Dimecres, 19 de novembre de 2025. Caiguda en picat de les temperatures, donem el tret de sortida precisament a la temporada de jaquetes sense oblidar que abans ho feien per Sant Narcís. Per tant, anem uns 20 dies a destemps del que sol ser habitual. I preparem-nos perquè quan veus un atac a blava als mapes del temps sol ser fred. I si ja és lila, imagina't que també fas garrifar.
Venen dies de fresca i, com sempre, pendents de com es pot protegir la gent que no té més opció que dormir al carrer. Sigui amb el pla fred o com bonament es pugui, els ritmes de l'administració distan bastant de la immediatesa d'un clima canviant i, per tant, per molt que ens haguem acostumat a estar a 20 graus, un mes de novembre cal trobar-hi solució.
I una de les poques persones que conec que mai mira el termòmetre i sempre s'arremanga la camisa, és ben bé, igual això sigui aquí o al Pla de l'Estany, sempre saludava Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com anem? Bé. Sempre amb la camisa arremangada. Sí, és que sempre tinc allò, aquell punt de calor que, escolta'm, sempre m'haig d'acabar de posar una mica bé. Això que aquest matí quan he sortit, els dos graus positius eren, eh? No, sí, ja. Que han sortit a casa i que ens hem embargat una mica, però després...
Jo no sé com t'ho fas, ets fill del vent, i mira que ets del pla de l'estat. Sí, hauries de ser-ho més de fill del vent, eh, de l'Empordà. Sí, jo ho sé, però jo sóc fredolic, eh. Bueno, o sigui, a mi m'agrada molt la fred, les coses com són. Sí, està bé, és el que toco una mica, eh, a més de desembre. Sí, sí.
Ja tocava una mica. Sí, sí, sí. I, bueno, sí, clar, però ara quan arribi el cap de setmana i tinguis ganes d'anar a la muntanya, per exemple, doncs ja no... Home, quan els neu comencen a arribar, eh? Al Piraneu i espera't que no vagi baixant això. Ja ho veuràs. Però sempre se l'anava més demà. Ara quan comenci la temporada de snow ja m'hi... Sí, sí. Ja m'hi veuràs, home, i tant. Allà ja es l'informaria. Jo ho sento molt per ser més de Treineu que Zolà. Treineu que Zolà? Sí, sí, sí, sí.
Ostres, tu. Això és així. Parlem de coses casolanes. Avui és dimecres, em toca preguntar-te per com van els teus diorames de pessebre. Doncs mira, ja el tenim fet, dissabte tocarà tancar-lo i ja a principis de desembre l'exposició. Ves al tanto, que l'altre dia, tu saps que van entrar a l'Obre a robar, no? Sí, quan l'altre dia? No fos cas que et vinguin també a buscar el pessebre? No, el tenim ben protegit. Tenim un local amb alarmes i escolta'm, tenim de tot.
que no sigui més important l'alarma dels pressupostos que el de l'obra, que ja té... Pobres la cosa, eh? Ja ho veuries tu. Encara estaran més ben protegits, depèn de com tu miris i depèn de la mala llet que tingui el guarda de seguretat. Però bueno, sí, això sol passar a totes les cases. Arnau Vila, si et sembla, parlarem de llibres en uns instants. Una dona de la teva edat, Gemma Ruiz Palat, també. Seguirem parlant amb la Marta Xanti, que va visitar ahir un parell d'hospitals d'aquí de Girona per intentar alegrar una miqueta a les mainades a través de la música...
També parlarem amb el bo del Carles Ribas, l'inconvençurable, incombustible persona de referència del cinema trufó en el dia a dia. Sí que és veritat que són el col·lectiu de crítics, però en Carles també ho digués... Del trufó i del cinema en general, jo diria quasi bé. De tot, de tot. I que, per cert, també va ser el seu aniversari ahir, que va fer 49 anys, mig segle de vida, gairebé. No el vas felicitar? No, doncs el felicitarem avui.
però ha de portar algun coset no, perquè parlarem amb ell per telèfon pot venir després Globo no sé si en tenim aquí a Girona i tampoc en volem i acabarem parlant en aquest cas amb el bo del David Martí Catalunya Business School però en aquest cas en veu de l'Eva Olivares parlant sobre emprenedoria dones i tecnologia perquè no només és un repte sinó que em sembla que n'hi ha 3 o 4 per allà posats però això que ens ho expliqui l'Eva al final de tot si et sembla Nòbila ens hi posem
I l'escriptora Gemma Ruiz Palà presenta la novel·la Una dona de la teva edat, una celebració feroxa i radical de la segona meitat de la vida. La protagonista, després d'anys vivint com tocava, decideix dir prou. Ara ens explicaran com, però sobretot celebrant la vida, el desig i l'alegria de viure sense demanar permís en prosa i ho fem amb Gemma Ruiz Palà. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, què tal, Girona? Ai, molt bé, nosaltres, què tal? Ja us veig, ja us veig. Bé, molt contenta, sempre que vinc aquí, doncs és una alegria. Escolta, ja has vingut amb un molt bon motiu, i és que aquesta tarda presentes Llibreria 22, 7 de la tarda, entenc? 7 de la tarda, i fem la crida, perquè venir a Girona fa molta il·lusió, però també fa una mica de besar de dir, a veure si no em deixeu sola, estaré molt ben acompanyada amb el Franqui Pereira,
Ah, però, escolta, és de l'Avisbal, però també ara ja és mig gironí, i, bueno, us entretindrem la tarda, veniu, venim a veure-nos i a escoltar-nos i a comprar algun llibre, a la seta, a la 22. A l'espai 22, eh, vull dir que no cal que m'escolteu la meva turra, que també feu-ho, però sobretot cal escoltar a la Gemma Ruiz, allà, a la 22, perquè és on realment es presenten els llibres i on realment també acabes coneixent l'autor. Que en Guillem Terribas en tenia una de molt bona i deia, aquest llibre el podreu adquirir sempre, diu...
però que us ho expliquin, que us el signin i adquirir-lo, només ho podeu fer avui. Guillem Terribas és el number one del màrqueting directe, això està claríssim. Això és veritat, que sobrevisqui una llibreria tants anys d'aquesta manera. En qualsevol cas, Gemma, anem per parts, una dona de la teva edat, com neix la idea d'aquesta novel·la?
