Els 4 Rius
El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen
Transcribed podcasts: 300
Time transcribed: 11d 6h 58m 57s
Time transcribed: 11d 6h 58m 57s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Circa La Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I avui és divendres 20 de febrer del 2026. Acabem la setmana amb un regust a precampanya electoral en general. Tampoc ens posarem aquí en el que no ens toca, que de política en aquest programa anem més aviat curs, però és curiós com tot comença a moure's al ritme de pre-pre-precampanya electoral. Falta més d'un any per les eleccions, però sembla que hi ha qui ja té fins i tot l'alarma posada.
Moviments per aquí, candidats per allà, que si ara dic una cosa, que si ara en dic una altra. En temps en què ja no hi ha mítings multitudinaris als pavellons, sinó reels d'Instagram i TikTok, a veure com acaba tot o com comença més ben dit. Perquè encara que sembli mentida, sembla que estiguem ja en precampanya electoral.
candidat per presidir aquesta ràdio gironina del carrer Jaume Valmes, número 15 de Girona, em fa que no amb el dit perquè com que no hi ha eleccions probablement és el nostre dictador particular el Bo de la Ròbia i el Vira, bon dia. Epa, aquest pollastre. Ai, ai, que m'anava. Escolta'm una cosa, home, no, aquí tenim una direcció, doncs, fantàstica. Jo no he dit direcció, eh? Jo no he dit direcció, jo he dit presidència. Ah, presidència, bueno, són diferents. De director ja en tenim, però de president encara no.
O dictador. No, no, no. Dictador va passar molta mala època i millor que no... No ho recuperem, cosa que la cosa sembla que... Sí, però a vegades un bon dictador barra doctor Vila, que si... Com era? Que si no funciona t'espavila? El doctor Vila, si no ho fa bé, l'espavila, sí. Ah, exacte. Jo crec que això aniria molt bé en aquest carrer Jouba Balmes, número 15, eh? No, no ho sé, no ho sé. De moment, però anem bé, això sí, eh? S'ha de dir que la cosa va rotllant, que és important, això.
Clar, perquè vostè, per exemple, vull dir, en una llista de 25, què serien? L'Arnau Vila primer, l'Arnau Vila següent, l'Arnau Vila tercer... No tinc aquest ego, no, no, tranquil. No, no, no és un tema d'ego. És un tema de lideratges, que és el que volem aquí, home. Però ara ho deia, a mi, Arnau, la sensació és que, vaja, jo no sé quant governa aquí la gent. No parlo ni d'aquí de Girona ni del lloc, eh? Jo parlo en general, dic... Jo no sé quant governa la gent, però les coses passen. Les eleccions són cada 4 anys. Jo crec, això més o menys sí, no? Sí, però encara falta, eh?
Dic, el primer any els governs se'l passen, bueno, escolta, obrin el despatx, hola, què tal, vull dir, m'estic ubicant, perfecte. El segon any també. El segon any es passen, no, no, es passen el segon any solucionant els problemes de la legislatura anterior. I una mica del primer també. I una mica del primer any, correcte. Llavors, hi ha mig anyet, mig anyet, que sí que es governa. Però és que després tenim un any i mig per davant, on la gent ja comença amb la pre-pre-pre-campanya electoral. Llavors, clar, jo ahir em preguntava aquí dintre, I was wondering, no?, que seria en anglès,
Quan es governa aquí, vull dir. Però és que si ara ja tenim aquest discurs, espera't l'abril, abril del 2027, abril, maig, sí, abril. Imagines, si queda un any i mig, queda un any i mig, però si ja ho deien, en aquesta casa, és que en sabeu molt vosaltres, vosaltres en sabeu molt, i jo no en sé tant. De què?
De tot en general, de la vida en particular. Jo vaig arribar aquí un dia i vosaltres anàveu comentant la jugada i anàveu dient. Veuràs ara quan passi el Nadal, diu, el gener encara, deixa la gent ubica el gener, diu, ja veuràs el febrer què passa.
Jo anava fent així, clar, jo no he seguit un cicle electoral en ma vida aquí a Catalunya. Bé, sí, el de la pandèmia i poca cosa més. I jo em quedo així i dic, home, no, encara queda un any i... Home, si més no, serà un vespre i nit d'apassionant, això sí, ja us asseguro. Sí, home, alguna cosa farem poder aquí, no? Home, jo crec que sí, crec que sí. Desplegament. I unes pizzas també cauran, segurament. Drons, home, tant de bo. Sí, sí, que aquí, al carrer d'Almes, a prop hi ha cosetes. Tu... Ai, tenies moltes ganes de dir-ho, eh? Bueno, llàstima...
Però, home, si un dia d'aquí porten algun detallet o alguna cosa i ho direm, però si no, de moment, seguirem amb l'ésser aquest que tenim al costat, amb aquest espai de joia que tenim aquí. Aquest espai comú de la ciutat, sí. Correcte, a partir d'aquí, Arnau Vila. Avui, temps de sirema, tornem a parlar de pel·lícules, no de les nostres que ens muntem aquí, sinó de les que tindrem a les sales. Que són molt bones.
Molt. Sac de jocs amb Pau Regincós i, a més a més, si no teníem prou Marc Mas Mitjà i Pujol... Fa dies que no venia, eh? Fa dies que no venia. L'any passat, potser? Doncs mira, com que fa temps que no venia i ha vingut ja fa una estona la tertúria, el tornarem a fer passar per aquí per parlar d'Economia i del Girona, que sempre té ganes també de fer el seu contrapunt satíric barra a Marc. En qualsevol cas, Arnau Vila passen 12 minuts al punt de les 11 del matí i nosaltres... Ens hi posem.
I ha de sonar el bosc per donar la benvinguda al bosc. Carles Ribes, bon dia i bona hora. Bon dia, Seït. Com anem? I ben tornat? No sé quina relació pot tenir aquesta cançó amb boca parlarem, però bueno. No, relació, ja t'ho he dit. Per donar la benvinguda al bosc ha de sonar. He posat veu de Guillem de Ribes, eh? Ha de sonar el bosc per donar la benvinguda al bosc.
Més que aquella entrevista potser no és verdalet, eh? O sigui, una abraçada des d'aquí en el món en verdalet. Carles Ribas, que ara feia molts dies que no ens vèiem, entre que nosaltres vam fer el dia R, me'n recordo, la setmana passada. L'anterior, si no ho equivoco, estàveu en una mostra. Sí, correcte. Vull dir, va anar bé la mostra. Molt bé, molt bé. Hi havia pica-pica i tot, també? Dinar, dinar. Ah, dinar. Dinar, eh? Si no, no hi vas. En fi, ha plogut moltíssim. No sé si gaire, des del punt de vista de pel·lícules, des de cinema, des d'estrenes...
Bé, sí, bueno, haguéssim parlat de Cins Borrascosos, que seria la pel·lícula, diguem, comercial, que tot i que a nivell de crítica ha sigut, bé, no rebuo gaires bones crítiques, sí que ha funcionat relativament bé la taquilla, però bé, avui hem de parlar de, probablement, el que serà la pel·lícula catalana de l'any, que és Balendrau. Clar. Balendrau, ben salvatge, que s'estrena avui,
sense dubte una pel·lícula que ja portava molts mesos fent xup-xup a les xarxes, als mitjans, per recrear aquest tràgic accident, sense dubte un dels més tràgics de la muntanya catalana, per recrear-lo en pantalla gran.
En aquest sentit, una pel·lícula que, si no m'equivoco, es va fer la preestrena aquest cap de setmana passat... Dimarts. Dimarts, eh, va ser, sí. Dimarts a Caprodon, és veritat. Sí, sí, que van voler fer, doncs, el primer pas ser, doncs, el poble on van succeir els fets, el poble més proper, vaja...
per posar en memòria una mica tant els que van morir en aquell tràgic succès com a tots els bombers voluntaris emergències mèdiques que es van passar tants dies i dies i dies intentant trobar en vida el que no va poder ser al final perquè recordem que només un va quedar un supervivent en Joan, si no m'equivoco
Que era present el dia de la preestrena. Sí, sí, clar, clar. Hi havia tots els actors que han recreat els personatges. En fi, Balandrau... De fet, ja fa uns anys, el 2021, es va fer un documental, Balandrau, infernglaçat.
Un molt bon documental, de veritat. I, doncs, els que van crear aquell documental, que són els productors Tona Fulguera i Guia Cascante, doncs van decidir que, bé, que podia haver-hi aquí material per fer-ne una ficció. I entre el documental i una novel·la de Jordi Cruz que es diu Tres Nits de Torp i Cap d'Any,
agafant i entra i tornant a parlar amb els testimonis del moment, doncs s'ha recreat aquesta ficció de Balandrau ben salvatge. Doncs tindrem aquesta com una de les pel·lícules catalanes de l'any, especialment, sobretot, vull dir, pel record del que va passar en aquell tràgic accident de muntanya, probablement un dels pitjors, ja vas dir bé, Carles, de la història o del que recorda també aquí a Catalunya. Això com a pel·lícula destacada, però em sembla que tindrem encara alguna cosa.
Sí, recordem que tot i que ja està tot venut per demà, ho hem de dir igualment, que demà el senyor Trifó, a la sessió de dos quarts d'avui, tindrem els productors, en Tono Folguera i en Guia Cascante,
i el director, Andrew Trujols, que ens vindran a parlar de la pel·lícula. Per tant, en tot cas, vull dir, la fem cada dia, la fan a tot arreu de Catalunya. Insisteixo, crec que és una pel·lícula que sobretot a nivell de Catalunya anirà molt bé, a les Espanyes ja és una altra cosa, però bé, sens dubte molt, recomanable, Malandrau ben salvatge.
Doncs de ben segur, ja ho has dit, és sold out per demà el trufó, però bueno, encara es podrà anar allà a la sala, es faltaria dies i dies, i té pinta que anirà per llarg i tot. I tant. Més? Doncs també ens arriba una altra de les grans apostes del cinema independent d'aquest any, que és La gente secreta, o pel·lícula brasileña, que doncs, de mica en mica ha anat fent i s'ha colat entre els grans premis, de fet ja...
