Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és dijous, 12 de febrer del 2026. Dia de vent, molt vent a Catalunya. I no a tot Catalunya. Màxims històrics al litoral i prelitoral de Barcelona. Però no a Girona. Ràfegues que superen els 100 quilòmetres hora a Mataró. Però no a Girona. A DIP s'ha despertat dient que no hi hauria trens i Renfe l'ha desmentit dient que sí. Això tampoc és notícia en una jornada on s'ha paralitzat l'activitat educativa a Catalunya, també l'esportiva o la sanitària no essencial. Tot això en un matí primaveral a Girona.
I us ho diu un que s'ha despertat a Figueres, a la cuna de la tramuntana, on avui s'han mogut més fulles per arrencar el meu cotxe perquè Renfe no funcionava que no pas pel vent. No sé si és que ens hem passat de precavuts, amb un SLR que tampoc ha funcionat del tot, però cal aturar tot un país?
Tot, durant la pandèmia, van insistir en ser quirúrgics amb les mesures. Però a les comarques de Girona no tenim res que no sigui habitual. No bufa el vent i tot aturat. Això em sembla que és més símptoma d'estar superats que no pas de governança. En aquest país ens estem acostumant que a la mínima s'atura tot i no sé fins a quin punt això salva vides o les perjudica.
I anava a dir, no sé si és que ha tingut mà directa o no en què a Girona no faci vent, el que n'estic segur és que ha aixecat més fulles, probablement. Obrir la porta d'aquesta emissora de ràdio, que no pas amb tot el vent que diuen en pla bencat aquí a les comarques gironines. En qualsevol cas, gairebé fill del vent. Arnal Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots. Com anem?
Bé, home, doncs de dijous, vaja, jo m'he despertat també amb sensació que potser hi hauria molta ventada, perquè sembla que van alertar tot el país, però resulta que si passa a Barcelona, sembla que passa a tot el país, i hauríem de potser matisar zones de casa nostra, no?
Això és el que sembla. El que passa és que, clar, vull dir, de cop i volta, senyor Vila, jo agafo i dic, m'acatxin, nena. Vull dir, sembla que estiguem jugant... Un moment, eh? És que tenia un problema tècnic aquí. Però... És que sembla que estiguem jugant a aturar el país. O sigui, de debò. No dic pas... O sigui, no dic pas... Escolta'm... El que Barcelona ha plogut molt. Ai, ha fet molta vent. Al Raval diuen que és el segon registre més històric de la sèrie. O sigui, la ventada més important en 15 a 20 anys. D'acord...
Que a Girona han caigut quatre arbres. Han caigut quatre arbres. Llavors, la pregunta que m'he de fer jo és, s'ha de parar...
No diré tot un país, però tota una província... O sigui, amb la pandèmia, jo me'n recordo, que un dels arguments que més feien servir era ser quirúrgics. Recordo que era ser quirúrgic. Sí, moltes zones. Els confinaments eren persones. Llavors, què diuen? Ostres, mira, l'Alt Empordà ha pujat. Doncs mira, l'Alt Empordà té aquestes mesures, tal, no sé quantos. Vale, perfecte. Llavors, el problema és que el que veus ara és que hi ha com tota una sensació de descontrol
de que res funciona, de que a la mínima s'ha de parar tot, perquè tot està aguantat en paper de fumar, perquè tot està aguantat Rodalies, si és que jo he anat directe al meu cotxe aquest matí poc que m'he preocupat per passar per l'estació de Figueres però perquè ja sabia que no hi hauria Rodalies tot suma, tot suma les rentades però sumen les Rodalies, sumen el terreny com està així una mica complicat però és el que et dic, que jo ja ho sabia que no funcionaria no sóc pas un avançat a la meva era el que passa que clar, bufa el vent jo entenc, escolta, jo entenc que Barcelona es pari, ho entenc
ho entenc perfectament, ara la circulació Figueres-Girona, no sé si ha funcionat o no, perquè no ho sé, jo diria més que no, que no pas que sí, però potser sí, però ja ho veuríem, vull dir, no ho sé, és que al final aquesta és la sensació, en qualsevol cas, després d'aquest petit moment de... Desfogamenta? Sí, de deixar-nos anar una mica, que també està bé, jo crec, en aquest...
