Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ted. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres, 13 de novembre de 2024. Riure per no plorar. Ens hem despertat avui amb unes imatges d'una televisió argentina que han patinat bastant fort. Una televisió argentina il·lustrant l'aigua de Cadaqués inventant-se una imatge de l'Unyà de Girona inundat i ple de cotxes. El podeu veure a Twitter, aquella eina que a vegades carrega el diable. Més enllà de l'anècdota, com també com d'important és estar ben informat de les coses i mesurar les dietes mediàtiques.
El que ens queda també més a prop, les coses com són, és la sala a la Mirona, on ahir vam poder gaudir d'un tros de concert en format menú degustació. Artistes i públic per a una bona causa. Cadascú fa el que pot amb el que té i, com va dir el cantant de Blaumut en aquest mateix programa, la música sempre és bona excusa per ser solidaris. I afegeixo, la música sempre és bona excusa.
Bona nit. Bona nit.
I com sempre, el nostre rock and roll particular, aquella persona que ens il·lumina de joia i de goig en aquests estudis del que arriba al mes número 15 de Girona, fill del Pla de l'Estany, em sembla. Arnau Vila, bon dia i bona hora. De tota la vida. Molt bon dia, soy tesvai príncep de l'Empordà. Està bé això, eh, príncep de l'Empordà. El rei del Pla d'Estany o príncep de l'Empordà, escolta'm. Veig que això d'improvisar se'ns dona millor a alguns que no pas a tants altres. Mira, això va com va.
Escolta'm, bueno, tenim el dia plujós, no plou massa, però vaja, sempre va bé que... No recordaves de Whiskins? Me'l tenia força oblidat, eh, la veritat. És que era un d'aquells grups que passava, jo crec, com desapercebut en el seu moment, però van tenir una sèrie de temazos. Sí, sí, no. Però hi ha molts grups catalans que estan certament a l'oblit, eh? Home, i tant, vull dir, però són aquestes bandes sonores que ens agraden, perquè al final et trobes una cançó d'aquestes per casualitat,
i precisament per casualitats de la vida et ve la nostàlgia la nostàlgia i precisament per casualitats de la vida jo crec que el Joan Mas Déu el tindrem més aviat que tard molt bé, doncs més aviat, eh? Sí, home, l'equip, el multitudinari equip de producció dels Quatre Rius que són les 25 persones aproximadament li han aconseguit ja gestionar-ho avui parlarem d'art
Avui elevarem una miqueta el nivell i no parlarem de tantes coses mundanes com ens agraden a tu i a mi, Arnau. Això per una banda, per l'altra també parlarem d'una causa solidària, en aquest cas en favor als malalts de la malaltia de doixent, que recaptarà en fons aquest cap de setmana i tindrem l'Adrià Giné per animar els ànims aquest dimecres plujós.
Que esperem que ens respecti i que, vaja, que no hi hagi les imatges de l'Unya... Que plogui bé. És molt forta, eh? És que és molt forta, eh? És brutal, eh? 30 cotxes que s'emportava el vídeo. És que no existeix aquesta imatge, que l'han fet enviar, tio. No, no, no, és el que t'anava a dir. És a dir, fa por el que pot fer la intel·ligència artificial. Perquè, és a dir, la imatge...
És que els hi han colat un gol. És que clar, és a dir... Escolta, la gent ho pot veure al nostre Twitter, perquè és que no té pèrdua, de veritat, poques vegades, o sigui, poques vegades a les 8 del matí em poso a riure. Molt poques. Avui ha estat una d'aquestes. Avui és una d'aquestes, sí, sí. Millor que ens posem així. Exacte. Arnau Vila, redobla de tambors. Ens hi posem.
I avui passa per aquí Aida Mauri. Ella és artista, de fet, amb una trajectòria que va començar, això ja ens ho explicarà ella, a freguar-se als 13 anys. N'han passat uns quants i, com que una imatge val més que mil paraules, aquest divendres et presentem la seva obra a la Galeria d'Art al Claustre de Girona. Això per qui vulgui veure-ho i viure-ho. Ara és el moment de les mil paraules, que és cosa meva, perquè ja ens acompanya Aida Mauri en aquest estudi del carrer Valmes, número 15 de Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia. Vens gaire sovint per Girona o...?
Doncs vinc per feina, perquè quan treballo en una galeria d'aquí, doncs sol venir per feina, perquè a mi em queda una mica llunyet, sóc de la Catalunya Central, jo. De Mollà, potser? Sí, de Mollà, exacte. També et diria, sempre és bona excusa per passar per Girona. Sí, la veritat és que és agradable, és una ciutat molt maca, les coses com siguin. T'anava a dir, aquest divendres tenim presentació de la teva obra aquí al Claustre. Recordes la trucada?
La trucada? La trucada, perquè et diguéssim de venir a exposar. Ah, jo ja fa anys que treballo amb ells. Tinc exposició permanent amb ells i cada any fem una exposició individual. Llavors el Mariàs, que és el que gestiona la galeria, es va posar en contacte amb mi a través d'una exposició que es fa a Castelló d'Empúries, que és com una fira d'art que dura uns quants dies, que és molt xula d'anar a visitar també.
