11 i 5, benvinguts als 4 rius.
Dimarts 7 de gener de 2025. Primera pàgina d'aquest nou capítol. Nadal, amics, família, gent que estimem, molts coneguts, bastant saludats, 10 dies donen per a moltes coses, per a moltes alegries, per a moltes rialles i per a moltes històries. Si us heu portat bé, els Reis us deuen haver portat alguna cosa, o unes quantes, i si no, també.
Deixem enrere aquests dies, però sense oblidar els propòsits. Una llista de desitjos, una llista d'esperança, una llista d'il·lusions i una llista de coses que volem per aquest 2025. Alguns diuen any nou, vida nova. Res més lluny de la realitat, estimats. Perquè la vida continua sent la mateixa, perquè avui tenim exactament el mateix que ahir per tornar a ser feliços. Perquè són les mateixes 24 hores disfressades amb més o menys purpurina.
Any nou, segur. Vida nova? Això ho decidirem nosaltres cada dia fins a la següent ronda.
I si parlàvem de Reis Mag, si parlàvem de Nadal, no podia faltar la inestimable ajuda, la sempre apreciada veu, des de la zona més noble de Banyoles. Arribat, com sempre. Arnau, i la bon dia i bona hora, i bon any. Hola, què tal? Són Reis d'Orient, eh?
d'Orient. Sí, Reis Mags seria una paraula que possiblement hi ha llocs que la mantenen, però diria que no està gaire ben dita. És que saps que soc molt cosmopolita, jo, llavors, clar. Els tres Reis Ancestres que vénen de l'Orient. Sí, no, calla, calla, que encara tornaran els de la tertúlia de fa una estona i no vull entrar. Però està molt bé la tertúlia, eh? Sí, sí, però no vull entrar en polèmica. No, no, polèmica no, però sempre oberts a la ràdio de Girona.
Com estàs, Vila? Has descansat gaire aquests dies o què? Sí, lo suficient per poder venir aquí amb força. Vam anar a veure Reis en primera mà, que vam poder atrevistar-se a Banyoles. Déu-n'hi-do la gent que hi havia, eh? Jo he de dir que feia molts anys que no veia una cabalgada. Sí? Sí, i aquest any ho vaig fer a Pineres, al carrer Nou. Molt bé. I molt bé, no, no, em va encantar, em va agradar molt. I també és veritat que cadascú té el record que té, però jo...
perfectament podia fer 6-7 anys, potser des d'abans de pandèmia, que jo no veia cap cabalgata de Reis. Carai, alguna cosa a destacar? No, tot molt bé, fantàstic. Pirotècnia espectacular, tot genial. No, no, tot fantàstic. T'anava a dir, tu, propòsits per aquest 2025, a part de fer ràdio amb mi, que això de moment sembla que es compleix. De moment, esperem que sí...
Fer servir a l'SmartWatch, això sí. Ah, mira. D'altra manera, ben dita o mal dita, anar a córrer una mica, perquè de vegades aquests torrents s'han de crevar. S'han de cremar una mica, eh? Mira, jo tornaré a... Bueno, torno a fer escalada, avui començo. Sí, sí, sí. Però quan tu et tornes a fer, vols dir que ja m'ho havies fet, això? Sí, i tant, i tant. El 22 vaig començar i el que passa és que, bueno, una petita pausa entre mig.
No, sempre va bé, pausa. Però, sí, sí, doncs... No, i molts propòsits. El que passa és que, bueno, me'ls prenc també amb calma. Van vingut a poc a poc, sí. Sí, es nota amb la tos, per exemple, que ja no en tinc tanta, i això animo a tothom a deixar de fumar. Tanta que no s'escolti la ràdio. Tanta que no s'escolti en directe, correcte. Tu ja ho fas molt bé, això de pujar i baixar volums. En qualsevol cas, pugem i baixem volums, perquè em sembla que la Neus i la Jana estan a punt d'arribar, que tindrem el primer art de... En aquest cas, em buscaran la ruïna, com no podia ser d'altra manera,
i després acabarem també amb un temps de música amb la Dolce Van Leeuwen. I és que parlarem avui de contracultura, parlarem avui de música tecno, presentarem la seva obra i també, per què no dir-ho, aviam quina és una miqueta la seva trajectòria. Carai. En qualsevol cas, no sé si any nou o vida nova, ja et dic jo que no, any nou segur, vida nova probablement no, la que volem, la que aconseguim, la que ens mereixem, i com no podia ser d'altra manera, comencem. Comencem.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ted. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I comencem amb moltes ganes aquest 2025, el propòsit d'any nou i també el regal de Reis, com no podia ser d'altra manera, ens arriben en forma de veus, en aquest cas Neus Aldeguer, bon dia i bona hora. Bon dia, bon any, bones festes i hola a tothom. I bon dia que t'acabes d'esportar, com aquell qui diu. Jana Fontbona, bon dia i bon any. Bon any i bon dia i molta canya. I molta canya per variar.
És curiós com encara us ve aquest riure tonto. Sí, no canviarà mai. No, jo crec que no. És la nostra manera d'expressar-nos. Com han anat aquestes vacances de Nadal? Massa bé. M'han passat, no les he ni vist passar i molt bé, la veritat. Això és frase molt de persona ara, no les he ni vist passar.
No, jo molt bé, molt tranquil·la. Però ara fa com mandra, eh, tornar. Sí, m'agrada molt quan estic en el ritme de papa, pilota automàtic, però fa mandra entrar en aquesta roda, eh. Tornar a saber quin dia de la setmana és. És que no sé quin dia som, no sé quin dia som. També et diré, bueno, avui teòricament som dimarts. Gràcies.
Sota paraula d'honor. A mi em diuen, no sé, jo sé, va el dia 24, el dia 25 és Nadal, cap d'any, però jo no sé quin dia de la setmana és. A mi em dius, quin dia de la setmana comences l'Uni? Jo no he cosa que aquest any, cap d'any, va caure com un dimarts, no. És un dia massa estrany per celebrar l'any nou. Númeres de junts. Lavorables entre mig. És com el procediment de la setmana, a més a més, el dimarts.
A part el tema aquest que vam haver de tornar dos dies a treballar i després vam tenir els tres dies amb el cap de setmana de Reis, vull dir, no, no, ha estat un any peculiar, però bueno, això ja és una altra història i també et diré que és un altre ritme, i vaja, vull dir, per començar l'any...
Quina millor manera que buscar-me la ruïna, perquè avui parlarem de l'art de... Avui parlarem d'un art que en en Saïd especialment és un expert en aquest art, i li agrada molt, i és l'art de lligar. Ho nego completament, o sigui, ja des d'aquí amb la mal cor... Ara ho nega, però darrere micros han sortit converses... Hem sabut coses. És que em voleu buscar la ruïna a vosaltres. Ens has inspirat tu per fer aquest capítol, que ho sàpigues.
