11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 18 de novembre de 2024. Volia només recordar-vos que queden 44 dies per acabar aquest any. Com passa el temps? Potser perquè hi ha accents que cada vegada canvien més al nostre dia a dia. Parlo del temps i parlo de la distància. Com aquestes dues han quedat completament subeditades a la nostra percepció. Si no us ho comento ara, potser hauríem esperat a veure els llums de Nadal. O probablement els canelons, qui sap.
Amb la distància passa el mateix. Me n'explicaven una de més de 1.000 quilòmetres un Girona-París d'anada i tornada. Suposo que ara impressiona menys, però Déu-n'hi-do tot el que es pot fer i fins a on pot arribar una persona en només un dia. La realitat és que ens queden 44 dies abans d'acabar aquest any. Queden 44 dies per a un nou capítol.
I com sempre, amo i senyor de la Ràdio Gironina, el que té les claus a la capsa, que dirien Arnau Vilabondi, bona hora. Molt bon dia, com a molt tinc les claus de Girona FM, eh, només, eh? Que Déu-n'hi-do, eh? Que Déu-n'hi-do, ja tenir les claus a casa, ja... Com a tot bé les tens, eh?
Bé, sí, depèn de l'hora que arribi. Depèn de l'hora, sí, sí. També et diré, sempre des d'aquí me la irem a Renfe i tot el que vol dir. Mai, senyor. En fi, escolta'm una cosa, abans m'ho deies, Fira de Sant Martirià aquest cap de setmana, però vosaltres quan Sant Martirià ens teniu el Pla de l'Estany? Tenim la Festa Major de Banyoles, que és Sant Martirià, però també a mitjans de novembre tenim la Fira de Sant Martirià, aquesta fira agrícola i ramadera del Pla de l'Estany, i és la 46a edició de la mostra del Cavall i de l'Asa Català.
A vosaltres us passa com a mi, quan jo vaig repetir enginyeria industrial, que em va agradar tantíssim aquell curs que ja m'hi vaig quedar. Doncs a vosaltres potser a Sant Martirià, no? Sí, sí. I anar fent coses de Sant Martirià. És molt bonic, eh? A més a més vam tenir mostres de terrasses autòctones dels països catalans, vam tenir, per exemple, gossos d'atura... A tu domines d'això o...?
M'agraden. No sóc expert, però m'agrada visitar... Tu en saps de tot, no? Home, hi havia molts galls, hi havia moltes oques, hi havia molts cavalls, a més a més, exhibicions equestres. Carai. Sí, sí. I mercat de Tarsania, també, no pot fallar. De fet, aquestes fires són les que hi van tot a Catalunya, són molts marxants que van voltant.
Provenen també a Banyoles i al Parc de la Draga vam tenir un ambient fantàstic. Saps que vaig estar jo a Banyoles i no ho vaig veure? Doncs mira, el tenies... Estava a l'altre costat d'Estanya, a la Parc de la Draga. Jo me'n vaig anar a passejar per l'esquerra. No, doncs si haguessis anat a l'altre costat, al Pabelló de la Draga, tenies cavalls i ases i... Escolta'm. En fi, seguirem reivindicant sempre Girona i el Parc de l'Estanya. Només faltaria, escolta'm una cosa, a la Porta.
I a l'Empordà Avui parlarem de l'altra Girona A més a més També parlarem amb el Narcís Gironell També sobre La velet la vel Ja sé que t'encanta el meu accent francès Això millor que ens ho expliqui després el bo del Narcís A més a més acabarem també amb temps de música També parlant amb Neus Plana Turú Però abans de tot això Començarem a parlar de l'altra Girona Girona Girona
I per parlar de l'altra Girona, com no podia ser d'altra manera, donem la benvinguda avui dilluns, que sempre costa una miqueta més, però ens ho fa molt més fàcil. Mariona Ferrer, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, avui amb molta energia. Has vist? Sí, moltíssima. Un dilluns, poc dilluns, avui. Sí, però he tingut un cap de setmana fantàstic. Sí? On eres?
a Barcelona he anat a Barcelona i no era per feina i també s'agraeix descobrir la Barcelona que ens anem perdent jo que tinc dues criatures al final és com que està sempre aquí tancada a Girona i mira que passen coses a Girona però de tant en tant sense criatures i amb la teva parella respirar una miqueta per el lloc on te vas obrir mires per primer cop i vas anar a estudiar sempre s'agraeix descobrir-la ha canviat molt eh i per bé, estic contenta d'aquest estat jo de bé vinc de Barcelona aquest cap de setmana però per malament
però malament, de fet, però malament pel trajecte, perquè clar, és que és allò que et despertes amb tota la il·lusió del món ben d'hora al matí i dius, bueno, arribaré normal a la feina i, escolta, vull dir, després hi ha factors externs que són els que et condicionen, però bueno, això és una altra història. Mariona, l'altra Girona.