I ens vam conèixer allà i ja em va dir que feia temps que havia vist la meva obra i que l'interessava bastant i vam començar a treballar junts. Això ja fa quatre anys, em sembla, o així. Anem per parts i comencem amb el joc de les interpretacions. Veient la teva obra, sí que és veritat que al final és una plasmació de la realitat, però m'encanta perquè no és una distorsió de la realitat, sinó que és un fenomen com més de difuminar la realitat. No sé si realment també ho planteges d'aquesta manera.
Sí, és el que tu dius, no, Saïd? Que és una obra que està inspirada, és figurativa, llavors pots veure el que està pintat, però d'alguna manera a través dels meus ulls o el que a mi m'agrada del paisatge urbà, que són les temàtiques que hi ha a les meves obres al final. En algunes, per exemple, hem pogut veure escenaris de Girona i Girona des de dalt, també, que m'ha sobtat molt.
Sí, sí. És que a mi m'agrada moltíssim treballar amb el tema de les perspectives, perquè crec que al final són el que fa diferent la meva obra, també, perquè és una característica que tinc jo com a persona, també. Vaig fer uns estudis tècnics, una enginyeria, llavors vaig aprendre molt dibuix tècnic i puc jugar amb aquesta eina, per dir-ho així. I m'agrada molt fer-la servir per fer coses diferents al final, també. Tires d'una imatge real o, és a dir, jo entenc que agafes com certes referències a partir d'aquí i teixeixes la teva obra?
Així és com m'agrada més treballar, i de fet això és més fàcil fer-ho quan estic al lloc on estic pintant, perquè tinc tota la informació al meu voltant i puc anar recreant en punts de fuga tot el que jo estic veient. Però en aquest cas vaig fer servir Google Earth, perquè Google Earth ha integrat una nova eina dins del mateix programa en què tu pots visualitzar des d'una perspectiva aèria algunes ciutats.
Llavors, com que Girona hi era, dic, mira, doncs més fàcil d'impossible. Llavors tinc diverses imatges, perquè la imatge d'allà no és gaire nítida i tal, per complementar aquesta imatge, però sí que em va molt bé perquè ja no necessito estar al lloc exacte per pintar-ho. Tot i que sempre hi ha més informació i sempre va més bé. Fa servir algun factor tècnic per decidir la perspectiva? T'ho dic perquè, clar, al final de perspectives n'hi ha infinites i a partir d'aquí jo entenc que potser és més també un tema de sensacions, d'agafar i de dir, mira, doncs aquesta em quadra més.
Sí, jo crec que a la majoria d'artistes el tema compositiu, que és com s'encaixa la temàtica dins del format que tu vols pintar, no és a dir que vull fer un quadre de metre per metre, com encaixo els elements dins d'aquest metre per metre. Doncs això sembla un factor bastant determinant a l'hora de triar la perspectiva que faràs servir, perquè segons la perspectiva que tries, se't van encaixant o els elements dibuixen certes formes que t'agraden més o menys. Llavors això és una cosa que a mi m'agrada molt tenir en compte i que m'agrada molt. Llavors...
Jo estic veient que tu en si mateixa com a artista ets un joc d'equilibris, des del punt de vista que per una part tens la teva part professional com a enginyera, que és la que et dona potser aquest caràcter de raonament i de factoritzar-ho tot, però després hi ha la part artística també, entenc que és una miqueta aquest joc d'equilibris. Sí, sí.
a mi m'agrada molt racionalitzar les coses però alhora també hi ha una part molt intuïtiva i molt passional dins de pintar i crec que jo soc una persona que té aquests dos perfils molt fusionats entre si xoquen a vegades?
Quan estic pintant, no, és al revés, a vegades tiba més, una vegada tiba més l'altre, però no, no, com que vaig començar també de molt petitona, jo crec que ja ho tinc com molt integrat, no ho sé, ja és part de mi. També t'he de dir, la paleta de colors és la ideal per una ciutat com Girona i més en un dia com avui, així mig gris i no sé si realment també, quina és la intencionalitat del joc de colors que fas servir?
Bé, a mi m'agraden molt les atmosferes aquestes com nostàlgiques, una mica vintage, saps? Aquest tipus, aquesta atmosfera de... que també té Londres, no? Atimburg, tot aquest tipus d'atmosferes m'agraden moltíssim. Perquè jo trobo que et donen... no sé, hi ha gent que li aporten tristesa, però a mi em donen com calidesa, d'alguna manera. I m'agrada molt reflexar-les en la meva obra, també. Jo t'he de dir que em sembla que la teva obra l'encantaria Tim Burton.
Pot ser, pot ser. En aquest sentit, una exposició, per exemple, la que tindrem aquest divendres, el claustre, una miqueta què ens hi expliques, en aquesta en concret, més enllà de la teva obra en general? Sí, jo crec que aquesta exposició el que té diferent d'altres que he fet és que és una mica més personal. Crec que els temes aquest cop els he triat més per el que a mi m'agradava
que no per temes que sé que s'encaixen bé i que d'alguna manera són més comercials. Que vulgués o no, a mi ja m'agraden aquest tipus d'edificacions, perquè al final són edificis històrics, etcètera, que són temàtiques que solen agradar a la gent. Però crec que aquest cop he triat més els que a mi m'agradaven directament, perquè crec que al final això afavoreix els quadres.
