Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Fins demà!
Dimarts 3 de desembre de 2024. Avui venia cap a la ràdio amb aquesta atmosfera humida, fosca i freda que tenim a Girona, a les portes de Nadal. Lluny de la imatge bucòlica que us podeu imaginar, a l'Eixample he comptat fins a 4 persones que han trobat com han pogut un lloc on dormir. Tampoc descobreixo res de nou. El que sí que és cert és que aquests dies que ens despertem tots amb la freda al cos, com ho deu estar passant aquesta gent.
Quines històries hi ha darrere d'una persona que ara per ara dorm al carrer en pla hivern. L'altre dia veia una entrevista a un periodista que s'acabava de jubilar, confessava que va dormir al carrer uns dies i això el va destruir com a persona. Quan ens queixem del present és perquè volem tenir un futur millor, per a tothom. No ens enganyem, el 90% dels nostres problemes parlo per mi i de vosaltres també. Sense desmereixer-los, són problemes del primer món.
I canviant de registre, si poguéssim definir casa o llar, no com un lloc, sinó una persona, aquesta seria l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Jo diria Banyoles i Pla de l'Estany, eh? No, és que tu ets casa. Això els joves ho diem molt. Sí? Sí, no sé si tu encara ets jove, però... No, bueno, jo aquesta expressió no l'havia sentit encara de dir casa a algú. Tu ets casa, Arnau Vila. Entenc que és bo, això, no? I tant, més faltaria. No estem pas que ens pugem per les parets, només faltaria. Arnau Vila, com estàs?
Bé, home, de dimarts, aquest dimarts... A mi m'agraden aquests temps així rúfols, eh? Sí, ja ho sabem, això. A part setmana curta, eh? Sí, home, ja queda menys per dijous. Saps que els festius... Bueno, que no s'hauria de celebrar gaire res, tampoc, però bueno, això és una altra història nostra. La Pilar. Ah, sí, en qualsevol cas, tu divendres, què faràs?
Doncs encara no ho sé, sincerament. Potser aniré a visitar més profundament l'exposició de pessebres. Ah, els pessebres. Em pensava que m'anaves a dir World Charter directe a Nova York. No, de moment encara no. No, encara no. Jo sóc molt de cas, diguem-ne. Sí, ets més de per aquí, no? Tu ets casa, directament. Jo sóc casa. És que siguis molt de casa.
En qualsevol cas, mira, pel programa d'avui parlarem amb Neu Real, redescobrirem una miqueta més, si és que es pot, la figura d'Aurora Bertrana, seguirem també, parlarem amb Jordi Soler, exeurodiputat, que ens parlarà sobre els enreptes de la política exterior de la Unió Europea, de fet, avui té una conferència aquí a la ciutat de Girona, i acabarem...
amb Josep Lagares, enginyer químic, que ha publicat el llibre Time Out, creativació o extinció. Nosaltres triem fent reflexions també sobre com delimitats són els recursos naturals i també amb diverses pantalles parlant sobre, per exemple, conflictes entre d'altres situacions que tenim també o que van implícites en tot això. En qualsevol cas, Arnau Vila, que et veig expectant i amb moltíssimes ganes, som-hi.
I avui parlem d'aquella violoncialista que volia ser escriptora, aquella violoncialista que va aconseguir ser escriptora. Avui parlem d'Aurora Bertrana, la seva figura, la seva obra, la seva vida. Per fer-ho ens acompanya avui Neureal, historiadora de la literatura i professora també especialitzada en escriptores anteriors a la Guerra Civil. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, és que en tenia moltes ganes de parlar d'Aurora Bertrana. En paraules teves, qui va ser Aurora?
Aurora Bertrana va ser una escriptora singular, una de les figures més extraordinàries que ha tingut la literatura catalana del segle XX. Extraordinària en el sentit literal del terme, perquè va tenir una vida absolutament fort del comú i la seva obra, per tant, també és fort del comú. Una pionera.
Una pionera en cert sentit, però no pas l'única, perquè va formar part d'una generació de dones que van obrir camins molt sentits en els anys 20 i 30, perquè veníem de tot un procés de transformació important que va culminar d'alguna manera sobretot amb la Segona República. Entrem en un tema que sé que ens encantarà, que és parlar de la maledicció del cognom. Jo sempre he pensat que els fills...
i filles d'una figura molt gran, com va ser per exemple Prudència i Bertrana, sempre tenen aquesta maledicció del llistó tan alt que van deixar els seus progenitors. A veure, probablement no és fàcil ser fill d'una figura pública, però en aquest cas, jo personalment, pels estudis que he fet, estic convençuda que Aurora Bertrana més aviat es va beneficiar del fet de ser filla de Prudència i Bertrana.
perquè des dels inicis de la seva trajectòria literària ella aprofita la fama i el reconeixement del pare, el fet que ell ja està perfectament inserit en els cercles culturals per tenir-hi entrada. De fet, ella entra en contacte amb el món de la cultura perquè acompanyava el seu pare, els jocs florals, els actes diversos a què ell assistia...
