Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts, 12 d'octubre de novembre de 2024. Avui ens hem despertat amb la notícia que una dona ha pogut denunciar el maltractament que viu gràcies al senyal internacional de la violència masclista. El puny amb el pols a dins, sota els quatre dits a la mà. Com ha dit la mare avui, a les portes dels jutjats ja és hora que la vergonya canviï davant-lo.
I com sempre, una de les persones que sempre alegra el cotarro, que sempre ens anima, la llum de la nostra ràdio aquí a Girona FM, al carrer Valmes, número 15 de Girona. No sé si us ho esperàveu, Arnau Vila, bon dia i bona hora. Què tal, bon dia, com esteu? Com vas? De dimarts i molt pendents del cel també, a veure amb què acabarà passant, perquè alguns mapes diuen que plourà una mica, els altres diuen que només serà una mica de vent, atenció a la costa brava...
i que les boires també seran persistents a les nostres comarques, per tant, doncs, poden estar una mica atents. Quina cara, Luis, mi que se t'ha posat. Ho has vist o no? Toma, és que et veig aquí fent el repàs. Però ell té, diguéssim, menys cabell que jo, eh? Bastant menys, no sé si serà per l'estrès que genera també el dia a dia del temps, això mai se sap.
A partir d'aquí, sí, tots pendents. Jo crec que hem de començar a prendre lliçons en aquesta vida i una és que estiguem atents si Protecció Civil diu alguna cosa, si hi ha alertes, etcètera, que estiguem pendents. Tampoc cal que tinguem el pànic al cos, però sí que estiguem tots una miqueta amb un ull posat a veure quina és la situació general.
Que ens podem trobar. Això i que, aviam, tampoc us enganyeu, si la situació és de risc, no cal baixar a moure el cotxe. Ni perquè ho hem rieres estranyes. Que el cotxe ja se'l pot emportar una riada, només faltaria, hem de començar a aprendre una miqueta dels errors. En aquest sentit, Arnau Vila, avui parlarem, o ens preguntarem si Girona és una ciutat d'acollida, també parlarem de la ratafia, probablement una de les poquetes coses que no li agraden a l'Arnau Vila. No m'acaba de començar la ratafia. Mira que t'agrada tot, a tu, eh?
Força tot, sí, però la ratafia, a vegades, he fet algun xerrup i no m'acaba de comer-se, però vaja, sé que és molt generosa amb tota la gent que la pot tastar, que hi ha moltes gent que li agrada, la ratafia. I a més a més, avui parlem de còmics, també.
Ah, carai, molt bé. També parlem de còmics. A mi, jo era molt de Tintin, eh? I és estèrix i bèl·lics. Ah, jo d'en massa gran. Ah, va, que ja... Jo t'ho vaig dir més d'un dia. Va, tu, escolta'm una cosa rosa. Hem de començar, sí, perquè això és ràdio i el temps vola.
I avui ens volem preguntar si Girona és una ciutat d'acollida. Per poder-ho fer, ho farem a través d'un treball, sempre em confongo entre el treball de final de grau i el treball de recerca, avui ens acompanya Afra Kerr de l'Institut Jaume Vicenç Vives d'aquí de Girona, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Afra.
Hola, bones, encantada d'estar aquí. Això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. A part ja estàs aquí amb el te, amb el cafè, vull dir que això ja també sempre ajuda. Escolta'm una cosa, la primera pregunta és obligada. Girona és una ciutat d'acollida?
Doncs sí, he acabat deduint que sí, que sí que ho és i doncs mira, he tret la resposta de primer de tot analitzar el que són les ciutats d'acollida i crear uns indicadors que ens permetran conèixer de què són les ciutats d'acollida o què han de tenir una ciutat per si d'acollida i a través d'això he anat comprovant si Girona els tenia, aquests indicadors.
I en aquest cas tots m'han donat favorables i també amb la gent que he pogut parlar amb la realització d'un podcast, que també és una altra cosa interessant a tractar, doncs he pogut deduir que sí, que sí, que Girona és una ciutat d'acollida. Vinga, va, anem per parts. Això, com dèiem, és la conclusió o el resultat d'un treball de recerca que fas per acabar l'institut, entenc ja.
Sí, exacte Tinc moltes ganes Normal, jo també en tenia moltíssimes ganes Normalment aquest tipus de treball s'articulen amb una hipòtesi inicial, un desenvolupament i unes conclusions Anem per parts Quines hipòtesis inicials són les que vas fer servir per poder articular tot això?
Sí, mira, jo primer de tot em vaig plantejar quin tipus de ciutat era Girona i vaig acabar descobrint que, siguent una petita i mitjana ciutat, era fàcil que Girona pogués oferir serveis i programes eficients per la seva acollida i, per tant, la meva hipòtesi va ser aquesta, que sí, que Girona podia ser-ho, si més no, per al tipus de ciutat que era i els serveis que ofereix. En aquest sentit, com ho has anat desenvolupant?