Mira, jo estava immersa en un procés de recerca de la novel·la que ara intento començar, ja tinc bastant començada, feia molts anys que estudiava uns temes d'això, estava fent recerca i investigació, però després de Les Nostres Mares, que va ser una novel·la també molt complexa de fer, amb 10 protagonistes, també el Premi Sant Jordi que va generar una gira...
molt bonica i amb molt agraïment, però també molt demandant, i al final també acabes una mica trinxada, doncs va ser fa un parell d'estius a la platja de Pals que vaig dir, mira, no, ara congelo la investigació, la recerca del novel·la que estava preparant des de feia molts anys,
i vull escriure una altra cosa. I em va venir com un llamp, aquesta idea, no? I després l'has de fer, clar, perquè la idea aquesta així de gintònic que es diu, no? No hi havia gintònic, estava a la platja, en tot cas, en un gaspatxo. Però després la vaig haver de vestir. Jo sempre explico que segurament el neguit
que em va portar a dir, vaig escriure la protagonista de Hollywood, que no trobo les pantalles, doncs me la faig jo mateixa. Allò d'aquí, si vols estar ben servit, fes-te tu mateix al llit, doncs me la faig jo. Doncs aquest neguit personal de dir, no veig les dones envellint a les pantalles, i no d'una manera ja digna, d'una manera envejable, festiva i lluminosa. Doncs això, aquest neguit individual, ve sempre d'un neguit col·lectiu, i llavors...
Veus que estàs alineada amb actrius que estan fent aquestes demandes, després de sobte, quan jo ja gairebé acabava la novel·la, l'Emma Vilarassau recollint tots els premis possibles per la Casa en Flames, cada vegada que feia un discurs aprofundia en aquesta idea de dir, ostres, les pel·lis, les pantalles que tenen tan poder sobre nosaltres. Dic la protagonista de Hollywood perquè Hollywood, per lo bo o per lo dolent, ens ha educat o deseducat emocionalment i sentimentalment, no?
ens ha ensenyat a enamorar-nos, i perquè no ens ensenya com les dones envellim. No, hi ha una apagada, hi ha un fosc a negre de les dones a partir d'una edat, o tenen uns pavés molt petits, molt estereotipats, o no són mestresses del seu cos, de la seva sexualitat, del seu destí i de la seva vida. I jo volia contribuir a això amb un llibre.
És que tradicionalment, és cert, vull dir, s'ha invisibilitzat sempre la figura de la dona a partir de certa edat, però sembla que de mica en mica també, molt a poc a poc, perquè malauradament el ritme, en aquest cas, a vegades són kafkians de l'olents que són, però sembla que de mica en mica es va fent, i precisament aquest llibre no és una mostra.
Això passa quan arriben les dones, les autores, les creadores, a tenir la paella pel mànec del relat. Això passa sempre. Si la paella pel mànec del relat la té una fracció d'humanitat tan petita com els homes blancs cis heterosexuals,
Benestants del nord global, segurament les històries que ens arribaran no poden ser globals, no poden ser que afectin a tothom i no poden parlar per tothom. Parlen d'una sèrie de preocupacions, idees, estereotips molt concrets. Llavors, quan s'ha anat obrint, per exemple...
hi ha un exemple molt clar amb les maternitats, ja ho dic en plural fins fa dos dies s'havia considerat que no era un tema rellevant ficcionalment parlant i vaja si no és un tema rellevant, és essencialíssim però fins que no han arribat en tromba les autores a parlar-ne, a diseccionar-la i a dir-hi la seva aquest tema no estava a les ficcions era una cosa que els autors han considerat menys preable i completament rebutjable i descartable de les grans temàtiques de la humanitat
Les autores han entrat a escriure, a fer pel·lis, i han posat aquest tema sobre la taula, que té moltíssimes arestes i és essencial. Jo crec que el mateix pot passar amb la maduresa a la vida d'una dona, perquè la crisi de la mitjana edat, per part de l'experiència masculina, sobretot benestant, blanca i cis hetero, això ja se'ns ha explicat moltes vegades. I s'ha tractat moltíssim. Però la crisi o l'oportunitat de la segona meitat de la vida per part de les dones que segurament han fet...
una meitat molt diferent de la que encara, si és que tenen salut i uns dinerons que els permeti també explorar-ho, perquè s'ha de mirar també socialment si hi ha aquesta possibilitat. Però les que ho tenen, segurament tenen moltes coses a dir. Jo ho veig dels clubs de lectura, faig molts clubs de lectura de totes les novel·les i les usuàries són de la mitjana edat en endavant
i fan més coses que la nostra agenda, o sigui, la nostra agenda queda petita al seu costat. Llavors dius, com és que aquesta vitalitat que batega en aquestes dones que coneixem tots no està representada en la ficció? Llavors, clar, quan hi vas arribant, que és el meu cas, t'hi vas acostant, jo aquest any en faré 50, et trobes molt sola, penses que vas cap a la catàstrofe, comença la menopausa, que també és un tema que volia abordar aquí i posar-lo a la conversa pública, i et sents en aquesta mena de forat negre. Doncs ja sabem què passa amb les coses que s'han tabuitzat.
