Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I és dilluns 12 de gener de 2026. Mirem endavant en aquest primer dia de la setmana. Encara no ha arribat aquell Blue Monday que es van inventar, però són dies estranys per a tothom on tot just hem tornat a arrencar la maquinària que ens portarà ben bé fins a la primavera.
I tot això amb els talls a les carreteres en protesta pel Mercosur, i amb aquesta fred. Amb els transports condicionats, les mercaderies parades i les 20 voltes que ha de fer la gent per arribar a destir, no me'n cansaré de recordar tampoc una cosa bastant significativa. I és que quan els pagesos surten al carrer, quan protesten i reivindiquen alguna cosa, tothom els hi fa costat. Ningú mai té res a dir, ni una coma.
Si s'han de tallar carreteres, es tallen. Perquè si ells surten i deixen de treballar, tal com està el panorama, però alguna cosa serà. I alguna cosa hauríem d'aprendre per tantes i tantes carpetes obertes que tenim i tindrem.
Tot i els talls de carretera, l'única persona que han deixat passar probablement aquests dies, així a l'estil Mario Kart, esquivant plàtans i tot. El bo de la roba i la bon dia i bona hora. Home, molt bon dia a totes i a tots, però la veritat és que jo conec més d'un que m'ha explicat aquesta anècdota que algú sí que ha hagut de fer això del Mario Kart, de l'esquivant. Sí, tinc un oïc meu que va enganxat just al moment que muntaven a puntors.
i que el van deixar passar, vull dir, li van dir de bones que podia passar, i va anar fent el Mario Kart. O sigui, anava fent siga-saga. Jo, de fet, per sort o per desgràcia, no m'he trobat amb cap tall d'aquests, però, vaja, no em faria res haver-me de quedar a la zona per aquesta causa, diguem-ne. No, aviam, també et diré, o sigui, en el moment en què tallen, després ja agafa la policia, van anar als accessos... I gestionen un... Ja gestionen, exacte. Vull dir, això va ser més en temps de... Me'n recordo, de les protestes post-sentències. Sí, sí. Sí que era un autèntic desastre...
a nivell de trànsit però un cop això però tractors ben posats fan feina però bueno també et diré jo tinc uns amics que van sortir de Figueres i van anar a una discoteca de Barcelona el dissabte a la nit el que passa que van haver de fer 45 voltes però si t'hi fixes és això que dèiem vull dir que quan surten els pagesos al carrer sí, sí
Ningú es queixa, al contrari. Tothom els hi fa costat, però perquè saben que... És que si no em molts de gana, eh? Per això, que estan reivindicant una cosa que toca. I per això sempre dic que n'hauríem de prendre alguna coseta dels pagesos i dels ramaders d'aquest país. El dia que els pagesos s'emprenyin, però de veritat, de veritat, ja parlarem què passarà. I el dia que passi això, extensible als autònoms...
Això és guerra molt feta. Bueno, perdona, i els pensionistes? Amb el taca-taca ho veràs tu. Ui, ja t'asseguro jo que els pensionistes duren... En tres hores està solucionat, que és el que va passar amb el govern de Mariano Rajoy, que va sortir un dilluns i va dir que no podia, van anar a rodejar el Congrés...
Me'n recordo i era el 2017. Per què? Perquè com que estaven passant a través de les valles i els policies no podien treure les porres, que els policies deien estan passant, què fem? O sigui que van trigar 3 dies a dir que sí que podien pujar les pensions a l'IPC.
Per tant, amb aquests n'hem de patir, perquè aquests sí que són efectius. Però bueno, en qualsevol cas, intentarem nosaltres també ser efectius, que és dilluns, i que la gent sigui benevolent també amb un servidor almenys, i amb l'Arnau Vila no cal, perquè sempre dóna el caio. Avui presentem el primer llibre d'aquest 2026 per part nostra, i és que Helena Carreras ens porta el Pues de Garota, el podrem comentar ara d'aquí uns instants, també farem la prèvia amb Neus Vila.
Perquè, si no m'equivoco, Arnau Vila, tu potser domines molt més el tema. Estrena programa, eh?, en aquesta casa, aquests pròxims dies. Dones amb talent. Ah, doncs mira. Ara anem a conèixer les dones gironines, que tenen molt de talent i les anirem coneguant aquests 14 capítols que anem gravant. 14 capítols, eh? Déu-n'hi-do. Ja ens ho explicarà, perquè tenim dones fantàstiques. Sí, millor que ens ho expliqui la Neus, que segur que ho sabrà explicar molt millor, que no pas tu i jo, que agafem el dit i fem així per un bufament. I acabarem parlant de Torroella Foto, de l'associació
perquè fan una exposició molt i molt interessant del bo, legendari, magnífic i sempre referent Vicent Andrés Estellers. Un homenatge aquí a la Biblioteca Carles Raola amb unes imatges i uns quants poemes també del mestre valencià de Burgessot. Però, bueno, tot això, si de cas ho encararem al final del programa, si et sembla, Arnau Vila, redobla de tambors i nosaltres... Ens hi posem!
I avui parlem de memòria, de guerra, de silencis i també, per què no dir-ho, de ferides que no cicatritzen. Pues de garota és una novel·la que ens porta directament cap a la guerra civil i la postguerra a través de la mirada d'un nen que ho perd gairebé tot. L'amic, el pare, la dignitat de la mare i, amb el temps, també la innocència. Avui en parlem amb la seva autora, que és ni més ni menys que Helena Carreras. Bon dia, bona hora i benvinguda. Hola, bon dia, què tal? Mira, si te m'acostos una mica... Ai, sí, ara se'm sent... La màgia de la ràdio...