Doncs jo primer vaig plantejar aquesta hipòtesi una mica sense saber-ho i llavors vaig començar a investigar sobre què volia dir el fet que era una ciutat d'acollida i a partir d'això ja vaig començar a comprovar que era Girona. Per exemple, factors que t'hagin portat a aquestes conclusions? Sí, doncs mira, les ciutats d'acollida l'important és que segueixin... O sigui, han de...
solventar els drets humans que tots tenim i això ho han de fer a través d'infraestructures serveis, programes i això és el que es necessita una ciutat per ser d'acollida. Llavors Girona ofereix per exemple programes d'acollida de primera acollida, ara aquest 2024 s'està començant una campanya que es diu Girona Cull i aquest és bàsicament una entrada directa a tots els serveis que ofereix la ciutat com habitatge salut, educació de manera directa i més fàcil
En aquest sentit, jo crec que una miqueta el procés, és a dir, com vas agafar a partir d'aquesta hipòtesi per realment informar-te o en aquest cas vehicular tot el treball que vas fer? Clar, jo vaig necessitar tres fons importants. Primer de tot, conèixer quins eren els drets humans. Segon, conèixer quines són les polítiques d'immigració. I tercer, posar-ne un exemple, que en aquest cas vaig utilitzar l'exemple de Barcelona, que ella ja porta anys siguent-se considerada una ciutat d'acollida.
I en aquest sentit, Girona, per tant, compleix amb tot això. Sí, exacte, tot i ser una ciutat bastant més petita que Barcelona, compleix amb això. Jo a partir d'aquestes tres fonts vaig establir uns indicadors, en aquest cas van ser sis, podríem dir algun, per exemple, que és els serveis socials, o per exemple l'educació, la sanitat... A partir d'aquests sis indicadors vaig anar comprovant quins eren els serveis que oferia Girona per assolir-los, per dir-ho d'una manera...
I a partir d'això vaig poder acabar deduint que sí, que sí que ho era. Tu vas a Paldeu, eh? Bueno, això espero. Demà tinc la presentació. Demà, tot just, la presentació? Sí, sí. Bueno, de moment estàs fent aquí una posada de llarg que em sembla que et servirà bastant, no? Sí, jo crec que sí. Més enllà de tot això, has parlat d'un podcast, que tot això materialitzava després en un podcast. Per què?
Bé, jo soc fan número 1 dels podcasts. Ens escoltes a nosaltres? No. Ah, t'anava a dir. Ara ja pots començar a fer-ho, eh? Però sí que és veritat que soc fan número 1 i vaig dir jo, faci el que faci, vull acabar fent un podcast, perquè a mi això m'encanta. I vaig decidir, doncs, que jo seria la narradora d'aquest podcast i que llavors buscaria 5 persones amb característiques totalment diferents, vull dir, un pot ser
un immigrant que viqui amb un contracte de treball l'altre pot ser el president d'una associació vull dir, tinc diferents visions i a partir d'aquest podcast realitzar a partir d'aquestes persones realitzar converses amb ells per acabar deduint això des de diferents punts de vista si Girona era o no era una ciutat d'acollida Ja has pogut parlar amb aquesta gent? Sí, el podcast ja està fet i tots me'n van contestar que sí I quines són una miqueta les històries que t'has trobat?
D'acord, doncs mira, una que tothom que l'ha escoltat s'ha descollonat una mica, és en Li, en Fanxuli, el president de l'Associació de Xinos, no sé si us sona, que ell bàsicament, bueno, ell deia, es coneixia com el primer xino de Girona.
i ell bàsicament una mica el que parlava era de com treballaven els xinos i com treballaven els catalans espanyols, en parlava, però els catalans i ell moltes vegades es queixava i si heu pogut veure que a moltes de les empreses a les quals els CAPs són xinos no veus cap treballador català i és perquè no els agrada gens com treballen per tant, ells estan aquí, ells tenen aquí els seus negocis però realment no volen formar part de la nostra societat ni de la manera de com actuem
Home, sí, com per riure una estoneta, això segur. Sí, exacte. No sé si n'hi ha alguna que t'hagi colpit especialment. Sí, bueno, n'hi ha alguna, per exemple la Fato, que ella explicava que ella feia tràmits d'estrangeria i s'havia trobat amb situacions de gent sense conèixer ni l'idioma ni conèixer a quin lloc es trobava i no tenia ni idea de com poder renovar aquests tràmits per poder treballar i es trobava en el carrer i sense ningú que els pogués ajudar.
I ella des de l'Ajuntament els va ajudar oferint-los un seguiment per com poder tornar a demanar els seus contractes i així tornar-se a insertar a la societat. Aquest treball, al final, el que t'ha ajudat també és a veure com moltes mirades que hi ha actualment a la ciutat de Girona. Sí, jo el vaig començar per això. Jo volia preguntar-me com era la ciutat en què vivíem i vaig trobar que aquest era un tema important considerant-nos que Girona és una ciutat amb molta immigració.
