La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 11 d'abril de 2025. Últim dia abans de començar la Setmana Santa, tant si us ha enganxat el cotxe com a l'autopista o a la Renfe, o sigui, amb el peu esquerre, almenys podrem gaudir d'aquell últim capítol de pausa abans de l'estiu. Uns dies d'amics, família, també natura, molta natura, encara que la pluja tregui al cap una mica aquests dies que venen. Nosaltres encara seguirem aquí uns dies més, però ho deixarem tot a punt per Sant Jordi.
Avui, de fet, ens visitarà el Xavier Bosch per parlar-nos del Diagonal Manhattan. Se parlarà també sobre felicitat, llibertat, construcció del propi destí, de totes aquelles eleccions que ens defineixen. En qualsevol cas, comencem aquest divendres, que ja tenim ganes de Setmana Santa i que s'acabi el dia.
I la persona que sap què passa en tot moment a les nostres carreteres, a les carreteres catalanes, també, amb tots els carnets que hi pot haver, em sembla que el de camió també. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Començaves dient què tal? Començaves dient que espero que s'acabi el dia, però és que tot just són les 11 del matí, eh? Bueno, escolta, hi ha maneres i maneres, eh? Em pensava que no arribaries aquest matí, sincerament, eh? La cosa pitava xunga, eh?
Arribar jo... Aviam, jo em pensava que sí que arribaria. El problema és quan... I jo em pensava... No, jo em pensava que serien 10 minuts de retenció. Pai, que m'he menjat hora i mitja de cua. Cap a dues. Un camió, diguéssim, en diagonal. L'autopista fa... Ho he viscut en primera persona, clar. Jo a vegades, quan ho fem des d'aquí, des de l'estudi, no és que m'enrigui...
clar, dic, ostres, dic, pobrets, saps? Sí, sí, no, jo gestionem també el trànsit amb els companys del RAC, diguem-ne, i sí que és veritat que quan han dit retencions importants a l'alçada de Sarriata he pensat, cuidado, cuidado. No,
Ara, com estava? Quan has marxat estava més bé la carretera? Era un desastre. De fet, perquè ha volcat. El problema és que no només és el camió, sinó que el pinso, perquè era un camió de pinso, està tot repartit per allà per la carretera. Però jo t'hi sumo una cosa més, i és molt senzilla i molt ràpida. Avui estem a divendres. Jo avui he de tornar a una hora determinada, molt concreta, cap on hagi de tornar.
Què passa? No, no, clar, dic, bueno, he d'agafar la Renfe. Un divendres la Renfe és un vot de saber que arribes tard. Per tant, bueno, què faig? Agafo el cotxe. Agafes el cotxe i patapam, et trobes amb això. Al final, ho venien parlant ara a la Fons fa una estona, d'infraestructures, de tal. Bueno, sí, apostem tots. A nosaltres ens posen sempre deures per fer, però bueno, en fi, sempre... I la Nacional ja quasi... La Nacional ja és una carretera fantàstica.
Això ja no se'n recorda ningú, però ja veuràs. Com tornin a posar peatges, ja ho veuràs. Qualsevol cas, sí. Parem de les pel·lícules de la vida real i entrem a les pel·lícules les que toquen, les de la cartellera. És com una pel·lícula, això, eh?
I amb el cotxe encara al garatge. Carles Ribas, bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd, què tal? Tu ets gaire de donar el cotxe? Em sembla que no. No, no gaire. Sóc gais que es mou a peu, si pot. Si pot. Tu rai. Tu rai, Carles. Això a l'Empordà i al Pla de l'Estany, em sembla... Bueno, és que a tu, Arnau, et deu passar el mateix. Al final, al Pla de l'Estany has de donar el cotxe per qualsevol cosa. Sí, però... T'acometes. Sí, sí, el que passa és que de poc en fusta, de moment la variant, no han passat masses coses importants. Esperem que no puguem viatjar bé. Avui no tenim cap pel·li de fas tan fúrius, no?
No, no tenim bastant feina. Seria bona aquesta, eh? Seria bona, eh? Un Toretto, ara, que ens el treguin aquí, o un Dwayne Johnson. En qualsevol cas, em sembla que avui tenim tres coses a repassar. Ràpides, sí. Anirem per feina. La primera no s'estrena avui, s'estrena dimecres, però bé, com que no ens veurem, ja ho avancem, i així és feina feta. I bé, mira, ara que deies pel·lícules a la vida real, doncs en aquest cas sí, és una pel·lícula basant la vida real, i quina vida, si no la del senyor del món...
Il·lustríssim, senyor Jordi Pujol Home! Pare nostre, eh? Para molts! Hombre!
aquest títol que s'ha inventat en Toni Soler recordem que el guió d'aquesta pel·lícula és d'en Toni Soler i de minoria absoluta que és la que posa més producció diguem en aquest film que ens situa, ens centra no és una biografia a l'uso que es diu del personatge sinó que es concentra bàsicament en els dies en què es destapa doncs
es filtra les contes a Andorra que tenia la família Pujol i a partir d'aquí és aquest moment en què la família reuneix i parlen al voltant de què han de fer i com ho faran. Això recordem que era l'any 2014, més o menys, crec. Doncs ens situa en aquest moment concret i a partir d'aquí també, òbviament, pot repassar una mica el que és tant la relació...
amb la seva dona, Marta Ferró Sola, com sobretot amb els seus fills, eh? Tota la família Pujol. Bé, una pel·lícula que, evidentment, creiem que... Bé, jo crec que... Tindrà el seu públic, eh? Tindrà el seu públic i no el tindrà el seu públic, segons quins sectors polítics estigui. Sí, bueno, clar.
