Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és divendres 9 de gener de 2026. I ja acabem la primera setmana de ràdio d'aquest any. Comença, o en aquest cas, comencem a engegar les màquines al ralenti. Això sí, a la ciutat de Girona, mica en mica, tothom torna a la normalitat. Comencem a recuperar les carpetes que teníem pendents, com les de Cultur.
Dura o cinema, que després d'abatar sembla que no hi hauria gaire res, doncs no. No sé si s'han notat gaire els canvis o els nous propòsits. Coincidirà, de fet, no sé si era dilluns que ve o l'altre, que tindrem aquell Blue Monday que sempre ens diuen on es barreja la ressaca emocional i la falta de compliment del que ens hem proposat per aquest 2026 que tot just comença. Si de cas, només recordar que la batalla continua sent en el dia a dia i més val trobar un motiu per anar-hi-nant.
I normalment la gent, els terrenals, triguem entre un, dos o tres o fins i tot cinc anys a complir els propòsits d'any nou. Ell ho fa cada matí. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Sí, de fet, cada matí xicar-se quarts de set, doncs home, és un repte gairebé. Déu-n'hi-do, però ho fem bé. L'Arnau Vila no té propòsits d'any nou. Té propòsits d'aviam què fan els pròxims deu minuts.
Home, mira, doncs de moment serà presentar el Boa del Gep, que ja el tindrem aquí. Sempre l'avança. Home, però divendres, ja ho has dit tu, que tenim cinema. Mira, tens tota la raó del món, Arnau Vila, i quan la tens, la tens. Absolutament res a dir.
Com anem de divendres? Escolta'm una cosa, jo puc avançar, si no m'equivoco, que demà hi haurà volta i mitja a l'estany de Banyoles. Volta i mitja, home, sí, gairebé, eh? Sí, perquè vas dir que un dels objectius d'aquest any era fer una mica més que una volta. Una mica més que una volta, jo sí, jo sí. Per tant, jo dic volta i mitja. Farem alguna cosa més.
I cap de setmana tranquil, apoteògic, folclòric? No, de moment cap de setmana tranquil, amb la volta de l'estany, diumenge ja ho veurem. Hi ha alguna pel·lícula aquí que em fa una mica... Sí? Sí, sí. Potser farem un cinema, ja ho veurem. Déu-n'hi-do. Passaràs pel Museu Arqueològic de Banyoles?
Per tercera vegada. Doncs és interessant. T'han de posar nòmina al final, eh? No, no, perdona, però hi ha moltes seccions que dona per molts dies, eh? Per anar a visitar-lo. Escolta, si de publicitat aquí n'estem fent, vaja, cada dia estem parlant del Museu d'Arqueologia de Banyoles, nou i flamant, per cert. Si podeu, aneu a visitar-lo perquè val molt la pena i és de molt bon fer. És molt pràctic, a més a més. Té punts tecnològics molt interessants i divertits. Ara m'has fet pensar com que l'obertura d'un museu no es fa cada dia i ja els podríem fer venir aquí, no? De tant, algun dia d'aquests...
Ja vindria algú, no? Sí, home, el responsable dels museus de Banyoles, segurament. Sí, home. Potser ja vindria. No fos cas. Ja ho trobarem. En qualsevol cas, comencem amb les nostres pel·lícules particulars i no tan particulars, amb el Bo del Jep Soler d'aquí uns instants al Temps de Cinema, Sac de Jocs, amb Pau Regincós, com no podia ser d'altra manera. També parlarem amb el doctor Eduard Estivill.
T'ho coneixia, Gep, aquest, el del son? Sí, home. Mira, parlarem amb ell. El mètode Estivill va ser molt famós fa 30-35 anys i els meus veïns el practicaven i el que no dormia era jo.
Doncs mira, parlarem amb ell, i és curiós, perquè no parlarem de res d'això, sinó que parlarem d'un llibre que presenta endemà el Foment, que tampoc l'ha escrit ell, que és sobre música. Però bueno, home, perquè en Pafa era el que cantava Pafa, que era un drac màgic, sí, home. Ah, exacte, sí, sí. Home, home, home, teniu una mica de cultura. T'he de dir una cosa, ningú de la ràdio ho sabia, jo inclòs, eh. Home, no fotis. A més a més, Pafa és una cançó molt trista. El Pafa, en un drac màgic, jo el conec si és trist, trist, trista. Però el conec, però no sabia ben bé. És dura, dura. És dura, eh.
si no m'equivoco, és una adaptació d'una cançó irlandesa, eh? Sí, sí, no és original. No és nostre. L'Estaca sí que és nostra, per exemple, del Lluís Llach. L'Estaca és nostra. Però no és de l'Estivilla. Però no és de l'Estivilla.
Escoltà, i acabarem. Això que alguna cançó d'en Lluís Llach et faria dormir i l'estiria estaria content, eh? Segur que tomba, tomba, tomba. I acabarem parlant amb la revista Virtú. Ja veuràs el tema, Arnau Vila. Serà sensacional. Però això ho farem ja per anar tancant la xeringuitu. 11 i 11 minuts, demanem un desig i ens hi posem.