Doncs mira, avui ens capbossem de nou a l'altra Girona que va més enllà de les casetes de colors de l'Unyà i de que alguns... Avui estic una miqueta ja més irreverent, jo crec, com fiasco. Ja ens anem soltant. Ja és el tercer soltant. Anem deixant d'anar.
I és el tercer episodi, això és com un podcast que podeu escoltar també Girona FM perfectament a la web, que està tota actualitzada, i molt aviat també ho podreu sentir a l'ara.cat. Ah, sí? Ah, que bé. Sí, ho podreu sentir a la web de l'ara, jo treballo al diari ara, soc la delegada Girona, i podreu sentir-lo i donarem també una finestra a aquesta altra Girona i al que parlem aquí, perquè conegueu també aquesta gent que aneu entrevistant.
i és això que diem volem anar més enllà de la Girona idílica de les casetes i veure com aquesta ciutat que s'ha anat transformant més enllà del relat del Barribert i tot el que és preciós i conèixer aquests gironins nouvinguts o bé que canvien una miqueta les inèrcies i que surten d'aquests ritmes tancats que a vegades tenim que costa entrar en un grup a Girona o que costa tant que et conviden a sopar a casa seva perquè a vegades els gironins són bastant tancats i sortim d'aquí
Això a Madrid no ens passava, eh? Ja, tot això surt d'un primer contacte ben saït en què nosaltres que hem viscut a Madrid diversos anys doncs ens vam posar al dia i vam treure a vegades una miqueta la part negra i fosca i en lloc de només dedicar-nos a criticar el que en diem girofins o les girofines i els gironins de tota la vida doncs parlem d'aquests altres que canvien la ciutat i que ens fan sentir bé a
La nouvelle vaguer aquesta que ens arriba. Bueno, no cal ser tampoc anar molt... No ens hem posat puritans, però bueno, m'he posat en situació. Clar, i algú se'ns pot criticar perquè vas aquí fent proselitisme d'un altre tipus de Girona. Bueno, per què no? Per què no? Sortim una mica de les fronteres que els altres també posen.
La vida és un joc d'equilibris, que cadascú us quedi amb el que vulgui, només faltaria. Doncs, ja veieu que avui vinc una miqueta subjectiva, i si en el primer episodi fèiem una radiografia de la Girona més enllà de la via del tren, en el segon parlàvem d'urbanisme amb l'arquitecte Maria Cisternes, que ha estat directora de l'Incasol, i que fa uns anys va dir «ep, deixo Barcelona, me'n vinc a viure a Girona, i viu molt a prop dels terrenys del nou Trueta».
i parlàvem de tota aquesta girona que s'ha de construir, que sembla que ara en terreny inundable, que també es posem. Avui parlarem de cultura, però en cap moment parlarem del festival més internacional que tenim, com el Temporada Alta...
de teatre, Girona és referent també a música, tenim el Festival Estrenes, tenim ara una gran exposició al Bòlit Girona, hem revifat la cultura popular gràcies a la falera gironina, tampoc parlarem dels pastorets, sinó parlarem d'una nova galeria d'art. Ah, mira! I això és una miqueta estrany que en parlem, perquè resulta que és un rar avis tenir bon art contemporani a Girona. Doncs potser sí, però això m'hauria de saber dir o tu o algú...
Clar, el tema és que és una miqueta com un prodigi haver aconseguit obrir una nova galeria d'art a Girona, i avui parlem de AWL, que és Aires Bank de la Fe, que és una nova galeria d'art que ha obert a Girona aquest any, i que no està a peu de carrer.
diguéssim, teníem una irreductible i seguim tenint una gran galeria d'art que està al carrer Nou de Girona que és i que la coneixes molt bé però en canvi ens ha vingut a la nova galeria Girona i em preguntaràs per què, com és, com és, com és
Com pot passar això? Per què és un prodigi obrir una galeria d'art a Girona? Doncs al darrere d'ABWL hi ha en Pepe Baena Diví, que avui ens acompanya. Benvingut aquí. Bon dia, Mariona. Bon dia, Saïd. Bon dia i bona hora. Com estàs?
Molt bé, molt content, la Tardó és una estació molt especial, a Girona és una estació molt maca pels colors, per la Devesa, i sí, molt content d'estar aquí avui amb vosaltres. Clar, en Pepe va en adivit i 34 anys, que els ha fet fa poc, ens portem pocs anys, igual que amb tu, no? Sí, igual que jo, el que passa és que jo he viscut molt, però... Som de la mateixa quinta, i és gironí, també, passa que ha estat molt de temps fora, com jo,
i us volia explicar dues anècdotes que en Pepe el vaig conèixer fa relativament poc però és d'aquelles persones que les vaig conèixer em van convidar a sopar a casa seva com Maria Cisternas, que era l'anterior convidada ja veieu que aquí hi ha cert patró què passa amb algú que convides i de cop i volta et convida a casa seva hi ha alguna cosa diferent no estem parlant, ell és gironí li podíem dir girofí, gironí de tota la vida però et convida a casa seva només començar això ja és una altra girona per començar
I dos, ens va explicar aquest projecte que té, que tots podeu conèixer el carrer Santa Eugènia número 5, però si aneu allà només veureu els Iman, i no és els Iman, és el principal primer, el primer pis que hi ha la Galeria d'Art.