Seguim encara en la setmana de les dones i de les nenes en la ciència. Seguirem parlant amb testimonis, tot i que les activitats d'avui segurament s'han suspès, ja que s'ha suspès tot el país. Però vaja, llavors... Avies de fer una secció del seguit emprenyat, o el seguit indignat. Em donaria, eh? Ostres, jo crec que sí, vull dir... No, com seria? Xarop de bastó. Xarop de bastó. La secció seria xarop de bastó. I a qui no donem xarop de bastó aquesta setmana? Pam.
jo crec que vostè em podria ajudar una miqueta també perquè potser una miqueta de bastó ja en tindria vostè també per repartir en qualsevol cas Sílvia Simón d'aquí uns instants seguidament Sílvia Espinosa també per posar l'accent en la setmana de les dones i les nenes en la ciència tot això ens portarà per parlar precisament d'aquesta histèria col·lectiva i d'aquestes sensacions que tenim sempre amb el doctor Xavier Fàbregas també amb el psicòleg que ens ajudarà d'aquí uns instants en qualsevol cas Arnau Vila passen 11 minuts del punt de les 11 del matí demani un desig i ens hi posem
Bé, doncs, aquesta setmana posem el focus en ciència, però sobretot també en les persones que la fan possible. Del 9 al 14 de febrer se celebra, doncs, la Setmana de les Dones i les Nenes en la Ciència 2026, una cita plena d'activitats també per visibilitzar el paper de les dones en els àmbits científics i tecnològics i per continuar també treballant per una igualtat real. En aquest cas, avui en parlem amb un cas real.
I és la Sílvia Sibon, investigadora del Departament de Química de la Universitat de Girona, amb algun nom tècnic que segur que m'he deixat, i membre també del grup DimoCat. Sílvia, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. M'he deixat algun nom tècnic, segur? Bé, bé, només és com que...
Sílvia, com és el teu dia a dia?
Mira, el meu dia a dia és d'una manera i fa uns anys era d'una altra i ara jo intento comparar-me amb les meves estudiants o els meus estudiants i jo. És a dir, una cosa que tenim a la universitat, esclar, ja estàs parlant amb una persona que ja té els 50 llars d'anys, per tant vol dir que...
ja porta una trajectòria i, per tant, part de la nostra feina, part de fer recerca, sí que és veritat que ens dediquem, fem docència, per suposat, ens dediquem a la gestió, etcètera. Per tant, la nostra recerca avui dia és una recerca més de dirigir, més de llegir, més de tenir idees, però sempre amb uns estudiants a sota que són, al final, els que, de veritat, escurren d'alguna manera aquesta recerca. Però...
Un dels problemes, una de les coses que ningú s'imagina de la recerca, sembla que al nostre dia a dia jo soc química computacional, per tant faig servir ordinadors per fer recerca i sembla que jo arribi al despatx, obri l'ordinador, tingui les meves idees i faci. No, no, perquè per fer recerca una de les coses que necessitem són diners. Per tant, hi ha un munt d'hores que tenim una sensació que som gestors
de la recerca, que més que no pas investigadors i investigadores, perquè esclar, hem d'anar a demanar diners, hem d'escriure projectes, hem de presentar-los si ens els donen, perquè és un món molt competitiu, després els hem d'executar, els hem de justificar, perquè a nosaltres no ens deixen gastar un euro si no expliquem exactament per què serveix, perquè si no ens el fan tornar, val?
Per tant, aquesta idea tan maca de la recerca hi és, i l'hem tinguda, però a mesura que vas pujant amb els anys, d'alguna manera ets molt un gestor de la recerca. Escolta'm una cosa, sovint es diu que les vocacions científiques, especialment a les nenes, que n'hi ha, però que es van perdent pel camí. No sé si coincideixes amb aquesta afirmació, i en quin moment seria aquest moment de trencament?
coincideixo totalment jo encara que sigui, jo també tinc una part de divulgadora la part de fer recerca comunico recerca i ajudo a comunicar recerca i participo en activitats de comunicació de la recerca i de divulgació de la universitat per tant, no sé, una cosa com una Fers Legolic que és una competició de robots amb un projecte científic tu veus que els equips més petits estic parlant de 5e, 6e de primària són
majoritàriament nenes però a mesura que van creixent això dels robots sembla que hagin deixat de ser parelles i segur que no són elles les que ho han deixat sinó una mica l'entorn hi ha una frase que recordo una companya que m'ho va dir aquestes vocacions científiques les perdem no per elles
Les perdem molt sovint per ells, per ells i per la societat. Sempre dient que quan fem xerrades, jo a vegades vaig a instituts a explicar la meva recerca i el paper de les dones, perquè jo també estic en un entorn bastant masculinitzat en el meu institut. I quan...
