Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dimarts 7 d'octubre de 2025.
Avui volia parlar-vos de l'energia social.
Aquell intangible que tant de moda s'ha posat en un món
on sembla que haguem d'estar sempre rodejats de gent a totes hores i a tot arreu.
Quan no és presencial, és virtual.
Quan no és aquí, és allà.
I si no, aquells whatsapps per contestar des del mes de juliol.
Aquesta energia es gasta.
Cadascú tria a on i per què.
Està molt bé tenir l'agenda plena, però tampoc cal fer-nos trampes al solitari.
Que arribar a casa a les 8 del vespre amb la bateria en moda estar a l'energia
el millor a vegades és simplement el silenci, llençar el telèfon a qualsevol racó de casa.
Que el FOMO aquelles ganes de ser a tot arreu i a totes hores no ens pugui
i que la bateria mai acabi de pagar-se del tot.
I a qui encara no he vist amb massantíssima vida veure com la bateria se li acaba
i mira que té una agenda més complicada que probablement Barack Obama durant uns quants anys
és ni més ni menys que la nostra pluja d'estrelles particular.
Arnau Vila, bon dia i bon dia.
Sí, bon dia.
Barack Obama va estar a Montserrat, eh, com sapigueu.
Ah, sí, Barack Obama, ah, sí.
Va, fer la mateixa ruta que jo.
Sí, sí, va anar vist de...
Té que t'ha de veure tu fent-la i d'haver dit que jo la vull fer, no?
Sí, sí.
Com estem, Vila, de dimarts?
Bé, de dimarts, avançant aquesta setmana.
Una setmana que ja sembla que el fred, o la fred, depèn, ja ens acompanya.
Ostres, sí, jo aquest matí he arribat ja amb el d'allò polar que tinc.
Sí, sí, es nota a primera hora, eh, sí, sí.
Home, sí, per cert, avui és dimarts, saps què t'he de preguntar, no?
Què m'has de preguntar?
Cada dimarts et pregunto el mateix.
Com van anar els pessebres?
Cada dimarts m'ho preguntes, no m'havia fixat mai.
Cada dimarts, ho vaig dir fa dos dimarts, que cada dimarts et preguntaria sobre els teus pessebres
que ens han d'arribar ja d'una punyetera vegada.
Doncs no me'n recordava, però sí que és veritat que les setmanes van avançant
i sembla que falta molt per l'inauguració dels pessebres, però i pel Nadal, baix, les festes nadalenques,
no falta, no falta tant, tant, no és tan lluny, eh?
No és tan lluny, ja, ja, ja, bueno, i tenim les mosques, eh, final de mes, que m'ho han dit avui.
Certament, és veritat.
També, vull dir, les de la comunicació, va, a mi no em poden ni votar ni per bé ni per mal.
Bueno, també és important.
Un any més sense premis, com estaré, vull dir, quin remei, hauré d'anar a les pires.
Home, jo la figureta del pessebre sempre la tinc, la medalleta.
No, ja, ja ho sé, vull dir, això...
Bé, i una abraçada a Montserrat Joventenya, que ja arribarà també d'aquí...
Sí, ja la tenim d'aquí poc, la tenim més poc, sí.
Ja la tenim per aquí, no? Ha tornat de Sicília, ja.
En principi, sí.
Ja t'ho explicarà, això.
Però ja ho comentarà.
Ja t'ho explicarà, mentrestant jo t'aniré explicant altres coses, per exemple,
parlarem de Rússia, amb el Marc Marginedes, d'aquí uns moments,
que ens ha presentat el seu llibre i ho farà també aquí a Girona.
FM, seguirem amb més temes i acabarem amb més llibres,
perquè passarà per aquí la Maria Picasso, que, juntament amb el Jordi Novell, de l'Andarroc,
bastant interessant, que després podrem parlar,
que és dels 150 anys en veu de dona,
recuperant més de 101 dones que han marcat la història de la música.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, anem per ordre...
I ens hi posem.
I avui obrim amb un periodista que coneix en Rússia com pocs,
una veu autoritzada com poques.
Marc Marginedes, corresponsal del periòdico i un dels reporters catalans
amb més trajectòria internacional, publica Rússia contra el món,
d'un llibre que busca, sobretot, explicar què passa i per què no dir-ho.
Què podria arribar a passar?
Marc, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Moltes gràcies per convidar-me.
Encantat d'estar aquí a Girona.
Només faltaria...
És que, de fet, quan feia que no venies a Girona?
No, no et pensis. Jo penso que fa un any i mig,
perquè fa un any i mig vam presentar aquí el documental Retorn a Raca
i amb molt bona assistència al públic i, bueno, va estar...
La veritat és que va estar molt bé.
A mi m'agrada moltíssim.
De fet, tinc amics aquí molt importants.
També sóc un amic de l'Ació en Viewroom, de TV3.
O sigui que, bueno, per mi és com venir a...
Venir és tan agradable,
després de l'ajentada que hi ha a Barcelona,
doncs és el que m'encanta.
I, a més, em sembla que et vam tenir aquí aquest cap de setmana,
ja vam parlar de la presentació del llibre aquí, a Girona,
i em sembla que va anar molt i molt bé.
Sí, la biblioteca Ernest Lluc.
La veritat és que, bueno, la sala estava plena,
de fet es van aclarir les entrades
i van tenir pràcticament 100 persones, més o menys,
i el que em va semblar és que hi havia moltíssima gent molt interessada,
van haver-hi moltíssimes preguntes
i, de fet, doncs, bueno, jo penso que va ser pràcticament
doncs equivalent a...
vam fer una presentació a Madrid,
doncs podria... era similar.
Potser a Barcelona hi havia una mica més de gent,
però es podria comparar perfectament
amb la presentació que va haver a Madrid, no?
Marc, creus que aquest llibre és com un resum de tota la teva trajectòria?
Aquest llibre, sobretot, és...
Bueno, és una mica... comença fa...
quan jo vaig començar a treballar com a periodista a Rússia,
després d'ells anys molt complicats a Algèria,
un país que, a més a més,
sota la influència de Rússia
i que, bueno, que fa els mateixos comportaments, no?,
que Rússia a l'hora d'establir el seu poder,
un règim molt similar, un règim controlat pels serveis secrets,
el d'Algèria, el de Rússia, aleshores...