Doncs destabuitzem-ho. I el llibre és una intenció d'això, també. I no tens la sensació, també, que un cop oberta la veda, vull dir, tot és molt efervescent, en aquest sentit? Que hi ha moltes ganes de parlar-ne, totalment. Hi havia moltes ganes de parlar-ne. Totalment, i tothom diu la seva... I quan s'obre una conversa, és que dones el peu, no?, a que després tothom vulgui... És que ja sabem què passa quan socialitzem les coses i les col·lectivitzem. Per això se'ns vol atomitzats, cadascú a la seva, esporugits, no?
Quan posem les coses en comú, és que hi sortim guanyant tots i totes, i en aquest cas jo també volia contribuir a aquesta conversa de la menopausa, que a poc a poc es va obrint, però encara, encara, fa dos dies a mi em feia cosa dir fins i tot la paraula, vull dir que jo no estic immunitzada contra això, i volia fer aquest pas també.
Bé, és que al final són dècades i dècades, eh? No, centuries i mil·lenis, diria. Clar, sí, és veritat, el que passa és que m'animo més d'allò. T'anava a dir, el títol, és que m'agrada molt, i jo et diré, és que he interpretat una cosa, però m'encantaria que me l'expliquessis, una dona de la teva edat.
És que és la típica frase que es diu... Vas bé. Oi que sí? Per reprovar alguna cosa. Exacte, és a dir, ara m'ho estic inventant, eh? Quan algú de 50, 60, 70 anys se'n vol anar a ballar sevillanes, agafen i li diuen, però és que una dona de la teva edat anava per aquí la cosa? És exactament això.
Osti, quina sort he tingut, normalment no la clavo mai. No, doncs has clavat, perquè és això. Una dona de la teva edat és un sintagma nominal que no es diu amb algú jove que li legitimes qualsevol activitat que faci, no? En canvi, amb algú que ja representa que s'està sortint del carril. És una dona de la teva edat?
I després venen aquests tres punts suspensius de no ho hauria de fer, ves què semblarà, quina cosa fas més desubicada de la teva edat, no? I sí, sí, és intencionalment que vegis de dir, mmm, darrere hi ha algun mmm, no? Darrere d'aquest sintagme, sí. Precisament, doncs, jugant amb aquesta metàfora, entenc que la protagonista arriba un dia que diu fins aquí.
Sí, sí, és un procés, eh? I segurament no el fas sola, per això també és un artista que és de Nova York i durant molts anys no s'ha pogut dedicar a fer escultura perquè a casa si ja hi havia un artista o un intel·lectual tu t'havies d'apagar aquest talent, això és estudiant la història de moltes artistes contemporànies, reals, veus que és la història de pràcticament totes llavors jo faig que també ella durant molts anys s'ha apagat aquesta ben artística de l'escultura i ha estat escenògrafa
un ofici manual i també creatiu, però diferent, no? En un segon pla. En un segon pla. Us heu d'imaginar amb la samarreta negra que van tots els d'autilleria d'un teatre, no? Amagant-se. I ara, de sobte, aquesta meitat de la vida, també coneix un col·lectiu d'artistes joves que també la volia fer que...
que algú t'acompanyés. Tu normalment les botifarres de dir aquí us quedeu fins aquí no les fas gairebé mai sola. Necessites algú que te'n valentoni. Jo la vaig envoltar d'un grup d'artistes joves que li donen els recursos i les lectures de la vida i les claus que segurament amb la teva formació i background d'haver nascut als anys 60 no tens.
I llavors la conviden a la Bienal de Venècia a exposar amb aquest grup d'escultors i d'artistes, i és aquí quan es va envalentonant i va veient que fa aquests flashbacks a la vida i dient, ostres, quines crostes que portava a sobre, i no és tan fàcil de treure-les, no et lleves un dia i dius, mira, prou, fins aquí. Et lleves i pots dir això, però el procés de deconstruir...
Totes les pròpies opressions que t'has empassat i has naturalitzat és dolorós i és lent, però si vas acompanyada i dius, va, aquest és el meu moment, és la meva, pots fer-ho. És que precisament això que deies ara, que t'has anat empassant i has anat tregant, tregant, tregant, que diríem col·loquialment, el que fa és que un fins aquí sigui explosiu.
És explosiu, però després també has de tenir els recursos. Jo la faig que ella té els recursos. Podria haver fet una protagonista que no els té i que hagués sigut molt més fotut per ella. Ella té els seus recursos propis perquè ha estat escenògrafa, ha tingut la seva professió.
i la faig que arribi a la Bienal de Venècia, per tant també la deslocalitzo del Nova York intel·lectual, del Village, la poso a Itàlia, a Venècia, connecto amb les seves arrels italianes, i aquí la faig viure coses que no hauria viscut si no l'hagués tret de Nova York, i són aquests dos pols, també molt pel·liculeros, perquè jo me l'imaginava sempre una prota de Hollywood, sempre m'imaginava això com una pel·lícula, no?
per totes les pel·lícules que he vist, i era la meva resposta a la que em falta. I llavors passa a Nova York i després ens anem a Venècia. Escolta, parlaves abans de la menopausa, per exemple, i apareix com una rebel·lió, no tant com una pèrdua.
No, primer apareix com el sentiment aquest de por i de desorientació, quan comences a veure que hi estàs caient, ningú t'havia avisat, ningú t'havia explicat res, ningú t'havia informat res, perquè això està contrastat i comprovat, que la infradotació econòmica que tenen els estudis sobre la menopausa fa que hi hagi aquesta inframedicació i infrarrecerca que, per exemple, comparat amb el que s'inverteix amb la calvícia masculina...