Vaig a fer xerrada, sempre miro els nois i dic, eh, recordeu, eh, és a dir, jo ja sé que elles poden dedicar-se a la ciència, a la tecnologia, a més, igual, al que vulguin. Dic, però vosaltres també heu de tenir clar que elles s'hi poden dedicar, és una mica aquesta idea, i per tant, em sembla que es perden en el moment que escolten la resta.
Clar. Escolta, durant aquesta setmana hi ha molts tallers, taules rodones, activitats... Em sembla que, de fet, tu hi participes, també.
De fet, aquesta vegada, no tan activament com altres anys, però sí que és veritat que sempre, conjuntament amb l'Ajuntament, sempre fem unes xerrades... De fet, hem fet unes xerrades, perquè van ser l'altre dia. I per estudiants, on t'aportem tot d'investigadores de la Universitat de Girona, perquè de la Universitat de Girona, perdoneu, de l'IDIPG, també n'hi ha, del Centre de Recerca de l'ICRE, una mica perquè puguin veure...
puguin entendre què vol dir el dia a dia d'una investigadora i que tinguin uns referents propers. I així és una mica l'idea. Per tant, sí, aquesta setmana estem participant una mica per tot. És el que t'anava a dir, com d'important també és que les nenes puguin veure que realment existeixen dones científiques reals, properes i que no són un unicorn.
Exacte, i que estan comprant el mateix supermercat que compres tu, o que van a plaça a mercat igual que va tothom, i que van carregades de nens i de nenes, a vegades correguent tot el dia, perquè això és una mica... Jo, com que vinc del camp de la química, i més una química més teòrica, quan jo explico, digueu-me a una dona científica, què me diuen sempre? Mari Curí. Exacte. Jo sempre els dic el mateix, és a dir, jo no sé, si el meu referent hagués estat Mari Curí,
Potser no seria aquí, no? Perquè, no ho sé, és posar-me potser un referent una mica massa inabastable, m'assembla. Per tant, per això és tan important el que deies tu, no? De poder tenir aquests referents propers i que els vegin i, bueno, que som... Jo me'n recordo una vegada que la mare d'una amiga d'una meva filla,
Em va enviar un whatsapp i em diu, de veritat que tu ets aquella científica que surt en aquella exposició? Dic, sí. Diu, de veritat que ets la Sílvia Simón? Dic, sí. És a dir, el meu dia a dia de col·legi, és a dir, tots tenim un dia a dia i per tant està molt bé poder tenir aquesta... És a dir, les científiques també són properes. Sí, això ja et passa ara, no em vull ni imaginar quan vas començar o quan vas decidir que tiraries pel món de la ciència.
Bé, esclar, jo a més a més, en el seu moment, ja quan jo estudiava, jo soc química, vaig estudiar aquí a lo que era després l'estudi general de Girona, després vaig anar a l'autònoma, i jo recordo una professora meva d'aquí, d'aquí a Química,
Que quan me va dir, bueno, ara, quan t'especialitzis, quart, què voldràs fer? Jo vaig dir, ui, dic, jo ho tinc molt clar, m'agrada la química teòrica, no m'agrada tant això estar al laboratori, jo vull fer química física, que és la part teòrica. Recordo que em va mirar i em va dir, vols dir, no t'agradaria més alguna cosa més de laboratori?
