Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 8 d'octubre de 2024. Només entrar a la ràdio m'han dit com és això del temps, eh? I sempre és bon moment per pensar-hi. No parlo del cel, parlo d'aquell intangible que ens acompanya des que naixem fins al nostre epitafi. No és el mateix un minut a contrarrellotge acabant el guió que us canto, o un minut d'aquells fent la croqueta als ensols, o un minut de felicitat on sembla que aquelles 60 segons siguin eterns.
Els físics ho defineixen com la quarta dimensió, però li treuen tota aquella poesia i literalitat que té allò que no sabem que és ben bé, que entenem tan poc, però que ens ha marcat tant. Parlem del temps, del que tenim, del que ens queda i dels seus ritmes, aquells que ens marquen la vida.
I els grecs tenien a Kronos, com a Déu del Temps, els suïssos tenien la casa Rolex, la Shakira deia no sé què d'un Cassio i a Girona FM tenim a l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Conjuntament amb un gran equip de producció i també de periodistes. És a dir, jo. Sí, amb Pau i l'Oriol també i tot l'equip. Què tal, l'Arnau Vila, com estàs? Molt bon dia, com esteu? Bon dimarts, anem avançant aquesta setmana a ritme constant, sense parar. A ritme constant, el temps vola, eh? Sí, home, sí, vola. Aquest matí és espectacular.
Sí, sí, és que m'ho has dit, eh? Cada cop i volta miraves el rellotge i... Mira, he entrat a les 7 aquí i quan he mirat el rellotge he anat a les 8. Però per literal, eh? Espectacular. Escolta'm una cosa, però a tu no et passa això que hi ha coses que el temps va més ràpid, d'altres que el temps va més lent? Sí, depèn de les situacions. Com, per exemple? Llegint. Llegint? Sí. Llegint el temps es para. Et va ràpid o et va lent? No, no, em va lent perquè a més a més entres en una altra dimensió i entres en una història. El gran llent d'arribes diu que si no llegeixes no passa res. Si llegeixes passen moltes coses.
Ah, mira-l'hi. Frasi de gran Guillem Terribes, eh? Gran Guillem Terribes, que de fet, saps què passarà per aquí? Que l'ha liat grossa, eh? Ah, sí? Sí. Què ha passat ja? Ja veuràs. N'ha fet una de molt bona. Ja parlarem amb ell, si de cas. Nosaltres ja entrem, i ho has dit molt bé, serveix per enllaçar-ho perfecte, i és que a vegades el temps llegint ens pot passar volant
o més lent. Això ja depèn. Que ens ho expliqui, si de cas, Laia Aguilar, perquè torna a les llibreries. Tots aquells mars, una novel·la que us recomanem de la mà de la seva autora, que ja ens acompanya en aquest carrer Valmes número 15 de Girona. Bon dia i bona hora, Laia. Hola, bon dia. Avui tenim presentació, eh? A dos quarts de vuit, si no m'equivoco, a la 22? A la 22, sí, sí. Quan feia que no passaves per Girona?
Home, jo crec que l'última vegada va ser presentant la meva última novel·la, que era Les altres mares, que també vaig fer una presentació aquí amb la Marc Bosch a la llibraria 22, i d'ençada llavors potser he vingut un parell més de vegades, però feia ara temps que no venia. T'anava a dir, nosaltres ara parlàvem, per exemple, hem començat parlant del temps, com et passa, lent, ràpid, en general...
Cada vegada més ràpid. Sí? Per què? És curiós, no ho sé. Jo a vegades penso, ostres, quan era petita els estius eren eterns, eren llarguíssims, no? Tenies la sensació que tenies allò tota la vida per endavant i ara últimament em passa com tot rapidíssim, em passen els mesos a gran velocitat i tinc la sensació que a mira que em vaig fent gran, doncs cada vegada em passa més ràpid, no? També és veritat que quan un s'ho passa bé i gaudeix, el temps passa més ràpid, no? I quan a vegades ens trobem amb dificultats o situacions més...
més difícils passa més a poc a poc. Sobretot potser en aquestes feines on, abans ho comentàvem tu i jo, on t'impregnen tant en el teu dia a dia. Sí, sí, sí. I allò que dèieu abans de la lectura, que també una mica es pot aplicar a l'escriptura, quan tu escrius el temps és que de cop i volta s'atura i no saps ni com passa. Estàs allà submergida en una història i no ets conscient ni del que passa al teu voltant, ni...
Estàs com una mica viatjant, suspès, en una mena d'estat ateri, i segurament és perquè estàs gaudint molt d'allò que estàs fent. T'ha passat alguna vegada de tancar-te a l'estudi a les 9 del matí i de cop i volta veure així i dir, ostres, són les 11.
M'ha passat, no de nit, no de matí, sinó de nit, alguna nit que de cop i volta tenia una idea, he pensat, m'hi he de posar i m'he de posar ara, de començar a escriure, escriure, escriure i que se'n fessin les mil i de cop i volta potser portar unes cinc hores seguides sense n'hi adonar-me del factor temps, perquè estava completament immersa la història. Per cert, en quin temps ens ubiques a la teva novel·la?
