Els 4 Rius
El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen
Transcribed podcasts: 217
Time transcribed: 8d 7h 5m 31s
Time transcribed: 8d 7h 5m 31s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Seïd Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries... Girona pren la veu. El 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Per si encara no ho heu notat amb la pluja, amb els primers jerseis o també amb les sandàlies ja al fons de l'armari, demà dissabte acaba oficialment l'estiu i comença la tardor. Canvi d'escenari, passem de pantalla i que comencin a brillar també aquells preciosos colors que a vegades semblaran tristos però plens de vida i escala. Parlo almenys per mi i si tot va bé i seguim aquí dilluns podrem dir que ja és tardor a Girona.
i amb l'arribada de la tardor, avui també tocarà dia 10 o fins aviat. Això si de cas ja ho trobarem al final del programa.
I fa uns quants anys, una persona que jo conec va dir que no a un anunci d'una coneguda marca o d'uns establiments que deien allò de ja és tardor aquí. En aquest cas, ja serà tardor, dilluns, a Banyoles, també a Girona, Rau i la Bon dia i bona hora. Home, i tindrem uns paisatges fantàstics de l'estany amb aquells colors tronlles i vermells que haurem d'anar a fotografiar. Potser farem 70.000 fotografies, també. Però m'has enganxat la broma que t'he fet o...? Sí, sí, sí, sí, però... Ja sóc oi? Sí, sí, sí, sí, sí.
Però podem fer igual 70.000 fotos, eh, amb aquesta tardor? Sí, 70.000 fotos, com la Jana. Carai. Ai, ai, ai. Són déu-n'hi-do, eh. Home. Si la Jana sol en té 70.000, quantes en deu tenir, per exemple, el carrer Valmes número 15 de Girona? No ho sé pas. Avui passa a veure-ho. Déu-n'hi-do. Arriba la tardor, Nau. T'agrada, tu, la tardor? A mi m'agrada molt la tardor, sí. Torn a Boig. Sí, sí. A mi és la meva estació preferida. És a dir, que jo potser m'agrada més l'hivern.
A mi la tardor. Però la tardor també m'agrada, la pitjor l'estiu, eh? Les colors de la tardor, nen, són una cosa. Per cert, castanyes? Castanyes, moniatos, unes bones patates grosses, és que com es diu en català? El paponazo, com es diu?
Però és que no sé com es diu, és la patata gran, no? És la patata calenta. Que les tindrem ben aviat, eh, un dia de ganes i festes de Sant Narcís. No falta pas gaire, no falta pas gaire. Oh, paponazo, nano. Te n'anava a dir, a més, Arnau, sobretot, i avui ens hem d'estar d'enhorabona, em sembla, i la seguretat social i tot, Quisqui. Clar, perquè la Maria Carell es donarà d'alta una altra vegada d'autònoms.
que ja comença a escalfar pel Nadal. Deixem-ho així. No posis la cançó, no posis la cançó. Mira que no. No posis la cançó, t'ho dic perquè ja que ens estem muntant la pel·lícula aquí, si diràs parlem de cinema. Ara. Vinga. Està bé trobat això del... que ens estem muntant la pel·lícula. Sí, sí.
Ja sé que potser no és gaire de cinema de culte Pirates del Caribe, però Carles Ribas, bon dia, bon hora. Bon dia, què tal? Seit. Com estàs? És que ahir et vaig demanar una banda sonora i va quedar el limbo i vas dir, mira, saps què, posarem Pirates del Caribe, sempre entra bé, no, aquesta? Sí, home, i tant, sí. El pròxim dia prometo currar-m'ho més. Molt bé. T'ho prometo. No sé, buscarem alguna... Quina és la teva pel·lícula preferida, per cert? No... És molt mala pregunta, no? Que sí, ja... Em pensava que ja me l'havies fet i... Ja te la vaig fer, home. És que... Ja sé que insisteixes, però no t'ho ha de respondre. No hi ha resposta. Ai... Carles, ha anat bé l'estiu o què?
Ve molt bé, molt bé, sí, sí. I com dieu ara, bueno, encara en la tardor, fires... Això del paponazo, a mi se m'acudeix que podíem dir-n'hi tromfó. Un tromfó? Ah, doncs no l'hagués dit aquesta, eh? Tromfó, tromfó. No, no, s'amagada podia. Està bé, està bé, sí, sí. Home, jo t'he de dir que la meva vida és un abans i un després, des que vaig provar el primer paponazo, una vegada, unes barraques de Girona, fa molts i molts anys, abans de la pandèmia, una cosa aquella...
I no n'he fet mai a casa. Ha convertit com un imprescindible. Sí, sí. I a part va sonant, eh? O sigui, hi ha el concert dels catarres allà i se sent el Papa Unazo. Sí, sí. És que ho has de dir, ho has de dir, allò, justo moiro, eh? El Papa Unazo. Tu serviries, eh, per barraques de hiperfires i tot això, per anar anunciant coses. Sí, sí, sí. La tòmula, la tòmula caia de la xotxona. Parlant d'anuncis,
Aquesta setmana n'hem tingut un de molt important, que passarem a comentar a continuació, però abans fem aquest esquí. Mueran maricas o junkies, como si eso fuera incompatible. Los grupos son pura química. Cumplimos 27, que es la edad en la que dicen que se mueren todos los rockeros. Para que un grupo sea bueno tiene que ser como su ciudad. Y es que Granada es la única ciudad con nombre de bomba.
Segona Premi d'Isaac i la Cuesta representarà Espanya als Òscars 2025, Carles. Exacte, una gran notícia pels gironins, no? Ja que un cineasta d'aquí a Girona, doncs, estigui aquesta línia de sortida dels premis, bueno, dels que ens consideren els premis més importants a nivell mundial en qüestió de cine, doncs, és per alegrar-nos-hi molt.
De fet, jo ja t'ho vaig dir eh, mira que no hi entenc de cinema eh, però jo no m'ho esperava, sincerament em sembla que no era pas la favorita eh, tampoc. Bé, i també perquè clar, estem parlant de que tant l'Estre Azul com Marco també són dos grans pel·lícules, per tant que estava renyida la cosa eh, vull dir que...
Vull dir... Pels següents tres... Vull dir, és digníssima per estar en aquesta línia de sortida de la qual, com ja sabem, doncs l'acadèmia, els acadèmics de Hollywood... Bé, són molt especials, mai saps que els... o què veuen i què no veuen. També estem parlant d'uns premis on poder el marketing i el saber-te vendre és més important que la pel·lícula en si.
Són una sèrie de factors incontrolables, la veritat, però bé, aquí estem, aquí estem, com a mínim, amb aquest primer objectiu, que és la candidatura per a Espanya de Segundo Premio, i a veure com va això. Què et va semblar, tu, la pel·li?
És una pel·lícula que va més enllà de si t'agraden els planetes del grup musical en si.
que podria ser qualsevol grup, sí que és cert que Granada a la ciutat té un pes molt específic, però jo crec que és extrapolable al que es podria considerar una pel·lícula descens i caiguda d'un qualsevol grup musical.
S'està parlant, potser, de tornar a veure aquesta pel·lícula per aquí a Girona o què? Home, intentarem fer alguna cosa, no? Ja, per celebrar, fer una mica de festeta. Això ja el trufó, eh? Sí, el trufó, el trufó. Que sàpigues que estic començant a entrar una altra vegada a l'agenda cultural de Gironina, o sigui que en aquesta sí que vindré, i ara no serà mentida. Vull dir, no me n'aniré. I si m'adoneu, t'ho prometo que passaré per allà, perquè a més a més, vull dir, si no m'equivoco també, ja ho has dit, eh? Sàquila Cuesta, que viu aquí a Girona, jo crec que el tindrem més aviat que tard.
Aquí on estàs assegut tu. Passem a la cartellera de la jornada. Comencem amb un Made in Hollywood total, que és el Transformers 1. Per això ho donaven tant per la tele aquests dies.
No, Carles, però això ho donaran aquests dies per a la tele. El què? Les pel·lis de Transformers? Ah, sí. Han fet la romeria ara aquests dies. El màrqueting que dèiem, sí, sí. Presentaos en gestión de residuos. Hola, chicos. Soy B-127, pero estoy buscando un nombre más cool. El que de momento va ganando es Molatron. Suena mucho mejor así. Molatron. Eh... vamos a dejarlo aquí.
Sólo somos unos simples bots sobre dos que no pueden ni transformarse. ¿No quieres ver lo que hay fuera? Por algo nadie sube a la superficie.
Transformers. Tu hi havies jugat? No, no, no, de fet... Jo aquí al Trailer veig que està molt ben feta, eh? Es veu molt bé, és molt espectacular. Sí, sí, és una història curiosa aquesta dels Transformers, eh? Aquests ninots, aquesta espècie de robots, no?
els podies transformar en qualsevol cosa, en un camió, en un cotxe, en una cosa. És un invent d'una empresa japonesa, Hasbro, als mitjans dels 80, que primer va triomfar molt al Japó i els van decidir...
extèndolo el resto del món i ho va petar. La veritat és una de les joguines poder de referència a finals dels 80. Com bé deia l'Arnau ara, ha mirat molt, perquè recordem que la primera Transformers, que de fet eren dibuixos animats, la primera que vam fer l'any 86, perquè a partir d'aquí, com dèiem, es va fer una pel·lícula, es va fer una sèrie de televisió, Marvel va comprar drets per editar els còmics,
i es va fer ara aquesta bola tan grossa, tan grossa, que va fer els Transformers, doncs això, finals dels 80, principis dels 90, una joguina o una marca de referència. Llavors va passar com una mena de I.M. durant uns anys, i a principis dels 2000, doncs van decidir reprendre, hi ha pel·lícules amb actors, de carniosos, doncs va...
el que és la sèrie. També diré tros de franquícia, vull dir, aquí hem guanyat molta pasta. Sí, mira, de fet és curiós perquè el responsable de les cinc primeres, que és el director Michael Bay, un dels que es considerava els millors directors d'acció de finals dels 90, de principis del 2000, quan li vam proposar era molt...
No ho tenia gaire clar, de fer això que es diu Transformers. La qüestió és que quan s'hi va posar pel mig a ser un Spielberg li va dir...
Vine, vine, que ja veuràs que anirem bé. Se li van anticipar tots els dubtes, perquè és una franquissa, com ve dius, que ha fet una milionada a les sales de cinema i, bueno, i al posterior... I allà continua, eh? Sí, sí, sí. Exactament. I estem parlant ja de Transformers 1, que és la vuitena, vuitena pel·lícula al voltant d'aquests ninos. I bé, en aquest cas Michael Bay ja va... Suposo que ja va...
Jo ara estic pensant franquícies d'aquest tipus de longeves. Jo a mi em venen al cap a Star Wars.