Si tinguéssim la meitat de diners i de pressupost, les coses referides a les dones, en concret a la menopausa, segurament tindríem tots els tractaments amb molt pocs efectes secundaris i ens permetria cantar i ballar tranquil·lament, però no els tenim tots aquests tractaments encara perquè no hi ha aquest pressupost i aquesta recerca.
Clar que fa por, i aquesta protagonista arriba a aquest moment de la monopausa i dius, un moment que m'està passant, que és el que diem totes quan hi entrem, no? Però després, doncs bé, amb ajuda també d'altres col·legues, artistes, que també en parlen, això com sempre, la col·lectivització d'un neguit, te'l resta a la meitat, no? I se'n parla, i per tant, aquella foscor i aquell tabú ho és molt menys.
Has tingut temps per presentar el llibre, per fer clubs de lectura? Quin ha estat el feedback? Clar, de moment, encara no n'he fet cap de club de lectura, però sí que sé que se'n va fer un justament a Girona. El primer club de lectura que s'ha fet d'aquest llibre, que aquest llibre acaba de sortir el 8 d'octubre, normalment faig molts clubs de lectura a les biblioteques públiques, però com una mica d'un any per l'altre.
i si és dosificar una miqueta també l'agenda. No, perquè les que fan les bibliotecàries o les directores de bíblios o les que porten els clubs de lectura que hagin tingut temps de llegir-se i llavors et van escrivint. Escolta, Gemma, que el comentarem, però sé que hi ha hagut a Girona un grup de mestres i professores que ja l'han llegit i n'han parlat i llavors el feedback que estic rebent quan vaig a alguna presentació i ja hi ha alguna que ja ha fet els deures i
I ja trobé a dir, escolta'm, ja me l'he llegit, algun lector que també se l'ha llegit ja. I hi ha com molta eufòria i molta, diria, fins i tot entusiasme, perquè també et diré que és un llibre amb molt sentit de l'humor. És el primer llibre que faig que em poso les botes amb el meu cantó humorístic, que amb els altres passaven coses molt dures i no el podia explotar tant. I aquí he volgut que el to...
de tot això que hem estat comentant, no fos ni planyívol ni victimista, que fos molt vitalista i fins i tot foteta, saps? I llavors això també s'està rebent molt bé aquesta lectura. Dona Déu-n'hi-do, vull dir, t'ho dic perquè al principi em deies que això era un petit parèntesi dintre d'un gran parèntesi que tenies en marxa, com aquell qui diu, i Déu-n'hi-do el punx que té, eh? Sí, és veritat, a vegades aquelles coses que dius, mira, faré una novel·la...
Potser en uns mesos, mentida, m'he tirat un any i mig, perquè és que a vegades penses que una cosa serà més ràpida, llavors hi dones voltes. M'he llegit tot el que han escrit totes les teòriques feministes sobre l'envelliment, sobre la doble vara de mesurar l'envelliment, homes i dones. Clar, jo sempre necessito tenir una base de...
per no descobrir la sopa d'all de sobtes. Llavors passo per la ficció i tots aquests pensaments, tots aquests assajos, passen per l'experiència d'un personatge que jo m'invento amb escenes i amb fets quotidians. Però per mi és important sempre tenir una base assagística i de crítica seriosa sobre qualsevol tema que tracto. Gemma, què té de tu aquest llibre?
El sentit de l'humor, jo també. A veure, jo a vegades dono la sensació que sempre m'estic cagant amb tot, així també popularment com parlem a vegades, i que sempre estic posant el dit a l'ull de les coses, perquè sí, és veritat, surto al carrer i ja m'enfado amb moltes coses que veig. Però sí que és veritat que soc una persona que sempre en té una per dir, que diem en català, i sí, té molt aquest sentit de l'humor que jo també m'hi sento molt identificada i qui l'he pogut explotar. Però si no el tingués...
no l'hauria pogut fer servir. Vull dir que, bàsicament, de mi hi ha aquesta personalitat, sí, foteta i amb ganes de fotre-se'n del mort i del que el vella. Escolta, i què és el que més t'ha sorprès? Què és l'aprenentatge més sorprenent que t'has emportat amb aquest procés?
Doncs conèixer Venècia d'una manera que no havia conegut mai. Jo vaig situar-la a la Bienal de Venècia perquè per feina i després per gust personal amb el meu company i hem anat sempre cada dos anys a la Bienal d'Art. Però, clar, el fet que la novel·la se situés aquí em va permetre que em donessin una beca, una residència literària, i m'hi vaig estar pràcticament tres mesos.
Llavors, he conegut uns quants dels pocs venecians que encara queden, que és un drama, això. És la ciutat on els efectes de la gentrificació... Què dir de Girona i la gentrificació? No, t'anava a dir, però nosaltres... Estou a punt de ser venecians, no? Nosaltres som teletubis comparats amb el que porta passant a Venècia. Llavors, és una situació molt extrema, però dels venecians que encara queden i els que he conegut, m'he fet la meva família veneciana, he conegut la Venècia de debò, la Venècia a l'hivern,
que jo sempre havia anat a un bon temps, a la Bienal, amb els artistes, la Venècia sense turistes, fins que no tornen a arribar massa pel Carnaval, i ha sigut una de les experiències més boniques de la meva vida. He conegut el meu professor d'italià, que és un senyor, és una enciclopèdia i un savi, però a part també una persona com molt juvenil, que té 86 anys i ens hem convertit en molt amics. És a dir, a mi aquesta novel·la m'ha fet descobrir una Venècia i unes amistats que no m'esperava, per tant m'ha fet aquest regal immens.