En tot cas, bé, sens dubte, jo crec que és una proposta interessant per veure. Doncs a mi m'agrada, què vols que et digui? I tenim, òbviament, el gran Josep Maria Pou, un dels millors actors que tenim aquí, doncs, caracteritzant, però a la seva manera, Jordi Pujol, no fa una interpretació imitable, ho diem, sinó es crea una mica ell mateix el seu propi Jordi Pujol, per tant...
A partir d'aquí, crec que és una pel·li que ja et dic interessant per veure què ens expliquen dels Pujols Ferrossola. I també tenim a Carme Sansa, una de les grandíssimes actrius que tenim a Catalunya, interpretant a Marta Ferrossola. Doncs bé, pare nostre, ja ho sé, a partir de dimecres s'estrena, dimecres vinent, ja la podeu veure als cinemes. La Raula anirà a veure, però vamos, de caps, o no...
Home, i tant. Una llista de haters. La puc posar a la llista, sí, sí. En tinc algunes abans, encara, eh? Val a dir que ahir es va fer la presentació oficial a Barcelona, al Cinema Esbosca, i, curiosament, ningú de la cúpula de Convergència va venir a l'acte. Ah, no? És estrany, peculiar.
Peculiar. Ho investigarem. Ho investigarem. Segona proposta... I un parell de propostes, que aquestes sí que ens arriben avui, una mica ràndoms, no estem parlant de grans pel·lícules, però bé, pel que cap de setmana qui vulgui anar al cinema, tenim així una pel·lícula d'espionatge, acció, que és Amateur. Amateur és una pel·li dirigida per James Hawkes, un cineasta que bàsicament és més conegu per sèries com Black Mirror o Slow Horses,
però que en aquest cas aterra a la ficció cinematogràfica. Bé, al final és una pel·lícula d'espies, el protagonista li mata la dona en una directorista a Londres i ella es decideix, com que ningú l'ajuda, ja ho faria jo tot sol. És un guió, un relat que tenim molt vist ja, però en fi...
En aquest cas, doncs, pel·lícula d'acció i que té la característica també, el protagonista és Rami Malek, que es va donar a conèixer per Bohemian Rhapsody, tot emulant a Freddie Mercury, i que després ja ha anat fent coses...
ha participat en grans pel·lícules com Oppenheimer o la de James Bond sin tempo para morir, i en aquest cas, doncs, paper principal per aquesta pel·li d'espies, eh?, i d'acció. Per altra banda, si voleu, una comèdia espanyola, més o menys divertida, que diu Un funeral de locos, dirigida per Manuel Gómez Pereira, un cineasta que als anys 90 ho patava bastant fort en pel·lis com Todos hombres sois iguales o El amor perjudica seriamente la salud,
que darrerament s'ha dedicat més o menys al món de la televisió, i que ara torna amb aquesta pel·lícula, que de fet no és un guió original, de fet és un remake d'Un funeral de muerte, una pel·lícula d'any 2007 dirigida per Frank Cost, i que en aquest cas, doncs, han fet aquesta... han traslladat, doncs, a Espanya, no?, i amb personatges d'intèrprets com Kim Gutiérrez, Ernesto Alterio, o Ima Cuesta, comèdia costumista, familiar...
per tota la família. I vol ràpidament, per setmana santa, tenim Mestre Kurosawa? Acabem, tanquem. Acabem ja? Tanquem el senyor Kurosawa aquest proper dilluns amb Ran, sens dubte la seva darrera gran última pel·lícula, cert que després encara va fer Madadellaro o Rapsodianagos, però bé, Ran sí que es considera com la seva darrera hora mestre.
recordem aquesta versió lliure que va fer del rei Lear de Shakespeare, ambientada al Japó medieval, i que, bé, una pel·lícula que a nivell visual és espectacular, de fet, va aconseguir l'Escaramió vestuari en aquell any, i, bé, bé, un dels clàssics, grans clàssics moderns del cinema i de Kurosawa, i li direm adeu al mestre amb aquesta pel·lícula.
I què farem sense el Mestre Corossau els dilluns? Doncs farem altres coses que ja us avançarem més endavant. Encara no? Encara no hi ha manera? Encara no. Jo si he après alguna cosa, Carles, que fa gairebé un parell d'anys que et conec, és que per molt que apreti no aconseguiré rescar res. Tot el seu moment. Exacte. Carles Ribas, un dia més. Moltíssimes gràcies i que tinguis una feliç Setmana Santa. Gairebé tan fantàstica com tu. Gràcies, igualment a tots.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Em sembla que tots tenim moltíssimes ganes d'acabar aquest divendres. Tots tenim moltíssimes ganes que comenci la Setmana Santa. I si ho hem de fer, fem-ho ben acompanyats. Lídia Casademont va de teca. Bon dia i bona hora. Bon dia.
Comença la Setmana Santa i em sembla que començarem amb un dels típics que no podien faltar de cap manera. Sí, ara per Setmana Santa el dolç característic d'aquesta època que se'n fan a casa o els podem anar a comprar. Jo en aquest cas us recomanaré dos llocs on tots els podem comprar i ben contents. Brunyols! Brunyols, exactament. A tu t'agraden amb matafaluga i tot plegat? A mi m'agraden.
No, m'agraden, m'agraden els típics, eh? Sempre i quan no siguin molt pujats de mata feluga, m'agraden. Escolta, doncs, l'opció A, que ja la sabem tots, que és fer-los a casa, amb la mama, amb l'àvia, etcètera, ja la sabem, l'opció B, en cas, i especialment nosaltres, que tenim gent de tan i tan complicada, Lídia, on podem trobar-ne?
Doncs mira, a Girona podem anar a la pastisseria Tornès, que ja us n'he parlat altres vegades, perquè són guanyadors de la fava d'or de cacau i és una molt bona pastisseria, i fan el típic tradicional, que és un brinyol de l'Empordà.
amb el sucre, i el bo que té és que el fregit és perfecte, gens oleiós, i està molt equilibrat en quan anís, matafaluga, és a dir, aquells que no els agradi un brunyol potent i fort, és un brunyol suau i molt equilibrat, que jo us el recomano especialment, perquè a més es plonjo i entra molt bé.