Creus que aquest és l'aprenentatge més gran que t'emportes, aquest treball? Sí, i també una cosa important que m'agradaria dir és que potser Girona és una ciutat d'acollida, però jo el que també em vaig plantejar és, Girona és una ciutat d'acollida per als serveis que ofereix o per la gent que la forma? Aquesta pregunta és amb la que em quedo al final, podríem dir, que és això vull dir, al final què? És una ciutat que ofereix molts serveis o una ciutat que la gent permet que la gent es senti benvinguda en aquesta ciutat? I tu què creus?
Jo crec que les dues hi tenen a veure. Sí. Jo crec que sí.
Tant la gent com els serveis, vull dir... Exacte. Sí, sí, molts en parlaven, ja no tant de serveis públics que els havien ajudat, sinó de persones que els havien ajudat. Que al final és aquesta consciència de poble, no ens enganyem tots de Girona també, em sembla, o sigui que al final és aquesta consciència de poble que tenim tots aquí, no? Sí. En aquest sentit, no sé si li donaràs continuïtat en aquest treball, des del punt de vista d'estudis en un futur, etcètera, vull dir, no sé si és una cosa que es queda aquí o si t'agradaria també donar-li continuïtat.
Bé, jo segurament voldré estudiar dret o dret internacional, en una cosa per l'estil. T'anava a dir, periodisme no, eh? Perquè si no m'agraden rai. En una cosa per l'estil. I sí que és veritat que jo quan tinc el meu podcast dic ciutats d'acollida i llavors fico 1, Girona, ciutat d'acollida. Llavors sí que és veritat que segurament a mi m'agradaria poder-lo continuar podent fer 2, no sé quina ciutat d'acollida, saps? Vull dir, a veure si això es pot fer, a mi m'agradaria.
La gent, ja sé que estic fent una miqueta de competència, però si la gent volgués escoltar-te en aquest podcast, on et podria trobar? Bé, en aquest cas encara no està penjat, però seria Spotify. Spotify, o sigui, estarà penjat a Spotify? Sí, l'única, clar, val diners i primer de tot l'hem d'ensenyar als professors i després ja es podrà penjar. Ja et dic, em sembla que vas a pel 10, eh? Bé, ja m'agradaria. Afra, moltíssimes gràcies per haver estat aquesta estoneta amb nosaltres i acabarem molt i molt bé demà. Igualment, merci.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de Kilòmetre Zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Busquem la llum i els colors de cada dia, la calma també tindrà.
Cerquem les ganes de veure'ns a les tardes, somriure sense parar. I sabem que tot és més fàcil si no es pensa. Seguirem cantant com si res ens pogués pensar. No em diguis que no.
No em diguis que no
Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
Ja encarem cap al punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius, a Girona FM. Havíem d'intervenir ràpid ara, no us penséssiu que estàvem sol i serena, com aquell qui diu esperant-nos 40 dies per fer-nos bons, qui sap. Precisament ja us acabo d'avançar una miqueta de què parlarem ara, i és de ratafia. De fet, parlem amb el president de la confreria de la ratafia, Jordi Casasalles, que ja m'acompanya aquí a l'estudi de Valmès 15. Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia a tots.
Jordi, primer de tot, gràcies per venir. T'ho dic perquè aquest cap de setmana em sembla que l'heu tingut bastant i bastant intens a Santa Coloma de Farnés.
De fet, encara estem en una mica de ressaca emocional i física, per què no dir-ho, d'un cap de setmana molt intens que va començar el dijous passat, ja que va acabar el diumenge al vespre, diguem-ne, amb un munt d'activitats, ambient, realment intens. 42ena edició... 43ena edició ja de la Fira de la Rata Fia, en aquest sentit. Va superar expectatives una vegada més?
Sí, sí, sí, de fet no sabem com operarem això però cada any hi ha alguna espectadora de la festa que ens sorprèn l'any passat va ser una multitud que crec que ens va superar una mica aquest any segurament hi ha hagut menys gent perquè el dissabte a la tarda va ploure
Però totes les activitats van quedar totalment plenes. Hi ha moltes activitats que es fan en reserva, en reserva previa, i totes hi havia un excés d'aforament, de gent que estava en llista d'espera. Però alhora també dels paradistes que hi ha, parlant una mica amb tothom, tothom estava molt content de com havia anat. Per tant, tot i que segurament hi havia menys volum de gent, i això també va anar bé perquè no va col·lapsar la fira o la festa, la gent estava molt contenta. Jo t'ho he de preguntar, què és la confraria de la Rata Fria?
La conferència de Ratafia és una associació que l'integra en un conjunt de persones d'àmbits molt diversos, d'edats diverses, que els agrada la Ratafia, però no només els agrada la Ratafia com a beguda, diguem-ne, sinó agrada tot el que hi ha al voltant de la Ratafia, que és fer poble al final.