I jo, que bé, el meu desig s'ha complert. Jep Soler, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Com anem? I bon any! Bon any nou i totes aquestes coses que toquen. Tu ets gaire de celebrar el Nadal, el Hanukkah cristià i aquestes coses o...? No. No, no? No. Faig el que toca, és dir, menjar molt. Les mainades, poder... Els dinars m'agraden. És a dir, dinar a la companyia, menjar bé... Els bons canelons... Sí, sí, sí. Canelons cada dia, si puc.
que el millor de tot és reunir-se i menjar l'altre a mi i el trist és que un dia volien anar al cinema i no volien anar al trufó i no feien cap pel·lícula per adults vas trobar que de cop l'avatar va envair totes les sales de Girona i només feien l'avatar 4 d'animació i jo pensava, hosti, no puc anar a veure res només les programaven a quarts d'onze a la nit les pel·lícules per adults que hora? i
I era trist. Però, bueno, això va sempre fluctuant. Nadal passa això i ara vindran, com que vénen els Globus d'Or, els Òscars, pel·lis d'autor, ara. No, d'autor no. Ah. Per adults. Ara. Però no, d'autor. D'autor. Els pel·lis d'autor no se'n van anar gaire a la cerimònia dels Òscars, tot i que alguna ni cau per allà i...
Per quedar bé, no? Per fer cupo. Sí, però ja sabeu que això dels previs jo no hi crec gaire. Tot és una probicitat molt gran i, bueno, totes les productores envien les seves pel·lis per tenir més taquilla i més. Tot és un negoci, això del cinema. Sí, clar. És un negoci. Però, bueno, nosaltres seguirem intentant ser outsiders, que no sigui negoci.
Bueno, també home, els cinemes han d'agunyar diners també, no? Sí, bueno, però nosaltres anem a parlar de la part pura del cinema. I ja saps que a mi m'agrada connectar una mica les pel·lis que venim a parlar sobre un tema... Avui saps de què parlarem, avui? Aviam. De l'amor. Ostres! Com ho portes, això, de l'amor, tu?
Bé, home. Sí. Molt bé, en general. Amor. A-M-O-R. Amor. Sí, sí. Mira, ja guanyo un pic a lletres, sí, vull. T'estimes, t'estimes, eh? T'estimes. Hòstia, molt. T'estim, sí. Diria, t'estim. M'agrada molt la paraula en mallorquí, crec que és. Sí.
Bé, ja saps que una de les grans frases que es diuen, no?, que el nostre objectiu a la vida és estimar i ser estimats, no? Sí, bé, això diuen. Doncs avui parlarem de mort, perquè tenim, si vos entrem a pel·lis, ja... Sí, home, sí. Què ha passat el dia després d'abatar? El dia després d'abatar? Endemà d'abatar. Que va tard. Bé, avui parlarem de tres estrenes, n'hi ha més, perquè ja comencem a tenir bastants estrenes diferents, però en parlarem de tres que es fan aquí a la ciutat de Girona i també a Salt, algunes d'elles.
La primera de totes parlem d'amor, d'amor romàntic, aquest amor de parella, i és una pel·lícula per públic adult, perquè és una relació d'amor amb persones de 50 i 60 anys, que són en Hugh Jackman i la Kate Houston, filla de Russell Crowe, de Kurt Russell, perdó, vull dir els noms girats, de Kurt Russell. Doncs la pel·lícula es diu Song Song Blue,
que és el títol d'una cançó de Neil Diamond. Vosaltres sabeu qui és, Neil Diamond? No, em sona el nom, però... Arnau? El nom sí que l'he dit alguna vegada, però... Hòstia, però sí, Neil Diamond possiblement és l'autor americà més famós de la història. Té una cançó que es canta a tot arreu, però a tot arreu, que fontejeu la cantem cada mitja part, quasi, quan vas a bàsquet. Hòstia. El Sweet Caroline. Ah! Ah! Ah!
Doncs és la història de dos músics que volen fer un grup de versions de Neil Diamond. D'aquí el títol, Song Song Blue, és una cançó també de Neil Diamond. Ja tenim algú allà que coneix Neil Diamond. I que té moltíssimes cançons. Qualsevol que tu puguis buscar, al Mondat Monda hi va fer una pel·lícula quan jo era adolescent que es deia El cantor de jazz, que era una versió del cantor de jazz antic, que era un senyor...
que volia cantar jazz, era blanc i no el deixaven cantar i es pintava de negre per cantar, doncs aquest era la versió jueva. Ni el Diamond era un jueu que volia cantar jazz i la religió no li permetia i feia el jazz. A mi em recorda la cavalgada de Reis, també. Ui, això es va tot a tema.
Perquè, de fet, el cantor de jazz es pintava de negre per cantar. Per això t'ho dic. Sí, sí, va ser un dels primers. De fet, va ser la primera pel·lícula sonora de la història. Carai. El cantor de jazz, la versió antiga. Bueno, me n'he anat de mare, com sempre. Doncs aquí ens explica que l'amor no té edat. Aquestes dues persones es reuneixen per crear un grup de versions de Neil Diamond, s'acaben enamorant i és la típica història romàntica, romàntica, romàntica.
que agradarà a la gent que li agrada aquest amor més de parella. Doncs a mi m'agrada molt això, t'ho dic perquè a vegades es desvirtua molt, però és que quan la gent es fa gran, és a dir, de mica en mica es va treient les cuirasses i torna a ser, no diré jove, és que fins i tot a vegades infantil. Jo crec que això té moltíssima gràcia i com l'amor també es transforma que a vegades, la gent que és més gran el que busca sobretot és companyia.