Bueno, primer de tot, benvinguda a casa teva, si és que hi ha casa d'algú Gràcies Em van enganxar un dia en Guillem Terribas i en Jordi Grau I em van dir, escolta, has d'entrevistar l'Helena Carreras Perquè ha tret el llibre, el de la Púes de Garota Per tant ha de venir I jo vaig agafar i vaig dir, vale, sensacional, serà el primer llibre del 2026 Que farem aquí en aquest programa O sigui que amb això ja ho tenim Havies estat mai aquí, no? No, aquí no Bueno, doncs espero que acabi bé l'entrevista Que això voldrà dir que tornaràs a la pròxima Home, i tant, i tant, sí, sí
Primer de tot, anem a l'origen de la novel·la, t'ho dic perquè em sembla que va sortir primer una primera versió escrita fa anys. No és ben bé això, ja t'ho explico. Explica-m'ho bé, exacte. És una història una mica rocambolesca. Aquesta novel·la jo la vaig escriure farà uns 16 anys, aproximadament. Déu-n'hi-do. O sigui, fa molt de temps.
La vaig presentar al cap de poc d'haver-la escrita, un premi que se'n deia l'actor de l'Odissea, que era un premi que a mi m'agradava perquè sent lectors tenien dues novel·les, no? I esclar, ja tens una garantia que a la gent més o menys li pot haver interessat.
Llavors hi ha un jurat o l'editorial, potser més, que tria d'entre aquestes dues quina pública i jo vaig quedar finalista, no vaig guanyar. Al cap d'uns anys, que la novel·la va quedar allà, vaig intentar... vaig veure un altre premi que...
que hi encaixava, perquè també has de mirar que els premis s'encaixin, no?, una mica, i aquest sí que el vaig guanyar, no?, i això era l'any 2019, vull dir que ha tingut una història aquesta novel·la, però resulta que el moment que s'anava a publicar, que ja ho teníem tot fet, les galerades, tot, eh?, la revisió, la correcció, tot. Que ja era anar-se'n a dormir i que sortís. La setmana següent havia de sortir, tanca l'editorial i tampoc no es publica aquesta novel·la. Ja et dic que és una història... En tens per una altra de novel·la, si vols. Sí, sí.
llavors la vaig ja abandonar vaig dir ja estic farta d'aquesta història amb aquesta novel·la i la vaig deixar allà al cavall sense pensar-hi més i em vaig posar a escriure 19-20 que va ser la que vaig guanyar al Cacero l'any 2020 que a més a més llavors vaig tenir molt de temps perquè era en ple confinament i m'hi vaig dedicar intensivament
Bé, jo m'havia oblidat d'aquesta novel·la i ara fa pocs mesos vaig conèixer uns editors valencians que a mi m'agrada molt això que també la novel·la es publica en una editorial valenciana perquè penso que la qüestió aquesta... Jo dono molta importància sempre a la llengua i em sembla que aquesta qüestió de...
que ells vulguin defensar una novel·la escrit en un cantalà més aviat en pordanès i que nosaltres també a vegades en llegim en valencià, etc. Doncs em sembla que és fer-li un favor també a la llengua. I a més a més m'ho van facilitar molt tot perquè van llegir la novel·la i els va agradar molt.
perquè ells em van dir, no tens pas alguna cosa i jo vaig recordar aquesta novel·la que no tenia cap intenció de publicar perquè ja en tenia una altra acabada que l'estava revisant i era la del moment que aquesta l'he deixat aparcada de moment, perquè esclar t'has de dedicar amb una, no passa dues i bé, d'aquesta manera doncs pel seu entusiasme i tot plegat ha sortit ara aquesta novel·la. Carai, és que ja et dic que és una història en si mateixa
Sí, sí. Mira, devia haver d'anar així. A mi ja em passa, perquè també tinc una altra novel·la publicada que se'n diu Les altres cares, molt de Girona, que més aviat tu sempre vas a darrere de veure qui te pot publicar les coses, i en canvi aquella també un dia passejant-me per la Setmana del Llibre en català a Barcelona, vaig trobar l'editora que me'l va publicar, que la coneixia d'una cosa que havíem fet juntes, i diu...
no tens per res, que tu escrius molt bé, i vull dir, sense buscar-la, també em va sortir, no? Vull dir que a vegades em passen aquesta mena de coses. Escolta'm, i la pregunta és, què li passa al bo del Josep Giró en aquest sentit? Vull dir, si ens podem contextualitzar una miqueta, ens situem, Guerra Civil...
Sí, però primer també vull dir que a vegades això de la guerra civil, a gent jove així se'l tiro una mica enrere, i em penso que ara més que mai fa falta també parlar una mica d'això i de què significava una dictadura, no?, després, perquè més que guerra hi ha postguerra, no?
també hi ha amor i també hi ha passió. Vull dir, no és una novel·la només centrada en la qüestió de la Guerra Civil, però precisament els altres aspectes estan influenciats per la violència, per la humiliació que ha hagut de patir aquesta persona. Perquè aquest en Josep Giró era un nen quan es va produir la guerra, no?,
I llavors, esclar, el seu pare era més o menys compromès amb la causa republicana i tot això, no?, i esclar, ell va haver de veure què li passava a la seva família i en ell mateix després, no?, durant la guerra i després.