Fas tan furiós? I fas tan furiós perquè la va comprar Dwayne Johnson, que s'hi va ficar, i va dir, anem a allargar això, perquè em sembla que ja volíem plegar, el Toretto i companyia volíem plegar, i va arribar Dwayne Johnson i va dir, no, no, perdona, això ho agafo jo i me n'encarrego jo de fer-ho. No, no, crec que, en plan, més pel·lis que no siguin trilogies, etc. Clar, amb Spider-Man també l'estan. Spider-Man, clar, Spider-Man també, de veritat.
Però bé, en fi, Transformers 1, a veure, tampoc cal incidir molt amb la pel·lícula, no? Té els seus fans, té el seu públic i, evidentment... Complirà taquilla i a partir d'aquí avall que fa baixada, no? Exacte. I encara tenim una última proposta abans d'acabar-s'hi, que és Ura Madre de Tokio. Exacte.
Vivir aquí es mucho más relajado. Tu abuela vive prácticamente de su pensión. Oye, papá, está enamorada. Dios mío, no me digas eso, por favor. Nunca había conocido a nadie como ese hombre. Cuando estoy con él siento que estoy en el cielo. ¿Ya le has dicho que le amas? Prefiero esperar a que él va a caer.
Cuando habla de querer supongo que se refiere a que le cae muy bien, ¿no? Tu madre tiene tanto derecho a casarse como cualquier otra mujer. Solo tiene que despreocuparse un poco y disfrutar más de la vida. ¿Qué tarde vuelve tu abuela? Aunque sea mayor puede tener novio, ¿no?
El titular que em ve al cap és mai és massa tard per tornar a començar. Exacte. Hi ha una pel·lícula com podeu observar a les antípodes de Transformers. Una cosa tremenda. M'encanta el contrast. Sí, sí, una pel·lícula...
amb tocs de drama, tocs d'humor, pel·lícula japonesa de Yohei Yamada, un director, realment, amb una carrera ben curiosa, un cineasta que durant molts anys, molts anys va fer cine a Japó, però internacionalment era totalment desconegut. Llavors, al principis dels 2000, va fer una trilogia de samurais, que era Lo Castle, Samurai, Hidden Blade i Love and Honor,
amb la qual, a partir d'aquí, se'l va reconèixer com un director important del cinema japonès. Curiosament, després de fer aquesta trilogia de samurais, va fer un gir radical i es va atrevir a fer un remake de, potser, una de les millors pel·lícules de la història del cinema, que és Quantos de Tokio, d'en Yatsugiro Osu. Clar, tothom es va posar les mans al cap, com pots fer una versió d'una bona mestra.
L'home s'hi va atrevir i li va sortir bastant bé, i sobretot a nivell comercial. I a partir d'aquí, aquesta pel·lícula, que ahir la va titular Una Familia de Tokio, doncs va anar estirant la veta i va continuar fent títols com Una Maravillosa Familia de Tokio, Verano de Una Familia de Tokio, i ja tenim Una Madre de Tokio. En fi, pel·lícules realment molt dignes, de molt amables, i que realment poden passar molt bé per un cap de setmana a la tarda. On la puc veure, aquesta?
Aquesta el cinema trifó. Com no podia ser d'altra manera? Carles Ribas? Que per cert hi acabo, perquè precisament avui divendres, aprofitant que se celebra el Congrés de Caligrafia i en japoneses, crec que en vau parlar ahir mateix. Exacte, doncs per celebrar-ho doncs ho hem fet venir bé per estrenar La Madre de Tòquio i aquest vespre, doncs diversos membres del Congrés de Caligrafia vindran al trifó
presentar una mica la pel·lícula i explicar una mica la cultura japonesa, o sigui que avui a les 4 de 9 esteu tots convidats a aquesta presentació i a la projecció de la Madre de Tòquio. Ara arribes, acaba la pel·lícula, esperem que continuï la franquícia. Molt bé, encantat.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial, t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina.
Els Quatre Rius. El magazine matinal obre la ciutat.
Seguim els 4 rius, a punt d'arribar els dos quarts de 12 d'aquest divendres, com hem dit, de l'últim programa d'aquest estiu, perquè la tardor començarà aquest pròxim dissabte dia 21, és a dir, demà. Entretant nosaltres, al llarg d'aquest mes de setembre, volíem comentar encara una proposta més, que és el monart.
Com que qui domina més el tema, jo crec que és la gent que m'acompanya en aquesta taula, jo vaig presentant per pares. Jordi Garcia, bon dia i bona hora. Bon dia, Seguid, com esteu? Bé, home, bé, i ben tornat. Les vacances, què tal, curtes? Les vacances sempre són curtes i sempre estan molt bé. Deu ser que estan molt bé, per això són curtes. Segurament. Segurament. I mira, ens acompanya també Mariona Terratz, bon dia i bona hora. Hola, bon dia.
A més a més, Enric Lucas, bon dia i bona hora. Bon dia. I ara m'explicareu exactament el tinglado que tenim muntat. Doncs sí, parlem del Monart, el Festival Monart, que ara ens explicaran, però ja porto unes quantes edicions, ubicat al barri de Santa Eugènia i Can Giver del Pla, i per això hem dit des de les xarxes entre cívics qui millor que la Mariona i l'Enric per parlar-nos una mica. Ja els hem saludat, ja els hem dit bon dia, però a veure, anem per parts. Estem parlant de ja una sisena edició del Monart? És així? Sí, sí, sisena edició ja.
I què? Piles carregades? Perquè ens sembla que us espera una setmana d'orilla, no? Sí, sí, dura, dura. Sí, sí, perquè estem parlant d'un munt de tipicats. Però per situar en context, què és això del Festival Monart? Fem una mica d'explicació de què és Monart, perquè jo, per exemple, que soc veí de Sant Narcís, passo per Sant Eugen i veig murals pintats, veig que us dic, ostres, això és fantàstic, no? D'on surt la idea i què és el Festival Monart?
El Mon Art és un festival d'art urbà i el que és diferent d'altres és que és totalment comunitari i social. Ens va partir d'una idea del barri. Ja fa 7 anys que es va llogar un autobús i es va anar cap a Lleida, al festival de Gargart, per veure com funcionava. Vam fer uns tallers de murals en família, me'n agrada molt.
I llavors va sortir aquesta idea i la vam anar estirant al fil fins ara, que ja fa 6 anys, i estem super contents de com està anant. Per tant, tu ho has dit, estem parlant d'un festival comunitari. En aquest sentit, tant l'Enric, que és de l'Associació d'Art Fent i Desfent, com tu Mariona, que és de l'Associació d'Art Blau Blau, sou dues de les entitats, podríem dir, que esteu al capdavant del festival, no? Nosaltres ens encarreguem de la part artística. Doncs com és un festival cultural i també comunitari, hi ha aquests tres eixos.
Mm-hm. Doncs això és exactament quin son.
Els eixos serien, tenim la part artística, que seria la que es visualitza a través de murals, hi ha artistes tan locals com internacionals que venen a pintar. I la temàtica sempre és la diversitat, ja que Santa Eugènia i Can Givert és un barri amb moltíssima diversitat. Llavors, després tenim la vessant cultural, que serien aquells veïns i veïnes, entitats culturals que representen les diferents nacionalitats que conviuen al barri. I després la part comunitària,
que també són totes les associacions veïnals, entitats, el teixit social, Santa Eugènia, i estan organitzats a través del PEC, que és el Pla d'Educació i Convivència. Correcte. Santa Eugènia sempre es caracteritza molt, tu ho deies molt bé, amb aquesta diversitat, i a partir dels seus projectes comunitaris. I penso que un element cap dalt és aquest festival MonArt. Perquè, pel que tinc entès, en total podríem dir quants artistes teniu aquest any, Enric, te'n recordes, i quins espais podem trobar?
Aquest any hi ha 11 escenaris i són 3 artistes que estan repartits entre la zona de Santa Eusènia i Can Givert. I aquests artistes us arriben les propostes dels mateixos artistes, els aneu a buscar vosaltres com a entitats culturals, com us gestiona tot això?
Es fa un jurat a meitats d'any, es creen unes bases i es oberta tothom que vulgui participar, llavors cada artista envia el projecte i amb un jurat veïnal amb entitats i nosaltres acabem triant els projectes que es faran a aquesta edició.
També diu una mica que els murs estan escollits amb la gent del barri que fan la proposta, llavors la idea és que la gent del barri escolli una mica quin barri vol, quins són els murs intervinguts i quins són els projectes que pintaran, que no sigui que de sobte apareixin allà com un bolet, sinó que sigui tot decidit entre totes. Quin és una mica el feedback que teniu amb els veïns i veïnes?
Jo crec que és molt bo. Al començament ens va costar una mica que hi havia la idea de pintades a les parets o que no se sentia molt bé, però ara ja aquestes alçades ens demanen fora del festival.
que pintem doncs persianes, contactem amb altres artistes, no sé... I un senyal també seria que cada cop hi ha més voluntaris, gent que durant la setmana s'apunta sense cobrar, simplement per donar un cop de mà, que som veïns o gent que avisa el festival i volen ajudar el truïstament.
I això que dieu, que de fet també li dona aquesta continuïtat al llarg del curs, no? Vull dir que demanen també que hi hagi una miqueta més de... La idea del festival és això, que es visualitzi en una setmana, que hi ha moltes festes, hi ha xerrades, hi ha la festa de les cultures, però això és el resultat de tot un any de feina amb les entitats i amb els veïns i veïnes.
I jo tinc una curiositat perquè, clar, estem parlant de la sisena edició, llavors, els murals artístics de la primera edició, això es conserva, es van pintant a sobre, llavors, si es conservés, per exemple, hi haurà un dia que potser no hi haurà espai per fer més murals, o com va tot això? Si la cosa és que intentem que estiguin sempre bé, a vegades apareix alguna pintada, i jo i la Mariona i jo ens dediquem a arreglar-ho, si es pot, i quan és algo que no es pot arreglar,
truquem a l'artista si ho vol rehabilitar. Bé, i ho rehabilita la següent edició o es presenta concurs un altre cop. I després també entendre que això anirà funcionant mentre els veïns ho vulguin. Si algun dia els veïns diuen ja està tot pintat i no en volem més, doncs no n'hi haurà més i si volen continuar, doncs continuarem.
Que de fet és la gràcia de tot aquest projecte comunitari, ho ha dit molt bé la Mariona, amb tot això del Pla d'Educació, és a dir, és buscar les entitats, que les entitats siguin elles mateixes, juntament amb altres dues entitats que estan al capdavant, com són el Fein i Desfet i l'Associació Blau Blau, i llavors també amb el suport del Centre Cívic de Santa Eugènia Can Ninetes. És a dir, no és una iniciativa que puguem dir, això s'organitza al Centre Cívic de Santa Eugènia. No, no, el Centre Cívic de Santa Eugènia ve a ser com una part més.