I després, quan ella comença, l'any 23 envia uns primers articles des de Suïssa, ella hi havia anat a viure a la tardor del 22 per estudiar música i plàstica, diguem, a l'Institut Jacques del Cross, i es veu que enviava unes cartes tan divertides a la família que el seu mateix pare li va dir que allò s'havia de publicar. I hi ha set articles del 1923 apareguts al diari La veu de Catalunya, on en Prudència Bertrana feia de crític, signats per l'Aurora Bertrana.
després, quan ella, diguem, perquè entremig encara es dedicava a la música, llavors es casa, se'n va a viure a la Polinèsia amb el seu marit, i quan decideix també començar a publicar articles sobre la Polinèsia, perquè veu que en català ningú ha escrit res sobre aquell món exòtic i llunyà, si que n'hi havia en francès,
Doncs aleshores també contacta amb el seu pare i amb els seus amics, en Nicolau d'Òlbert i altra gent que tenia aquí a Barcelona i també aconsegueix començar a publicar els articles al Decidellà que dirigia en Carles Sol de Vila. Vaig per parts, t'ho dic perquè és sorprenent com Prudència Bertrana en aquest sentit va ser còmplice fins a cert punt, t'ho dic perquè ell mateix va confessar que la vida d'escriptor o escriptora no era la que volia per la seva filla.
No, de fet, Aurora Bertrand en les seves memòries, que aquest, diguem, és l'origen d'aquesta història de la maledicció, perquè ella mateixa va avalar aquesta visió del fet que sempre va viure una mica a l'ombra del seu pare, però de fet és una versió interessada.
per part seva, perquè això la situa en un espai de dificultat, d'haver de lluitar per fer-se un lloc, etcètera, que també lliga molt amb la seva figura pública, amb la personalitat d'escriptora que ella construeix. Una escriptora que sempre rema contracorrent, que sempre ha de fer front a les dificultats.
Aleshores, la qüestió del pare, evidentment que la té a sobre, perquè d'alguna manera és Bertrana de Cognom, però a l'hora de la veritat ella se'n surt i se'n surt molt bé. En els anys 20 i 30, per descomptat, i després, a la postguerra,
El problema és el franquisme, no? Aleshores, quan ella ja des de finals dels anys 40 torna a viure a Barcelona amb la mare i la tieta i intenta recuperar el seu lloc com a escriptora, és una de les autores d'abans de la guerra que primer publica en una col·lecció popular que apareix a mitjans dels anys 50, comença a publicar de seguida, i en els anys 60 la reivindicació de la figura del pare serà una de les seves portes d'entrada a treballar de l'esfera cultural. Mhm.
No, no, en aquest sentit ja et dic, és que té com moltes cares, el mateix prisma. És curiós, no? Vull dir, com el pare no volia, però al final era el còmplice número 1 de la situació. Sí, perquè això havia perdut el fil, perdona. Ella a les memòries explica que ella de petita, als 6 anys, li va ensenyar una cosa que havia escrit i el pare li va dir que ho deixés estar, que s'ho passaria molt malament.
Però esclar, l'Aurora Bertrana tirava cap al món cultural, va començar amb la música, que també li agradava molt, però després, quan es va veure clar que ella volia ser escriptora, el seu pare no només la va ajudar, sinó que va acabar escrivint una novel·la a quatre mans amb ella, perquè amb ella la novel·la era un gènere que li costava...
Havia escrit prosa de viatges, havia escrit contes, però amb la novel·la no se n'acabava de sortir, perquè és un gènere més complex. I justament l'Illa perduda, que és la seva primera novel·la de l'any 1935, és escrita a quatre mans amb el seu pare. Tirant cronològicament, just abans de la Guerra Civil, Aurora Bertrana era una figura reconeguda.
Sí. De fet, el fet d'haver anat a viure a la Polinèsia entre 1926 i 1929 és un fet biogràfic fonamental en la seva trajectòria com a escriptora. Perquè, esclar, ella havia viscut a Suïssa entre el 22 i el 25, més o menys, fent estades a Catalunya entre mig, però després, esclar, se'n va a la Polinèsia i viu...
Un moment absolutament feliç en tots sentits, personalment, perquè estava molt enamorada del seu home en aquell moment, no ha de treballar, ja no s'ha de preocupar pel tema econòmic, diguem, i a més a més allà pot començar a escriure, i pot començar a escriure sobre un tema que ningú ha tractat a Catalunya i en català.
Aleshores, quan envia els articles, els primers articles sobre la Polinèsia a Barcelona que surten al Decidellà, que és una de les revistes més modernes, és un dels aparadors de la modernitat del moment que es publica a Barcelona, tenen un impacte espectacular. I quan ella torna l'any 29, d'Edicions Proa, que és l'editorial...
ja més nova, més important, que s'ha creat ja amb un plantejament absolutament modern, és a dir, no només cultural, sinó també comercial a Barcelona, l'estan esperant amb els braços oberts per inaugurar la col·lecció de viatges, que és la Biblioteca Rodamont, amb un llibre que ella faci sobre la Polinèsia.
i és el pare que li diu, mira, t'estan esperant en aquest projecte, i és el pare, ella ho explica a les memòries, qui l'anima a tirar-lo endavant. 1930 surt Paradísos Oceànics, que és aquest llibre sobre Taití, sobre les... Papete, Moreà, Papete és la capital de Taití, aleshores hi ha Moreà, hi ha Rayetea, hi ha Bora Bora, que són illes que ella coneix tot i que viu a Taití, a Papete, doncs aleshores és un èxit detonant.