I realment eren coses tremendes, o sigui, a aquesta novel·la hi passen coses una mica crues, no? Llavors ell, una mica per encàrrec, no surt d'ell mateix la idea, planeix una mica la seva vida en funció de la venjança.
que també una tesi d'aquesta novel·la és que a vegades la venjança el que fa és bastant inútil i tan brut moralment també, perquè tu al final ja no acabes de saber si els bons eren uns o eren els altres.
i bé, es tracta de veure què farà, si durant tota la seva vida estarà amb aquesta idea, o si el que es va trobant li provoca uns altres sentiments i canvia d'idea, no? No ho vull desvetllar, tampoc... No, clar, només faltaria, no?, que si no farem spoiler.
Hi ha les dues opcions, o canvio de vida o per mi ja és massa tard i la meva filla o el meu net seran qui podrà canviar de vida. Perquè jo penso que en aquesta generació que encarna aquest protagonista...
És una mica la generació del silenci, però a vegades les altres futures són les que poden dir les coses, que és una mica el que he fet jo també, perquè jo no soc de la generació del silenci, ho era el meu pare, diguéssim, no? I en canvi jo sí que puc dir les coses que ell no deia. T'has nodrit una miqueta de... Sí, pensa que era la primera novel·la que jo treia a fora, no?,
perquè tota la vida escrit coses, però era la primera novel·la que jo tenia la intenció de treure fora, diguem, no? I sempre en una primera novel·la, potser més que en les altres, ens adreixes de coses que tens a prop, no? No diré quins, tampoc, però hi ha documents reals aquí. Documents, a vegades, una mica esfreïdors, però que són reals i que jo els he trobat en algun calaix, o de casa meva, o també m'he documentat, eh? Però no faig mai novel·la històrica. Jo barrejo, o sigui...
La meva manera d'escriure, en aquell llibre i en els altres, és que sí que hi surten a vegades noms reals, llocs reals, aquí hi ha molts pobles de l'Alt Empordà, per exemple, o de l'Alt Empordà en general. Ben fet, que jo també sóc de l'Alt Empordà. Molt bé, fantàstic. Ara entenc perquè em caus tan bé. Jo sóc una mica més del baix, però vaja. No entrarem amb això, ara. Som empordaneresos. Exacte, ara no entrarem amb això.
El cas és que hi apareixen, però diguem que una mica posats a la ficció, no? I el nom del poble on passa l'acció aquí, jo sé quin és, però l'he canviat. Clar.
Llavors, hi ha aquesta mena de barreja. És un suggerir però no ensenyar, per entendre'ns. És que jo el que veig també és que al final, per molt crua que sigui la novel·la, la realitat sempre superarà la ficció. Sí, sí, sí. Sí, sí, això és una cosa que es diu però que més és certa, no?
I més parlant d'aquest tipus de temàtiques. Escolta'm una cosa, al final el Josep entenem que es va fent gran, no sé si amb aquest paral·lelisme, no sé si amb el conte de Monte Cristo fins i tot, a l'hora de parlar de venjança. No t'anava a dir, perquè quan es parla de venjança... Sí, però mira, el llibre està encapçalat per una cita de l'Odissea, que també hi és, aquesta idea. I després, maladament, en el primer capítol, que ara te'n parlaré un moment del primer capítol...
Hi ha unes cites del Hamlet, també. Que també és una idea de venjança, una necessitat de reparar una sèrie de coses, però que també et va afectant a tu mateix, a la teva vida, moralment i en tots sentits. I que no et deixa, potser, fruir de la vida, gaudir de la vida que tu hauries volgut. I això és el que passa en aquesta novel·la. Vull dir que més referents serien
l'Odissea o el Hamlet, que no pas el conte de Monte Cristo, que jo no hi havia pensat, però que també s'hi podria comparar, perquè sempre és la idea de la revenja. És la idea que un cop hagi endreçat això, la meva vida ja serà bona, ja estaré tranquil, però, clar, aquí ja no és tant el què és, el com arribo allà, no? Sí, sí.
Parla'm del primer capítol, cara. Sí, a veure, aquest llibre està escrit, la novel·la té un capítol zero, i després comença amb l'1, que és allà on realment comença la novel·la, no? Tota la novel·la a partir del capítol 1 està escrita en primera persona, i no només amb una primera persona, sinó amb dues primeres persones, perquè sempre és la veu d'aquest protagonista...
Però en una, la més general, la de la major part de la novel·la, rememora una mica què ha fet a la seva vida, però després hi ha unes altres intervencions en cursiva que són d'ell mateix.
Però que jo dic que és quan parla amb els morts. I no vull dir exactament morts, perquè n'hi ha que no són morts, però parla amb unes presències incorpòries. I aquesta veu és una mica més histriònica que l'altra, és una mica més teatral. Perquè, esclar, ara tu imagina't que...
que algú doncs et fa alguna cosa que no t'agrada, no? I tu vas i li dius aquesta actitud teva ha sigut molt negativa, no m'ha agradat com has tractat, etc. Però arribes a casa teva i dius, quasi bé en veu alta, és que ets un malparit, no? És que això que m'has fet no té perdó. I esclar, ho dius d'una altra manera, ell no és a davant, no li dius a ell directament, no? Sí.
I en aquesta novel·la es jugo una mica amb aquestes dues veus. Però, a més a més, hi ha aquest primer capítol, que dèiem, que aquest està escrit en tercera persona, perquè ja veureu per què no es podia escriure d'una altra manera, però és el final, se'n diu la fi d'aquest primer capítol, però no s'entendrà. O sigui, quan tu arribes al final de la novel·la te l'has de tornar a llegir segur.