Com és la vostra valeria? Com sorgeix aquest projecte, Pepe? Doncs jo porto treballant molts anys al món de l'art contemporani i més enfocat al mercat i a les ventes, però va arribar un moment que amb el meu marit vam decidir anar a viure al Carib, a Barbados, i a partir d'aquí vaig començar una nova etapa on vaig deixar enrere tota aquesta part del mercat que...
Potser és més deshumanitzada i més transaccional per treballar a mà a mà amb artistes que jo crec que exploren temes amb els que jo em relaciono o que també m'han afectat d'alguna manera a la meva vida quotidiana, com poden ser els temes dels flux migratoris, temes de gènere...
Temes socials. I a partir d'aquí, i de treballar amb aquests artistes que estaven molt poc representats al mercat, va sorgir la idea d'obrir aquest espai que és més comercial, però sempre treballant en base a projecte.
abans us deia, us explicaré dues anècdotes la primera és que em va convidar a sopar i la segona és que va ja fa dos caps de setmana, aquest cap de setmana anterior no l'altre la galeria va obrir la seva segona exposició a Girona de la mà d'una altra gironina que és l'Helena Garrigoles
i el seu art grotesc, que et fa sentir moltes coses, que ara ens explicarà. I el meu company, que també es dedica al món de l'art i que ell és fotògraf, és portuguès, em deia, per uns moments tinc la sensació que no estic a Girona. Estava com, ostres...
M'he canviat de ciutat perquè diu, clar, una galeria que no està a peu de carrer, que això no és habitual aquí. No sé, la gent internacional que s'havia mogut en aquest espai diu, ostres, és que realment això és difícil de trobar, i no estem a l'Empordà, perquè és d'on vénen moltes galeries, sinó que estem al centre de Girona, i està passant això amb dos gironins, perquè qui porta la galeria és en Pepe Beena Diví i qui està exposant és l'Helena Garrigoles. Com s'arriba a aquesta exposició i aquest espai i aquest ambient? Doncs mira,
M'agrada que m'ho preguntis perquè a mi des de molt petit sempre m'ha agradat molt la fantasia, tant a la cinematografia com a les novel·les. És un tema que em fa viatjar i em fa somiar i sempre que començo un projecte nou, que també em va passar en focus la residència d'artistes, intento crear com aquesta fantasia on tu entres en un lloc
que, en primer lloc, vull que sigui divers, però que també vull que sigui especial, que entris i diguis, surto de la realitat o del món del dia a dia per entrar en un espai que no esperes i que sigui totalment sorpresa. I una mica, suposo que és això el que referia en Nuno, aquesta...
Aquesta experiència d'entrar en un altre món i de veure coses noves i conèixer gent nova. Qui vulgui conèixer l'exposició de l'Elna Garrigoles i conèixer l'enella, com ho ha de fer? Com hi ha accés a la teva galeria? Com és? És només per particulars? Com s'ha de fer?
Nosaltres tenim un horari, que és de dimecres a divendres, de 11 a 2 i de 5 a 8, i els dissabtes de 11 a 2. I després, a fora aquests horaris, perquè, com et comentava, el fet d'estar en un primer pis és perquè jo treballo en base a projecte, llavors tinc molta feina de gestió a l'ordinador. Llavors, si estigués a peu de carrer, no sé si podria atendre a tothom que entrés de la manera que convé,
Llavors, a part d'aquests horaris, tinc el telèfon a Google Maps i a la pàgina web on em podeu contactar per WhatsApp i podeu reservar una cita, si no us anés bé aquests dies que obrim, per què treballeu o... Sí. Però bueno, jo us recomano que contacteu abans de venir i...
Jo t'he de dir, Pepe, que jo vaig allà on em convidin. Si em convido, jo passaré per allà. Ja et convido. A part, amb la Garrigoles, vull dir que he vist part de la seva obra i és una obra salvatge. O sigui, la paraula jo crec que la defineix és salvatge. Qui és l'Helena Garrigoles i com és el seu art? Com definiries? Doncs l'Helena Garrigoles és un artista emergent de Girona
I ella va estudiar Belles Arts a Barcelona, però en Gironina va tornar aquí a viure i és una pintora molt dotada i, a més a més, amb una base contextual i amb un llenguatge universal que parla sobre la situació de la dona dintre del món contemporani i, sobretot, dintre del context on ella va créixer.
que és molt interessant perquè planteja un tema que és important per a la societat.