Això, Girona, nosaltres, com que es comprarem cap a casa, em sembla que ara toca mirar a l'Empordà. Sí, a l'Empordà us anomenaré el Maia, perquè justament aquest any es va fer el concurs del millor brinyol i va guanyar la paciçeria al Maia, que tenen fleques a Figueres, per tant, aquest l'haig de denominar sí o sí. A més, és un brinyol més típic de l'Empordà, perquè és veritat que és més pujat de tot, no? Té més gust de nís, més gust de mata faluga...
Per a aquells que els agradin els brinyols, potser més que recorden de com els feien els seus avis, que de fet els brinyols que es fan a casa normalment ja són pujats, no són gaire equilibrats.
Doncs escolta, Lídia, l'únic que ens queda és desitjar-te una feliç setmana santa, que puguis descansar una mica, també, i si de casa ens escoltem a la tornada, que ja arriba el bon temps, temps de manida i de menjar lleuger, eh? I tant. Llavors ja parlarem d'altres plats, eh? Fet, una abraçada, Lídia a casa damunt. Igualment. Igualment.
Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona.
I fa dies que ho avisem, s'acosta perillosament al Sant Jordi. Això vol dir que seguim nosaltres enrodejats del nostre particular oceà o mar de llibres. Avui és el moment que ens acompanyi el Xavier Bosch per presentar-nos a Diagonal Manhattan. Segurament un dels llibres que serà dels més venuts a aquest Sant Jordi, bàsicament perquè arribem a la prèvia de Sant Jordi ja amb la llista, si no m'equivoco, dintre del top 3 dels més destacats títols que tenim ara mateix a les prestatgeries.
Xavier Bosch, bon dia i bona hora. Bon dia, Seït, què tal? És el que t'anava a dir, eh? Tu arribes ja al Sant Jordi amb tot previst, amb tot fet. Amb tot fet, la novel·la feta, això sí. La novel·la feta. Això és el que més costa, no? Després de dos anys de feina, donar-la a conèixer és emocionant, perquè aquells personatges que jo he creat no existeixen si ningú no els llegeix. Això ens passa a tots els novel·listes i tots els autors, no? I, per tant, el que volem és que arribi tanta gent com sigui possible i de moment arrencat perfecte, sí.
També t'he de dir, eh? Vull dir, sempre és bona excusa venir a Girona. Sempre. Vull dir, t'ho dic perquè ara quan feia que no venies per aquí. No, vinc sovint. Sí, vinc sovint? Sí, sí, sí. Amb la meva dona, la meva filla ens agrada molt i venim sovint i encara hi vindrem més. Vés a comptar la peceta, eh? Sí, ja t'he sentit aquest matí, però vaja, tu venies del nord, jo venia del sud.
En qualsevol cas, escolta, Diagonal Manhattan, aquesta connexió Barcelona-Nova York, parla'ns una miqueta sobre, primer de tot el títol, però també sobre aquesta connexió, Barcelona-Nova York. Barcelona i Nova York, als anys 80, que és quan situo la novel·la, eren, juntament amb Londres, les tres grans potències creatives en publicitat al món, amb anuncis de televisió.
I situo una agència a Barcelona, a la Diagonal, lògicament, i una agència ben diferent, on només hi treballen dones, a Nova York, a Manhattan. I bé, a partir d'aquí, la filla. T'explico la novel·la ràpidament, una sinopsi amb deu paraules. Vinga, va.
La protagonista, el dia que fa 21 anys, el seu pare, que és un publicista a Barcelona, li regala un bitllet d'anada obert a Nova York per estar-se un any fent d'estudiant en pràctiques o d'estager, que és com en dèiem llavors, per aprendre l'ofici de la publicitat a la millor ciutat del món.
I a partir d'aquí, aquest personatge que és l'Eda, Eda Leveroni, que té 21 anys, com dic, bé, va fent-se un lloc com pot, amb cops de colze, ella és espavilada, però agarreben amb reticències en aquesta agència perquè ve recomanada a Barcelona, perquè és jove i desenvolta. És una ciutat dura, una ciutat individualista, una ciutat on sí, pots trobar les teves oportunitats, però difícil, no? I allà no només descobreix l'ofici del màrqueting i la publicitat, sinó que descobreix la vida.
Les emocions, viure sola en un lloc nou, els sentiments, els amors, el sexe fins i tot. I a partir d'aquí una novel·la ben de Xavier Bosch. El que he pogut llegir m'ha agradat molt perquè em recorda molt a una pel·lícula que m'encanta que és Nova York para principiantes. Doncs ja la buscaré perquè no la conec. És molt bona, és d'un periodista que de cop i volta li arriba una oferta de feina també per anar-se'n a Nova York.
I allà és on descobreix el que vol dir Nova York, i és el que dius tu ara mateix també, per exemple, d'aquesta ciutat on, vaja, capital del neoliberalisme il·lustrat, que tenim, salvatge fins i tot, vull dir... Aquell capitalisme era, en aquell moment, i ara també, però ara ha anat canviat molt amb les xarxes socials i les noves plataformes, és una altra història, i hi ha noves formes d'anunciar-se, però abans la televisió s'ho menjava tot, i sorties per la tele i l'anunci que ell...
cantaríem anuncis slògans de fa 35 anys, dels anys 80, fets a Barcelona, i encara els recordaríem. Al capdavall, el títol, Diagonal Manhattan, hi ha algú a la novel·la que diu a vegades els llocs fan una novel·la. I en aquest cas també. Més enllà dels protagonistes de carn i ossos, per dir-ho així, les dues ciutats, Barcelona i Nova York, també són protagonistes d'aquesta història. I això em venia molt de gust. El títol aquesta vegada, a diferència de novel·les anteriors, no el tenia clar. Vaig fer una enquesta...
amb les 5 persones més properes a mi el meu germà, la meva dona, la meva filla, la meva editora i un amic els vaig posar 5 possibles noms en un paper i ells per separat van respondre i 4 dels 5
Els altres títols devien ser molt dolents, però 4 dels 5 van coincidir a posar primera opció a Diagonal Manhattan. I vaig dir, doncs, es queda aquest per votació popular. Això, si t'hagués passat a Nova York, em sembla que no hagués sortit d'aquesta manera. Segurament no. I que t'hagués sentit espavilat i, si no, no peï, no peï. Exacte, però vaja. Clar, en aquest sentit, com ha estat la feina de recerca, t'ho dic? Perquè el món de la publicitat, de la televisió, vaja, mitjans fins i tot...