Els Lobos d'Or ja es van dur el Premi de la millor Pel·lícula Internacional i el millor actor, per Walter Moura, i semblava que els Oscars també anirien per la mateixa línia, però saps que s'ha superat, perquè ha aconseguit ni més ni menys que quatre nominacions.
Pel·lícula internacional, pel·lícula en general, diguem, càsting i un altre cop aquest actor Walter Moura, una pel·lícula que ja des que es va projectar al Festival de Cants se n'ha parlat molt i molt bé, una pel·lícula que ens parla en situar la dictadura brasilera l'any 1977,
on un personatge amb un passat així una mica fosc se'n va viure estresllada a la ciutat de Recife per intentar reconstruir la seva vida, però a partir d'aquí...
com sempre passa, hi ha circumstàncies, i el passat sempre torna, i bé, a partir d'aquí, el director, Cleber Bendoza Filho, doncs això, ens proposa una pel·li, sí, d'espies i d'agents secrets, i policia, que una mica thriller, però també, doncs, recreant una mica el que va significar Brasil la dictadura d'aquells anys 70...
en certa manera també pots recordar una mica una pel·lícula que precisament estrenàvem fa un any, una història aquí, de Walter Salles, que també ens parlava d'aquells anys, en el moment en què un opositor polític desapareix, l'arresten i desapareix, i la seva dona, en aquest cas basat en un fet real, la seva dona es passa tota la vida intentant esbrinar què va passar amb el seu marit. Per tant, molt bon cinema brasilè, bon...
demostra que està en bon estat de salut i per tant una pel·lícula molt molt recomanable carai tu no sé si el cinema brasil és tan auge t'ho dic perquè no és la primera vegada que sempre ha anat fent sempre ha anat fent però vull dir aquí podem arribar més sobretot tot el que ve d'Argentina però sí que a Brasil sempre hi ha hagut molt bona escola molts anys molts anys sí sí
La potència tenim en compte especialment els pròxims anys en absolutament tot, en qualsevol cas. No sé si tenim algun blockbuster per aquest cap de setmana, no? Vull dir, el biopic de Michael Jackson encara no arribarà. No, encara no. És que vaig veure ara fa uns dies que encara li fotia en bombo i vaig dir...
Tu creus que de parlar del Cockbusters tenim l'Andreu i el Gente Secreto? Ja en parlarem un altre dia, home. Aquesta setmana la gent ja, mira, doble feina tenim l'Andreu i el Gente Secreto i ja parlarem de Blockbusters, que sí que és cert que la majoria de cinemes comercials els necessiten molt i molt, és evident, perquè s'ha d'anar renovant la
la cartellera amb títols potents per tal que els espectadors continuïn visitant les sales. Parlem de Filmoteca, d'un títol que, bé, ja... Carol? Home, ja era hora que arribés! Ja havia de tocar, ja, tard o d'hora. Doncs sí, com bé sabeu, al Trofó estem dedicant, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, aquest cicle de les...
diguem, dels títols més importants, més representatius que han passat pel cinema de trufó durant aquests 25 anys, i aquest any, doncs, ens toca a Carol, de tot Heinz, a Cate Blanchett...
Reunim ara aquesta pel·lícula basada en un relat de Patricia Heismich, que va haver de signar amb un pseudònim, perquè com que és un relat que a la seva època no era de bon veure, és una relació lèsbica, doncs Heismich se va inventar aquest pseudònim per fer-se passar per un altre autor. Unes...
pel·liculassa, amb grans defensors, ja ho saps, i defensores, i que, si no l'heu vist, doncs, jo crec que és la visió obligada, i si l'heu vist, doncs, sempre ve amb molt de gust tornar-la a veure, perquè estem parlant d'una molt bona pel·lícula, i sobretot d'una recreació d'aquells anys 50, que és una delícia, els escenaris, la llum, els vestuaris...
Una gran pel·lícula. Això aquest dilluns que ve. Dilluns, correcte, sí, sí. Dilluns Filmoteca. Carai. Doncs seguirem amb la Filmoteca també. Tenim alguna cosa també, no? Ja ens hem acabat absolutament el menú, Carles? Sí, em sembla que ja en tenim prou, no? Sí, home, Déu-n'hi-do, vull dir, jo crec. I més ara, vull dir, que ja va bé, perquè d'aquesta manera anem activant la gent una altra vegada, que sembla que hagin arribat molt adormits després del Nadal i tot això.
Ah, em pensava des de per què no veníem. Home, no, no, no. Déu-nos-guards, déu-nos-guards. De fet, si no m'equivoco, heu vingut més vegades proporcionalment vosaltres que jo en aquesta emissora de ràdio, sí, que Déu-n'hi-do. En qualsevol cas, Carles Ribas, Temps de Cinema. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i vins ben aviat. Merci, ha dit Déu.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Circa La Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Avui veig tan plens els braços, tan buides les mans. Ara sento per allà un passo, com creix el desengany. Ja una guita és a les cases, l'amor és un combat. Ja la gent no vols creure, no vols seguir esperant. Si et va bé, tu i jo sense enganys. Si et va bé, no te'n vagis mai. Si et va bé, seguirem caminant.
N'hi ha que viu en la tempesta, no dormen mai en pau. N'hi ha que beba de ser gent, es canva a llibertat. Als carrers i per les vies, als camps i a les ciutats. El teu cor i per la vida la roda irà girant. Si et va bé, tu i jo sense enganys. Si et va bé, no te'n vagis mai. I si et va bé, seguirem junts lluitant tots dos.
El passatge, les paraules o els extrems estan tocant, ara ja no hi ha distàncies, avui tots són iguals. No escoltis els que et diguin que tot és negre o blanc, fes cas dels que t'expliquin que tot pot ser veritat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic.
Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I avui, amb un desplegament sense precedents, em sembla, ocupant més de mitja taula d'aquest estudi del carrer Valmes, número 15 de Girona, sac de jocs. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia. Ready, steady, go! Avui t'ho porto aquest joc. És que te l'havia de desplegar. No tinc gaire lloc aquí a la taula, però ja te l'he desplegat. És un taulell top i barc. La proposta Ready, steady, go, que és el títol del joc, és de la casa Longi, que és aquí a prop, de Banyoles, i és una proposta de caixa grossa, és un joc cooperatiu, té una línia de jocs, és molt conegut Longi, pels puzlers.
Té unes il·lustracions que fa Can 60, que són molt maques, són precioses, ja s'hi identifiquen de seguida i dius, ostres, són els de Longi. I tenen una línia de jocs així grossos, amb caixa grossa, que és a partir de 5 anys, Family Games, que l'última novetat és aquest de la llebre i la tortuga, que qui no coneix la fàbula de la llebre i la tortuga, doncs portat a joc de taula. I la gràcia és aquest taulell tridimensional que t'he muntat aquí en un moment.
És un joc cooperatiu, els agrada molt els jocs cooperatius, tenen tota aquesta línia de jocs cooperatius, i en aquest cas som quatre tortuguetes, tots els que juguem al voltant de la taula, que hem d'intentar arribar totes juntes abans que la llebre, la xula llebre aquella que corre tant, arribi primer. Si arriba la llebre, hem perdut. Si ens falta una tortugueta i arriba la llebre, hem perdut. Hem d'aconseguir portar les quatre tortuguetes, que són aquestes fitxes també molt xules, molt ben il·lustrades, amb aquesta peça de capró i de fusta enganxat, que és molt xulo.
Llavors, com funciona? A la manera de moure't, tens aquí el taulell, tens les caselles de la 1, el 49, la 50, que és el finish. Hem d'anar fent voltes per aquí, el taulell, fins a arribar a la meta final. Però ho haurem de fer amb aquesta bola. Hi ha una espècie com de trampolí, tobogàn o espècie de tubo, i una bola, que és aquesta bola de cou, que la llançarem per aquest túnel i apareixerà. Llavors, a mi em recorda una mica allò dels camells de l'esfira.
Tens aquestes rodonetes, tu has de tirar la bola i la boleta ha de caure a dintre d'una rodoneta, que ara ho he fet perfecte, perquè només tirar, clanc, ha encaixat en una de les rodones i em donarà que una tortuga pot moure's dues posicions. Llavors tu truies la tortugueta que vulguis i la mous dues posicions. Si sou quatre joves podeu anar movent-les tal o podeu decidir quina tortugueta fer, l'última, la primera, te diu els moments que has de fer. A partir d'aquí, què passa si falles el llançament? Si tu tires aquí i veus, ara he fet tres,
I a més a més he guanyat un tall d'enciam. El tall d'enciam també ens va molt bé per ajudar a les nostres tortuguetes a pensar. Si fallo, caurà la bola a la part de sota i ens mourà la llebre un, dos o tres posicions. I és la manera que té la llebre de moure's pel taulell.
Llavors ens anirem avançant, retrocedint, posant aquí. La llebre té senyals que tiren a vegades enrere. Si tenim la sort que caigui la senyal, té una senyal que tira enrere per ralentitzar-la. Llavors tenim adreceres. Nosaltres sí que hi ha, per exemple, amb els ratolins que ens donen uns patins. La casella 4 i 5 ens porta gratis fins a la 10.
Tot el taulell està preciosament il·lustrat i tens reconès, els mussols ens fan volar de la 24 a la 33, llavors hi ha una zona de bosc encantat que si la llebra entra aquí, doncs s'adormirà cada cop que es mogui per aquí i caigui en una casella d'aquesta zona del bosc, li donarem la volta a una fitxa per indicar que la llebra està amigdormida i així també guanyarem, perquè són quatre tortuguetes, hem d'intentar tenir trucos per intentar córrer més que la llebra.
Llavors tenim draceres, aquí hi ha una dracera que si agafem la senyal aquesta, les tortugues passen per aquí i s'estalvien del 19 al 32, que és la bona estalvida de peces, i vas avançant, si la llebre cau a la pastanaga, doncs també anirà més ràpid, hem de vigilar que no caig a la zona de les pastanagues...