és un projecte viu que es va construint i va canviant segons les necessitats del barri Jordi avui estem parlant d'això i de fet hi ha una cosa que et volia comentar i és que Girona no paren de fer-se coses i coses tan complexes perquè déu-n'hi-do l'agenda que deus tenir i déu-n'hi-do l'ordre que deus tenir al cap per poder-los dominar tots és impossible, és impossible, has de buscar la informació, per exemple jo estic molt centrat en Barri Vell però a mi
Faig aquesta secció abans els deia tant a l'Enrico i a l'Ariadna. A mi em va molt bé perquè també m'assabento de coses que es fan els altres. Sí que ara s'han dit de parlar, però ara, per exemple, escoltant l'Enrico i l'Ariadna, t'assabentes més de com va el festival, no? I això és una part superimportant. Que cal dir, el festival també té els seus recursos, que a vegades són limitats, perquè tinc entès que també feu un massenatge de com va tot això. Ah, mira.
Doncs allò en si, fem una mica d'autogestió amb un vercami. Doncs en aquest vercami, que, bueno, sempre costa, però he de dir que cada any, com que els veïns estan més acostumats, tots col·laboren, pot ser amb una samarreta, pot ser amb una bossa, o sigui, des de 10 euros, a encarregar un mural. I això ens ajuda molt, també la gent ha sent més implicada, i és bonic, també, no? Clar, que s'ho senti seu. Exacte.
Llavors, com que tampoc tenim massa temps, diuen, sobretot, dates, quan comença el festival, quan acaba i on pot trobar la gent tota la informació que necessiti del respecte. El festival comença el 23 de setembre i acaba el 29 de setembre. Llavors la presentació es farà a les 8 a la sala d'actes de la Marfà i a partir d'aquí ja donem el tret de sortida i qualsevol cosa la trobareu a festivalmonart.cat.
Hi haurà unes xerrades sobre els projectes socials que són molt interessants. Aquest any treballem el dret a viure de manera independent en comunitats inclusives.
També una revisió de la figura d'Alberta Cáceres. Tolerància zero amb la mutilació genital femenina. Són tots projectes que es treballen durant l'any. I llavors hi ha artistes, els dos últims sí que són artistes del barri.
que fan el mural, no? I el primer, bueno, el de la Berta Cáceres, el fa un noi que ve de Brasil. Carai! Internacional? Sí. I el meu cedit? Jo vindré, però saps què passa? Que ara des de fa poc he tornat una altra vegada a l'agenda cultural Gironina. Uau! Sí, des de... Mira, vaig anar a la Fundació Balbi l'altre dia i tot, i ara de mica en mica estic tornant al ruedo, o sigui que m'hi passaré.
Fantàstic, que esteu tots convidats. I l'últim dia, el dissabte, és molt divertit. Es fa una pintada comunitària als murs lliures al camp de futbol de Can Givert. I després, a la tarda, la festa de les cultures, que esteu tots convidats i convidades. Projecte comunitari, artístic i social, brutal. Jordi, Marió i Enric, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Fins la propera.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina.
Els Quatre Rius El magazine matinal opera la ciutat.
I com cada divendres girona de llibres avui ens acompanya Jordi Gispert de qui ja aprofito per donar la benvinguda i les gràcies per haver-nos acompanyat, que sé que l'agenda sempre és molt complicada. Bon dia i bona hora. Bon dia i de cap manera, gràcies aquí a vosaltres que ens visibilitzeu i doneu un espai a la cultura que sempre està bé i és difícil d'haver aconseguit. No sabia que eres de Carriguella.
El meu pare és d'allà i el meu pare de sal es van conèixer. Jo t'arribo a trobar a Garriguella un dia. Jo es moro sovint allà a la copa. Com me'l trobo un dia allà, em ve un patatus. Allà passa mig Catalunya. És la veritat.
Jordi, com sempre llibres, assaig, sobretot probablement el meu gènere preferit, Weekends Exposes. Primer jo crec que hem de començar
Ja t'he portat una varietat força sense, però sí que el dimarts al vespre hi va haver la cerimònia d'entrega dels Premis Provenç i Bertrana, i s'ha de parlar de la Saig, del Premi Carles Rola de Saig 2024, que és la scriptòria de la Seu de Salvador Sabrià, que és la recerca de la vida desaparegut el 36. Hi ha unes...
Unes morts l'any 36, que a través de la recerca de, com es diu això, memorial democràtic intenten, memòria històrica aconseguir aquests cossos saber de qui eren, i n'hi ha un que no es troba, que és el de l'avi de l'autor. L'autor fa aquesta recerca
i és una mica donar veu a la memòria històrica i és un assaig que està molt bé en la voluntat de recerca de l'avi desaparegut. Què et mal quedo? No te'l deixaré pas. Tindràs feina, tindràs feina perquè...
Llavors vinc amb un altre. Aquest, ara fora de micro, m'has dit que podeu tindre'l, no ho sé. Demià Verdera. Sí, aquest passarà per aquí ben aviat, i de fet hi ha hagut rebombori amb aquest llibre, últimament. Sí, i Demià és un autor bàsicament de ficció, que ha fet contes, microcontes, i és molt i molt i molt radical en l'esperit literari que té.
i ara ha fet aquest Incompetències Bàsiques, editat per Portic, que parla d'experiències personals en l'àmbit educatiu. Però aquí hi ha algun fragment que està bé en el que explica, per exemple, coses...
que potser venen una mica d'abans. Diu que jo als alumnes dins de classe els feia treure la gorra. Si venia amb gorra o així els feia treure perquè em semblava que no era adequat, el que sigui. El trobar-me amb una noia amb vel,
Em feia por que algú digués, mira, però ella va amb el, i ja creies un conflicte aquí. Però el dia que vaig desistir de fer això, ja fins i tot, perquè el raonament és una mica especial, que ja no és per cap circumstància d'aquestes, sinó el dia que li van dir, va dir jo, de moment va deixar de dir-ho, diu és que el professor aquell diu bé, classe amb gorra.
Si el professor ve amb gorra jo no puc anar a parlar. Però això, amb aquesta cosa, diu més del que ens pensem, del descomplexament d'aquesta cosa, d'una cosa que abans era... Hi ha un moment que ho diu, diu, si tu vas a una entrevista de treball jo t'aconsello que treguis la gorra. Els deia, no te la treguis a classe si vols, però si mai vas a una entrevista de treball... O millor fes-ho. Jo t'ho faria, per si de cas, tens més possibilitats. No fos cas que et quedessis de jove fins als 50 anys perquè no trobes feina i et quedes a casa els pares.
I mira, amb això t'ho lligo amb un altre assaig d'un autor gironí, un assaig que jo el veig com important, que és la protesta i la queixa d'en Joan Vergés, professor de l'Universitat de Girona, i precisament t'ho lligo perquè estem en una societat en què cada vegada més estem legitimats a protestar-ho tot i a queixar-nos per tot.
I va una mica en la línia d'aquest llibre d'en Damià. El d'en Joan Vergés és un assaig que a la pàgina, quan comença, ja te trobes amb els referents d'Aristòtil, etimològicament, de parlar de protesta, llavors...
És un llibre de filosofia. Però és un llibre de filosofia que si el mires amb ulls d'actualitat et dona moltes eines per poder, si més no, legitimar-te en la queixa. Perquè al final cansa una mica, que a vegades quan vas pel carrer tot és belligerència i violència al voltant dels drets aquests que semblen adquirits pel sol fet d'existir.
En resumir-ho és queixa amb coneixement de causa. Sí, jo ara aquí li he posat aquesta pàtina i aquest discurs. És un llibre de filosofia, de veritat molt bo, editat per Arcàdia, i que si més no ens legitima una mica la protesta perquè almenys sabrem de què parlem.
També han sortit altres coses, i ara vaig una mica enrere, perquè és un llibre que ja va sortir a principis d'any. La Marta Emeric i l'Àngels Fitor han compilat uns textos de diferents persones al voltant de dones de ciència, tecnologia i pensament. Aquest llibre es va fer un acte ahir aquí al Centre Cívic Palau de Palau. Jo hi vaig anar, vam estar venent llibres allà. És un llibre que ja s'havia presentat, ja s'havien fet altres actes, però em va fer pensar
que aquestes minibiografies de dones importants en diferents àmbits, Xavier Aldaguer, quan va fer la presentació, va parlar un moment de la ciència i la dona, que segurament els metges han tractat les malalties vinculades a les dones, de manera com si es reproduís el que
el comportament del cos dels homes. I en molts casos, una de les coses que deia en Xavier Aldeguera, que s'havia de singularitzar l'atenció mèdica a les dones de forma diferent. I en aquí és una de les coses on s'està treballant. I ho dic perquè va sortir en aquest llibre, que recomano molt perquè hi ha minibiografies de dones, i és un llibre que es pot llegir molt bé,
Però és que Raj Vert ha tret un llibre que es diu, ets una exagerada, que es diu, viatge de gènere i sexe en salut. I en aquí ens trobem, que també va sortir la presentació de dones de ciència, perdó, el llibre aquest que dic és dirigit per Isabel Montaner i Blanca Collvinent, que no ho he editat. El llibre de Raj Vert, ets una exagerada.
Per exemple, parla d'una cosa que s'havia parlat ahir a la pàgina 81, en què parla aplicar les diferències basades en el sexe i el gènere en l'aturada cardíaca, és clau per a la supervivència de les dones. És a dir, sempre s'havia pensat que els símptomes d'un atac de cor eren els mateixos en una dona que en un home, i no són els mateixos. Llavors, és un llibre que parla una mica d'això. És un tema actual. Actual i em sembla que hauria de ser encara més important, que ja agafarà importància. Encara ens dóna temps d'un mes, va, sí.
doncs, home, és un assaig d'aquests celebrats, un assaig narratiu d'aquests que són interdisciplinats, que recordem Patrick Radin Keefe, autor de No Digues Res, un llibre que parlava sobre l'IRA i el conflicte armat a Irlanda,
Després va fer l'imperi del dolor de la família Sackler, dels opiàcids, de les màfies que hi havia per receptar uns medicaments que no eren o que generaven addicció. Són llibres tot xosè, estem parlant així d'això, però són estudis exhaustius. Però aquest és del Grèmicet.
I aquest es diu Caps de Serp, una crònica sobre el poder i el contraband de persones a Chinatown. De veritat, per Periscopi, en castellà no vaig errat per Reservoir Books o el grup de Penguin Random House, i molt recomanable. De fet,
I ara faig meta, meta, meta. El Jordi García s'ha quedat aquí per escoltar la secció, perquè amb el Jordi García tenim un podcast sobre literatura, cultura, teatre, que també hi ha altres col·laboradors, la Maria Bruguera i així. I hem gravat el primer episodi, que es torna a emetre el 22, cada 22 de mes sortirà un episodi,
El vam acabar de gravar i en Jordi García quan li vaig presentar aquest llibre al podcast ja se'l va quedar. El tenim aquí, ja s'ha volgut quedar. El que parla de centres cívics però també és un gran especialista. En Jordi la toca de tot. Jo això ho tinc claríssim. I tu Jordi també. Jo no sé com has pogut resumir tots aquests assajos amb els pocs minuts que teníem.