Bé, però aquí la idea és, tu et pots tornar a enamorar d'aquest amor romàntic adolescent, aquesta sensació de pessigureta als 50 anys o per allà. I als 70 també. Doncs això ho veurem a la pel·li aquesta, que es diu Som Som Lluï, es pot veure al cine i adeu. De fet, jo m'estic esperant als 70 ja.
Per enamorar-te? Sí, jo ja he dit, vinga, va, ja m'espero els 70 anys. Em formés a compte. A veure si ells t'espera i tins els 70. Ja ho trobarem. Després, seguim d'amor i ara anem per l'amor a la família. Val. És un altre tipus d'amor, no? Sí. Doncs hi ha una pel·lícula que és japonesa, que es diu Família del Killer, que està protagonitzada per prendre el Fraser, aquest sí que et deu sonar. Ostres, sí, i tant. O de la mòmia. Vé, he fet la mòmia i va guanyar un Òscar per la seva interpretació d'una pel·lícula que es deia La Ballena. Sí, ja me'n recordo, que ha sortit un senyor de 250 quilos. Sí, sí.
Doncs aquí interpreta una persona, un actor nord-americà que viu a Japó i que no té gaire feina, fa anuncis de televisió, no té gaire feina i que el contracta una empresa per interpretar familiars que ja no estan en una casa.
És a dir, una nena que no té pare perquè la mare és mare soltera, o el pare va marxar fa temps, ell va allà i fa el paper del pare. I és una mica un actor fent papers a dins la família i veient aquesta part emocional de tot plegat. I et diré una cosa, això està basat en una cosa que està passant al Japó, perquè al Japó això de la família de lloguer està a l'ordre del dia.
O sigui, la gent, no sé si ho sabies tu això, vull dir, però la gent fa el paripé. O sigui, se'n van fins i tot a fer actes d'aquests de promesa per casar-se i tot plegat amb figurants per la pressió familiar que hi pugui haver coses així. Sí, sí. És sensacional.
Tenim referents de pel·lícules. Hi ha una pel·lícula, no me'n recordo si era a principis del 2000, a finals del 90, que es diu Família, del Neon de Aranoa, on era un senyor que també contracta una família per passar el seu aniversari acompanyat de gent que siguin com si fos, però no haver-ho de passar sol. I després hi ha una pel·lícula d'en George Orban Timos que es diu Alps, que aquí va una mica més lluny i és cada vegada que es mor algú hi va un actor
a fer d'aquell algú, i diguéssim el primer dia hi va tot un dia, l'endemà només hi va 4 hores, l'altre 6, perquè et vagis acostumat a la pèrdua, i no t'hi acostumis de còpies, una cosa una mica més dureta i més espessa. Però aquesta família d'Alcler, comèdia, Brendan Fraser, anar amb el Kleiner's a la mà, perquè una mica d'allegrimeta d'ara en tant, i pels que tenen ganes d'haver una història que pot tenir una certa profunditat, però que te la vas menjant així, a mesura que va passant, que tampoc necessites gaire...
gaire preparació i anem per l'altre tipus d'amor quin és un amor molt important també els diners l'amor pel cinema i per tant parlem de
de... un moment, eh? Ah, tu l'has vist, aquesta? Aquesta la podries explicar tu. Nubelbac, què ens explica? Doncs explica com Jean-Luc Godard va gravar la pel·lícula final de l'escapada, que el loro al final de l'escapada la podrem veure al cinema, també. Ah, sí? Ah, molt bé. Sí, encara no sé quin dia es farà, però segurament aquest Nubelbac la podeu veure...
el cine i també el trufó en versió original i jo diria que a partir dels 16 no sé quin dia serà es podrà fer com una sessió doble es podrà veure el bac i també podrà veure el final de l'escapada en el trufó i també cal dir que ja havíem dit aquí que no es veia cap plataforma al final de l'escapada i ja està filmint
Filming són molt putes, van ràpid, i han vist que no estava enlloc, doncs ara podeu veure el final de l'escapada. T'he dit que la crítica la deixa a dalt de tot, l'he trobat últimament per premsa i diaris i tal, i la deixa a dalt. El Nouvelle Bac explica el procés de creació del final de l'escapada per part de Godard, Truffaut, Chauleau... Avui l'estrenen aquí al Truffaut? Avui al Truffaut.
El trofó estrena, i també al CineTV es podrà veure en versió doblada, i per tant és una pel·lícula per la gent que estima el cinema i que té ganes de veure com va crear Godard la seva primera pel·lícula i com d'allà va portar aquest corrent que es deia Nobel Bac, que ja havien mig començat, trofó, xabrol i companyia. Interessant veure...
els que hi han vist la pel·li ja es veu, que hi ha de cinema, aquests crítics de cinema, que a més a més de fer crítics de cinema, van decidir fer cinema i fer un altre tipus de cinema. Canviava el muntatge, canviava la manera de filmar, canviava moltíssimes coses, i jo crec que el que queda present allà és que...
Tot i en Godard s'ho passen bé. Sí, jo crec que el missatge molt bo que va tenir la pel·lícula és com a vegades, digue'l a l'indústria, digue'l sector, digue'l feina, el que sigui, tot funcionava per automatismes, o sigui, tot anava per automatismes, i de cop arriba un tio...
que es carrega tots els automatismes, és que queda tothom al·lucinant. Però és que el resultat és que és normal que sigui nou, és normal que sigui fresc, perquè dista dels automatismes. A més a més, hi ha una cosa, la pel·li, que a mi m'interessa molt, és per què Godard fa cinema?