Doncs mira, la meva novel·la narra dos temps diferents. Un és el temps actual, on veiem la Greta, que és una noia de 35 anys que torna a l'illa de Formentera per cuidar la seva àvia, que està malalta, i alhora es retroba també amb una mare amb qui té una relació conflictiva. Aquesta és una història a temps real, o sigui, passaria per entendre'ns el 2024. I alhora també la novel·la ens narra un temps passat, que equival més o menys als anys 90,
que és la relació entre aquesta Greta, que és una nena petita en aquell moment, i la seva germana, Julieta, que estiueix a Formentera i durant un estiu es produeix una desaparició, hi ha un personatge que desapareix, hi ha tot un fet dramàtic en aquesta infantesa. I per tant, anem combinant en tot moment present i passat d'aquest passat dels anys 90.
Clar, i ja amb el títol, la portada, tots aquells mars, ens havies d'ubicar a algun lloc que era Formentera, també et diré, jo soc de l'Alt Empordà i tampoc tenim res a envejar. Home, evidentment, l'Alt Empordà és meravellós. Per cert, recordo que la meva anterior novel·la, no l'anterior, però fa dues novel·les, el Pluja d'Estels estava ubicat, per exemple, a Port Lligat, i a mi m'agrada moltíssim, tant l'alt com el baix. Clar, en aquest sentit, parles de tres generacions, parles de la Greta, parles de l'Helena, també de la Matilde, qui són?
La Greta és la protagonista de la història, és la filla, després hi ha l'Helena, que és la mare, i finalment hi ha la Matilda, que és l'àvia de la Greta. És una història de tres dones, que són tres generacions diferents, que han viscut un fet dramàtic durant la infantesa, que és la desaparició de la Julieta, la germana petita de la Greta,
i de grans es retroben i intenten d'alguna manera assumir i digerir tot el que va passar. Són dos personatges completament diferents. En primer lloc tenim l'àvia Matilda, que és una àvia que creu en la màgia, en els esperits, en les sirenes, una àvia que és barruera, descarada, que s'estima la seva neta i alhora li diu les grans veritats a la cara.
També tenim l'Helena, que és la filla, que és un personatge molt críptic, silenciós, que arrossega un drama vital i que no sap massa com expressar-se i com relacionar-se amb la seva filla Greta. I finalment tenim la Greta, que és la protagonista, que és aquesta noia de 35 anys que torna a l'Illa de Formentera tants anys més tard per buscar respostes, per reescriure's una mica el seu propi relat, per entendre allò que va passar.
T'anava a dir, enfrontar-te o posar-te directament davant del mirall, perquè moltes vegades, i això és una història que em sembla que està passant cada vegada més a la vida real, la gent marxa del lloc d'on és per fugir d'alguna cosa, però després toca tornar.
I tant. Això és el que li passa a la Greta, no? La Greta viu un fet d'infantesa traumàtic, diguem-ne, que no explicarem perquè es va desvetllant al llarg del llibre. Ella es fuig a partir d'aquí, no? I és un personatge que s'ha passat la vida fugint, vivint a diferents ciutats, la vida entre capses, tenint relacions efímeres, o sigui, el seu mecanisme de reacció ha estat fugir, fugir, fugir, no?
Crec que és molt humà, que ens pot passar a tots en un moment donat, però jo crec que la vida molts cops et fa tornar i et posa davant de la cara tots aquells conflictes i allò del que sempre has volgut fugir, esquivar. I la Greta és això, de cop i volta es troba obligada a tornar a l'illa de Formentera,
encarar-se, diguem-ne, amb la seva mare, amb qui fa molts anys que no s'hi parla i no s'hi acaba d'entendre, i sobretot, sobretot, el que ha de fer és mirar cara a cara al seu passat, i als seus propis fantasmes, al seu món interior, i intentar enfrontar-se. Una catarsi en tota regla. Una catarsi en tota regla. I a més a més, ara parlaves, per exemple, d'ella tornant a casa,
que al final és el que veiem una miqueta i és que cada casa és un món. I el món interior d'aquesta casa, Déu-n'hi-do. Sí, sí, perquè una cosa són les famílies, allò que expressen de portes cap enfora, i l'altra és realment el que passa. I en aquesta família veiem molt amor, però també veiem molta incomprensió, veiem rancúnies, veiem situacions del passat no resoltes.
veiem molts silencis, prima molt en aquesta novel·la tot allò que no s'ha dit però hi és, i sobretot hi ha un secret familiar que ha anat passant de generació en generació del qual no se n'ha parlat mai i que d'alguna manera surt a la llum.
De fet, m'agrada molt el personatge de la Matilde, perquè parles d'ella com una dona forta, resilient, potser és una dona també com d'una altra generació, on la lluita era més discreta, podríem dir, on les dones es feien més de cares cap endintre, es feien elles mateixes en un món interior molt més complex.
És possible que fos d'una generació, és d'una generació de qui dia passa nyempeny i les desgràcies ens les tirem a l'esquena i toca continuar, toca continuar avançant. També és un personatge, a mi potser és dels personatges de la novel·la que més m'agrada,
és això, diu les grans veritats de la cara, ja té una edat en què no ha de dissimular ni ha de fingir, sinó que pot ser ella mateixa. I també és un personatge que té un punt màgic alhora, perquè a ella li agrada tot el que és el món de la màgia, l'esoterisme, ella creu en sirenes, està convençuda que cada nit...