I, mira, crec que és una mica més personal que altres exposicions, que també ho eren, però potser no triava tant temes que jo, si estava entre dos i sabia que un agradaria més, doncs potser triava aquell altre. Doncs aquest cop no. Aquest cop he dit, no, doncs trigo aquest, que m'agrada més a mi, tu. T'agrada més a tu? Sí. Com, per exemple...
doncs, no sé, Venècia sempre buscava que resa molt de profunditat, etc. i no és que hagi sacrificat això en les temàtiques que he triat però sí que he triat temes que a mi personalment m'agraden més són més carregats, són una miqueta diferents i en aquest sentit vull dir que sembla una pintura d'una altra època fins i tot
és que a mi m'encanta tot l'antic sóc molt fan de tot l'antic d'aquesta arquitectura com més carregada de coses molt elaborades etc. i mira, és el que a mi m'agrada pintar i sí, en aquesta exposició crec que es veu encara més que són temàtiques molt vintage, molt carreretes però a mi m'encanten com és el món de l'art ara mateix en el qual t'hi trobes?
Què vols dir? A nivell com de dedicar-t'hi? A nivell de dedicar-t'hi. Bé, jo crec que és possible dedicar-se a l'art, que crec que hi ha molta gent que no ho creu possible, com que ho veu molt difícil. Jo crec que és possible dedicar-t'hi perquè no hi ha tanta gent que faci aquesta aposta. Llavors, quan tu fas molta feina, realment et trobes en un grup reduït de persones que han fet aquest sacrifici de dedicar-s'hi molts anys. Però sí que és veritat que a la primera criba potser hi ha molta gent. No sé si m'explico. Sí, sí.
si arribes a un cert nivell és relativament fàcil que puguis trobar d'això però per arribar a aquell nivell necessites dedicar molts anys sense tenir un benefici llavors crec que és molt més fàcil si comences de jove com em va passar a mi perquè tots aquests anys com que tu tampoc necessites uns ingressos t'estan mantenint els teus pares al final doncs tota aquesta formació que requereix dedicar-s'hi la poses en uns anys en què no necessites tenir un input de diners tan gran per sobreviure llavors crec que és més fàcil si comences de més jove
Potser el problema és que el filtre és massa salvatge en aquest sentit Sí, bé, sí Sí, sí, és això Necessites una certa qualitat O sigui, no hi ha una escaleta Per dir-ho així, o tens el sal o no el tens D'alguna manera Llavors si la criba Si vols començar a t'hi dedicar de gran O ho has de compaginar amb una altra feina O has de mirar de trempejar aquest procés D'alguna manera Algun moment complicat que recordis a nivell artístic?
Sí, quan jo estudiava la carrera i ja m'hi dedicava, em pagava parcialment els estudis, o sigui, ajudava els meus pares a pagar-me els estudis, totes les despeses que jo tenia, i sí que sé que durant uns quants anys va ser xunguillo, no els podia ajudar, no tenia gaire independència, perquè no m'anava gaire bé. Llavors, durant dos o tres anys jo vaig passar malament. Comptava els cèntims d'euro per veure si podia fer un cafè o no aquell dia.
Però al final va ser això, fer un gir a la meva obra al final, inspirar-te en altres coses, etcètera, perquè veies que el que estaves fent potser no estava a l'altura del que es demanava. I al final va anar bé la cosa i molt bé. Però clar, hi van haver aquests anys més complicats. Va ser durant la crisi econòmica...
que abans de la crisi a mi m'anava bé, ja de petiteta però durant la crisi la criba es va fer més dura encara perquè ja no hi havia tanta demanda llavors també era més difícil que tingués èxit el que feies recordes aquell salt teu?
Sí, el recordo molt bé. Va ser durant una ruptura de parella, que ja estàs al pou i dius, bueno, he de fer alguna cosa aquí. I em vaig focalitzar en això i mira, va sortir alguna cosa positiva de tot plegat. I em va ajudar això. Et centres en una altra cosa, treballes en això i et distreus de l'altre. I mira, és alguna cosa positiva que tens per tota la vida, per dir-ho així.
I en aquest sentit, en el moment en què ja has fet aquest salt i que és com aquest equilibri ja el tens entre la vida personal, professional i artística, al final també és poder-li donar continuïtat a tot això fins que l'artista vulgui. Exacte, sí, sí, fins que l'artista vulgui o pugui, perquè és això, a vegades hi ha coses que passen al món que endureixen...
el fet que t'hi puguis dedicar i això els ha passat a molts artistes que ens guanyàvem bé la vida i va haver un moment que la demanda va baixar perquè al final no és un producte de necessitat primària i la criba era més dura llavors jo crec que és una feina que t'ha d'agradar molt millorar cada dia i crec que és l'única seguretat a la que pots optar com a artista és a dir, si a tu t'agrada millorar la teva obra sempre buscar-li una mica més crec que això és la màxima seguretat que pots tenir i t'ha d'agradar aquest procés
T'ho dic perquè em sembla que en el món de l'art també a vegades és millor decidir quan plegar, que queden molts anys, no et dic pas que pleguis ara, però a vegades és com aquella sensació de dir prefereixo triar jo quan plego que no pas tant que em convidin a plegar.