És de les poques vegades que algú, quan li he demanat aquesta pregunta, a vegades la deixo anar, que m'ha parlat de gent i de persones. És que és el més important que pot passar en un llibre, la veritat. També l'experiència de Nova York m'ha fet també teixir amistats molt maques amb una gent d'una residència de Bushwick, amb la companya...
periodista que conec d'allà que m'hi va fer de bo perquè pogués entrar, també és una amistat molt maca que una més que he sumat a Nova York llavors per mi el més important que et pot portar els llibres són les persones els clubs de lectura que fas, la gent que coneixes doncs sí, jo per mi és el capital més gran que t'aporta
Encara ara deixaràs reposar? O sigui, has tancat ja el parèntesi d'aquest llibre per entendre'ns? Sí. Per encarar el macroprojecte? De fet, ja el vaig començar al setembre, abans que sortís la novel·la, perquè no volia que comencés la novel·la i tota la voràgina de les presentacions sense haver enfilat mínimament l'altre, perquè després de tants anys de recerca, arriba un moment que dius, ostres, que ja m'ho sé tot, va, que ja et canto la novel·la així, de veu, no? I...
Sents com aquell cansament de posar-t'hi, quan en realitat el que m'espera és el millor, que és el procés de fer alquímia amb tota aquesta recerca i trobar les paraules, que és el que a mi em xifla, que és batallar amb el català popular i els registres a l'hora de fer-ho.
Arribava amb un cert cansament, perquè jo també tinc una percepció sobre mi una mica boja, que és que soc molt robòtica. I avui he acabat una novel·la i demà puc començar una altra. I és una idea que és un error, és un engany, és una enganyifa. Jo mateixa em faig aquestes trampes. Llavors, em va costar molt a Venècia posar-me amb el to, però vaig com enfilar-la. Ara he estat tres setmanes a fora, a veure si podia treballar-hi una mica. I m'està costant molt perquè, clar,
Estic parlant d'aquesta novel·la, l'estic defensant, però... Mentrestant vas maquinant de l'altre. Mentrestant vaig veient pel·lis, vaig llegint llibres i vaig maquinant. A mi m'encanta perquè veig que és una dolça casualitat que hagis pogut fer aquesta novel·la, com aquell que diu. T'ho prometo, aquesta novel·la no estava programada. Això que és una dolça casualitat. A veure, tampoc és que me les programi, però vull dir que jo anava a fer l'altre ja, pam, pam, i de sobte vaig dir, ostres, no, vull fer això. Sí, sí, i mira, ja està aquí, sí.
I dolça casualitat també aquesta tarda a la llibreria 22, qui passi per allà davant a les 7 de la tarda. Jo crec que ens ho podrem passar molt bé. Allò sí que serà una dolça casualitat i si no, a vegades les casualitats les has de provocar tu. Per tant, provoqueu-les, per tant, aneu-hi, perquè hi haurà la Gemma Ruiz Palà i la presentació d'Una dona de la teva edat.
Amb qui? Amb el Frankie Pereira, que és un company periodista que posarà molta salsa i ens ho passarem molt bé. Sí, no? Vull dir que al final, escolta, ja ho has dit bé, ser una miqueta esbojarrats, amb gràcia, amb una miqueta de mala llet, fins i tot. Sí, home, una mica molt. Una mica molt i per riure, sobretot. Totalment. Que al final hem de riure molt i sempre. A favor. Que bé. Doncs res, Gemma. Moltíssimes gràcies. Un plaer, Said. Ens veiem aquesta tarda a la 22. Moltes gràcies. Gràcies, Arnau.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la Gironina.
Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
els diumenges de 9 a 10 del matí i quan vulgueu en format podcast
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Li encanta ser única, tan bonica. Dic, guau, guau, guau. Si ets la Rosalía, jo no vull ser raó.
Però nena, digue'm tu per què. Si la vida ens asjunta, confiem. Intentem una, dues o tres. Si al final jo no soc qui decideix. Xori per aquí tot va bé, va bé, va bé, va bé, va bé. Xori per aquí tot va bé, va bé, va bé, va bé. Xori per aquí tot va bé.
Yeah, la es una esposa romántica Si te un disparo es como si te enzo una rápida Esa carta de monito la me va más binástica Mami, es directo a la lapida Yo le damos nada, castigues a mí No vuelto a mana, que aun castigues así Veo ahora te la disco, ahora entra en cancín Con lo afecta con una que es de éxtasis Yeah, yeah ¿Dónde estás? Ya fa un mes que no contestas Pero yo sé que ven con acta Y ahora ya no puedo cuidar
Per qui tot va bé amb tu s'acaben els problemes. M'he enterat que estàs soltera i ara ets la primera opció de la meva llista i també l'única. Des de l'única fem veure que ja ens hem oblidat.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
I quan passen 5 minuts, el punt de dos quarts de 12 del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Moment d'obrir l'agenda. Ho dic perquè avui tenim partida doble. Primer l'aniversari del Trufó, 25 anys que vam poder celebrar ahir a la vespre, amb una grandíssima pel·lícula que ara ens explicaran. I també volíem felicitar-lo a Carles Ribes, precisament, del Cinema Trufó. Bon dia, bona hora, i per molts anys que va ser ahir també. Bon dia, serios, gràcies, gràcies.
Com va anar ahir? Escolta, aviam, a mi no cal que m'ho expliquis perquè jo ja vaig ser-hi. Ja hi eres, sí. Però bueno, dic a la gent en general. Eres un dels convidats il·lustres. Com va anar ahir? Doncs molt bé, la veritat, molt contents per la quantitat de gent que va voler compartir nosaltres aquest aniversari, tant de...