O sigui, en algun moment va ser com, ai, ens va explicar això. I si fem l'art de lligar? I per començar, podríem començar explicant-vos els diferents estils a l'hora de lligar. N'hi ha diversos.
Començarem pel més bàsic, no? Sí, exacte. Que és l'estil romàntic, no? Que és aquella persona que l'únic que fa és menjar-te l'orella, dient-hi fent el mateix amb quatre persones, vull dir, sempre utilitzar la mateixa estratègia. Per què rius, tu? Per què rius?
La mateixa estratègia, la mateixa tècnica amb ningú. I, en veritat, a vegades és millor fluir, deixar que les coses vagin fent al seu ritme, que controlar-ho tot. Aquella persona que ho vol tot el detall, tot superromàntic, arriba un moment que dius, a veure, prou, prou. O sigui, de vegades crec que fins i tot es perd la màgia. Vull dir, és com, noi, a vegades és millor que fluïa el riu.
Us diré una cosa, no us enfieu de la gent que fa servir la paraula fluir. No us enfieu. De veritat, que no està bé aquesta paraula. El concepte sí, però la paraula fluir és d'enredador number one.
aquí estem parlant de traumes costa molt realment però jo crec que és quan millor t'ho passes quan flueixes quan no estàs pensant massa en les coses és a dir, quan ho fas no quan ho defineixes com a tal com més que fluir, menys flueixes la paraula fluir és molt perillosa si tu defineixes una relació amb una persona com fluir
que nassos vol dir, vull dir, és que si no estableixes una mica... Cadascú flueix diferent. Exacte, cadascú flueix diferent. Per fluir te'n vas alter. Després hi ha masses malentesos, jo crec. Evidentment. Però bueno, en fi, anem fluint. Passem a l'estil número 2, que l'hem anomenat...
Estil Saïd Aviam, què direu? Estil Saïd diríem que és una persona que vol impressionar llavors a partir d'aquí et passem la paraula de com vol impressionar una persona, pots explicar sisplau una cosa que ens vas explicar fa poc de com impressionaves tu en els teus temps de...
Però és que jo no impressionava. Com t'agradava com lligar o com t'agradava que la gent... Però és que no lligava així. Bueno, explica-ho. No, però això, mira, jo ara en defensa meva diré una cosa. Aviam.
És a dir, vosaltres feu referència a l'època aquella en què jo tenia un cotxe molt peculiar, que era un cotxe que no tenia sostre, que se li diu descapotable. I de quin color era? Blanc perla. No era vermell? No, blanc perla. Bueno, és igual. La cosa és que tenia un descapotable i tenir aquest descapotable tenia un objectiu. No, és que no... Que funcionés o no és una altra cosa. És que tothom fa el mateix. Escolta'm una cosa. És a dir, tu... Ara veuràs. Tu com t'enamores d'una persona?
Pel que té, pel que és, no, per la seva manera de ser. Clar. Llavors, que jo pugui tenir una manera de ser peculiar... Clar, però quin és el primer contacte? El que veus, no?, i el que veus que té... Clar, i per què, Nassos, volies tu un descomputable? A veure, comencem per aquí. Potser l'agència et veia un descomputable, deia, ostres, mira...
t'ho dic molt bàsic, és que m'he emocionat jo tenia un cosí meu jo tinc un cosí meu que encara està viu, em sembla i sí, perquè fa molts anys que no deia doncs tinc un cosí meu que quan jo tenia uns anys em va venir a buscar a casa de Figueres ell viu fora, vull dir, viu a Bèlgica i em va venir a buscar a casa de Figueres amb un descapotable i em va fer una volta amb descapotable em vaig enamorar dels descapotables i vaig dir jo vull això
I no creus que així podia passar si algun dia pujaves alguna persona en el teu descapitatge? Clar, jo crec que és psicologia inversa. T'he de dir que mai el vaig servir per lligar. Perquè no et va funcionar, sí. Mai. També perquè la cara no acompanyava, eh? No, a veure, a veure. Però us ho he de dir de veritat. A vegades és més la imatge que la gent projecta d'una persona que el que realment és. Sí, sí.
Tu pots semblar, i t'ho dic de veritat, pots semblar que ets un flipat, pots semblar que ets un no sé què per anar amb un cotxe que no té sostre, però t'ho dic de veritat. Jo, per exemple, no anava mai pel centre de la ciutat sense sostre, a menys que no anés amb un col·lega i anàvem a fer la broma. Però jo mai anava pel centre, jo sempre sortia del nucli urbà, per entendre'ns, i només feia carretera, eh?
A les pel·lis també, sempre que un home normalment vol impressionar una dona amb un cotxe, sol ser un cotxe descapotable. Almenys les pel·lis més clàssiques, més estereotípiques, sí, sempre. Llavors, suposo que també aquesta concepció ha quedat en els nostres imaginaris col·lectius com el descapotable per impressionar aquella persona. No passa res.
Totalment, però jo us ho he de dir. I ho dic amb la mal cor. És que no em faria vergonya tampoc dir-me. Reconeix que més d'una persona devia pensar, encara que no fos la teva intenció, devia pensar, aquest què? Aquest maneja. Aquest maneja. No ho sé, perquè anava posant gasolina a 20 euros. Tampoc complia dipòsit, no tenia tanta pasta. Sortia car. Però t'he de dir que sí. Jo entenc que es malinterpretés, però per això sent fidels a la veritat i sent notaris també de la raó, aquí estem
Doncs no sé quants anys després s'ha desvall des de Girona FM. Desmenteixo completament. Rumors que es van escapar per totes les comarques gironines. Si jo soc molt tímid. Se'm parlava tot arreu, va sortir el diari de Girona FM. No existia encara. No existia però també va sortir. Seguim, seguim, seguim.
contraposat a la persona que vol impressionar diríem que hi ha la persona que està lligant i no se n'adona diríem que és l'empanat és com la típica persona que tu entre els teus amics comenteu que seria la típica persona que lligaria moltíssim però és tan empanat que pot estar lligant amb una persona que a ell o ella també li agrada però no se n'adona i llavors perd totes les oportunitats totalment, jo crec que a tothom ens ve algú al cap no podem dir noms, òbviament, però a mi és que m'han vingut tres persones comptades al cap i sap greu, realment perquè dius ai...
però n'hi ha un altre que és fer-se l'empanat que aquesta també està molt bé però clar, això ja és una estratègia això s'ho fa una mica tothom jo crec quan lliga de fer-te una mica el tot és l'estratègia aquesta de l'estira i arronsa aquí sent fidels a la veritat jo he de dir-vos una cosa aquestes coses passen més quan menys ho busques que no pas tant quan t'hi poses
I arriba un moment que això de fer-se l'empanat com a estratègia també arriba un moment que cansa molt. Aquella època en què et fas més el misteriós, et fas més el distant, el sec, per no semblar com de seguida molt apassionat cap a aquella persona, arriba un moment que cansa perquè...