Qui vulgui saber una miqueta d'ella abans pot entrar a la web de la galeria. Exacte. O mirar el seu compte d'Instagram, que és Internet Sect. Helena Garrigoles arriba a exposar en Solo primer a Londres, que a Ferro Girona. De fet, ella recorda molt bé el moment en què va exposar un Sant Narcís el dia de Tots Sants, que trobem tot d'art al centre de Girona. I, clar, el seu...
el seu tipus de pintura és molt visceral, salvatge, que et fa sentir moltes coses, i més com a dona, i de clitxers, i de formes de relacions patriarcals, i d'abusos, et fa sentir que té un llenguatge que et traspassa, i com ella la gent va reaccionar de forma molt negativa, el que veieu.
o la gent no estava preparada o, bueno, realment aquest rebuig el va rebre, i després ella va seguir treballant, sobretot per la pandèmia i penjant les fotos del que pintava a internet, i la Galeria Sachi de Londres, que és una molt bona ganaderia, li va dir, ens agrada molt, t'apaguem tota la producció i fas la primera exposició solo a Londres. Per tant, l'exposició que podeu veure ara a la Galeria ABWL de BPDVN Diví és la primera
que exposa en gran a Girona tot i que sí que també ha estat seleccionada en el Festival Inundart i en aquest cas té una altra exposició ara mateix en altres llocs i exposat a Barcelona però la primera en una galeria a Girona és de la mà de la vostra galeria de fet el títol de l'exposició és Confessions of the Flesh o en català Confessions de la Carn que és el títol d'un llibre que parla de sexualitat de Foucault
I ella parteix de la base de l'obra literària de Foucault i filosòfica per desenvolupar aquesta exposició. I podem veure en una de les grans sales que té aquest pis, que recordem-ho era l'antiga seu de Posdei a Girona, tenim un mural de 5 metres d'amplada...
per tres d'alçada, en què dues noies amb vestits i unes faldilles que ens recorden una escola vinculada a Posdeia Girona s'estan barallant com en un combat de boxe. Ella va formar-se a les alzines de Girona i veiem que d'alguna manera ens pot fer pensar una miqueta en la Girona en què va créixer Helena Garrigoles.
Com ha estat rebuda l'exposició? És a dir, hi va haver la inauguració, però com perceps que ha entrat la galeria en aquests mesos que ja porteu a Girona? Doncs la primera exposició, que és d'un artista de Barbados del Carib, que es diu Anali Davis,
que tracta sobre temes de postplantació i sobre el rol de la dona dintre de les plantacions. Era una exposició comissariada per Sira Pisà, que és una comissària catalana, i era una exposició que era molt densa a nivell de contingut i que vam estar molt de temps preparant. Inclús vam desenvolupar unes peces de ceràmica amb un ceramista tradicional de quart que es diu Eloi Bona Dona.
i va ser una exposició que jo crec que ha tingut el seu impacte perquè a dia d'avui està viatjant cap a Londres i obrirà al gener un museu molt gros de la ciutat que es diu Somerset House llavors estic molt content pel fet que a més a més que moltíssima gent l'hagi pogut veure i hagi pogut conèixer la seva obra aquesta exposició pugui ser itinerant i ara anirà
anirà viatjant cap a altres ciutats europees. En el cas de l'Helena Garrigoles també estic molt content perquè sí que són temes complicats a tractar a Girona, però ha tingut molt bona rebuda a l'Eina
també vam col·laborar amb una comissària de Murcia que es diu Vanessa Murrell, que va desenvolupar tots uns poemes que parlen de les peces i llavors hi va haver també una lectura de poemes i tot l'event, la veritat és que va venir moltíssima gent, el qual no m'ho esperava i la veritat és que estem molt contents que hagi tingut una rebuda tan positiva.
Per què a Girona, parlàvem abans, tenim un gran festival de teatre, tenim molt bona programació musical, tenim molt de circ, però què passa amb l'art contemporani? Per què costa que a Girona tinguem espais referents? De fet, hi ha la projecció de fer un museu, però no acaba de quallar, tot s'ha anat lent, hi ha moltes propostes més privades que han anat despuntant, per què costa a nivell d'art contemporani?
Mira, jo crec que cada regió geogràfica intenta despuntar certs temes. Per exemple, en aquest cas, Girona va decidir invertir en Temporada Alta, que és un festival...
Jo, per exemple, la setmana passada vaig anar a veure un espectacle de dansa africana que va ser espectacular. Jo crec que a nivell català es centralitza tot cap a Barcelona, perquè és una ciutat que són quasi 5 milions d'habitants amb les rodalies i l'art català.
Hi ha molt més accés per la gent, està connectat amb Girona, amb Tarragona, amb Lleida, no? Llavors, és de molt fàcil accés. I també, aquesta població, què passa? Que cap a l'Isteu se'n mancapa la Costa Brava i l'Empordà. Llavors, jo crec que... Vull dir, és normal, no? Que hi hagi aquesta connexió entre Barcelona, Empordà i Costa Brava, no? Què passa? Jo crec que Girona...