Perquè s'està quedant enrere. Perquè veu que Trufó té premis, no sé què, Xabrol està, no sé què, i ell diu... És ego. Merda, jo sóc una merda. És ego. Sóc l'únic que no estic fent res, haig de fer alguna cosa. I ja que haig de fer alguna cosa ho faig de la manera que em surt del nap i ja està.
Sí, no, i a part hi havia una part seva també que m'agrada molt i era aquest intent de perfeccionisme al principi que després se'l carrega però al principi com que clar, com que no trobava res perfecte com per poder fer, no feia res i al cop i volta agafa i diu tu tira milles i aviam què i el tio anava fent, l'altre el productor estirant-se els cabells, bueno no era cal, però sí que no s'estirava els cabells
Però, no, no, jo he de dir que la pel·li a mi em va semblar sensacional i repetiré, o sigui, tornaré un altre ufó aquests dies, segur. I si pots aprofitar el dia que hi hagi al final de l'escapada, fas sessió d'un programa. Sí, home. I pots veure les dues. I tant. Així després repasses al final de l'escapada tot el que...
Ja et dic, i em va agradar moltíssim a mi al final de l'escapa. El Nouvelle Vague. El Nouvelle Vague. O sigui, m'ha encantat. Doncs ja està, molt d'amor. I amb això ja ho tindria? Sí, home, encara no tenim filmoteca. Encara no, eh? No, aviat. És que tu et vas arrencar, eh? Home, la setmana que ve tu expliques. Tenim moltes coses, eh? Dissabte...
Demà hi ha òpera, vull dir que tothom pot entrar a la cartella del Trufó i veure tot el que es fa aquesta setmana. Hi ha un cicle de pel·lícules iranianes, també, que em sembla que hi ha l'Air Lolita a Teheran, em sembla que és aquest pròxim dijous, i després s'han fet diferents pel·lícules per mostrar una mica la societat iraniana amb Trinaforum i tal, que està organitzat pel Bollit. Ah, molt bé. I, per tant, entreu a la cartella de Cinema Trufó i veureu que no parem, no parem.
Doncs ja ho trobaríem, com que no parem, no parem, no parem, Jep Soler. No pararem mai d'agrair-te tot a les hores de ràdio que vens aquí amb nosaltres. Poder compartir aquesta estola amb vosaltres, eh? Anava a dir una cosa que no puc dir. Sí, t'anava a dir molt impostat, això, eh? Jep Soler, moltíssimes gràcies. A vosaltres, una abraçada. Quan hi havia tempesta, s'ho arreglaven molt bé.
Enfilant-se la cua d'en Paf, vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps s'inclinaven al seu pas. I quan Paf els va fer un crit, els pirates van callar. Paf era un drac màgic que vivia al fons del mar.
Però el sol s'avorria molt i sortia a jugar. Era un drac màgic que vivia al fons del mar. Però el sol s'avorria molt i sortia a jugar. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa.
Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Anytime Fitness Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a bangsan.net barra donar.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Moment d'obrir el sac de jocs, ho fem de la mà i amb la veu de Pau Regincós. Bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Escolta'm una cosa, anem sense fer bromes, eh? Anem a jugar al Teto avui. Al Teto, eh? Un joc que tothom coneix, no? És un joc que ha sortit ara. A nivell de màrqueting és un 10. A nivell de màrqueting han buscat que tothom digui Teto, no fotis, han tret un joc que es diu Teto. Sí, però no té res a veure amb la rima que tothom coneix. Exacte. És un joc de cartes que ha tret Tutomaitos, els autors Eugeni i Jorge Barroso...
I és una proposta d'aquests parties que, ara que vindran festes i sobre taules i això, és dels que recomanarem, perquè passes una bona estona, rius molt, és aquell típic joc que treus ràpid, en un moment s'entén, i és d'intentar endevinar, fas dos equips, anem a explicar-lo. Tens un piló de cartes.
tens unes cartes que per un costat tenen fins a 6 paraules escrites la gràcia també del joc és que està en castellà, català i anglès per tant podríem fer-ho amb l'idioma que vulguem i són paraules que cada jugador agafarà i si som 4 persones farem equips de 2 si som 6, doncs equips de 3 i ens posarem així alternants
Si jo començo, tinc la meva targeta amb aquestes sis paraules, llegeixo la meva paraula internament, m'ha tocat, per exemple, submarí, i agafem la pila de cartes i mirem que a l'altre costat de les cartes hi ha sempre una consonant. En aquest cas m'ha tocat una B alta, doncs ara poso un crono de 30 segons, tinc 30 segons per intentar que la resta del meu equip endevini la paraula que s'amaga, submarí, però jo he de canviar les consonants d'aquesta paraula per la B alta.
Llavors, jo no puc dir submarí, hauria de dir bup-ba-ri, bup-ba-bí, bup-ba-bí, bup-ba-bí, i hauria d'anar repetint això fent una mica de mímica. Llavors, clar, si només dic bup-ba-bí, bup-ba-bí, diran, no sé què coi estàs dient, però és la gràcia, que rius molt perquè si estàs allà bup-ba-bí fent cares, però vas fent veure, doncs, això no, un pericopi, o fas veure que està sota aigua, o vas fent així...
