o a codidigital.ddgi.cat
Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere.
Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat.
Els quatre rius, amb saïdes bai.
Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell,
l'Unyà, el Galligans i el Ter.
Sintonitza el 92.7.
Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 11 de juny de 2025.
Demà comença el Festival d'Assinament Independent de Girona.
Dic comença perquè serà la seva flamant posada de llarg
amb una primera edició de luxe.
Nosaltres, que últimament li hem agafat el gust a sortir d'excursió,
agafarem les Andròmines i ens n'anem al Modern a fer el programa en directe des d'allà.
Per parlar de cinema, de pel·lícules, no de les nostres,
sinó de les que es podran veure en aquest festival que dona el tret de sortida demà.
Girona, una altra cosa no ho sé, però de cinema en tenim un bon munt,
sigui pel trofó, pel museu, el col·lectiu de crítics
o totes les sales que ens fan distreure una estona de la realitat
per mostrar-nos aquella petita gran finestra d'imaginació.
I qui en té moltíssimes de pel·lícules dintre del seu cap, això sí,
sempre com a protagonista absolut només faltaria Arnau Vila, bon dia i bona hora.
Molt bon dia. Home, més que protagonista d'allò m'agrada que la sorpresa m'impregni, eh?
Actor secundari no ets tu, a mi no m'enganyes.
Bueno, podríem ser actors d'aquells així de doblatge, diguem-ne, eh?
Tu tens...
Que faig totes escenes perilloses.
Jo sé que tens molts premis, tu. Ha arribat algun goi, algun Òscar, encara no?
No, encara no, encara no. Que per cert, l'any que ve, o sigui, es fan a Barcelona els premis goi.
És una picada d'ullet perquè te'l puguin donar tu?
O tu, depèn. O els dos.
A mi no crec, ja t'ho dic ara.
En tot cas, a mi em donarien aquells els anti-Òscars que fan un centenar abans.
Saps allò que... Sí, fan uns premis que és per la pitjor pel·lícula, el pitjor...
Com les mosques aquí, Girona, sí.
Tots som actors en aquesta vida, que deia Shakespeare.
En qualsevol cas, Arnau Vila, avui toca parlar de llibres.
Parlarem de la dama espanyola.
No sé si hi ha amb la dama espanyola, que és Cristina Guits de Jaime,
en aquesta continuació de la jefa,
en aquesta segona novel·la de l'autora.
També parlarem dels premis de la Fundació Balbi,
que es van celebrar ahir al vespre.
Premis, no t'ho perdis, eh? A Salvador Sunyer,
també a la Fundació Girona Est i alguna sorpresa més.
Arnau Vila, això que ens ho expliqui l'home aquí d'aquí una estona.
Guillem Terribas, amb les seves recomanacions literàries,
que no podia ser d'altra manera.
Mai falla aquest home.
I, a més a més, també parlarem amb el Col·legi de Graduats Socials
de Barcelona, Girona i Lleida,
també per tot el que ha passat amb el grau de relacions laborals
que hem comentat al Primer Cafè, d'avui, aquí a Girona FM.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla...
Doncs, comencem.
I deien que segones parts mai serien bones,
però venim precisament a trencar-ho, només faltaria...
Avui parlem de La Dama Espanyola,
la segona novel·la de Cristina Guig de Jaime,
també continuació de la seva primera novel·la,
La Jefa.
Cristina, bon dia i bona hora.
Bon dia, Saïd.
I ben tornada.
Gràcies.
Sembla que ens vam creuar l'última...
Ah, sí, el dia de la pagada, me'n recordo.
Sí, sí.
Aquí a la porta que estàvem.
Estàvem tots esvalutats aquell dia.
Vas anar cap a casa, no, tu, tu que podies?
Sí, sí, sí.
Ja t'anava bé.
Us va tornar gaire tard la llum.
Ens va tornar a quarts de deu del vespre.
A quarts de deu.
Sí.
No ho veus.
És que tu vas mostrar una miqueta el poder de la ràdio,
me'n recordo, perquè Arnau Vila estàvem aquí fora,
no sabíem què havia passat,
i ella va arribar amb cotxe,
just aquí davant de l'emissora,
amb la ràdio posada.
Sí.
I dient, mira, seria bona idea anar a buscar una ràdio.
Sí, estava escoltant Catalunya Ràdio.
En qualsevol cas, segona novel·la,
continuació de la jefa.
Vaja, vull dir una miqueta amb aquest estil teu,
vull dir, sobretot,
tenebres, foscor,
vull dir una cosa allò potent,
ja per començar.
Sí, i el que més espanta
és que, pesada que la història sigui de ficció,
l'ambientació, no.
L'entorn, la realitat que jo plasmo,
no és ficció.
I això sí que espanta.
Clar, com documentes, això?
Amb la jefa me vaig documentar,
com ja vaig comentar,
mirant molts documentals de presons,
entrevistes a presoners,
llibres, etcètera.
I amb la dama espanyola,
que com que s'està ambientada a Mèxic,
igual, he llegit molts llibres de narcos,
històries, històries de Mèxic, etcètera.
Però, sobretot, entrevistes i llibres, sobretot.
Jo crec que ara que ha passat un any
i escaig des de l'última vegada que vam parlar,
podem desvalar una miqueta
com va acabar la jefa
per saber el punt de partida
de la dama espanyola.
Clar, la jefa parteix de la base
que hi ha un noi, en Ricardo,
que li roben una tonelada de cocaïna
i li diuen per equilibrar el deute per saldar-lo
has de raptar una noia
i portar-la a una presó de Colòmbia.
Que la presó, jo l'he ficat a Colòmbia,
però és real i és una presó real d'Honduras.