volguem dir, eh, que allà, és veritat, és un món on potser hi ha més nois que no pas noies, però ja em vaig haver de sentir aquest comentari dintre de la universitat, i així és un dia a dia. El que passa que jo em sembla que tinc, és a dir, el meu entorn,
Jo sempre he de dir que, per sort, no he notat res en especial en el meu entorn. I és molt important l'entorn. L'entorn és molt important, però és veritat que és un entorn que és molt... És a dir, sí que és veritat que hi ha molta... Potser en una empresa hi ha més enveges, més coses en el meu entorn. L'entorn acadèmic, en general, no vol dir que no hi hagi casos especials. Els entorns acadèmics no solen ser gaire hostils amb aquest tema.
sempre hi ha casos, jo no dic pas que no però sí, sí, vaig decidir després quan vaig haver acabat química vaig decidir on te'n ficava i esclar, els ordinadors m'atreien en aquell moment, estic parlant de fa 35 anys per tant, sí que és veritat que m'estava ficant en un lloc on anava jo sola, diríem què li falta ara mateix al sistema? perquè les dones no només hi entrin en el món de la ciència sinó que també hi puguin progressar i fins i tot liderar
Perquè entenem que falta lideratge femení ara mateix. Sí, sí, falta encara incentivar moltes polítiques. Sí que és veritat que ha canviat molt. De quan jo vaig tenir els meus fills ara, ha canviat molt ja, no sé, t'ajuda més a l'hora de poder justificar la recerca i tal, perquè una de les coses...
Una de les coses que és veritat que sí que ens trobem les dones o els homes, és a dir, en el moment que tu decideixes tenir un fill o una filla, allà hi ha una parada de quatre mesos. Depèn de quins llocs pares quatre mesos i no passa res, però si tu estàs fent recerca i pares quatre mesos,
Es nota molt, és a dir, no són quatre mesos, és quatre mesos més tornar a arrencar. Per tant, sí que és veritat que ara s'estan incentivant molt polítiques per tal d'ajudar les investigadores i investigadors a poder compaginar, sobretot, que és un dels grans problemes, la vida familiar.
Ara mateix, si ens estigués escoltant una nena que li agrada molt trastejar, sigui amb robots, sigui amb tecnologia, amb ordinadors, amb alquimicefa, fins i tot, tant de bo que encara el facin, què li diries en aquest sentit, Silvia, si es vol dedicar al món de la ciència?
Que no escolti gaire el seu entorn, per suposat, però que tiri endavant, que és veritat que ara a vegades ens sembla que les coses no han canviat gaire, perquè sí que és veritat que hi ha aquest forat entremig o voltant de 12-16 anys que ens disminueixen les nenes en ciències en general, amb enginyeria sobretot...
Però, esclar, ha canviat molt de fa 20 anys, ja només. Però que, bueno, que faci el que... Jo sempre dic la mateixa frase, que faci el que més li agrada. En el seu moment, jo vaig decidir, m'assemblava que havia d'anar a casa meva, i em deia, bueno, i per què no te'n vas de mestre, no? La meva mare és mestre, vaig dir, home, perquè no tinc vocació.
de mestre, tinc una altra vocació, no?, potser, i per tant vaig decidir el que vaig voler gràcies al recolzament també de casa meva, per tant, que no s'escoltin gaire què diu la gent, aquella frase de ui, aniràs aquí, ui, això és molt difícil, ui, ui, ui, que no te n'en sortiràs, si no ho proves, no ho saps.
Que no escoltin la gent, però a nosaltres sí. Sí, a nosaltres sí, a nosaltres sí. Escolteu-nos, si de cas. Silvia Simón, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i et deixem tranquil·la perquè em sembla que aquesta setmana de feina en tens bastanta. Molta, ja n'hem fet molta i encara ens en queda molta. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tots.
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Girostudi, el gir que impulsa la nostra salut. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
i recollim el testimoni de la Sílvia Simón de fa una estona i marxem de Montilivi fins al campus del barri vell de la Universitat de Girona. Seguim en clau de la Setmana de les Dones i les Nenes en la Ciència 2026 i per parlar-ne ens acompanya avui la Sílvia Espinosa Mirabet. Ella és investigadora de comunicació audiovisual i també de publicitat a la Universitat de Girona. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia, bona hora i bentornada, Sílvia. Hola, què tal?
Escolta'm una cosa, en clau d'aquesta setmana jo crec que és molt important sobretot saber, o a mi m'encantaria poder saber, com és el teu dia a dia enfocat en la recerca.