Tu has de veure que estàs substituint els consonants, llavors has d'anar provant. Aquí ve el joc de la paraula de la portada del teto, doncs és perquè havies d'intentar encertar la paraula remo, has substituït remo per la T i has dit teto, i al final vas fent un joc de paraules fefo si havies tocat una F, i al final vas dient cero, memo, remo, i al final ho trobes. Doncs aquí el buc beví...
A mi pots intentar deduir pels gestos i si ho encerten dintre del temps de 30 segons, jo ja puc agafar la meva targeta i anar a la segona paraula. És cura dents. Si en algun moment m'equivoco i dic una consonant que no és la B, ja passa el torn al següent equip.
I la següent persona, posa el cronó de 30, agafa la seva paraula i va fent. L'objectiu? Que cada equip tingui les sis paraules de cada participant de l'equip completes. Llavors, per tots anem canviant de participant. Per tant, no sempre et tocarà fer el tot tullar dient paraules.
sinó que vas escoltant i vas intentant deduir. És molt curiós veure equips on realment s'entenen. Dius, ostres, en sèrio has vist que deia això? Molts cops funciona per la mímica, és bàsic. La paraula n'hi haurà moltes extintor. Però si has de dir... És que al final ja no sap ni com s'ha de dir això. És veritat. Ja has d'estar una estona. Has de pensar molt bé. Dos Bs...
i et surten unes paraules totalment raríssimes, i l'altre participant del teu equip diu, no ho sé, passen els tret de segons, no passa res, li tocarà el següent equip, i llavors li tocarà un altre, i a mica a mica anireu resoldrent les paraules. Molt divertit, sobre taules molt entretingudes, si ja tenen una copeta de més, encara més entretingudes, a vegades, que dius, ostres, aquest millora quantal. Aquest per després de sopar millor, eh? La soltura aquella, i és que és com passa, no?
Se t'atrava la llengua, doncs aquí encara se te lliga més, no? Proposta molt interessant, aquest Teto, i no sé si faran la versió Piraua algun altre dia. Està molt ben tirat, però en tots els nivells, a nivell de màrqueting, a nivell de funcionalitat, a nivell d'hora per fer-lo servir. No, no, m'ha encantat aquest, aquest m'ha encantat. Proposta interessant, joc de cartes, ràpid, amb equips, i per passar una bona estona aquests dies de Nadal. Una bona estona com la que sempre passem amb tu. Pau Regincó, Sac de Jocs, gràcies per tot. Gràcies, Pau.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Més que la meva sang, més que tot l'or d'un banc, més que poder cridar, més que poder plorar, tu ets molt més important. Més que poder somiar, més que saber oblidar, no et canviaria res per poder despertar i que m'estiguis mirant.
Desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré, jo ho sé. Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et dic al meu davant, res no m'importarà. I és que la veritat...
Que mai no existirà, no m'importa ja tant, com tenir-te al costat, mai vaig haver esperat, i és que no em sé aguantar. Si tu vols i jo vull, no has de fer-me patir, no ho deixem refletir.
Desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res, com que vulguis ja ho faré, ja ho sé. Més que tot l'or d'un banc, més que mai fer-me gran, més que poder saber qui seré d'aquí uns anys, més que no saber el dia perquè com estimar-ho ja ho has ensenyat.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et dic al meu davant, res no m'importarà.
Desitjar-me no és dolent, no cal que digui res, que el que vulgui ja ho faré, ja ho sé. Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et dic al meu davant, res no m'importarà.
Més que tot l'or on van, més que mai fer-me gran, més que poder saber qui serà d'aquí uns anys, més que no saber el dia perquè com estimat-ho ja m'ho has satiat.
És espiritual, tu que vius sotmès, amagat sota el que mostra el pic de l'Isabert, parlant de com veus al món, explica'm la por, com pateixes cada nit, com plores sense fi. És espiritual, fem-nos de mirall, reflectides en la força, calida del glas, ets aquesta part que t'hi mous el foc en mi, digue'm on és el dolor per fer revolució.
Desclar! Cridem i no callem, parlem d'allò que no se'ns ha permès. Trencarem, cadenes, clamarem, el gel, fumarem, fronteres serem lliures. Trencarem, cadenes, clamarem, el gel, fumarem, fronteres.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM
Bé, doncs, com que avui és divendres, tornem a obrir el nostre particular format Agenda, i és que aquest cap de setmana, de fet, demà dissabte, a partir de les 12 al Foment, tenim la presentació del llibre Mig segle vora el drac, una història del grup Falsterbo, que en aquest cas podem comentar de la mà del doctor Eduard Estivill, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, com estem? I de fet, vaja, vull dir, em sembla que serà una presentació multitudinària, ja primer de tot amb la gent que presenta, t'ho dic perquè tindrem a la Dolors Reig, tindrem al Carles Cervelló també, a l'autor, a Miquel Lluís Montaner, i vaja, vull dir, aviam si ens pots explicar una miqueta què tindrem aquest cap de setmana.
Doncs mira, ja fa temps, més d'un any, que el Miquel Lluís, aquest magnífic escriptor, ens va venir a veure i ens va proposar escriure una mica la nostra biografia. Jo al principi pensava que, bé, la història de la nostra música havia sigut important perquè molta gent coneix les nostres cançons, com per exemple el Paf el Drac Màgic.
que és una adaptació del Ramon Casajoana i que nosaltres havíem fet popular. Però em semblava que potser era una mica pretensiós voler explicar només la història d'un grup com el nostre. Però ell li va donar una volta i em va explicar que com que havíem estat cantant durant molts anys, més de 40 o més aviat 50,
El que faria era una relació entre la nostra música i els diferents esdeveniments culturals i socials que havien aparegut en aquests 50 anys. I ha sortit aquest llibre, i aquest llibre bàsicament és aquesta història de cançons relacionades sobretot amb els moviments culturals d'aquests 50 anys.