Vull dir que l'entorn,
és el que et dic,
la història és ficció, però l'entorn no.
I ella s'acabarà convertint en la jefa.
Però què passa?
Que aquest noi s'ha equivocat de noia
i ha de corregir el seu error
de pressa i corrents, per dir-ho així.
Però què passa?
Que aquesta noia, la Eva,
com que s'acaba convertint en la jefa,
els mexicans,
que són també els narcotraficants
molt forts, molt potents,
s'afixen en ella i diuen
aquesta noia a pa cá, cap aquí.
I després ella s'acabarà convertint
en la dama espanyola.
És com l'anomenaran a Mèxic.
I en aquest sentit seguim
amb la seva cerca,
amb la seva búsqueda,
intentant localitzar-la.
Exactament,
perquè en aquest segon llibre
té més protagonista el seu marit,
perquè ella està casada a Girona,
nada menys està casada,
i el seu marit està fart
d'esperar que els Mossos d'Esquadra
o que la Justícia
o qui sigui,
els Mossos de Força de Seguretat,
l'ajudin i diu,
mira,
té un amic jutge
i un amic fiscal,
perquè ell és procurador,
clar, té amics en aquest món,
li diuen,
escolta,
que els artistes
quan estan fals d'inspiració
van als museus,
tu per què no véns al jutjat una mica
perquè ell està de baixa.
I li diuen,
mira,
tal dia,
tal hora,
hi ha un hacker,
no sé,
vine.
I després ell
s'adona compte
que aquest hacker
s'ha ficat en mòbils,
s'ha ficat en ordinadors,
ha fet no sé què,
i diu,
pam,
se li incert la llumeta
d'aquest m'ajudarà
a entrar en telèfons,
en mòbils,
perquè en el primer llibre,
en Giancarlo,
que és un personatge
de la presó
d'allà de Colòmbia,
el truca a ell
i li diu
que no busqui la seva dona,
que se n'oblidi,
que si truca la policia
és com si estigués morta,
no sé què,
no sé quantos.
I clar,
ell té aquesta trucada
i gràcies a aquesta trucada
contacta amb el hacker
no sé què
i la localitza a Colòmbia,
però clar,
allà ja no hi és.
Clar,
jo t'ho volia preguntar,
per què t'han atret
sempre aquests ambients
tan tènues,
tan foscos,
tan clandestins,
podríem dir?
Mira,
no fa gaire
vaig anar a Lloret,
que van fer Lloret de Mar,
van fer el Festival Lloret Negre
i feien una pregunta similar
i deien
tota aquella gent
que li agrada
el gènere negre
algun trauma té?
Doncs la veritat
és que no ho sé,
jo soc jurista,
m'agrada molt
el món del dret,
però sempre m'ha agradat molt
el món de la criminologia,
sempre,
i sobretot el tema presons
m'ha cridat molt l'atenció,
perquè allà
es veu molt
la cultura d'un país,
molt,
i cada país
ho fa a la seva manera,
per això hi ha presons
tan diferents
per tot el món,
i no sé,
m'atira,
m'atrau,
perquè escriure
m'ha permet
ficar-me en les sabates
dels personatges,
m'ha permet empatitzar
millor,
i quan hi ha quelcom
que jo no acabo d'entendre,
si escric sobre allò,
m'obligo a empatitzar
amb els personatges,
i d'aquesta manera
entenc més bé les coses,
perquè si hi ha alguna cosa
que jo no entenc
ni per activa
ni per passiva
és el món del narcotràfic,
és a dir,
no entenc com és possible
que l'ésser humà
hagi arribat
al punt de realitzar,
inventar
i crear unes drogues
tan perilloses
i les vengui
per ànim lucratiu,
per res més
que per fer diners,
i dius,
però aviam,
no podem posar
aquestes ments
fent altres coses
per a la societat,
doncs m'acosta molt d'entendre,
però si ho estudies,
ho investigues,
et documentes
i ho escrius,
entens
per què els personatges
fan això,
i això també ajuda,
també és terapèutic.
Clar,
i a vegades
és un sistema penitenciari
també que dista molt
del que tenim aquí,
o sigui,
aquí sí que és veritat
que aquí es creu
en la reinserció,
però el que tu planteges,
vull dir,
es tracta d'un sistema penitenciari
completament salvatge,
és la jungla.
Exacte,
perquè hi ha moltes maneres
d'enfocar el sistema penitenciari,
tenim el de rehabilitació,
com tu més dius,
però també tenim el castigador,
que el castigador
era el que hi havia aquí abans,
a l'època de Franco
i companyia,
te tancaven a la presó
perquè ets dolent.
Ara,
l'objectiu de la presó
no és et tenco
perquè ets dolent,
et tenco
perquè tens una actitud
que fa mal
a la resta de ciutadans
i d'aquesta manera
tu puguis reinsertar-te,
puguis tindre
una nova filosofia de vida,
se'ls hi dona
uns hàbits,
unes pautes
en el sistema penitenciari
perquè puguin
tindre un altre tarannà.
No és perquè ets dolent,
és perquè ha passat alguna cosa
que no funciona com a societat,
doncs com a societat
tots junts arreglem-ho.
Allà no,
allà és tapillo
perquè és delinquit
i segueixen delinquint
entre les parets
allà a la presó.
T'anava a dir,
o sigui,
la teva novel·la
gaire contemplativa no és
des del punt de vista
que girs de guió constants,
ja sé que està ambientada a Mèxic
però a vegades fins i tot
amb tocs de telenovel·la
podríem dir.