Estar reprimint el que sents. Tots hem volgut ser-ho, el misteriós, la típica persona misteriós de les pel·lis que és com, ai, a tothom li agrada tal no sé què, és com, no, o sigui, vull dir, què vols, no xerrar, és que al final sembla que no puguis ni parlar, saps, perquè t'has de quedar com a la distància, has de ser com inalcanzable. Som ben curiosos els humans. Prou. Sí, sí que és veritat que som curiós.
Després tenim aquella persona que és el bromista, però que també pot ser el nerviós, aquell que utilitza les bromes, la ironia, com una arma de defensa quan està nerviosa en una situació tensa, com pot ser una primera cita.
És el típic que no suporta el silenci, és a dir, ha d'omplir tots els buits que hi ha en una conversa, per no sentir-se malament, i normalment els emplena amb bromes, amb ironia, i després segurament se n'empenedeix de seguida, però no pot parar, és com un instint de supervivència, diríem, que té integrat, i que no pot... O sigui, jo he de reconèixer que era una mica així abans. Abans, abans. Els moments d'atenció els omplia com...
Potser no tan en bromes, però... Sí, t'hi veig bastant, t'hi veig bastant. En converses, era com lligafrases, lligafrases, en plan pam pam, hi havia un silenci i jo... Hosti, tu, tal, avui he vist, jo què sé, una senyora que estava passejant un gat de color verd, o sigui... Oh, i després he vist que no era el gat, que era el jersey que portava el gat, que era verd, i era un verd que em va recordar quan era petita i que vaig anar a casa... Estàs en plan... És com per no... Vale, m'enteneu, no? El que estic fent ara és això. Exactament el que estàs fent ara, és el que t'anava a dir. Exactament això. Dius que estàs nerviosa? No, no, jo...
A lligar també se n'aprèn lligant, no ens enganyem tampoc. Molt bé, molt bé. Continuem. Llavors també hi ha un tipus que és un tipus molt determinat estil a l'hora de lligar, que és la persona que constantment està com vacilant, és a dir, que li agrada dur la contrària, que et farà tot tipus de... O sigui, ja no tan bromes, però jo què sé, anar-te a buscar com el... Les pessigolles. Exacte, les pessigolles. Per què veig en Seït sent així quan era més adolescent?
Joves s'hi van. Sí, com així anant a buscar els pessigolles de la persona que t'agrada. Saps? Fet-li treure el gènic de dins. Jo de jove era molt callat. Eres dòcil. No, més que dòcil, no, no. I ho dic de veritat, jo tenia molta vergonya. Moltíssim. Era molt tímid. No ho havia dit mai. No ho havia dit mai. Però sí, sí, jo era molt tímid. Aquí amaguem cosetes. Jo era molt, molt tímid, sí, sí.
Doncs, per contrari del tímid, hi ha el directe. O sigui, són persones que em sembla superbé que siguin super sinceres, que vagin amb la veritat per davant, però de vegades hi ha extrems. Trenca el joc. Noi, m'encanta que estiguis pensant això, però potser no tocava dir-ho ara mateix. Aquests són els Navy Seals, aquests són els Rambos. Van tirant, van tirant i a veure qui pesca. Poc se'n parla que n'hi ha molts i moltes d'aquest pel món de la nit, eh?
Gatos nocturnos. Què us ha vingut al cap? Apolo us ha vingut al cap? La nit d'espista. És que a mi, jo quan parlem d'això, a mi em ve al cap Apolo. De fet, això a què ens porta, Jana? Això ens porta a parlar de les frases per trencar el gel, que són l'aspecte estrella a l'hora de lligar, diríem.
Hem classificat en tres tibus perquè, a veure, hi ha algunes frases d'aquestes típiques que s'han utilitzat tota la vida per llegar que fan molt de cringe. I qui no sap bé què vol dir la paraula cringe és quan una cosa et genera com un rebuig, com que et repugna, que et posa els pèls de punta perquè et fa fins i tot coses sentir-ho.
vergonya però tirant cap a fàstic fora d'aquí després tenim aquelles frases que fan gràcia no quan te les diuen i tal però que a veure tampoc les compraries no sé com dir-ho allò que dius ai mira sí que graciós però fora següent jo una me la sé de memòria estudies o treballes
No l'heu fet servir mai, aquesta? No, no en aquest context. Jo tampoc, afortunadament, però és una de les mítiques. Estudies o treballes? O sigui, com per trencar el gel. És que clar, hi ha algunes frases, com les que s'han fet servir típiques, com jo què sé. Espera, n'hem apuntat algunes. Escolta, em donaràs els diners ja? Que des que t'he vist portes vivint el meu cor sense pagar lloguer.
O sigui, clar, si això algú t'ho diu en sèrio, és que hi ha una línia molt fina, si això algú t'ho diu en sèrio, o sigui, cames, ajudeu-me, o sigui, jo surto corrents d'allà. Si algú t'ho diu, de manera mig de broma, exacte. Aquestes coses s'han de saber. Clar, exacte. Pot ser fins i tot entranyable, o sigui, és que depèn del context, la forma de fer-ho, però, o sigui, jo a vegades penso, perquè amb el meu novio ens diem frases així com...
encarmelades de broma per fer-nos ràbia o sigui ens ho diem per fer la conya però si m'ho dieix en sèrio jo crec que tindria ganes de vomitar o sigui no sé si m'espera això s'ha de dir irònicament si no fora d'aquí me'n vaig Ets Google és que tens tot el que busco
Uf! A mi em pillen molt lluny aquestes, jo no les havia sentit mai, eh? No estàs marejat barra marejada de donar voltes al meu cap tot el dia? Uf! Fa molta calor, vigila no et desfacis, bombo. Saps quant pesa un pingüí el suficient per trencar el gel? Hola, em dic Seït. Per què em maregeu?
jo estic molt fora d'això frases així de broma estem parlant de frases extremes de fet volíem reflexionar creieu que algú en algun moment de la vida ha lligat amb aquestes frases? algú segur que 7.000 milions de persones al món algú deu haver lligat així nosaltres érem més de perdona tens foc
i ja feies el corrillo però això ja és més sèrio, això ja va en sèrio aquestes frases és ja irònic, o sigui, és conya si tu no vols agradar-li a aquella persona utilitza aquestes frases, és bàsicament psicològica inversa m'he perdut, m'ajudes a buscar les meves amigues sí, l'heu fet servir això és una cançó l'han fet servir amb mi l'han fet servir amb mi el típic de tens foc tens foc
però a vegades potser t'estan demanant foc, no només i jo mai em porto no, és que no fumo per tu fumo, però per tu fumo fa molts anys tenia un amic meu que no fumava que anava amb un encenedor a la butxaca aquesta la fa la gent la seva mare li va dir espero que no m'estic escoltant li va dir això ho fan els fracassats
És que portava un encenedor només per ell. I ell no fumava i era per si li demanàvem foc de tenir foc. La seva mare li va dir que això és molt cimpl. Des d'aquí una abraçada, estimat. Explica'l el concepte cimpl. No sé ben bé la definició de diccionari, però és com aquella persona que està molt atenta, molt pendent de la persona que li agrada.