És un lloc que és molt interessant perquè està molt ben connectat, està creixent, és molt internacional i jo animo a tota aquesta gent que va a la Costa Brava i que va a l'Empordà que vinguin un dia a Girona no només a menjar el celler de Can Roca, que està molt bé i és molt bo, però que...
passin una volta per la ciutat i vegin el bòlit, el museu, i que puguin conèixer les botigues artesanes que hi ha al centre de la ciutat i tot el món de les bicicletes, que és molt interessant. Vull dir que trobo que moltes vegades no hi ha aquest intercanvi. I s'ha d'animar que tota aquesta gent...
Entra quan fa el camí, que pugui parar aquí, pugui conèixer la ciutat i... I parles de la gent de fora, però la gent de Girona, suposo que també els animes, no?, a venir a l'exposició. I tant, la gent de Girona, absolutament convidats i...
començàvem amb aquest himne de fiasco que és sobre Girona tu encara creus que Girona palanca que és avorrida tan bonica com avorrida o que està plena encara de nens de cosa bona o la cosa ha anat canviant? Mira a mi m'encantaria que Girona sigui és una ciutat transformadora i té el potencial per ser-ho però hem de canviar la mentalitat i s'ha de ser constructiu i donar accés i porta a projectes nous
I...
Jo la veritat que, per exemple, tinc moltes ganes de... A la galeria treballarem amb un artista que es diu Enric Ancesa, que és un artista de tota la vida de Girona, que és un artista que jo el conec des de fa molts anys i és molt especial i espero que tinguem una relació llarga i fructífera a nivell professional, però està desenvolupant un projecte que per mi és un projecte que és molt especial, que és espectacular, que es troba dintre d'un hotel nou que estan construint a l'antic banc d'Espanya.
I tinc moltíssimes ganes de veure aquest projecte perquè segur que serà un espai, el propietari, que també el conec des de fa molts anys, està invertint molt en el sector cultural a dintre de l'hotel, a dintre del món de Girona, i tinc moltes ganes de veure'l perquè sí que van passant projectes com aquests que són constructius i que aporten a la ciutat, no que només treuen.
I la veritat és que jo crec que a poc a poc anirem construint una Girona més inclusiva i més diversa en tots els aspectes. Moltes gràcies, Pepe.
Aquí, aquesta cançó, eh? Ja, ja, ja, és que també hi ha... Aquí són coses del directe, eh? Calma i relax, t'ho dic perquè estem escoltant ara una cançó que ja vam introduir en el seu moment, que em sembla que al Pepe també li agradarà molt la història d'aquesta cançó. És del grup portuguès Humanos, que es diu Gelado... Ui, és que el meu portuguès, filla, també. Gelado de Brau.
Gelado de verao. Gelat d'estiu. Gelat d'estiu. Ara que som a la tardor. M'ho has traduït al gironí. T'ho dic perquè ens va quedar això per comentar el primer dia, de fet, i em sembla que té una intrahistòria bastant interessant, Mariona.
Sí, ara aquí hem tingut un moment així que no ens acabem de... Però sí, gràcies Pepe per tot el que ens ha explicat a la galeria. El Pepe està amb nosaltres. I el cas és que en Seït, si em vas dir el primer dia, escolta, una cançó que representi alguna cosa per tu, i jo soc molt poc musical, he de dir, sí, és estrany, eh? La gent sol viure en banda sonora i jo crec que el meu cap dona tantes voltes a coses que té poca banda sonora.
I se'm va acudir aquesta cançó, abans parlava del meu company, que és el Nuno Pérez Trello, que ell és fotògraf, és portuguès, de Lisboa, jo sóc una gran amant de Portugal, parlo portuguès, vull dir, al final els fills també parlen portuguès. I se'm va acudir, perquè crec que és molt interessant, quan parlem de transformacions socials, també tenia en compte...
cançons que han transformat la societat en un moment o altre, o artistes que ho han fet. I vaig dir, Pius, mira, parlaré una miqueta de la meva filia portuguesa i d'aquest grup que es diu Humanos, que es va crear el 2004, però es va crear només per homenatjar una persona que havia mort 20 anys enrere, que era l'Antonio Variaciones. Seria com el Jimi Hendrix, diguéssim, portuguès, o si haguéssim d'abocar una miqueta la seva música, potser avui en dia pensaríem amb en Rodrigo Cuevas.
canviem d'escenari però com algú que la música folklòrica la versiona i crea un pop indi però clar, estem parlant dels anys 80 Antonio Variacions mor l'any 84 i deixa tot de cançons escrites i una d'aquestes és Gelado de Verão que un grup d'artistes portugueses decideix en el seu moment versionar i per primer cop que s'escolti
Perquè és important que s'escolti en Toni a variacions, perquè ell va ser la primera persona pública portuguesa que va morir conseqüència del SIDA, i en una societat molt tancada, després de la revolució dels clavells, una persona que havia nascut en un poble del nord de Portugal, a prop de Braga, d'origen molt humil, amb nous germans, i que va sortir a treballar a Londres, allà es va empapar de la modernitat del moment, i va tornar, i era barber. De fet, va treballar a la primera barberia unisex, que va haver-hi...
a Portugal, que es deia ayer, i va crear aquest corpus i aquesta cançó que escoltem avui per tancar la secció. Doncs jo abans de marxar, Pepe, únicament volia recordar-te això, que a mi on em conviden jo vaig. O sigui, que si em convides a venir a la galeria jo vinc encantat. Home, ja t'ha de conèixer, crec que l'Helena, no? Hi ha la possibilitat de conèixer l'Helena ara. Ja la farem passar per aquí, un dia d'aquests, i tant. Ai, Pepe, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui aquí als Quatre Rius.