Aquesta de Mèxic
m'he permès
ficar una mica de telenovel·la,
una miqueta,
però sí que és veritat.
Però parlo més que rep el ritme,
és allò de gir constant,
aviam què passa ara
a la següent pàgina.
Sí,
jo sóc una escriptora
que a mi m'han dit
és que si te saltes un capítol
ja t'has perdut alguna cosa.
S'ha de llegir tot,
perquè alguna cosa ja...
El següent ja no saps
d'aquesta baixa,
perquè jo em sembla
que d'aquí ve
perquè sóc una noia
que m'avorreixo molt fàcilment.
I clar,
quan estic escrivint
els meus llibres
i també quan els estic corregint,
si m'avorreixo jo,
malament anem.
I clar,
per això potser m'agrada
que el ritme sigui
més o menys ràpid.
Ja sí que faig un ritme
equilibrat d'ara,
toca més acció,
anem més de pressa,
ara no,
ara estem fent descripcions,
anem més a poc a poc.
Però no m'agraden
aquelles novel·les
que són molt gruixudes
i tot és descriptiu
i tot no sé què.
En aquest aspecte
sóc molt com l'Stifan King,
que ell també ho diu
en les seves obres.
Té un llibre
que és escriure
l'art de ser escriptor
o l'ofici de ser escriptor.
Mentre escric.
Sí,
o alguna cosa així d'escriure.
Mentre escribo.
Sí,
que dona consells
i diu això,
diu,
què més dona,
com va vestit?
El que importa
és què té al seu cap
i quines són
o si, a no ser que sigui algo
molt especial pel personatge,
hi ha coses que dius
què més dona
de quin color era la ràdio,
no?
Què més dona
de quin color era?
El que importa
és què s'estava dient
a la ràdio
en aquell moment.
Clar,
en aquest sentit
també t'anava a dir
sobre el desenvolupament
de l'obra
i la construcció
dels personatges
també,
vull dir,
com han evolucionat
respecte a la primera novel·la.
Exacte,
la primera novel·la
allà hi ha les bases.
Els personatges
venen d'Espanya,
en Ricardo ve de Madrid,
l'Eva ve de Girona,
venen d'aquest entorn,
amb aquesta democràcia,
amb aquesta cultura,
amb les nostres diferències,
però clar,
quan arriben a Colòmbia
se troben allà,
perdona,
això és una presó mixta,
tercer mundista,
superpoblada,
homes i dones
a la mateixa cel·la,
no en mòduls diferents,
no, no,
allà mateix,
en les mateixes
quatre parets visquent
i allà hi ha unes normes
que manen els narcotraficants
detinguts
i el més fort
és la llei de Talió,
el més fort guanya.
Quan ella se'n va a Mèxic,
no està en una presó,
però bueno,
està a la finca
del narcotraficant
que l'ha agafada,
d'en Rafael Vázquez,
i és una presó
entre cometes,
sense barroig,
però també ho és,
i allà hi ha unes altres normes
que són les dels narcotraficants
mexicans,
i en Ricardo,
sobretot la seva evolució
és la més interessant,
perquè ell se troba
que quan arriba
ell té un caràcter
més passota
i que el que manin els altres
a mi no m'emprenyis,
però a mesura que va evolucionant
la jefe,
se torna ell
el jefe
i el mandón d'allà,
ell treu el llop
que té dintre
com acaba la jefe,
la frase és aquesta,
queríais un lobo,
tenéis un lobo,
si s'acaba.
Clar,
quan ell arriba
a l'adam espanyola,
el primer que fa
és canviar de presó,
perquè necessita buscar
on està la Eva,
canvia de presó
i allà hi ha
el mateix,
unes normes,
però ja no és un submís,
com en el primer,
ja és,
mira,
escolta,
pam,
jo sóc en Ricardo,
sóc l'espanyol,
punto,
i es fa dir
el dragón de Comodo,
ell per si mateix,
el dragón de Comodo,
per què?
perquè el dragón de Comodo
tothom li diu el espanyol,
però ell no,
ell a si mateix
s'autodomina
el dragón de Comodo,
per què?
perquè el dragón de Comodo
si et fa una petita
xuclada,
llapada,
ja estàs perdut,
perquè la saliva
és superverinosa
i ja te moriràs,
jo ja vinc,
ell va allà amb una patxorra,
va caminant,
jo ja vinc,
però la que t'ha pillat
una mica de saliva
ja estàs mort,
doncs ell és igual,
té maneres
d'imposar-se
de tal manera
que no li puguis
acusar a ell,
que ha sigut,
ah, no sé,
amor, fa una setmana
des que jo m'hi vaig enfadar,
jo què sé.
Clar,
és un viatge constant
entre diferents llocs
amb les seves pròpies normes
i les seves pròpies limitacions.
Ahà,
i en Ricardo,
bueno,
quan acaba el llibre
és que ell
ja ha arribat a Mèxic
i a Mèxic
hi ha un altre,
unes altres normes
i allà ell
també s'adaptarà
però amb aquest taranada
m'adona igual
que tu siguis
el narco
més perillós de Mèxic
o el que sigui,
jo soc en Ricardo,
jo mano aquí
i faré el que jo vulgui.
Podrà?
A veure.
Amb una trama tan complexa?
Hi ha hagut moments
de bloqueig per part de jo?
Sí.
Sí,
hi ha moments que dius
ara jo què faig?
Com ho soluciono això?
I jo normalment
quan ho soluciono
jo me'n vaig a caminar.
Per què?
Perquè quan me bloquejo
me bloquejo a casa
amb l'ordinador,
amb les parets de davant meu,
amb tots els objectes de casa.