Per exemple, un nòvio cim o una persona amb la que tu estàs quedant tal, que és molt cim, és com una persona que es sobresforça. Sí, tomat, en plan, s'ajunolla, en plan, s'ajunolla davant teu. Sí, exacte, que ho farà tot. O sigui, típica persona que, jo què sé, tu estàs a dues hores i has d'anar d'un lloc a l'altre i et vindrà a buscar tres vegades si fa falta, saps? Però ho faran tot per tu. És el tipus que porti en senador sense fumar per poder-lo donar si el volia demanar. Sí, massa, massa, fins i tot. Deixa de ser atractiu, jo crec, aquest sobresforç, a vegades. Jo...
Jo faré una reflexió també d'una molt amiga meva, que té ara 52 anys, que un dia em va dir... Jo te planyo, Saïd, perquè la cosa està complicada. És que jo em vaig quedar a Titanic, a veure si m'enteneu. Jo em vaig quedar... A Titanic...
tu ets Leonardo DiCaprio a la peli de Titanic a la peli de Titanic jo m'he quedat en unes concepcions del lligar que són d'una altra època ara ha canviat molt això també en parlarem però és que em va dir em sap greu la meva amiga em va dir em sap greu per tot el que heu de passar abans era més fàcil
O sigui, no, més fàcil no, més senzill. Sí, o més humà, no sé. Sí, sí, vull dir... És que no és el mateix fàcil que senzill, eh? Ja, ja. No era fàcil, però era simple. Clar, clar, clar. En fi, moments de reflexió. Jo crec que et conformaves, no? Tampoc és conformar la paraula, però jo crec que... No tenies tantes expectatives. I no hi havia tantes arestes. Jo crec que sí que fluïes allà més. I abans no era tot tan polièdric. És que ara mateix... I tothom tenia gairebé la mateixa concepció, perquè tampoc se n'acceptava altres, jo crec.
Clar, i la vida era més fàcil, també, no ens enganyem, vull dir, tu amb 25 anys, laboralment, ja podies estar més o menys col·locat per tota una vida, si volies. Bueno, i casat, eh? I casat, i no havies d'estar pendent de compartir pis, o de no compartir pis, o el que sigui, llavors, al final és que el ritme de vida també convidava.
a tot això i també et diré una cosa no hi havia el trast aquest del dimoni que eres el telèfon mòbil que això t'obre que tu si vols et pots casar amb una persona de jo què sé, de Nova Zelanda online i després trobar-t'hi vinga, endavant seguim ja que havíem tret aquest tema ens havíem plantejat una pregunta que l'havíem deixat pel final però ja que ho hem tret que era plantejar si s'ha mort l'amor romàntic o no
Què en pensem dels nous mètodes de lligar, que és el que dèiem, no? El segle XXI, les xarxes socials, el mòbil. Les aplicacions de cites, fins i tot. I després, si lligar a través d'una pantalla ens fan més valents o més covards?
perquè, per una banda, amb una pantalla al davant t'atreveixes potser a dir o a presentar-te d'una manera molt més directa, molt més valenta, de mostrar molt més, i en canvi, quan ets en persona, després et falten facultats per dirigir-te a aquella persona. Són moltes preguntes, eh, aquestes. O sigui, és fort, eh, però no sé si tu això ho has arribat a viure. La Neus i jo hem arribat a viure de... O sigui, els nostres primers contactes, lligar, per dir-ho d'una manera, era a sisè de primària que tu xerraves amb algú per hangouts o per e-message o el que fos, i...
Podria arribar a ser el teu nòvio, que et demanés vol sortir amb mi tal no sé què, però després arribàveu al col·le i no us parlàvem cara a cara. Però ni mirar-vos, no us parlàveu. Però éreu nòvios, éreu nòvios sense parlar-vos. És molt fort això. Davant d'aquesta pregunta que em fas, jo crec que la tecnologia ens ha convertit a tots en uns covardes i unes covardes.
Vull dir... És que crec que la pantalla no et fa més valent, al contrari, perquè pot semblar més valent en aquell instant de dir una cosa a través d'una pantalla perquè saps que no tindrà conseqüències directes, que no veuràs el llenguatge corporal i físic d'aquella persona, però per altra banda és que et trenca molt i a part es poden malinterpretar molts missatges. És que un missatge... I a més si poses un emoji, ara els emojis ja no saps si són irònics, si van en sèrio. Si una cara plorant què és ara? És plorar o és riure? Jo sempre he dit que el WhatsApp per coses serioses no és.
No és, perquè es perd el 80% del contingut de la comunicació. És que molta part és el llenguatge corporal, les expressions de la cara, la mirada... I si ho fas servir quan estàs coneixent una persona, és com... A part que t'estàs creant expectatives que són irreals, perquè tampoc coneixeràs una persona a través d'una pantalla...
Es fa com pesat el fet de pensar, ara he de contestar aquesta persona, ara què li dic, ara no sé què, a més t'estàs pensant les coses, ja no ets com tu. I en el moment en què es fa pesat, per què segueixes ja? Aquest fet de quedar-se perquè sí, si tu ja no tens l'interès per seguir parlant amb aquella persona, per què estàs perdent el temps?
És que precisament perquè la inversió de temps és menor. És a dir, jo crec que el gran canvi és, abans del trastoquet del mòbil, la gent per lligar havia d'arreglar-se, sortir al bar, o una ocasió fortuita. Ara no, és que ara des del sofà tu estàs lligant en estèreo,
o en 4 Atomic, cada no sé quantos, amb 10 persones diferents. I deixant davant els perills, també, que tampoc saps qui t'està xerrant a la pantalla. És a dir, la tecnologia ens fa lliure, sí, perfecte, però jo crec que la paraula és deshumanització. És la deshumanització de les relacions, de l'amor, del creure que parlar per WhatsApp tot el dia és tenir una conversa amb algú quan no té res a veure.