Perquè si tu ara miris, som una quarantena de persones que estan membres de la confraria. Veuries gent de moltes classes o de molts àmbits diferents. Però tots tenim un mateix objectiu, que és fer coses pel poble, per Santa Coloma.
i fer-les al voltant de la ratafia, que culmina amb la festa de la ratafia. T'ho dic, perquè el terme confraria, sempre l'havia agafat jo com molt religiós, per tant, al final també esteu fent aquest símil una miqueta de la religió amb la ratafia. Sí, hi ha una certa... De fet, fons ells vam incorporar una part de litúrgia, diguem-ne, d'alguna manera que en diem, que és aquesta part més solemne, per donar aquest valor, també, no? Nosaltres parlem sempre de l'univers de la ratafia, on la ratafia com a beguda és, evidentment, és la base, però per aquí i aquí treballem per fer...
una reconexió amb el nostre entorn. Al final les erbes estan fetes perdó, la ratafia està feta amb erbes de proximitat generalment i el que volem és que la gent connecti amb aquest entorn i amb aquesta tradició. Per tant, durant tot l'any fem un munt d'activitats que van en aquest sentit.
És el que dèiem també d'idealitzar, de romantitzar el fet de la ratafia en aquest cas. Una ratafia que em sembla que és bastant comuna a tot el territori català però que especialment agafa un pes important aquí a comarques gironines. Sí, hi ha potser més tradició o més antigó de fer la ratafia aquí però se'n fa tot el territori. És una...
Al final, els destil·lats, les maceracions, tenen molt a veure amb les herbes remayeres, amb aquesta part més d'infusions, fins i tot, que es feia molt a casa. De fet, la ratafia catalana aporta nou verdes, aiguardent, i tantes herbes o espècies com tu creguis que hi has de posar, no?, i en pròpides diferents. L'estructura és la mateixa,
La gràcia és que cadascú es fa la ratafia una mica al seu gust, i aquesta és la gran cosa positiva de la ratafia, que la meva ratafia a mi m'agradarà i potser a tu no t'agradarà tant, i a l'inversa. I com que les fas una mica seguint el símbol que veia Pla, d'allò del passatge al plat, una mica la ratafia ve a ser això també, tu la fas amb les herbes que hi ha al teu voltant.
i hi ha territoris que tenen més unes serpes o unes altres que floreixen en moments diferents i per tant això genera uns matisos a la ratafia que la fa que una ratafia del delta de l'Ebre o del Pallars o de la Garrotxa o de la Selva
tinguin una base comuna, però siguin molt diferents entre elles. I, de fet, abans ho parlàvem, vull dir, tradicionalment sempre ha estat de sol i serena 40 dies, però em sembla que ja veus dissonants, per exemple, Salvador García Herbós ja va explicar en aquesta última fira que no, que també hi havia altres alternatives.
Sí, és el que deia abans nosaltres d'aquest univers de la ratafia. Nosaltres intentem que, evidentment, la festa gira al voltant d'un nucli base que és els productors de ratafia, que hi ha més d'una trentena de productors de tot Catalunya que venen a exposar i a donar-tastar i a vendre les seves ratafies, però al voltant d'aquí hi ha tot un conjunt d'activitats, activitats més familiars, espectacles, concerts, cercaviles i coses per l'estil, i una part més de xerrades i tastos més tècnics, diguem-ne,
I entre aquests, n'hi havia una aquest any que es titulava Ciència i Ractafia, feta per en Salvador García Arbós, que és confrada d'honor de la Festa de Ractafia de fa uns anys i amic de la conferida des de fa molt, que ens ajuda en moltes coses. I ell, ja sabeu que va bastant sempre posar el punt aquest de contracorrent, diguem-ne així, i parlava això, que aquesta tradició de 42 sol i serena...
que es busca aquesta inversió tèrmica, doncs potser no és tan necessària. És millor que tingui una cosa més tranquil·la, més relaxada, i no aquests canvis tan bruscos de temperatura entre l'escalfor del dia i la frescó, diguem-ne, de la nit.
Al final és això, la ratafia no deixa de ser un producte fet a casa tradicionalment. Realment hi pot haver un plantejament industrial de la ratafia? I és, perquè hi ha marques comercials que s'hi dediquen. Fa uns quants dies van fer una mena de reconeixement en Xavier Codina, a Olot, a l'excel·lència empresarial, i en Xavier ho deia...
Fa 25-30 anys era impensable, o semblava impensable, que hi hagués tanta diversitat de productors i de marques de ratafia, perquè bàsicament hi havia Portet, Rosset i Bosch a Sant Quirze. I ara hi ha un...
hi ha hagut un boom els últims anys i en part creiem, amb tota la comunitat del món, que la festa de la Ratafia ja ha contribuït a que apareguin nous productors de Ratafia, per tant nous negocis, noves activitats empresarials i ara ens tenim això, tenim més d'una trentena de marques diferents, fetes per productors diferents, des de la part més...
comercial i industrial, si vols dir d'alguna manera, a la part més artesanal d'obradors cooperatius, diguem. Això a nivell social, és a dir, la traducció, tot sempre té una explicació, però una podria ser, per exemple, aquest increment de la cultura del sobretaula, una cosa que fins fa uns anys semblava que no hi era tant, però que especialment arran de la pandèmia, però també abans, vull dir, és que ara s'estan començant a substituir els plans de nit per plans de tarda, i el rei de la sobretaula, o en aquest cas, és la ratafia.