La Julieta, que és un personatge que ha mort, ve a la seva cambra i parla amb ella. Aquest punt entre viure una mica en un món que és el món del més enllà i el món d'aquest, de tocar de peus a terra. És un personatge que està en transició constant.
És una miqueta també aquest homenatge a la figura de l'àvia. A la figura de l'àvia, aquesta àvia que a més a més explica rondalles, explica llegendes a Formentera, aquesta àvia que els explica històries màgiques, que els fa fer jocs, que diverteix a les nenes, que se les estima molt, que les abraça, que se les posa a la falda, però també una àvia amb un punt fosc, una àvia que en un moment donat també amaga veritats, també calla, té la doble vessant aquesta àvia.
Jo aquesta relació l'he interpretat, corregeix-me tu, i és... La Greta potser va perdre part de la seva infància i al final el trobar-se amb la Matilde el que fa també és recordar-li la seva faceta més de nena, d'infància, del que dius, eh?
A una noia de 35 anys s'explica-li que hi ha sirenes, vull dir que depèn de com et mira, però si li diu la seva àvia ja és diferent. Sí, sí, exacte. La Greta va ser una nena que va viure un fet dramàtic quan era petita, va fugir, va fugir, va fugir i ara torna i d'alguna manera al retrobar-se amb l'àvia Matilda...
pot recuperar part de la seva infantesa, pot fer les paus amb ella mateixa, pot reescriure's la seva pròpia història, pot revisitar tots aquells paratges de la infantesa que són tan importants i que d'alguna manera havia intentat oblidar. Per tant, la Greta d'alguna manera fa això, resituar-se i enfrontar-se al seu passat. Jo crec que tot allò que ens passa quan som petits té una vital importància a la vida.
Sempre he pensat que la infantesa és clau, no? És allà on moltes vegades s'originen els traumes, les grans dificultats i ho anem arrossegant tota la vida, no? I moltes vegades hem de, no ho sé, passar comptes amb aquest nen petit que encara portem a dins, no? I que anem arrossegant i que a vegades ens fa patir i que a vegades...
I això és una mica el que li passa a la Greta. I a més a més, et pregunto, per què Formentera? O sigui, ja sabem que és un símbol de llibertat, però... Sí, l'elecció de Formentera no va ser perquè sigui una illa que pugui ser d'una gran vellesa, etc. I és una illa que realment a mi m'agrada molt i he estat diverses vegades, l'he visitat força, però no és aquest el tema.
A mi em va caure a les mans un llibre de llegendes i rondalles de Formentera, de Joan Castelló Huasc, i aquest llibre em va fascinar. I en aquest llibre apareixen sirenes, apareixen tresors amagats al fons del mar, apareixen pescadors que s'han...
s'ha llançat a la mar i no han tornat i hi ha tot tipus d'històries al voltant del mar i d'aquesta illa, no? I a mi aquest llibre em va fascinar i a partir d'aquí vaig tenir molt clar que volia situar la novel·la formentera i que sobretot el que volia era envoltar aquesta història familiar de tot aquest món de llegendes màgiques que és riquíssim, no?
El contrapunt bonic, potser, no? Vull dir, tota la realitat aquesta claparadora. Exacte. Si vaig intentar fer un contrapunt entre aquest realisme, no?, d'aquesta història àvia, mare, filla, doncs potser més dura en alguns moments, amb un contrapunt més màgic, no?, que són totes les llegendes que l'àvia explica a les seves netes...
Aquestes netes, la Greta i la Julieta, són dues nenes petites que viuen fascinades per aquest món de llegendes i el que volen és trobar el tresor del rei Sigur, veure sirenes, que això és meravellós quan ets un nen petit. Jo crec que és meravellós sempre tot aquest món de les llegendes, tant si ets petit com si ets gran. I el que vaig intentar en aquesta novel·la és passar del realisme de tant en tant introduir pinzellades de fantasia en aquesta història com un punt de fuga a la realitat.
En aquest sentit, la Greta, l'Helena i la Matilde, què tenen teu? Què tenen de la Laia? Són tres facetes diferents? Jo crec que per molt que pugui dir sempre que faig ficció-ficció, en el sentit que no parlo de la meva vida, evidentment hi ha petites coses meves en cadascun dels personatges, inevitablement. Per exemple, l'àvia Matilde en molts moments em recorda una mica...
algunes facetes de la meva pròpia àvia, que m'explicava històries fins a la societat i a mi em tenia meravellada quan era petita, per exemple. No ho sé, l'Helena, aquest punt més críptic, jo mateixa l'he pogut experimentar alguna vegada. I alhora la Greta, aquest personatge que busca respostes, que està àvida d'històries constants.
també té alguna cosa a veure amb mi, també l'he fet a guionista, jo tinc un passat en el món del guió, també, no?, la fascinació per les històries, això també té molt a veure amb mi. Per tant, hi ha petits elements dels personatges que comparteixen amb mi, no?, però alhora són ells, i alhora volen, eh?, i fan el seu camí.