I les apps de cites que són com un catàleg. Això també és una mica deshumanitzant. Com quan triaves les joguines de Reis, com quan encerclaves les joguines de Reis en el catàleg del Dream. O sigui, que està bé perquè, per altra banda, penso, ai, mira, si no trobes a ningú i de cop... És que hi ha gent que realment ha conegut, o sigui, una persona amb la que estàs superfeliç i tal, i penso, ai, que bé. Però, per altra banda, és com, que fort que tu estàs escollint amb qui. A mi se'm fa estrany encara. Amb qui quedes a través de, literalment, la seva imatge o les fotografies que ha penjat en aquella xarxa. Que ho trobo superbé, eh, la gent que ho fa, però se'm fa estrany encara. Jo la cosa aquesta, jo no la critico.
És com consumir persones. Que cadascú faci el que cregui, o el que vulgui, o com pugui, o el mal que té, jo no el critico pas. A mi, personalment, és una cosa que... És un joc que no hi he entrat. És un joc que no hi he entrat, però perquè...
És això que et deia, deshumanitza molt una cosa potser que tens com molt, no diré mitificada, però que la tens molt present o que li vols donar una certa importància i un cert valor. Com et dic, no desmereixo res ni cap manera del d'allò, però aquí ja et dic, és que som d'un altre, però som de generacions diferents. Vosaltres dues i jo som de generacions diferents. No, però igualment jo t'entenc, i a part...
Per exemple, avui en dia encara a l'institut, a la universitat, encara pots conèixer algú o fins i tot a la feina, no? Però és ja com el lloc més estàndard fora de les aplicacions de cita i les xarxes. O sigui, és l'únic, encara, perquè si surts de festa, ja et dic jo que el més probable és que no trobis l'amor de la teva vida. Que trobaràs algú amb qui llar-te una nit, tal, sí, però no trobaràs l'amor. O sigui, el més probable, o sigui...
Tens raó, eh? No sols ser gaire... Per això... Jo vinc d'un casament... Et diré una cosa, jo vinc d'un casament ara fa uns mesos que es van conèixer per Tinder, eh? Que fort, sí, sí. Però per això que... Sí, sí, sí. És veritat que la idea com a tal...
pensar una mica. Sí, no pot plantejar-se perquè tot ha canviat. I respecte al que havia preguntat inicialment de si s'ha mort l'amor romàntic, jo crec que no s'ha mort però sí que ha canviat la manera en què s'expressa, no? Perquè jo estic en una relació i hi ha amor romàntic i yes, però ha canviat, o sigui, jo no m'imagino
Com ser la nostra relació fa 60 anys. O sigui, seria molt diferent la cosa. O sigui, crec que hi ha coses que han millorat i coses que han empitjorat. Clar, o simplement coses diferents. A vegades no cal que sigui ni millor ni millor. Clar, es diria coses diferents maneres de fer, que poden ser igual de remòdiques, però diferents. I que segurament gent que va tenir una relació fa 60 anys no entendrien de coses que fem ara, no?
La gent no s'hi fixa en què? Un dels grans factors és el dia a dia. Abans el dia a dia de la gent era treballar 6, 7, 8 hores i la resta era tot lliure. Ara ens passem el dia fent coses, ens passem el dia anant amunt, avall, ara aquest encàrrec, aquest no sé què. Ens pensem que som amos i senyors del nostre temps i de la nostra vida? Som els claus de nosaltres.
entres en un bucle del dia a dia i això afecta també en les relacions de parella, perquè clar agafes i dius, hòstia, aquella petita franja de temps que és la que tens per poder fer presencialitat si no et passessis 3 hores mirant el mòbil, tindries 3 hores més al dia per poder acabar, m'entens? bueno, en fi, som esclaus de l'amor, tots uau, seguid desvait, 2024
Ai, 2025. 2025, ubica, ubica. Ubiquem-nos. Parlant del fet que s'ha transformat l'amor i les maneres de lligar i tal, us volíem parlar de coses que pensem, amb la Neus, que no s'han de fer en una primera cita o errors habituals que tenim els éssers humans a l'hora de lligar.
Comencem. Una cosa que hem parlat amb la Jana és que la típica cita, primera cita d'anar al cinema, què és això? No. O sigui, anar al cinema a una primera cita estàs de costat amb una persona sense mirar-li la cara, mirant una pantalla en silenci, rebent inputs d'una altra cosa que no té res a veure amb la persona que estàs coneixent...
no té cap sentit, jo no li he trobat mai el sentit i de fet jo vaig tenir una molt mala experiència explica-la sisplau tot es remunta a l'ESO i vaig anar al cinema amb un noi a veure Megalodon
i estàvem asseguts, no?, de costat, mirant la pantalla. Era estiu, el noi, no és que em va quedar gravat, no, però em va salvar el megalaton, ara veureu perquè. El noi anava amb xancletes, perquè era estiu, i jo en algun moment el miro, o sigui, em giro una mica així de raó i el veig mossegant-se les ungles del feu.
Ah! Què dius? Molts saps les unes del peu. Del peu? Del peu. O sigui, l'elasticitat que tenia aquell noi... D'això se'n diu un noi que vol impressionar. Exacte. Llavors, jo què vaig procedir a fer? Com que era molt ingenua, molt innocent i estava com... Jo vaig pensar, o fuges d'aquí o t'infectaràs la boca, no? Això és història. Jo vaig dir... No, no, vaig utilitzar la pel·lícula com a excusa. Li vaig dir que em feia por la pel·lícula
del megalodon i vaig marxar home, què fas? és que jo no sé què hauria fet punt i final jo crec que m'hauria quedat molt traumàtic o sigui, jo era de les primeres cites que tenia de la meva vida jo vaig pensar, si això és una cita
Vull viure sola amb 10 gats. Jo no torno tenir una cita en la meva vida. Espectacular. Per tant, cinema no recomanat en cap circumstància. Següent. Següent.
O sigui, amb la Nius també hem parlat que creiem que si és una primera cita, anar a dinar o a sopar està una mica sobrevalorat. Per què? O sigui, creiem que es crea com un clima de molta menys tensió, de molta més familiaritat, que estàs com molt més tranquil·la amb aquella persona si tu quedes, per exemple, o abans o després de sopar per anar a fer una birra. Sí.
no hi ha cap mena d'obligació de, d'acord, hem d'aguantar un àpat sense junts, si vols marxar al cap de mitja hora marxes, o sigui, no has de pensar, ai, què demano, ai, no sé què, poden haver-hi problemes. La gent que és molt autoconscient de, ai, estic menjant, estic fent molt soroll. I és massa formal, és com masses expectatives, vull dir, ja ho fareu a la segona o tercera cita, però a la primera...
I a part la taula, que és com un obstacle entre dues persones. No, i la boca plena. I no són les teus aspiracions del futur. Si vas a dinar o sopar, és de vigilar què vas a menjar, perquè potser molt crítica allò. Jo deixaré que acabeu aquesta i us donaré un consell a tots. Ja veurem.