I tot això anem fent llançant la bola per aquest tubito i intentant encertar a les caselles d'allà. Com més lluny vagi, més bonificador, doncs més quatre moviments, més tres, més dos, o més un en cas de caure a les caselles de més a baix. Déu-n'hi-do, eh? Molt original el sistema aquest de tirar la boleta. No és gens fàcil. A vegades tardes uns torns a tirar-ho, per això tens l'encem per poder repetir la tirada i poder dir, no, no, vull tornar a tirar perquè no m'ha sortit bé la tirada, o vull arriscar per intentar anar més ràpid.
i anar fent al voltant de la taula, una bona estona plegats, amb aquesta estètica i temàtica de la llebre i la tortuga, que tothom coneix, i passar una bona estona en família, que és el que es tracta d'aquest tipus de jocs. La fàbula premiava la constància. Sí, sí, perquè clar, la llebre para, ara se'n va cap aquí, cap allà, ara dormia... La tortuga va fent el seu ritme i al final acaba guanyant. Xino-xano. Xino-xano, i al final les coses fent-les bé acabes... siguin el primer...
Clar, d'un xino, xano. Sac de jocs, Pau Regincós, moltíssimes gràcies. Fins la pròxima.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
La teva ràdio, la Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Podràs cosar-me per parlar, potser de coses sense ser, que em faran mal. Si sóc extra ni sense fons, o simplement sóc diferent, digue'm-ho tu. No són raons, però consistents, jo crec que no us coneixem.
Faig cas al cel, els teus ulls claus, que em fan pensar com sortiré de la foscor. Pot passar el temps i anar perdent la timidesa del principi. Com puc ser jo?
He vist mirats que es van cansant, a poc a poc dels meus consells, a mi mateix. S'ha refletit un gran camí, sense final que és el teu estiu. M'han fabricat els teus ulls claus. Reflectin la solitud,
que he recobert parlant del temps Despullant els colors parlarem de foscors obrirem un camí sense oblidar
Els teus ulls glaucs. Els teus ulls glaucs. Els teus ulls glaucs. Passa el temps, no canviïs el color dels teus ulls glaucs.
Fins demà!
I quan ja encarem recte final d'aquests quatre rius d'avui divendres, dia 20 de febrer, amb moltes ganes ja que arribi al cap de setmana, moltíssimes. Però vaja, teníem una sorpresa abans que arribés al cap de setmana, perquè ja ho diuen, que això de que les alegries venen totes juntes. I és que si estem a punt d'acabar la jornada, també avui ens acompanya el bo, o el millor economista que conec, almenys jo, Marc Mas Mitjai Pujol. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seid. I ben tornat. Amb aquesta presentació, és que clar, em caureu les llàgrimes.
Fantàstic. Escolta, això és el que deien. Una vegada em van dir que els esternuts, els accidents d'avió i les alegries venien de 3 a 3. Mira, ja està. De moment ja en tinc dues. Ai, ai, ai. Falta l'accident, eh? Que no arribi, que no arribi.
Marc, vas mitjar i pujol. Com has començat l'any, per cert? Treballant, com sempre. Clar, que tu devies tenir un mes de gener. Són molt durs pels economistes, sobretot pels fiscalistes i també pels empreses, evidentment, perquè s'ha de fer tots els resums anuals, s'ha de presentar tot i anem bastant liats.
Home, i el dia 30 de gener, Déu-n'hi-do, eh? El dia 30 de gener és un dia especial, eh? I tant, jo vaig tancar l'ordinador a les 10 del vespre. Això, no l'explico jo a l'hora que el vaig tancar? Bàsicament perquè ni me'n recordo, eh? Però devia ser tard. En fi, en qualsevol cas, senyor, anem a parlar d'economia, si et sembla, una miqueta els temazos que pot ser que siguin una miqueta els que marquen no només el que hem viscut fins ara, sinó també el que tindrem per davant. Anem per parts. Aprovació del salari mínim interprofessional. Pujada.
Això ja està aprovat, per tant, estem pendents del doc. Només s'aproven pujades, eh? Baixades no les veurem. Hem passat fa uns quants anys de 600 euros, ara més de 1.200 i escaig. Aquí està bé.
de cara a la galeria, però després hem de veure l'efecte real d'aquest salari mínim. Aquí al final és, quan s'apuja el salari mínim, què comporta això? Suposa més costos per a l'empresa, però no només se'n beneficia el treballador d'aquest salari mínim, sinó que també se'n beneficia la seguretat social, perquè tot això que posem també cotitza. Llavors, què passa? Que el treballador cada vegada va molt lligat sempre al salari mínim a la productivitat. Cada vegada ha de produir més per poder defensar
el salari que cobra llavors, hi ha gent que ho pot aconseguir i hi ha gent que no la gent que no ho aconseguirà no tindrà sentit que estigui contractada aquestes persones i a part d'això és que a Espanya hi havia un salari mitjà
a Espanya hi havia un salari mínim, o hi ha un salari mitjà, hi ha un salari mínim, salari mitjà, recordem, la mitjana de tots els salaris, i cada vegada el salari mínim és el salari mitjà, vull dir que ens estem convertint en un país de salari mínim, o sigui, de pobres, de més pobres, eh? Correcte. Tens tota la raó del món, perquè l'altre dia no sé amb qui ho comentàvem i parlàvem precisament d'això, que una cosa és el salari mitjà i l'altra és el mínim. Llavors, què passa? Que no només ha de pujar el salari mínim, sinó que per intentar veure que realment la societat progressa hi ha d'haver-hi una pujada del salari mitjà. Exacte. Però no és el cas, al contrari. No és el cas.
De fet, el que està passant és que estan confluint els dos de mica en mica. No ens movem. I també comentar, el salari mínim no és per tothom ni per tots els sectors. Només és per sectors que no tenen firmat un conveni col·lectiu, que relativament són pocs. Vull dir que el salari mínim, la pujada sí que afecta, però afecta a poca gent. Per què? Perquè els altres estan regulats per conveni. I també comentar, es havia comentat sempre si el salari mínim tributa o no. En principi,
El salari mínim no hauria de tributar, per què? Perquè bàsicament és el mínim per sobreviure El mínim per sobreviure no ha de tributar Sembla ser que continuarà així Continuarà sense tributar el salari mínim Era una de les demandes de fet L'any passat es va plantejar Aquest any ja no s'ha plantejat tant I així ha acabat
I també, deixa'm parlar des d'aquí, eh?, fer una crida, que sé que no es complirà, eh?, evidentment, i ningú ens escoltaran, però no en faran ni cas, que és el tema de la deflectació de la IRPF. Aviam què vol dir això. Això què vol dir? Cada vegada...
O sigui, hi ha uns trams d'IRPF, no? Fins, per exemple, m'invento, eh? Fins a 10.000 euros, pagues una quantitat, un percentatge, de 10 a 20 pagues un altre percentatge, etcètera. Això ho he inventat. Llavors, què passa? Que la nostra capacitat d'estalvi, de consum, és la mateixa. O sigui, ser una persona que cobrava 1.000 euros fa 10 anys...
ara en cobra 1.300, però la seva capacitat de consum, la seva capacitat adquisitiva és la mateixa. Però què passa? Que aquests 10.000, que ara s'han convertit, que devia cobrar abans, que ens convertien 15.000, doncs ara li tributen més que...
el que tributaven abans. Amb la qual cosa, per capacitat adquisitiva, tot i que l'hagin augmentat el sou. Jo el que he après amb tu, Marc, és que a vegades, quan allò que et diuen no, mira, us pugem 100 euros al salari mínim, comporta una sèrie d'un efecte dominó amb tantíssimes carpetes diferents. No, no, i al final també els productes, perquè esclar, si al final l'empresa vol seguir guanyant el mateix
I té més despeses, doncs què ha de fer? Aumentar el producte. Qui compra el producte? Tots nosaltres, tots els ciutadans. Els mateixos que els han augmentat el salari mínim aniran al supermercat i trobaran més car, ja per l'efecte aquest. És que l'altre dia ho deia, mira, va venir per aquí el segon millor economista que conec, que és el modest Ginguan.
home, sí tu ets el millor que conec doncs ell és el segon i va dir més o menys el que deies normalment tots els economistes diríem el mateix sempre hi ha el que no perquè precisament els que pugen al salí mínim això els hi ha
recomanat a alguns economistes, se suposa. Però, esclar, dintre el partit hi ha economistes. Hi ha economistes i economistes, no? Sí, exacte, però, clar, aquests cobren, també. Recomanar el que és important, no? Si al final, també... Escolta, anem a parlar del nostre amic Hisenda, només faltaria, ho dic perquè, visum, sembla que Hisenda començarà, o ha començat a portar el control des d'aquest mes de gener, o sigui que ja allò de posar en el concepte sopar, no sé si ara hi ha cola. Va, no, depèn de qui... O sigui, Hisenda...
ja ho sap tot i més del que puguem imaginar el que passa és les coses legals que pot saber o sigui ho sap tot ara pot dir segons quines coses que sap no ella ja ho sap però no t'ho pot dir que ho sap tot llavors això dels bisums ja ho sabia l'any passat ja ho sabia sempre què passa
que hi ha moltes empreses, més que empreses, petits autònoms, que es fan donacions a través d'Avisum, que són donacions encobertes. Però, esclar, són donacions... I lloguers. Els lloguers ja és un altre tema, però, per exemple, el teu pare, que és el teu aniversari, et dona 300 euros. O no arribes a final de mes i t'ajuda. Clar, això és una donació. Hauria de tributar com a donació? Sí. Però hem d'arribar a filar tan prim que un pare doni un fill per ajudar a sobreviure
Ja que el govern tampoc dona les més possibilitats per ajudar a sobreviure. Li hem d'anar darrere del visum, li hem d'anar darrere que ha de tributar. Perquè suma 6.000 euros al final de l'any. Sí, exacte, exacte, que t'ha donat el teu pare, que et fotran un 5%. Mira, no sé, et fotran 300 euros. El que sigui, eh? Però, ostres, no sé si hem d'anar a afilar tant prim. Ara, que ho saben tot...
i que saben més del que nosaltres pensem que sabem també, i la meva opinió és que controlar-ho potser no controlen tant. O sigui, rebrà algú però no rebrà tothom. És que a mi d'Hisenda saps què em van dir? Una vegada una persona que treballa a Hisenda em va dir...