Hi havia Sergi López, Marc Retxa, distribuïdors de filmes, etcètera, etcètera, com sobretot del públic en general, que és el que vam insistir durant molts dies, que és gràcies al nostre públic, que el fet que el Trufó faci 25 anys sense ells hagués sigut impossible, i per tant, sobretot, sobretot, era una festa oberta a tothom, amb la qual crec que sí, que ens ho vam passar molt bé l'hauria
Home, la veritat és que sí, i a més, et diré una cosa, la pel·lícula se'n va fer curta, mira què et dic. Sí, Joel Bach, sí, sí, és una pel·lícula que a més, mira, també ens vam felicitar a tothom per la tria, perquè és que és una pel·lícula realment perfecta per definir el que és un col·lectiu de crítics.
en aquest cas els francesos de Calles de Cinema que en un moment terminat doncs passen de la crítica a fer pel·lícules en aquest cas els col·lectius crítics han passat de la crítica a projectar pel·lícules però bé, s'explica molt bé aquest grup d'amics també que doncs això decideixen que la millor manera d'estimar el cinema és fent pel·lícules, sí, sí Escolta, t'anava a dir Mozart, Carles
No, motor, Carles Ho has sentit o no? No, no, no Agafo Ah, d'acord, no Dic que Godard Es va passar tota la pel·lícula Dient Motor, Raül Ah, sí, sí Ja ho sé Això és que després De la pel·lícula vau allargar massa, no?
del teatre municipal que ens va obrir el teatre i ens va ajudant tot i més pobres i també tenien ganes de plegar per tant vam ser prudents i ja vam anar a tres llocs jo crec que la valoració molt positiva sobretot al final per aconseguir aquest punt de trobada de tantíssima gent vinculada d'una manera o d'una altra a la cultura i també al cinema trófono
Sí, a més a més, des del principi que se'ns va acudir la idea de fer aquest acte, teníem clar que fer el trufó hauria sigut molt limitat per la capacitat que tenim de butaques i la idea era aquesta com més millor i com quanta més gent pogués venir millor i per tant, el que et dic, el teatre crec que va ser ideal perquè això, per poder encargar
tots aquells que volíem que vinguessin i tot el públic en general, sí. Escolta, ho comentem demà o demà passat. Sí, home, i tant. Sí, sí, que hem de xerrar amb les estrenes de la setmana. I eh, que n'heu guanyat a un. N'heu guanyat a un. Que diré que anava poc, però bueno, ara hi aniré més. M'alegro. Carles Ribas, gràcies i per molts anys. Gràcies. Adéu-t'ho, adéu-teu.
Nosaltres en el particular format d'agenda, més enllà de la trufó del seu aniversari que van poder ser-hi ahir, també sabem que van passar coses a l'Hospital Josep Trueta. Per això mateix volíem parlar amb la cantant Marta Xanti, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Marta. Bon dia. Escolta, em sembla que ahir et vas escapar cap a Girona i cap a l'hospital. La pregunta és per què.
Doncs sí, mira, vaig fer dos concerts a l'Hospital de Dia, que ara està a Santa Caterina, i també a la planta d'oncologia de l'Hospital Trueta. Com va anar això? És a dir, va ser iniciativa pròpia? Em sembla que hi ha un projecte que ho engloba.
Sí, exacte, tot això forma part del cicle sinèrgic que ho impulsa Nernetal Produccions i ja fa temps que hi participo he estat també a Camp de Bànol de fet ja era repetia també a Girona ara fa un any, a Santa Caterina ja m'esperaven i la veritat que són concerts molt agraïts, molt emocionants i és que ja et dic per mi és una experiència transformadora perquè arribo allà amb una energia i
i en surto amb un altre perquè penses en la sort que tenim i també en el poder en el poder guaridor de la música perquè és una estona que estàs amb els pacients que estan en una situació difícil i que d'alguna manera et pots abstreure d'aquesta situació és el que t'anava a dir, suposo que probablement dels públics més agraïts que t'has trobat mai totalment, ja et dic per mi no són un concert a l'ús jo estic allà per ells
no es tracta de lluir-me ni de res per l'estil, al contrari, es tracta de connectar, de fer passar una bona estona i de compartir històries. En aquest sentit, t'anava a dir, no sé si seguirà endavant això, vull dir, tornarem a veure't també per algun altre hospital? I tant, i tant, sí, sí, continuo vinculada al projecte sinèrgic i, bueno, la idea és que en surtin molts més. A part d'aquests, no sé si tens algun bolo a la vista?
Sí, ara el 29 de novembre estarem a Caldes de Malavella. Ah, mira. I després ja de cara al gener també estarem a la festa de la ràdio de Mollet i ja començarem també amb la gira de presentació d'altres éssers que sortirà a la primavera, aquest segon disc de Llarga Dorada. I amb moltes ganes també de presentar-lo a Girona i de compartir-lo amb tothom. Doncs mira, acabes de donar-nos una excusa fantàstica perquè vinguis a l'estudi ara a la primavera.
I tant, fantàstic, serà un plaer. Marta, moltíssimes gràcies per tot, escolta, i ens veiem més aviat que tard. Fantàstic, molt agraïda, una abraçada.
Bé, doncs avui en aquest cas la finestra del Catalunya Business School hem volgut venir fins als Premis Etec 2025 per poder parlar amb l'Eva Olivares Busquets ella és Account Manager i cofundadora també de la consultora tecnològica WCO no només per parlar aviam què hi fa avui aquí sinó també per veure una mica com és això d'emprendre sent dona en un món tecnològic Eva, bon dia i bona hora Hola, què tal?