és un món molt no direm hermètic però és tot ple de purpurina per afresejar-ho una miqueta també jo soc molt vell, ja tinc 57 anys i per tant vol dir que la carrera que vaig fer de Ciències de la Informació a l'Autònoma a Vellaterra era de 5 anys
I es deia Ciències de la Informació perquè els tres primers anys eren troncals el periodisme i la publicitat, i a quart i cinquè havies de dir si feies publicitat o periodisme. Jo vaig fer periodisme, però a casa vaig enganyar sempre dient a quart faré publicitat. De manera que tinc els apunts de primer, segon, tercer. M'he documentat molt parlant amb publicistes homes d'aquella època, Lluís Bassats i companyia, que eren uns cracs mundials,
i també amb publicistes homes i dones actuals que treballen en aquest món i per veure com, a partir d'un encàrrec d'un client que et diu, escolta, jo venc matalassos i vull fer anuncis per la televisió, com aquí arriben a tenir una idea, a tenir un eslògan, a proposar-lo al client que el client l'aprovi, com es roda l'espot, finalment com s'emet per televisió. Tot aquest món hi és, a la novel·la,
Però això és bastant fàcil, per dir-ho així, no cal fer gaire recerca per saber com funciona tot aquest món. Sí que m'agrada descriure també, si no, no seria jo, els podrimaners que hi ha al món de la publicitat. Comissions, comissions de sota mà, competència feroja per picar-se al creatiu de moda del moment, competència més que feroja salvatge per...
tenir un client amb males pràctiques robant-li en l'agència de publicitat de la competència, com els diaris extorqueixen empreses perquè s'anunciïn en el seu diari i no en el de la competència, o que si ho fan en el de la competència també et posin anuncis el teu, on s'ha vist això, no? I si no ho fas, publicaré males notícies sobre la teva empresa. Tot això passa, i tot això també ho explico a Diagonal Manhattan,
Xavi, jo t'he de dir que moltes vegades el Tribunal Llibre, a vegades ho relaciono amb un part, però jo t'he de dir que t'ho has passat pipa. Ho he passat pipa, sí, sí. O és el que em transmets, eh? Sempre m'ho passo pipa escrivint, i de fet, més enllà de veure la Minyamal i el Messi tot plegat, és el que millor em fa passar-ho a la vida, estar sol a casa escrivint. Però és veritat que després, en aquesta novel·la, ha passat una cosa afegida. El tenir aquesta agència de publicitat a Barcelona i aquesta altra agència a Nova York...
Ells reben encàrrecs, però al final les campanyes les fan els protagonistes, però les he d'escriure jo. Per tant, m'he divertit molt creant anuncis d'una desena de productes, tant aquí com als Estats Units, que jo mateix he hagut de fer la...
la pluja d'idees, brainstorming, desestimar idees que no eren prou bones, pensar què en diria el client, pensar en l'storyboard, pensar en l'anunci, pensar en cada seqüència d'aquests 20 segons, que és un anunci on la publicitat t'ensenya la vida millorada al capdavall. En 20 segons et generen un problema i et donen la solució. Això, el matalàs que dèiem. Vostè no dorm bé, vostè es lleve amb el d'esquena, provi els nostres matalassos, que veurà que amb aquestes molles i aquesta flexibilitat i tot plegat es llevarà fi com una seda.
Tot això m'ho he inventat jo i per tant m'ho he passat pipa. Ha estat el més complicat potser d'aquesta novel·la? Tot és complicat, cada adjectiu que busques és complicat, cada definició, cada creació de personatge, però aquest és el repte. L'important, per mi, el capdavall, la història que vull explicar ja la tinc al cap quan em poso a redactar fa un any i mig.
m'ho fa passar bé més el com ho faig que el què faig. És a dir, això, que la trama enganxi, que passin coses, que la història avanci, que no hi hagi cap error de ràcord, que et documentis i no vulguis lluir tota la documentació, sinó crear una novel·la, una història on els lectors ho passin bé, no?
En aquest sentit parlaves molt també sobre l'autoconeixement, sobre com aquestes decisions marcaven a l'EDA. En aquest sentit, vull dir, no revelarem tota l'evolució, però una mica com es converteix aquesta jove noia de 21 anys que arriba a aquesta jungla neoyorquina? Com va evolucionant? Bé, ella...
Ella té un trauma del passat a Milà, que no explicarem per no aixafar la guitarra ningú, però sí que és una noia que ha sigut filla única d'un pare que està atrapat per un cercle viciós i virtuós, que és que és addicta al treball i a l'èxit i a la feina i als diners i a més anuncis i a més encàrrecs i a més premis i tot plegat fa que no se surti d'aquí i que hagi estat molt poc per la seva filla.
però l'ha educat, o més que educar-la, li ha donat consignes. I la filla s'adona a Nova York tenint una conversa, li fan la gran pregunta. A partir de quin moment la vida ens pertany? Quan deixem de fer les coses per agradar els pares? Primer, per obeir-los, perquè ens estan educant quan som petits, però després, quan ja som majors d'edat, quan decidim que la vida la vivim per nosaltres mateixos? Quan...
ens desempeñaguem d'aquesta rèmora de voler que ells estiguin satisfets, de no decebre'ls. Tot això jo crec que és un llast que portem al damunt, que a vegades ens anem d'aquest món sense haver-nos tret aquest llast i que és una pena, perquè al final només tenim una vida i l'hem de viure per nosaltres decidint el que volem fer. A la coberta del llibre, a Diagonal Manhattan, Coleman ha posat aquest pont, el pont de Queensborough.