En aquest país, diu, si volguéssim podríem enfonsar a moltíssima gent, o sigui, diu, el que cobra Movimento S 60 euros de lloguer del no sé què, diu, ho sabem perfectament. Tot. Diu, el que passa, diu, que si Zenda anés amb tota per tothom, diu, aquest país seria l'anarquia.
S'aniria tot... Hi hauria una revolució. Sí, s'enfonsaria tot. I a part que a vegades potser no val la pena el mecanisme, el temps que perd un funcionari, que deuen cobrar els seus diners, per esbrinar que aquell pare li ha donat 100 euros pel seu aniversari i que la persona ha donat 5 a Hisenda, potser no val la pena tot el temps i tota la maquinària i cartes i amunt i avall i temps per recuperar això. Però a mi m'han dit això, eh? Vull dir que Hisenda... És que Espanya funciona malament amb tot. Menys? Amb tot. Però Hisenda...
És capdavantera mundial, eh? M'han dit que és referència mundial. M'han dit que treballa amb intel·ligència artificial des de fa molt de temps, eh? Imagina't on són els diners de Rodalies, on són els diners de... A Hisenda. Està a Hisenda. Està a Hisenda i per això és ben pret, sí?
que des d'aquí vull enviar una abraçada molt forta als nostres companys de la Delegació Territorial de Girona i a Isenda en general, els que ens escolten. Una abraçada molt forta i tot l'escalp del món. Acompanyo la abraçada. Som tots molt amics aquí, només faltaria.
parlar d'una altra cosa que també genera molta amistat, que és, per exemple, el preu de l'habitatge, Marc. Ja sé que això potser ja el tema del sector immobiliari és una altra història, però vaja. Venim d'uns rècords espectaculars. Tu preveus que per aquest 2026 seguirà pujant? No sé si a aquest ritme, però seguirà pujant. Jo crec que sí, i que no pararà de pujar. No ho sé, em podria equivocar, eh? Però al final és, tenim un país...
que està dissenyat amb tot per 6 milions de persones i som 8 milions. Llavors, clar, carreteres no funcionen, transport públic no funciona i habitatge és una altra de les potes, no? Què passa? On viu la gent? Si a un pis que buscava jo hi havia 3 persones que optaven i ara n'hi ha 100, per exemple, evidentment és un problema. I no crec que se solucioni, i menys, i molt menys amb les polítiques que estan fent.
i això de limitar preus tot això, res, perquè què passa per exemple, si tu tens un pis el mercat te'n pot oferir mil i et diuen, no, no, és que l'has de posar 700 a més a més, problemes per desallotjar si és que és una família vulnerable, si és una culpa si no et paga el lloguer, doncs t'has d'aguantar i què dius, mira, doncs aquest pis que tinc
el guardo, el faré servir algun cap de setmana per venir, o serà pel meu fill d'aquí 3 anys, i ja està. I que no me'l toquin. Perquè al final és així. Llavors què passa? Que l'oferta baixa sensiblement. Si l'oferta baixa, torna a pujar el preu. I aquí estem. Creus que hi ha tants pisos tancats? N'hi ha bastants, sí, sobretot de bancs. Sí que n'hi ha. El que passa, tancats o que es creuen tancats que potser són ocupats també.
Ocupats, no sé, ocupats està ple, vull dir, si idealista ja està ple. Una cosa és, si idealista mires, idealista i qualsevol altre, eh, i pisso, molt bé de preu, caram, que bé, ocupado. Ocupat, que de fet els pisos ocupats, també anem a fer una menció aquí, tenen una cosa i és que no es poden hipotecar.
És a dir, no es pot fer res. No, però dic, que tu no pots... És a dir, jo, per exemple, vaig tenir la idea d'agafar i de dir, doncs no, mira, me'n aniré a demanar una hipoteca, aquest procés d'ocupació, doncs ja sortirà i quan surti, doncs mira, tindré un pis d'allò. No escot. És a dir, tu quan vas al banc a demanar una hipoteca, ha de ser un pis que pots entrar. No, no, clar.
O sigui, això vol dir que si el preu està a 120.000 euros s'han de pagar tocateja. No, no, per això ja et diuen ideal per inversores. Clar, ideal per inversores. Dius, per mi no és. Per mi no és. I ara es limita una mica també la compra especulativa, el que en diuen compra especulativa, que al final no sé si és especulativa, perquè...
Tots especulem, no, al final? Sempre. Vas aquí al costat del bar, el cafè que pagues a 1.25 o 1.30, ells li ha costat 80. També és l'especulació, això? La botiga de roba que compra un preu i vena un preu superior és l'especulació?
és que definim especulació aquí està el problema també Marc, en un altre ordre de coses no sé si és un tema econòmic o no el Girona què tal el portes tu de moment? que saps que a mi ja que queden dos minuts el Girona i el Barça, tenim dos problemes jo sabeu, soc soci del Girona, soc soci del Barça pagues a tot arreu i al final el Girona tot i la victòria l'altre dia em té preocupadíssim em té preocupadíssim que no és el sentir general
No sé, s'havien de fer uns fitxatges aquest mes de gener, se n'han fet 3, se n'havien de fer 5 o 6, es deia. Un dels 3 ja no jugarà més.
i els altres dos l'altre dia no van ser ni titulars perquè al final tenim tota la temporada amb els jugadors que van començar que era una plantilla curta a part en segons quines zones no tenim recanvi la gent està molt optimista jo espero que sigui així que el Girona se salvi i que pugui això funcionar bé no sé, dilluns al Camp de l'Alaves veurem
I després el Barça, és un altre tema preocupant, que veig que no... La Lliga no la guanyarem, el Barça, entre altres coses perquè no ens deixaran. Mira els àrbits últimament, no ens deixaran guanyar la Lliga. La Copa tenim molt complicat, perquè per perdre 4-0, vull dir... I les Champions, hi ha equips molt potents, hi ha equips molt potents. O canviem una mica la imatge, o no anirà. I llavors només he de comentar que les pròximes eleccions les del Barça.
Sí, clar. Clar, és veritat, tu votes. 15 de març, sí, sí, encara no estem en campanya, però sí, seguirem una mica les eleccions i a veure qui... Tu ets l'aportista o no l'aportista? Sí, jo bastant. Tu l'aportista, no? Sí, sí, perquè veig que tampoc hi ha més alternativa. És que ha vist l'altre també. No, no, clar, ja vam veure... Entre la porta i la porta...
Qui va bé? Es va destrossar el Barça. Tens raó. Ja no et dic Santa Rossell, que va plegar potser a temps, però Bartomeu va destrossar el Barça i econòmicament parlant, a més a més. Vull dir que al final... Jo crec que en Víctor Font està molt mal assessorat. Sí, Víctor Font no crec que... No sé si està ben assessorat o no. Tampoc he escoltat gaire. El que passa, no sé què... Bé, ara no recordo què vaig sentir dir, que vaig pensar, és una veritat això que diu. No l'he escoltat gaire, la veritat. Estava per aquí.
Ens van convidar a un meeting seu, però no vam anar-hi. No vaig anar. Bueno, anirem veient Víctor Font i si hi ha Vilajoana, em sembla que hi ha, hi ha algun altre... Vilajoana també. La Vilajoana em van convidar a la presentació de Barcelona. Veurem la recollida de firmes i veurem qui passa el tall de... Hi havia un nano de la Bisbal, també s'ha presentat. Ah, sí, sí, però tenia poques firmes, eh? Bueno, i un... I vaig llegir també un...
un que deien que eres soci del Madrid, que havia estat soci del Madrid. No ho sé, vull dir algun infiltrat. No, no, no, exactament, eh? No sé si ha estat ben això, però... No, no, dic... No, dic que si vostè també es presenta... No, és que és veritat, o sigui? No, no, no, no.
Va sortir l'altre dia un nano amb gorra i amb samarret al Barça i dic, ah, mira, i es presenta a les eleccions i dic, ah, mira, i veig el subtítol, un nano de la Bisbal, que tal. Ah, sí? Ens podríem presentar a les pròximes. Ara hi anem tard. Hosti, tu em vols el mal, eh? Les properes...
Tu em vols el mal, eh? Però bueno. Ja el tenim? Sí, no? Ja el tenim, no? Sí. Ja, bueno, gràcies per tornar-me a convidar. Home, no, això és casa teva si és que hi ha casa algú, ja ho saps, Marc. Sí, sí, sí, doncs ja anem parlant i espero que el carnaval n'és bé. Sí, home, sí. Ah, no, va anar molt bé. Va anar molt bé, ho vas disfrutar. Home, i tant, ens ho hem passat molt i molt bé. Doncs ja està. Que això és el més important de tot. Molt bé.
Ja? Ja, no? Ah, vale. Sí, ja, Arnau Vila, marxem o què? Bon cap de setmana. Vinga, va, doncs. Si l'Arnau ens digui bon cap de setmana, ja està. No, no, aquí ja, escolta, ningú pot dir res més. Apa, doncs nosaltres tornem dilluns, no? Amb la veu millor. Home, esperem-ho, no? Sí, home, almenys la meva, que la vostra sempre està bé. Apa, bon cap de setmana. Bon cap de setmana.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
un aire que m'emporta cap a un lluny record. I les que riuen amb els cabells clars, jugant a viure, descobrint-ho tot. Notres de vidre, acostant amb el silenci, en sons d'anys que van passant.