Després tenim, no explicar de seguida els traumes de la teva vida, o sigui, hi ha gent que es pensa que va a una sessió del psicòleg. No toca així. No toca, almenys a la primera cita, després que agafes confiança, és així, per això. Hi ha gent que ho utilitza com una oportunitat per desafogar-se, no és això. Clar, això també, o sigui, es lliga molt amb les persones que tu quedes amb aquella persona i només xerra d'ell o ella mateixa. Sí, sí, és molt cançó. A veure...
És un monòleg, això. Si ho està acompanyant una sessió del psicòleg i quedem després, quan es diguis molt més descansat, però és que no pot ser. I la gent que esforça també a inventar-se coses o a semblar una determinada cosa. Sí, això és una primera cita i seguireu quedant. Si el teu objectiu és ser quedant amb aquella persona, acabarà descobrint qui realment ets i com realment... Vull dir, no té cap sentit, és pèrdua de temps, d'esforç, d'energia, de tot. S'atrapa abans un mentídic, un coix. I amb això ho volíem llegar ja per acabar a red flags, és a dir, banderes vermelles,
en una primera cita, o sigui, quan hauries de fer fuga, sortir, que m'ajudeu-me, en una primera cita. Ja no fa una bona. Creiem que una molt important és quan es passa tota la cita mirant el telèfon. Sí, totalment. O sigui, ja és com, doncs mira, exacte, si ja no hi ha interès, doncs què estem fent aquí? Estem perdent el temps fora d'aquí. Totalment. Si està mirant Tinder encara més. Clar, i uau. Home, això espero que no em faci mal.
O que surt algun tema a una conversa, t'ensenya una foto i llavors ja la conversa es monopolitza a ensenyar-te a la galeria del mòbil sencera. Això ho fa molt, eh, la gent, de cop. T'ensenyen... Una foto concreta, sí. Seria com el mateix que... Sí, mira, ahir vaig fer aquest viatge... Tota la cita parlant d'ell o ella mateixa. Sí, sí, sí, totalment. Després, quan parlen massa de les seves relacions passades, massa de seguida, no cal, vull dir, ja sortien els temes més... Ara, no cal, no? Ens estem coneixent, punt i final.
Després, és el que dèiem, quan una persona només xerra d'ell mateix, ja pots fugir d'allà perquè no en trauràs res de bo. I també quan la persona és superpessimista, arriba i de cop te transmet una energia tan negativa... Això és un bajón molt heavy. Tens raó. Saps? Que dius... Que marxes d'allà pitjor del que has arribat. És a dir, doncs no toca gens fora.
si passen totes juntes jo encara si voleu us dono un consell el millor dia per tenir una primera cita sempre ho he dit i sempre ho pensaré és un dilluns al vespre
És un dilluns al vespre. Els caps de setmana són per passar amb els amics, amb la família, amb la gent que estimes, etcètera. Ja entre setmana és més complicat, però el dilluns sempre és un dia complicat. Per la feina, perquè comences la setmana, etcètera. I oferir un espai d'esbarjo i de jajas allò a les set del vespre perquè el dilluns sigui menys dilluns... És veritat. És un bon consell. Perquè no vas amb cap expectativa. Igualment és un dia bastant irrellevant a veure si passa alguna cosa interessant.
Moltes gràcies. No, m'han explicat. M'han explicat? Sí, m'han explicat. Pensava que era per experiència. No, jo d'experiència tinc un bo. Podies deixar-ho sense dir això que t'ho han explicat, haguessis quedat molest. Ja, però bueno, per si... Experimentar, tal... És que ja m'heu buscat la ruïna prou com per... És un noi molt viatjat, ell. Sí, sí, sí.
Acabem amb dues recomanacions de pel·lícules que creiem que són les pel·lícules estrelles sobre l'art de lligar. La primera de totes és literalment Hitch, que és la pel·li que Will Smith fa de doctor de cites professional i que vol ajudar altres homes a conquistar la dona de la seva vida.
I després tenim el Crazy Stupid Love, que hi ha el Ryan Gosling i l'Steve Carrell, que és el que fa de Michael Scott a The Office, són dos dels meus actors preferits, i que és l'exemple, el Ryan Gosling aquell romàntic, ho té tot planejat per lligar, però tot estratègic, fins i tot fan l'escena de D-Dancing, agafa-li amb Mastó, agafa els aires, i també l'Steve Carrell també ho és, i al final acaba dient que literalment l'amor és una cosa boja i estúpida, també molt bonica, però que no és tot tan sèrio ni tan estricte com...
I conclusió, jo crec que l'important és ser una persona normal. Ser tu mateix, ser tu mateix. És tan senzill i simple com això, encara que després es compliqui, és ser tu mateix i fluir. Perquè mai anirà cap on tu vols que vagi. No, no, no. Escolta, és que al final...
Amb aquestes coses t'hi trobes. No les has de buscar tampoc, ni les has de forçar. L'amor no es busca. Ah, exacte. Arriba... No, t'hi trobes. T'hi trobes, perquè tampoc arriba, si no et quedis assegut allà l'altre dia a veure què passa. Però bueno. Neus Aldeguer, Jana Fontbona, moltíssimes gràcies per aquesta masterclass vostra. Amb els nostres curs 20 anys de vida. Exacte, amb els vostres 20 anys i el que us queda, encara.
d'aquí deu anys ho tornarem a repetir i veurem com ha canviat la nostra visió que són temps difícils per a la gent que lliga un abraçada molt fort adéu
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Temps de música, una mica de contracultura, també per què no dir-ho, i que sònia el tecno per començar aquest 2025, que sempre ens dona aquell no sé què que tant ens agrada. Per definir-lo, definir-se i explicar-nos també la seva relació amb la música, ens acompanya avui Dolce Van León, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, Saïd, bon dia. Què tal? Primer de tot, propòsits d'aquest 2025, comencem pel finomen.
Doncs seguir amb el que estic fent amb la mateixa il·lusió, amb encara més temps si puc treure'm d'algun lloc i complir el que m'he proposat, que és avançar en el tema de més produccions, més bolos fora i seguir caminant. Vaig descobrir un dia que en el món del tecno feu servir Ableton, no feu servir lògic.
Depèn, depèn. Ah, t'anava a dir. Ui, aquí hi ha molts equips, eh? Hi ha equip Avelton. Avelton, no? Sí, sí, sí. T'anava a dir. Perquè he anat a l'escola i m'han ensenyat Avelton. Però depèn de... Hi ha gent que sabia fer l'estudió, lògic, però depèn de... Ara de fons estem escoltant The Take Off, que si no m'equivoco surt aquest pròxim 10 de gener, nou tema. Suposo que comença el 2025 trepitjant fort.