Avui que malauradament el riu Hudson és notícia perquè 5 persones d'una família catalana molt coneguda han mort amb l'accident d'helicòpter. Aquest pont de la coberta és una metàfora de la vida. Nosaltres som els ponts que hem decidit travessar i els ponts que hem decidit esquivar o no passar-hi o dinamitar-lo. I al capdavall de la nostra existència veurem si aquesta suma de decisions dels ponts que hem atrevessat ens han dut el lloc que més o menys ens fan sentir satisfets.
Què hi té de tu aquesta novela?
Sí, totes les novel·les tenen d'un mateix. Segurament la resposta a aquesta pregunta de partir d'aquí un moment la vida ens pertany, també. La recerca de la felicitat, que és un gran tema de la història de la literatura, i aquí, amb ella, l'Eda, quan arriba a Nova York, li fan fer el joc, el repte, de crear un logotip de la felicitat. Igual que sabem el logotip de Nike quin és, o el logotip de l'amor, que seria un cor, un cor vermell, no? Doncs la felicitat quin logotip té? Però per saber quin logotip té,
abans hauríem de saber quina definició donem a la felicitat i aquí s'ha dit de tants caps, tants barrets tots els oients de Girona FM que ens estan sentint tindrien segurament una definició pròpia de felicitat diferent de la teva de la meva s'atreviria Xavi llavors que ara mateix ha de definir-nos la felicitat? per mi jo vaig pensar-hi molt sobre el tema abans de fer la novel·la ja i jo en tinc una de definició que és amb la qual jo m'hi sento còmode per mi la de felicitat
és l'absència de pors. Quan aconsegueixes viure sense pors a res...
allò és un estàndard de felicitat de nota 6, si vols, que és un mínim per anar tirant i anar vivint. A partir d'aquí, les il·lusions satisfetes, les gratificacions familiars, el reconeixement professional que t'entrevistin quan fas una novel·la, tot això, et fa anar sentint content. Però la base és una altra. A les presentacions que faig, i aquest vespre seré a la llibreria 22 a les 7 de la tarda,
explico sovint una definició que tenia Truman Capote, el gran escriptor nord-americà, sobre la felicitat, que és una definició radicalment diferent a la meva. Ell deia, té gràcia, però cal saber-ho, que la felicitat són...
Flashos intermitents, com els esternuts o els orgasmes, que arriben a la vida, això, de forma intermitent, no? Aquests flashos. Per tant, per ell, són moments. Moments d'alegria que sumades, bueno, per mi un esternut no seria una felicitat exactament, un orgasme sí que costaria bastant més, sí. I ara no em tragueu aquest tall per fer un... No, amb un clic...
que us veig a venir. Home, clar, i tant que ens veus a venir, no, home, no. Ens quedarem amb la definició de felicitat, que ens agrada molt i molt més. T'anava a dir, presentació aquesta tarda a la llibreria 22. Qui t'acompanya, el mestre Terribas? Com sempre, en Guillem Terribas, des de l'any 2010, cada vegada que he vingut a presentar una novel·la aquí, ja en són deu, sempre hem tingut una conversa amb el Guillem, sí.
És que em veig obligat a preguntar-t'ho, Xavier, ja estem presentant Diagonal Manhattan, tenim el Sant Jordi ara a la cantonada, no sé si tu ets gaire d'agafar-te allò, uns moments de descans, de pausa, per poder planificar la següent, o ja la tens en marxa? No, no la tinc en marxa, la tinc... Estan les baceroles, estic començant a pensar, tinc tres fulls de llibret amb idees escrites i tinc el que és important, que...
Més que què vull explicar, quins personatges faré servir per explicar el que vull explicar. Això ho començo a tenir al cap. Però, perquè ho puguem llegir, m'entrevisteu aquí, han de passar dos anys, segurament, o tres. Això vol dir que hi som tots, que ja és molt. Ja és molt, sí, sí, firmem, firmem on sigui. Doncs aquesta tarda a la llibreria 22, Diagonal Manhattan, amb Xavier Bosch, amb el mestre Terribas, com no podia ser d'altra manera. Xavier, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies, bon dia.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM, la teva ràdio.
Bé, doncs una vegada més amb la pilota dels peus, Pau Regincós, sac de jocs, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem, amb pilotes i sí, amb el futbol aquest. Fusbots! Fusbots! Aquest fa... Peculiart, eh? Ja t'he portat algun de futbol, però és que aquest ens agrada perquè és un joc que no trobareu potser botigues aquí perquè encara no ha arribat. A França sí que ja és més conegut. L'editorial Fat Brain Toys ens el porta i per internet, a veure, el podeu trobar. És un joc d'habilitat
que ens recorda el típic futbolín, però en aquest cas seràs tu el que farà que els ninos girin, però no amb la mà i tota la fila de ninos, sinó que en tindrem un. Com pots veure, tens aquests elements, que farà aquest sorollet d'aquest gir, tu tens un jugador vermell, jo tinc un jugador verd, tens complements, pots comprar-te més jugadors, pots tenir equips de diferent color, el negre, el groc, el verd, els colors que vulguis, i pots anar fent més gros, o dos mans a dos jugadors, fent el cap més gros.