T'anava a dir, clar, tot aquest... Parlant de temps, quant de temps vas trigar més o menys a l'obrar, a plantejar... Aquesta novel·la potser m'hi vaig estar dos anys i mig, tres, no et sabria dir. Vaig estar molt temps pensant-hi, deixant-me submergir per aquest món de les llegendes, de les històries que s'explicaven en relació a Formentera, a l'illa... I clar, en aquell moment dius, no estic treballant perquè realment no estic escrivint.
Però estic pensant, no? I el cap està barrinant tot el dia, no? I vas prenent notes i vas donant voltes als personatges. I per mi aquest temps també compta, no? Perquè és el temps de creació i potser és fins i tot el més important, que és realment quan t'estàs trobant una mica amb els personatges, amb les històries que vols explicar. Per mi aquest temps és el més valuós de tots, no? I jo el compto, no? Quan em dius quant de temps has estat? Doncs dos anys i mig on aquest temps ha estat
tots uns mesos inicials importants en què un va donant voltes a la història. De fet, tu preguntava, no et pensis pas, perquè aquí no som gaire de quantificar, al contrari, però tu preguntava perquè al final, en tots aquests dos anys i mig, tres anys, com a escriptora, quina ha estat la lliçó que t'has emportat? Sempre s'aprèn alguna cosa d'una novel·la nova.
Clar, aquesta novel·la parla d'un tema que... És que moltes vegades els temes t'apareixen després, no? I jo crec que... Potser sí que hi ha escriptors que parteixen d'un tema per posar-se a escriure, no? De dir, jo vull escriure sobre la mort, sobre la relació fraternal, el que sigui. A mi no em passa mai. Jo tinc uns personatges, aquests personatges els poso, diguem-ne, a caminar en moviment, i de cop i volta em vaig trobant amb quins són els temes que hi ha al darrere d'aquesta història.
I m'he adonat que aquesta novel·la parla d'un tema que em ressona molt a mi i que hi he pensat molt i que li he donat moltes voltes. I és el tema del poder reparador que tenen les històries. En aquesta novel·la jo començo citant una cita de Gabriel García Márquez que diu la vida no és allò que un ha viscut, sinó allò que un recorda i com la recorda per explicar-la. Vol dir que tots sobre la vida que hem viscut ens fem el nostre propi relat.
Els records, al llarg del temps, els anem distorsionant, moltes vegades es converteixen gairebé en ficció i tots ens fem un relat del que hem viscut. I aquest relat pot ser més o menys encertat, però és el nostre. I el que la Gret acaba entenent, i jo també vaig acabar entenent al final de la novel·la, és que tots ens hem de reescriure la nostra pròpia història. Hi ha un moment en què ens hem d'aturar, mirar enrere i dir la nostra història. Quin és aquest relat que ens hem fet de la nostra pròpia història?
És un relat encertat, que ens fa bé, és un relat que podríem canviar o li podríem donar un nou punt de vista. Aleshores, tota la novel·la parla de les històries, del poder reparador que poden tenir les històries, tant les llegendes que ens expliquen com les històries que ens expliquen quan som petits, com el relat que ens fem de la nostra pròpia vida. Carai!
I tot això ho vaig anar descobrint una mica mentre anava escrivint. No és una cosa que estigui plantejada des d'un primer moment, sinó que ho vas trobant a mesura que t'endinses a l'escriptura. I al final és una interpretació que va molt lligada, per exemple, amb les construccions d'identitat de la gent. Totalment. Que pugui veure una mica també d'on venim. Al final no deixem de ser el resum del que hem viscut.
del que hem viscut, sobretot de la interpretació que li hem donat al que hem viscut, no? Perquè potser tu i jo podem haver viscut el mateix, la mateixa situació fa 10 anys enrere, però la manera com tu ara la relataràs o com jo la relataré, el record que tu en tindràs i el que el tindré jo, potser és completament diferent, no? Tu t'has quedat amb unes olors, amb unes sensacions, amb un parell de diàlegs caçats a l'aire, tens un record concret i jo en tinc un altre, no? Per tant, la manera com jo ho visc o com tu ho vius és completament diferent. No obstant això, vam viure el mateix, no?
Per tant, al final és això una mica la idea, és allò que hem viscut, com ens ho hem acabat relatant a nosaltres mateixos, tot allò que hem viscut.
Això, malauradament, s'ha quedat al monopoli les ruptures amoroses, que també estan a l'hora del dia. I tant. I s'ho ha quedat molt de... No, no, jo ho vaig viure d'aquesta manera, tu no ho sé. I l'altre t'ho explica d'una altra, completament diferent. T'he de dir que he rebut un whatsapp ara fa una estona, del nostre estimadíssim Arnau Vila, i és que ahir li va cridar moltíssima atenció al teu llibre, i ahir no sabia que venies, perquè jo mai li avanço res. No, no, no.