Sí, no, és que és això, tot depèn. Si a tu t'agrada aquest procés de millora, de millorar sempre el que fas, d'estar content del que fas, de veure-li sempre una miqueta més, jo crec que és això, no és una feina que et plantegis plegar mai, o jo almenys no em plantejo plegar, perquè sé que és una cosa que continuaré fent, a nivell professional o no, però a mi m'agrada la pintura.
Al final és un hobby que t'ha impregnat i que s'ha professionalitzat amb el temps. Sí, i si has de plegar obligatoriament també és per alguna cosa. Al final t'has de guanyar la vida amb alguna cosa. I a mi personalment hi ha més coses que m'agraden. Vull dir que també està bé reinventar-te i provar coses noves, vull dir que no em sabria pas greu haver de plegar d'alguna manera. Doncs mira, la vida va com va, ets al final i a vegades també descobreixes alguna cosa que també t'agrada molt.
I en aquest sentit, més enllà que fas coses que t'agraden en aquesta expo que tindrem al claustre, canvis a la teva obra que puguem percebre respecte d'altres ocasions? És que sempre n'hi ha. Saps què et deies? O sigui, cada exposició, jo, o cada quadre que faig, pràcticament, provo coses noves.
Llavors sí que potser en aquesta exposició si hagués de definir una línia, una tendència general, si la gamma de colors i la llum que hi ha als quadres crec que és diferent que altres vegades, tot i que això també continuo amb les línies que havia provat abans i també continuo experimentant amb això, però sí que potser es poden veure unes llums més càlides en general i sí que últimament he estat indagant per aquest camí.
Tot i així, he vist, o m'he fixat en alguns, aviam què en penses tu, com petits, és que només em surt en castellà, perdó, visos, és a dir, petits reflexes de llum, més freda, és a dir, blaus, algun verd fins i tot, vull dir que és com que quedaven allà, que a vegades són com aquests reflex que tenim després de, no sé si m'entens, de la pluja, la llum que reflexa, no? No sé si també, vull dir, què hi plantejaves? Era en aquest petit punt de fuga també que et servia per ubicar l'obra?
Sí, de fet el color en la meva obra també té un aspecte compositiu, és a dir, com que m'agrada col·locar-lo, no de manera superrealista, sí que seguint com una coherència lumínica, per dir-ho així, perquè es transmeti llum i tal, però també a nivell compositiu, és a dir, allà on vull el focus, colors més saturats, més contrastos, com perquè la vista se te'n vagi molt allà...
Etc. I en aquests blaus, doncs mira, aquesta és la línia que jo he portat més sempre. Aquests colors més freds, més de llum, després de pluja, etc. Aquesta és la línia que caracteritza més la meva pintura. I és la que em mencionaves, vaja.
I en aquest sentit, i ja per últim encarant-ho, entenc que en aquest sentit tu quan ja presentes una col·lecció és perquè ja estàs pensant la següent o ja hi estàs treballant, no sé si és el cas. Ah, sí, sí, tant. Sempre tinc mil idees. El que passa és que després les has de portar a terme. I també per exposicions i coses així que vols al final que els quatre es quedin bé, saps? Anar una mica sobre segur. Tampoc m'agrada experimentar...
Un fotimer, saps? Sí que faig petits canvis i tal, però procuro que sigui una mica progressiu per poder assegurar que l'obra sortirà amb una certa qualitat al final. Però sí, tinc mil idees. Digue'm en una, si pot ser, només una. Doncs mira, a mi m'agrada molt tot el mandillo de la construcció i m'encantaria incorporar materials de construcció per crear textures als quadres. Sí, ja és una evolució això respecte al 2D.
M'encantaria provar-ho. Jo crec que pot quedar xulo. No és ben bé 3D? Bueno, sí, una mica 3D sí que seria. Relleu. Sí, com relleu. Textura, sí. No tant com una escultura, per dir-ho així, però sí per anar creant diferents volums. I crec que això pot quedar molt xulo. Doncs ja tenim excusa perquè tornis aquí un altre dia, no?
Perfecte, sí, i tant, quan vulgueu, jo encantada. Entretant, ja et dic, acabem d'acabar les mil paraules per definir la teva obra, qui vulgui veure les imatges, doncs que vingui, que passi pel claustre, 15 de novembre, divendres, a les 7 de la tarda, si no m'equivoco, fins al 30, no? Vull dir, o sigui, encara la gent podrà passar-hi, o sigui, i a part és molt gironi això, que no hi anem el primer dia i anem el segon o el tercer. Bueno, perfecte. Aida, Mauri, moltíssimes gràcies. A vosaltres, nois, merci.
Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
La teva ràdio. La gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Fins demà!