És un llibre que es publica el 1930, que val 15 pessetes, que era moltíssim en aquell moment, perquè era un llibre que portava moltes fotografies i es va esgotar en 15 dies. I aleshores aquí, Aurora Bertrana, que ja s'havia començat a fer un nom a través d'aquests articles que havia anat enviant, quan arriba l'any 29 tothom la busca per fer conferències, per anar a parlar de la Polinesi, dels viatges. És un moment en què el feminisme també està prenent importància, com una segona onada després del...
del feminisme del tombant de segle, estan apareixent tot de figures noves en tots els àmbits, dones escriptores, però també artistes, músiques, tot on vulguis mirar, comença a haver-hi una munió de dones que estan entrant a l'esfera pública i no oblidem pas que amb la república aconseguiran el vot.
I tot això, diguem conjuntament, fa que Aurora Bertrana, primer, tinc una projecció pública importantíssima, com a primera autora que escriu en català sobre la Polinèsia, el Josep Maria de Sagar republicarà La Ruta Blava molts anys després i fa el viatge durant la guerra, i és tota una altra cosa, però si parlem de qui és la primera persona que escriu sobre la Polinèsia en català, és Aurora Bertrana. I després, clar, en els anys 30...
com que és una figura pública de relleu, fa conferències, publica articles, perquè a més llavors comença a col·laborar la premsa també, té aquest llibre l'any 34 i ha publicat Peikea, Princesa Caníbal i altres contes oceànics entremig, Islas d'Ensueño, que és una versió castellana de Paradis Oceànics del 30, i a més a més resulta que és una de les figures que articulen una xarxa associativa de dones d'esquerres,
progressistes per donar suport a un determinat projecte de país, que és el projecte, diguem, republicà. Per tant, és la primera presidenta del Liceum Club de Barcelona, que es funda el 1931, de manera que cada vegada que s'ha de parlar d'algun tema important, com ara la intervenció política de les dones, una de les figures a qui s'entrevista és Aurora Bertrana.
I entenc que quan arriba la foscor del franquisme, evidentment, haurà trenat a pagar el peatge, en aquest sentit. A veure, esclar, ella marxa l'any 38, marxa a la primavera, està molt cansada, ja no està amb el marit, fa temps, només tenim la seva versió, no sabem ben bé què va passar, però el que ell explica en les memòries és que quan va començar la guerra, el seu marit, que era suís, va trobar que era tot desastrós i va marxar de Barcelona dient-li que s'anava a Suïssa, però que en realitat se'n va anar al bàndol nacional.
Aleshores, Aurora Bertrana, la primera vegada del 38, està molt cansada, no pot més, i decideix aprofitar que per matrimoni té la nacionalitat suïssa i se'n va cap a Ginebra. El que passa que quan arriba a Ginebra, a casa la sogra, per entendre'ns, no l'acullen gaire bé i llavors comença una etapa molt complicada per ella. Fins l'any 43 malviu, com pot, bastant en la misèria, inserida en la bohèmia negra ginebrina...
I sort en té dels amics pintors que li deixen una golfe en un lloc, allò al mig dels barris baixos de Ginebra, i acaba posant-se molt malalta, està a punt de morir, l'acullen uns amics, és molt complicat. Ella s'hauria quedat a Europa, però passa que l'any 41 se li mor el pare i ella no pot venir a Barcelona, perquè hi havia un expedient i l'haurien... L'haurien detingut la primera.
Sí, i a més, això, sembla que l'havien vinculada amb la francmaçoneria també, però ella havia entrat a les llistes per Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions del 33 per Barcelona, per tant, s'havia significat políticament. El seu pare li va dir, abans de morir, o sigui, ni se t'acudeixi tornar perquè les represàlies estan sent brutals. En el Carles Rahola el van afusellar. Ell es va quedar a Girona, va dir, jo no he fet cap mal, soc un intel·lectual, i el primer que van fer va ser...
En fi, aleshores, Aurora Bertrana, diguem que preferiria haver-se quedat a Europa, però li queden només la mare i la tieta. Pensa més que ella era la gran de quatre germans i tots tres són morts l'any 31, ja. Vull dir que als pares els queda només la filla, la primogènita. Aleshores, quan mor el pare, la mare i la tieta, que són les dues úniques persones que queden a Barcelona, es tiren molt perquè ella torni, especialment la mare. Aleshores, ella primer s'instal·la dos anys a Prada...
a Prada de Conflent, que hi havia el nucli d'exiliats d'en Pompeu Fabra, el mestre també, el cant dels ocells, el Pau Casals, ara no em sortia el nom. I altra gent, com en Joan a la Vedra, ella s'està dos anys allà, contenta, perquè a més així pot anar a Andorra, que és on es troba amb la mare...
i finalment un cosi seu que era militar li aconsegueix els papers perquè pugui tornar l'any 49, però clar, arriba una Barcelona que no té res a veure amb la Barcelona dels anys 30, una Barcelona derrotada, deprimida, castigada, i en què la cultura catalana ha estat absolutament decapitada, viu en la clandestinitat, i Aurora Bertrana, clar, aquí la cosa es complica considerablement, no?