Moltíssimes gràcies per convidar-me i espero poder venir algun altre dia. Home, i tant. Home, i tant. Mariona Ferrer creant càtedra una altra vegada de l'altra Girona, eh?
Ara hi seguirem, eh? Moltes gràcies, Mariona, també, eh? Gràcies a vosaltres, jo m'ho passo molt bé aquí. És fora del meu lloc. Jo normalment escric, amb mi em podeu trobar al diari Ara Escrivint. Vaig parlar de la galeria d'en Pepe Veena Diví i de l'Helena Garrigoles, per si voleu conèixer també la seva feina. I aviat podeu, doncs això, escoltar-ho a Girona FM i també a l'Ara.cat. Doncs mira, ens n'anem amb accent portugués, si aconsegueu experimentar
Foste a luz do salvamento, do regresso ao meu olhar. Tu foste em todas as formas um país que eu nunca vi. Tu foste em todas as formas um país que eu nunca vi. Velho sonho dos meus olhos e eu só te
A frescura da minha sede andei contigo na minha mão Pintei a boca de rosa e ver
Foste a frescura da minha sede Andei contigo na minha mão Foste a frescura da minha sede Andei contigo na minha mão Foste a frescura da minha sede Andei contigo na minha mão
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
I avui seguim parlant d'art, quan ja passem del punt de dos quarts de 12 del matí, encara anem a la recta final d'aquests quatre rius d'avui, i volíem parlar de l'Abel et l'Abel. No sé si el meu francès és gaire bo, el que sí és el català, i per això mateix vull saludar el Narcís Gironell per poder-ne parlar. Bon dia i bona hora.
Bon dia, com anem? Parlem d'una exposició que tenim actualment activa al Centre Cultural de Mercè des del dia 24 d'octubre, si no m'equivoco, i fins aquest pròxim 5 de desembre? Sí, exacte, vam inaugurar per les fires de Sant Narcís i la tindrem fins al 5 de desembre.
Parlem, doncs, d'aquest L'Avel et l'Avel, que, si no m'equivoco, ja ve o es basa en el conte que ja més o menys coneixem tots, de Jean-Marie de Prins. Sí, bé, això, jo, amb totes les exposicions que faig, normalment he posat un títol, i en aquest cas hi vaig posar aquest títol d'aquest conte,
però és una metàfora, diguéssim, de la societat que estem vivint avui en dia, no? Diguéssim, aquesta exposició no és un reflex exacte del que és el conte. No veuràs ni princeses Disney, ni monstres pel·lots aquests de Disney, ni abocant a pel·lícules del trufó, bueno, saps? Vull dir que no... No veuràs molta relació directa amb el títol del...
de l'exposició, amb les obres que hi ha a l'exposició però el que sí que hi ha són com una mena de pinzellades que pots trobar en qualsevol quadre que pots veure de l'exposició que et faran reflexionar sobre això diguéssim, veuràs des de la bellesa i la bestialitat d'una fera directa com pots veure amb una peça que és una pantera enorme que està setjant a una noia que surt o està entre una balla, que aquesta podria ser
una emissió directa al títol, però també pots trobar maneres com una noia que està banyant-se, entre cometes, amb un pop, amb una banyera, no?, i que tampoc hi ha res, diguéssim, de violent, sinó que podria ser asteròtic, no?, o també pots trobar una noia que està sentada al cantador del seu husky, al seu gos, no?,
I és com una mena de dues belleses, la bellesa física de la noia i la bellesa bestial de l'animal. Són metàfores que a partir d'aquest títol he anat pintant i he anat exposant aquí a la Mercè. T'anava a dir, també una contraposició entre la bellesa física i el que pot comportar una personalitat, pel que tinc entès.