T'ho agraeixo moltíssim. I que tots te'ls vols quedar, ara, després del resum que feies. Mira, et salva que continuo aquí amb el programa i que he d'estar per altres coses. Però abans d'això, ara m'has fet recordar una cosa. Saps que es va estrenar Maricel ahir de Gull de Gom? Saps on vaig comprar Maricel?
A la 22. Encara no ens coneixíem però. Encara no ens coneixíem i un dia estava de visita de Madrid. Vaig passar per allà i vaig dir mira, tothom està amb la broma del Said de mar i cel. Vaig comprar-me'l i vaig entrar i vaig comprar-me aquest. Vaig demanar el llibre de meravelles d'Estellers però no hi era.
No hi era aquell dia, i saps què vaig fer? Quan vaig tornar a Madrid, me'n vaig anar a València a buscar-lo. Ah, veus? Ostres. A la llibreria a París, que de fet el propietari també era de Borgesot. Era d'allà mateix de... És que us penseu a vegades que jo només sé preguntar o altres coses, però jo domino també. No, no, no. No, però el que és interessant és la narrativa de com aconseguim els llibres. Jo un dia t'explicaré algunes coses d'aquestes. És que un dia tu i jo tenim una entrevista llarga per fer, encara pendent. Va, doncs home, algun dia la fem, va. Jordi, moltes gràcies per tot. A vosaltres.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina, als Quatre Rius.
El Magazine Matinal opera la ciutat.
I ara sí, recte final d'aquests quatre rius d'avui divendres, recte final de la setmana, això vol dir, ni més ni menys, Carles Pintiado, La Girona Secreta, bon dia i bona hora. Molt bon dia, què tal, com estem? Molt bé, de divendres cap de setmana, alegria. Jo et veig radiant, eh, ja de tardor, avui... La tardor, per cert, comença demà. Sí, s'acaba l'estiu. Veig el tardor aquí, no? Estem bé, estem bé. Un rotllo així, New Jersey, entre New Jersey, Boston i Astúries. Iverska. Iverska.
M'encanta l'Arnau, perquè ara ja no vol agafar el micro, riu, ens diu coses, o l'Arnau... Però tira que encara el micro, eh? No, ja ho sé, ja. Tu pots parar quan et donin la gana. Aviam si ens donarà temps de fer-ho tot avui. Tu, tenim cosetes, eh? Tenim moltes coses, moltes de tot el cap de setmana, així que podrem triar quin dia ens va millor.
que va bé per organitzar-se. Tenim primer de tot una obra de teatre al Teatre Municipal que es diu La mosca d'en Quim i és bastant interessant l'organització de la falera gironina i en aquesta obra de teatre ens explicaran com es va crear l'actual comparsa dels capgrossos de Girona. És una obra de teatre que és apta per a nens a partir de 3 anys però també per a adults i la faran el dissabte a les 8 del migdia
El dissabte també un altre cop a les cinc de la tarda i el diumenge a les vuit del migdia. Per tant, tres opcions per anar-ho a veure. També tindrem festa major. Sí, com no pot faltar, festa major del barri de Devesa Güell. Han organitzat moltíssimes activitats, música, cinema a la fresca, activitats infantils i moltes cosetes més.
I també tenim el Bermut, els Jardins Gala que torna, nova temporada del Bermut. El dissabte actuarà a Fontso Castillo, el diumenge 4 de 4. Ah, mira. Al migdia allà al costat del riu. Fons un bon pla. Que sàpigues, Carles Pintiado, que he tornat a l'agenda gironina, eh, jo. Molt bé, si m'agrada ser-hi. Sí, que ho vaig prometre el mes de novembre, em sembla va ser el novembre de l'any passat. Vaig dir, bueno va, començaré a fer cosetes per aquí i tal, i no, mira, l'altre dia vaig anar a la Fundació Balbi. Vale.
I vaig dir, ah mira, hauria de no quedar-me a la terrassa de casa meva allà fent una coca-mola. I per això et dic que ara t'escoltaré encara més atentament. T'ho dic perquè ja hem fet el de la Festa Major del barri de la Devesa Güell, que suposo que...
Encara en quedaran alguna més per ir a suelta aquest mes de setembre. I el vermut al Jardins Gala ja ho has dit també. I a més a més, Berto Romero. Doncs sí, l'humorista català arriba a Girona tant dissabte i diumenge amb dues actuacions per fer-nos riure una estona. Pràcticament no queden entrades, així que si us interessa mireu ràpid perquè em sembla que ja estan a les últimes.
I un altre pla que tenim tot el cap de setmana, com ja hem parlat llargament i hem debatit, la SIOTER, la Fira Europea del Ciclisme. Hombre, vius a fontejar-ho tu? A prop, a prop. A prop? Doncs veuràs aquest cap de setmana, veuràs.
En fi, és el que hi ha, és com barraques, vull dir, és que passi i mira, que al final també les coses com són. Jo sempre dic també, o sigui, aquestes coses evidentment tenen la seva repercussió en la normalitat dels veïns, però no pots pretendre tenir una ciutat guai, una ciutat...
que funciona econòmicament, és trobar l'equilibri, però no pots pretendre tenir una ciutat bonica i dinàmica, i viva, amb una ciutat que no fa res. Perquè això en tot cas seria un poble. Llavors, passem a un pla del dissabte. Els veïns del barri de Sant Narcís han organitat dos plans per aquest dissabte.
Un de matí i un de nit. El de matí. Des de les 10 del matí fins les 3 del migdia. La quarta edició del Mercat. El Mercat és un mercat d'intercanvis, coses de segona mà i així. Però a més a més ho acompanyaran de menjar i begudes de pizza Chibi. Hi haurà un tastet d'activitats d'Ohana. I dos concerts. A les 12 de Carla Aguilar i a la 1 de Peter Punk. Peter Punk? M'encanta el nom.
i el de la nit serà una barbacoa popular a partir de les 9, on l'Associació de Veïns posarà les grelles i llavors ja cadascú es posa el seu, les cadires, les taules, la carn, etc. per tant només tindrem foc. Exacte, foc i a partir d'aquí és pavilat. A més a més concert gratuït de...
Com es pronuncia això? H? Jo crec que és H. És d'una artista gironina. A la Mirona? A la Mirona, sí. Haurien les portes a les 9, començarà a les 10, entrada gratuïta. I aquest concert tancarà el cicle del Periscopi, que portarà tot l'estiu fent música a la Mirona, on el tancarem amb aquesta actuació.
A més a més, el diumenge, per qui no estigui de ressaca o qualsevol cosa, Bar Munt Musical. Doncs sí, Bar Munt Musical, el Sacre Bar, amb DJ Heavy. Del Sacre Bar encara no havia parlat, és un nou bar que hi ha a la muntanya de Sant Medges, de Sant Julià de Ramis, just passant l'Esperit Roca, fa uns anys hi havia un altre local allà.
és en un lloc increïble, amb unes vistes del gironès espectaculars, i estan començant a fer també bastants plans, o sigui que crec que en parlarem sovint, i comencem doncs aquest diumenge amb un vermut musical a partir de les 8 del migdia. I a més a més per tancar l'agenda del diumenge, presentació orniqui? Oniric. Oniric. Ah, oniric dels somnis. L'oniric. L'oniric fèstic. Però hi ha una ca aquí, eh? Sí, sí. Hi ha una ca que no m'ho agrada, clar.
L'Oniric és un festival nou que es farà, de fet, el cap de setmana que ve al Joc de les Alemanys, però aquest diumenge fan una petita presentació de tot el migdia fins a les cinc de la tarda al Camp de Bèl·lit de Sant Narcís, on actuaran alguns dels artistes relacionats amb el cartell que tenen pel cap de setmana que ve. És entrada gratuïta, hi haurà també menjar, música.
I això, l'Oniric, per si no ho sabeu, és un festival que es dedica a la música oprimida, li diuen, a tots aquests artistes que tenen molt de talent de per aquí a la zona, que al final els cartells dels grans festivals se'ls mengen sempre dels grups de sempre, doncs han intentat muntar aquest festival per donar-li veu a artistes que estan emergents, que també s'ho mereixen, no?
Recuperem la pregunta de la setmana. Què faràs tu aquest cap de setmana? Perquè veig que no hi ha cap ruta per cap poble de parquí. No, no tenim rutes. Tenim música. Tenim música. Anirem donant voltes a on acabem. Jo em vull passar per Sant Narcís, que jo visc allà molt a prop. A veure el mercat. I veurem on ens portem. A mi m'arribes a avisar... Jo tinc un casament aquest cap de setmana. M'arribes a avisar i t'hauria posat com a més u. Però clar, ara ja no dóna temps. No parlis de casament. Vale. No parlem de casament. Toquem fusta, toquem fusta. Arnau Vila, tu què faràs aquest cap de setmana?
Doncs mira que no vagi per veure les bicicletes, eh? A la ciutat! Vindré a fer una volta per aquí i veure com respira tot plegat, potser. És que aquí on el veieu, ara per aquest París, tocava massa prou. Però ve bicicleta des de Sarrià de Ter. Ja ho veuràs tu. Els matins. Ens estem preparant per a Los Ángeles del 2028, eh? És a Los Ángeles, la cosa aquella? Les Olimpiades.
Ah, m'heu de tocar Madrid, no? Era la del Cup of Carles Fai Coletxe? No, aquesta va ser el 2012. Jo vaig anar cap a Londres. Ah, és veritat. Fa molts anys. Londres amb el gran Raúl Anàquinson, home piano. Ah, sí. Ah, sí? Sí o no? Sí, sí, és veritat. Mira, no sé si Londres, Carles Pintiado, et volia presentar a la Jana Fontbona. Encantat. Hola, bones. Però em sembla que només la podràs veure avui, perquè ja t'he dit. Em sembla que la veu que ens ha acompanyat tot aquest estiu aquí a Girona FM plega, Jana.
Què? Ganes de plegar ja? Sentiments contradictoris. M'ho he passat molt bé, ho torno a repetir. Però sí, però tinc ganes de marxar. Tinc ganes de 3 dies de descans i després tornar-m'hi a posar. Però molt contenta. Em fa pena marxar.
Mira, si et sembla, és que ahir la vas clavar moltíssim en una cançó, avui no és que plogui, casi, crec que estàs molt viciada a aquesta cançó, potser? Sí. I és molt bona, és que li escriu bona. És molt bona. Have you ever seen the rain? I tant de bo que les coses que venen siguin gairebé tan fantàstiques com tu, que això voldrà dir que ho seran molt. Gràcies per tot i per tant, i això és casa teva, Jano. Moltes gràcies, que maco.