Aleshores, doncs sí, el llibre comença amb l'arribada de Putin al poder,
jo em vaig ser testimoni d'això,
i, bueno, una mica perquè la pròpia arribada de Putin al poder,
el fet que en aquell moment arribés d'aquesta forma,
amb uns atemptats que són que pràcticament avui en dia
ningú dubta que són de falsa bandera,
és a dir, atemptats comessos per les pròpies forces de seguretat russes
per obtenir un...
Bueno, doncs poder justificar, poder tenir un...
Realçar la figura...
Un objectiu polític, un objectiu que era
començar la segona regeixenia, no?
Aleshores, doncs, bueno, si una persona,
si hi ha un líder que és capaç de matar la seva pròpia gent
per arribar al poder i assolir un objectiu polític,
doncs potser si aleshores hauríem parlat una mica més d'això
i haguéssim explicat quin tipus de naturalesa tenia aquest règim,
doncs a lo millor no estaríem en la situació en què estem ara,
que el problema és molt més complicat.
És com si aquesta generació dels anys 90,
el Clinton, la Madeleine Albright, el Tony Blair,
van decidir mirar com a una altra banda,
perquè estic segur que informació del que passava a Rússia en tenien,
però i aleshores han posposat el problema a les generacions posteriors.
I ara aquest problema el tenim nosaltres
i és un problema molt, molt més greu
i molt més difícil de solucionar i de gestionar.
A Occident se li ha fet molt a Rússia.
A Occident, fonamentalment, el que ha fet,
fonamentalment sempre amb Rússia ha actuat moltíssima por,
ha decidit que cada cop que hi havia un excés per part de Rússia,
ja sigui la guerra de Txetxènia,
la guerra de Txetxènia estem parlant ara moltíssim de la guerra de Gaza,
amb 60.000 morts a la guerra de Txetxènia,
van haver-hi entre 100 i 150.000 morts,
estem parlant del 10% de la població,
entre les dues guerres i el món, els governs,
la població, la ciutadania,
perquè la ciutadania no es va moure,
a diferència del que vèiem a Gaza,
doncs van morir 150.000 persones,
i es va mirar com una feira intern aquella guerra.
Tenim després la intervenció russa a Síria,
en la qual, per exemple, el règim sirià,
per mantenir-se el poder, tot i que ara ja ha caigut,
per mantenir-se el poder,
va forçar que la meitat de la població sigui desplaçada,
o refugiada o desplaçada internament,
amb uns morts també,
unes xifres de morts tremendes,
i 200.000 morts amb l'ús d'armes químiques
per part del règim de Salasat,
i tampoc es va mobilitzar molta gent.
Aleshores, jo penso que hi ha una paràlisi col·lectiva
de govern, de ciutadania, etc.,
que fa que Putin se senti molt, molt, molt...
que hagi empoderat Putin fins al punt de sentir-se capaç
d'atacar una cosa que semblava que era proscrit a Europa,
que és atacar un altre país.
Jo crec que és molt revelador també
preguntar-te si creus que aquest llibre
el podries haver escrit si fossis ciutadà rus
i visquessis a Rússia.
Bé, no, crec que evidentment no.
Evidentment aquest llibre,
jo vull que tingui el màxim resòp possible,
estem en negociacions perquè sigui traduït,
de fet, també tenim un projecte,
un altre llibre,
ja més a nivell europeu,
també amb el mateix amb altres periodistes,
com una mena de, diguem-ne,
d'alerta, d'advertencia a Europa
del que ens ve a sobre,
que en aquests moments podem comparar
l'estuació d'Europa,
diguem-ne, l'últim reducte on hi ha governs
que aposten per la democràcia liberal,
doncs es podem comparar, doncs,
amb l'Angleterra de Churchill,
davant sola, davant el nazisme, no?,
de Hitler.
Aleshores, doncs, penso que és un moment
en el qual aquest llibre,
aquest llibre sobretot està fet perquè
en aquest moment tan crític de la història,
doncs, hi hagi una mena de resiliència, no?,
resiliència envers les campanyes
de manipulació, d'infiltració.
Fa dos dies el senyor Lugo Boy,
que és l'assassí de Litvinenko,
la persona que va en Brina Litvinenko,
obertament va dir en un dels programes
d'Escavelleva,
que és una de les principals propagandistes russes,
va animar a les seves autoritats
a ser encara més agressiu,
a infiltrar les forces polítiques,
més del que ja estan infiltrades,
a comprar periodistes obertament,
ho va dir així obertament
a la televisió russa,
a potenciar i a tirar les diferències,
a polaritzar, etcètera,
i, bueno, doncs, perquè
tot quan hi hagi més polarització,
això, diguem-ne,
que afavoreix a Rússia
i provoca que el país
no tingui capacitat de resposta
i afavoreix a Rússia
en els seus objectius geopolítics,
que és fonamentalment
no només assolir Ucraïna,
sinó potenciar les dictadures
arreu del món.
A més a més d'això,
és a dir, la pregunta és,
Rússia realment té una mentalitat
imperialista
com per poder, per exemple,
abordar mai territori europeu.
Rússia, aviam,
jo penso que hi ha una diferència
entre els russos
i el Kremlin, no?
A més a més, les enquestes,
el poc que podem deduir
de les enquestes,
podem dir que hi ha un desig de pau
molt important,
és majoritari,
inclús fins i tot els russos
estarien disposats
a un alto del foc
i sense que el govern,
que el Kremlin hagi assolit
els seus objectius, no?
El que passa és que també hi ha
una percepció
que la guerra és una mena
de desastre natural
i que el rus no pot fer res, no?
Hem de tenir en compte
que a Rússia,
la ciutadania,
no té cap percepció
que pugui fer amb les seves accions,
pot influir
en els entreveniments, no?
I és una societat traumatitzada
per les repressions polítiques
i que sempre que hi ha
un gir cap a l'estalinisme
tan clar
com tenen aquests moments Rússia,
doncs el que fa és
protegir-se
i esperar que es campi, no?
Aleshores, doncs no podem esperar res,
tot i que el desig de pau
és, jo crec que és,
òbviament, majoritari
dintre de Rússia, no?
El que sí que hi ha, evidentment,
és que la Rússia està governada
per un president,
un president que té
que té un...
que està dirigit
pel ressentiment,
claríssimament.
Ell va viure
la caiguda
del mur de Berlín
a Dresden.