Jo he portat l'Estadium Battle, que és el que va bé per començar, on t'inclou diferents elements per muntar-te un rectangle que fa de camp i una porteria a cada extrem. Un cop has muntat l'estadi, el camp...
col·loquem el nostre mà aquí dintre de les parets aquestes, deixem anar una bola de goma, i simplement haig d'anar picant, t'acostes, jo sempre dic, no podeu passar del mig del camp, perquè si no, doncs vas introduir i vas ser bèstia. Simplement, apretant, quan apretes, el nino aquest, amb aquest sorollet, amb els dits, fas la pinça i crees aquest gir, ja com una molla, un sistema de molles, i la gràcia d'això és que a mesura que apretes, va girant, com a loco,
Llavors has de calcular molt bé que quan giris la bola passi per davant i pum, i li fotis castanya. I a part és complicat perquè no pots parar, perquè si intentes aturar rebota i torna cap al camp contrari. Llavors has d'agafar, has de mesurar molt bé, aviam, ara estic agafant i de cop pam. I tires. Es fa permet fer una mica de toques, però la idea és que tota l'estona estiguis, com qui diu, posant la mà de barrera i anar girant la història. L'aire aquest, el...
L'air ping-pong aquest, no? Sí, una mica sí. En comptes de tenir els discos i anar picant amb allò, piques amb el minu aquest que va girant. Però té la coordinació motoria d'anar apretant i això amb els nanos els costa molt fer la pinça, fer tal, la mà petita, no saben posar bé els dits perquè no quedi, que et toqui aquí allò...
I, bueno, treballes diferents coses. No és un joc de taula típic, no és el joc de cartes que hem portat altres vegades, o de daus, és un joc amb aquests elements molt característics, que pots tonejar-te, el joc aquest tens fins i tot una pista d'entrenament, on te pots muntar-te a una porteria i tu sol intentar fer punteria a el que és la peça del mig...
tot això per passar una bona estona. Això poses al terra, jugues... Tots hem tingut jocs d'aquests de jugar al terra i anar fent coses, no? Doncs en aquest cas, invita això, a poder agafar els components, muntar-te a l'estadi, per què no posar-hi per anys al mig i veure fer un eslàlom, no? I anar fent coses, i al final és passant una bona estona plegats, i amb aquest joc, doncs, treballar això, el tema motriu, el tema coordinació, un va fer i la competitivitat de marcar gol abans que l'altre i fer el millor de tres, el rei de la pista, i tot això que es pot fer...
A part són aquests jocs que estan molt bé perquè toques. Toques moltes coses, toques. I són de tocar. I també jo crec que això per les mainades... A partir de quants anys, això? Aquest, a veure, t'ho miro, és bastant adaptable. Sí, no? A partir de cinc anys... A partir de sis, te diu. El tema és la mà. Si ets la mà petitona, necessites fer una mica de pont perquè això no te toqui.
Jo em trobo, eh? Els tres colars fan així i els hi xoca. Els hi xoca dalt. Fan la volta i diuen, és que m'està trucant aquí. Però és que si no, una mica de manipulació al final ho veus i això és molt xulo i poden jugar a casa o amb un grup d'amics que està molt bé. Doncs gol per l'esquadra. Faure gincós. Gràcies. Fins demà.
El magasin matinal obert a la ciutat.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Bé, doncs avui divendres en l'apartat d'agenda, una agenda que aquest mes d'abril tampoc ens enganyem, no ens l'acabarem mai, tindrem avui a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona els concerts del divendres, en aquest cas, olívies, que tindrem avui 11 d'abril a partir de les 8 del vespre a l'Auditori VIA-D. Aquesta proposta de folclore experimental que podrem veure i sentir gràcies a la Clàudia Valletbó, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal? Mira, avui com que la Isabel no la tenim amb nosaltres, ens enfiarem única i exclusivament de tu. Què vol dir exactament folclore experimental, aviam.
Doncs és una molt bona pregunta. I diem així perquè ens agrada entendre Olívias com un projecte conceptual que veu de la tradició literària catalana i, per tant, d'alguna manera utilitza referents de la nostra cultura folklòrica. I utilitzem la veu i el violí com per donar-li aquest espai i alhora com ho distorsionem tot a través dels elements propis de l'electrònica i llavors per xar-li diem aquesta barreja de folklòria experimental.
marxembratge curiós. Jo t'he de dir això, eh? Mira que és complicat a vegades la trajectòria de la música, especialment enfocada en el folk o en el folklore, que encara al cim li doneu la volta aquesta en l'experimental.
Exacte. Tinc la sensació que ara és un moment en què molta gent està intentant tornar a les arrels, sigui on sigui, però sempre situant-les un altre cop en aquest pla coetani i contemporànic en què ens trobem. Aleshores, és com que tenim aquesta mania actualment de revisitar-ho tot, però des de la nostra òptica de persones algorítmiques, d'alguna manera.
A part, en aquest duet que formeu juntament amb la Isabel, clar, jo veig aquí, per exemple, veu, violí, piano, estem parlant de sons i sonoritats molt i molt íntimes, i tu, per si de cas, tens el pat electrònic allà per poder-la liar una mica.
Exacte, sí, i de fet també anem amb una sessió preprogramada en la que també es disparen tot de sons atmosfèrics que ens ajuden a crear com aquesta barreja entre la intimitat i el so pulcre que et proporcionen tots aquests instruments i després com aquesta sessió amb l'electrònica. O sigui que és una experiència bastant curiosa i us animem a que vingueu aquest divendres.
Clar, vosaltres vau publicar, per exemple, que baixi el cel aquest 2024, no vam ser temps que passéssiu per aquí, però bueno, ja vindreu, ja vindreu. Clar, t'anava a dir, normalment, una proposta experimental sol destacar també per moltes capes, entenc que vosaltres també per plantejar el directe us toca treure una miqueta d'aquestes capes.