Com, com? No t'he entès. Una contraposició també entre el físic i la personalitat de, per exemple, les figures femenines que estàs exposant. Exacte, exacte, exacte. Vull dir, la bellesa també és una cosa com molt abstracta. Vull dir, no només és una cosa física, no? Pots haver-hi una bellesa interior, una bellesa de moviments, una bellesa de...
de molt tipus, no? Que pots trobar en aquestes pintures, quan les vens a veure. Tot el ventall. En aquest sentit, Narcís, quin ha estat una miqueta també el repte a l'hora de plasmar la idea que tenies inicialment? Bé, jo sempre, ja fa molt de temps que ja et dic que faig sèries i moltes vegades utilitzo el recurs de treballar amb antics contes clàssics
dels germans Grimm o d'altres persones que han escrit contes i utilitzo tot això per treballar amb la meva iconografia. Jo vinc d'una època que va mamar molt del còmic, de la televisió, diguéssim, d'aquelles èpoques dels anys 70-80 que feien sèries amb els primers mangas com el Muffinger Fett, la Heidi, el Marco i tot això i m'han marcat molt i les meves pintures transmeten això
una mica aquesta idea d'aquesta... Bueno, una mica és la meva marca pròpia, no? Aquesta barreja entre pintura, com que digui, realista barrejada amb tocs de manga, amb tocs de... Saps? I construeixi aquest món que ja és, diguéssim, que és molt reconeixible, que ho diria molta gent...
ja en reconeix només veient una pintura i diu, mira, és un quadre de Narcís Gironell, perquè si veu tot aquest món, tot aquest univers meu d'això de còmics, de manga, de sèries de televisió, de pel·lícules...
Doncs l'Avel et l'Avel, de Narcisa Gironell, com dèiem, exposada al Centre Cultural de la Mercè fins al dia 5 de desembre, si no m'equivoco. Exacte. Tenen temps per anar-hi i fer una bona visita. I a part de veure la Mercè, que és un edifici fantàstic, veurem una exposició que ha quedat molt ben muntada i que estic molt content de com ha quedat. Doncs mira, amb una miqueta de sort encara t'hi trobarem allà i ens la podràs explicar en directe. Això.
Narcís, moltíssimes gràcies, una abraçada. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I ja escoltem de fons la teva escalfor al treball de Neus Planaturú amb el projecte Confucion. Aquest projecte que presentarem a Banyoles aquest pròxim 23 de novembre i per parlar-ne precisament m'acompanya Neus Planaturú. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia.
Primer de tot, ben tornada, perquè ja has passat per aquí, això és bon senyal, això vol dir que la gent vol tornar a Arnau Vila, vull dir, això és bon senyal, o no? Home, sempre que vulguin tornar, doncs benvinguts seran. Home, sempre ho hem dit, això és casa teva, Neus? Si és que hi ha casa algú. Passeu, passeu. Passen i vean, passen i vean. Confussió, ja ens ho vas introduir una mica fa uns mesos, però con-guió-fussió. Entenem que la fusió hi és, però explica'ns una mica el projecte, sisplau.
doncs vam venir aquí el mes de gener que presentàvem a la Casa de Cultura de Girona però en aquells moments estàvem encara creant el disc i estàvem en ple procés de creació i de gravació i ara hi ha el disc i és una realitat, 12.12 i ara el presentem aquí a l'Auditori de Banyoles aquest 23 de novembre a les 8 del vespre Confusion Project és una proposta que fusiona el flamenc però també tots aquells estils que d'alguna manera portem a la motxilla musical com és el jazz, com és la clàssica
Però això sí, el flamenc és l'element protagonista, i per tant ho presentem en format de quartet, perquè és una agrupació que a mi m'agrada molt i em sento molt còmode, com és la flauta, el piano, el baix elèctric i la percussió. Així que us animo a que vingueu a escoltar-nos. T'anava a dir, has dit percussió per últim, quan probablement és el que agafa més pes.
Clar, la part rítmica en el flamenc té un toc molt, molt important. Sí, i de fet està sent un aprenentatge perquè en aquesta agrupació a quartet la percussió, que és com un set flamenco que es diu, que el percussionista fa una miqueta, munta els instruments com ell creu i com ell vol, doncs aquest cop a Banyoles fusionarem encara més coses i vindrem amb una bateria. Per tant, aquí el set de perco l'haurem canviat i ens agrada, perquè això ens aprova més el jazz també i serà com una altra manera de portar el directe a escena.
Des de l'última vegada que vam parlar fins ara, com ha estat el dia a dia, el procés? Ha sigut un procés molt creatiu, jo m'hi sento molt satisfeta i molt orgullosa de com ha anat tot. Coses que podria recalcar, aquest treball en equip, aquesta cocreació, aquest aprenentatge de crear, d'enregistrar i de postproduir un disc, que és la primera vegada que ho faig i ha sigut molt gratificant com a artista i com a persona.
ja portem uns certs concerts a l'esquena hem pogut anar presentant el disc quan encara no era una realitat ja el presentàvem perquè coses que passen que si els programadors et diuen vols venir doncs acceptem i hem pogut anar a llocs com a la Portaferrada a Sant Feliu de Guíxols a Girona, a Reus, a Roa de Barat a Tarragona, a Ara Banyoles i personalment estic molt contenta i quan em pregunten hi ha de què seguir per aquí seguir creant, seguir tocant era el que t'esperaves aquest procés?
Era una miqueta el desig que tenia, saps? Quan penses coses, quan visualitzes, no? Doncs sí, jo volia fer un disc ja fa un parell d'anys, volia treballar quartet... Una miqueta tot el que he anat pensant, doncs per sort ha anat passant i ha sigut, com dic, molt gratificant. I com ha estat el joc d'equilibris de quatre menys creatives en un projecte, t'ho dic? Perquè, clar, això sempre és un joc d'equilibris.