Precisament és que és això, un mirall de mig segle pràcticament a través de la música.
Sí, és perquè nosaltres vam començar a cantar als anys 68 una mica com a hobby i després també ho hem mantingut com a hobby, però un hobby molt seriós. De tal manera que hem gravat més de 150 cançons, hem fet moltíssimes actuacions arreu de Catalunya i, per sort, les nostres cançons han estat molt estimades. I aquestes cançons encara són molt populars entre la gent jove, la gent, diguem-ne, adolescents, entre nens, adolescents...
gent gran i avis, és a dir, que tothom les saps, no? I una d'aquestes cançons, i la més emblemàtica, ha estat precisament aquesta història del drac. No sé si ha canviat gaire el panorama, però al final també estem parlant d'una música que arribava i transcendia fins i tot la part sonora, és a dir, per exemple, vosaltres parlareu amb una pedagoga, vull dir, veiem una miqueta com el més enllà, no? Vull dir, com cristal·litza tot això fins i tot a nivell social.
Sí, és veritat que en aquest moment la música estava molt lligada als esdeveniments socials que vivíem, però jo també crec que la música que tenim ara és molt bona, és diferent, evidentment, perquè els temps han canviat, però jo crec que fins i tot nosaltres, quan vam començar, la majoria de músics de la nostra època, en principi, quasi no havíem estudiat ni música.
En canvi, ara hi ha una generació espectacularment ben preparada, i si no, fixa't en tots aquests grups joves, que evidentment fan coses diferents, i si t'hi fixes bé en el fons, sempre hi ha una mica aquest arrel d'aquella música que ja havíem conegut de petits, com podien ser aquestes cançons que nosaltres cantàvem. Però jo penso que no anem enrere, o sigui, al contrari, soc molt positiu, i penso que cada temps té una música, i la música d'àrab està simplement vinculada a el que estem vivint.
Però precisament també, al final estem parlant també música transgeneracional, fins i tot.
Sí, no sabem per què, però hi ha algunes cançons que calen tant endins en el cor de les persones o en els cervells de les persones que es van transmetent d'uns als altres. Nosaltres, per exemple, o jo concretament amb el meu grup, amb la Montse Domènech i el Marquillas i l'Isidore Marí, que han sigut els components, han tingut diferents components al llarg de la nostra història, del grup Falsterbo, doncs he vist que davant nostre hi havia
Hi havia tres generacions que ploraven amb la cançó del drac. Quan el drac decideix deixar el nen, hi havia una nena de 5 o 6 anys que plorava, la mare plorava, l'àvia plorava. És a dir, que sí que és cert, que no sabem per què, però hi ha cançons que transmeten al llarg dels segles aquestes emocions. A més, t'he de dir una cosa. Això, demà dissabte al Foment, a partir de les 12 del migdia, però vaja, Eduard, sempre és bona excusa passar per Girona.
M'encanta, Girona, no saps com m'encanta. Nosaltres tenim, per sort, la Montse, la meva parella, que ha cantat un fals terbo tota la vida, la seva mare era de Sant Feliu de Guíxols, i tenim una petita caseta allà, que hi anem des de fa 50 anys. Per tant, a mi, la província de Girona, i Girona en concret, m'agrada...
M'agrada molt. I no solament això, i ara et diré una cosa que no he explicat gaire, però que té a veure amb la meva part professional, que és la medicina del son. I una de les coses que hem fet ja fa uns anys va ser una conferència per tots els jugadors del Girona per parlar-los de la importància del dormir. I em vaig fer molt amic de tots ells i em fa molta il·lusió cada vegada que els veig jugar.
Doncs he de dir una cosa i és que m'ho has posat molt bé per dir-te que la pròxima vegada que vinguis ho fem presencial, t'ho dic perquè en aquesta ràdio som molt d'insomnis, aviam si ens pots ajudar una mica i si és en antena millor.
Doncs perfecte, estaré encantat i fa més fàcil venir a Girona, més fàcil. Qualsevol excusa em serveix per venir-nos a veure. Doncs de moment l'excusa és demà dissabte, 12 del migdia, al Foment, aquesta presentació del llibre de Miquel Lluís Montaner, Mig segle vora el drac, una història del grup Falsterbo. En aquest cas, Eduard Estivill, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Encantat d'estar amb vosaltres i fins demà, ens veurem.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa.
Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Any Time Fit a Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a bancsang.net barra donar.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I passa un minut del punt de tres quarts de dotze del matí. Nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM d'avui divendres dia 9 de gener d'aquest 2026 de l'any del senyor. I encarem ja recte final amb ganes ja de cap de setmana, amb ganes d'arribar també a fer la volteta al Pla de l'Estany.
No, a l'Estany de Banyoles, del Pla de l'Estany, allà de la capital, sí senyor. I, vaja, vull dir, per acabar aquesta setmana volíem fer-ho de la mà dels amics de la revista Virtu, a qui ja presentem primer de tot Eloi de la Cruz Granados. Bon dia, bona hora i bon any. Ah, bon dia. També ens acompanya avui l'Àlex Aumatell. Bon dia i bona hora. Bon dia i bon any. I avui, vaja, o sigui, em sembla sensacional el tema. Ja sé que l'Arnau és especialista. De fet, seria doctor honoris causa, depèn de per qui. Sempre crea en càtedra, però avui...