Si jo me'n vaig a caminar
solucionar a la natura,
solucionar al bosc,
al riu,
allà tinc uns altres elements
per la qual cosa
a la meva ment va diferent
i me va molt bé caminar
perquè sobretot
quan vaig acompanyada
ho comento
amb qui m'acompanya,
amb algun amic,
amb la meva parella
o qui sigui,
li dic
mira,
estic aquí,
estic fent això,
estic fent allò
i parlant
també es van desbloquejant coses.
Però sí,
si te bloqueges
el primer que has de fer
és acceptar-ho,
no enfadar-t'hi,
sortir a passejar
o fer una altra activitat
perquè el cervell descansi.
I quantes vegades
s'has barallat amb el manuscrit
a l'hora de llegir,
rellegir i corregir?
Jo m'hi barallo molt,
la veritat és que sí.
Sí,
perquè soc molt puntillosa,
quisquillosa,
soc molt la coma,
la no sé què,
molt,
però bé,
hi ha un moment
que has de parar
i entregar-lo a l'editor
i dir,
té,
corregeix-lo tu ara,
ja m'ho diràs tu
i l'editor me diu
tot perfecte,
tot ok,
endavant.
Jo,
si l'editor me diu
tot ok,
ja estic tranquil·la.
Però tu has de,
és l'editor, eh,
qui ha de posar el termini
perquè si no,
potser encara hi seríem,
no?
Sí,
bueno,
l'editor no m'apreta gaire,
eh,
amb el tema terminis,
no ho fa el lector,
és el lector
que s'acaba de llegir el llibre
i m'ha dit
quan tindrem el segon
i jo,
acabo de publicar el primer
i aquest igual,
com el vaig treure,
res,
unes lectores
se'l van llegir,
res,
un cap de setmana
i el tercer quan surt
i jo,
per l'amor de Déu,
si acaba de sortir el segon
un moment,
o sigui,
és també la gent
la gent m'apreta més
que l'editor.
T'anava a dir?
I el tercer per quan?
Perquè de fet ja ens surt per aquí
que hi haurà una continuació
de tot plat.
Sí, sí,
en principi,
el tercer
és l'última ja,
acabem aquí,
serà una trilogia
en principi,
i se preveu
que surti
l'any que ve
jo crec
l'altre,
jo crec que serà
dintre d'un parell d'anys,
més o menys,
per poder documentar-me bé
i tot,
vull dir,
sí, sí.
nous escenaris
o també
el back forward?
Gran part de la novel·la
estarà pensada en Mèxic,
però després hi ha un escenari nou.
A Girona i fa Eva, no?
No,
a la ràdio no crec que vinguin,
no crec que vinguin,
a no ser que se m'ho correixi,
mira,
faré que ens ha dit
entrevistir l'Eva
després del seu periple,
a no ser que se m'ho correixi,
però sí que hi ha un escenari nou
perquè la meva idea
és que l'Eva torni a casa,
no?
A veure si ho aconsegueixo.
Creus que després d'aquesta trilogia
agafaràs també i diràs,
ostres,
potser provar altres coses
o seguirem també amb aquest ambient tènua?
La veritat és que estic descobrint
el que se diu
el cos i crime,
que és un tipus de gènere negre
però de comèdia.
Val.
I me n'he llegit alguna
i me fan molta gràcia
perquè no deixa de ser novel·la negra
però te fa riure.
Val.
I dius,
m'agradaria experimentar per aquí també.
Provar-ho, no?
Sí,
m'agradaria provar-ho.
A pesar que tinc altres novel·les
que estan o acabades
o quasi per acabar
que són antigues
que també els vull treure.
Són de quan era més joveneta
i els vull treure també.
Doncs abans de provar qualsevol cosa,
si de cas,
la dama espanyola,
a continuació de la jefa,
Cristina Guig de Jaime,
moltíssimes gràcies per conèixer.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, Seid.
Recupera els millors moments
de la nostra programació
a GironaFM.cat.
La web on trobaràs
tots els continguts propis
que fem
perquè estiguis informat
del que passa a Girona.
Els quatre rius,
les entrevistes,
els informatius
i tots els programes esportius,
culturals i musicals
a GironaFM.cat.
Escolta'ns on vulguis
i quan vulguis.
Som la teva ràdio.
Som la Gironina.
La Ràdio de Girona
I em t'he llevat
fins altres hores
atrapat dins d'un xat
en plena nit
sóc com un gat
i si vols atrapar-me
potser el moment
està a punt d'arribar
si vols atrapar-me
potser m'hauràs
de deixar anar
i si ens tornem a liar
quina liada més gran
tota la vida canviant
és l'únic que es manté constant
vaig sortir de casa
preparar
pensant que avui
no dormiríem junts
però la veritat
és que anava vestit
amb la roba interior
a conjunt
i quin error
si penses que podem actuar
com si no hagués passat
entre els dos
carregant una bolsa
emocionable
en plena edat
de penes i pus
si penses que
el nostre és un cercle
que sempre torna a començar
però hem canviat
no estem al mateix lloc
és un espiral
i em tenen
fins altres hores
atrapat
dins d'un chat
en plena nit
sóc com un gat
i tu vols atrapar-me
potser el moment
està a punt d'arribar
tu vols atrapar-me
potser m'hauràs de deixar anar
i jo no vull ser el teu superman
tremolant com un flam
em vull deixar portar endavant
però ja m'han fet mal molt abans
però sé que si hem d'estar
més
ens trobem en un lloc on poder anar
anem a trobar-nos on ningú mira
tira el mòbil ja
Déu i do
quan ens trobem i no hi ha por tant
trobem un lloc que ens fa bé els dos
i per favor
tira de la corda quan em busquis
que només et vull trobar
mira anem a fer-ho ja
jo només vull confiar
prontellat
fins a altres hores
atrapat dins d'un chat
en plena nit
sóc com un gat
i vols atrapar-me
potser el moment
està a punt d'arribar
i vols atrapar-me
potser m'hauràs de deixar anar
i de un i do
i de un i do
me das de tu
men's las post
i de un i do
i de un i do
me das de tu
men's las post
i de un i do
i de un i do
i de un i do
i de un i do
i de un i do
i de un i do
i de un i do
i de un i do
i de un i do
i de un i do
i de un i do
i de un i do
fins a altres hores
atrapat dins d'un chat
en plena nit
sóc com un gat
i vols atrapar-me
potser el moment
està a punt d'arribar
potser m'hauràs de deixar anar
oi
oi
no
girona fm
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
Girona FM
Tens un negoci i no domines la tecnologia?