A partir d'aquí, quan va al Marroc? Al Marroc hi va abans de la guerra, hi va l'any 35, perquè resulta que ella, quan torna a Barcelona l'any 29, té aquest moment dolç de reconeixement, paradisos oceànics al 30, tothom la crida, tothom la vol, després això al 31, al Liceum Club, al 33, es presenta per Esquerra Republicana, però Esquerra Republicana no guanya les eleccions, guanya la Lliga, guanya les dretes, i aleshores ella...
Per les cartes que tenim i pel que explica les memòries, sembla que es pensava que la vida cultural a Barcelona li seria més cordial de manera permanent. I no acaba de trobar ben bé el seu lloc. La meva intuïció és que amb el marit les coses també comencen a no anar tan bé, però no ho sé, perquè no tinc documentació que ho demostri. Potser algun dia algú trobarà alguna cosa.
I aleshores ella busca una manera de tornar-se a situar a primera línia d'actualitat. I aquesta manera quina és fer un viatge al Marroc? Un viatge al Marroc que germana d'alguna manera tot allò que la distingeix com a escriptora i com a figura pública. Què és?
el fet de ser la més aventurera de totes les autores del moment, ningú ha viscut tres anys a la Polinèsia, ningú ha viscut a Suïssa, és la més cosmopolita en aquest sentit de les autores del moment. Després, el tema, a part de l'aventura, el tema de l'exotisme. La Polinèsia era un paradís absolutament desconegut aquí. El Marroc és més conegut, però no deixa de ser un món exòtic i completament diferent del català.
I després, ella diu que se'n va a buscar l'ànima de la dona musulmana, i per tant tenim el tema de la dona, del gènere, el feminisme, que és un àmbit en què ella també s'ha significat, i el que fa és anar a parlar amb el Lluís Nicolau d'Albert, amb el seu amic, per intentar...
pactar que ella enviarà unes cròniques al diari La Publicitat. I, efectivament, se'n va cap al Marroc, aprofitant tots els contactes que té, tampoc és que se'n vagi així, però en el seu relat és molt divertit, perquè ella diu, vaig agafar la Kodak, la càmera, de fer fotos, i me'n vaig anar cap allà amb la meva llibreta, i el meu llapis, i la meva càmera, a buscar l'ànima femenina musulmana, no?
I aleshores va enviant aquestes cròniques, que són molt divertides, i quan torna, perquè és un viatge de pocs mesos, se'n va a la primavera i torna al juliol, ja es posa a preparar el llibre, perquè està buscant d'alguna manera un èxit equiparable al de Paradis Oceànics.
El llibre és interessant perquè és gairebé una novel·la, més que un llibre de viatges. Sí, és molt. Ara n'ha sortit una edició, des del meu punt de vista, amb un problema, que és que el llibre, quan el va publicar l'Aurora Bertran l'any 36, es deia El marroc sensual i fanàtic. És la visió del moment. I ara l'edició que n'ha fet Rata és El marroc sensual ja no és fanàtic.
per aquesta cosa, la correcció política, que d'alguna manera desvirtua la mirada del moment, que també Aurora Bertrana va ser una dona avançada, moderna, va ser una pionera, va ser cosmopolita, però tenia una mirada molt eurocèntrica. Tenia una mirada molt eurocèntrica. Si tu li elimines al fanàtic, estàs eliminant aquesta mirada i, per tant, estàs desvirtuant d'alguna manera la realitat. Aleshores, ella fa aquest llibre
que està molt bé, però que és una mica diferent del que són els articles que envia. El periodisme ara està publicat, ja fa temps, jo vaig publicar l'any 2007 i el 2008, o el 2008 i el 2009, ja me'n recordo, no me'n recordo dos volums aquí amb en Quim Corbet, amb CCG Edicions, el periodisme a l'Aurora Bertrana.
I ara, com a negre, n'ha tret un recull de la Maria Àngela Vilallonga, però diguem que això ja era el carrer fa temps. I tu veus la diferència entre els articles que ell envia i després el llibre que confegeix. I el llibre té aquesta unitat gairebé de... És la novel·la del viatge de l'Aurora Bertrana pel Marroc. Però hi ha algun article molt divertit que no inclou, llavors està bé llegir totes dues coses. Què va passar? El llibre surt per Sant Jordi del 36...
abril del 36 el llibre no tenia ni dos mesos hi ha l'alzamiento al Marroc, justament comença la guerra civil i aquí, clar, diguem que les prioritats comencen a ser unes altres i ell a les memòries diu, per exemple, doncs això que el llibre va tenir la desgràcia de sortir justament en un moment en què les circumstàncies li van passar pel davant
Aquest any, si no m'equivoco, 50 anys de la mort d'Aurora Bertrana. Com van ser els seus últims anys de vida? Els seus últims anys hi ha visions contraposades de com van ser, perquè per una banda et trobes una autora resituada a primera línia d'actualitat i tornant a ser una figura pública reconeguda, pensa que als anys 60...