Però a mi m'agrada, i tothom ho fa espontàniament, no cal que l'hi digui jo, però a mi m'agrada qui sigui perquè et va ressonant durant la novel·la. O sigui, aquí apareix un personatge que es diu Alicia, que no apareix fins a la meitat de la novel·la, que és quan juguen la part més eròtica, sexual, etcètera. Aquest personatge sortirà a la meitat de la novel·la, però aquí en el primer capítol ja hi és, en el capítol zero.
Llavors m'agrada que mentre vas llegir la novel·la et ressoni el que has llegit al principi de tot, encara que no ho hagis acabat d'entendre i que al final... Intentis buscar-li constantment el... Vull dir, perquè em diràs, per què li has posat? Per complicar la vida en els lectors? Jo ja ho faig, de vegades, de complicar una mica la vida, no m'agrada posar-ho tan fàcil, que la gent també és...
s'espavili una mica, però no és aquesta la intenció. La intenció és més aviat aquesta que t'he dit. Helena, tornant una miqueta al que dèiem abans sobre el recorregut literari que tenim dins de la novel·la, és que hem parlat de venjança, hem parlat d'aquest escenari de guerra civil postguerra també, però abans ho deies, vull dir, que té moltíssimes capes, vull dir, parla d'amistat, parla de moltíssimes coses també en aquest llibre. Sí, sí. I...
Sí, a veure, és que, esclar, tots els llibres, a mi em sembla que cadascú em fa la seva lectura, no? I sí que n'hi ha aquí d'altres, i podries dir...
perquè se'n diu Pues de Garota, també, perquè aquest és un altre tema, no? O sigui, per què aquest títol, no? Hi ha dos... dues raons, diguem, no? Una més metafòrica i una altra més real. Les garotes hi surten físicament, però no penso explicar-ho, això, eh? Les garotes hi surten amb l'Alícia, amb aquesta part més, diguem, passional, eh? Però ja ho llegireu, eh?
però metafòricament hi surten també perquè la vida d'aquest home és una vida tancada amb tota la seva intensitat d'aquest taronja de les garotes a dintre una closca i amb les pues a fora per defensar-se de les agressions per tant a mi em va semblar que hi llegava i també em podries preguntar per què en dius garotes i no garoines o erissons o orissos que en diu la gent
També és una qüestió de coherència, perquè en l'escenari on està situat això és més utilitzar garotes que no pas garoines. Garoines se'n diuen a Palafrugell, per exemple, però la primera versió d'aquesta novel·la, quan la vaig presentar a aquell premi que he dit al principi, se'n deia Pues de Bocamarí. Ah, sí? Sí.
Perquè Boga Maria és com en diuen també en alguns llocs, a les illes, al País Valencià, i mira, és com si hagués tornat a casa, no? Ara la publica un editorial del País Valencià i allà potser es coneix més la paraula Boga Maria, no?
També diré, a nivell de sonoritat, garota potser és molt més... Això em va dir l'editor, veus? Això em va dir l'editor, diu... És que tinc mentalitat empresarial. Dic, home, dic, si vosaltres... Sí, sí, dic, si vosaltres considereu que... Perquè ells són de Gandia, no? Si considereu que allà no s'ha d'entendre que és una garota, no? Dic, a mi m'és igual, canvieu, pugeu el que us sembli més convenient. I em va dir, no, no, la sonoritat de garota, com dius tu, ens agrada molt. És més amable, potser, no? Sí, sí.
T'anava a dir, Helena, és que ara ho estaves comentant, que cadascú també al final treu les interpretacions de l'obra que té davant. Jo el que et voldria preguntar és, tu, per exemple, en tot aquest recorregut, què has après d'aquesta novel·la? Coses que t'hagin sorprès, més enllà del procés i de la intrahistòria que portava.
Home, quan t'he dit que m'havia documentat una mica sense després utilitzar-ho com una novel·la històrica, si no perquè jo tenia coneixement, he trobat coses a vegades una mica esfreïdores, però que realment m'han sorprès, no?
No ho sé, jo recordo, per exemple, ara així no em ve tota la memòria, no? Però recordo, per exemple, que vaig llegir, tampoc em preguntis quins llibres he llegit perquè fa 16 anys i no m'ho apunto, sóc així que ho faig servir i allà queda, no? Ben fet, queda impregnat en la memòria. Queda impregnat. És com les fotos, no? Ja tinc que fer moltes fotos. Jo dic, bueno, el que veig, si queda ja em serveix, no? I si no, doncs és que no era tan important, no? Clar.
I en aquest cas... Estaves tirant cap a una anècdota d'un llibre que... Ah, no, no, que em deies quines coses estan impressionats o així, no? I jo et deia, vaig llegir, per exemple, aquí, en el seminari de Girona, que era la presó en aquell moment, com ho feien quan anaven a buscar un condemnat i l'anaven a buscar per fosllar-lo de matinada aquí al cementiri de Girona i l'altre...
i la gent de Girona moltes vegades, alguna, clar, només faltaria, es dedicava a aplaudir des de l'altra banda de l'onyà, no?, tot aquest procés de com els anaven a buscar i com es rebejaven en el plaer de dir ara et mataré, no?, per exemple, és una cosa que és real, perquè l'he llegit en llibres que expliquen casos reals, no és ficció, no?,
i dius, ostres, fins on arribava, fins on ens deshumanitzem a vegades. Helena, tu t'hi has reconegut 16 anys després en aquesta novel·la, quan te l'has llegit, no sé amb quina mirada ho has pogut fer. És una bona pregunta aquesta.