Sí, això segurament és un aspecte a tenir en compte, també la reconexió que tenim amb el nostre entorn, el fet de fer-te coses a casa l'altre cop, no només en termes de menjar o de productes, sinó també fins i tot en termes de roba o coses per l'estiu, d'intentar recuperar...
de fer-te aquest do yourself do it by yourself donc bé, tot això deu estar en aquest corrent i també hi ha una part de moda també l'art de fi ha acabat engranant d'alguna manera i ara és un licor que fins i tot hi ha
Té dies de sobretales, però hi ha algunes marques que ho enfoquen més fins a tot a la nit i al jovent, que van a buscar que també a la sortida nit també es consumeixi aquest licor. Podria una mica més de graduació, però es busca que s'introdeixi d'alguna manera aquí. A més, t'he de dir que, a diferència d'altres licors, això ho comentàvem l'altre dia amb Lídia Casademont, que és la nostra dietista de capçalera, que la ratafia també, a més a més, és que és digestiva.
Sí, clar, al final és el que connecta amb el que deia abans d'aquests productes remeiers d'alguna manera és a dir, es tenia a casa com un producte per digerir per ajudar
I això també ha contribuït, per exemple, abans parlàvem amb aquesta recuperació de les coses d'abans i enganxada amb els temes actuals, s'està veient que moltes ratafies cada cop porten menys sucre, per exemple. Per què? Perquè a nivell social també tenim en compte aquests aspectes, no? I per tant trobem que hi ha menys càrrega, per tant més saludables entre cometes, que no ho és perquè és una saludable alcohàlica i per tant de saludable en té poc.
És el que t'anava a dir, és digestiu fins a cert punt. Si tu pimples una ampolla sencera, digestiu té poc. Exacte, però és això, no? Al final, jo crec que és un producte que és molt identitari del territori, que la gent ha tornat a reconnectar-hi d'alguna manera, i abans era una beguda que el jovent veia com que bevien els avis, no? Era una beguda, els avis atraïen allò i feien... De sindicat de poble, per entendre's.
Exacte, i ara no, ara veus que vas amb moltes soletes de totes les edats i apareix una ampolla de ratafia, d'alguna manera. La Fira de la Ratafia ha servit també per posar en valor el present de la ratafia, un present il·lusionant, si més no. La pregunta és, també té un futur il·lusionant?
Sí, perquè és un tema que va molt lligat al territori, a les persones, i sempre que quan tinguem aquesta consciència de cuidar el territori hi haurà dinàmiques que ajudaran que sortin productes que vagin cap a aquesta línia, i la ratafia n'és un, i jo crec que...
el camí continua sent molt positiu per a l'art de fi i continuarà sent un dels productes que estarà a poder baixar una mica perquè totes les modes tenen i d'aquí uns anys sortirà del licor no sé, potser serà limonxell o alguna altra cosa jo què sé, qualsevol cosa que evidentment cooperarà una part del mercat però jo crec que no tornarà a baixar sinó que es quedarà en aquest nivell
Doncs fent aquest símil precisament per a tots els amants, per a tots els devots de la Rata Fia, Jordi Casasalles de la Confreria de la Rata Fia. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. A vosaltres, moltes gràcies.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La Gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Probablement, per a molts, el còmic és un d'aquests formats o és un d'aquests estils que potser no coneixem tant, però que realment és afervescent en el nostre dia a dia i jo crec que fins i tot forma part ja gairebé de l'imaginari col·lectiu de tothom, però, com sempre fem aquí, busquem algú que domini bastant més que no pas l'Arnau i jo. Per això mateix ens acompanya avui Albert Terres, aquí ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. Ha sortit de la Batcova avui? Avui ha sortit de la Batcova. Ara m'explicarem més jo. Sergi Giró del Farfric i Empordà, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Et deixo de la Batcova perquè així és com et coneixen a nivell xarxes socials, a nivell plataformes. Sí, sí, a Batcova, a totes les xarxes, des de Twitter o X, Instagram, Facebook, TikTok, on te sigui, estem a tot arreu.
I en en Sergi, bueno, és que ara m'ha vingut al cap, Fili Prim, t'he de presentar. Sí, en el mundillo del món del comic coneixem més per Fili Prim, que és el nom que van servir a totes les xarxes. És el vostre alter ego en aquest sentit, també? Bueno, sí. La samarreta que porto és molt identificativa, jo soc molt de Batman.
No, això de la Terra ho va bé a vegades. Com m'interessa sóc en Sergi, com m'interessa sóc en Feliprim. Va bé poder jugar amb les dues personalitats. De fet, m'agrada molt que vingueu avui. Avui és la primera vegada, no serà pas l'última, perquè ja vam dir, ho vam dir fa unes setmanes o uns mesos, que volíem redescobrir una miqueta el món del còmic, però des de dins.
És una gran idea. A veure, perdona, estic una mica nerviós. El tema del còmic és que és una cosa que ens apassiona tant que al final, per camins diferents, tots dos hem anat a petar a parlar d'aquest tema i en formats diferents. Jo a través d'estream, en directe, en vídeos, i ells més en format podcast. Però sí, sí, és un tema que ens apassiona, ens encanta.