I've been that way for all my time Till forever home it goes Through the circle fast and slow I know It can't stop, I wonder I wanna know Have you ever
Oh, no, have you ever seen
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. Girona FM, la ràdio de Girona.
Per si encara no ho heu notat amb la pluja, amb els primers jerseis o també amb les sandàlies ja al fons de l'armari, demà dissabte acaba oficialment l'estiu i comença la tardor. Canvi d'escenari, passem de pantalla i que comencin a brillar també aquells preciosos colors que a vegades semblaran tristos però plens de vida i escala. Parlo almenys per mi i si tot va bé i seguim aquí dilluns podrem dir que ja és tardor a Girona.
i amb l'arribada de la tardor, avui també tocarà dia 10 o fins aviat. Això si de cas ja ho trobarem al final del programa.
I fa uns quants anys, una persona que jo conec va dir que no a un anunci d'una coneguda marca o d'uns establiments que deien allò de ja és tardor aquí. En aquest cas, ja serà tardor, dilluns, a Banyoles, també a Girona, Rau i la Bon dia i bona hora. Home, i tindrem uns paisatges fantàstics de l'estany amb aquells colors tronlles i vermells que haurem d'anar a fotografiar. Potser farem 70.000 fotografies, també. Però m'has enganxat la broma que t'he fet o...? Sí, sí, sí, sí, però... Ja sóc oi? Sí, sí, sí, sí, sí.
Però podem fer igual 70.000 fotos, eh, amb aquesta tardor? Sí, 70.000 fotos, com la Jana. Carai. Ai, ai, ai. Són déu-n'hi-do, eh. Home. Si la Jana sol en té 70.000, quantes en deu tenir, per exemple, el carrer Valmes número 15 de Girona? No ho sé pas. Avui passa a veure-ho. Déu-n'hi-do. Arriba la tardor, Nau. T'agrada, tu, la tardor? A mi m'agrada molt la tardor, sí. Torn a Boig. Sí, sí. A mi és la meva estació preferida. És a dir, que jo potser m'agrada més l'hivern.
A mi la tardor. Però la tardor també m'agrada, la pitjor l'estiu, eh? Les colors de la tardor, nen, són una cosa. Per cert, castanyes? Castanyes, moniatos, unes bones patates grosses, és que com es diu en català? El paponazo, com es diu?
Però és que no sé com es diu, és la patata gran, no? És la patata calenta. Que les tindrem ben aviat, eh, un dia de ganes i festes de Sant Narcís. No falta pas gaire, no falta pas gaire. Oh, paponazo, nano. Te n'anava a dir, a més, Arnau, sobretot, i avui ens hem d'estar d'enhorabona, em sembla, i la seguretat social i tot, Quisqui. Clar, perquè la Maria Carell es donarà d'alta una altra vegada d'autònoms.
que ja comença a escalfar pel Nadal. Deixem-ho així. No posis la cançó, no posis la cançó. Mira que no. No posis la cançó, t'ho dic perquè ja que ens estem muntant la pel·lícula aquí, si diràs parlem de cinema. Ara. Vinga. Està bé trobat això del... que ens estem muntant la pel·lícula. Sí, sí.
Ja sé que potser no és gaire de cinema de culte Pirates del Caribe, però Carles Ribas, bon dia, bon hora. Bon dia, què tal? Seit. Com estàs? És que ahir et vaig demanar una banda sonora i va quedar el limbo i vas dir, mira, saps què, posarem Pirates del Caribe, sempre entra bé, no, aquesta? Sí, home, i tant, sí. El pròxim dia prometo currar-m'ho més. Molt bé. T'ho prometo. No sé, buscarem alguna... Quina és la teva pel·lícula preferida, per cert? No... És molt mala pregunta, no? Que sí, ja... Em pensava que ja me l'havies fet i... Ja te la vaig fer, home. És que... Ja sé que insisteixes, però no t'ho ha de respondre. No hi ha resposta. Ai... Carles, ha anat bé l'estiu o què?
Ve molt bé, molt bé, sí, sí. I com dieu ara, bueno, encara en la tardor, fires... Això del paponazo, a mi se m'acudeix que podíem dir-n'hi tromfó. Un tromfó? Ah, doncs no l'hagués dit aquesta, eh? Tromfó, tromfó. No, no, s'amagada podia. Està bé, està bé, sí, sí. Home, jo t'he de dir que la meva vida és un abans i un després, des que vaig provar el primer paponazo, una vegada, unes barraques de Girona, fa molts i molts anys, abans de la pandèmia, una cosa aquella...
I no n'he fet mai a casa. Ha convertit com un imprescindible. Sí, sí. I a part va sonant, eh? O sigui, hi ha el concert dels catarres allà i se sent el Papa Unazo. Sí, sí. És que ho has de dir, ho has de dir, allò, justo moiro, eh? El Papa Unazo. Tu serviries, eh, per barraques de hiperfires i tot això, per anar anunciant coses. Sí, sí, sí. La tòmula, la tòmula caia de la xotxona. Parlant d'anuncis,
Aquesta setmana n'hem tingut un de molt important, que passarem a comentar a continuació, però abans fem aquest esquí. Mueran maricas o junkies, como si eso fuera incompatible. Los grupos son pura química. Cumplimos 27, que es la edad en la que dicen que se mueren todos los rockeros. Para que un grupo sea bueno tiene que ser como su ciudad. Y es que Granada es la única ciudad con nombre de bomba.
Segona Premi d'Isaac i la Cuesta representarà Espanya als Òscars 2025, Carles. Exacte, una gran notícia pels gironins, no? Ja que un cineasta d'aquí a Girona, doncs, estigui aquesta línia de sortida dels premis, bueno, dels que ens consideren els premis més importants a nivell mundial en qüestió de cine, doncs, és per alegrar-nos-hi molt.
De fet, jo ja t'ho vaig dir eh, mira que no hi entenc de cinema eh, però jo no m'ho esperava, sincerament em sembla que no era pas la favorita eh, tampoc. Bé, i també perquè clar, estem parlant de que tant l'Estre Azul com Marco també són dos grans pel·lícules, per tant que estava renyida la cosa eh, vull dir que...
Vull dir... Pels següents tres... Vull dir, és digníssima per estar en aquesta línia de sortida de la qual, com ja sabem, doncs l'acadèmia, els acadèmics de Hollywood... Bé, són molt especials, mai saps que els... o què veuen i què no veuen. També estem parlant d'uns premis on poder el marketing i el saber-te vendre és més important que la pel·lícula en si.
Són una sèrie de factors incontrolables, la veritat, però bé, aquí estem, aquí estem, com a mínim, amb aquest primer objectiu, que és la candidatura per a Espanya de Segundo Premio, i a veure com va això. Què et va semblar, tu, la pel·li?
És una pel·lícula que va més enllà de si t'agraden els planetes del grup musical en si.
que podria ser qualsevol grup, sí que és cert que Granada a la ciutat té un pes molt específic, però jo crec que és extrapolable al que es podria considerar una pel·lícula descens i caiguda d'un qualsevol grup musical.
S'està parlant, potser, de tornar a veure aquesta pel·lícula per aquí a Girona o què? Home, intentarem fer alguna cosa, no? Ja, per celebrar, fer una mica de festeta. Això ja el trufó, eh? Sí, el trufó, el trufó. Que sàpigues que estic començant a entrar una altra vegada a l'agenda cultural de Gironina, o sigui que en aquesta sí que vindré, i ara no serà mentida. Vull dir, no me n'aniré. I si m'adoneu, t'ho prometo que passaré per allà, perquè a més a més, vull dir, si no m'equivoco també, ja ho has dit, eh? Sàquila Cuesta, que viu aquí a Girona, jo crec que el tindrem més aviat que tard.
Aquí on estàs assegut tu. Passem a la cartellera de la jornada. Comencem amb un Made in Hollywood total, que és el Transformers 1. Per això ho donaven tant per la tele aquests dies.
No, Carles, però això ho donaran aquests dies per a la tele. El què? Les pel·lis de Transformers? Ah, sí. Han fet la romeria ara aquests dies. El màrqueting que dèiem, sí, sí. Presentaos en gestión de residuos. Hola, chicos. Soy B-127, pero estoy buscando un nombre más cool. El que de momento va ganando es Molatron. Suena mucho mejor así. Molatron. Eh... vamos a dejarlo aquí.
Sólo somos unos simples bots sobre dos que no pueden ni transformarse. ¿No quieres ver lo que hay fuera? Por algo nadie sube a la superficie.
Transformers. Tu hi havies jugat? No, no, no, de fet... Jo aquí al Trailer veig que està molt ben feta, eh? Es veu molt bé, és molt espectacular. Sí, sí, és una història curiosa aquesta dels Transformers, eh? Aquests ninots, aquesta espècie de robots, no?
els podies transformar en qualsevol cosa, en un camió, en un cotxe, en una cosa. És un invent d'una empresa japonesa, Hasbro, als mitjans dels 80, que primer va triomfar molt al Japó i els van decidir...
extèndolo el resto del món i ho va petar. La veritat és una de les joguines poder de referència a finals dels 80. Com bé deia l'Arnau ara, ha mirat molt, perquè recordem que la primera Transformers, que de fet eren dibuixos animats, la primera que vam fer l'any 86, perquè a partir d'aquí, com dèiem, es va fer una pel·lícula, es va fer una sèrie de televisió, Marvel va comprar drets per editar els còmics,
i es va fer ara aquesta bola tan grossa, tan grossa, que va fer els Transformers, doncs això, finals dels 80, principis dels 90, una joguina o una marca de referència. Llavors va passar com una mena de I.M. durant uns anys, i a principis dels 2000, doncs van decidir reprendre, hi ha pel·lícules amb actors, de carniosos, doncs va...
el que és la sèrie. També diré tros de franquícia, vull dir, aquí hem guanyat molta pasta. Sí, mira, de fet és curiós perquè el responsable de les cinc primeres, que és el director Michael Bay, un dels que es considerava els millors directors d'acció de finals dels 90, de principis del 2000, quan li vam proposar era molt...
No ho tenia gaire clar, de fer això que es diu Transformers. La qüestió és que quan s'hi va posar pel mig a ser un Spielberg li va dir...
Vine, vine, que ja veuràs que anirem bé. Se li van anticipar tots els dubtes, perquè és una franquissa, com ve dius, que ha fet una milionada a les sales de cinema i, bueno, i al posterior... I allà continua, eh? Sí, sí, sí. Exactament. I estem parlant ja de Transformers 1, que és la vuitena, vuitena pel·lícula al voltant d'aquests ninos. I bé, en aquest cas Michael Bay ja va... Suposo que ja va...
Jo ara estic pensant franquícies d'aquest tipus de longeves. Jo a mi em venen al cap a Star Wars.