S'han parat, tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya. Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres. Apareixen quan és fosc els lleoners amb volants. Un camell fa l'agost a l'estació de Sants. X-Bolingues reciclats, disfressats de runners, periodistes, cremats, que viuen de fer banners, arribant a Ciutatella. Cantadors que ja no canten i a la porta de l'ovella. Quatre guiris no s'aguanten aturats amb tres carreres. Enxupats que només cobren regalets per les aceres. Jubilats que van i obren policia. Un carreró ara perduta.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristons són alegries, obrint portes sense claus. Quan es mort la rutina, on recorda la ciutat, Barcelona s'il·lumina.
La de la setmana tràgica, la còdia, l'extrarradi, la que viu una nit màgica, un dimecres a l'estadi, la bonica, la insalobra, la de l'àmbient de l'arena, la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena, la dels clubs acollidors, la que adora les cabines i crema contenidors i destrossa les cabines. No hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, els tristons són alegries i obrint portes sense claus. Quan es port la rutina a un racó de la ciutat, Barcelona s'il·lumina.
Els alemanys, el braçó del mestissatge amb barrets de mexicans, van buscant algun massatge i el caòtic barrigòtic, uns ells amb un opatí, van buscant algun narcòtic per arribar al dematí.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristors són alegries, obrint portes sense claus. Quan es mor la rutina, on recorda la ciutat, Barcelona sí.
Els quatre rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
I passen 5 minuts, el punt de dos quarts de 12 del matí, quan seguim en directe als Quatre Rius, Girona FM, Arnau Vila, de moment he posat una coseta a l'agenda, que és que aquest divendres, per intentar elevar una miqueta el nivell de la taula i tal, que te'n vagis a veure a la presentació de l'exposició d'art d'Aia Mauri. Alguns quadres pinten molt bé, eh? Molt. Això del 3D aquest que heu dit... Però fixa't... Jo que ho és, però no ho és. Arnau, si estaves fent una escolta activa del que estàvem parlant... Sí...
entendràs que és que ha definit exactament el que jo voldria en un quadre. Colors foscos, després de la pluja, aquest ambient trist, nostàlgic. Un Tim Burton. M'ha fet un Tim Burton, per això et dic. Aviam si ja miraré la cartera, a veure si m'arriba per comprar-me un quadre d'aquests, perquè clar, això de l'altra pasta...
Però, bueno, en qualsevol cas, nosaltres ja ens centrem també en el cap de setmana i, de fet, també tenim una activitat avui, en aquest cas, solidària, amb motiu o amb benefici de la gent que pateix la malaltia de docent. I és que arriba la setena edició de la Cursa Solidària a Salt, promoguda per somriures valents, també que destinaran tots aquests fons a la malaltia, en concret, a través de Sant Joan de Déu. Per això mateix, avui m'acompanyen...
La Margarita, bon dia i bona hora. Bon dia. També m'acompanya la Maria José, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Les dues de somriures valents, que arribeu ja a aquesta setena edició de la Cursa Solidària, sal, Déu-n'hi-do, eh? Set vegades ja movent a gent. Amb la mateixa il·lusió que la primera vegada, però, eh?
No cal tirar tan enrere, no anem a la primera, però sí a la sisena. Com va anar l'any passat? L'any passat va ser una bona cursa. Vam vendre al voltant de 1.500 dorsals. La gent que va venir, perquè molta gent col·labora comprant dorsals i després en el moment no poden venir, però han col·laborat, que per nosaltres és molt important. També l'assistència, perquè això fa que sigui un dia especial, molta gent, feia un dia molt maco l'any passat. Espero que aquest any també...
que pronostiquen bon temps, el diumenge, que això és molt important. El diumenge sí. El diumenge sí, que per nosaltres és molt important. Hem tingut sempre la sort que cap any ha plogut. Ah, mira. Hem tingut un dissabte plogut, un divendres, però el diumenge mai. I cada any ho fem al mes de novembre, però canviem una miqueta, potser, la dada. I aquest any espero que també puguem disfrutar d'un bon dia.
La sort hi és, però també la sort es busca, eh? Bé, ho intentem amb tota la nostra força, perquè la cursa és un moment on nosaltres podem recaudar fons, que per el que van néixer en el seu moment, com a associació, l'Hospital Sant Joan de Déu, en el seu dia, ens va demanar ajuda, perquè perteníem nosaltres a una associació més gran a nivell nacional, que era Duchamp Parent Project,
i concretament l'Hospital Sant Joan de Déu va demanar ajuda a la mamà d'en Gerari en Marc que són dos nens afectats de Girona en el nostre cas van ser els nostres motors són els meus nets i doncs vam posar a treballar i el metge de Sant Joan de Déu de l'Hospital de l'Apartat de Neurologia van demanar unes coses concretes i van decidir fundar Somriures de València a partir d'aquí hem treballat com boja ja han donat 250.000 euros a l'Hospital Sant Joan de Déu
que per nosaltres poquet a poquet és molt, perquè treballem a Girona, a tota Catalunya, però una mica a Barcelona, a Sant Feliu de Jouergrat, poques coses més i sobretot a Girona. I la cursa és una part important de recaptació.
