una manera fàcil de connectar
perquè trobo que al públic català sí que hi ha molts malòmens de jazz però hi ha molta gent que no està acostumada a escoltar jazz i m'agrada que se sentin còmode als meus concerts i a mi m'encanta cantar també, vull dir que és un win-win com aquell que diu i m'agrada molt també explicar de què van les cançons i que després dels concerts ve gent i em diu però què dius aquest tema has explicat això i a mi per exemple el tema diluvi
Quan l'estàvem provant va venir una amiga meva i em diu, ostres, és que això és una tempesta de sorra, no té aigua això, té sorra. I dic, fantàstic. És que la gent es queixa per a vici també. No, però és com més una aportació de dir, mira, m'agrada perquè m'he imaginat això diferent, no? I m'agrada que passi això també. I forma part també de la performance una mica d'aquells sàpiguen que m'imagino quan jo toco el que toco.
T'anava a dir, presentacions que tenim del disc pròximament? Mira, començarem a l'abril, on vam fer granollers, i ara farem el 18 d'abril... Cornellà? Correcte, Cornellà de l'obrat, i el 19 al Canà. De moment tenim aquestes, passarem per Pakistà també. Què dius ara? Molt fort, molt fort. Pakistà, però... Pakistà en Pallar Jussà o Pakistà en... No, no, a l'altra punta, a l'altra punta. Què dius ara? D'on t'ha sortit això?
Doncs, clar, portem molts anys picant pedra, les managers tenien contacte, i sí que tenim ganes una mica d'anar més a fora amb aquest disc. El teu i el disc anterior ens vam quedar bastant per aquí a Catalunya, també vam fer una mica a Europa i així, però tenim moltes ganes de portar-lo fora, i clar, hem picat molta pedra també, hem anat a moltes fires, a molts showcases, a presentar el disc amb promotors diferents de tot el món, vaja...
I al final és anar trucant portes i anar intentant i per mi portar el meu repertori i sobretot la música catalana de la nova cançó i la llengua catalana arreu del món em fa molt feliç.
Doncs escolta'm una cosa, marxem escoltant Panical, en aquest cas d'Alba Careta, que et toqui també tocar per aquí a Girona. Ai, espero que sí. Estigueu al lloro, aniré posant tots els concerts a albacareta.com. Home, t'anava a dir, si amb l'altre ja vau fer 60 concerts, seria molt mala sort que no toquéssiu per aquí a Girona, però bueno, ja ho trobarem. Sempre passarem per Girona. Si no, ja ho trobarem. I tant, i tant. Alba Careta, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, que vagi molt i molt bé. Fins aviat.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Sóc el fill d'un home senzill que dormia coloms amb la mà. Titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant. Capità del silenci quan toca la mesura perfecta i la puntualitat. Escrivar de paraules senzilles els mots encreuats.
Quarts de sis ja som a la platja i sembla que tot prepara. Els senyors, el vestit vermell i els nuys que vénen de franc. Un pintor de silenci tranquil parla de l'ell somriure que avui té la llum. I la sèria que espera pacient com ho fa de cul.
Dimarts de primavera, a la riba d'ultramar, on no paren les sirenes. Benvinguts al cel més alt, que han vist mai les nostres ceres. Canto peces d'un jubat, que aquí on em veieu jo sóc el senyor que aguanta per aigua.
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Circa La Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges de 9 a 10 del matí.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Només te puc dir que no sé qui sóc, però quan hi és jo sé que no, que no m'interessa en la guerra i la fam, que no m'interessa saber el que fan, que no m'ensenyaran a saber com ets tu.
que no tenc respostes per homes igual. Ara surt tot i esclata a l'aire, només un minut, tot pot acabar quan acabi de ploure.
El cel és una ferida que també se pot curar. El cel és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.