Fas tan furiós? I fas tan furiós perquè la va comprar Dwayne Johnson, que s'hi va ficar, i va dir, anem a allargar això, perquè em sembla que ja volíem plegar, el Toretto i companyia volíem plegar, i va arribar Dwayne Johnson i va dir, no, no, perdona, això ho agafo jo i me n'encarrego jo de fer-ho. No, no, crec que, en plan, més pel·lis que no siguin trilogies, etc. Clar, amb Spider-Man també l'estan. Spider-Man, clar, Spider-Man també, de veritat.
Però bé, en fi, Transformers 1, a veure, tampoc cal incidir molt amb la pel·lícula, no? Té els seus fans, té el seu públic i, evidentment... Complirà taquilla i a partir d'aquí avall que fa baixada, no? Exacte. I encara tenim una última proposta abans d'acabar-s'hi, que és Ura Madre de Tokio. Exacte.
Vivir aquí es mucho más relajado. Tu abuela vive prácticamente de su pensión. Oye, papá, está enamorada. Dios mío, no me digas eso, por favor. Nunca había conocido a nadie como ese hombre. Cuando estoy con él siento que estoy en el cielo. ¿Ya le has dicho que le amas? Prefiero esperar a que él va a caer.
Cuando habla de querer supongo que se refiere a que le cae muy bien, ¿no? Tu madre tiene tanto derecho a casarse como cualquier otra mujer. Solo tiene que despreocuparse un poco y disfrutar más de la vida. ¿Qué tarde vuelve tu abuela? Aunque sea mayor puede tener novio, ¿no?
El titular que em ve al cap és mai és massa tard per tornar a començar. Exacte. Hi ha una pel·lícula com podeu observar a les antípodes de Transformers. Una cosa tremenda. M'encanta el contrast. Sí, sí, una pel·lícula...
amb tocs de drama, tocs d'humor, pel·lícula japonesa de Yohei Yamada, un director, realment, amb una carrera ben curiosa, un cineasta que durant molts anys, molts anys va fer cine a Japó, però internacionalment era totalment desconegut. Llavors, al principis dels 2000, va fer una trilogia de samurais, que era Lo Castle, Samurai, Hidden Blade i Love and Honor,
amb la qual, a partir d'aquí, se'l va reconèixer com un director important del cinema japonès. Curiosament, després de fer aquesta trilogia de samurais, va fer un gir radical i es va atrevir a fer un remake de, potser, una de les millors pel·lícules de la història del cinema, que és Quantos de Tokio, d'en Yatsugiro Osu. Clar, tothom es va posar les mans al cap, com pots fer una versió d'una bona mestra.
L'home s'hi va atrevir i li va sortir bastant bé, i sobretot a nivell comercial. I a partir d'aquí, aquesta pel·lícula, que ahir la va titular Una Familia de Tokio, doncs va anar estirant la veta i va continuar fent títols com Una Maravillosa Familia de Tokio, Verano de Una Familia de Tokio, i ja tenim Una Madre de Tokio. En fi, pel·lícules realment molt dignes, de molt amables, i que realment poden passar molt bé per un cap de setmana a la tarda. On la puc veure, aquesta?
Aquesta el cinema trifó. Com no podia ser d'altra manera? Carles Ribas? Que per cert hi acabo, perquè precisament avui divendres, aprofitant que se celebra el Congrés de Caligrafia i en japoneses, crec que en vau parlar ahir mateix. Exacte, doncs per celebrar-ho doncs ho hem fet venir bé per estrenar La Madre de Tòquio i aquest vespre, doncs diversos membres del Congrés de Caligrafia vindran al trifó
presentar una mica la pel·lícula i explicar una mica la cultura japonesa, o sigui que avui a les 4 de 9 esteu tots convidats a aquesta presentació i a la projecció de la Madre de Tòquio. Ara arribes, acaba la pel·lícula, esperem que continuï la franquícia. Molt bé, encantat.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial, t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina.
Els Quatre Rius. El magazine matinal obre la ciutat.
Seguim els 4 rius, a punt d'arribar els dos quarts de 12 d'aquest divendres, com hem dit, de l'últim programa d'aquest estiu, perquè la tardor començarà aquest pròxim dissabte dia 21, és a dir, demà. Entretant nosaltres, al llarg d'aquest mes de setembre, volíem comentar encara una proposta més, que és el monart.
Com que qui domina més el tema, jo crec que és la gent que m'acompanya en aquesta taula, jo vaig presentant per pares. Jordi Garcia, bon dia i bona hora. Bon dia, Seguid, com esteu? Bé, home, bé, i ben tornat. Les vacances, què tal, curtes? Les vacances sempre són curtes i sempre estan molt bé. Deu ser que estan molt bé, per això són curtes. Segurament. Segurament. I mira, ens acompanya també Mariona Terratz, bon dia i bona hora. Hola, bon dia.
A més a més, Enric Lucas, bon dia i bona hora. Bon dia. I ara m'explicareu exactament el tinglado que tenim muntat. Doncs sí, parlem del Monart, el Festival Monart, que ara ens explicaran, però ja porto unes quantes edicions, ubicat al barri de Santa Eugènia i Can Giver del Pla, i per això hem dit des de les xarxes entre cívics qui millor que la Mariona i l'Enric per parlar-nos una mica. Ja els hem saludat, ja els hem dit bon dia, però a veure, anem per parts. Estem parlant de ja una sisena edició del Monart? És així? Sí, sí, sisena edició ja.
I què? Piles carregades? Perquè ens sembla que us espera una setmana d'orilla, no? Sí, sí, dura, dura. Sí, sí, perquè estem parlant d'un munt de tipicats. Però per situar en context, què és això del Festival Monart? Fem una mica d'explicació de què és Monart, perquè jo, per exemple, que soc veí de Sant Narcís, passo per Sant Eugen i veig murals pintats, veig que us dic, ostres, això és fantàstic, no? D'on surt la idea i què és el Festival Monart?
El Mon Art és un festival d'art urbà i el que és diferent d'altres és que és totalment comunitari i social. Ens va partir d'una idea del barri. Ja fa 7 anys que es va llogar un autobús i es va anar cap a Lleida, al festival de Gargart, per veure com funcionava. Vam fer uns tallers de murals en família, me'n agrada molt.
I llavors va sortir aquesta idea i la vam anar estirant al fil fins ara, que ja fa 6 anys, i estem super contents de com està anant. Per tant, tu ho has dit, estem parlant d'un festival comunitari. En aquest sentit, tant l'Enric, que és de l'Associació d'Art Fent i Desfent, com tu Mariona, que és de l'Associació d'Art Blau Blau, sou dues de les entitats, podríem dir, que esteu al capdavant del festival, no? Nosaltres ens encarreguem de la part artística. Doncs com és un festival cultural i també comunitari, hi ha aquests tres eixos.
Mm-hm. Doncs això és exactament quin son.
Els eixos serien, tenim la part artística, que seria la que es visualitza a través de murals, hi ha artistes tan locals com internacionals que venen a pintar. I la temàtica sempre és la diversitat, ja que Santa Eugènia i Can Givert és un barri amb moltíssima diversitat. Llavors, després tenim la vessant cultural, que serien aquells veïns i veïnes, entitats culturals que representen les diferents nacionalitats que conviuen al barri. I després la part comunitària,
que també són totes les associacions veïnals, entitats, el teixit social, Santa Eugènia, i estan organitzats a través del PEC, que és el Pla d'Educació i Convivència. Correcte. Santa Eugènia sempre es caracteritza molt, tu ho deies molt bé, amb aquesta diversitat, i a partir dels seus projectes comunitaris. I penso que un element cap dalt és aquest festival MonArt. Perquè, pel que tinc entès, en total podríem dir quants artistes teniu aquest any, Enric, te'n recordes, i quins espais podem trobar?
Aquest any hi ha 11 escenaris i són 3 artistes que estan repartits entre la zona de Santa Eusènia i Can Givert. I aquests artistes us arriben les propostes dels mateixos artistes, els aneu a buscar vosaltres com a entitats culturals, com us gestiona tot això?
Es fa un jurat a meitats d'any, es creen unes bases i es oberta tothom que vulgui participar, llavors cada artista envia el projecte i amb un jurat veïnal amb entitats i nosaltres acabem triant els projectes que es faran a aquesta edició.
També diu una mica que els murs estan escollits amb la gent del barri que fan la proposta, llavors la idea és que la gent del barri escolli una mica quin barri vol, quins són els murs intervinguts i quins són els projectes que pintaran, que no sigui que de sobte apareixin allà com un bolet, sinó que sigui tot decidit entre totes. Quin és una mica el feedback que teniu amb els veïns i veïnes?
Jo crec que és molt bo. Al començament ens va costar una mica que hi havia la idea de pintades a les parets o que no se sentia molt bé, però ara ja aquestes alçades ens demanen fora del festival.
que pintem doncs persianes, contactem amb altres artistes, no sé... I un senyal també seria que cada cop hi ha més voluntaris, gent que durant la setmana s'apunta sense cobrar, simplement per donar un cop de mà, que som veïns o gent que avisa el festival i volen ajudar el truïstament.
I això que dieu, que de fet també li dona aquesta continuïtat al llarg del curs, no? Vull dir que demanen també que hi hagi una miqueta més de... La idea del festival és això, que es visualitzi en una setmana, que hi ha moltes festes, hi ha xerrades, hi ha la festa de les cultures, però això és el resultat de tot un any de feina amb les entitats i amb els veïns i veïnes.
I jo tinc una curiositat perquè, clar, estem parlant de la sisena edició, llavors, els murals artístics de la primera edició, això es conserva, es van pintant a sobre, llavors, si es conservés, per exemple, hi haurà un dia que potser no hi haurà espai per fer més murals, o com va tot això? Si la cosa és que intentem que estiguin sempre bé, a vegades apareix alguna pintada, i jo i la Mariona i jo ens dediquem a arreglar-ho, si es pot, i quan és algo que no es pot arreglar,
truquem a l'artista si ho vol rehabilitar. Bé, i ho rehabilita la següent edició o es presenta concurs un altre cop. I després també entendre que això anirà funcionant mentre els veïns ho vulguin. Si algun dia els veïns diuen ja està tot pintat i no en volem més, doncs no n'hi haurà més i si volen continuar, doncs continuarem.
Que de fet és la gràcia de tot aquest projecte comunitari, ho ha dit molt bé la Mariona, amb tot això del Pla d'Educació, és a dir, és buscar les entitats, que les entitats siguin elles mateixes, juntament amb altres dues entitats que estan al capdavant, com són el Fein i Desfet i l'Associació Blau Blau, i llavors també amb el suport del Centre Cívic de Santa Eugènia Can Ninetes. És a dir, no és una iniciativa que puguem dir, això s'organitza al Centre Cívic de Santa Eugènia. No, no, el Centre Cívic de Santa Eugènia ve a ser com una part més.