Però no parem, i sempre, i aquest últim trimestre de l'any tenim moltes coses, sempre, i la cursa, ja t'he dit, per nosaltres és molt important, molt representativa, i estem molt agraïts a l'Ajuntament de Salt, que col·labora en tot i per tot, amb nosaltres, i aquí som un any més.
i a veure que tinguem sort i que la gent s'animi a apuntar-se que farà un dia molt maco i se poden apuntar a través de la web cursescatalunya.cat o comprant dorsals el mateix dia de la cursa també, el que passa que molta gent no, perquè hem de fer la previsió aquella normal perquè tothom tingui un bon esmorzar, si no malament. Hi ha punts de venta com són a l'estanc de la plaça de l'Assumpció de Sant Narcís
El veïnat de sal, l'estanc del veïnat de sal i l'estanc de sal, el de dalt del tot. I també di color d'aquí del carrer... Lluís Pericot. Lluís Pericot, efectivament. I Mercat, d'allà darrere de l'espai gironès.
Doncs tota aquesta gent col·labora des del principi i, bueno, avui he trucat, com anava a les ventes, i m'han dit no te preocupis, encara tenim, però la gent s'anima a última hora, així que sisplau, animem-se, tothom, sisplau. Estava una mica espantada pel temps, potser ara. Sí, pot ser, sempre, sempre ens espantem, eh, quan arriba el moment.
T'anava a dir, Margarida, al final no deixa de ser això una excusa molt bona que és l'esport per ajudar en una bona causa. I tant, i tant, això ajuda molt. Pensa que també nosaltres hi tenim molt d'interès que això funcioni perquè és una malaltia minoritària aquesta.
Aquí costa de recaudar diners perquè és una cosa que no és massa coneguda i costa una miqueta. I nosaltres som un grup reduït de persones que som totes d'una mitjana d'edat així, si ja veus aquí. Cada cop costa més. I cada vegada costa més i hi posem tot l'interès i les ganes.
que podem amb això perquè a part de sensibilitza molt almenys el que fa el meu cas perquè són una malaltia que afecta els nens i els nens toquen molt saps què vull dir és el que t'anava a dir com afecta la malaltia exactament per qui no ho conegui és una malaltia neuromuscular degenerativa perdó és una malaltia neurodegenerativa
pot ser la més greu de totes les neuromusculars, i tenim un pronòstic de vida no gaire bo, i hem de lluitar d'una manera ràpida perquè això es pugui reinvertir d'alguna manera. I és el que tu has dit, aprofitem, passar un dia maco, fer esports en família, per poder recaudar i poder reinvertir aquella situació.
I d'alguna manera també pal·liar danys col·laterals d'aquests nens afectats, perquè tenen moltes necessitats. Al dia a dia. Al dia a dia cada vegada més, perquè quan van creixent cada cop és pitjor. I ara, per primer cop, nosaltres vam néixer en el seu moment per donar diners a Sant Joan de Déu i ajudar les famílies. Fins ara, el que únic que havíem fet per ajudar les famílies era el recolzament, el sentir-se part d'alguna cosa que estan fent alguna cosa.
Els mateixos metges de l'hospital ens van dir, a veure, nosaltres el propòsit que teníem, ja ho hem complit d'alguna manera en tot el que vosaltres ens han ajudat. Ara, sisplau, comenceu també a ajudar les famílies. I aquest any, el mes de juliol, vam començar una mica a demanar a cada família, aquest nens ha afectat, les necessitats que tenien que no les cobria una altra. Aquí concretament a Girona nosaltres hem contactat...
una unitat de fisioteràpia neurofisio que és una gent especialitzada i estan molt contents els nens que tenim a Girona i ho puguem d'alguna manera ajudar nosaltres directament ajudant a fer cip fisio i tal, a Barcelona unes altres coses i tal necessitem això, poder col·laborar i ajudar aquesta gent que tenen moltes necessitats
A més veig que és una cursa per tothom, t'ho dic perquè hi ha una part que és de 0,8 quilòmetres completament inclusiva, un recorregut en asfalt, que no cal córrer, després n'hi ha una de 5 quilòmetres que es pot fer caminant també, i després, per qui sigui més competitiu, si és que es pot ser competitiu, que se'n pot ser una miqueta, a 9 quilòmetres corrent. Efectivament.
Això, si no m'equivoco, des d'on sortiu? Des del Pabelló de Salt, eh? Sí, sí, sí, des del Pabelló. La primera que es fa és la inclusiva aquesta, sobretot perquè puguin participar els nostres nens. I perquè estigui allí tothom i se sentin part d'aquella cosa. I que sigui familiar, clar. Sí, els dos primers anys, els tres primers no ho feien, perquè no sabíem com incluir els nostres nens i nosaltres...
També volem participar, i per nosaltres és molt important, ara s'ha convertit la de caminant, sobretot, va molta gent en família, nens en cotxet i tal, perquè el recorregut és molt maco per allà per les deveses, i tothom que porti gos, perquè se pot anar, també tindrà el gos, tindrà... És pet friendly, eh?, que m'hi diuen ara.