Deia, per exemple,
una de les coses que deia
era que al final
de la seva...
als anys 90,
quan Gobertschus
estava al poder,
els informes
que ells feia
des de Dresden
no eren llegits
des de Moscou,
és a dir,
la gent
li importava
tot el que
ells feien,
les activitats
de la intel·ligència,
ell va viure,
a més a més,
com els manifestants
s'acostaven
a la seu de l'estasi,
després a la KGB,
ell va amenaçar
fins i tot
amb la violència,
si la gent
hi entrava,
si els manifestants
que volien
que la guió
del règim
d'Alemanya Oriental
entraven dintre,
i, a més a més,
va demanar
fins i tot
ajuda
a una base militar
soviètica,
i la base militar
soviètica
li va dir
que no
no actuarien,
no farien res,
mentre Moscou
no digués res,
i Moscou
hi havia en aquells moments
Gorbatshov,
Gorbatshov havia dit
que no està disposat
a mantenir
el cinturó
de governs
Titeia,
de governs
satèl·lits,
si això
suposava,
doncs,
quan es va encarregar
el pacte de Varsovia,
no?
Exactament,
sí,
exactament,
tota la caiguda del règim
no està disposat
per la força
de les armes,
amb sang,
no?
això sempre ho he dit
molt clarament,
aleshores per ell
això és un trauma
que té,
bueno,
una cosa
i està molt clar
que dirigeix
el seu comportament,
la gent diu
no,
és que Putin
s'ha fet així,
per què no era així,
no,
no,
no,
el senyor Putin
el primer que va fer
va ser,
doncs això,
no?
Tenim,
llençar uns atemptats
de falsa bandera
per justificar
el llençament
d'una nova guerra
a Txetxènia,
no?
I aleshores
no podem dir
que el senyor Putin
s'ha fet,
o sigui,
Occident l'ha fet així,
no?
sinó que ell és així
i que evidentment
quan va arribar el poder
el país era massa feble
i hi havia més a més democràcia
i hi havia periodisme
i investigació
però
amb la inacció
d'Occident
el mirar cap a
d'Occident
i no només els governs
sinó també la ciutadania,
no?
És a dir,
entesteixo
que
molta gent
que en aquests moments
denuncia
i molt correctament
per exemple
les associacions
d'Estats Units
a l'Iraq
o d'Israel a Gaza
quan Rússia
comença
una ofensió militar
aquesta gent
sembla que està paralitzada,
no?
És que acabes
de donar
un fil
que em sembla
que és bastant invisible
per a molta gent
però acabes de parlar
d'un líder ressentit
que això no ens enganyem
va ser un dels elements clau
també per precipitar
per exemple
la Segona Guerra Mundial
Exactament
bueno, aviam
l'història no es repeteix
però sí que
podríem dir
reverbera
i es poden establir
comparacions
evidentment
Rússia és un país
humiliat
evidentment
la trajectòria
de Putin
és molt similar
a la pròpia
d'Adolf Hitler
els mecanismes
que hi ha fet servir
el populisme
la demagogia
per fer recuperar
a Rússia
l'orgull
tot i que Rússia
no és cap potència
econòmica
doncs estan allà
i després també
veiem
és a dir
claríssimament
en aquests moments
Rússia
amb
les
amb
lleis
com la
llei
de
la no
de
prohibir la
afirmació
de l'exèrcit
o fins i tot
l'educació
militarista
les escoles
es pot perfectament
equiparar
amb l'Alemanya
nazi
i una festa
que era tan bonica
que era la festa
del dia de la victòria
que era una festa
en la qual
doncs
Rússia
que va ser
el país
que va patir més
la
la
la
la segona guerra mundial
i
i va portar el pes
de la
de la guerra
contra
contra l'Emanya
nazi
doncs
s'ha convertit
en un
en un exercici
de
d'exaltació
nacionalista
molt similar
al final
jo em recordo
les últimes vegades
que jo hi era
a Moscou
doncs era molt similar
ja
amb la parafernàlia
el que podia ser
l'Alemanya nazi
i fins i tot
d'exaltació
nacionalista
i de
com rendible
i tesia
a Putin
no?
és un acte
de
diguem-ne
que ell
vol
ell exigia
diguem-ne
aquesta festa
estava ja
dissenyada
perquè els
els ciutadans
russos
doncs
doncs
alinear els ciutadans
russos
amb el règim
amb el règim
de Putin
no amb una idea
de país
sinó amb Putin
en particular
en la figura de Putin
defineixer Rússia
com un estat màfia
sí
això és
jo penso que
és molt evident
hi ha una fusió
entre
el crim organitzat
i
l'estat rus
de fet
per exemple
tenim el cas
d'Hongria
Hongria és un país
prorrus
bueno
no
el govern
Víctor Orbán
és un govern prorrus
però hi ha investigacions
que parlen que
bueno
que perquè
una persona
que era molt crítica
amb Rússia
fa deu anys
ara
s'ha convertit
en una persona
que defensa Rússia
i que és una mena
de cavall de troia
entre la Unió Europea
doncs
perquè hi ha una màfia
que es diu
Etzonssebo
que es va instal·lar
a Rússia
als anys 90
i que va
va establir
lligams polítics
amb l'elit política
ja
a Espanya
de fet
vam tenir
un intent
que va estat
diguem-ne
va ser neutralitzat
per la Fiscalia
i la Justícia Espanyola
teníem
la màfia
Tambovs que hi ha
Maritxevs que hi ha
suposadament dirigida
per un senyor
que es diu
Zengani Espetrov
Gani Espetrov
és una persona
que és molt amiga
de Putin
és a dir
quan eren
durant l'any 90
quan Putin
era tinent
d'alcalde
a Sant Petersburg
van tenir
negocis conjunts
Putin per exemple
era la persona
que donava
les llicències
del joc
a Sant Petersburg
en aquell moment
el joc
era una activitat
molt lucrativa
aleshores
van voler crear
una xarxa
de casinos municipals
per
per
per
per
per
per captar
no
sí
per captar diners
però per captar diners
suposadament
per
ajudar la gent
que en aquells moments
no podia pagar-se
és sensacional
això
no
està explicat
en el llibre
i aleshores
aquesta xarxa
de casinos municipals
evidentment
va acabar
en bancarrota
tot funcionava
amb caixes bé
etc
però en aquell cas
aleshores
el senyor Putin
va establir
amb en Gennadis Petrov
un lligam
de les escoltes
o sigui
l'Anastasia Kirilienko
que és una periodista
d'investigació
de The Insider
va sentir
les escoltes
d'aquest senyor
del Gennadis Petrov
i per exemple
es pot
mig deduir
que
el Gennadis Petrov
un suposat
suposat
hem de dir
suposat
perquè encara
no està jutjat
suposat
líder mafiós
va donar
el vistiplau
al seu entorn
va donar
el vistiplau
al nomenament
del president
del comitè d'investigació
en Bastrikin
que és
l'equivalent
al fiscal general
d'Espanya
imagineu-vos
és una simbiosi
total
Bastrikin per exemple
és la persona
encarregada
de llençar
casos
totalment inventats
a Rússia
com
la difamació
contra l'exercici
de rules
per les
acusacions
de la massacre
de Butxa
estem parlant
d'una justícia
que
nosaltres a Espanya
tenim problemes
amb la justícia
evidentment
jutges que
de vegades
es poden prevaricar
però ja estem parlant
d'una justícia
que
viu una realitat
totalment paral·lela
A més a més
quan parlem
d'aquest tipus
de taurells
de joc
la dissidència
en aquest cas
quin paper juga?