Ella publica una quantitat important de llibres i n'hi ha un que té molt d'èxit, que és la novel·la Vend de Grob, que és una de les primeres novel·les sobre el fenomen del turisme a Catalunya, que és una novel·la que la Víctor Català, la Caterina Albert, de qui va ser amiga en els últims anys de la Víctor Català, que es va morir l'any 66, la va animar a escriure.
I Ben de Grob va tenir tant d'èxit que fins i tot se'n va fer una adaptació cinematogràfica, L'Agonia de los Peces Fuera de l'Agua, que és una adaptació molt lliure protagonitzada per en Joan Manuel Serrat. Llavors això a l'Aurora Bertrana li va donar una projecció pública que et pots imaginar fins on va arribar. La va tornar a connectar amb el públic, perquè la novel·la va ser molt polèmica, perquè està situada a un lloc que es diu La Cala,
I llavors, clar, la gent de les cales va enfadar molt i ella va dir, no, no, no, però si és la cala. I més amb Víctor Català, vull dir que ella vivia allà. Però ella era una trapella, des de molts punts de vista en aquest sentit. Tenia un sentit de l'humor, un sentit crític, una ironia, que eren molt característiques. Però aquesta novel·la li proporciona un nou èxit, publica altres llibres, a més a més en els anys 60, i a més a més l'any 67 hi ha la celebració del centenari de Prudenci Bertran.
i ella és l'artífex principal de la recuperació de la figura del seu pare en aquest moment per això et deia al principi que el tema del cognom té dues cares vull dir que ella va aprofitar molt també la figura del pare per situar-se a primera línia d'actualitat en els anys 60 de fet es publiquen, es recuperen obres del pare i ella escriu textos introductoris una vida de Prudència i Bertrana per exemple i així
I llavors es creen els premis, el premi Prudenci Bertrana de Girona, i ella forma part del jurat en les tres primeres edicions. I hi ha unes fotografies dels sopars del jurat i ell assignant exemplars de vent de groc, és a dir, que torna a tenir un èxit considerable com a escriptora.
Està preparant les seves memòries, ja. Les memòries, el primer volum apareix l'any 73 i és Premi de la Crítica Serra d'Or. El volum li publica Editorial Pòrtic i l'editor de Pòrtic li passa una pensió a l'Aurora Bertrana, perquè sembla que vivia bastant en la misèria. És a dir, ella quan havia tornat de Suïssa havia muntat una acadèmia d'idiomes a casa, havia anat, diguem, tirant com va poder...
El que passa que no li sobraven els diners. I als anys 60, quan el seu marit li demana el divorci, aconsellada pels amics, ella li concedeix el divorci a canvi d'una quantitat important de diners, en aquell moment 180.000 pessetes. Però fa una mala inversió i ho perd tot.
Llavors, però va tenir l'ajut dels amics, no? El que passa, doncs, que ella en el seu relat autobiogràfic sempre es queixa del seu poc sentit pràctic i del fet que no la reconeixen prou. Però és una mica...
Ara diré una cosa que no és gaire popular entre la gent que adora Aurora Bertrana com a escriptora, però és una mica una cançó de l'enfador. És a dir, si tu veus en el fons l'èxit que té, com li van les coses, no li van pas tan malament, no?
forma part d'aquesta imatge pública de jo soc un desastre per les coses pràctiques, a mi no m'han valorat prou, no em reconeixen tota l'obra literària que he fet, es queixa que sembla que només hagi escrit Paradisos Oceanics, per exemple, que va ser la seva primera obra i d'èxit, però això forma part...
d'aquesta imatge pública aquell projecte, des del meu punt de vista. El seu pare tenia una imatge molt similar, també. Gent amb poc sentit pràctic, amb molta més connexió, diguem, amb la part natural de la vida i una mica desastre pel que fa a la cosa material. Creus que vida i obra d'Aurora Bertrana és probablement de les figures més coherents que pot haver-hi?
i més indestriables, tant ella com el seu pare, però quan vam fer l'exposició aquí el 2017-2018 al Museu d'Història de Girona sobre Prudència i Aurora Bertrana, amb motiu de l'any Bertrana, vida i literatura anaven absolutament lligats, i de fet ella és hereva directa de la concepció de la literatura del seu pare en aquest sentit, però a més a més tu no pots deslligar la vida i l'obra de l'Aurora Bertrana, perquè les seves obres s'alimenten de les seves experiències vitals,
I les seves experiències vitals alimenten les seves obres. El que passa és que vida i literatura són dues coses diferents. I per això, per exemple, quan llegim les Memòries d'Aurora Bertrana, que el segon volum va sortir pòstumament l'any 75 després que ella morís l'any 74 a Berga,
El problema és si te la creus al 100%, perquè les memòries també són un relat de vida, i l'Aurora Bertrana era una gran narradora. És una narradora magnífica, i de fet, jo quan faig clubs de lectura i aquestes coses, la gent em demana què puc llegir, a part dels llibres aquests més...