No, i com dius tu, no?, que a vegades la gent es queda molt amb el còmic, amb el TVO, no?, a dir, hòstia, és que vols dir que és molt, molt palmeinada, o no es queden realment que hi ha dintre el món del còmic, hi ha una gran varietat de temes, una gran varietat de temes i de coses a tocar molt, molt interessants, que no es va treure el que allò pot ofert o el TVO que sempre ens havien dit, no? Anem per parts. Albert, tu com vas conèixer el món del còmic?
De petit, hospitalitzat, em van venir i em van regalar uns còmics de Spiderman, que em van agradar, però ni fred ni calor. Sí, estaven bé, però va ser el meu primer contacte. Però després, en la recuperació d'aquesta operació, em van regalar uns altres de Superman i un de Batman, i aquí em va explotar el cap.
Ja sempre més. Va ser una cosa que, a més a més, em va coincidir, però estem els meus personals, d'identificar el personatge de Batman com algú que no es rendeix mai i tal. Jo havia embatit bullying i vaig caure dintre de l'essència del personatge i a mi, en aquells moments, em va ajudar molt a superar aquella situació tan desagradable. Aquell amor a primera vista que ja s'hi va quedar, eh? Sí, sempre més.
Sergi, no sé com et va anar a tu. Jo, el primer de tot va ser també per un petit accident, em vaig trencar la cama, allò d'agafar la moto del pare, que no has d'agafar, i vaig trencar la cama, i un oncle meu em va portar un gravat de còmics, hi havia azanyàs, belicàs, mortadellos i filiemons, superhumor, i va ser la primera introducció. Llavors, amb 14 o 15 anys d'entrar a un quiost, veure un còmic d'Spider-Man, me'l va treure i dic, hòstia, veiem, deixa'm veure això que tal.
i vaig a descobrir un superheroi que no era, amb tots els meus respectes, com Superman, un superheroi que tenia problemes, que estava arribat a final de mes, que la tia sempre estava a punt de morir o estava malalta. El vaig trobar molt real i em vaig identificar molt ràpidament amb aquest personatge i a partir d'aquí va anar descobrint tot el que envoltava l'Sperman i el món dels còmics. És que a mi ja m'heu introduït probablement un tema que l'haurem de tocar algun dia, que és aquesta rivalitat entre DC i Marvel.
Hi és i no hi és, aviam. És que clar, sí que hi és, sí que hi és. Perquè els personatges d'una i d'altra editorial estan enfocats d'una manera absolutament diferent. Els de DC estan com endiosats, són com déus que es mouen entre homes, no? En canvi, els de Marvel, ja ho dirà ell, són d'una altra tarannà.
DC sempre han encarat molt que Batman, Superman, Wonder Woman que serien la Santa Trinitat de DC quan es passeguen per les seues ciutats
la gent d'aquella ciutat els tenen com a déus. Els veneren. I, en canvi, a Marvel han sigut més humans, més reals. Són personatges que s'han tingut molt de problemes darrere, a vegades la gent està en contra seva, el que té com a Spider-Man li costa arribar a final de mes, o personatges així que són més del dia a dia del carrer i són la gran diferència dels personatges Marvel DC. Sí.
Ho has introduït abans, Albert, però vull que desenvolupem una miqueta això. A vegades el còmic s'ha estigmatitzat a l'hora de ser un entreteniment per als més petits. Ara que teniu el temps i la distància com per veure-ho, realment vau viure-ho així? Sí, sí, no, absolutament.
abans d'aquest contacte previ que t'hem comentat tots dos amb els personatges aquests de Marvel i DC tots hem passat per Mortadelo i Filemón Tintins, Astèrics i coses d'aquestes però entrar a caure a les xarxes de quedar enamorat del còmic a mi em va ser com hem comentat no?
Però sí que jo vaig patir el fet que a mi m'agradava aquesta cosa i el meu entorn no ho entenien. Jo vaig ser completament assenyalat i apartat, perquè jo era el raro, jo era el friki. Bé, no es deia friki en aquells moments, no? Jo era el raret que m'agradava llegir els TVOs, perquè em deien TVOs, i ho consideraven una cosa molt infantil. I clar, jo ja estava en plena adolescència,
I allò no tenia res d'infantil, el que jo llegia. Però no ho veien. Hi ha hagut molta gent que això ho ha estigmatitzat a casa mateix. Els meus pares tampoc ho han entès mai. A casa potser pot ser dels primers llocs. Només veuen que estàs llegint una cosa que té dibuixos
té dibuixos o dibuixets i ja es queden amb això jo al primer lloc a casa la mare no entenia com és que m'anava comprant còmics i anava tinguent còmics no has de llegir altres coses entre els còmics jo llegia molta novel·la de ciència-ficció, fantasia i inclús terror però entre ells hi havia còmics i no ho entenia llavors a col·legi ja a les últimes etapes et deixaven com el raro que encara llegeix còmics per nens
Sembla que a poc a poc es va trencant, es va traient aquesta estima, però encara costa. Ha canviat, és el que t'anava a dir, ha canviat la situació? Ha canviat i potser, perdona, i ha ajudat el fet del manga. Sí, és el que anava a dir. L'entrada del manga...
ha ajudat a veure que, bueno, la gent em diu còmic japonès, però el paraula seria manga, és igual, aquí no entenem pas a discutir-ho, però el fet d'aquesta entrada tan forta que hi ha hagut amb el jovent o amb el manga ha ajudat que la gent entengués i coneixés més el món del còmic en aquest sentit.