La dissidència
jo penso
que ha estat
molt valenta
hi ha un element
jo penso
que el senyor Navalny
és una persona
que estava
sabia perfectament
el que li anava a passar
va acceptar
sacrificar
sacrificar la seva vida
jo crec que no serà
probablement
l'última mort
que tindrem
Rússia no perdona
els dissidents
i sobretot
ho veiem claríssimament
des de l'època
de Trotsky
per exemple
és a dir
van enviar
a un català
el senyor Mercader
a matar Trotsky
i Trotsky sabia perfectament
que anava per ell
jo penso que
tota la gent
que fa
en aquests moments
dissidència
doncs sap perfectament
que li pot passar
en el llibre
per exemple
entrevisto
no només
vaig entrevistar
a la vídua
de l'Ibnienko
m'ha explicat
moltes coses
vaig entrevistar
també
vaig entrevistar
un periodista
que va estar
en el moment
en l'hospital
en el qual
s'havien traslladat
a Navalny
després d'haver estat
assassinat
i m'ha explicat
una situació
totalment surrealista
que en el propi hospital
està totalment pres
per agents
de l'FSB
que a més a més
són gent
que a Rússia
no s'ha d'amagar
o sigui
la seva
alimentària
és molt similar
i amb una caçadora
de cuir
i aleshores
doncs
era molt intimidant
tot això
ni fins i tot
ni no li van deixar
mai per exemple
a la seva dona
acostar-se
al seu marit
i aleshores
doncs estem parlant
i després
ja
he parlat també
de la Natàlia Arno
que és una periodista
que
és molt bona
a l'hora
d'impedir
o sigui
d'aplicar
les sancions
perquè un cop
una vegada
tot és una llei
i s'apliquen sancions
però després
l'aplicació
és tan important
com l'aprovació
de la pròpia llei
i ella
doncs s'encarrega
d'identificar
quines empreses
poden estar
diguem-ne
evitant les sancions
etc.
aleshores
ella mateixa
va ser enverinada
durant un viatge
a Europa
Europa
Europa està subestimant
Rússia
Europa
el que passa
és que
de moment
fins ara
és capaç
d'entendre
diguem-ne
el
el
el
el
el
el
el
el
del
del
desafiament
no
és evidentment
Rússia
ho té clar
és Europa
o Rússia
i
serà
molt
molt
més agressiu
o sigui
ja ha estat
molt
molt agressiu
amb els
amb les
les filacions
de coses
que no
hauríem vist mai
en un món
en el qual
l'OTAN
tingués una
mica
una mica
de dissuació
per exemple
la invasió
l'espai aèri
d'Europa
d'un país
de l'altre
etcètera
això no
són coses que
n'hi ha probablement
a molt més
però
sempre encara
veiem
una tendència
a evitar
a fer la reflexió
que s'ha de fer
és a dir
Rússia
és un país
que està governat
amb criteris
d'equil organitzat
i per gent
que té
que és capaç
per exemple
d'arribar a acords
puntuals amb el terrorisme
i el terrorisme
això fa que el món
sigui un món
terrible
aquest pensament
és terrible
a Rússia
tot és possible
però és que
no fer aquesta
reflexió
és
encara pitjor
perquè estarem
sempre parlant
amb una Rússia
que no existeix
que sembla que s'ha estat fent
durant 25 anys
aleshores
doncs
el millor
que podem fer
és entendre
quin tipus de règim
ja hi ha
és un règim
que
les
les
les propostes
de pacte
les mans
l'oferiment
d'aixecar mans
per ell
ho identifica
ho interpreten
com una símptoma
de feblesse
i que l'única
força
l'única forma
que hi ha
de parlar amb ells
és mitjançant
la dissuasió
i bueno
de moment
estem
estem en aquest procés
jo penso
per exemple
que
quan vaig arribar
a Moscou
aquesta segona vegada
va ser l'any 2015
havia succeit
una cosa molt gravíssima
que era el primer canvi
per la força
de les fronteres
de fronteres
europees
de fronteres europees
després de la segona guerra mundial
i bueno
la reacció
del món
va ser molt
molt
molt
molt poc
molt
bueno
com si no passés res
assumint
aleshores
jo penso que ara
evidentment
doncs
hi ha
hi ha una assunció
d'aquest concepte
d'un règim
hostil
i fins i tot
terrorista
el que passa
que encara
encara hi ha
una certa desunió
i encara hi ha
a Europa
hi ha molts
molts
molts
caballs
de Troia
que intentaran
sempre
diguem-ne
mimbar
la
la
la
la
el consensos
etcètera
però bueno
estem en el procés
Marc
aquest llibre és un equilibri
entre investigació
també visió personal
però
t'has emportat
alguna sorpresa
a l'hora de fer-lo?
no
jo penso
no va ser una sorpresa
va ser sobretot
el que
el que
per mi
sobretot el llibre
per mi va ser
va ser
un acte d'alliberament
no?
jo com a
persona que va ser
segrestada
vaig ser testimoni
del que està passant
en estat islàmic
del fet que
en estat islàmic
hi havia molta gent
que parlava rus
que
que
que semblava
que parlava rus
com si fos
que no semblava
un llihadista
aleshores per mi ha estat
un alliberament
no?
i
a mi la sorpresa
sobretot
el que m'ha
i és una sorpresa positiva
jo sabia que
sabia que
el llibre tindria
efecte
o impacte
a nivell de mitjans
però
l'èxit
de vendes
no m'ho esperava
en canvi a la fi
Espanya
Catalunya
estem molt lluny
del front d'Ucraïna
i tenim la mal
la falsa percepció
que en realitat
el que passi a Ucraïna
no ens afecta
no?
el qual no és totalment
no és veritat
no?