Sí, la veritat és que the take-off significa el despegue, no? Quan un avió s'enlaira, l'enlairament, i explico, doncs, vull explicar amb la sensació que transmet aquesta cançó, doncs, el que tu sents com a músic, com a artista en els primers anys de la teva carrera i les ganes que tens, doncs, de seguir lluitant i
També barreja una mica el tema de la sensació d'incertesa, por, necessitats de vegades que també floren en aquest temps, i és una mica una cançó que és molt autobiogràfica en aquests moments. És el que t'anava a dir, una cançó que fins i tot t'autodefineix?
Sí, sempre intento fer temes que em defineixen, que expliquen una història o que expliquen algun moment en concret o una emoció. De moment, meves. Encara no he explorat altres biografies d'altra gent, no m'he explorat en altres històries, però de moment sí que vull fer cançons amb sentit, per mi, almenys. Quanta temps portes en el món de la música?
Doncs mira, professionalment porto dos anys i mig, el que marca l'Instagram del primer post, que vaig dir va, anem a per totes, però realment sempre ha sigut una relació des que soc petita, la meva relació amb la música ha sigut natural i instintiva des que tinc cinc anys, començava a escoltar la ràdio i em van regalar una minicadena i gravava els meus CDs amb la música de la ràdio i corria, jo en lloc de això, a nina sempre dic, jo gravava música.
I pensava, és que aquesta música no la puc perdre, és que m'agrada tant, em fa sentir tals coses que no puc deixar d'enregistrar-la i de guardar-la. I aquí va sortir a ens fer les carpetes, inconscientment, realment, va ser una cosa molt incentiva, com t'he dit, però des de sempre. I va arribar un moment en què la pandèmia em va dir...
Em va situar en un moment que deia, aquí vull fer la meva vida, i vaig pensar, quan era més feliç? Doncs quan punxava, quan estava venint a punxar a l'època de la uni, per pagar molts estudis, i vaig aprendre les quatre tècniques, i allà era superfeliç, posant temes que la gent pogués ballar amb aquella connexió amb el públic, vaig a per totes, quan s'acabi, això sí, algun dia s'acaba, perquè jo ero molt pessimista, realment...
Si algun dia sortim d'això, que no ho sabia, faré classes de tècnica en sèrio, producció i a tope. I així va a la meva vida. Recordes el primer dia d'aquest take-off? El teu primer dia de dir, ostres, vinga, va, em llenço a la piscina.
Va ser el moment en què vaig trepitjar l'escola EUMES, aquí a Girona, i vaig demanar classes de tècnica de DJ. He tingut professors boníssims, que m'han inspirat moltíssim, com ara Alex Delamo, Enai, que són figures consolidadíssimes de la indústria, i m'han inspirat moltíssim, m'han donat aquest impuls per continuar amb el meu somni, no?, i...
I ha sigut un camí molt i molt diferent, amb molts alts i baixos, amb molts moments diferents. He tingut una carrera bastant curta fins ara, però he passat per moltes fades, des de posar comercial tota la nit, per molt pocs diners en qualsevol bar...
fins a començar a sortir d'aquí, enviar el meu material a l'electrònica i poder sortir a Londres, perquè tinc un programa també mensual, he voltat per tota Europa, vull dir que és una cosa d'anar enviant currículum i material i qui li agradi te convida, vas i comences a créixer, comences a caminar per tu mateix. És el que t'anava a dir, molt afervescent.
Sí, és que realment tinc unes ganes que no te'ls puc explicar. O sigui, per mi això és el que a mi em mou. I quan t'agrada tant una cosa, no t'acosta. Mira que acabes molt cansat i és una cosa que requereix molt esforç en molts sentits, en tots els sentits, d'energia, de temps, de diners, en tots els sentits, però quan ho fas amb ganes i amb gust i perquè t'encanta per amor, ho fas. No t'acosta gens.
Parlaves abans d'altibaixos. Sí. Quin va ser el primer gran hàndicap que et vas trobar? Que no et conegués ningú, no? Seràs tu ara, DJ, de cop, no? Qui ets? Això de què, no? Això de què, d'aquest bé, no? I vaig començar, doncs, a haver-m'ho de currar des del... Perdó per la parla de haver-m'ho de talles al principi i demostrar, doncs, que volia estar allà, doncs, moltes hores seguides per molt pocs diners, per exemple, i per tot un anític el que...
Significa perdre tot el dia després amb molt cansada i realment preguntar-te el dia següent, ha valgut la pena? Doncs segur que això em portarà cap a una altra sessió on ho faci millor, on hi hagi altra persona que em vegi i em doni tal oportunitat i així va passar. Em van veure un dia a un lloc, vam portar a un festival, després l'altre i és això, la meva carta de presentació és les ganes que tinc i l'amor amb què ho faig, no?
T'anava a dir, vull dir, al final no deixa de ser també una manera de dir tot això compaginant-ho amb allò tan complicat a vegades que li en diuen vida. Total. Total, total. És clar, jo només treballo, no tinc res més a part de la feina, però em sento tan plena amb el que estic fent que no em cal gaire res més que això, que treballar i seguir aquest camí que tant em motiva. La motivació la tinc tota, sí.
En aquest sentit, abans parlava de contracultura, vull dir també perquè jo crec... Com et definiries el teu estil musical? És que jo he tirat pel tecno, però ja sé que dintre del tecno hi ha tantíssimes branques que fins i tot jo m'hi perdo. Sí, sí. Els dos gèneres predominants són el house i el tecno, i llavors són com dues grans famílies...
de sons, i llavors aquí hi ha com diverses branques. A mi el que més em mou de la música electrònica és una melodia emocional. Però també he combinat amb molta potència. Per tant, jo em mou més en un estil entre progressive house, que és una evolució lenta d'un tema que va explicant una història, que va pujant, que va...
introduint nous sons, noves sensacions amb les melodies, i el melodic tecno, que té aquesta contundència molt més de centre de pista, de metat de la nit. També puc pujar i puc baixar, soc molt versàtil, m'agrada molt tot tipus de música, i no és un dir, realment m'agrada molt tot tipus de música, tinc aquesta sort,
i he fet sessions superxules de house pur, puc pujar fins a Hard Tecno si la pista m'ho demana, m'agrada molt el trens, i bueno, és anar-ho... Però sí, si he de triar dues gèneres seria Progressive House i Melodic Tecno. I si ja és difícil posar-te en el món de la música, fer-ho en aquests estils encara més, t'ho dic, perquè vaja, ara mateix l'oferta de la nit, el 90% està regulada per un altre gènere.