No sé, com ho diu? La gent moderna li en diu pet friendly I això què vol dir exactament? Vol dir amigable amb les mascotes Ah, doncs nosaltres... És pet friendly, sou pet friendly Efectivament O sigui, no sabíeu que éreu pet friendly? No, no, no Doncs el que vagi allà amb el seu mascot en el recorregut, mercat, d'alguna manera Bueno, d'alguna manera, no Déu-n'hi-do, ens ajuda molt Tindran un detall per al busset També tindran l'esmorzar al busset Ah, mira, que bé Sí, sí, sí
Això a la setena cursa solidària de sal, com hem dit, que la tenim aquest diumenge, dia 17 de novembre, sortides a partir de les 10 del matí, dorsals, ja ho hem dit, estanc de Sant Narcís a Girona, estanc del Veïnat a sal, el Mircat de sal també, l'estanc de sal i el de Color Photo, i a més a més online també, eh?
a curses.cat la gent es pot treure el dorsal allà i també la gent pot comprar el dorsal simplement i no participar-hi si no pogués anar-hi perquè al final el més important que és el donatiu i que estàs ajudant per una bona causa però tenim l'esmorzar preparat per tothom que hagi comprat el dorsal que no nos deixen allà embocates per tot l'any per nosaltres perquè després s'han de congelar i estem cada dia esmorzant embocates de la cursa perquè això no s'hi pot llançar
Doncs escolta, somriures valents, com dèiem, d'aquesta setena cursa solidària a SALT. Animeu-se, que és per una bona causa, com dèiem, per la malaltia de docent. Margarita, Maria José, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a vosaltres. A vosaltres, que un any no deu cobertura i us deixeu poder animar la gent d'alguna manera a participar. I moltíssimes gràcies. Això és casa vostra. Gràcies.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I un dia més per crear càtedra en el món de la música, per conèixer les intrahistòries de tota aquesta banda sonora que ens acompanya al dia a dia i a la vida, avui m'acompanya Adrià Giné. Bon dia i bona hora. Bon dia, com estem? Bé, home, bé. Nosaltres bé, tu què tal? Jo també. Sí, relaxadet? Sí, m'he relaxat, m'he relaxat. A punt de marxar de viatge em deies. A punt de marxar, tio, tinc moltes ganes d'agafar avions.
És ben bé. Algun dia d'aquests hauríem de canviar-nos els papers tu i jo. Però tres mesos, eh? No, no, no. Tres dies. Un dia és molt fàcil. Tres dies, no més. Divendres, dissabte i diumenge, no? Exacte. Tu, Giné, creant càtedra una vegada més, avui què ens explicaràs? Avui us parlaré d'una de les novetats de la setmana passada. Jo ja ho he dit que cada divendres, quan desperto al matí, obro el meu estimat Spotify,
que per cert, és el patrocinador oficial del Futbol Club Barcelona, i que és una cosa molt guapa, perquè imagina't que fos el patrocinador del Madrid. No, no, un desastre. Jo sóc culer, ja es nota, però, hòstia, quina putada, no? No, però a més, et diré una cosa, i les samarretes aquestes, que sí que és veritat que tenen preu de caviar de postguerra, no hi serien. La de Coldplay, la de Rolling... És que és molt guapo que ens hagi tocat això i no ens hagi tocat una...
Una casa d'apostes o aquestes coses que corren ara. O aerolínies de països que no ens agraden gaire. Total, vaig obrir el meu estimat Spotify i vaig començar a escoltar el nou disc de Carolina Durante.
Siempre me suicido en lo que me importa, volvería a hacerlo mal y eso lo sé de sobra. Es la parte 4 de la misma historia, me crucé con tus amigas, no me soporta normal. Ya los estuvo mal fatal, yo también me odié.
I què passa? Una de les grans coses que té la vida és que a vegades et sorprèn. A vegades tu estàs fluint dintre el teu món amb el teu bon rotllo i aquestes ganes de viure i patapam. La vida et presenta alguna cosa que no esperaves per res del món.
Doncs sí, la Rossi, la nostra Rosalia de Sant Esteve de Sarrovires. Ella mateixa participa per sorpresa en aquest tema normal del nou disc de la banda madrilenya, Carolina Durante, que amb aquest crossover es situa com a el més alt del moviment indie alternatiu del país en aquests moments. Total. L'única cosa que no ens estranya dins d'aquesta col·laboració, l'única cosa que no ens estranya dins d'aquesta col·laboració de la cançó que es diu Normal...
És el títol de la cançó, perquè la resta surt totalment del fenomen col·laboratiu d'aquests feeds d'últimament on les bandes i cantants s'ajunten per fer aquest win-win i entre els seguidors d'un i els seguidors de l'altre arribar a més gent. Això ho va fer molt bé Santa Marta en el seu moment també. Correcte.
Abans no es feien tants featurings com ara. Tu penses abans, jo què sé, els discos dels Beatles, dels Rawlings, d'en Bob Dylan, no tenien aquests featurings. En canvi, ara tothom està fent featurings i s'ajuden els uns als altres, no? Total, el que més sorprenent d'aquesta col·labor és el secretisme que hi ha amb l'aparició de Rosalia. Pensem que no surt enlloc.
no surt ni els crèdits del tema ni Spotify no surt absolutament res Carolina Durante no ha tret pit d'una col·laboració tan potent amb una estrella internacional com la Rosalía a ells els hauria anat superbé fer promo d'això perquè encara hi hagués més expectació sobre la sortida de l'àlbum sobre la sortida del tema i no
Ells ho han fet al revés. És com que han deixat que la promo es faci sola un cop hagi sortit la cançó, perquè ells estan convençuts que tenir una estrella com la Rosalia, un cop sortís el tema, evidentment, la promo es faria sola. Per tant, un 10 pel cap de màrqueting de la seva discogràfica.