Ja en aquella primera onada associada a Bola de Drac ja va fer un canvi. Però el d'ara, el de One Piece, Naruto, tot això que ha vingut després, ha sigut el normalitzar el friquisme aquest del còmic. El que passa és que...
ha funcionat d'una manera molt diferent els japonesos amb això ho han treballat absolutament d'una manera esplèndida el que és el manga amb la seva versió audiovisual que és l'anime està tan ben lligat i tan ben fet el producte funciona tant que una cosa retroalimenta en l'altra en els còmics que ens tiren més a nosaltres això no ha anat d'aquesta manera tot i que hi ha hagut grans èxits audiovisuals
Però no hi ha aquesta retroalimentació que un producte audiovisual et porta a llegir el còmic. És una visió més segmentada, potser, que no pas tan global en aquest sentit. Sí, sí, i fora dels grans esdeveniments, el friki del còmic de superherois, per exemple, no està tan acceptat ni de bon tros com els otakus, per dir-ho d'algun nom, no? El cosplay ara està absolutament dominat pel tema del manga i l'anime.
costa molt trobar la mateixa quantitat o qualitat en les disfresses amb altres tipus de personatges i això vol dir que aquesta gent ho ha fet molt bé i s'ha introduït molt bé com un element de cultura popular total
De fet, jo ho puc reconèixer, jo segueixo un ànime i un manga des de l'any 2005, perquè jo en tenia 9 anys. 2005? O en pis, o en clar, o en pis. Aquesta hi som gairebé tots. I t'he de dir també que jo crec que també, no sé si va per aquí, però el 3XL va fer una feina boníssima en aquest sentit també per introduir aquest mondilló.
I per normalitzar la llengua. I per normalitzar la llengua. Va venir voler el drac, però és que després van venir un pilot d'altres sèries i d'altres animes. Ara hem tingut una època que això es va deixar de fer, es va perdre, i ara, per sort, sembla que la corporació...
amb el nou canal infantil juvenil, es torna a recuperar. Ara, final, el dia 26, torna a volar a verac a TV3, i això jo crec que pot encara engegar més album que hi ha, juntament amb aquestes sèries que em deies tu, com Naruto, One Piece, el Guardians de la nit, i tot això pot engegar, i d'alguna manera, doncs,
el còmic se n'ha aprofitat i crec que se n'ha d'aprofitar això és fruit d'aquella primera onada que va ser una mica fortuita amb Bola de Drac perquè ja teníem altres productes però ni de bon tros van picar com Bola de Drac va ser un esdeveniment cultural nacional sí, completament
i el que jo crec que està passant és que aquella generació ara tenen càrrec i han influït en que això torni d'alguna manera Home, i tant, el joc de la nostàlgia al final no ho descobrirem pas ara nosaltres amb el tema d'indústries culturals En aquest sentit, més enllà de les grans editorials també és el que dèiem abans aquest traspàs cap a l'audiovisual que també ha servit
com per mostrar a tothom personatges que estaven abans en 2D, o que estaven sobre el paper, de poder-los recrear amb carn i ossos, per entendre'ns a la pantalla. Tot això, al final, jo crec que, o pregunta, ha ajudat també que ara mateix estigui normalitzat, i no només això, sinó que tinguem també grans esdeveniments relacionats amb el món del còmic?
Parlo en l'àmbit català especialment, perquè aquí em sembla que anem una miqueta més onts. És que els dos grans esdeveniments del còmic a nivell nacional es fan a Barcelona, que és el Saló del Manga, que és el número 1 sense parangon, estem parlant de 170-180.000 assistents. Hores d'ara em sembla que si ja no queden entrades, queden molt poques entrades pels 3 dies, 3-4 dies.
Si queden entrades seran pels dies que hi va menys gent, com ara el divendres o el dijous, no sé quin dia comença. I el segon, en públic, és el Còmic Barcelona, que aquest ja és més genèric. Fora d'això, ja hi ha altres salons i esdeveniments a nivell nacional, però a nivell de Catalunya, aquests dos...