és un projecte viu que es va construint i va canviant segons les necessitats del barri Jordi avui estem parlant d'això i de fet hi ha una cosa que et volia comentar i és que Girona no paren de fer-se coses i coses tan complexes perquè déu-n'hi-do l'agenda que deus tenir i déu-n'hi-do l'ordre que deus tenir al cap per poder-los dominar tots és impossible, és impossible, has de buscar la informació, per exemple jo estic molt centrat en Barri Vell però a mi
Faig aquesta secció abans els deia tant a l'Enrico i a l'Ariadna. A mi em va molt bé perquè també m'assabento de coses que es fan els altres. Sí que ara s'han dit de parlar, però ara, per exemple, escoltant l'Enrico i l'Ariadna, t'assabentes més de com va el festival, no? I això és una part superimportant. Que cal dir, el festival també té els seus recursos, que a vegades són limitats, perquè tinc entès que també feu un massenatge de com va tot això. Ah, mira.
Doncs allò en si, fem una mica d'autogestió amb un vercami. Doncs en aquest vercami, que, bueno, sempre costa, però he de dir que cada any, com que els veïns estan més acostumats, tots col·laboren, pot ser amb una samarreta, pot ser amb una bossa, o sigui, des de 10 euros, a encarregar un mural. I això ens ajuda molt, també la gent ha sent més implicada, i és bonic, també, no? Clar, que s'ho senti seu. Exacte.
Llavors, com que tampoc tenim massa temps, diuen, sobretot, dates, quan comença el festival, quan acaba i on pot trobar la gent tota la informació que necessiti del respecte. El festival comença el 23 de setembre i acaba el 29 de setembre. Llavors la presentació es farà a les 8 a la sala d'actes de la Marfà i a partir d'aquí ja donem el tret de sortida i qualsevol cosa la trobareu a festivalmonart.cat.
Hi haurà unes xerrades sobre els projectes socials que són molt interessants. Aquest any treballem el dret a viure de manera independent en comunitats inclusives.
També una revisió de la figura d'Alberta Cáceres. Tolerància zero amb la mutilació genital femenina. Són tots projectes que es treballen durant l'any. I llavors hi ha artistes, els dos últims sí que són artistes del barri.
que fan el mural, no? I el primer, bueno, el de la Berta Cáceres, el fa un noi que ve de Brasil. Carai! Internacional? Sí. I el meu cedit? Jo vindré, però saps què passa? Que ara des de fa poc he tornat una altra vegada a l'agenda cultural Gironina. Uau! Sí, des de... Mira, vaig anar a la Fundació Balbi l'altre dia i tot, i ara de mica en mica estic tornant al ruedo, o sigui que m'hi passaré.
Fantàstic, que esteu tots convidats. I l'últim dia, el dissabte, és molt divertit. Es fa una pintada comunitària als murs lliures al camp de futbol de Can Givert. I després, a la tarda, la festa de les cultures, que esteu tots convidats i convidades. Projecte comunitari, artístic i social, brutal. Jordi, Marió i Enric, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Fins la propera.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina.
Els Quatre Rius El magazine matinal opera la ciutat.
I com cada divendres girona de llibres avui ens acompanya Jordi Gispert de qui ja aprofito per donar la benvinguda i les gràcies per haver-nos acompanyat, que sé que l'agenda sempre és molt complicada. Bon dia i bona hora. Bon dia i de cap manera, gràcies aquí a vosaltres que ens visibilitzeu i doneu un espai a la cultura que sempre està bé i és difícil d'haver aconseguit. No sabia que eres de Carriguella.
El meu pare és d'allà i el meu pare de sal es van conèixer. Jo t'arribo a trobar a Garriguella un dia. Jo es moro sovint allà a la copa. Com me'l trobo un dia allà, em ve un patatus. Allà passa mig Catalunya. És la veritat.
Jordi, com sempre llibres, assaig, sobretot probablement el meu gènere preferit, Weekends Exposes. Primer jo crec que hem de començar
Ja t'he portat una varietat força sense, però sí que el dimarts al vespre hi va haver la cerimònia d'entrega dels Premis Provenç i Bertrana, i s'ha de parlar de la Saig, del Premi Carles Rola de Saig 2024, que és la scriptòria de la Seu de Salvador Sabrià, que és la recerca de la vida desaparegut el 36. Hi ha unes...
Unes morts l'any 36, que a través de la recerca de, com es diu això, memorial democràtic intenten, memòria històrica aconseguir aquests cossos saber de qui eren, i n'hi ha un que no es troba, que és el de l'avi de l'autor. L'autor fa aquesta recerca
i és una mica donar veu a la memòria històrica i és un assaig que està molt bé en la voluntat de recerca de l'avi desaparegut. Què et mal quedo? No te'l deixaré pas. Tindràs feina, tindràs feina perquè...
Llavors vinc amb un altre. Aquest, ara fora de micro, m'has dit que podeu tindre'l, no ho sé. Demià Verdera. Sí, aquest passarà per aquí ben aviat, i de fet hi ha hagut rebombori amb aquest llibre, últimament. Sí, i Demià és un autor bàsicament de ficció, que ha fet contes, microcontes, i és molt i molt i molt radical en l'esperit literari que té.
i ara ha fet aquest Incompetències Bàsiques, editat per Portic, que parla d'experiències personals en l'àmbit educatiu. Però aquí hi ha algun fragment que està bé en el que explica, per exemple, coses...
que potser venen una mica d'abans. Diu que jo als alumnes dins de classe els feia treure la gorra. Si venia amb gorra o així els feia treure perquè em semblava que no era adequat, el que sigui. El trobar-me amb una noia amb vel,
Em feia por que algú digués, mira, però ella va amb el, i ja creies un conflicte aquí. Però el dia que vaig desistir de fer això, ja fins i tot, perquè el raonament és una mica especial, que ja no és per cap circumstància d'aquestes, sinó el dia que li van dir, va dir jo, de moment va deixar de dir-ho, diu és que el professor aquell diu bé, classe amb gorra.
Si el professor ve amb gorra jo no puc anar a parlar. Però això, amb aquesta cosa, diu més del que ens pensem, del descomplexament d'aquesta cosa, d'una cosa que abans era... Hi ha un moment que ho diu, diu, si tu vas a una entrevista de treball jo t'aconsello que treguis la gorra. Els deia, no te la treguis a classe si vols, però si mai vas a una entrevista de treball... O millor fes-ho. Jo t'ho faria, per si de cas, tens més possibilitats. No fos cas que et quedessis de jove fins als 50 anys perquè no trobes feina i et quedes a casa els pares.
I mira, amb això t'ho lligo amb un altre assaig d'un autor gironí, un assaig que jo el veig com important, que és la protesta i la queixa d'en Joan Vergés, professor de l'Universitat de Girona, i precisament t'ho lligo perquè estem en una societat en què cada vegada més estem legitimats a protestar-ho tot i a queixar-nos per tot.
I va una mica en la línia d'aquest llibre d'en Damià. El d'en Joan Vergés és un assaig que a la pàgina, quan comença, ja te trobes amb els referents d'Aristòtil, etimològicament, de parlar de protesta, llavors...
És un llibre de filosofia. Però és un llibre de filosofia que si el mires amb ulls d'actualitat et dona moltes eines per poder, si més no, legitimar-te en la queixa. Perquè al final cansa una mica, que a vegades quan vas pel carrer tot és belligerència i violència al voltant dels drets aquests que semblen adquirits pel sol fet d'existir.
En resumir-ho és queixa amb coneixement de causa. Sí, jo ara aquí li he posat aquesta pàtina i aquest discurs. És un llibre de filosofia, de veritat molt bo, editat per Arcàdia, i que si més no ens legitima una mica la protesta perquè almenys sabrem de què parlem.
També han sortit altres coses, i ara vaig una mica enrere, perquè és un llibre que ja va sortir a principis d'any. La Marta Emeric i l'Àngels Fitor han compilat uns textos de diferents persones al voltant de dones de ciència, tecnologia i pensament. Aquest llibre es va fer un acte ahir aquí al Centre Cívic Palau de Palau. Jo hi vaig anar, vam estar venent llibres allà. És un llibre que ja s'havia presentat, ja s'havien fet altres actes, però em va fer pensar
que aquestes minibiografies de dones importants en diferents àmbits, Xavier Aldaguer, quan va fer la presentació, va parlar un moment de la ciència i la dona, que segurament els metges han tractat les malalties vinculades a les dones, de manera com si es reproduís el que
el comportament del cos dels homes. I en molts casos, una de les coses que deia en Xavier Aldeguera, que s'havia de singularitzar l'atenció mèdica a les dones de forma diferent. I en aquí és una de les coses on s'està treballant. I ho dic perquè va sortir en aquest llibre, que recomano molt perquè hi ha minibiografies de dones, i és un llibre que es pot llegir molt bé,
Però és que Raj Vert ha tret un llibre que es diu, ets una exagerada, que es diu, viatge de gènere i sexe en salut. I en aquí ens trobem, que també va sortir la presentació de dones de ciència, perdó, el llibre aquest que dic és dirigit per Isabel Montaner i Blanca Collvinent, que no ho he editat. El llibre de Raj Vert, ets una exagerada.
Per exemple, parla d'una cosa que s'havia parlat ahir a la pàgina 81, en què parla aplicar les diferències basades en el sexe i el gènere en l'aturada cardíaca, és clau per a la supervivència de les dones. És a dir, sempre s'havia pensat que els símptomes d'un atac de cor eren els mateixos en una dona que en un home, i no són els mateixos. Llavors, és un llibre que parla una mica d'això. És un tema actual. Actual i em sembla que hauria de ser encara més important, que ja agafarà importància. Encara ens dóna temps d'un mes, va, sí.
doncs, home, és un assaig d'aquests celebrats, un assaig narratiu d'aquests que són interdisciplinats, que recordem Patrick Radin Keefe, autor de No Digues Res, un llibre que parlava sobre l'IRA i el conflicte armat a Irlanda,
Després va fer l'imperi del dolor de la família Sackler, dels opiàcids, de les màfies que hi havia per receptar uns medicaments que no eren o que generaven addicció. Són llibres tot xosè, estem parlant així d'això, però són estudis exhaustius. Però aquest és del Grèmicet.
I aquest es diu Caps de Serp, una crònica sobre el poder i el contraband de persones a Chinatown. De veritat, per Periscopi, en castellà no vaig errat per Reservoir Books o el grup de Penguin Random House, i molt recomanable. De fet,
I ara faig meta, meta, meta. El Jordi García s'ha quedat aquí per escoltar la secció, perquè amb el Jordi García tenim un podcast sobre literatura, cultura, teatre, que també hi ha altres col·laboradors, la Maria Bruguera i així. I hem gravat el primer episodi, que es torna a emetre el 22, cada 22 de mes sortirà un episodi,
El vam acabar de gravar i en Jordi García quan li vaig presentar aquest llibre al podcast ja se'l va quedar. El tenim aquí, ja s'ha volgut quedar. El que parla de centres cívics però també és un gran especialista. En Jordi la toca de tot. Jo això ho tinc claríssim. I tu Jordi també. Jo no sé com has pogut resumir tots aquests assajos amb els pocs minuts que teníem.