destacats des del punt de vista dels viatges o vent de groc, que és una novel·la sobre el turisme molt avançada també. Sempre recomano les memòries, perquè són una absoluta delícia de narració que gairebé l'estàs sentint. Té un estil lleuger, que llisca fàcilment, que no es fa gens pesat, i hi ha moments que més et fa petar de riure.
Hi ha moments també durs, quan parla de la guerra o de les dificultats de l'exili, evidentment. Però l'Aurora Bertrana, des del meu punt de vista, si una gran cosa té, és aquesta capacitat de narració i de fabulació. Nosaltres intentarem estar a l'alçada. I Neu Real, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona. Moltes gràcies a vosaltres per la feina de reconeixement també i de mantenir Aurora Bertrana al dia i a primera línia d'actualitat.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Els quatre rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
I seguim en directe als Quatre Rius, quan ja passen 5 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí. Repassem l'agenda, i és que aquesta tarda tenim una conferència, reptes de la política exterior de la Unió Europea pels pròxims anys. En aquest sentit, la impartirà Jordi Soler, exeurodiputat, politòleg, també actualment professor de la Universitat de Girona, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Jordi. Bon dia, què tal, com esteu?
Avui, conferència sobre els reptes de la política exterior. La primera pregunta és obligada. N'hi ha gaires o passen desapercebuts? No, jo crec que precisament estem en uns moments en què n'hi ha molts i avui no podré referir-me a tots. Senzillament identifico 5 o 6 que a mi em semblen els reptes claus, però n'hi ha molts.
Perquè estem en un món convuls. De fet, el món mai ha estat una bassa d'oli, però darrerament és un món que s'està tornant inestable en alguns aspectes més perillós, més conflictiu, amb unes tensions, amb unes rivalitats geopolítiques que també van en augment.
I això fa que aquest context sigui més inestable, però també dona una oportunitat a la Unió Europea per activar-se en política exterior, incluent assumir responsabilitats també pel que fa a la seguretat i la defensa. I jo crec que és una oportunitat que cal aprofitar. Ara estem en un moment d'inici d'un nou cicle polític,
A Brussel·les els cicles polítics van de 5 anys en 5 anys. Precisament aquesta setmana ha entrat en funcions una nova comissió europea, incluent una nova altre representant de la política exterior, per tant, la cara de la política exterior de la Unió Europea. Josep Borrell ha deixat de ser-ho i l'ha substituït l'exprimera ministra d'Estònia.
També tenim un nou president permanent del Consell Europeu, el portugués Antonio Costa, per tant un nou cicle polític, una nova oportunitat per assumir nous reptes i jo crec que assumir responsabilitats
Arribar a la majoria d'edat, per dir-ho així, en política exterior, és un repte que s'hauria d'entomar en els propers mesos. I a més que em sembla que és una carpeta que a la ciutadania li hauria d'interessar. La pregunta és, i tu potser ho saps, que a vegades Brussel·les ho veiem tot molt lluny, no? Brussel·les es veu lluny i es veu com una cosa molt complicada, molt complexa, que no se sap ben bé qui fa què, no?
Per tant, és cert això que dius. Si és molt difícil explicar de cara internament què és i què fa la Unió Europea, ara imagina't explicar què és i què hauria de fer externament cap a la resta del món. Però crec que és necessari clarificar objectius, estratègies, clarificar quins interessos estratègics
vol defensar la Unió Europea i com fer-ho a través de la política internacional, perquè si no continuarà siguent cert allò que fa molt temps que es diu, que la Unió Europea en termes econòmics, en termes comercials, és un actor rellevant,
Però en termes polítics, i concretament de política internacional, és un actor irrelevant. I avui en dia, si vols defensar la teva posició econòmica, comercial, en la governança global, has de tenir també un pes polític, perquè si no t'acabaran passant per sobre. I això és el que hauríem d'evitar des de la Unió Europea, però molt difícil que sigui entendre què és i com funciona la Unió Europea.