Sí, o sigui, realment el directe el vivim com si fos un món a part del disc i ens agrada crear-lo de zero o sigui, no de zero, òbviament, perquè respectem bastant les harmonies i les melodies que hi ha prèviament creades, però ens agrada com anar seleccionant quines són les capes que trobem essencials, quines no, i ens agrada presentar un directe que sigui com amb un inici i amb un final, com si fos una obra de teatre en el que no hi ha
un diàleg directe amb el públic, sinó que el diàleg es genera entre la música i l'escolta. Aleshores, doncs mira. Doncs sí, sí, ho mirarem. De fet, aquesta mateixa tarda t'arava a dir, més enllà del bolo, sempre és bona excusa passar per Girona.
Sí, preciós, Girona. Ens ve molt de gust estar-hi i si ens hi voleu convidar més sovint, estarem encantades. Doncs, Olívies, aquest vespre a les 8 a l'Auditori Enviadé, en actuació a aquest folclore experimental, amb la Clàudia, amb la Isabel. Clàudia, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Us esperem aquí a l'estudi. Fantàstic, doncs ens veiem aviat. Moltes gràcies a vosaltres.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
I si he de dir alguna cosa de filosofia barata abans d'acabar aquest programa és que les coses, a la vida, no són com comencen, sinó com acaben. I, per acabar bé, la setmana, el divendres... Carles Pintiado, la Girona Secreta, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com estem?
Bé, home, bé, tu una miqueta ronc, eh, veig. Hòstia, què vas fer ahir? No, ha sigut ara, ha sigut ara. Estic bé, estic bé, estic bé. Hi ha aquests afterworks, els afterworks que es diuen la cosa. L'alergia al polen. Jo et veig, escolta, et veig fantàstic, radiant. Estic de primavera ja. Ja és primavera en el Corte Inglés. Ah, sí? Es pot dir on vas? Sí, mira, em vaig cap als Països Bàltics. Ah, sí? Sí, que bo. Repúbliques Bàltiques, farem una ruteta per allà.
Diuen que està molt bé, eh? Vull dir, molt barat, molt verge encara, i que no està gaire massificat. Sí, alguna cosa diferent, aviam. Ah, doncs mira. L'Arnau no el treuràs del pla de l'estany, no? Vull dir, la volta a l'estany no te la treu ningú. Aquest cap de setmana potser farem una volteta diferent, eh? Què dius, ara? Ja en parlarem un dia, encara no ho sé, ho hem d'acabar de justificar.
justifica que diria el Xavier Bosch que hem de viure sense por i sense por, precisament que últimament la gent de fa molta i molta por mirem totes les... sí, sí, tenim una de coses mira, de fet, te n'avanço dos si vos hem parlat amb les Olívies ara va una estona i ahir vam parlar amb la Su genial perquè tu ens proposes
Doncs vosaltres ja m'adoneu la feina feta, ja ho sabeu. Avui a les 8, Casa Cultura, Olívia's. Avui també a les 9, al Teatre Municipal, a les 1. Passem ja... Divendres, fet, check. Me'n vaig, gràcies, bona tarda de setmana. Adiós, adiós, adiós. No, va, seguim, seguim. Dissabte. Demà dissabte. Primer de tot un pla gratuït, un concert gratis a la plaça del Vi, Maina Reig, que també va passar per aquí fa temps. Va passar per aquí fa temps. Cantant Gironina, una crac, que presenta el seu àlbum Trencant Tòpics. Ho fa molt bé.
Gràpid, eh? Dos quarts de set de la tarda a la plaça del Vi, concert del Festival Estrenes. Jo me l'escolto de tant en tant i molt guai, eh? Molt bé. Molt recomanable. Esportistes? Sí, tindrem també el bàsquet Girona contra el riu Abreu Gant a Fontejau. Després, si no, podem aprofitar per anar cap a Salt, perquè els marrecs de Salt celebren 29 anys i fan una diada per celebrar-ho. Em quedaran també amb els castellers de Sant Cugat i els castellers de Sabadell.
I ara pels més veteranos, els boines verdes, els Navy Seals. Portem dos plans d'electrònica, que aquesta setmana se n'ha parlat aquí també. El primer de tot, la festa del Sidral, que torna un any més. Aquest cop ho fan al Castell de Cartellà, que té una pintassa.
Abans ho feien els Àngels, si m'ho equivoco. Doncs ara ho fan al Castell de Cartellà. Males notícies. I està soldat des de fa dies. La propera crec que és el 10 de maig, per tant ja podeu anar pillant entrades. I després a la nit, a partir de la sota de la nit, Clubers Girona, aquesta comunitat de la música electrònica gironina, celebra el seu segon aniversari a la Sala del Cel.
Jo vull fer una crida aquí des de tota la gent que va al Cidral. És a dir, jo crec que tots tenim molt entès que a partir... O sigui, el 90% de la gent que anirà al Cidral no en tindrà prou amb una festa que voldrà fer doblete. Sol passar, eh? T'ho dic perquè jo normalment quan començo un tardeo d'aquest sempre és... I després on anem? On anem? També, doncs tu que anem a anar a la Sabadell, eh? Sí. Escolta, vull dir... Club de Girona. I després, demà dissabte, tenim tres concerts més que són dins del Festival Estrenes que van amb entrada.
El primer de tots, Judit Nederman i Pau Figueres del Teatre Municipal. La Judit Unsol, molt guai anari. Un èngel. L'Auditoria Girona rebrà la Maria del Mar Bonet, una de les grans catalanes. I a la Mirona tindrem Saxeni, grup que ho està petant bastant que han tret CD fa res, amb flash i ice cream. Això tot demà dissabte. A la Mirona. Molta música, eh? Sí, sí. Molta música. Carai. Perquè diuen que la música catalana... Sí.