Rússia està posicionada
molt ben posicionada
al sud d'Espanya
a Mali
on hi ha molts terroristes
i
hi ha grups islàmics
amb els quals
doncs té aquesta relació
ambivalent
de complicitat
no?
aleshores vull dir
que
que penso que
per mi
la gran sorpresa
és veure que
que l'interès
i després la satisfacció
perquè aquest no és un llibre
ideològic
jo no intento
no posicionar-me
ideològicament
en el debat
polític espanyol
jo
i
jo sobretot
vull dir que
ingerència russa
i tentatives
de comprar
d'infiltrar-se
n'hi ha
a tot arreu
a la dreta
a l'esquerra
al govern
al ministeri
al ministeri
a l'independentisme
i és una forma
de
perquè la Rússia
pot tenir entès
que la ideologia
limita
va limitar
moltíssim
a la Unió Soviètica
i aleshores
som capaços
diguem-ne
de jugar
moltes cartes
a la vegada
i per mi
ha estat una sorpresa
això
de veure
que
bueno
que hi ha un interès
del públic
també
i és una sorpresa
molt molt agradable
és a dir
doncs
aquest
Rússia contra el Mundo
del Marc Margineres
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
amb nosaltres
i escolta
si mai necessites res
això és casa teva
bueno
moltíssimes gràcies
és un plaer venir a Girona
i encantadíssim
i vinga
endavant
Música
L'actualitat en 180 segons.
Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país.
Tot el que passa a Girona i Catalunya,
concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris.
A Girona FM, la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet.
Als Quatre Rius, amb Seït Esvall.
Entrevistes, gent, cultura, històries.
Girona pren la veu.
Al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Gironina.
Doncs avui amb un toc de denominació d'origen de casa,
com no podia ser d'altra manera.
Sac de jocs, Pau Regincus, bon dia i bona hora.
Bon dia, aquí estem.
Avui joc en català.
Avui joc en català, com diu la Caixa,
amb peu de joc, ens ha tret aquest joc, Jurassic Zoom,
que si funciona i tot,
després faran la versió en castellà o l'idioma que calgui.
És un joc del nostre amic Guillem Coll,
que en tenim uns quants i que el coneixem,
ve les activitats que fem,
i és un autor que ja té a darrere seu un munt de jocs.
I ens porta aquest Jurassic Zoom,
ambientat amb el món juràssic, amb els dinosaures.
Fa les delícies dels nanos que hi han jugat,
perquè, clar, aquí no li agrada un dinosaure,
i en aquest també, doncs a conèixer els noms.
És allò de dir, sí, aquell que vola, com es diu?
Doncs aquí en tens uns quants.
Tens tres famílies, tres categories.
Tens els herbívors, diguéssim, els de color verd,
que són sis dinosaures diferents.
Tens els que volen, que diries,
ostres, jo només en coneixia un.
Doncs mira, aquí tens una bona manera
de conèixer fins a sis diferents,
que són els de color blau,
i llavors tens els carnívors,
que també són els més temibles.
A part del T-Rex,
doncs coneixen uns quants,
Velociraptors, d'acord, tots aquests d'aquí.
Col·loques les sis cartes de cada família
al voltant del taulell.
El taulell està molt bé el joc,
perquè et porta dos taulells de dues cares.
Per tant, tens quatre escenaris per poder jugar.
I llavors l'element més xulo d'aquest joc
són aquestes cartes transparents.
Reparteixes tres, sis, set cartes,
set pilons de càrters.
Fas quatre pilons de set de cartes,
d'aquestes transparents,
i les col·loques en un dels quadrants d'aquest taulell.
El taulell es divideix en quatre parts
i col·loques totes aquestes cartes
tapant, diguéssim,
el territori aquest que hi ha aquí,
on es troben els dinosaures.
Què vol dir això?
El set-up inicial és col·locar tot això
i la història del joc és que
estem volant amb el nostre avió
a prop d'aquesta illa de Juràssic
i volem amb la nostra càmera
atrapar el màxim de dinosaures que veiem.
Però, per mala sort,
els núvols i la vegetació ens atapen.
Llavors, per torns,
tindrem un dau,
un parell de daus,
llançarem els daus
i el dau ens deixarà fer una acció o una altra.
Si ens surt en el dau
el dibuix de la pedra
o el dibuix de la palmera,
o també hi ha els dos
en el mateix costat del dau,
podem escollir
una de les làmines
de la zona de palmera,
que és la de baix,
o la zona de pedra,
que és la de dalt,
i treure una de les capes
de les làmines aquestes transparents.
Traient una carta d'aquesta transparent,
traiem una part de la vegetació
o del núvol que ens molesta.
Llavors, l'objectiu és
fer el màxim de fotos,
que això ho aconsegueixes
quan un dinosaure que està tapat
es destapa
i apareix a la vista,
tu pots fer
ah, mira, ja em veig un,
clic,
amb aquella emoció
que quan busques alguna cosa,
allò amb la càmera
diu, a veure, no veig res,
ara sí,
ah, mira, veig aquí,
pum, busques la carta,
aquest és herbívor,
és d'aquests d'aquí del cul verd,
el tricerat,
doncs perfecte,
li he fet la foto,
me quedo la carta
i me la poso davant meu.
En funció dels jugadors que siguem,
a la que algú té tres cartes
de la mateixa família,
guanya,
o si necessites quatre,
una quantitat concreta
de cada família.
a la que algú aconsegueix
la quantitat aquella,
s'acaba la partida
i és el guanyador del joc.
La gràcia és això,
anar tirant els daus
i mirar,
hi ha cartes d'acció,
hi ha cartes que et permet
canviar la teva carta
per la carta d'un altre jugador,
o directament robar-li la carta,
sense tornar-li cap a canvi.
N'hi ha d'altres
que pots protegir la carta
perquè no te la robin,
la gires
i així que ella està protegida.
I ara no te podrà venir ningú
amb aquesta acció del dau
i no te la podrà robar.
Tot això són accions
que pots fer
amb les cares aquestes dels dau.
També hi ha el meteorit,
el temit meteorit,
si et surt amb una cara meteorit,
aquell dau
és com si no el poguessis
pogut fer servir
per aquella acció
i si tens la mala sort
que tens els dos,
aquell torna a seguir
un nefast
i perds una de les cartes
que tenies
i la regales
a algun altre jugador,
vigilant que no sigui
després la carta
que necessitava
per guanyar la victòria.