Jordi, parlant de pes polític, creus que un dels reptes de la Unió Europea a nivell exterior també és posicionar-se fermament en segons quines decisions? Sí, de fet, un dels reptes és actuar de manera coherent i actuar de manera unànima. De fet, els tractats de la Unió Europea en qüestions de política internacional, en molts casos,
Precisament el que exigeixen és que tots els governs dels estats membres hi estiguin d'acord. Ha de ser una política, la política exterior, assumida per tothom. Hi ha d'haver unanimitat i, per tant, això fa que moltes vegades on no s'arribi a acords...
només que n'hi hagi un que no hi estigui d'acord no es consuma l'acord o que es tendeixi a buscar el mínim comú denominador, allò mínim que ens posa d'acord a tots i, per tant, sí, arribem a un acord però renunciem a que aquest acord sigui ambiciós. Per tant, també hi ha un problema en els mecanismes de presa de decisions quan es tracta de posicionar-se en temes de política internacional. Jo crec que això serà difícil canviar-ho
en els propers anys, de fet en aquests moments una nova reforma dels tractats de la Unió Europea no està a l'agenda política, per tant haurem de treballar amb el que tenim, amb els instruments que tenim, amb els mecanismes que tenim, però s'ha vist, per exemple, amb la invasió russa d'Ucraïna que quan hi ha la voluntat política d'actuar els instruments són eficaços, perquè precisament ha estat de les poques vegades que davant d'un conflicte
a les portes de la Unió Europea, literalment, la Unió Europea s'ha pogut reaccionar de manera unànima, ràpida i jo diria que força contundent.
Per tant, quan veiem un conflicte, una amenaça a tocar de la nostra porta, llavors sí que actuem. I per tant, això vol dir que el que tenim potser caldria anar més enllà, però com a mínim ens serveix en determinades circumstàncies per poder donar una resposta unànima, com ha sigut el cas d'Ucraïna. Això contrasta amb altres casos, com per exemple el conflicte a l'Orient Mitjà, entre Israel i Palestina, la Guerra de Gaza...
on la Unió Europea no té una sola posició, no té una posició comuna i, per tant, el que ha fet jo crec que podria haver fet molt més per intentar posar la fi en aquest inacabable conflicte i, sobretot, a la fase actual d'aquest conflicte que és la terrible guerra de Gaza.
Doncs amb la coherència com a bandera, si us heu quedat amb ganes de més, conferència aquesta tarda a partir de les 6 a la Biblioteca Carles Enraola d'aquí Girona, aquests reptes de la política exterior de la Unió Europea pels pròxims anys. Jordi, moltíssimes gràcies i queda pendent que passis un dia per aquí en directe. Estaré encantat de fer-ho, a veure si trobem el moment. Ja el trobarem. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, Jordi. Adéu, bon dia.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rockcat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Ara que la nit s'ha fet més llarga. Ara que les fulles ballen, danses al racó. Ara que els carrers estan de festa. Avui que l'apredo tan racó.
ara que s'obren les paraules ara que el vent bufa tan fort avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar per saber que estàs al meu costat
És nadal el meu cor, quan somrius content de veure, quan la nit es fa més freda, quan t'abraces el meu cos. I les llums de colors m'il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure, quan em parles amb valor.
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls, tu te creu que
Com queda el jersey i un cabellat? Vas dir que mai més tornaries. Temps per anar passant.
de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu costat.
És negar el teu cor, quan somri content de veure, quan la nit es fa més neta, quan l'abraço al teu cos, llibres llums de colors, m'il·luminen nit i dia, la sencera del teu somriure, quan apareix
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
I un dimecres més toca marxar amb música, toca fer-ho amb el nostre malomen de la música i també, per què no dir-ho, Adrià Giné, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Com han anat les vacances? Han anat bé, sempre van bé les vacances, sempre sumen. I més si vas a Formentera, que és un lloc així tranquil, que puguis recuperar-te de tot l'estrès i tot el que s'ha passat durant l'estiu.
tranquil·litat, calma i ben renovat totalment. Això del ritme diferent, va bé també fer-ho al llarg de l'any? Va bé, però també et dic que quan porto una iaia 3, 4, 5 dies, ja dic, bueno, va, tornem a la feina, tornem a la rutina i estar actius, que jo és que m'agrada estar sense fer res, evidentment, però...
3-4 dies, saps? Després ja tornem a la guerra. No, no, després toca... No, és que si no hi tornes, tranquil, que algú t'hi farà tornar. Això segur. En un moment o altre. Escolta, per cert, canviant de ritme, canviant fins i tot de registre, avui m'encanta perquè em sembla que parlem d'un dels estils més purs, probablement, que hem tingut a la dècada dels 90, fins i tot abans i fins i tot després.
que s'ha anat perdent. Sí, s'ha anat perdent i no, crec que ara mateix, bueno, primer de tot que ho sàpiga, que ho escolti la gent, avui parlarem de rap una mica i del moviment del hip-hop, sí que va haver-hi com una petita declive, sobretot quan sorgeix tot el boom del reggaeton i del latino i tot això.
que com que molts raperos callejeros d'abans desapareixen, com aquell moviment, però crec que estem en un punt ara que està com tornant. Estan sortint grups bastant potents a nivell Espanya, estic parlant. Estan sortint, jo què sé, Los Chicos del Maíz, Ajax i Proc, Natos i Guaur, que estan fent un rap molt potent i, jo què sé, tu escoltes Ajax i Proc i és ben bé el rap que s'està fent als 2.000 avioladores del verso.