I els diumenges? Sí, el diumenge, com sempre, Vermut als Jardins Gala. Hombre. I un altre Vermut musical a Vila Blareig, que és aquest cop amb Mariona Escoda. La li engrossa, eh, Vila Blareig. T'ho dic perquè ara ve la Mariona Escoda, però jo recordo, recordo perfectament, no sé si va ser l'any passat o l'altre, que va venir el Gabaldà. Sí.
a fer un vermut d'aquests musicals també fan un parell a l'any el cap de setmana passat va anar l'Ill Dami no, no, per això l'Ill Dami l'altre dia està molt bé no, no, molt bé l'Ill Dami sí senyor i llavors acabarem el cap de setmana el diumenge tornant a Fontejau perquè les noies de l'Uni s'enfronten a l'Ensinolugo que si t'ho dic així dius no, és un partit superimportant perquè es van guanyar la Lliga regular i van cap a la Lliga sí, sí un partit molt important per tant tot acaba a Fontejau
Jo abans de passar amb la secció estrella de la setmana d'aquests quatre rius, segurament algun dia s'ho menjarà. O sigui, la secció sencera es menjarà el programa. Sí, sí. Jo hi haurà un dia que vindré només... Seria un festival, eh?, tota la setmana, això. No, jo m'imagino tota la setmana de secció. Ja, vull dir, la farem allargar el dia que vulguin posar Radio Fórmula i a mi fer-me fora. Però abans de tot això, Carles Pintiado, aquest cap de setmana si haguessis de triar un plan...
Sense compromís. Sense cap compromís. Demanem disculpes a tots els altres plans. A mi el Cidral m'agrada molt. La gent del Cidral són molt macos. El Vermut, com sempre, també m'agrada molt. Aquest diumenge me'n vaig de viatge, ja us ho he dit.
Jo m'aniria al concert de l'Aina Reig dissabte, d'allà m'aniria a sopar tranquil·lament i després cap a Clubers. Ho tinc claríssim. Arnau Vila, tu si haguessis de triar un de tots aquests plans, jo sé que aniria al bàsquet. O al bàsquet, però als vermuts també. Als vermuts també, no?
jo et veig una persona de vermuts sí, sí, efectivament de diumenge migdia com es diuen allò morning lazy lazy morning sí, no sé com es diu això ja sí, sí bueno, què? ja? tothom està esperant exacte vosaltres preferiu aquest cap de setmana llar aquesta setmana santa com ha de passar el temps?
Ha de passar... No sé si no ens sortireu, eh? Ha de passar lent, ha de passar ràpid. Sabeu qui vol que passi molt lent? Marc el ritme. So slowly, slowly.
Es conserva com si tingués 18 anys, eh? La punyetera és la Madonna. Ja fa un temps que ens traia aquest trencapistes. Hang up!
jo he de dir que sempre és una autèntica sorpresa, perquè això quan em penso que ho posarà Putrum, Putrum, agafa i me posa la Madonna, sempre la Madonna, que he agradat la Madonna, i jo t'he dit... És que clar... Bueno, Putrum, Putrum, això també és allò ballable, eh? Home, això és potent, també. El que passa és que això ara ho poses a una discoteca i no s'enterà la gent. No ho sé, uns baila teus ja ho faries, eh? Però dic, això és música d'autor, és gastronomia de la bona. Que sí, que sí, que sí.
Sí, sí, però això ho fots allò una mica amb volum fort i cuidado, eh? Aviam! A més a més, jo crec que passa dels 60 la Madonna, eh, ja? Sí, no? És que sí, és 60 generós, eh? Allà en busquem-ho? Però jo crec que sí, ara ben bé no recordo, però jo crec que... 62... 66! Nens, el doble de l'edat de Cris. 66, nens.
I fa coses rares, eh? Sí, hi ha fa coses rares? Si no veu el seu Instagram, no sé últimament, però un dia vaig entrar i vaig veure coses. És ben bé. I ara que entrem a la Setmana Santa, té el toble de l'edat de Crist, eh? Ja ho veuràs, tu. 33 més 33, van 66. Madonna, sempre amb nosaltres. Ai, en fi... Hem sigut algun dia, no?, d'aquests, aquí? No sé, home. Faria bé, no? Sí, eh?
Què rius? Escolta, mai se sap. Va venir en Gerard Quintana, eh? Per tant... Està al mateix nivell. De fet, mira, potser en Quintana està per sobre la mà. Sí, perquè és més jove. Crec. Crec que és més jove.
Ai, senyor. En fi. Aprofitem aquests dos minuts també, Arnau Vila, que hem de recordar una simple cosa i és que no tenim quatre rius la setmana que ve. No, estem de Setmana Santa. En part, en part. Hi haurà primer cafè, que jo encara sí que estaré aquí un parell de dies només, dilluns i dimarts, però tu i el Pau Villafanya que estreu aquí...
incombustibles dilluns, dimarts, dimecres i dijous. El juliol no em truqueu, ja us ho dic ara. Aquí el juliol, escolt, encara ha de ploure. No falta tant, eh? No falta tant. Ja comença a venir més de juliol que estan a punt. Espanta, eh? Sí, sí, passa ràpid, eh? Ja ho has dit, sí, sí, però la Madonna passa a poc a poc. I, Arnau, si et sembla, molt ràpidament, eh? T'ho dic perquè ara ens saltem quatre rius tota la setmana que ve, vacacions...
El 21, dilluns de Pasqua, per tant, tampoc hi som. El 22, quatre rius aquí. I el 23, que ja serà Sant Jordi. Sí. Programa especial des de... Plaça Catalunya. Plaça Catalunya. Molt bé. Sant Jordi, sí, sí. I després ja, bueno... Que vingui. El que hagi de venir, ho abraçarem. I tant. Com tot en aquesta vida. I recordem el que deia abans el Xavier Bosch sobre la felicitat. Que s'ha de viure sense por. Bon cap de setmana.
Gràcies a vosaltres.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.