A part de ser els més grans d'aquí, són els més grans de tot l'estat. I no oblidem que aquí tenim ara el... aquí Girona. El Girocòmic. El Girocòmic, que també sembla que cada any està agafant impuls. Aquest any potser s'ha vist molt influenciat pel món del manga i així, però bueno, és inevitable. Però tenim el Girocòmic, que cada any, si nosaltres diem que ara aquest any vam fer una xerrada, cada any està agafant més impuls, més importància i també se li dóna...
el seu punt de la importància que toca. Jo us ho dic, algun dia, o sigui, jo tinc un tema que és claríssim, que és la rivalitat, no rivalitat Marvel DC, o sigui, aquest me l'heu de fer segur, però després, més enllà també del Saló del Manga, del Saló del Còmic Barcelona, en aquest cas, del Saló del Còmic, de la influència en el cinema, jo crec que podríem parlar també d'altres coses, t'ho dic, perquè el món del còmic dona, i dona bastant, per exemple, la intrahistòria del còmic. Jo crec que és una cosa de la qual també ens podríem anar parlant.
estem parlant que aquestes dues editorials van començar fa molts anys hi ha personatges com Superman i Batman que ja han fet els 85 anys Spiderman passa dels 60 són molts anys de còmics a l'esquena se nota a més a més les diferents temporades i situacions socioculturals en les quals s'ha anat escrivint el personatge
I, clar, és història escrita de lo que ha anat passant, també. Clar. Jo, per exemple, si no m'equivoco, Marvel i DC van arribar a un acord que cap editorial podia escriure, quan creies un superheroi, la paraula superheroi a la portada.
Ah, no? I això ho tenen en exclusivitat. En el possible moment que ho confirmaré, em sembla que era la paraula superheroi a la portada que cap editorial, que no fos Marvel i DC, no la podien... Sí, però això està... Si no ha canviat, està a punt de caure, perquè el tema de les paraules patentades és una cosa que ha provocat molta controvèrsia als Estats Units, i aquesta em sembla que era una de les que quedava alliberada. Si us he de demanar una obra imprescindible a cadascun per anar fent boqueta per quedar les pròximes setmanes, quina seria, més enllà...
Si ha de ser de l'1 meu, meu, meu, jo et diré el Batman anyo 1 de Frank Miller, és una obra imprescindible per entrar en el personatge. Fora d'això, dintre de DC hi ha altres grans obres, però si vols que t'ho doni un altre títol que no tingui res a veure amb això, donaré un ara de molta actualitat, que també és molt català amb el nostre, que és que han tret una adaptació del mecanoscrit del segon origen, que és una absoluta delícia.
Sergi, en el teu cas... Jo, tirant cap a Spider-Man, et diré, potser, dels primers comits que vaig explorar, la mort de Gwen Stacy, que era el primer gran amor d'Espirer i David Parker, o una altra gran història seria l'última caceria de Craven, que va ser un gran canvi pel personatge que venia d'una alegria, d'una frescó impressionant, aquí es va enfoscir molt, o, si no,
Per sortir de Spider-Man, que ara sé que l'ha vers de la llit fa poc, serà rellegit, Dios ama y el hombre mata dels X-Men, que és un paral·lelisme brutal amb els jueus i amb els mutants. Una obra que vull dir, hòstia, un còmic adult, agafa't un d'aquests tres o el que t'ha dit l'alerta. Aquest que diu és de Chris Claremont i és l'holocaust nazi situat a la Guerra Freda, que tinguem el context temporal,
però aplicat en els personatges en poder els mutants te posa la pell i vellina doncs acabem amb aquest esquerre per a la gent avui que ens hem posat veu, Sergi i Albert jo crec que ens ha servit també per ubicar-nos per situar-nos i jo l'únic que em queda és preguntar-vos si us puc enredar més endavant perquè torneu a passar per aquí i que seguim donant-li continuïtat una miqueta al còmic nosaltres encantats, ens deixem enredar fàcilment sempre que vulguis Sergi i Albert, moltíssimes gràcies a tu
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. L'alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Fins demà!
No sé si tu ets gaire de Robbie Williams, Arnau Vila. A mi m'agrada força, sí. Sí, no? Sí. Un dia plujós, per exemple, seria una molt bona cançó. Per exemple, aquí encara ha d'arribar la pluja. Avui no sé si arribarà, però em sembla que una mica de ben sí que fa. Per tant, com hem dit, haurem d'estar ben pendents per aquesta situació. A veure què passa. Lluís mi deia que no havia de ploure massa.
però avui anem veient veurem aviam si en Lluís no tenia raó amb motiu del concert de Robbie Williams que tindrem a l'RCD Stadium crec que hem dit el mes de juliol, em sembla una cosa així era un d'aquests moments com per recuperar una cançó d'aquestes que vegades sempre han sonat molt de fons de fet Robbie Williams jo crec que és un d'aquests artistes que sempre l'hem tingut de fons
que és molt complicat trobar un fan real de Robbie Williams, però tothom el coneix i a tothom li cau en gràcia. Doncs haurem de posar la música de fons en primer pla, així se l'escoltarem bé. De fet, t'anava a dir, em recorda els Quatre Rius, li cau bé a tothom, però no sé si ens escolten gaire. Millor, jo m'ho he pogut dir. En fi... Deixem anar el bo del Robbie que ens canti una miqueta, aviam què ens explica, si de cas, i nosaltres tornarem demà dimecres. Puntualment a les 9. Fins les hores...
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
La Ràdio de Girona. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper.
La Ràdio de Girona, vagis on vagis. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.