T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals
a implementar-les i a sol·licitar el kit digital
Contacta amb nosaltres al 972 143 061
o a codidigital
arroba ddgi.cat
Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere
Codigital és un servei gratuït
de la Diputació de Girona
Jo que tinc la raó més alta
que la paret
He apuntat ben amunt, m'ha apostat la lluna amb el gallet
Una bala brillant travessant la pols de l'infinit
Més llunyat, més enllà del que pot assenyalar cap dit
Ara peso el temps a una balança i t'enyoro a ritme constant
Hi ha minuts que ens duen l'equipatge i d'altres un instant
Els motius serveixen com a plantar i jo rego cada matí
Interiors i plecs en una manta versus el coixí
Ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no puguis sentir
Ara jo aquí, ara jo aquí, ja no sento res del que no pugui dir
Una línia de fum surant per darrere el tret
Resseguir-la amb els ulls com qui busc un record incert
De matralla vaig fer aquest somriure que m'aguanta el cap
De badalls la saviesa que decora tanta realitat
Ara peso el temps a una balança
T'enyoro a ritme constant
Hi ha minuts que ens duen l'equipatge i d'altres un instant
Els motius serveixen com a plantar i jo rego cada matí
Interiors i plecs en una manta versus el coixí
Ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no puguis sentir
Ara jo aquí, ara jo aquí, ja no sento res del que no pugui dir
Jo no puc escoltar-vos, ja no puc sentir el olor
D'una bala perduda cada cop través el cor
No hi ha crit ni bandera, no hi ha vent que bufi tan, tan fort
Ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no puguis sentir
Ara jo aquí, ara jo aquí, ja no sento res del que no pugui dir
Ara aquí present, ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no puguis sentir
Ara jo aquí, ara jo aquí, ja no sento res del que no pugui dir
Recupera els millors moments de la nostra programació a GironaFM.cat
La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona
Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a GironaFM.cat
Escolta'ns on vulguis i quan vulguis
Som la teva ràdio, som la Gironina
L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu
Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar
I penso en tu a cada moment
Des que el sol treu el cap pel tagamanent
I va il·luminant els somriures de la meva gent
El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit
Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir
I quan dius que tens pressa però encara tens temps
D'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més
Fent el gos, fent l'amor, expulsant-los la mandra molt lentament
I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars
Ningú podrà fer-me dubtar
Que vull estar amb tu
Jo vull estar amb tu
Vull estar amb tu
Jo vull estar amb tu
Quando me enfado i esclates a riure per sota el nas
Quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar
La vida tranquil·la dels dies d'estiu
Les nits en la fresca banyant-nos al riu
Petons i cançons a la platja de Tamariu
I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars
Ningú podrà fer-me dubtar
Que vull estar amb tu
Jo vull estar amb tu
La teva veu comença el dia
La promesa d'una alegria
Que viu entre els teus gestos quotidians
Passen 3 minuts del punt de 2 quarts de 12 del matí
Quan seguim en directe als 4 rius de Girona FM
Obrim l'apartat d'agenda
I vaja, hem de veure com, com sempre, a la Fundació Balbi
Hi passen coses
Hi passen moltes coses
I de fet ahir vam tenir l'entrega de premis
De la Fundació Balbi, tot això amb el paraigua
De l'exposició del Jaume Faixó
Que teníem també en marxa a la Fundació
Per poder comentar la jugada
Qui més en sap de la Fundació Balbi
Probablement és Magui Noguer
Bon dia i bona hora
Bon dia, bon dia, Seït
Jo és el que et dic, eh?
No sé què feu a la Fundació Balbi
Que sempre teniu coses
Sí, no perem, no perem
Però això ens agrada molt
Perquè així es omplim de gent
Que està interessada per la cultura
I per el nostre país
Qualsevol escolta és bona, eh?