Molt interessant,
els amants dels dinosaures,
doncs un joc més
dins la família
aquesta de dinosaures
per seguir jugant
amb ells,
donar a conèixer noms
d'altres
que no són tan famosos,
amb un nom tècnic d'aquests
i la diversió aquesta
d'anar aixecant les làmines
a veure si veus aquella,
jo crec que quan destapi,
sí, mira,
ara ja fem més,
mentre estigui una mica tapat
encara no li pots fer la foto,
fins que no l'acabis
de destapar
amb la làmina
que el tapava,
pum,
no li pots fer la foto
i quedar-te la carta.
Molt xulo,
una proposta d'en Guillem
que ens porta aquí
en català
i que funciona molt bé
aquests dies
que l'estem fent servir.
Doncs mira,
aquest juràsic Zoom
que ens l'apuntem,
Pau Regincó,
Sac de Jocs,
moltíssimes gràcies.
Descobre Girona
com mai abans
ho havies fet.
Els Quatre Rius
amb Saïd Esvall.
Entrevistes,
gent,
cultura,
històries.
Girona pren la veu
al 92.7 FM
a les plataformes
i a les nostres
xarxes socials.
Girona FM.
La teva ràdio,
la Gironina.
i seguim parlant de llibres
dels Quatre Rius
de Girona FM,
però aquesta vegada
no només ho farem
llegint cap a dintre,
sinó que ho farem
amb la mirada.
En aquest cas veurem
o volem parlar
sobre el llibre
150 anys en veu
de dona
d'Anderroc Llibres,
obra del bo
del Jordi Novell
juntament amb la Maria Picassó.
En aquest cas,
la Maria s'ha encarregat
de tota la part
d'il·lustracions
i ens agradaria molt
poder parlar amb ella.
O màgia.
Maria, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia,
què tal?
Primer de tot,
et volia preguntar
com va ser
rebre l'encàrrec
d'il·lustrar
aquest llibre
dels 150 anys
de música en veu de dona?
Doncs va ser
una notícia
que em va sentar
excel·lent
perquè és una cosa
no havia pensat
específicament
fer un llibre
de música de dones,
però sí que tenia
moltes ganes
de fer un llibre
il·lustrat
amb moltes il·lustracions
i que fossin
retrats i caricatures.
Clar.
És com si em faltés això,
no?
I clar,
quan em va venir
l'encàrrec de donar els llibres
vaig dir sí,
sí, a tope.
Com es va teixir això?
T'ho dic perquè,
és a dir,
no sé si primer
et passen com una idea,
si et passen el contingut
i llavors ja tu agafes
i fas les il·lustracions
o si ha estat
una miqueta
un encreuament de camins.
Clar,
la cosa va ser una mica
volem treballar amb tu
així més en general
i de seguida...
Si volem fer alguna cosa,
encara no sabem com.
Ens agrada el que fas,
que està molt bé
que et diguin això.
A veure com li podem donar forma.
Clar,
l'editorial és de música
i de seguida
doncs el Jordi Novell
que és l'editor
i el coautor del llibre
va estar mirant
el meu Instagram
a veure si es podia agafar
coses que jo ja tingués fetes
del món de la música
i seguia sent
una cosa molt heterogènia
i variada
i vam dir,
ens vam reunir
i vam dir
per què no ho acotem
al món de les dones,
fem una llista
i a partir d'això
doncs vam anar
concretant tot
i ha arribat això
sent una dones
retratades
de la història de la música
i que és un recorregut
que abans sembla
que la primera
va néixer el 1875
Miss Tinguet
fins La Musca
que és joveníssima.
Clar,
és que jo he vist
la il·lustració de La Musca
per exemple
i de cop he dit
350
i dic
no clar
si arribem fins avui
només faltaria
però si és creatiu
com és?
És a dir,
com encares tu
fer aquestes il·lustracions?
Doncs a mi
jo soc caricaturista
m'agrada
el retrat és el meu
és amb el que més gaudeixo
i és
en aquest cas
per no bloquejar-me
en plan
no
sent una
no són inèdites
però sí
una 70-80
o sigui al final
en vam acabar aprofitant
unes 20-30
que ja tenia
i
és agafar la llista
agafar un daudels de Google
que al Google
li pots dir
dóna'm un número
de l'1 al 80
llavors quan sortia el número
anava a la llista
l'agafava
i em posava a treballar-hi
perquè si no m'hagués bloquejat
preferia fer-ho per sorteig
i llavors es tracta d'això
de conèixer
si no coneixia
la persona
o la cantant
el que feia
és buscar vídeos
mirar
buscar música
i amb això
anar agafant una mica
per dir-ho el rotllo
i anar fent la il·lustració
o sigui
no és un tema
purament figuratiu
no
intento també
com transmetre
la textura
del so
una mica de sinestèsia
rara
i
crec que en alguns
és com molt literal
si alguna és més enèrgica
doncs amb vermells
amb més angles
i si alguna és més suau
tot més difós
o sigui
sí, sí
una miqueta com això de Laura
com és la Amy Winehouse
la Amy Winehouse
per exemple és com una
si tanquem els ulls, que és una manera
que ho podem fer tots, no només els que dibuixem
recordes com una imatge
de la persona, i jo per exemple
el que recordo d'ella és
el cabell negre que l'envolta
i una cara prima
sí, a mi em recorda
és com si li poses un filtre de Tim Burton
és que et vull dir
perquè també té la ratlla dels ulls
i l'expressió també, els ossos els tenia molt marcats
quin ha estat el més complicat?
o el que recordes que dius
doncs ho tinc claríssim, la Shakira
ah sí?
és que la Shakira nosaltres l'hem coneguda molt
i molt polièdricament
clar, potser és per això, no?
no sé, jo dibuixo un cop al mes al país
i ja la vaig haver de fer
i no n'estava gaire contenta de com havia quedat
en general estic contenta de com em surten
però aquesta la vaig entregar així una mica dubtant
i pel llibre l'he restaurat
i n'estic més contenta
però allò n'hi ha alguns que dic
pam, l'he clavat
i aquesta encara em dóna algun dubte
tot i que n'estic més contenta
aquest temps matí a la Shakira
no sé, a mi m'agradava
i vaig mirar algun vídeo
que és divertit, no?
es veu ella que té potència i tal
tampoc que sigui la música que escolto
però això em semblava una dona
que això com els meus
els seus moviments, les expressions
i tant mateix no...
hi havia alguna cosa que em faltava
per connectar amb ella
però bueno
clar, llavors
en total
vull dir, per fer aquests
sent un retratge
si no m'equivoco
vull dir, sent un...
quan has trigat?