Jo és una novel·la que sempre li he tingut molta... no sé, una... diguem... anava a dir un carinyo, no? Especial, un estima, sí. I és una novel·la que, esclar, com tu has dit abans, té també alguna cosa de personal, no? Sense concretar massa, però té alguna història personal. No la història de venjança, no aquesta cosa tan...
exagerada, però sí d'alguna humiliació, d'algun patiment, sí que hi ha tot això. Per tant, hi ha una història personal que m'hi posa una emoció. Si em dius, ara escrius exactament igual, no, perquè ningú escriu exactament igual després de 16 anys, no? I jo crec que he fet una evolució
He escrit unes novel·les no tan exagerades, però, esclar, tampoc tractaven aquest tema, no?, aquest tema tan punyent, no? Més aviat eren una mica més, o són les que ara tinc acabada d'escriure, no?, una mica més tranquil·les, no? I, per tant, això et condiciona la manera d'escriure, però no en renego tampoc gens, no?
Només faltaria, vull dir, escolta, acabes de dir que tens una novel·la, això vol dir que tornaràs, no? Tornaré, tornaré. Si algú me la vol. Sí, dona, i tant, jo vull pensar que sí. Jo també. Espero d'aquí 16 anys, no sé si serem aquí o no, però bueno, aquí t'esperarem. No, no, no, aquesta ha d'anar més ràpida, perquè a més a més tracta uns fets que m'interessa que quedin encara a l'actualitat. Bé, nosaltres agafem i posem pressió, si de cas, però ja hem comentat, en aquest cas, poes de garota de l'Ena Carreras. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta.
Gràcies a vosaltres. T'esperem més aviat que tard perquè això és casa teva. D'acord. Moltes gràcies. Encantada.
Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa.
Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Anytime Fit a Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a bancsang.net barra donar.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
És espiritual, tu que vius sotmès, amagat sota el que mostra el pic de l'Isabert. Per tant, d'acordes al món, explica'm la por, com pateixes cada nit, com plores sense pis. És espiritual, fem-nos de mirall, reflectides en la força calida del glàstic. Ets aquesta per que t'hi mous el foc en mi, digue'm on és el dolor per fer revolució.
Desclats. Cridem i no callem, parlem d'allò que no se'ns ha permès. Trencarem, cadenes clamarem, òngel tombarem, fronteres serem lliures. Trencarem, cadenes clamarem, òngel tombarem,
Bateguem amb la constància del fet insurgent. Som l'essència del camí, ho has de destí. Fem l'amor d'on és calor per fer revolució.
Cadenes clamarem, Ângel, tromparem, totes estarem lliures. Serem lliures.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I aquesta sintonia l'anireu sentint pròximament aquí a Girona FM i és que estem d'estrena, ho dic perquè aquest 2026 comencem amb l'accelerador ben premut, ben a fons. Ho dic perquè Neus Vila estrena el seu programa Dones amb Talent aquí en aquesta sintonia, en aquesta casa de Girona FM, el 92.7. I per poder comentar la jugada, precisament, Neus Vila, bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia, Saïd.
Al final, que et xinden, vull dir, si esforiràs més en antena tu que jo. No crec, no crec. Però, escolta, supercontenta i superagraïda de formar part d'aquest programa amb aquest equip meravellós que sou vosaltres. Escolta'm una cosa, dones amb talent. Em sembla que el títol ja és força revelador, però explica'ns-ho tu, que és qui ha parit la idea, mai més.
Exacte Doncs Dones amb Talent és un programa que el que vol és inspirar amb exemples de dones que dia a dia van fent el seu camí dones que algunes són una mica conegudes altres potser només en el seu entorn professional però també per donar veu dones que estan en diferents espais en diferents llocs i que tenen un lideratge important perquè qualsevol dona o qualsevol home o qualsevol persona en definitiva
que els escolti i se sentin inspirades. Aquesta és una mica la idea, no? La missió és donar veu a dones i que sigui una tertúlia amb molta ànima que provoqui també reflexió a les persones que ens estan escoltant. En quin moments et va acudir fer aquest programa?
Doncs si t'ha dit que fa quasi dos anys... Ah, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, no? Però a la vida saït, no? Pedalem i a vegades fas curses i no arribes a la meta, però arriba un moment que arribes i que sents que has guanyat, no? O que pots guanyar. I ara estic, doncs, en aquest punt. Per mi era important poder parlar de dones perquè penso que som exemples i no hem tingut tantes oportunitats a la vida com han tingut els homes.
I era una oportunitat perquè de diferents sectors professionals, de diferents mirades, perquè hem de respectar, potser no acceptar, però respectar els punts de vista que té tothom, veure una dona que està en el món de la ciència.
una dona que està en el món d'un ofici que tradicionalment ha set d'homes o que la gent encara relaciona amb homes, com pot ser tot el tema de pròtesis dentals, el món de l'advocacia, el món de la cultura, el món de la gestió, el món de la decoració, el món del màrqueting, diferents temes. Aquesta és la idea. I fer aquest viatge, amb una entrevista que durarà més o menys uns 25 minuts,
en que sigui una tertulia això, amb molta ànima, perquè són dones que inspiren. Una miqueta, més enllà de les temàtiques, quan ho podrem escoltar nosaltres aquí, en aquesta casa? Doncs mira, tu ho has dit, comencem fort aquest any, i demà passat. És a dir, dimecres, comencem a les 3 de la tarda. Exacte, dimecres 14, a les 3 de la tarda, el primer programa, amb la primera dona, de fet...