També et diré
Amb vosaltres
Ahir els premis
Escolta, vull dir
Van anar, em sembla, molt i molt bé
Perquè vau donar premis
A Salvador Sunyer, fill
A la Fundació Girona Est
I també a l'Associació d'Amics
Del Castell de Montseriu
Sí, senyor
Sí, sí
Aquests premis que ja portem
Una colla d'anys donant
Són de reconeixement
A entitats o a persones
Que han preservat
El nostre patrimoni
Sigui cultural
En el cas de Salvador Sunyer
De temporada alta
Ens ho entenem
Sigui el cas
Del premi
De la preservació
De, bueno
De la solidaritat
Que porta el nom
Del pare de Salvador Sunyer
De temporada alta
Salvador Sunyer
Imerich
Que ell va ser un gran activista
Per al català
I que durant molts anys
Ell entregava el premi
Ell mateix
Era molt bonic
Perquè el mateix
Portava el nom
De Soba de Sunyer
Entregava el premi
Soba de Sunyer
I després tenim
L'altre premi
Que és el patrimoni
Més paisagístic
Diguem-ne
Que aquest any
Que porta el nom
De Joaquim Codina
Que va ser un gran
Micòleg
I aquest any
Va ser
Per l'associació
Aquesta
Del Castell
De Montsorriu
Els amics
Del Castell
De Montsorriu
I bé
Aquesta vetllada
Va servir
Com t'ho diria jo
Tothom va sortir
Esperançat
Esperançat
En el sentit
Que hi ha
Molta gent
Que fa moltes coses bones
Pel país
Saps
I en el sentit
També
Que van donar
Molta esperança
Molta
Molta
De fet ja m'ho vas comentar
Especialment Girona Est
Sí
Mira
El primer que vam parlar
Van ser
Els de
Girona Est
I de veritat
Que em hauria agradat
Que tots haguessin escoltat
Girona Est
Perdona
Que t'ho explico-te una mica
Girona Est
És una fundació
Privada
On hi ha
Tot una colla
D'empresaris
Que han volgut
Fer una fundació
Perquè tots els nens i nenes
Tinguin les mateixes oportunitats
En aquests barris més
Desfavorits
A Girona Est
Doncs estem parlant
De Font de la Pòvola
De Vilaroja
I el testimoni va ser
D'una mare molt jove
La Dulce
La Dulce Fernández
Ens va emocionar a tots
Perquè ella
Ens va fer caure
Tots els prejudicis
Que tenim
Sobre aquest barri
I ens va convidar
A anar a visitar
I de veritat
Que molta gent va dir
Doncs hi anirem
Al Font de la Pòlvola
A visitar
En aquests veïns
I en aquests nens
Que ella va dir
Diu
És que som
Amb un català perfecte
Doncs al final
Ella va dir
Jo soc gitana
I m'honra molt ser gitana
Va dir
Jo tota la vida he crescut aquí
Tinc tres fills
Que tenen la sort
D'entrar en aquest
En això
En les activitats
Que fan de cultura
I esport
Girona és
La fundació
Els extraescolars
Diguéssim
I aquesta noia
Va dir això
Que els seus amics
De feina
No ho sabien
I un dia
Els ja va dir
Veniu
Veniu al meu barri
I llavors van quedar parats
Que és un barri normal
Ella deia
Com consola el barri
Consola la ciutat del món
Llavors és bonic això
D'integrar
Integrar-nos a tots
Això va ser
Va ser preciós
De fet aquí coneixem molt
També la fundació
Girona Est
I vaja
Quan vam veure el tema
El premi també
Saltem un altre premi
Que és el
Si no m'equivoco
17è premi
Joaquim Codina i Vinyes
Preservació del patrimoni
Medioambiental
I paisatgístic gironí
Que en aquest cas
Els hi vau donar
Els amics del castell
De Montserriu
Aquest castell
Ens va explicar
El president
De l'associació d'amics
Que vàrem fer
Quan vàrem fer
L'associació d'amics
No?
Amb cuotres i tot això
Eren els moments
Fa molt d'anys
Era de l'any 92
I llavors encara
La democràcia
Va explicar
Manuel Roeda
Va ser abusador
Va explicar
Que en aquells moments
A més a més
De defensar el castell
Per què es reconstruïs
Per què es desenterràs
És clar
Va explicar
Que estava tot enterrat
De manera que
S'ha preservat aquest castell
Que és el més important
Gòtic
De Catalunya
I que s'ha preservat
Com una pompeia
Com la pompeia
De Nàpol
Saps?
I llavors
Però deia això
No és només
L'estimació
Per les pedres
Sinó és que
Allò va ser
Com un activisme
També polític
Saps?
Perquè la democràcia
Encara era molt feble
I llavors
Reivindicar
Un castell català
I que tothom
Hi posés diners
Que és el que vàrem aconseguir
I un patronat
Que sigués públic
I que es restaurés tot
Que es desenterreix tot
Al cap dels anys
Doncs bé
També ens va animar
A anar tots
A visitar el castell
I fa molts anys
Que no hi anem
Perquè ara es veu
Que està
En perfect estat
I que és molt
I molt interessant
Esclar
Tot això
Magui
Amb el paraigua artístic
De la Fundació
Amb l'exposició
Que em comentaves abans
Que feia molts i molts anys
De fet
Que no s'exposava res
Aquí a Girona
De Jaume Feixó
Sí, sí
Doncs l'exposició
En Feixó
També us han animat
A passar per la Fundació
A qualsevol estona
Ja sabeu que tenim obert
Totes les tardes
També els dilluns
També
De 5 a 8
I els dissabtes
Dilluns matí i tarda
Doncs perquè aquesta exposició
És d'alt nivell
Diguem
Jaume Feixó
Va ser un artista
Que dins el seu corrent
Que és el corrent geomètric
Doncs abstracte geomètric
És un artista molt rellevant
Que el tenen en compte
A nivell estatal
No de l'estat
Bé de Catalunya
Sinó també de l'estat espanyol
I en el catàleg que tenim
Ha escrit
L'autoritat màxima
Que hi ha
En geomètric
A Espanya
De la Fundació Palazuelo
Alfonso de la Torre
Vull dir que
Ve avalat
I està dintre
D'un arxiu
Dels artistes abstractes espanyols
De la Fundació
Joan Marc
Poca broma
Llavors hi ha molt de nivell
És una persona molt estimada
Vam fer una tortulí molt maca
I van venir tots els artistes
Que havien començat amb ell
Als anys 70
I a l'exposició
Hi podeu veure les tres sales
Doncs als anys 70
Als anys 80
I als anys 90
Ell va morir l'any 98
Per tant és un passeig
Que ens convida a entrar
Dins el regne
És el títol
El regne de fer això
Magui
T'anava a dir
Vosaltres
Per molt que
Estiguem a prop de l'estiu
Em sembla que
Seguiu encara en programació
Uns dies més
Sí, sí
Seguirem en programació
Ja estem preparant
El del juliol