Fins demà!
amb els cabells clars, jugant a viure, descobrint-ho tot, amb aquesta vida, estant amb el silenci, cançons d'anys que van passar. I buixava sempre el mateix que som, una pareta plena d'il·lusions. Tot esplango negre sempre es pot mesclar, hi ha el color d'un món que estàs
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Circa La Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I avui és divendres 20 de febrer del 2026. Acabem la setmana amb un regust a precampanya electoral en general. Tampoc ens posarem aquí en el que no ens toca, que de política en aquest programa anem més aviat curs, però és curiós com tot comença a moure's al ritme de pre-pre-precampanya electoral. Falta més d'un any per les eleccions, però sembla que hi ha qui ja té fins i tot l'alarma posada.
Moviments per aquí, candidats per allà, que si ara dic una cosa, que si ara en dic una altra. En temps en què ja no hi ha mítings multitudinaris als pavellons, sinó reels d'Instagram i TikTok, a veure com acaba tot o com comença més ben dit. Perquè encara que sembli mentida, sembla que estiguem ja en precampanya electoral.
candidat per presidir aquesta ràdio gironina del carrer Jaume Valmes, número 15 de Girona, em fa que no amb el dit perquè com que no hi ha eleccions probablement és el nostre dictador particular el Bo de la Ròbia i el Vira, bon dia. Epa, aquest pollastre. Ai, ai, que m'anava. Escolta'm una cosa, home, no, aquí tenim una direcció, doncs, fantàstica. Jo no he dit direcció, eh? Jo no he dit direcció, jo he dit presidència. Ah, presidència, bueno, són diferents. De director ja en tenim, però de president encara no.
O dictador. No, no, no. Dictador va passar molta mala època i millor que no... No ho recuperem, cosa que la cosa sembla que... Sí, però a vegades un bon dictador barra doctor Vila, que si... Com era? Que si no funciona t'espavila? El doctor Vila, si no ho fa bé, l'espavila, sí. Ah, exacte. Jo crec que això aniria molt bé en aquest carrer Jouba Balmes, número 15, eh? No, no ho sé, no ho sé. De moment, però anem bé, això sí, eh? S'ha de dir que la cosa va rotllant, que és important, això.
Clar, perquè vostè, per exemple, vull dir, en una llista de 25, què serien? L'Arnau Vila primer, l'Arnau Vila següent, l'Arnau Vila tercer... No tinc aquest ego, no, no, tranquil. No, no, no és un tema d'ego. És un tema de lideratges, que és el que volem aquí, home. Però ara ho deia, a mi, Arnau, la sensació és que, vaja, jo no sé quant governa aquí la gent. No parlo ni d'aquí de Girona ni del lloc, eh? Jo parlo en general, dic... Jo no sé quant governa la gent, però les coses passen. Les eleccions són cada 4 anys. Jo crec, això més o menys sí, no? Sí, però encara falta, eh?
Dic, el primer any els governs se'l passen, bueno, escolta, obrin el despatx, hola, què tal, vull dir, m'estic ubicant, perfecte. El segon any també. El segon any es passen, no, no, es passen el segon any solucionant els problemes de la legislatura anterior. I una mica del primer també. I una mica del primer any, correcte. Llavors, hi ha mig anyet, mig anyet, que sí que es governa. Però és que després tenim un any i mig per davant, on la gent ja comença amb la pre-pre-pre-campanya electoral. Llavors, clar, jo ahir em preguntava aquí dintre, I was wondering, no?, que seria en anglès,
Quan es governa aquí, vull dir. Però és que si ara ja tenim aquest discurs, espera't l'abril, abril del 2027, abril, maig, sí, abril. Imagines, si queda un any i mig, queda un any i mig, però si ja ho deien, en aquesta casa, és que en sabeu molt vosaltres, vosaltres en sabeu molt, i jo no en sé tant. De què?
De tot en general, de la vida en particular. Jo vaig arribar aquí un dia i vosaltres anàveu comentant la jugada i anàveu dient. Veuràs ara quan passi el Nadal, diu, el gener encara, deixa la gent ubica el gener, diu, ja veuràs el febrer què passa.
Jo anava fent així, clar, jo no he seguit un cicle electoral en ma vida aquí a Catalunya. Bé, sí, el de la pandèmia i poca cosa més. I jo em quedo així i dic, home, no, encara queda un any i... Home, si més no, serà un vespre i nit d'apassionant, això sí, ja us asseguro. Sí, home, alguna cosa farem poder aquí, no? Home, jo crec que sí, crec que sí. Desplegament. I unes pizzas també cauran, segurament. Drons, home, tant de bo. Sí, sí, que aquí, al carrer d'Almes, a prop hi ha cosetes. Tu... Ai, tenies moltes ganes de dir-ho, eh? Bueno, llàstima...
Però, home, si un dia d'aquí porten algun detallet o alguna cosa i ho direm, però si no, de moment, seguirem amb l'ésser aquest que tenim al costat, amb aquest espai de joia que tenim aquí. Aquest espai comú de la ciutat, sí. Correcte, a partir d'aquí, Arnau Vila. Avui, temps de sirema, tornem a parlar de pel·lícules, no de les nostres que ens muntem aquí, sinó de les que tindrem a les sales. Que són molt bones.
Molt. Sac de jocs amb Pau Regincós i, a més a més, si no teníem prou Marc Mas Mitjà i Pujol... Fa dies que no venia, eh? Fa dies que no venia. L'any passat, potser? Doncs mira, com que fa temps que no venia i ha vingut ja fa una estona la tertúria, el tornarem a fer passar per aquí per parlar d'Economia i del Girona, que sempre té ganes també de fer el seu contrapunt satíric barra a Marc. En qualsevol cas, Arnau Vila passen 12 minuts al punt de les 11 del matí i nosaltres... Ens hi posem.
I ha de sonar el bosc per donar la benvinguda al bosc. Carles Ribes, bon dia i bona hora. Bon dia, Seït. Com anem? I ben tornat? No sé quina relació pot tenir aquesta cançó amb boca parlarem, però bueno. No, relació, ja t'ho he dit. Per donar la benvinguda al bosc ha de sonar. He posat veu de Guillem de Ribes, eh? Ha de sonar el bosc per donar la benvinguda al bosc.
Més que aquella entrevista potser no és verdalet, eh? O sigui, una abraçada des d'aquí en el món en verdalet. Carles Ribas, que ara feia molts dies que no ens vèiem, entre que nosaltres vam fer el dia R, me'n recordo, la setmana passada. L'anterior, si no ho equivoco, estàveu en una mostra. Sí, correcte. Vull dir, va anar bé la mostra. Molt bé, molt bé. Hi havia pica-pica i tot, també? Dinar, dinar. Ah, dinar. Dinar, eh? Si no, no hi vas. En fi, ha plogut moltíssim. No sé si gaire, des del punt de vista de pel·lícules, des de cinema, des d'estrenes...
Bé, sí, bueno, haguéssim parlat de Cins Borrascosos, que seria la pel·lícula, diguem, comercial, que tot i que a nivell de crítica ha sigut, bé, no rebuo gaires bones crítiques, sí que ha funcionat relativament bé la taquilla, però bé, avui hem de parlar de, probablement, el que serà la pel·lícula catalana de l'any, que és Balendrau. Clar. Balendrau, ben salvatge, que s'estrena avui,
sense dubte una pel·lícula que ja portava molts mesos fent xup-xup a les xarxes, als mitjans, per recrear aquest tràgic accident, sense dubte un dels més tràgics de la muntanya catalana, per recrear-lo en pantalla gran.
En aquest sentit, una pel·lícula que, si no m'equivoco, es va fer la preestrena aquest cap de setmana passat... Dimarts. Dimarts, eh, va ser, sí. Dimarts a Caprodon, és veritat. Sí, sí, que van voler fer, doncs, el primer pas ser, doncs, el poble on van succeir els fets, el poble més proper, vaja...
per posar en memòria una mica tant els que van morir en aquell tràgic succès com a tots els bombers voluntaris emergències mèdiques que es van passar tants dies i dies i dies intentant trobar en vida el que no va poder ser al final perquè recordem que només un va quedar un supervivent en Joan, si no m'equivoco
Que era present el dia de la preestrena. Sí, sí, clar, clar. Hi havia tots els actors que han recreat els personatges. En fi, Balandrau... De fet, ja fa uns anys, el 2021, es va fer un documental, Balandrau, infernglaçat.
Un molt bon documental, de veritat. I, doncs, els que van crear aquell documental, que són els productors Tona Fulguera i Guia Cascante, doncs van decidir que, bé, que podia haver-hi aquí material per fer-ne una ficció. I entre el documental i una novel·la de Jordi Cruz que es diu Tres Nits de Torp i Cap d'Any,
agafant i entra i tornant a parlar amb els testimonis del moment, doncs s'ha recreat aquesta ficció de Balandrau ben salvatge. Doncs tindrem aquesta com una de les pel·lícules catalanes de l'any, especialment, sobretot, vull dir, pel record del que va passar en aquell tràgic accident de muntanya, probablement un dels pitjors, ja vas dir bé, Carles, de la història o del que recorda també aquí a Catalunya. Això com a pel·lícula destacada, però em sembla que tindrem encara alguna cosa.
Sí, recordem que tot i que ja està tot venut per demà, ho hem de dir igualment, que demà el senyor Trifó, a la sessió de dos quarts d'avui, tindrem els productors, en Tono Folguera i en Guia Cascante,
i el director, Andrew Trujols, que ens vindran a parlar de la pel·lícula. Per tant, en tot cas, vull dir, la fem cada dia, la fan a tot arreu de Catalunya. Insisteixo, crec que és una pel·lícula que sobretot a nivell de Catalunya anirà molt bé, a les Espanyes ja és una altra cosa, però bé, sens dubte molt, recomanable, Malandrau ben salvatge.
Doncs de ben segur, ja ho has dit, és sold out per demà el trufó, però bueno, encara es podrà anar allà a la sala, es faltaria dies i dies, i té pinta que anirà per llarg i tot. I tant. Més? Doncs també ens arriba una altra de les grans apostes del cinema independent d'aquest any, que és La gente secreta, o pel·lícula brasileña, que doncs, de mica en mica ha anat fent i s'ha colat entre els grans premis, de fet ja...