Sí, tot i que també... A veure, també hi ha bon reggaeton, eh? Tampoc soc que... I quan és el cap d'any o el sèrie d'una amiga o així també em posem un trato... Hi ha dies que entra. Hi ha dies que entra, no? I tampoc tinc res en contra. Com també m'agrada el fang dels 80, vull dir que realment... Si la música és bona o jo penso que és bona, a mi m'agrada. No tinc cap mena de línia verenya de dir aquí no hi aniré, no...
El que passa és que el món de la nit està molt moguda per aquesta immediatesa del hard tech, ara mateix. La gent necessita inputs molt i molt potents, en 5 segons t'has de pujar fins a dalt de tot.
i el reggaeton que és aquest ritme tan sensual, tan instintiu que la gent el fa a moure d'aquesta manera la gent jove també té moltes vegades d'explorar nous camins en aquest sentit com hem fet tots i el reggaeton és una bona eina moltes vegades i no tinc res en contra però és veritat que jo no el punxo
No, t'ho deia perquè sobretot ho puc definir a vegades com a contracultura, com la resistència fins i tot, perquè al final els espais que tenim ara mateix disponibles són relativament pocs, és a dir, si no m'equivoco estàs a Platea, a la sala de dalt. Sí, i és la millor sala per mi de tota la ciutat.
i per mi de les millors sales que on he tocat realment és que he estat a llocs però té un so increïble està molt cuidadíssim té una estètica brutal amb uns leds preciosos i allà es crea una sensació de club en diagram molt i molt
particular, doncs, que et recorda, doncs, clubs undergrounds també, doncs, de Londres, de Berlín, d'Amsterdam, i ho tenim tot, el que passa és que hi ha poca oferta, però també hi ha poca demanda, però això va creixer. Va més, eh? Va més, sí. Últimament, jo no sé, jo suposo que també per un tema de saturació de la gent, no sé si la gent surt més o menys, això ja no ho sé, però sí que és veritat que hi ha com un ressorgiment, sobretot després de la pandèmia, i ara ha posat cinquena, jo crec que hi ha més gent que demana alternatives al reggaeto tradicional.
Sí, el que passa és que, per exemple, també hi ha notícies tan i tan tristes com que Watergate a Berlín ha tancat, que és una sala emblemàtica del tecno-berlinès, i van donar la raó que realment la gent després de la pandèmia s'ha empatitit, s'ha encongit a estar a casa amb la pantalla i hem adoptat com una espècie de dinàmica diferent del que era abans, on sortir, passar-s'ho bé, ballar...
Ara moltes vegades trobes les pistes plenes del mòbil, enfocant el DJ, perquè tu el que vols és no anar a ballar, no anar a conèixer gent, sinó anar a fer la història per penjar-ho. Llavors, plantegem-nos quin és el sentit de sortir, no? Tornem a...
revisar-ho, potser no cal canviar-ho però almenys pensem-hi perquè realment és una mica preocupant però és veritat que el tecno està més en forma que mai amb la gent jove amb l'esperit més comercial però és això, més hard tecno que no les versions de hits de tota la vida amb un bombo de 150 això és el que realment ven amb la gent més jove de 16 a 22
Però sí que realment, per exemple, ara hi ha moviments tipus Keina Music, que és un segell de música més afro, més tribal, amb més melodia, i això, després del hard tech, hi ha sempre una contraportada després d'aquesta...
I el cine music és una gran alternativa, és diferent del que jo toco, que també ho faig, a través d'estar a Kosova vaig punxar una sessió de Melody House i perfecte, però sí que tot és un cicle i va canviant, no? Arnau, tu has estat a Kosova últimament o...? No, no, no hi has estat, no, no. T'anava a dir, podem tornar al principi un momentet, t'ho dic perquè Resilience em sembla que va ser el teu debut. Sí.
també bastant autobiogràfic, podria ser, perquè és una paraula que últimament la gent s'impregna moltíssim.
Sí, Resilience té una història molt maca. Vaig mirar la pel·lícula dels sobrevivents dels Andes a Netflix fa uns... un any i pico o així. I jo visc sola i estava doncs amb uns pensaments mirant aquesta pel·lícula i realment quan va acabar vaig estar uns dies molt capficada amb el que havia de significar aquella pel·lícula per mi perquè també ha sigut com un mirall o va ser un mirall amb el que jo doncs he viscut en cinc moments de la meva vida com tothom té les seves coses...
Però, ostres, es requereix molta resiliència per tirar endavant. Hi ha moments en què realment penses que no pots tirar més endavant, que ja no tens més forces, no? I hi ha alguna cosa que t'empenya a continuar, no? I també és relacionat amb la música, doncs també va passar, i va sortir un dia, doncs, vaig seure, vaig començar a buscar sons per aquesta cançó, i vaig agafar un fragment d'un speech d'en Roberto Canessa, que és un dels supervivents dels Andes, que és un cardiòleg uruguaià,
I li vaig demanar permís per correu. Doctor, podria, no ho coneixem de net, però podria fer servir aquest track, aquest sample de la TV10, d'aquest dia tal a la conferència de l'universitat de tal, per posar-ho al meu track? I em va respondre al cap de mitja hora. I em va dir...
Ningú problema, anyade-lo, i clar, primer això va ser com, ostres, que fort que un supervivent dels Andes, de les quals s'ha fet una pel·lícula, ha buscat per tot el món, ha explicat la seva història, m'aconteixés l'email donant-me permís, no? La vaig incloure...
Winquet Records em va donar l'oportunitat de llançar el meu primer tema que de fet fins ara encara hi treballo molt agraïda en Jaume, gràcies i llavors va ser el meu debut i va ser un gran debut perquè vaig tenir molt de recolzament internacional amb aquest tema Coralova em va fer suport també David Guetta
Parlant de música emocional, vull dir, com no podia ser d'altra manera. I quan vaig veure la notícia, que David Quetta l'havia xartejat, l'havia posat al seu avist oficial, en les seves 55 altres cançons de tot el món, cada dia surten 16.000 cançons, i va escollir la meva, la meva cançó de debut, que també es diu Resiliència, a més, va ser com un senyal de dir, vale, estic d'acord, estic en el...
en el moment indicat i he de tirar endavant, perquè això és un senyal, ho vaig prendre així, no? I des de llavors, doncs, encara més a tope. Han passat dos anys i escaig, deies, tinc la sensació que encara vius en un núvol.
Totalment, un núvol però un núvol que costa un núvol, no ha sigut un núvol rosa i dolç tota l'estona sinó que és un núvol ple de feina moments en què s'enfosqueix i moments en què plou molt i moments en què planteja si realment vols seguir aguantant la pluja però sí, la vull seguir aguantant i estic disposada a continuar amb tot Doncs que siguin els únics núvols que tenim a la vida i aquests que ens mantenen allà dalt Mireia, moltíssimes gràcies per aquesta estona Moltes gràcies
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.