Primer de tot, aquests premis E-Tech, vull dir, vaja, no sé si ens pots explicar molt per sobre, vull dir, què hi fas aquí? Doncs els premis E-Tech són uns premis que dona l'associació A-N-Tech, l'Associació d'Empreses Tecnològiques de Girona, de les comarques gironines, de la qual jo n'estic a la Junta i en formo part. Llavors, doncs aquí donem premis referents a diferents àmbits de la tecnologia i són uns premis que l'any que ve arribaran a la seva vintena edició. Escolta, Eva, què et va motivar, tu, a emprendre en el sector tecnològic?
Doncs mira, la meva relació amb la tecnologia és una mica especial, perquè jo sempre he sigut una persona que li ha cridat moltíssim tot el que és el sector tecnològic, però en el seu moment, quan vaig triar què havia d'estudiar, no em vaig veure amb prou empenta per fer una enginyeria informàtica o per fer alguna cosa que m'hagués agradat, i en aquell moment vaig triar Publicitat i Relacions Públiques, que em va semblar un camí que em podia encaixar per la meva manera de ser,
I suposo que aquella espineta et queda allà i la meva trajectòria professional i els diferents passos que he anat donant dins la meva carrera m'han anat portant cap a la tecnologia fins que en un moment donat l'any 2018 em sorgeix l'oportunitat de muntar una agència de posicionament online amb el meu soci, en Xavi Senyer.
i em tiro de cap a muntar aquesta agència i a partir d'aquí el camí cap al tecnològic és directe, no? I la veritat és que estic molt contenta de poder estar en aquest sector tradicionalment masculí, s'ha de dir que és un sector tradicionalment masculí. De fet, ara som dues dones a la junta de la INTEC de 12 membres, abans era jo sola, per tant...
Diguéssim que la proporció és baixeta encara, però amb moltes ganes i amb molta empenta per sobretot també ajudar a totes aquelles noies més joves que estan en aquell moment en què va estar l'Eva quan havia de triar la seva carrera i no es va atrevir, doncs que es puguin atrevir avui en dia a poder triar carreres més tecnològiques, enginyeries o... estem.
És que el que t'anava a dir és, sobretot, has parlat d'aquell moment del salt al buit, que era el d'emprendre, vull dir, no sé si recordes exactament... De fet, jo vaig emprendre molt abans, de doble seu, perquè jo treballava a Bertis, a la concessionària d'autopistes a Barcelona, i jo tenia aquella empenta, no?, aquella energia de dir, tinc ganes de fer coses per mi mateixa...
i d'allà no marxava mai ningú, de fet, quan vaig marxar jo va ser com un daltabaix, no perquè marxés jo, l'Eva, sinó perquè no marxava ningú, hi havia gent que portava 40 anys a autopistes, el que abans era CESA i després va passar a ser Abertis, i jo vaig dir, jo no m'hi veig aquí, en una multinacional, on la feina sempre és la mateixa, amb un entorn tan gran, amb equips tan grans, jo vull fer el que a mi m'agrada, vull poder prendre decisions, vull...
aventura, vull provar llavors vaig plegar d'allà i ja vaig muntar la meva primera agència de comunicació el 2009, o sigui estem parlant 9 anys abans de doble SEO, per tant en fa uns quants ja que vaig emprendre i decideixes especialitzar-te en el món del SEO
Sí, de fet jo ja estava en la part més de comunicació, més d'estratègia, no?, i treballava molt colze a colze amb el que és ara el meu soci, amb en Xevi Senyer, ell portava la part més tecnològica, més de programació, jo portava la part més d'estratègia, i aquí va ser on va néixer una mica la idea que el camí en comú que tenia en aquests dos àmbits era el posicionament online al CEO, no?, requereix d'una part més de programació, més tècnica, i d'una part més de continguts, més estratègica, no?,
I una mica aquí va ser com la primera aproximació en sèrio que vaig tenir amb la tecnologia i ara no, ara ja estic en projectes molt més tecnològics, d'intel·ligència artificial, d'automatitzacions, de desenvolupament de processos, però en aquell moment sí que va ser la primera vegada que vaig tenir aquest contacte més de tecnologia.
Parlàvem del primer contacte, però és que clar, el present és el que és. No sé si a vegades fins i tot et ve una mica de vertigen amb tot el que està passant ara. No, jo crec que no, perquè al final les persones que som emprenedores ens agrada la canya, ens agraden els reptes, ens agrada que ens ho posin difícil una mica, no? I al contrari, estem més motivats que mai. És veritat que en el seu hi estan havent molts canvis i que el naixement de tots aquests models de llenguatge nous, els LLMs, el que seria el XatGPT, Gemini, Hyperplexity, ha canviat la manera com cerquem les coses a internet.
però no deixa de ser un repte, no?, i una nova manera de transformar-nos i de tornar a aprendre, no?, i a tornar a explicar i a tornar a descobrir com millorar aquest posicionament. Nosaltres, per exemple, Doble SEO és una agència on només treballem SEO, però aquí, quasi com a primícia, et diria que està naixent una nova agència que es diu Doble Data d'anàlisis de dades web i automatitzacions, perquè necessitem aquestes dades per poder prendre decisions, perquè en un entorn que se'ns ha posat tan difícil...
doncs les dades són més importants que mai i hem decidit obrir també aquest camí. I més sobretot amb la deriva que estava fent tot, per exemple Meta parlava que les agències de SEO, fins i tot de màrqueting, comunicació, tot això a la deriva es trobarien als pròxims anys, no sé què en penses tu. Jo crec que passa com en molts sectors, que hi va haver un boom i tothom s'atrevia a donar aquest servei i ara hi està venen una criba.