Els Lobos d'Or ja es van dur el Premi de la millor Pel·lícula Internacional i el millor actor, per Walter Moura, i semblava que els Oscars també anirien per la mateixa línia, però saps que s'ha superat, perquè ha aconseguit ni més ni menys que quatre nominacions.
Pel·lícula internacional, pel·lícula en general, diguem, càsting i un altre cop aquest actor Walter Moura, una pel·lícula que ja des que es va projectar al Festival de Cants se n'ha parlat molt i molt bé, una pel·lícula que ens parla en situar la dictadura brasilera l'any 1977,
on un personatge amb un passat així una mica fosc se'n va viure estresllada a la ciutat de Recife per intentar reconstruir la seva vida, però a partir d'aquí...
com sempre passa, hi ha circumstàncies, i el passat sempre torna, i bé, a partir d'aquí, el director, Cleber Bendoza Filho, doncs això, ens proposa una pel·li, sí, d'espies i d'agents secrets, i policia, que una mica thriller, però també, doncs, recreant una mica el que va significar Brasil la dictadura d'aquells anys 70...
en certa manera també pots recordar una mica una pel·lícula que precisament estrenàvem fa un any, una història aquí, de Walter Salles, que també ens parlava d'aquells anys, en el moment en què un opositor polític desapareix, l'arresten i desapareix, i la seva dona, en aquest cas basat en un fet real, la seva dona es passa tota la vida intentant esbrinar què va passar amb el seu marit. Per tant, molt bon cinema brasilè, bon...
demostra que està en bon estat de salut i per tant una pel·lícula molt molt recomanable carai tu no sé si el cinema brasil és tan auge t'ho dic perquè no és la primera vegada que sempre ha anat fent sempre ha anat fent però vull dir aquí podem arribar més sobretot tot el que ve d'Argentina però sí que a Brasil sempre hi ha hagut molt bona escola molts anys molts anys sí sí
La potència tenim en compte especialment els pròxims anys en absolutament tot, en qualsevol cas. No sé si tenim algun blockbuster per aquest cap de setmana, no? Vull dir, el biopic de Michael Jackson encara no arribarà. No, encara no. És que vaig veure ara fa uns dies que encara li fotia en bombo i vaig dir...
Tu creus que de parlar del Cockbusters tenim l'Andreu i el Gente Secreto? Ja en parlarem un altre dia, home. Aquesta setmana la gent ja, mira, doble feina tenim l'Andreu i el Gente Secreto i ja parlarem de Blockbusters, que sí que és cert que la majoria de cinemes comercials els necessiten molt i molt, és evident, perquè s'ha d'anar renovant la
la cartellera amb títols potents per tal que els espectadors continuïn visitant les sales. Parlem de Filmoteca, d'un títol que, bé, ja... Carol? Home, ja era hora que arribés! Ja havia de tocar, ja, tard o d'hora. Doncs sí, com bé sabeu, al Trofó estem dedicant, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, aquest cicle de les...
diguem, dels títols més importants, més representatius que han passat pel cinema de trufó durant aquests 25 anys, i aquest any, doncs, ens toca a Carol, de tot Heinz, a Cate Blanchett...
Reunim ara aquesta pel·lícula basada en un relat de Patricia Heismich, que va haver de signar amb un pseudònim, perquè com que és un relat que a la seva època no era de bon veure, és una relació lèsbica, doncs Heismich se va inventar aquest pseudònim per fer-se passar per un altre autor. Unes...
pel·liculassa, amb grans defensors, ja ho saps, i defensores, i que, si no l'heu vist, doncs, jo crec que és la visió obligada, i si l'heu vist, doncs, sempre ve amb molt de gust tornar-la a veure, perquè estem parlant d'una molt bona pel·lícula, i sobretot d'una recreació d'aquells anys 50, que és una delícia, els escenaris, la llum, els vestuaris...
Una gran pel·lícula. Això aquest dilluns que ve. Dilluns, correcte, sí, sí. Dilluns Filmoteca. Carai. Doncs seguirem amb la Filmoteca també. Tenim alguna cosa també, no? Ja ens hem acabat absolutament el menú, Carles? Sí, em sembla que ja en tenim prou, no? Sí, home, Déu-n'hi-do, vull dir, jo crec. I més ara, vull dir, que ja va bé, perquè d'aquesta manera anem activant la gent una altra vegada, que sembla que hagin arribat molt adormits després del Nadal i tot això.
Ah, em pensava des de per què no veníem. Home, no, no, no. Déu-nos-guards, déu-nos-guards. De fet, si no m'equivoco, heu vingut més vegades proporcionalment vosaltres que jo en aquesta emissora de ràdio, sí, que Déu-n'hi-do. En qualsevol cas, Carles Ribas, Temps de Cinema. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i vins ben aviat. Merci, ha dit Déu.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Circa La Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Avui veig tan plens els braços, tan buides les mans. Ara sento per allà un passo, com creix el desengany. Ja una guita és a les cases, l'amor és un combat. Ja la gent no vols creure, no vols seguir esperant. Si et va bé, tu i jo sense enganys. Si et va bé, no te'n vagis mai. Si et va bé, seguirem caminant.
N'hi ha que viu en la tempesta, no dormen mai en pau. N'hi ha que beba de ser gent, es canva a llibertat. Als carrers i per les vies, als camps i a les ciutats. El teu cor i per la vida la roda irà girant. Si et va bé, tu i jo sense enganys. Si et va bé, no te'n vagis mai. I si et va bé, seguirem junts lluitant tots dos.
El passatge, les paraules o els extrems estan tocant, ara ja no hi ha distàncies, avui tots són iguals. No escoltis els que et diguin que tot és negre o blanc, fes cas dels que t'expliquin que tot pot ser veritat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic.
Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I avui, amb un desplegament sense precedents, em sembla, ocupant més de mitja taula d'aquest estudi del carrer Valmes, número 15 de Girona, sac de jocs. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia. Ready, steady, go! Avui t'ho porto aquest joc. És que te l'havia de desplegar. No tinc gaire lloc aquí a la taula, però ja te l'he desplegat. És un taulell top i barc. La proposta Ready, steady, go, que és el títol del joc, és de la casa Longi, que és aquí a prop, de Banyoles, i és una proposta de caixa grossa, és un joc cooperatiu, té una línia de jocs, és molt conegut Longi, pels puzlers.
Té unes il·lustracions que fa Can 60, que són molt maques, són precioses, ja s'hi identifiquen de seguida i dius, ostres, són els de Longi. I tenen una línia de jocs així grossos, amb caixa grossa, que és a partir de 5 anys, Family Games, que l'última novetat és aquest de la llebre i la tortuga, que qui no coneix la fàbula de la llebre i la tortuga, doncs portat a joc de taula. I la gràcia és aquest taulell tridimensional que t'he muntat aquí en un moment.
És un joc cooperatiu, els agrada molt els jocs cooperatius, tenen tota aquesta línia de jocs cooperatius, i en aquest cas som quatre tortuguetes, tots els que juguem al voltant de la taula, que hem d'intentar arribar totes juntes abans que la llebre, la xula llebre aquella que corre tant, arribi primer. Si arriba la llebre, hem perdut. Si ens falta una tortugueta i arriba la llebre, hem perdut. Hem d'aconseguir portar les quatre tortuguetes, que són aquestes fitxes també molt xules, molt ben il·lustrades, amb aquesta peça de capró i de fusta enganxat, que és molt xulo.
Llavors, com funciona? A la manera de moure't, tens aquí el taulell, tens les caselles de la 1, el 49, la 50, que és el finish. Hem d'anar fent voltes per aquí, el taulell, fins a arribar a la meta final. Però ho haurem de fer amb aquesta bola. Hi ha una espècie com de trampolí, tobogàn o espècie de tubo, i una bola, que és aquesta bola de cou, que la llançarem per aquest túnel i apareixerà. Llavors, a mi em recorda una mica allò dels camells de l'esfira.
Tens aquestes rodonetes, tu has de tirar la bola i la boleta ha de caure a dintre d'una rodoneta, que ara ho he fet perfecte, perquè només tirar, clanc, ha encaixat en una de les rodones i em donarà que una tortuga pot moure's dues posicions. Llavors tu truies la tortugueta que vulguis i la mous dues posicions. Si sou quatre joves podeu anar movent-les tal o podeu decidir quina tortugueta fer, l'última, la primera, te diu els moments que has de fer. A partir d'aquí, què passa si falles el llançament? Si tu tires aquí i veus, ara he fet tres,
I a més a més he guanyat un tall d'enciam. El tall d'enciam també ens va molt bé per ajudar a les nostres tortuguetes a pensar. Si fallo, caurà la bola a la part de sota i ens mourà la llebre un, dos o tres posicions. I és la manera que té la llebre de moure's pel taulell.
Llavors ens anirem avançant, retrocedint, posant aquí. La llebre té senyals que tiren a vegades enrere. Si tenim la sort que caigui la senyal, té una senyal que tira enrere per ralentitzar-la. Llavors tenim adreceres. Nosaltres sí que hi ha, per exemple, amb els ratolins que ens donen uns patins. La casella 4 i 5 ens porta gratis fins a la 10.
Tot el taulell està preciosament il·lustrat i tens reconès, els mussols ens fan volar de la 24 a la 33, llavors hi ha una zona de bosc encantat que si la llebra entra aquí, doncs s'adormirà cada cop que es mogui per aquí i caigui en una casella d'aquesta zona del bosc, li donarem la volta a una fitxa per indicar que la llebra està amigdormida i així també guanyarem, perquè són quatre tortuguetes, hem d'intentar tenir trucos per intentar córrer més que la llebra.
Llavors tenim draceres, aquí hi ha una dracera que si agafem la senyal aquesta, les tortugues passen per aquí i s'estalvien del 19 al 32, que és la bona estalvida de peces, i vas avançant, si la llebre cau a la pastanaga, doncs també anirà més ràpid, hem de vigilar que no caig a la zona de les pastanagues...