El del juliol
També és una retrospectiva
Se'n s'ho pega així
Dos de seguida
Però d'un artista
Que està en actiu
I molt actiu
A la vord de la Junquera
Federico
Antonio Federico
Doncs Antoni
Bé
És un artista
Que us sorprendrà
Perquè ell
Últimament
El que fa és
Demanar una eglésia
D'aquestes
Que ja no
Que no fan culte
I que a més a més
Està
Doncs diguem-ne
Molt
Molt deteriorada
O no sé com dir-ho
I llavors
Ell l'agafa
I
I
I
I fa tota una instal·lació
En tota la seva obra
Escultura
Ceràmica
Pintures de gran format
Instal·lacions
És com un univers
Una mica còsmic
És molt especial
Federico
Ah
I una cosa
Que no he dit
En Sonyer
En Solva de Sonyer
Sí
Ens va agradar molt
A tot el públic
Perquè
Ell va dir
Una frase
Que tots sabem
Però qui va posar més èmfasi
Que la cultura cohesiona
I tots ho diguem
Oh sí
La cultura cohesiona
Però ell va anar més enllà
I va dir
La cultura
Ell que toca el teatre
Però ha tocat molt les arts
Abans era director
De les salles municipals d'art
Als anys 90
Doncs
L'art
La pintura
La música
Bueno
També podríem posar una mica
L'esport
En el sentit
Que havia d'arribar
A totes les classes
I perquè tinguéssim una cosa comuna
Sota el paraigua
Del seu pare
El paraigua de la llengua catalana
Deia que el nostre país
Va acabar dient
Només té la salvació
Si aconseguim
Una llengua catalana forta
Sense despreciar
Cap de les altres llengües
Que estan en el nostre país
Que n'hi ha mils
Però una llengua forta
Però després
Una cultura
Que tothom s'hi sempre ha implicat
Un li agradarà
Doncs la música
Aquesta de
Com se diu
L'urbana
L'altre la música
Però hi ha d'haver festivals
Hi ha d'haver connexió amb tot
I a totes les classes socials
Per això
Temporada Alta
Es veu que també està
A dintre
Tota la feina
La bona feina
Que estan fent els de Girona Est
Perquè allà tenen també
Una mica el teu posat
En aquest territori de Girona Est
Magui
El que sí que n'estic segur també
És que abans que marxem nosaltres
De vacances
Un dia has de passar per aquí
Oh sí, sí
Perquè a l'estiu
Jo t'ho dic
La fundació podeu passar
Els dilluns trobareu concerts de clàssica
Mira
Els dijous trobareu el festival de guitarra
Que allà va fer la roda de premsa
Correcte
I la inauguració
Un altre festival de jazz també
I tot el mes
Tot el mes de l'1
El 31
És a dir
Inaugurem l'1
Ara ho estem preparant tot
En Federico
Que és espectacular
Que és la segona exposició que fa a Balbi
La va fer fa 20 anys
Però en aquest moment
Preparem una retrospectiva
Que encara és més interessant
Per seguir el fil
De tota la seva trajectòria
De 50 anys
Jo què sé
Com ens en fa
Que pinta
Fem una cosa
T'ho tornaré a preguntar
Abans del 27 de juny
Que et convidaré
Perquè vinguis aquí
Magui Noguer
De la Fundació Balbi
Moltíssimes gràcies
Encantada
Gràcies!
Gràcies!
Actanja!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Girona FM
92.7 FM
La Ràdio de Girona
Girona FM
Tens un negoci i no domines la tecnologia?
T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals,
a implementar-les i a sol·licitar el kit digital.
Contacta amb nosaltres al 972 143 061
o a codidigital arroba ddgi.cat
Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere.
Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació
a GironaFM.cat
La web on trobaràs tots els continguts propis que fem
perquè estiguis informat del que passa a Girona.
Els quatre rius, les entrevistes, els informatius
i tots els programes esportius, culturals i musicals
a GironaFM.cat
Escolta'ns on vulguis i quan vulguis.
Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El més clàssic i el més actual del soul
cada dos divendres a les 10 de la nit
al 92.7 de la FM
i en podcast a GironaFM.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul
amb Oriol Mas
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical
i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa
els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit
Presentat per Ryan Martin
Welcome to L'Alternativa
a Girona FM
La Gironina
Girona Entre Vestidors
Vols descobrir que es cou a Fira de Girona?
Els dijous, un cop al mes
Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats
Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira
amb totes les anècdotes i curiositats
a Girona FM i també en podcast
Som la teva veu
Som la gironina
I encara en recte final d'aquests quatre rius
d'avui dimecres, dia 11 de juny de 2025
en aquesta recte final també tornem a mirar l'agenda
i és que, ho hem comentat ja el primer que fa
d'avui, el teixit econòmic gironí reclama
recuperar el grau de relacions laborals
de la Universitat de Girona perquè és una necessitat
Per poder identificar aquesta necessitat
i com podem solventar-la
parlem amb Montserrat Cerqueda
de gana del Col·legi de Graduats Socials
de Barcelona, Girona i Lleida
a qui ja aprofito per donar la benvinguda
Bon dia i bona hora
Bon dia, moltes gràcies
Només faltaria, Montserrat, primer de tot
Entenem que si hi ha aquesta
denúncia barra queixa barra reclamació
és que existeix una necessitat real
Evidentment, sí, sí
vam parlar amb tota la societat civil gironina
des de les patronals fins als sindicats
perquè denotem aquesta manca de professionals
que puguin estudiar a les contrades de Girona
També primer vam començar a valorar nosaltres
com a col·legi la manca de professionals
tant als despatxos com per a les empreses
però no vam voler que fos només un caprici nostre
sinó que vam voler constatar el territori
si aquesta necessitat existia
i la veritat és que quan vam anar convocant
els agents socials vam veure que sí
Per definir una miqueta a la plaça
les competències
un noi o noia que estudia grau de relacions laborals
Quines sortides laborals té?