El que sí que sembla clar és que la Rossi, que és com li diem als amics, ha acceptat participar en aquesta col·laboració com un gest personal cap al cantant de la banda, que és en Diego Ibáñez. I per què això, un gest personal cap a Diego Ibáñez? Doncs perquè ell és l'actual parella de la seva germana, de la germana de la Rosalia, així que si el cunyat et demana un favor, tu calles i ho fas, encara que siguis la fucking Rosalia. Seguim amb més novetats.
Això que sona tan bé és Damiano David, que és l'ex-cantant de la banda italiana Maneskin, que van ser els guanyadors d'Eurovision l'any 2021. Resulta que en Damiano, italià, nascut a Roma 25 anyets, un tio superjove que ja amb 25 anys ja ha guanyat Eurovision, ha tret un discazo amb Maneskin, amb temazos dintre del disc, i ara llança un projecte en solitari que he de dir que ha rebut molta crítica. Sí? Molta crítica ha rebut.
Perquè hi ha aquesta gent que són tan fidels a lo seu que no entenen que a vegades la gent pot canviar. Damiano David està rebent crítica sobretot per dues bandes. Una d'elles és tota la multitud de seguidors que té Harry Styles, que no és poca, estan criticant que Damiano David està copiant exactament el mateix que està fent Harry Styles.
a nivell de bases i estil a nivell de música, a nivell d'estil de vestir a nivell de videoclips, a nivell d'imatge i se l'estan carregant a pinyon aquesta cançó va sortir fa una setmaneta i si entres a l'Instagram de Damiana David tens tot un seguit de seguidors de Harry Styles dient-li de tot per estar-li copiant el que passa és que el tema és realment bo
I després hi ha una altra banda, que l'està criticant moltíssim, perquè ha deixat enrere tota aquesta imatge, aquesta imatge més rockera que portaven en Maneskin, inclús en un punt punqui. I ha canviat i ara el tio s'ha fotut trajes, va ben enclencinat, porta el bigotet ben curtet i resurat, i el critiquen pel fet aquest que el tio ara s'hagi tornat un popero.
Maybe that's not
I tornem, parlant de músics que es separen de les seves bandes i que comencen projectes en solitari, aquests dies he descobert que el Guitarra d'Izal, el mes de gener, ja fa uns quants mesos, va treure un àlbum que m'ha agradat bastant com sona.
Fins demà!
Sálvese quien pueda, cada cual en su dirección. Tardes de lamentos, búsqueda de paz interior. Ya me cansé de esas mentiras.
Sí que és veritat que moltes coses guanyen valor quan les fas acompanyades d'algú. I més algú que estimes, no? Però també li dona molt valor a poder fer les coses a la teva manera. Diu, tu sol, sense pressions de ningú ni hòsties. A mi manera, com diria Fran Sinatra, no?
I és que qui sap estar sol i fer les coses sol sense necessitar ningú mai es sentirà sol, sigui un viatge, sigui un projecte empresarial, sigui un objectiu esportiu com una marató, sigui el que sigui. Et sents molt bé al aconseguir coses tu sol. Suposo que això és el que passa...
amb aquelles grans bandes que tenen molt d'èxit i que durant anys fan gires emplenant pavellons i estadis, arriba un punt en què s'encancen de tot això i l'única cosa que els acaba emplenant és explicar en forma de música el que tenen a dins, fer les coses sols i a la seva manera.
Fins demà!
Doncs què vols que et digui? Artesà de la música, defensor del noble art, de l'entusiasme Adrià Giné. Una setmana més creant càtedra aquí a Girona i fa M. Correcte. Espero que us hagi agradat aquestes cançons. La veritat és que estic bastant enganxat a totes elles. És que al final hauràs de fer una llista que serà la secció d'en Giné o alguna cosa així. Tinc 30 milions de llistes al meu Spotify que no parlo d'anar a fer cançons. Al final el Spotify em trucarà i em dirà tu escolta que t'estàs aprofitant massa de la nostra eina. No ens assures a compte, no? No ens assures a compte, exacte.
Escolta, doncs que continuï i que no els hi surtis a compte Spotify, perquè això vol dir que ens inundes de música aquí a Girona FM. Adrià Giné, gràcies per tot. Gràcies a vosaltres, ens veiem.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
Vull mostrar-me com sóc, fet d'amor i fet de por. Vull poder sempre escapar-me, no he nascut per la presó. Vull poder trobar el camí per mai no tornar a començar i seguir ben lluny d'aquí sense cap dubte al meu costat. Hi haurà un repte on hi hagi un
Autor, cançons fetes d'emocions i potser no cal que diguin la veritat. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.