I tot això anem fent llançant la bola per aquest tubito i intentant encertar a les caselles d'allà. Com més lluny vagi, més bonificador, doncs més quatre moviments, més tres, més dos, o més un en cas de caure a les caselles de més a baix. Déu-n'hi-do, eh? Molt original el sistema aquest de tirar la boleta. No és gens fàcil. A vegades tardes uns torns a tirar-ho, per això tens l'encem per poder repetir la tirada i poder dir, no, no, vull tornar a tirar perquè no m'ha sortit bé la tirada, o vull arriscar per intentar anar més ràpid.
i anar fent al voltant de la taula, una bona estona plegats, amb aquesta estètica i temàtica de la llebre i la tortuga, que tothom coneix, i passar una bona estona en família, que és el que es tracta d'aquest tipus de jocs. La fàbula premiava la constància. Sí, sí, perquè clar, la llebre para, ara se'n va cap aquí, cap allà, ara dormia... La tortuga va fent el seu ritme i al final acaba guanyant. Xino-xano. Xino-xano, i al final les coses fent-les bé acabes... siguin el primer...
Clar, d'un xino, xano. Sac de jocs, Pau Regincós, moltíssimes gràcies. Fins la pròxima.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
La teva ràdio, la Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Podràs cosar-me per parlar, potser de coses sense ser, que em faran mal. Si sóc extra ni sense fons, o simplement sóc diferent, digue'm-ho tu. No són raons, però consistents, jo crec que no us coneixem.
Faig cas al cel, els teus ulls claus, que em fan pensar com sortiré de la foscor. Pot passar el temps i anar perdent la timidesa del principi. Com puc ser jo?
He vist mirats que es van cansant, a poc a poc dels meus consells, a mi mateix. S'ha refletit un gran camí, sense final que és el teu estiu. M'han fabricat els teus ulls claus. Reflectin la solitud,
que he recobert parlant del temps Despullant els colors parlarem de foscors obrirem un camí sense oblidar
Els teus ulls glaucs. Els teus ulls glaucs. Els teus ulls glaucs. Passa el temps, no canviïs el color dels teus ulls glaucs.
Fins demà!
I quan ja encarem recte final d'aquests quatre rius d'avui divendres, dia 20 de febrer, amb moltes ganes ja que arribi al cap de setmana, moltíssimes. Però vaja, teníem una sorpresa abans que arribés al cap de setmana, perquè ja ho diuen, que això de que les alegries venen totes juntes. I és que si estem a punt d'acabar la jornada, també avui ens acompanya el bo, o el millor economista que conec, almenys jo, Marc Mas Mitjai Pujol. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seid. I ben tornat. Amb aquesta presentació, és que clar, em caureu les llàgrimes.
Fantàstic. Escolta, això és el que deien. Una vegada em van dir que els esternuts, els accidents d'avió i les alegries venien de 3 a 3. Mira, ja està. De moment ja en tinc dues. Ai, ai, ai. Falta l'accident, eh? Que no arribi, que no arribi.
Marc, vas mitjar i pujol. Com has començat l'any, per cert? Treballant, com sempre. Clar, que tu devies tenir un mes de gener. Són molt durs pels economistes, sobretot pels fiscalistes i també pels empreses, evidentment, perquè s'ha de fer tots els resums anuals, s'ha de presentar tot i anem bastant liats.
Home, i el dia 30 de gener, Déu-n'hi-do, eh? El dia 30 de gener és un dia especial, eh? I tant, jo vaig tancar l'ordinador a les 10 del vespre. Això, no l'explico jo a l'hora que el vaig tancar? Bàsicament perquè ni me'n recordo, eh? Però devia ser tard. En fi, en qualsevol cas, senyor, anem a parlar d'economia, si et sembla, una miqueta els temazos que pot ser que siguin una miqueta els que marquen no només el que hem viscut fins ara, sinó també el que tindrem per davant. Anem per parts. Aprovació del salari mínim interprofessional. Pujada.
Això ja està aprovat, per tant, estem pendents del doc. Només s'aproven pujades, eh? Baixades no les veurem. Hem passat fa uns quants anys de 600 euros, ara més de 1.200 i escaig. Aquí està bé.
de cara a la galeria, però després hem de veure l'efecte real d'aquest salari mínim. Aquí al final és, quan s'apuja el salari mínim, què comporta això? Suposa més costos per a l'empresa, però no només se'n beneficia el treballador d'aquest salari mínim, sinó que també se'n beneficia la seguretat social, perquè tot això que posem també cotitza. Llavors, què passa? Que el treballador cada vegada va molt lligat sempre al salari mínim a la productivitat. Cada vegada ha de produir més per poder defensar
el salari que cobra llavors, hi ha gent que ho pot aconseguir i hi ha gent que no la gent que no ho aconseguirà no tindrà sentit que estigui contractada aquestes persones i a part d'això és que a Espanya hi havia un salari mitjà
a Espanya hi havia un salari mínim, o hi ha un salari mitjà, hi ha un salari mínim, salari mitjà, recordem, la mitjana de tots els salaris, i cada vegada el salari mínim és el salari mitjà, vull dir que ens estem convertint en un país de salari mínim, o sigui, de pobres, de més pobres, eh? Correcte. Tens tota la raó del món, perquè l'altre dia no sé amb qui ho comentàvem i parlàvem precisament d'això, que una cosa és el salari mitjà i l'altra és el mínim. Llavors, què passa? Que no només ha de pujar el salari mínim, sinó que per intentar veure que realment la societat progressa hi ha d'haver-hi una pujada del salari mitjà. Exacte. Però no és el cas, al contrari. No és el cas.
De fet, el que està passant és que estan confluint els dos de mica en mica. No ens movem. I també comentar, el salari mínim no és per tothom ni per tots els sectors. Només és per sectors que no tenen firmat un conveni col·lectiu, que relativament són pocs. Vull dir que el salari mínim, la pujada sí que afecta, però afecta a poca gent. Per què? Perquè els altres estan regulats per conveni. I també comentar, es havia comentat sempre si el salari mínim tributa o no. En principi,
El salari mínim no hauria de tributar, per què? Perquè bàsicament és el mínim per sobreviure El mínim per sobreviure no ha de tributar Sembla ser que continuarà així Continuarà sense tributar el salari mínim Era una de les demandes de fet L'any passat es va plantejar Aquest any ja no s'ha plantejat tant I així ha acabat
I també, deixa'm parlar des d'aquí, eh?, fer una crida, que sé que no es complirà, eh?, evidentment, i ningú ens escoltaran, però no en faran ni cas, que és el tema de la deflectació de la IRPF. Aviam què vol dir això. Això què vol dir? Cada vegada...
O sigui, hi ha uns trams d'IRPF, no? Fins, per exemple, m'invento, eh? Fins a 10.000 euros, pagues una quantitat, un percentatge, de 10 a 20 pagues un altre percentatge, etcètera. Això ho he inventat. Llavors, què passa? Que la nostra capacitat d'estalvi, de consum, és la mateixa. O sigui, ser una persona que cobrava 1.000 euros fa 10 anys...
ara en cobra 1.300, però la seva capacitat de consum, la seva capacitat adquisitiva és la mateixa. Però què passa? Que aquests 10.000, que ara s'han convertit, que devia cobrar abans, que ens convertien 15.000, doncs ara li tributen més que...
el que tributaven abans. Amb la qual cosa, per capacitat adquisitiva, tot i que l'hagin augmentat el sou. Jo el que he après amb tu, Marc, és que a vegades, quan allò que et diuen no, mira, us pugem 100 euros al salari mínim, comporta una sèrie d'un efecte dominó amb tantíssimes carpetes diferents. No, no, i al final també els productes, perquè esclar, si al final l'empresa vol seguir guanyant el mateix
I té més despeses, doncs què ha de fer? Aumentar el producte. Qui compra el producte? Tots nosaltres, tots els ciutadans. Els mateixos que els han augmentat el salari mínim aniran al supermercat i trobaran més car, ja per l'efecte aquest. És que l'altre dia ho deia, mira, va venir per aquí el segon millor economista que conec, que és el modest Ginguan.
home, sí tu ets el millor que conec doncs ell és el segon i va dir més o menys el que deies normalment tots els economistes diríem el mateix sempre hi ha el que no perquè precisament els que pugen al salí mínim això els hi ha
recomanat a alguns economistes, se suposa. Però, esclar, dintre el partit hi ha economistes. Hi ha economistes i economistes, no? Sí, exacte, però, clar, aquests cobren, també. Recomanar el que és important, no? Si al final, també... Escolta, anem a parlar del nostre amic Hisenda, només faltaria, ho dic perquè, visum, sembla que Hisenda començarà, o ha començat a portar el control des d'aquest mes de gener, o sigui que ja allò de posar en el concepte sopar, no sé si ara hi ha cola. Va, no, depèn de qui... O sigui, Hisenda...
ja ho sap tot i més del que puguem imaginar el que passa és les coses legals que pot saber o sigui ho sap tot ara pot dir segons quines coses que sap no ella ja ho sap però no t'ho pot dir que ho sap tot llavors això dels bisums ja ho sabia l'any passat ja ho sabia sempre què passa
que hi ha moltes empreses, més que empreses, petits autònoms, que es fan donacions a través d'Avisum, que són donacions encobertes. Però, esclar, són donacions... I lloguers. Els lloguers ja és un altre tema, però, per exemple, el teu pare, que és el teu aniversari, et dona 300 euros. O no arribes a final de mes i t'ajuda. Clar, això és una donació. Hauria de tributar com a donació? Sí. Però hem d'arribar a filar tan prim que un pare doni un fill per ajudar a sobreviure
Ja que el govern tampoc dona les més possibilitats per ajudar a sobreviure. Li hem d'anar darrere del visum, li hem d'anar darrere que ha de tributar. Perquè suma 6.000 euros al final de l'any. Sí, exacte, exacte, que t'ha donat el teu pare, que et fotran un 5%. Mira, no sé, et fotran 300 euros. El que sigui, eh? Però, ostres, no sé si hem d'anar a afilar tant prim. Ara, que ho saben tot...
i que saben més del que nosaltres pensem que sabem també, i la meva opinió és que controlar-ho potser no controlen tant. O sigui, rebrà algú però no rebrà tothom. És que a mi d'Hisenda saps què em van dir? Una vegada una persona que treballa a Hisenda em va dir...