Podem dir, no ho sé. Home, sí, i tant. Potser sí. Ho comencem a desvelar, perquè el que volem és que ens escolti moltíssimes persones, no? Comencem, si et sembla, amb el primer programa, jo crec. Començarem amb el primer programa. El primer programa tindrem l'entrevista amb la Cristina Borràs i Ferrer. Val.
Una dona meravellosa en què el resum podria ser que ens explica com respirar bé i caminar amb consciència és pràcticament el 90% de tenir salut i felicitat. Carai! I parlarem de moltes cosetes.
que s'ha d'escoltar el dimecres. Sí, clar, per això mateix. Això dimecres... Quina regularitat tindrà, més o menys? Cada 15 dies. Cada 15 dies. Llavors, anirem desvetllant. Sí que podem dir que hi ha 14 dones que estan vinculades a la ciutat de Girona
perquè hi viuen, hi treballen, oi, desenvolupen la seva activitat, per aquesta vinculació també amb la ciutat. I bé, ja noms, sí, alguns poden ser més coneguts que altres, però tindrem una Diana, que és científica, tindrem una Marta, que és cap de recepció d'un hotel, tindrem una Mariona, que és coach nutricional, tindrem una Elena, que és propietària d'una botiga de roba,
Tindrem una Marta, que és advocada, tindrem una Ruth, que és pastissera, tindrem una Tati, que és gestora cultural i cantant, tindrem una Gloria, que és decoradora d'esdeveniments, tindrem una Eva, que és infermera PNL, que és molt important per treballar la nutrició conscient,
Tindrem una Mari Àngels que ens parlarà de l'amor per la ciutat de Girona i que ens recomanarà què és allò que millor podem fer per als nostres entorns. I tindrem la Sònia que ens parlarà també de gastronomia. Per tant, jo penso que tocarem diferents temes.
Home, una miqueta tots els pals, com aquell que diu. Em sembla que hi són pràcticament tots els hàbits. I perquè alguns sectors no hem pogut acabar de casar agenda, però hi ha també dones filòsofes que són de casa. I a poc a poc, una mica, en aquest programa, la idea és donar-s'hi aquestes veus, perquè tu saps, saït, que tots tenim talents, totes i tots, no?
Però el talent sempre és allò que fas una mica més bé que la meitat de les persones, o que t'assumir més bé que altres, perquè no tots controlem tot, sempre destaquem alguna cosa. Llavors el talent és allò que destaques i per tant penso que allà és on hem de posar-hi...
L'energia. Allò que no fem tan bé, si tenim ganes, evidentment, perquè sempre es pot millorar, però allò que ja ens surt com d'una manera natural, que estaríem més vinculats a aquest propòsit de vida, allà és on hauríem de posar l'energia, perquè llavors tots podríem destacar i ser feliços amb allò que realment és el nostre talent, no? I seria una manera d'anar més alineades amb nosaltres.
Per tant, és portar una miqueta més enllà no només la part professional d'aquestes dones, sinó també tot aquest 360 que implica també les seves vides. Exactament. No desvetllaré les preguntes, però sí, per la confiança cap a tu, direm que el programa té com dues parts. Hi ha una part on són preguntes personalitzades en funció de la persona, d'allò que m'inspira quan he investigat una mica sobre elles, a nivell personal, a nivell professional...
Però, evidentment, totes som molt més que la feina que fem o desenvolupem. Per tant, la segona part són preguntes curtes, que són iguales per totes les dones, que són més íntimes, més reveladores, per intentar també conèixer aquella persona des de diferents àmbits, no?
I llavors ve la música que heu posat, que és molt, molt bonica i inspiradora també, i que realment... Bé, jo estic contenta de com està anant i esperem que l'audiència se senti inspirada en aquestes converses que farem.
Això ho estrenem el dimecres, dia 14 de gener, a partir de les 3 de la tarda cada 15 dies. Tindrem el Dones amb Talent de Neus Vila. I, escolta, per xarxes i tot això, clar, és que pels més puritans que ho facin aquest dimecres, però després, que si no poden aquest dimecres a les 3, perquè estan fent alguna cosa, que es pot després recuperar la web i tot allà, no? Vull dir, xarxes. Sí, sí, ho penjarem a les xarxes de Giron FM, a les xarxes de...
pròpies de Neus Vila, a més a més estarà a la Spotify, a la web de la ràdio, al YouTube, és a dir, no hi ha excusa per no escoltar aquestes 14 veus de dones inspiradores. És a dir, que ho vulguis o no, acabaràs escoltant el Dones amb Talent un moment o altre. Confiem, confiem que sigui així i que es comparteixi, perquè això també ha de servir, penso, per...
Per inspirar, no? Jo sempre dic que la paraula connecta, hi ha comunicacions que inspiren i una mica aquest és el fil conductor d'aquest programa, no? Totes i tots tenim talent i a vegades hi ha algú que no s'ho pensa però que a aquest programa li serveixi per empoderar-se de que l'ha de buscar. Potser ha de gratar una mica però segur que sí.
Doncs ja ho has dit tu, seguirem el fil, si de cas, aquest dimecres a les 3 de la tarda. Neus Vila, Dones amb Talent, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa. Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Anytime Fit a Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a banksang.net barra donar.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sol amb Oriol Mas
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la Gironina.