més o menys
vam començar a parlar
a l'abril de l'any passat
val
Déu-n'hi-ho
sí
i llavors és barrejant-ho
amb altres feines
fins i tot
doncs, no sé
algun cap de setmana
sobretot el que anava molt bé
és agafar si podia
cinc dies seguits
i llavors
realment
posar-me amb això
i potser fer-ne quatre o cinc
a la vegada
que va molt bé anar canviant
d'il·lustració
per descansar els ulls
en comptes de descansar
de veritat
per descansar d'una
en feia una altra
la sorpresa més agradable
que t'hagis emportat
del resultat
a veure
deixa'm pensar
hi ha una
hi ha la
Dusty Springfield
que és
que la coneixia molt
de sentir-la
perquè estava també
a la banda sonora
de Pulp Fiction
que té una cançó
que es diu
Song of a Preacherman
la porto escoltant
potser 40 anys
40 no
però 30 sí
i descobrir la cara
que tenia
em va encantar
i llavors
els dibuixos
és dels que més m'agrada
dels que he fet
i no sé
m'agrada obrir
el llibre
per aquella pàgina
i mirar-me-la
així com la Shakira
dic
ai encara li canviaria
alguna cosa
aquesta és
buà
que bé
mira
jo aprofito la benentesa
t'ho dic
perquè a vegades
quan
vull dir
tu em sembla que has anat
a totes les presentacions
del llibre
evidentment
perquè ets coautora
llavors
sobre
a nivell de contingut
i tot plat
què ens explicava
tu i el Jordi Novella
a les presentacions
doncs parlem una mica
del tema
de com triar aquesta 100
de qui ha estat el criteri
això ho ha fet
sobretot el Jordi
ens ho han mirat junts
però ell ha estat
el que ha fet el gros
vam arribar a tenir
una llista de 300
imagina't
i el difícil va ser
llavors sí que
treure-les
de la llista
va ser quasi bé
una a una
i plantejant això
que hi hagués
com un recorregut
hi ha moments
que tens
seguides
cantants
o artistes
que han nascut
els anys consecutius
i tens un viatge
que és també en el temps
i expliquem això
que no només són rellevants
a nivell de
que ens agrada la seva música
sinó que intentem
que les que vam escollir
tinguin una rellevància
a nivell social
ja sigui perquè han tingut
una lluita
relacionada amb l'antiracisme
que a nivell
no sé
de lluita feminista
també han tingut
certa rellevància
o per un missatge
o perquè feien més
una música
que va
d'alguna forma
ser la pedra angular
del seu propi gènere
coses així
és com aquells
jo me'n recordo
és com el top aquest
de millors
no sé què
jo sempre dic el mateix
ja és que
hi són totes les que hi són
però no hi són
totes les que hi haurien de ser
segurament
doncs fantàstic
això ho podríem haver posat
a la contra
ho vaig trobar d'un llibre
també
de fa molts anys
de quan era
de quan era petit
de totes aquestes artistes
clar tu les has hagut de
com tu diria
veure
reconèixer
a totes
llavors
entenc que
n'hi havia un bon grapat
que sí que les coneixies
però després
a nivell musical
que hagis dit
ostres he redescobert
l'obra de
doncs per exemple
el Jordi el que va fer
es va currar una
una llista de reproducció
què dius ara?
sí sí sí
al final del llibre
es pot escanejar
està en Spotify
i ara l'estem preparant
per Tidal
que bé quines coses modernes
aquestes que han sortit
ara mare de Déu
és un llibre
és un llibre sinó
interactiu
exacte
totalment
són 500 cançons
i això
jo me les anava posant
mentre em tocava dibuixar
a cada persona
i el que vaig descobrir
que no tenia ni idea
que sonava així
és Fleetwood Mac
havia sentit el nom
tota la vida
però mai me'ls havia escoltat
i de cop i volta
dic
ostres
això està guapíssim
cada disc és diferent
a més a més
no sé si ho sabeu
que tots són culebrons
la història del grup
es separaven
temes d'infidelitat
llavors hi ha moltes cançons
que van
que no sé qui
que estan fent
un univers
se'n va obrir aquí
escolta
des d'aquí també
diem una cosa
i és a la gent
compreu el llibre
o sigui
no sigueu tan cafres
d'anar a la llibreria
per escanejar el QR
de darrere
per després marxar
sents el llibre
perquè clar
aquí ho hem vist
tot en aquesta vida
jo crec que si van escanejar
el codi
veuran el llibre
i s'enamoraran
ah és que t'anava a dir
que no siguem cafres
que nosaltres
ens passem de d'allò
era el teu primer llibre
d'aquestes característiques
dic
sí sí
perquè per exemple
il·lustrat sí que n'he fet un parell
he fet algun de nens
vaig il·lustrar
un llibre
d'Ursula Caleguín
un que es diu
les 12 direccions del vent
però clar
eren 12 il·lustracions
literals
clar hem passat de 12
a 101
hi ha una mica de diferència
dic
no sé si t'ha agradat molt l'experiència
i si ja estàs pendent de repetir
potser descansar una mica
però m'encantaria repetir
amb algun altre tema
sí sí m'ha encantat
m'ho he passat molt bé
més enllà de tot això
vosaltres seguiu tenint presentacions
t'ho dic perquè
ja vau presentar ara
la setmana del llibre en català
si no m'equivoco
el 24 de setembre
va ser
com va anar
allà
va ser molt divertit
vam tenir l'Elisenda Roca
que ens va fer la presentació
i
bueno
em va arribar
que s'havia mirat el llibre
i era superfan
i reba anar sol
jo sempre faig
una petita demostració
mentre
anava a dir
mentre ells parlen
parlem amb això
si hi ha un moderador
o si hi ha el Jordi
parlem una mica del procés
del que t'estic explicant ara
i mentrestant
a la pantalla projectat
jo vaig
fent
en el cas de Barcelona
vaig fer la Billie Eilish
ahir vam fer la presentació
a la 22 d'aquí Girona
i vaig fer la Amy Winehouse
ah que bo
que bo
que bo
el de la Billie Eilish
me l'hauràs de passar
que el vull veure
aquest
vull dir
aquest tinc ganes
de veure'l
entenc que ara
bueno
seguireu presentant
no per aquí
sí
repetirem a Barcelona
perquè com que vam fer
la presentació
de la setmana del llibre
és així una mica més excepcional
farem presentació a llibreria
i després segur
anem al Maresme
a Caldes d'Estrac
i on ens vulguin
home Girona
ja tocarà també
ahir ho vam fer
ah ho vau fer
i és veritat
ai si tens raó
és veritat
que era ai 6 d'octubre
com va anar
bé bé bé molt bé
vam poder això