Un tema molt light, eh? Per acabar el divendres, molt i molt light. Aviam, corregiu-me si voleu, i si no, no, també. De com la religió va configurar l'estat barra nació a Anglaterra durant el segle XVIII. I com tot això dona pas a la filosofia d'avui en dia.
Soc tot orelles, nois. Bé, just ara ho parlàvem. La religió és un dels moviments, una de les configuracions més revolucionars que ha hagut mai a la història. I d'això ho parlàvem, per exemple...
quan al principi del segle XVII hi ha una certa guerra civil, s'executa el rei més d'un segle abans que no pas quan ho fan a la Revolució Francesa, surten diferents grups, se configura un Parlament anglès amb molt de poder, amb idees com la de sobirania popular, evidentment d'unes èlits no pas del poble,
Però surten altres grups, per exemple, com els diggers, si m'equivoco, ja em corregiran els oients, que, per exemple, diuen que la Bíblia no fica res de propietat privada. Per tant, hem de fer un món comunal. O sigui, un protocomunisme hi ha abans que no pas que surti Marx, que no surti... O sigui, és una cosa revolucionària totalment.
Era l'embrió de... Bueno, és que ja passa molt, o sigui, i al llarg de tota la història, que qualsevol fragment de la Bíblia que pugui llegir qualsevol persona, o encara més si dona la mala sort o bona, que ho llegeixi algun tipus d'il·luminat, pot portar a nacions a fer guerres, a fer canvis dràstics en la seva organització política i...
i ha portat sempre a moltíssim canvi. Potser aquesta idea fixa que l'Església Catòlica ha sigut un corpus fixa que no ha anat canviant i que ha dirigit sempre a Europa no és del tot encertada. Al final això és una visió molt papista de... És a dir, és mirant cap a Roma, no cap al món anglosaxó, perquè en el món anglosaxó jo crec que és molt més heterogènic del que sembla. Sí, bé...
Ja a segles anteriors amb Enric VIII ja es va separar de l'església, es va fer una església anglicana i aquí ja tota la cosa que portem preparada una mica avui és bàsicament, jo per exemple, jo estic estudiant un màster a Madrid, ja anava bé perquè si no el dilluns ja me n'anava,
Ja ha anat bé poder venir avui, ja em feia il·lusió, feia gràcia de venir, perquè la religió, segons una autora que és la més respectada, el seu llibre és el més respectat per saber dels orígens de la nació, que és Linda Kolei, ens explica que la religió...
diguéssim, tot el còmput protestant que hi havia al Regne Unit, perquè no només hi havia els anglicans a Anglaterra, però també hi havia, per exemple, a Escòcia hi havia els presbiterians, que no em preguntis, ara mateix no te sé dir perfectament el que sé, no tampoc et sé molt, i ella el que bàsicament ens explica és que el pal de Paller, o el pilar, diguéssim, per la creació de la nació britànica va ser la religió protestant,
i que el motor d'acceleració van ser les llarres, i quan això s'uneixi serà un boom. O sigui, crearan nacionals i crearan patriotes d'una manera impressionant. Sí, i llavors jo dins d'aquesta idea ja venia com a explicar que no només és un boom dins del que ve a ser la política o l'organització de la gent en aquest estat, sinó que és un boom...
Com més evident, si ho és en la vida de les persones, ho serà també en el pensament. I aquesta classe de situacions, sobretot la guerra dels 30 anys, va ser el que va inspirar a una filosofia com la filosofia epistemològica de Locke, i que de Locke es va seguir tota una via empirista que jo exposaré després, si puc, amb més detall, però va arribar a...
a Berkeley amb una espècie de solipsisme i per aquest solipsisme vam tenir un cant i sense cant no hauria existit l'idealisme alemany i alguns apunten no haguéssim tingut unes guerres mundials o sigui al final la forma en què vivim avui dia penso des de fa
i molts anys ve dominada sobretot per com ha estat configurat el pensament anglès. És que al final, vull dir, és una mostra més que el present no deixa de ser un autèntic efecte domino de tot el que ha anat passant al llarg de la història, i encara et diré més, especialment a partir de l'edat mitjana, és a dir, a partir de l'edat mitjana és quan la cosa descontrola la cosa...
I casualitat, o sigui que no estem en un present organitzat, estem en certa mesura vivint un present polític fruit de caos i de certes coses que han estat molt diferents. Per dir una cosa, la teoria del caos precisament parla sobre que tot el caràcter, com tu diria, el caràcter no definit o no constant i tot variable, al final el que genera és ordre també, en certa manera. Sí.
És el creure que el sistema després s'autoregula. Això és Smith amb el capitalisme. Adam Smith és el que diu. Bàsicament, aquesta mà negra que hi ha darrere. Que també dic... Valla idea, no? Valla idea la de dir. Perquè això també ve justament, això que comenta el meu company Alex, ve justament d'això que veníem a esmentar. Perquè aquesta classe de pensaments empristes porten a pensar no podem accedir a la ment de les altres persones
Perquè, per explicar una mica, estàvem a la guerra dels 30 anys on la gent es barallava per quina religió, per quin era el cristianisme més correcte. I aquest era un cristianisme que no es vivia com una cosa individual dins de la ment de les persones, sinó com una cosa externa. Depenia del que les persones feien, de com vestien, de quins barris vivien. Sembla una cosa tonta, però realment...