D'entrada us explicaré que el graduat social
és una de les tres professions jurídiques
que existeixen al nostre ordenament jurídic espanyol
juntament amb els advocats i els procuradors
La nostra diferència és que tenim uns estudis universitaris
dedicats única i exclusivament al dret del treball
i a la seguretat social
Per tant, les persones que estudien aquestes
que decideixen cursar el grau de relacions laborals
i recursos humans
estan especialitzats en tot el que fa
referència al món del treball i la seguretat social
des de departaments de recursos humans d'empreses
passant per responsables de prevenció de riscos
per treballar plats d'igualtat
per assessorar a les empreses
amb contractació, amb nòmines, amb acomiadaments
i fins i tot amb representació
davant del jutjat de lo social
quan hi ha alguna divergència
Però no només amb les empreses i els treballadors
En els graduats socials acompanyem les persones
des que neixen fins que
acaba la seva vida fins i tot natural
perquè comencem fent prestacions
per neixement de fill
i acabem fent jubilacions
i prestacions de mort i supervivència
com a viudetats i orfaneses
Per tant, és una professió viva
que acompanya les persones
durant tota la seva vida
Noi, jo t'he de dir una cosa
és a dir, això ha portat al terreny més general
vull dir, no només en l'específic
al final parla molt també sobre el tipus d'oferta
que poden donar les universitats
Si faig el paral·lelisme, per exemple
amb casos com farmàcia
que aquí a Girona no n'hi ha
també és allò, no?
Vull dir, és normal que en un territori
hi hagi un dèficit de professionals
d'una especialitat
si en aquell territori
no es donen aquests estudis
Clar, i és que a més a més
no només és per les empreses
és que també
les persones treballadores
i les persones
fins i tot pensionistes
o persones que estan malalts
necessiten assessorament
per com anirà la seva vida professional
en endavant, no?
Llavors això és molt important
Clar
Més enllà de tot això
vaja, el que reclama
és precisament
que tornin aquests estudis
a la Universitat de Girona
en aquest sentit
més enllà del que vam poder escoltar
ahir en roda de premsa
també una mica
quina és ara la línia d'acció a seguir?
No sé si a la universitat
s'hi ha posat bé
si això depèn d'un altre òrgan
Bé, no
nosaltres hem anat a parlar
amb la universitat
els hem explicat
que hi ha aquesta necessitat
perquè també n'hem parlat
amb el conseller de treball
i amb el president de la Generalitat
per fer-los veure també
que és una necessitat de territori
a part de que és
l'única província catalana
que no té aquests estudis
i això ja parteix
d'una desigualtat territorial
també
el fet que no estiguin els estudis aquí
fa que els estudiants
que vulguin fer-ho
o bé ho hagin de fer online
amb el que suposa
que no és el mateix
que escoltar
depèn de quines classes
en directe
que hi ha persones que ho prefereixen
sinó que a més a més
les persones que ho volen fer
en directe
han de traslladar-se
fora de Girona
a les altres tres províncies catalanes
que sí que hi tenim els estudis
i això va una mica
en contra de l'arrelament
als professionals
després
doncs a la província de Girona
una província
per altra banda
que té
moltíssim turisme
moltíssima indústria
en la que requereix
aquesta especialitat
llavors
què passa
que aquestes persones
que es traslladen
a estudiar
Barcelona
Girona
perdó
Barcelona
Lleida
o Tarragona
hi ha risc
que es quedin
a treballar al territori
i llavors
és molt difícil
trobar professionals
a Girona
que puguin
omplir els llocs de treball
que es necessiten
en aquest sentit
Montserrat Cerqueda
de gana
del Col·legi de Graduats Socials
de Barcelona
Girona i Lleida
moltíssimes gràcies
i aviam si hi ha novetats
que això voldrí
que...
Vinga
tant de bo
tant de bo
us puguem trucar
per dir que ho hem de celebrar
exacte
nosaltres
eh
nosaltres per celebrar
ja et dic
vull dir
càrata blanca
portes obertes
i una disponibilitat
horària completa
només faltaria
doncs intentarem
que pugui ser així
Montserrat
moltíssimes gràcies
per tot
una abraçada
igualment
Gràcies
Gràcies
Un viatge
apassionant
pel teixit cultural
gironí
Cada divendres
a les 3 de la tarda
i disseptes
a les 11 del matí
obre la finestra
cultural
de la nostra ciutat
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
Girona
Girona entre vestidors
Vols descobrir
que es cou
a Fira de Girona?
Els dijous
un cop al mes
Alexandra Cantos
et posa
el dia de les activitats
fòrums
concerts
i tots els esdeveniments
que t'ofereix la Fira
amb totes les anècdotes
i curiositats
a Girona FM
i també en podcast
Som la teva veu
Som la gironina
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
La ràdio de Girona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Girona FM
Els titulars de GironaFM.cat
arriben també a la teva ràdio.