clar hi havia amics
i això vam fer l'exhibició
jo no coneixia la 22
la llibreria és fantàstica
i una excusa per venir a Girona
sempre és bona
ara feia dies que no venies
a part d'això
sí sí
jo soc de Manresa
visc a Barcelona
i a Girona
feia potser 3 o 4 anys
que no venia
doncs mira
avui acabes de descobrir
una nova excusa per venir
que és venir-nos a veure
aquí a Girona FM
vull dir
pots venir quan vulguis
quan diguis qualsevol cosa
t'ho truca'm
perquè això és casa teva
fantàstic
va bé saber-ho
Maria Picasó
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
i que vagi molt i molt bé
aquests 150 anys
en veu de dona
que segur que fareu giro
per tot Catalunya
gràcies a vosaltres
Música
Música
música
L'actualitat en 180 segons
Cada hora en punt arriba l'actualitat
concreta i directa de la ciutat i del país
Tot el que passa a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins informatius horaris
a Girona FM, la gironina
Doncs avui amb un toc
de denominació d'origen de casa
com no podia ser d'altra manera, sac de jocs
Pau Regincós, bon dia i bona hora
Bon dia, aquí estem. Avui joc en català
Avui joc en català, com diu la Caixa, en peu de joc
ens ha tret aquest joc, Jurassic Zoom
que si funciona i tot
després faran la versió en castellà o l'idioma
que calgui, val? És un joc del nostre amic
Guillem Coll, que en tenim uns quants
i que, bueno, el coneixem
bé les activitats que fem i és un autor
que ja té a darrere seu un munt de jocs
i ens porta aquest Jurassic Zoom
ambientat amb el món juràssic, amb els dinosaures
fa les delícies dels nanos
que hi han jugat perquè, clar, aquí no li agrada
un dinosaure i en aquest també
doncs a conèixer els noms
si és allò de dir, sí, aquell que vola
com es diu? Doncs aquí en tens uns quants, val?
Tens tres famílies, tres categories
tens els herbívors, diguéssim
els de color verd, que són sis dinosaures
diferents, tens els que volen
que diries, ostres, jo només en coneixia un
doncs mira, aquí tens una bona manera
de conèixer fins a sis diferents
que són els de color blau
i llavors tens els carnívors
que també són els més temibles
a part del TRX
doncs coneixen uns quants
Velociraptors, val?
Tots aquests d'aquí
Col·loques les sis cartes de cada família
al voltant del taulell
al taulell
està molt bé en el joc
perquè et porta dos taulells
de dues cares
per tant tens quatre
quatre escenaris
per poder jugar
i llavors l'element més xulo
d'aquest joc
són aquestes cartes transparents
reparteixes
tres, sis, set cartes
set pilons de cartes
fas quatre pilons de set
de cartes
d'aquestes transparents
i les col·loques
en un dels quadrants
d'aquest taulell
el taulell es divideix
en quatre parts
i col·loques
totes aquestes cartes
tapant, diguéssim
el territori aquest que hi ha aquí
on es troben els dinosaures
Val
Què vol dir això?
El set-up inicial
és col·locar tot això
i la història del joc
és que estem volant
amb el nostre avió
a prop d'aquesta illa
de Juràssic
i volem amb la nostra càmera
atrepar el màxim
de dinosaures
que veiem
però
per mala sort
els núvols i la vegetació
ens atapen
llavors per torns
tindrem un dau
un parell de daus
llançarem els daus
i el dau ens deixarà
fer una acció
o una altra
si ens surt en el dau
el dibuix de la pedra
o el dibuix de la palmera
o també hi ha
els dos
en el mateix
costat del dau
podem escollir
una de les làmines
de la zona de palmera
que és la de baix
o la zona de pedra
que és la de dalt
i treure
una de les capes
de les làmines
aquestes transparents
Traient una carta
d'aquesta
transparent
traiem una part
de la vegetació
o del núvol
que ens molesta
llavors l'objectiu és
fer el màxim de fotos
que això ho aconsegueixes
quan un dinosaure
que està tapat
es destapa
i apareix a la vista
tu pots fer
ah mira ja em veig un
clic
amb aquella emoció
que quan busques algo
allò amb la càmera
i diu
a veure no veig res
ara sí
ah mira veig aquí
pum
busques la carta
aquest és herbívor
és d'aquests d'aquí
del culvert
el tricerat
perfecte
li he fet la foto
me quedo la carta
i me la poso davant meu
en funció dels jugadors
que siguem
a la que algú té
tres cartes
de la mateixa família
guanya
o si necessites quatre
una quantitat concreta
de cada família
a la que algú aconsegueix
la quantitat aquella
s'acaba la partida
i és el guanyador
del joc
la gràcia és això
anar tirant els daus
i mirar
hi ha cartes d'acció
hi ha cartes que et permet
canviar la teva carta
per la carta d'un altre jugador
o directament
robar-li la carta
sense tornar-li cap a canvi
n'hi ha d'altres
que pots protegir la carta
perquè no te la robin
la gires
i així que ella està protegida
ja no te podrà venir ningú
amb aquesta acció del dau
i no te la podrà robar
tot això són accions
que pots fer
amb les cares aquestes dels dau
també hi ha el meteorit
el temit meteorit
si et surt amb una cara
meteorit
aquell dau
és com si no el poguessis
pogut fer servir
perds aquella acció
i si tens la mala sort
que tens els dos
aquell torna a seguir
un defast
i perds una de les cartes
que tenies
i la regales
a algun altre jugador
vigilant que no sigui
després la carta
que necessitava
per guanyar la victòria
molt interessant
els amants dels dinosaures
doncs un joc més
dins la família aquesta
de dinosaures
per seguir jugant
amb ells
donar a conèixer noms
d'altres que no són
tan famosos
amb un nom tècnic d'aquests
i la diversió aquesta
d'anar aixecant
les làmines
a veure si
veus aquella
jo crec que quan destapi
sí mira
ara ja fem més
mentre estigui una mica tapat
encara no li pots fer la foto
fins que no l'acabis
de destapar
amb la lámina
que el tapava
pum
no li pots fer la foto
i quedar-te a la carta
molt xulo
una proposta d'en Guillem
que ens porta aquí
en català
i que funciona molt bé
aquests dies
que l'estem fent servir
doncs mira
aquest juràsic zoom
que ens l'apuntem
Pau Regincó
sac de jocs
moltíssimes gràcies
Fins demà