I crec que està passant ara mateix com un bon moment el rap, inclús s'està fusionant amb el trap i estan sortint coses que són interessants. Tenim com molta mania i a tot el que sigui tot el moviment del trap i el reggaeton, és com que sempre li fotem una barrera molt gran, dic ui no m'agrada el reggaeton, no m'agrada el trap, tal...
Però crec que s'estan fent coses superguapes, crec que s'estan, o sigui, s'estan explorant uns sons i s'estan aconseguint uns ritmes que no s'havien fet mai i, no sé, tampoc hem de ser tan... Puritans. Sí, exacte, tan puritans, no?, aquestes coses que jo què sé, que anem avançant i jo sóc un gran amant de les guitarras elèctriques i de les bateries, però, hòstia...
Ara mateix estic escoltant un tema, tio, que m'està tornant molt loco i el vaig descobrir... El vaig descobrir en un Zara, deixa'm que te'l busqui. Sí, sí, i jo... Tu deus anar tot el sant dia amb l'espotis... Sí, sí, el Shazam és màgic. I l'altre dia estava allà al Zara, que vaig ser un dels ànecs que van anar a l'outlet de la Junquera aquesta setmana, que van obrir i estava rebentada gent.
I vaig escoltar una cançó que es diu Talia, un remix que és Talia, que té una base espectacular, tio, i me la poso, me la poso pel carrer i la disfruto molt, i és un trap reggaeton, però és que està guapo, tio, està ben fet. La trobarem en els set tracks? Ah, hòstia. A la llista. Va, potser sí que la poso. Potser sí que la poso, sí. Si no, ja en parlarem més endavant, perquè em sembla que una temporada de ràdio dona per molt, eh? Home, joder, t'ho diràs. A partir d'aquí? A partir d'aquí, aviam. Us vull parlar...
d'una historieta bastant xula dintre del moviment del hip-hop i del rap, no? És una història que té bastant de morbo i que, a més a més, encara no està resolta. Per tant, és com... Podria anar a Carles Porta a fer el documental aquest i posar llum a la foscor, no? Avui us vull parlar de Tupac. Tupac!
Doncs sí, Tupac va ser un dels rappers i activistes més influents i emblemàtics de la història del hip-hop. Podríem dir que és la figura més important de la història del rap, no? Ell neix l'any 71 a Nova York, tot i que ràpid marxa a viure a California. Cosa important aquesta, perquè ara us ho explicaré, no?
Per què és tan important Tupac dins de la cultura del hip-hop? Primer de tot, evidentment, per la seva música, i ens va deixar grans himnes del rap, com aquest California Love, que sona de fons. Però, a part d'això, la seva figura és més que un simple cantant, músic o compositor. Ell és conegut pel seu paper dins de la cultura i els moviments socials afroamericans d'aquella època.
Pensem que els seus pares ja eren una família molt implicada dins dels moviments polítics als Estats Units. Sense anar més lluny, la seu mare era membre de les Panteres Negres.
Tota aquesta lluita familiar que ja havia viscut des de ben petit, des que va néixer, es veu reflexada en moltes de les seves lletres, on parla de temes socials, injustícies de la societat, de la brutalitat policial, del racisme, tots aquests temes que tant coneixem dels Estats Units. La seva música, les seves lletres, el seu carisma, l'acaben convertint en un símbol no només musical, sinó cultural del moviment dels 90 als Estats Units.
Tot això com era d'esperar li porta a molts problemes. El govern diu que la seva música i les seves lletres estan fent que els joves es revolucionin. Té problemes constants amb la policia pel simple fet de ser negre i ser tupac. Inclús la justícia l'acaba acusant de violació, sent ell totalment innocent. Passa un temps a presó fins que el seu mànager va i paga un milió de dòlars i el treu.
Tot això passa mentre es vivia una intensa rivalitat entre els raperos de la costa est i els raperos de la costa oest dels Estats Units. Per això abans et deia que era important el fet que hagués nascut a Nova York però que s'hagués anat a viure a Califòrnia de ben jove. Va fer un figo. Exacte. Hi havia aquesta rivalitat entre l'est i l'oest i ell era la persona més influent, diguéssim, la cara més visible de la costa oest, a Califòrnia.
mentre que la imatge més potent de la costa est era The Notorious Big. Ells dos, evidentment, tenien una gran rivalitat. Escoltem The Notorious Big.
... ... ... ... ...
Totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
A Girona FM, la gironina.
Han trucat, corro de pressa, ho he somiat, no ens has deixat. Et trec el cap per la finestra, fa molt temps que no apareixes. No recordava el que és passar, que algú que vols el veus marxar. I ara veig clar el significat d'aquest temps el té portat.
Però no ets tu i això em molesta. No sé com sortir d'aquesta i em sento en un cercle tancat. És com si de sobte tot em fes por i no vull sortir al carrer. Em fa por la sensació de que ja no puc veure't mai més.
I aquest cel que tan mal mirava s'ha fet gran i l'he deixat. Som si tot que tan clar ho veies fes fosc i ho veies morros. Més que prigidia d'olor i més que...
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I sempre seràs amb mi, potser ara el millor és oblidar i recordar el bé que ens ho va passar.