Vam anar a una llibreria i anar mirant llibres i aquest em va cridar molt l'atenció la portada i el vaig llegir i realment és que m'hi vaig quedar llegint el que passa és que en tinc molts dependents i aquest el tinc també amb un tic i tant i tant i et diré també, és que l'Arnau és molt gurmet a l'hora de llegir, t'ho dic gurmet en el sentit que llegeix un capítol al mes anem dosificant molt bé
Doncs Aia, avui teniu presentació, hem dit, a dos quarts de vuit? Sí, a dos quarts de vuit, a la llibreria 22, el Martí Gironella em presentarà. Ah, sí, i tant. Sí, sí, sí, el Martí va ser un dels primers a llegir-se el llibre. I què et va dir? Em va dir que li havia agradat moltíssim i de fet va fer fins i tot un article al Punt Avui parlant de la novel·la i per aquest motiu també li vaig dir doncs, ostres, doncs em faria molta il·lusió que em presentessis tu i així va ser.
Doncs hem presentat tots aquells mars de Laia Aguilar. Com hem dit, presentació avui a partir de dos quarts de vuit del vespre a la llibreria 22 amb Martí Gironell, m'has dit? Sí, Martí Gironell. Laia, moltíssimes gràcies per haver vingut aquí als Quatre Rius. Moltes gràcies a vosaltres. Merci per tot.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
No pasaste de caimà. Hasta luego cocodrilo. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet, el programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Som la teva veu. Som la gironina.
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Al centre comercial Gran Junquera ens fem encara més grans. Arriben marques molt esperades com Zara, Adidas, Stradivarius, JD, Verska, Mango i moltes més. Per fi ho podem dir. Obrim la nova part el 10 d'octubre. Descobreix un nou Gran Junquera. Ara, més gran que mai.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs fa uns dies a la ciutat de Girona vam poder inaugurar el nou local de la FANOC aquí a la ciutat. Per tant, arriba l'associació de familiars i amics de nens oncològics de Catalunya aquí a Girona. I per poder-ho comentar ens acompanya avui Narcís Serrats, ella és gerent de FANOC, aquí ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Hola, què tal? Bon dia i bona hora. Moltes gràcies per convidar-nos.
Primer de tot, em sembla que toca celebrar que ja teniu local físic aquí a Girona.
aquí era molt més difícil, ara serà més fàcil. Al final, un espai físic el que dona precisament és això, no? Vull dir, un acompanyament millor. Correcte. Podem arribar a les famílies de una manera molt menys fàcil, podem atendre'ls d'una manera més propera i més continuada. Per això cal a les seus, per això som, perquè és el motiu de ser a les seus, aquest acompanyament, però
A més a més, una tasca que em sembla que s'ha posat en valor molt aquests últims anys, que no només és la de tractar la gent que pateix la malaltia, sinó també a tota aquella gent que ho suporta, tota aquesta gent que podríem dir que és l'entorn, la família. Correcte, clar, perquè malauradament la pateix un, en aquest cas estem davant d'un infant, de ser un jove, però és tot una logística familiar que pateix tota aquesta situació, molt important, no hi ha vegades...
la situació que poden patir a l'entorn, que no seria la malaltia, no sé si és aquest patiment o el que falta saber què, hem de fer acompanyar-nos en aquesta situació. A més a més, vosaltres, per exemple, quines són les vostres línies mestres des de l'associació? L'associació que fem és quan nosaltres estem en el venut, que s'ha de dir que estem vist als hospitals, nosaltres estem en l'hospital de la Banya Branca, de Sant Joan de Déu, nosaltres allà vinc en centre treballadors socials, psicòlegs, neuropsicòlegs, psicòlegs, pedagogs,
educadors socials per acompanyar les famílies des de l'inici. Allà tenim tota una part de voluntariat, també, amb la qual hi ha una part de voluntariat uniciliari, anem a la casa de les famílies, quan som de Barcelona en el cas aquest, i després tenim voluntariat d'hospitalari, o sigui, acompanyem a les habitacions de les famílies molt més a l'hospital de la llengua central de Déu.
El nostre gran punt sí que veu d'una manera és la casa del sobrí. Hem aquest acompanyament, que és una casa temporal, en el qual no pot estar visquent, mentre hi ha l'enfermament, quan hem de fora a Barcelona, que és una família a Girona, s'arriba la gent per la que sí, i després estem a la CEP, a l'acompanyament de les famílies, quan tornen a casa seva, a posar-ho amb la situació de la seva necessitat. Clar, tot això està empuntat a tot un projecte psicosocial, en el qual és el fet de treball social, etcètera, etcètera.
A més, també en una tasca especialment sensible, precisament, per nens, joves...
encara vam estar al preu del canyó, i vam treballar als hospitals per fer circuits reduïts i enviar les famílies a casa, però pares van haver de quedar a casa dels xucris perquè estaven hospitalitzades, i nosaltres vam continuar oberts perquè les famílies poguessin continuar venint, si verdaderament patien un càncer. Per què en dic això? Perquè el càncer, malauradament, per parlar molt de la pandèmia, i es moria més gent de càncer que de la pandèmia, vull dir, verdaderament, és aquella cosa que dius, ostres, no sabíem on ens ficàvem,
Tothom ha patit amb la seva proximitat càncer, sigui adult o no, però quan aquest és un infant o un adolescent, és un jove, és molt més impactant en aquest aspecte, perquè verdaderament no sabem per què passa, se't gira una cèl·lula i de sobte tens càncer, però amb un infant i un adolescent, què n'has fet? Un adult pot haver fet alguna cosa que no és perquè ha tingut de passar, perquè és supersana i resulta que baixa-li i hi ha gent que potser fuma molt, que és un dels cànceres,
ser també molt típics i millor no agafar mai, no? Perquè a mi amb un infant, amb un adolescent, que no has viscut una part de la teva vida, tinguis 7 anys, 5 anys, 3 anys, no? O 21. Això en gira, però això, clar, impacta molt més. Per això s'han format en minoritària, no? Estan parlant de 200 casos a l'any, a 14.