I encarem ja recte final d'aquests quatre rius d'avui dilluns, i ho fem parlant d'una exposició, ho fem parlant de moltes exposicions a la vegada, i és que Foto Torruella fa aquest homenatge fotogràfic a Vicent Andrés Estallés, el mestre de Burgessot, a la biblioteca de Carles Rahola. Ja ho havíem fet anteriorment, per exemple, amb els poetes Gabriel Ferreter, també amb Joan Salvat Papasseit,
i em sembla que tindrem en Gaudí ara ben aviat, però això sí de cas, que ens ho expliqui l'Eugeni Prieto, que és qui ve a parlar de part de Foto Torruella. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda i les gràcies per haver vingut. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, moltes gràcies a vosaltres. Eugeni, primer de tot, el que tenim aquí a la Carla Rahola...
Tenim, si no m'equivoco, una exposició que barreja fotografies, també poemes, en aquest cas els poemes els posa el mestre Estellers. Sí, jo no parlaria de mescla, jo parlaria de complementació. Complementació. O sigui, nosaltres partim de la base de què volem treballar sobre una persona determinada, els últims tres anys sobre poetes,
I aleshores ens empapem de la poesia d'aquell poeta i cada un interpreta, agafa una poesia, agafa un... i sobre això fa una fotografia, interpreta la poesia. És a dir, és un complement. La poesia sense la fotografia funciona, la fotografia sense la poesia també, però quan els juntem les dues coses, perdó que ho digui, és màgia. Clar.
En aquest sentit, heu teixit aquesta de les tallers, que la tindrem aquí a la Rahola, si no m'equivoco, fins... Fins el 28 de febrer. 28 de febrer, o sigui, Déu-n'hi-do, tindrem un parell de... Un parell de mesos. Un parell de mesos. Com la vau teixir? Com us l'organitzar? Com cada vegada que fem en els últims anys, és a dir, ens reunim i anem veient sobre què treballarem. Nosaltres fem com fototorrella, fem una col·lectiva l'any dels membres que es volen apuntar,
I aleshores portàvem, ja ho has dit, portàvem amb el Gabriel Ferreter, després havíem estat amb el Salvat Papasset, i amb un any que era un homenatge a les Tellers, i que, per altra banda, les notícies que ens arribaven del País Valencià no anaven a favor, vam dir, ens hi fotem nosaltres, i més a més, si podem, i ho vam fer, la baixem al País Valencià, i la vam baixar també a València. Sí, va arribar. Va arribar a València, va estar al
un mes a València, el Miquelet més a més a la inauguració va venir la filla de l'Estellers va ser molt emotiu que bo, ara la tenim aquí a la Raola no sé si l'objectiu també és que es pugui moure en algun altre espai o ja la matarem aquí
No, en aquest cas ja la deixem aquí, portem un any, vam començar a gener d'aquest any, va passar per Figueres, per Santa Cristina, per Sant Feliu, per Salt, vull dir, han fet, si podem, ho fem en biblioteques o en espais on es pugui fer alguna complementació, és a dir, normalment quan han passat en biblioteques, no sé encara aquí com ho faran, però normalment hi ha un dia, perdó,
on es llegeix poesia de l'Esteller... D'una altra manera també el que ens interessa és la promoció del poeta. Perquè és curiós, però els sistemes d'estudi actuals per trobar un poeta i un poeta català dintre dels estudis és quasi impossible. No el trobes. Per tant, si això serveix perquè la gent s'acosti i conegui o reconegui el poeta...
per nosaltres, magnífic. Jo, per exemple, tinc aquí que el primer nom és Gabriel Ferreter. No sé si vau començar precisament amb aquest. Com va anar la història? Doncs també d'aquesta manera. Vam dir, aviam, ens juntem i decidim...
Es van fent propostes. En aquest moment es van fent propostes de centenaris, per exemple, de centenaris de la mort, de centenaris de... Algú que lligui també amb l'any ferreter. En aquell moment em sembla que la Generalitat també va fer l'any ferreter, el mateix que l'any passat va fer l'any, se'l va per passeig. Doncs això, teníem una serè de nom sobre la taula, però el ferreter ens va interessar especialment perquè era un poeta...
que tampoc era molt conegut, tampoc era un poeta que, així com el Martí Pol el coneix tothom, doncs aquests poetes, sobretot el Ferrató, no el coneixia, i aleshores a nosaltres ens ajudava, primer, a que nosaltres entrar en el poeta i després ajudar a que es conegués més del que es coneixia en aquest moment.
La veritat és que estem molt contents d'haver treballat més a més amb aquesta mescla que et deia de poesia i fotografia que penso que és immillorable. Li vau donar continuïtat amb el papasseit, ara hem seguit amb les tallers, i si no m'equivoco ara ja a final de mes no sé si en teixiu una de nova.
Enteixem una dinlloba, trenquem, trenquem, ha hagut una discussió interna sobre si seguíem amb la poesia. Discussió amistosa, eh? Sempre. Sempre, sempre. No, no, no, no. Quan parlo de discussió parlo de, bueno, dels pros i els contres, de fer una cosa o l'altra.