El meu dia a dia enfocat a la recerca passa per alguns dies a la setmana en alguns moments que la docència em deixa espais i aleshores treballo amb el meu equip i amb els meus col·legues i decidim temes de coses que estem treballant o li donem la volta o continuem una recerca que hem iniciat no fa massa i per tant fem reunions a vegades aquestes reunions són
Purament un brainstorming perquè surtin temes i per decidir quin interès li podem donar o com podem enfocar una recerca perquè s'entengui. Últimament estem fent moltes coses sobre publicitat i intel·ligència artificial. Evidentment. Aleshores...
vam començar fent una recerca comparant l'ús de la intel·ligència artificial a les agències de publicitat catalanes i de la zona de Rio de Janeiro, amb uns col·legues que tenim a Brasil, que tenim un grup de recerca compartit que es diu Pum.com.tech i la regió metropolitana de Rio de Janeiro és comparable a tot Catalunya. Aleshores, vam fer una recerca plantejant...
com veurien i quins farien de la intel·ligència artificial les agències de publicitat grans, multinacionals, que són les mateixes aquí que allà, les de dimensió mitjana i les petites, per veure si realment ho feien servir i amb què ho feien servir. Llavors el que vàrem fer va ser fer moltíssimes entrevistes en profunditat, directius i creatius d'aquests tres tipus de tamanys d'agències de publicitat, tant catalanes com carioques.
I vam arribar a uns resultats que vam comparar i que tampoc són tan diferents perquè això ho vam començar a investigar fa dos anys i clar, és un procés una mica llarg perquè has de fer moltes entrevistes, has de treballar els resultats d'aquestes entrevistes, els has de comparar i aleshores vam arribar a la conclusió que realment les agències en aquell moment no utilitzaven la intel·ligència artificial per
fer peces finals de comunicació publicitària és a dir, sempre hi havia algú, un humà que ho revisava tant a Rio com a Catalunya però sí que per exemple vam veure que a Catalunya les agències de publicitat els interessava molt que
els aprenents de publicitat o els estudiants de publicitat estiguessin molt versats en temes d'eines d'intel·ligència artificial i, en canvi, la diferència més grossa era que a Rio de Janeiro les agències es preocupaven més per tenir estudiants formats amb un esprit crític que poguessin qüestionar allò que feia la intel·ligència artificial.
Aquesta era una mica la gran diferència que vam trobar. Llavors, això ho acabem escrivint, ho acabem comunicant a les agències participants en l'estudi i ho acabem convertint en un article científic. Llavors, com que nosaltres no necessitem un laboratori, sinó que necessitem les eines que pot tenir qualsevol persona, gravadores, teams per gravar entrevistes, etcètera, etcètera,
Després tot això ho treballem cadascú amb els seus materials, amb els seus ordinadors, ho posem en comú i escrivim un article que acaba sent enviat a una revista acadèmica perquè sigui publicat i així ho hem aconseguit.
Déu-n'hi-do Sí Sílvia, jo crec que aquesta setmana serveix molt per visibilitzar i en aquest cas jo crec que no només visibilitzar un contrapunt de gènere sinó a més a més també dins de la pròpia idiosincràcia del que vol dir investigació t'ho dic perquè a vegades quan parles potser amb el públic general investigació ho relacionen directament amb un laboratori i amb moltes provetes i molts microscopis i tot plegat quan realment també la investigació es fa des d'un despatx amb un ordinador i llibres
Clar, per exemple, sí, nosaltres, una altra recerca que he fet recentment, que s'ha publicat recentment, jo investigo molt sobre ràdio, aleshores he fet una recerca entrevistant 18 periodistes menors de 30 anys que treballen a les 6 ràdios generalistes de Catalunya que tenen cobertura de tot el nostre país,
per parlar amb elles sobre com veuen la ràdio actualment com a lloc de feina i com a lloc de projecció laboral per elles i com s'imaginen que serà la ràdio al futur, si serà una ràdio ràdio o serà podcast o serà una...