A més, hi ha aquella situació que a vegades se'ns diu i és quan et pensis que tens algun problema o alguna cosa, vés a la planta d'oncologia infantil d'un hospital que se't passarà molt ràpid.
a veure infants, quan tu a vegades em queixes en una altra situació o que tarda molt en el cap del teu territori, tarda molt a donar-te una hora, doncs quan vas a una planta d'inclusió o una planta d'un hospital, doncs poder que em queixi, a sobre el dintre de les habilitats, que això és el box que teniu aquí.
I a més suposo que us toca també batallar amb la complexitat de l'edat, és a dir, al final un nen, un jove, vull dir una persona que s'està desenvolupant tot just, al final és una barreja d'emocions, de canvis, i a més a més li sumes el factor de la malaltia, entenc que al final cada cas és un món. Sí, sí, totalment, i verdaderament els acompanyaments són individuals, encara que molts vegades, per exemple, la casa d'edat suplit, estem allà per una comunitat de 24 apartaments que tenim allà, però sí, clar, tu imagina,
Corre molt i avall, no perquè són petits, el que hem de fer és jugar, perquè és el funcionament, no? Fer el que puguis fer, encara que estiguis molt anodur, hem de normalitzar molt la situació. Quan és un adolescent la cosa canvia molt, però d'una manera, en aquell moment aquella persona que està experimentant una sèrie de canvis, té tot unes prevencions del futur, sigui d'estudiar o de la seva vida, i en aquest moment també això, a casa és molt més complicat, els pares a vegades,
reaccionant d'una manera en concedir-li tot. És molt difícil, els joves també, uns ho poden portar més bé, altres estaríem parlant d'aquell entorn que parlaven, que seguien els germans, que són també els cuidadors fantasma, que a vegades no es tenen en compte pel meu superpàpio, mami, que vulgui ser, a vegades estàs molt pendent del malalt i a vegades sense voler deixes una miqueta de cantor, o li dones una responsabilitat que no li passa.
Al final, Narcís, no tens la sensació també que esteu ocupant un espai que hauria d'ocupar l'entitat pública?
perquè per això es diu associació de familiars i amics de nens oncològic, perquè donés amb els familiars poder, anàvem amb aquest pensament que deies tu, no podíem obligar l'administració a ocupar un espai que en aquest moment estàvem ocupant o estàvem intentant ocupar nosaltres i hauríem d'ocupar ells.
I amb els amics, que per això també estan a la nostra junta, ens van fer girar una miqueta en aquest espai per ser un complement verdaderament a la part sanitària. Nosaltres no curem, però sí que ajudem des dels hospitals perquè això millori. I aquesta atenció, aquest acompanyament en tots els recursos. Van ser molt conscients en el 87 com vam néixer que si havien de dependre de l'administració no podrien funcionar. I al final te'n dones compte que l'administració
És impossible que pugui atendre d'aquesta manera individualitzada aquestes famílies. Tenim moltes prestacions a Catalunya, tenim molts hospitals que són punters a Europa, però aquesta individualització no es pot fer a través del sistema sanitari o del sistema de drets socials que tenim en aquest país. En canvi, el que fa la FANOC és intentar complementar
tot això, amb la nostra presència. Per això tenim molt de la mà de salut i drets socials, amb la Generalitat i el Departament d'Educació, perquè generem tota la part educativa. Quan et desplaces, i a les nostres domícies, avui vinc a parlar amb l'Ajuntament de Girona d'aquest tema. Com se li pot donar normalitat al tema educatiu a un nen que està malalt de càncer?
per on ja tenim diferents situacions i que hi ha els mestres domiciliaris, perquè de bona manera, que són els ADE, i el que intentem fer nosaltres és activar-los conjuntament amb l'escola o l'institut, i intentem que puguin tenir aquesta normalitat i la casa dels xuclis per ells, o sigui una escola, per de bona manera. Llavors és a dir, que activem tot això conjuntament amb les escoles base i els instituts perquè ells puguin tenir un mestre tant a la casa dels xuclis com a dins els hospitals.