I els que realment darrere hi havia un projecte, hi havia una lògica, hi havia un coneixement, nosaltres hem estat durant molts anys oferint un únic servei. No som una agència 360, només fem posicionament. Llavors ens hem superespecialitzat. I aquesta hiperespecialització el que ens ha portat és a entendre molt bé com va funcionar en cada cosa. Ens estem formant cada setmana, estem al dia, fem formacions internes, formacions externes, compartim coneixement amb l'equip. I això el que fa és que siguin...
i les empreses ara encara més necessiten aquest acompanyament i aquest suport, perquè encara entenen menys on estan en el sector on estan, i llavors jo crec que agències que realment estan consolidades tenen més feina que mai. Clar, jo et volia preguntar, Eva, no sé si t'has trobat tu a nivell personal un triple repte a l'hora d'emprendre, ser dona i en un món tecnològic.
Sí, sí, totalment. De fet, jo et diria que des que vaig començar la meva carrera professional, el fet de ser una dona, i de ser una dona jove, et deia abans que vaig començar a Abertis, Abertis era un sector completament masculí, el de les infraestructures de l'Estat, estem parlant que també era un sector molt masculí, i el fet que siguis una dona i siguis jove,
doncs et fa ser molt valenta i et fa ser molt forta, perquè has de demostrar molt més que la resta, que les teves decisions són correctes, que els plantejaments que estàs posant sobre la taula són correctes, per tant, sí, és un repte que digui que no ens està enganyant, perquè és complicat.
Has de tenir més carrer, no? Sí, suposo que has de posar-hi moltes ganes, molta energia i molta força i evidentment hi ha moments en què dubtes de tu mateix, en què tens síndrome de l'impostor, però segui endavant. Encara hi ha tant de camí per recórrer? Com sembla?
Jo vull ser positiva i pensar que no n'hi ha tant, que cada vegada hi ha més noies en àmbits on no n'hi havia abans, però sí que és veritat que encara costa moltíssim, perquè hi ha molts temes que no s'han solucionat bé, com per exemple la conciliació familiar, jo tinc dos fills, jo vaig estar treballant mentre estava de baixa per maternitat i tenia un nen al pit i contestava correus i feia trucades de feina, que al final una persona, en el meu cas, jo parlo dels emprenedors, si ets assalariat potser està un pèl més...
Més ben resolt, però clar, al final som dones que creem vida i que mentrestant també estem creant una empresa o portant un equip endavant. Llavors, això és una cosa que no caminarà mai i que crec que encara s'hi pot fer més. Des de les administracions ajuden gaire en aquest sentit o és una arma de doble fil? Jo crec que s'intenta, vull pensar que s'intenta, però penso que encara queda molt i molt camí.
I no deixa de ser, per exemple, aquests premis de TEC o la ENTEC en si, al final ocupen un espai que probablement l'administració no arriba. No, jo penso que es pot fer molta feina des de territori, des de petites associacions. La ENTEC no és una associació petita, és una associació gran, però vull dir que des dels gremis, des de les associacions, des de totes aquestes comunitats que es creen, es fa moltíssima feina. I al final fem d'altaveu per necessitats que existeixen i que l'administració després hauria de recollir de manera més fàcil.
Eva, no sé si et trobes tu també amb aquesta situació de dir, o et reinventes constantment o mors pel camí. Mira, jo treballo en el món del CEO i el CEO et reinventes cada setmana. Llavors, si no ets així, segurament ja no triomfes en aquest àmbit.
Sí, penso que hi havia sectors on era més així, no? El CEO, per exemple, en era un, i ara, a dia d'avui, crec que ho són tots els sectors així, no? És una reinvenció, reinvenció, reinvenció, reinvenció, i estar sempre pendent del que està passant i d'intentar, doncs, sense perdre el focus, perquè també és com fàcil de dir, ostres, estem sobreinformats, no?, allò de la infoxicació i el fomo, no?, allò de dir, ostres, molt de fomo, m'estic perdent alguna cosa, està passant alguna cosa que realment no estic entenent,
amb els peus a terra, amb calma, però sí, sempre estant molt pendent de com van evolucionant les coses. Si haguessis de donar un consell a una noia ara mateix que està a punt de començar a estudiar una enginyeria o que està a punt d'emprendre alguna cosa, què faries? Què li diries? Doncs li diria que cregui en ella mateixa, que ja sé que és una frase molt fàcil de dir i molt difícil de fer, però és veritat, penso que avui en dia les dones podem aportar moltíssim, la societat és molt més rica quan hi ha dones en diferents àmbits i en posicions de decisió,
i que siguin valentes, que tirin endavant, perquè realment les necessitem per tenir una mirada més humana i més variada. Ara que estem en el món de la intel·ligència artificial, l'intel·ligència artificial té un viatge molt gran masclista, quantes més dones enginyeres hi hagin programant intel·ligència artificial, aquest viatge es reduirà. Per tant, estem en un moment molt important a nivell tecnològic, com perquè hi hagi una visió femenina, així que les animo a que facin els que els somien.
Això i tenir la cara molt dura, no?, una miqueta a vegades. Una mica, una mica valentes. I si no, que busquin suport. També hi ha moltes associacions de dones que fan trobades i que és un bon lloc on sentir-te acompanyada i on sentir-te, en el meu cas, per exemple, en el món del CEO hi ha una associació que es diu Mujeres Senseu i allà tenim un canal de Slack, fem trobades i on comparteixes inquietuds, comparteixes...
situacions en què et trobes en el dia a dia i que va molt bé veure que altra gent està exactament igual que tu, i que no és un tema teu, sinó que és un tema en general. Eva Olivares, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, escolta, convidada per la pròxima. Gràcies a vosaltres, un plaer, espero que gaudíeu dels premis.