ràdio audiovisual o com serà tot això i clar, fent entrevistes en profunditat tu necessites poder tenir el contacte amb aquesta persona virtual o presencialment, enregistres les entrevistes i després tractes els resultats d'aquestes entrevistes perquè tens sistemes per fer comparacions entre les diferents preguntes que tu fas i les respostes que coincideixen moltes vegades, no? Jo en aquest cas cadascuna de les periodistes menors de 30 anys que vaig entrevistar
No sabia a qui entrevistava més, sabia a quines ràdios anava a buscar periodistes, però no sabia qui eren les periodistes. I, curiosament, com que són d'una mateixa generació, moltes respostes eren semblants. Llavors tinc un mapa bastant interessant, em sembla a mi, sobre com elles veuen el fet de generar continguts informatius a la ràdio Generalista avui en dia, no?
i com les dones ho enfoquen d'una manera o d'una altra. Llavors, això no són percentatges o números que podrien arribar a ser-ho, perquè informàticament ho pots tractar, però això són dades de qualitat, dades qualitatives que t'ajuden a entendre un procés, un entorn laboral, una manera de fer, una inclusió o no de les dones en aquest entorn laboral...
les diferències que hi poden haver entre una creadora de continguts o una periodista, dona i un home, i això és fer recerca, perquè ens dona uns resultats que et permeten arribar a unes conclusions sobre aquell sector que tu estàs mirant com a investigadora. Com vas començar com a investigadora, Sèlvia?
Jo vaig començar a ser periodista, treballant de periodista a la ràdio, i la veritat és que els periodistes fan molta investigació, els periodistes que de veritat fan periodisme. Llavors, no és tan diferent. La diferència quan fa recerca és que allò com periodisme és una o dues entrevistes, en recerca es converteix en entrevistes molt més llargues i molt més repetides. Llavors, a mi les eines em van arribar per l'ofici.
Sí, per l'ofici. I després em vaig decantar cap a l'acadèmia i vaig començar a fer recerca, sobretot, de temes que jo professionalment coneixia com a treballadora de la ràdio o en qüestions d'agències o coses d'aquest tipus. Què t'hi vas trobar? Era un solar en construcció el fet o la trajectòria que hi hagués dones en el món de la investigació?
No, en el camp de les ciències socials sempre hi ha hagut dones fent recerca, probablement perquè no es necessitaven tecnologies o provetes, com tu deies abans, i com que es necessitava parlar i es necessitava llibres i es necessitaven papers, era potser una cosa més a l'abast, no?
Però sí que és veritat que ara, per exemple, en el camp de la comunicació audiovisual o de la publicitat o de les relacions públiques, hi ha moltes dones que estan investigant. Per tant, jo quan vaig arribar, clar, jo vaig dedicar-me professionalment al periodisme durant uns quants anys i, per tant, quan vaig fer el salt a l'acadèmia, la recerca en comunicació ja estava molt establerta.
Molt establerta. Jo he tingut mentores i he tingut col·legues, que som amigues, que som molt més grans i que han fet recerques molt contundents, amb mirada i amb perspectiva feminista i femenina. O sigui que realment no era un terreny erm, era una cosa que ja estava cultivada, que tenia menys difusió pública que la que tenen els homes, probablement, però des d'un temps cap aquí això ha canviat molt, perquè...
La perspectiva de gènere aplicada a la recerca en ciències socials, que és el meu camp, té molts seguidors i, a part, té una acollida molt gran entre el públic. Això és l'altra pota de la recerca. Nosaltres fem recerca, però en ciències socials potser aquest accent de la transferència, és a dir, això que nosaltres fem, que acabem publicant en revistes científiques,
Ho llegeix molt poca gent, ho llegeix la gent del nostre entorn, la gent acadèmica, però a mi m'agrada molt fer petits canvis d'aquests articles i convertir-los en articles de divulgació perquè la ciutadania sàpiga això, sàpiga què senten les dones periodistes quan estan encarant una informació i que és diferent del que fan els homes, per exemple.
que hi ha temes que si s'enfoquen d'una manera determinada o que ara es posen a la gent de setting, és a dir, que es tracten, que es parlen i que es comuniquen, és probablement perquè a algunes dones els va costar començar i enfocar-los. Per exemple, temes relacionats amb les copes menstruals, temes relacionats amb els assetjaments, tot això van començar dones a pensar que això s'havia d'explicar i s'havia d'explicar d'una manera determinada.