Avui dia fem el mateix, segons a quins barris o segons com va estar llegint o quines paraules fan servir, fas una idea d'en quina persona estàs parlant. Fes el mateix en la religió. I això va portar a dir, vale, al tanto, perquè tot això és molt més personal. Tu no pots saber què està pensant l'altra persona i si et diu que ha parlat amb Déu, encara que t'ho digués...
Tu no pots saber amb qui que he parlat i quina és la fe que aquesta persona té si és el mateix que tens tu, no? Llavors, en certa mesura, l'accés al coneixement o la forma de conèixer el món és impossible. Llavors, el món és salvatge. Si el món és salvatge, que ho sigui l'economia també.
Sí, sí, totalment sap més d'això ell que no pas jo. I bé, jo el que sí que vinc a parlar, sobretot, és a dir una cosa, bàsicament, les nacions es creen, no són una cosa immaterial, no són una cosa, diguéssim, natural, com es pot pensar...
En els estudis fins després de la Segona Guerra Mundial, perquè això es va veure amb el resultat nazi d'extermini d'Holocaust i tot això, llavors dintre de l'acadèmia es va configurar un modernisme, és a dir, que són creacions culturals, simbòliques, polítiques de la contemporània. L'indecòleg el que fa és dir, vale, això el 2005, o sigui que no és fa molts anys,
L'indecòleg el que fa és dir, sí, es creen a l'edat contemporània, però aquí tenim un clar cas del segle XVIII. Com aquesta religió protestant va unir diferents còmputs dintre del protestantisme, perquè no són el mateix, i va saber crear també un doble pretutisme. És a dir, amb el 1707 que s'uneix a Escòcia amb Anglaterra i Gales, Gales ja estava unit a Anglaterra des del segle XVI,
El que es crea és un procés de doble pretutisme, que és un concepte de Josep Maria Fradera per referir-se al catalanisme, que bàsicament hi ha una identitat, un sentiment britànic-anglès, hi ha un sentiment britànic-escocès, britànic-galès,
I això que dèiem, aquesta manera de pensar ja es veurà, o sigui, més endavant, sobretot amb l'ús d'aquesta metàfora del poble escollit. El nou Israel a Anglaterra, i això es veu en gairebé molts nacionalismes, el més clar, per exemple, als Estats Units, es veu molt clar. Sí, potser gairebé...
amb tots podríem veure moltíssims casos a mi em sembla veure un patró i és que les coses més importants o més radicals i moltes vegades les més devastadores de la història han acostumat a passar quan una nació ha considerat que el seu fi era el fi teleològic, és a dir que el fi de la història de la humanitat en el sentit del final, el destí
Estava en el seu poble. Quan la Unió Soviètica considerava que al final de la humanitat, que el punt definitiu es trobaria en un estat comunista, què va voler? Va voler portar totes les nacions a un estat comunista. Quan una nació considera que la seva religió és el fill de l'estat i que la ciutat de Déu és el que haurien de tenir tots els altres pobles...
Doncs, bàsicament, aquest estat es posarà a moure's per portar la seva idea als altres i el mateix amb els nazis i amb qualsevol imperi. I segurament, si mirem avui en dia, amb el que ha passat a Venezuela, amb la dèria que està agafant als Estats Units, ja no només amb Trump, sinó ja fa uns anys, sobretot des del 2015, es veu certa cosa que s'està perdent aquest imperi, aquest poder unipolar i tot això...
Vull dir, ells es creien, i es va creure durant els anys 90, que aquí s'havia acabat la història. La tesi, diria que és de Francis Fukuyama, si no m'equivoco el nom, que deia el fi de la història, no? I hem arribat al fi de la història. Doncs no, no hem arribat al fi de la història. Completament cíclic, eh? Completament cíclic. Tot el que puja, baixa.
I llavors, esclar, què passa? Doncs ara que s'han pensat que és el fi de la història, ara s'han vist que no. I ara surten altres poders que li estan competint, surten Xina, surt també Rússia, Índia, Sud-àfrica, que s'han unit amb els Brits, i tot això, els estats africans que estan deixant entrar Turquia, estan deixant entrar Xina, estan deixant Rússia, i ells estan anant, i això també és el que ens passa avui dia. S'havien pensat que era el fi de la història, i no, la història continua, i continuarà.
Jo et diré una cosa, jo crec que el resum perfecte per anar a tancar això és que si volem entendre una miqueta on som, hem de mirar d'on venim. I si podem posar-hi un accent filosòfic... Sí, però al final també és cert que si t'hi fixes, fins i tot quan la gent ja semblava mirar d'on venia, ha continuat passant tota l'estona el mateix. O sigui...
En certa mesura, sempre estarem condemnats a que algunes nacions vulguin, perquè tothom vol progressar i tots volen arribar a algun punt, o sigui que sovint passarà, no?, que es crearan imperis, aquests imperis duraran uns anys, cauran i sorgiran nous imperis. Si et serveix, aquest petit estudi de ràdio a Girona seguirà sent el nostre imperi, vull dir, la de resistència, vull dir, seguirem lluitant el que puguem des d'aquí. No ens faltaria, escolta, per cert, molta sort amb els exàmens, que em sembla que teniu molt de mar de... Sí, sí, sí. Les cara...
cares ho expliquen absolutament. Eloi, Àlex, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Moltes gràcies.