En aquest país, diu, si volguéssim podríem enfonsar a moltíssima gent, o sigui, diu, el que cobra Movimento S 60 euros de lloguer del no sé què, diu, ho sabem perfectament. Tot. Diu, el que passa, diu, que si Zenda anés amb tota per tothom, diu, aquest país seria l'anarquia.
S'aniria tot... Hi hauria una revolució. Sí, s'enfonsaria tot. I a part que a vegades potser no val la pena el mecanisme, el temps que perd un funcionari, que deuen cobrar els seus diners, per esbrinar que aquell pare li ha donat 100 euros pel seu aniversari i que la persona ha donat 5 a Hisenda, potser no val la pena tot el temps i tota la maquinària i cartes i amunt i avall i temps per recuperar això. Però a mi m'han dit això, eh? Vull dir que Hisenda... És que Espanya funciona malament amb tot. Menys? Amb tot. Però Hisenda...
És capdavantera mundial, eh? M'han dit que és referència mundial. M'han dit que treballa amb intel·ligència artificial des de fa molt de temps, eh? Imagina't on són els diners de Rodalies, on són els diners de... A Hisenda. Està a Hisenda. Està a Hisenda i per això és ben pret, sí?
que des d'aquí vull enviar una abraçada molt forta als nostres companys de la Delegació Territorial de Girona i a Isenda en general, els que ens escolten. Una abraçada molt forta i tot l'escalp del món. Acompanyo la abraçada. Som tots molt amics aquí, només faltaria.
parlar d'una altra cosa que també genera molta amistat, que és, per exemple, el preu de l'habitatge, Marc. Ja sé que això potser ja el tema del sector immobiliari és una altra història, però vaja. Venim d'uns rècords espectaculars. Tu preveus que per aquest 2026 seguirà pujant? No sé si a aquest ritme, però seguirà pujant. Jo crec que sí, i que no pararà de pujar. No ho sé, em podria equivocar, eh? Però al final és, tenim un país...
que està dissenyat amb tot per 6 milions de persones i som 8 milions. Llavors, clar, carreteres no funcionen, transport públic no funciona i habitatge és una altra de les potes, no? Què passa? On viu la gent? Si a un pis que buscava jo hi havia 3 persones que optaven i ara n'hi ha 100, per exemple, evidentment és un problema. I no crec que se solucioni, i menys, i molt menys amb les polítiques que estan fent.
i això de limitar preus tot això, res, perquè què passa per exemple, si tu tens un pis el mercat te'n pot oferir mil i et diuen, no, no, és que l'has de posar 700 a més a més, problemes per desallotjar si és que és una família vulnerable, si és una culpa si no et paga el lloguer, doncs t'has d'aguantar i què dius, mira, doncs aquest pis que tinc
el guardo, el faré servir algun cap de setmana per venir, o serà pel meu fill d'aquí 3 anys, i ja està. I que no me'l toquin. Perquè al final és així. Llavors què passa? Que l'oferta baixa sensiblement. Si l'oferta baixa, torna a pujar el preu. I aquí estem. Creus que hi ha tants pisos tancats? N'hi ha bastants, sí, sobretot de bancs. Sí que n'hi ha. El que passa, tancats o que es creuen tancats que potser són ocupats també.
Ocupats, no sé, ocupats està ple, vull dir, si idealista ja està ple. Una cosa és, si idealista mires, idealista i qualsevol altre, eh, i pisso, molt bé de preu, caram, que bé, ocupado. Ocupat, que de fet els pisos ocupats, també anem a fer una menció aquí, tenen una cosa i és que no es poden hipotecar.
És a dir, no es pot fer res. No, però dic, que tu no pots... És a dir, jo, per exemple, vaig tenir la idea d'agafar i de dir, doncs no, mira, me'n aniré a demanar una hipoteca, aquest procés d'ocupació, doncs ja sortirà i quan surti, doncs mira, tindré un pis d'allò. No escot. És a dir, tu quan vas al banc a demanar una hipoteca, ha de ser un pis que pots entrar. No, no, clar.
O sigui, això vol dir que si el preu està a 120.000 euros s'han de pagar tocateja. No, no, per això ja et diuen ideal per inversores. Clar, ideal per inversores. Dius, per mi no és. Per mi no és. I ara es limita una mica també la compra especulativa, el que en diuen compra especulativa, que al final no sé si és especulativa, perquè...
Tots especulem, no, al final? Sempre. Vas aquí al costat del bar, el cafè que pagues a 1.25 o 1.30, ells li ha costat 80. També és l'especulació, això? La botiga de roba que compra un preu i vena un preu superior és l'especulació?
és que definim especulació aquí està el problema també Marc, en un altre ordre de coses no sé si és un tema econòmic o no el Girona què tal el portes tu de moment? que saps que a mi ja que queden dos minuts el Girona i el Barça, tenim dos problemes jo sabeu, soc soci del Girona, soc soci del Barça pagues a tot arreu i al final el Girona tot i la victòria l'altre dia em té preocupadíssim em té preocupadíssim que no és el sentir general
No sé, s'havien de fer uns fitxatges aquest mes de gener, se n'han fet 3, se n'havien de fer 5 o 6, es deia. Un dels 3 ja no jugarà més.
i els altres dos l'altre dia no van ser ni titulars perquè al final tenim tota la temporada amb els jugadors que van començar que era una plantilla curta a part en segons quines zones no tenim recanvi la gent està molt optimista jo espero que sigui així que el Girona se salvi i que pugui això funcionar bé no sé, dilluns al Camp de l'Alaves veurem
I després el Barça, és un altre tema preocupant, que veig que no... La Lliga no la guanyarem, el Barça, entre altres coses perquè no ens deixaran. Mira els àrbits últimament, no ens deixaran guanyar la Lliga. La Copa tenim molt complicat, perquè per perdre 4-0, vull dir... I les Champions, hi ha equips molt potents, hi ha equips molt potents. O canviem una mica la imatge, o no anirà. I llavors només he de comentar que les pròximes eleccions les del Barça.
Sí, clar. Clar, és veritat, tu votes. 15 de març, sí, sí, encara no estem en campanya, però sí, seguirem una mica les eleccions i a veure qui... Tu ets l'aportista o no l'aportista? Sí, jo bastant. Tu l'aportista, no? Sí, sí, perquè veig que tampoc hi ha més alternativa. És que ha vist l'altre també. No, no, clar, ja vam veure... Entre la porta i la porta...
Qui va bé? Es va destrossar el Barça. Tens raó. Ja no et dic Santa Rossell, que va plegar potser a temps, però Bartomeu va destrossar el Barça i econòmicament parlant, a més a més. Vull dir que al final... Jo crec que en Víctor Font està molt mal assessorat. Sí, Víctor Font no crec que... No sé si està ben assessorat o no. Tampoc he escoltat gaire. El que passa, no sé què... Bé, ara no recordo què vaig sentir dir, que vaig pensar, és una veritat això que diu. No l'he escoltat gaire, la veritat. Estava per aquí.
Ens van convidar a un meeting seu, però no vam anar-hi. No vaig anar. Bueno, anirem veient Víctor Font i si hi ha Vilajoana, em sembla que hi ha, hi ha algun altre... Vilajoana també. La Vilajoana em van convidar a la presentació de Barcelona. Veurem la recollida de firmes i veurem qui passa el tall de... Hi havia un nano de la Bisbal, també s'ha presentat. Ah, sí, sí, però tenia poques firmes, eh? Bueno, i un... I vaig llegir també un...
un que deien que eres soci del Madrid, que havia estat soci del Madrid. No ho sé, vull dir algun infiltrat. No, no, no, exactament, eh? No sé si ha estat ben això, però... No, no, dic... No, dic que si vostè també es presenta... No, és que és veritat, o sigui? No, no, no, no.
Va sortir l'altre dia un nano amb gorra i amb samarret al Barça i dic, ah, mira, i es presenta a les eleccions i dic, ah, mira, i veig el subtítol, un nano de la Bisbal, que tal. Ah, sí? Ens podríem presentar a les pròximes. Ara hi anem tard. Hosti, tu em vols el mal, eh? Les properes...
Tu em vols el mal, eh? Però bueno. Ja el tenim? Sí, no? Ja el tenim, no? Sí. Ja, bueno, gràcies per tornar-me a convidar. Home, no, això és casa teva si és que hi ha casa algú, ja ho saps, Marc. Sí, sí, sí, doncs ja anem parlant i espero que el carnaval n'és bé. Sí, home, sí. Ah, no, va anar molt bé. Va anar molt bé, ho vas disfrutar. Home, i tant, ens ho hem passat molt i molt bé. Doncs ja està. Que això és el més important de tot. Molt bé.
Ja? Ja, no? Ah, vale. Sí, ja, Arnau Vila, marxem o què? Bon cap de setmana. Vinga, va, doncs. Si l'Arnau ens digui bon cap de setmana, ja està. No, no, aquí ja, escolta, ningú pot dir res més. Apa, doncs nosaltres tornem dilluns, no? Amb la veu millor. Home, esperem-ho, no? Sí, home, almenys la meva, que la vostra sempre està bé. Apa, bon cap de setmana. Bon cap de setmana.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
un aire que m'emporta cap a un lluny record. I les que riuen amb els cabells clars, jugant a viure, descobrint-ho tot. Notres de vidre, acostant amb el silenci, en sons d'anys que van passant.
Fins demà!
amb els cabells clars, jugant a viure, descobrint-ho tot, amb aquesta vida, estant amb el silenci, cançons d'anys que van passar. I buixava sempre el mateix que som, una pareta plena d'il·lusions. Tot esplango negre sempre es pot mesclar, hi ha el color d'un món que estàs
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també