Sí, sí, és un aprenentatge. I, mira, jugarem amb el punt de fusió. És a dir, sempre amb els directes ho dic molt, no? Fusionem estils musicals, fusionem personalitats, fusionem instruments. A més, cadascú de nosaltres venim de llocs geogràfics totalment diferents. I en la barreja està l'èxit i està la part bonica, no? Com ha sigut? Ha sigut molt respectuós, ha sigut molt inspirador...
Hi ha hagut moments també de crisi, no?, i moments difícils de posar-te d'acord, també, però hem après tots molt a escoltar, a aprendre dels altres, i no, ha sigut, jo personalment, ha sigut un moment de rebre molta ajuda per part de tots els meus companys, i notar que era molt recíproc, no?, que tu aportes i ells aporten, i és com un va i vent. Sí.
I el procés no ha estat una miqueta al revés? És a dir, heu tirat des del directe cap a les gravacions o no? Ho dic perquè, clar, jo normalment pregunto i la performance com la muntem, no? Però és que vosaltres la performance ja us heu avançat. Clar, però ha sigut la vida, eh? Que és el que diem, en teoria, normalment, no? Què fan els artistes? Doncs fas el disc, llavors comences a fer promo i et surten els bolos.
però quan això no és així i quan tens el bolo i estàs acabant el disc doncs t'ho muntes per fer-ho com puguis i tenir el repertori per portar-ho a una escena per tant el procés també el projecte ha anat desenvolupant-se el primer concert que vam fer no era com el que farem ara a Banyoles el repertori també ha anat canviant i per això que molta gent que ja ens ha vist més d'una vegada ens ho diu que sempre té un toc diferent i això també és interessant
L'heu tret amb els amics del Segell Microscopi, si no m'equivoco. Exacte. Anava a dir. La gent que vulgui anar aquest 23 a l'auditori de Banyoles, què es pot trobar?
doncs es trobarà una proposta artística amb música instrumental, però plena de significat. Per poder posar l'oient en context, doncs, entre peça i peça, o de tant en tant, doncs anem explicant anècdotes, anem explicant això que estem fent tu i jo ara, no?, compartir, doncs, des de la part més humana i racional quin és el missatge que jo tenia, doncs, per crear aquesta peça, o que tenia el bateria, o el pianista, o el baixista, i...
I es trobaran, doncs, una horeta de música molt bonica, molt activa, i que jo crec que no els defraudarà, que els agradarà. Cada vegada està agafant més pes el tema de la música instrumental, o m'ho està semblant a mi. Doncs saps que m'alegro que diguis això, perquè...
que són molts i moltes les que treballem en aquest sector, i que jo crec que potser falta una miqueta, no sé, educar a l'audiència, o convidar que vinguin, perquè la música en directe té moltíssima màgia, sempre és una experiència molt gratificant en un concert en directe, i la música instrumental, de vegades, si no ets estudiant de música o ets molt fanàtic, potser de vegades hi ha gent que es tira més enrere a anar-hi,
i està plena de significat i també hi ha un punt que m'agrada molt compartir amb el públic des de la part verbal també posar en context per tant que bé que diguis que estan a més jo crec que estan a més n'han vingut unes quantes tinc una amiga meva també que està gravant ara mateix una
Un disc, que de fet ja en té algun, i de fet fa una aposta molt clara per la música instrumental, sobretot en transicions al llarg de la mateixa cançó, també trencant una miqueta amb el 330. És una sensació meva, no sé si tu des de dintre també ho estàs veient.
jo el que noto és que hi ha moltíssim moviment que hi ha molts músics i moltes músics i que hi ha molt de talent i molt de material a mostrar per tant el que necessitem és espais on podem mostrar aquest talent i espais culturals doncs mira hem començat escoltant la teva escalfor i jo marxaria escoltant el segon d'aquest projecte del Confusion Project que recordem que estarà a l'Auditori de Banyoles aquest 23 de novembre amb Neus Planaturú i qui més t'acompanyarà? tindrem el piano en Carles Fonturón
al Baix Elèctric. Sí, home, el Carles Fonturón, sí, home, va passar per aquí. Davenim un altre projecte que també té ell. Sí, correcte. Doncs aquí estarà fent fusió. Tindrem en Tomàs Pujol Pérez. Aquest encara no ha passat. Al Baix Elèctric, un gran músic. I tindrem des de Galícia, que vindrà desprésament, en Dani Domínguez a la bateria.
Perfecte, doncs mira, ja en tinc de moment tinc el 50% que ja heu passat per aquí i l'altre 50% ja me n'encarregaré Nosaltres marxem amb Lluna plena que en aquest cas és el segon treball d'aquest disc Neus Planaturú, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius una vegada més Merci a vosaltres, moltes gràcies
. . . .
Fins demà!
Gràcies.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.