T'ho agraeixo moltíssim. I que tots te'ls vols quedar, ara, després del resum que feies. Mira, et salva que continuo aquí amb el programa i que he d'estar per altres coses. Però abans d'això, ara m'has fet recordar una cosa. Saps que es va estrenar Maricel ahir de Gull de Gom? Saps on vaig comprar Maricel?
A la 22. Encara no ens coneixíem però. Encara no ens coneixíem i un dia estava de visita de Madrid. Vaig passar per allà i vaig dir mira, tothom està amb la broma del Said de mar i cel. Vaig comprar-me'l i vaig entrar i vaig comprar-me aquest. Vaig demanar el llibre de meravelles d'Estellers però no hi era.
No hi era aquell dia, i saps què vaig fer? Quan vaig tornar a Madrid, me'n vaig anar a València a buscar-lo. Ah, veus? Ostres. A la llibreria a París, que de fet el propietari també era de Borgesot. Era d'allà mateix de... És que us penseu a vegades que jo només sé preguntar o altres coses, però jo domino també. No, no, no. No, però el que és interessant és la narrativa de com aconseguim els llibres. Jo un dia t'explicaré algunes coses d'aquestes. És que un dia tu i jo tenim una entrevista llarga per fer, encara pendent. Va, doncs home, algun dia la fem, va. Jordi, moltes gràcies per tot. A vosaltres.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina, als Quatre Rius.
El Magazine Matinal opera la ciutat.
I ara sí, recte final d'aquests quatre rius d'avui divendres, recte final de la setmana, això vol dir, ni més ni menys, Carles Pintiado, La Girona Secreta, bon dia i bona hora. Molt bon dia, què tal, com estem? Molt bé, de divendres cap de setmana, alegria. Jo et veig radiant, eh, ja de tardor, avui... La tardor, per cert, comença demà. Sí, s'acaba l'estiu. Veig el tardor aquí, no? Estem bé, estem bé. Un rotllo així, New Jersey, entre New Jersey, Boston i Astúries. Iverska. Iverska.
M'encanta l'Arnau, perquè ara ja no vol agafar el micro, riu, ens diu coses, o l'Arnau... Però tira que encara el micro, eh? No, ja ho sé, ja. Tu pots parar quan et donin la gana. Aviam si ens donarà temps de fer-ho tot avui. Tu, tenim cosetes, eh? Tenim moltes coses, moltes de tot el cap de setmana, així que podrem triar quin dia ens va millor.
que va bé per organitzar-se. Tenim primer de tot una obra de teatre al Teatre Municipal que es diu La mosca d'en Quim i és bastant interessant l'organització de la falera gironina i en aquesta obra de teatre ens explicaran com es va crear l'actual comparsa dels capgrossos de Girona. És una obra de teatre que és apta per a nens a partir de 3 anys però també per a adults i la faran el dissabte a les 8 del migdia
El dissabte també un altre cop a les cinc de la tarda i el diumenge a les vuit del migdia. Per tant, tres opcions per anar-ho a veure. També tindrem festa major. Sí, com no pot faltar, festa major del barri de Devesa Güell. Han organitzat moltíssimes activitats, música, cinema a la fresca, activitats infantils i moltes cosetes més.
I també tenim el Bermut, els Jardins Gala que torna, nova temporada del Bermut. El dissabte actuarà a Fontso Castillo, el diumenge 4 de 4. Ah, mira. Al migdia allà al costat del riu. Fons un bon pla. Que sàpigues, Carles Pintiado, que he tornat a l'agenda gironina, eh, jo. Molt bé, si m'agrada ser-hi. Sí, que ho vaig prometre el mes de novembre, em sembla va ser el novembre de l'any passat. Vaig dir, bueno va, començaré a fer cosetes per aquí i tal, i no, mira, l'altre dia vaig anar a la Fundació Balbi. Vale.
I vaig dir, ah mira, hauria de no quedar-me a la terrassa de casa meva allà fent una coca-mola. I per això et dic que ara t'escoltaré encara més atentament. T'ho dic perquè ja hem fet el de la Festa Major del barri de la Devesa Güell, que suposo que...
Encara en quedaran alguna més per ir a suelta aquest mes de setembre. I el vermut al Jardins Gala ja ho has dit també. I a més a més, Berto Romero. Doncs sí, l'humorista català arriba a Girona tant dissabte i diumenge amb dues actuacions per fer-nos riure una estona. Pràcticament no queden entrades, així que si us interessa mireu ràpid perquè em sembla que ja estan a les últimes.
I un altre pla que tenim tot el cap de setmana, com ja hem parlat llargament i hem debatit, la SIOTER, la Fira Europea del Ciclisme. Hombre, vius a fontejar-ho tu? A prop, a prop. A prop? Doncs veuràs aquest cap de setmana, veuràs.
En fi, és el que hi ha, és com barraques, vull dir, és que passi i mira, que al final també les coses com són. Jo sempre dic també, o sigui, aquestes coses evidentment tenen la seva repercussió en la normalitat dels veïns, però no pots pretendre tenir una ciutat guai, una ciutat...
que funciona econòmicament, és trobar l'equilibri, però no pots pretendre tenir una ciutat bonica i dinàmica, i viva, amb una ciutat que no fa res. Perquè això en tot cas seria un poble. Llavors, passem a un pla del dissabte. Els veïns del barri de Sant Narcís han organitat dos plans per aquest dissabte.
Un de matí i un de nit. El de matí. Des de les 10 del matí fins les 3 del migdia. La quarta edició del Mercat. El Mercat és un mercat d'intercanvis, coses de segona mà i així. Però a més a més ho acompanyaran de menjar i begudes de pizza Chibi. Hi haurà un tastet d'activitats d'Ohana. I dos concerts. A les 12 de Carla Aguilar i a la 1 de Peter Punk. Peter Punk? M'encanta el nom.
i el de la nit serà una barbacoa popular a partir de les 9, on l'Associació de Veïns posarà les grelles i llavors ja cadascú es posa el seu, les cadires, les taules, la carn, etc. per tant només tindrem foc. Exacte, foc i a partir d'aquí és pavilat. A més a més concert gratuït de...
Com es pronuncia això? H? Jo crec que és H. És d'una artista gironina. A la Mirona? A la Mirona, sí. Haurien les portes a les 9, començarà a les 10, entrada gratuïta. I aquest concert tancarà el cicle del Periscopi, que portarà tot l'estiu fent música a la Mirona, on el tancarem amb aquesta actuació.
A més a més, el diumenge, per qui no estigui de ressaca o qualsevol cosa, Bar Munt Musical. Doncs sí, Bar Munt Musical, el Sacre Bar, amb DJ Heavy. Del Sacre Bar encara no havia parlat, és un nou bar que hi ha a la muntanya de Sant Medges, de Sant Julià de Ramis, just passant l'Esperit Roca, fa uns anys hi havia un altre local allà.
és en un lloc increïble, amb unes vistes del gironès espectaculars, i estan començant a fer també bastants plans, o sigui que crec que en parlarem sovint, i comencem doncs aquest diumenge amb un vermut musical a partir de les 8 del migdia. I a més a més per tancar l'agenda del diumenge, presentació orniqui? Oniric. Oniric. Ah, oniric dels somnis. L'oniric. L'oniric fèstic. Però hi ha una ca aquí, eh? Sí, sí. Hi ha una ca que no m'ho agrada, clar.
L'Oniric és un festival nou que es farà, de fet, el cap de setmana que ve al Joc de les Alemanys, però aquest diumenge fan una petita presentació de tot el migdia fins a les cinc de la tarda al Camp de Bèl·lit de Sant Narcís, on actuaran alguns dels artistes relacionats amb el cartell que tenen pel cap de setmana que ve. És entrada gratuïta, hi haurà també menjar, música.
I això, l'Oniric, per si no ho sabeu, és un festival que es dedica a la música oprimida, li diuen, a tots aquests artistes que tenen molt de talent de per aquí a la zona, que al final els cartells dels grans festivals se'ls mengen sempre dels grups de sempre, doncs han intentat muntar aquest festival per donar-li veu a artistes que estan emergents, que també s'ho mereixen, no?
Recuperem la pregunta de la setmana. Què faràs tu aquest cap de setmana? Perquè veig que no hi ha cap ruta per cap poble de parquí. No, no tenim rutes. Tenim música. Tenim música. Anirem donant voltes a on acabem. Jo em vull passar per Sant Narcís, que jo visc allà molt a prop. A veure el mercat. I veurem on ens portem. A mi m'arribes a avisar... Jo tinc un casament aquest cap de setmana. M'arribes a avisar i t'hauria posat com a més u. Però clar, ara ja no dóna temps. No parlis de casament. Vale. No parlem de casament. Toquem fusta, toquem fusta. Arnau Vila, tu què faràs aquest cap de setmana?
Doncs mira que no vagi per veure les bicicletes, eh? A la ciutat! Vindré a fer una volta per aquí i veure com respira tot plegat, potser. És que aquí on el veieu, ara per aquest París, tocava massa prou. Però ve bicicleta des de Sarrià de Ter. Ja ho veuràs tu. Els matins. Ens estem preparant per a Los Ángeles del 2028, eh? És a Los Ángeles, la cosa aquella? Les Olimpiades.
Ah, m'heu de tocar Madrid, no? Era la del Cup of Carles Fai Coletxe? No, aquesta va ser el 2012. Jo vaig anar cap a Londres. Ah, és veritat. Fa molts anys. Londres amb el gran Raúl Anàquinson, home piano. Ah, sí. Ah, sí? Sí o no? Sí, sí, és veritat. Mira, no sé si Londres, Carles Pintiado, et volia presentar a la Jana Fontbona. Encantat. Hola, bones. Però em sembla que només la podràs veure avui, perquè ja t'he dit. Em sembla que la veu que ens ha acompanyat tot aquest estiu aquí a Girona FM plega, Jana.
Què? Ganes de plegar ja? Sentiments contradictoris. M'ho he passat molt bé, ho torno a repetir. Però sí, però tinc ganes de marxar. Tinc ganes de 3 dies de descans i després tornar-m'hi a posar. Però molt contenta. Em fa pena marxar.
Mira, si et sembla, és que ahir la vas clavar moltíssim en una cançó, avui no és que plogui, casi, crec que estàs molt viciada a aquesta cançó, potser? Sí. I és molt bona, és que li escriu bona. És molt bona. Have you ever seen the rain? I tant de bo que les coses que venen siguin gairebé tan fantàstiques com tu, que això voldrà dir que ho seran molt. Gràcies per tot i per tant, i això és casa teva, Jano. Moltes gràcies, que maco.
I've been that way for all my time Till forever home it goes Through the circle fast and slow I know It can't stop, I wonder I wanna know Have you ever
Oh, no, have you ever seen
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. Girona FM, la ràdio de Girona.