L'any que ve, vam decidir fa dos dies, a l'última reunió, que l'any que ve continuarem amb poesia, però aquest any hem trencat, va haver-hi una proposta de treballar sobre el Gaudí, però treballar sobre el Gaudí aprofitant que serà un any Gaudí i que poder aquest any el faran sant, ves a saber, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Doncs vam dir, treballem sobre el Gaudí, però intentant... El Gaudí és molt fàcil de treballar fotogràficament, és a dir, tu vas, fotografies i és molt fàcil. Doncs la idea, i ara justament, verem el resultat el dia 23 d'aquest mes, em sembla que és, verem el resultat de Torroella, és inspirant el tema del Gaudí.
inspirant-te amb el Gaudí, on s'inspirava el Gaudí? Doncs anar cap a la inspiració del Gaudí. On s'inspirava el Gaudí? S'inspirava amb formes, s'inspirava amb la natura, s'inspirava amb totes les coses. No necessàriament tens que retratar el Gaudí per venir-te al cap al Gaudí. És a dir, hi haurà una fotografia, per exemple, que és la Sagrada Família, al costat, una paradeta d'aquestes pels turistes, això ara mateix és Gaudí.
Ara mateix, lamentablement, a Barcelona això és Gaudí. I, per tant, doncs, una mica hem treballat en aquesta línia. Clar. En aquest sentit, la tindrem a punt a final d'aquest mes? No sé si la... La tenim, la tenim. La s'inaugura, jo diria, el dia 23. El 23. El 23, a Torrolla de Montgrí. Clar, anava a dir. Sí, sí. Primer vosaltres, eh, vull dir. Sí, després... Clar, sempre, sempre que podem... Després anirà Figueres.
després anirà la cata de Figueres, i després ja veurem, perquè hi ha tota una sèrie de contactes, ens hem despertat una mica tard en aquesta exposició, per tant hi ha gent que ja tenia la programació feta, però bueno, vull dir, la idea és que quan més llocs vagi, molt millor. Clar. En aquest sentit, Eugeni, vull dir, precisament, no sé, com us trobeu després quan feu el truc, quan intenteu gestionar aquest moviment d'exposició, vull dir, al final, entenc que poques traves per part de les sales.
No, al contrari, bàsicament és si ho tenim programat o no, perquè ho havíem tenint en compte, per exemple, nosaltres, parlaré d'un exemple nostre, nosaltres programem una exposició mensual de gent, de fotògrafs diferents. Bé, doncs, tenim ja coberts quasi 3 anys, 2 anys i pico. És a dir, que hi ha espais, però hi ha molta més gent que vol, que vol, que vol, pot exposar, no?
I en aquest cas, doncs, les biblioteques tenen un període més ampli, també, de previsió. Aquest any hem sortit una mica més tard, vol dir que hi ha tres biblioteques que hauríem d'anar, doncs que ja estic esperant resposta, a veure si ens colguen allà al mig.
Eugeni, em sembla que ara aniràs cap a la Raola a veure l'exposició. Sí, sí, sí. Ara aniré cap allà, vinc d'allà... Vinc d'allà? I tornaré, sí. I ara hi tornes, eh? He anat a fer una ullada, hi havia un quadre, una de les fotografies que s'havia descol·locat una miqueta, ho estan arreglant, ho dic aquesta.
Perquè la fotografia també és perfecció, eh? Bé, sí, tot, tot, perquè no només és el muntatge de les exposicions, sinó, en aquest cas, per exemple, tenen en compte que el muntatge a tot arreu és el mateix, és a dir, hi ha una seqüència. Perquè nosaltres, a banda de cada un treballar amb la poesia, després, al total, fem una seqüència. O sigui, a l'hora de presentar-ho, no ho presentem de qualsevol manera.
té un ordre i un concert, que dirien. Segueix una seqüència. Hi ha aquí. I aquí és, també. Doncs això fins al 23, 26 de febrer. El 28 de febrer. 28 de febrer. I si fos de traspàs, seria el 29. Exacte. És tot el mes.
Doncs fins al dia 29 de febrer que tindrem disponible aquesta exposició Complementació entre fotografies de Fototurroella i la poesia del mestre Vicent Andrés Estellers Tot això de la mà dels de Fototurroella Eugeni Prieto, moltíssimes gràcies per aquesta... I tant, i dues! No, doncs una, amb una tinc suficient
En principi, l'expressió aquesta estava composada de 19 fotògrafs de l'associació i 36 fotografies. A l'hora de la veritat, hi ha una fotografia més i una auto més. O sigui, són 20 fotografies i 37 fotos. Però per què tu dius que sigui una fotografia més? És la fotografia que és la que...
La que per mi dona una mica de sentit final a l'exposició. En el moment que vam muntar l'exposició, la teníem ja feta, va sortir la dana, va esclatar la dana valenciana, i nosaltres teníem una companya justament a Cata Roja, que és el lloc dels llocs on va ser la Pixo.
Aquesta companya estava treballant sobre els efectes de la Dana i havia fotografiat el fang. El fang que el Vicenç Andrés Telles en molts dels seus poemes també reflexava el fang. I m'ho vam adonar que aquell fang i aquest era el moment.
vam parlar amb ella, ens va enviar una fotografia, i és la fotografia que forma part, per exemple, que ja t'ho deixaré ara, d'un fulletó que han publicat, i em volia recargar això de l'aportació valenciana en sentit, contrari també del que vam anar nosaltres, amb els dos pantes. Déu-n'hi-do.
Toca anar a la Rahola. Jo crec que és bastant imprescindible, i no només toca anar a la Rahola, sinó que toca després demanar la poesia de les tellers, que no vol acabareu, no vol acabareu mai, perquè és el poder dels poetes més extensos que hem conegut.
on junta la poesia, on junta la... tot, per fer allò que Seri va dir, i és cert, en el moment que vas coneixent l'Estellers, és cert, l'Estellers és el poeta del poble, com cap altre. D'on fer? Eugeni Prieto, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Moltes gràcies a vosaltres.