També una mica el missatge és que no només hi ha llum al final del túnel, sinó també que n'hi ha dintre del túnel, que és una miqueta la feina que feu vosaltres. Si a més de tot això poguéssim fer una carta als Reis, per a l'associació, quina seria? Bé, verdaderament intentar que l'èxit dels tractaments al matí...
han sigut fundadors de la Federació Espanyola, amb el sentit d'intentar que el càncer pediàtric, tant d'aquest país com de l'altre, estigui organitzant, ens entenem, però sí que aconseguim millorar lleis,
per totes les patologies de menors de 18 anys de llarga durada, com si s'assegurés tant de menys de l'actual i tant de menys de les restes de les malalties. Canviem unes petites fèries que ens hem demanat la discapacitat que tots els arqueològics que tinguin entre 3% de la discapacitat, en un aquí s'obre un ventany, una sèrie d'ajudes, el tema de l'acúment, que els col·liadors tinguin l'acúment, que cobrin el seu sou,
Són partits d'avançaments que hem fet que hem aconseguit fer en aquest tipus d'administració. Tot això ho portem al Parlament de Catalunya i cada entitat que hi ha espai ens de les seves mundes ho porten al seu Parlament i això se'n va a la Federació i a la Federació de los Diputados i intentem fer-ho bé. I això estem millorant la qualitat de vida de moltes persones.
Em sembla que ja t'ho he dit. Si hi ha llum al final del túnel, vosaltres us encarregueu de posar-la durant aquest camí. Narcís, moltes gràcies i felicitats per aquest nou local de la Fanoc, aquí a Girona, per molts anys. Gràcies per donar-nos veu i ara es trobarà a treballar amb les famílies d'aquí i fer-nos sentir una miqueta més a Girona.
Sí, és veritat que hi ha moltes dades que es podria, i tenim dues campanyes que són molt importants, on se'l posa la vora, hi ha molta gent que ve a les que fem a la resta de Catalunya, la intenció és fer-ne l'any vinent, ja vam estar parlant amb l'alcalde, amb el Lluc, per intentar fer-ne l'any vinent aquí a Girona, i aquest any ens hem debutat amb un Romp als Sucres, que és una campanya musical, no?,
que van fer una sala a la Milona, un èxit total de participació de la ciutadania i que al final intentem arribar a la ciutadania per explicar-ho. Doncs Narcís, et deixem, que em sembla que tens agenda apretada. Gràcies.
Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Al centre comercial Gran Junquera ens fem encara més grans. Arriben marques molt esperades com Zara, Adidas, Stradivarius, JD, Verska, Mango i moltes més. Per fi ho podem dir. Obrim la nova part el 10 d'octubre. Descobreix un nou Gran Junquera. Ara, més gran que mai.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Gràcies.
Doncs avui ho hem pogut escoltar en directe des de l'estudi d'aquí, del carrer Valmes número 15 de Girona. Avui no és un MP3, avui no és un Punto Wave, sinó que avui són el Pau Cullell i també el Marcel Torres, clarinet i guitarra respectivament, que de fet protagonitzaran el concert del divendres de la Casa de Cultura. Això aquest pròxim 11 d'octubre a les 8 del vespre amb la seva proposta Ai, Ai, Graça. En aquest cas, millor que m'ho expliquin ells. Pau Cullell, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Marcel, bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, gràcies per haver vingut, perquè feia molt de temps, eh, Arnau, que ningú ens tocava res en directe aquí, em sembla un violí, una vegada. Unes guitars, uns violins, però vaja, potser era la temporada passada i tot, eh? Sí, home, sí, i tant. Fa dos dies que hem començat, home, Arnau, clar que era una passada. Escolta, concert d'aquest divendres, vosaltres, primer de tot, ADN Gironí, eh? Vosaltres sou d'aquí. Total, total. Jo soc de Germà en Sàbat i jo soc de Vilablareig, o sigui que sí.
Escolta, i com és el desenvolupar o intentar desenvolupar una carrera musical des de Girona? Doncs, bueno, el primer que hem fet tant en Marcel com jo va ser començar a estudiar aquí a les escoles de música de per aquí i ben aviat ens en vam anar a Barcelona a fer els estudis superiors de música. Jo vaig fer clarinet i saxo modern i en Marcel va fer... La guitarra clàssica. La guitarra clàssica a les MOOC.
I la veritat és que, aviam, fàcil no és, per què enganyar-nos, però és apassionant, a nosaltres ens agrada el que fem i lluitem cada dia per ser millors músics i crear projectes com aquest que venim a presentar avui. Com es coneixen un guitarra i un clarinet?
Crec que devia ser per allà el 2019, abans hi pensava i no he tret l'aigua clara, però 2019-2020 ja ens havíem vist a algun entorn musical, però fins llavors no vam començar a parlar i a dir que potser hauríem de fer alguna cosa junts.
Això era una nit d'aquestes dels bars gironins o...? Doncs crec que va ser Barna, no?, el primer dia que vam trobar, o què? No ho recordo. Sí, jo recordo una trobada allà a l'Smuc que vam quedar i allà vam començar com a compartir inquietuds musicals i a compartir el que estàvem estudiant i el que estàvem fent en aquell moment.
Però ja ha sigut com quan vam acabar aquella època a Barcelona i ens hem tornat a Girona, jo ara visc a Sal i amb Marcel a Sant Gregori, i ens hem afincat aquí i hem començat a treballar aquest repertori i aquestes cançonetes. Parleu del repertori Ai Ai Grassa. Primer de tot, què vol dir?
Ai, ai, grassa és la nostra formació, és una cosa que realment per si sola no vol dir res. Tot això ve com d'un haiku japonès, que si, aviam, jo no domino el japonès, però seria ai, ai, gasa, que vol dir quan dues persones estan compartint, doncs...
una cosa bastant romàntica, sota el paraigües d'una inquietud o de l'amor o del que vulguis interpretar. En aquest cas, el nostre paraigües és l'estima i el carinyo cap a la música i cap al fet de tocar i fer música en directe. Com us definiríeu per estil?
Nosaltres investiguem músiques tradicionals sudamericanes i sobretot ens centrem en la música brasilera. Hi ha tota una correnta estètica de discos gravats amb guitarra i clarinet on nosaltres ens sentim molt identificats perquè és allà on trobem
una mica la fusió entre la música més clàssica europea i la improvisació de la música més americana i de la fusió d'aquests estils. I res, és amb tota aquesta investigació de les músiques tradicionals sud-americanes on nosaltres hem trobat el nostre punt en comú. Quan he vist el bossa nova i tot plegat, jo Marcel t'ho he de preguntar,
Digue'm que tens alguna influència del toquinyo o alguna cosa d'aquestes. Sí, sí, tot això jo ho estimo i ho agafo i m'ho faig meu sempre que puc, encara que el meu bagatge sigui clàssic. Arnau Vila, tu saps qui era el toquinyo? Qui és, que encara està viu? Ah, sí, doncs m'ho hauré d'explicar perquè no tinc el plaer de conèixer-lo. Ja ho googlegarem. T'endeu algun dia d'aquests passers per aquí? Mira que va venir ara, em sembla, pel Portaferrada, em sembla que va ser o així, no?
va venir, que xindena bé, doncs en aquest repertori jo us ho he de preguntar ho hem pogut sentir una miqueta al principi però com feu aquest diàleg entre guitarra i clarinet a nivell musical dic
Jo crec que d'alguna manera és prou fàcil, en el sentit que els dos instruments comparteixen aquest fet de ser de fusta, de tocar-se amb els dits sense intermediaris, sense tecles, sense... Bueno, en el cas del clarinet hi ha una mica de trampes, però... I també alhora aquesta intenció de l'instrument de poder ser tocat al carrer, no? Tots dos tenen una línia convertida en aquest sentit. Són instruments molt populars, trobo, encara que després el clarinet hagi acabat a les orquestres.
I el diàleg és fàcil a nivell timbric, a nivell del so de l'instrument mateix. No són sons que xoquin. I, bueno, musicalment... Poder també l'amistat que ens tenim i ajuda a fer que tot plegat s'enganxi bé. És el que t'anava a dir, és un plus a favor, no?
I tant, i tant, home, hem connectat bé amb en Marcel i la veritat és que cada vegada que quedem per tocar, estudiar o treballar, escoltar música, el que sigui, sempre tenim la sensació que estem aprenent alguna cosa i la veritat és que sempre, bueno, jo personalment em sento molt bé i suposo que jo no t'ho hagués compartit, vull dir que d'així una mica d'aquí ve una mica el nom i tota la...
el tema que m'ha faltat abans complementar que el Gassa l'hem canviat per Grassa que és Gràcia en portuguès diguéssim i això per això és una mica la fusió aquesta del nom una mica un invent és que aquí som molt de portuguès t'ho asseguro més enllà d'això com va arribar la trucada de la Casa de Cultura?
La trucada a la Casa Cultura ens va contactar l'Anna perquè a través de la seva soci, la Mònica, que també treballa allà a la Casa Cultura, feia temps que estaven espectant algun projecte o que nosaltres ens coneixíem,
i estaven expectant algun projecte que poguessin incloure dins aquesta programació. Jo sempre els havia ofert coses més de jazz, en format trio, quartet o així, i potser pel tema de l'auditori via d'aixin, potser és un lloc una mica més complicat de fer coses una mica més modernes i això com que encabalca una mica...
els dos mons crec que els va encaixar la proposta. A més a més, jo crec que ho has dit també, el jazz pot servir una miqueta com a introducció per després realment mostrar tota la fusió que feu?
Sí, sí, i lligant amb la pregunta que feies abans també de com s'uneixen els dos instruments, no? Poder és una mica per aquí, també pel nostre bagatge, que jo vinc del clàssic però sempre he tingut aquest interès en el jazz, el pau ve del jazz directament i amb aquesta música brasilera s'acosta més una mica a aquest terreny clàssic que és el punt mig de trobada, no?
Doncs escolta'm una cosa, com hem dit, divendres 11 d'octubre a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura tenim aquest concert de Ai Ai Grassa, en aquest cas Pau Cullell, el clarinet, Marcela Torres, la guitarra. Primer de tot, gràcies per haver vingut i haver-nos acompanyat. I segon, jo crec que, com sempre diem en aquest programa, millor que qualsevol història l'expliqui la música i no pas nosaltres en paraules.
Per tant, nosaltres acabem aquí, però no podem marxar sense sentir-los una miqueta més, perquè abans era un tastet. Ara és quan toca. Llavors, Marcel, Pau, moltíssimes gràcies. A vosaltres. I tot vostre.
Bona nit.
Música
Bona nit.
. . .
Fins demà!