Ara és bastant normal parlar d'això, però per tant és interessant que hi hagi aquest pas. A diferència d'altres converses que he tingut, potser aquí el component determinant no és tant el recorregut que hagin pogut tenir les dones anteriorment, sinó sobretot els temes a tractar. Sí, segurament sí. Probablement.
En qualsevol cas, Sílvia, t'anava a dir, per exemple, una nena que aquests dies pugui veure una miqueta què feu amb totes vosaltres, perquè en sou unes quantes, em sembla, no sé, com participaràs aquesta setmana tu a la setmana de les dones i de les nenes?
bé, nosaltres participarem amb la xerrada jo faré la cluenda final del dia que anem a la Mercè i participaré fent divulgació quan se'm demani i jo crec que moltes nenes que ens puguin estar escoltant han d'entendre que en ciències socials tenen un camp superinteressant per investigar és a dir, per exemple comportaments de les persones per què consumim una cosa i no una altra o si estem molt o poc enganxats a les xarxes socials
o per exemple per què ens influeixen alguns comportaments i d'altres no o com ens condicionen a la nostra vida aquests comportaments o què escoltem o què mirem a la tele o què mirem a Netflix tot això són aspectes que s'estudien de la comunicació en ciències socials i d'això se'n fa recerca i llavors hi ha empreses que amb aquests resultats poden prendre decisions interessants
A una nena que ens estigui escoltant ara mateix, què li diries, per exemple, si ella el que vol ser és investigadora en el camp de les ciències socials?
que faci una carrera vinculada a les ciències socials, que després faci un màster oficial en una universitat pública i que aquest màster li donarà les eines per entendre com es fa recerca, la diferència entre la recerca qualitativa i la quantitativa, les principals eines que s'utilitzen per fer recerca, li obrirà els ulls i si li interessa molt això pot aconseguir ajuts per fer un doctorat
i per dedicar-se a fer recerca combinant amb la docència, no en el nostre cas. Doncs escolta, Sílvia, et deixem tranquil·la, perquè em sembla que no només aquesta setmana, sinó que en general tens bastanta feina i l'agenda bastant complicada. Una mica, sí, però molt contenta d'estar aquí amb vosaltres. Sílvia Espinosa, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio.
Som Ràdio Local.
L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso en tu a cada moment des que el sol treu el cap pel tagamenent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors humidats dins el llit. Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir.
I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant 5 minuts més fent el gos, fent l'amor, esbolsant-nos la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas, quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar. La vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits en la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamariu. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar.
Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians.
Quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera, que desplegues generosa cada pas. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
jo vull estar amb tu jo vull estar amb tu jo vull estar amb tu jo vull estar amb tu jo vull estar amb tu parla el món de cafè dels matins quan em llevo amb tu entra al Jardí de l'ànima el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Sense regles que ens prohibeixin ser qui som, com si a la nit avui se'ns acabés el món. La llum al cel com dos volcans en erupció, ballant junts fins que acabem perdent la raó.
I encarem ja recte final d'aquest ventós dijous de Quatre Rius aquí a Girona FM, o això diuen des de Barcelona, ja si és que ens ho expliquin un altre dia potser millor, perquè tampoc és que... De fet, Arnau Vila m'atreviria a dir, només contestem si o no, si vol, que fa gairebé un dia primavera, Girona.
No sé si és un sí o un no, però diria que més o menys va per aquí no la cosa. Això és un sí. En qualsevol cas. Nosaltres avui volíem parlar amb el doctor Xavier Fàbregas, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Vaja, no sé si ha sortit volant vostè, perquè sé que acabes d'entrar a casa com aquell qui diu, però no sé si ha sortit volant amb tota aquesta ventada o si ha sortit amb més precaució.
No, aviam, esperàvem que fos la intimerata, i realment, almenys aquí a la zona de Banyoles, no bufa gens, o molt menys que uns dies habituals. Però també entenem que hi ha aquesta histèria col·lectiva de vamos a morir todos, i llavors la gent es cura en salut després del que va passar amb la Dana.
Però si no ens comencem a acostumar a que el canvi climàtic el tenim aquí i ara tindrem un dia de pluja, ara tindrem un dia de vent, ara farà no sé què, no anirem mai a treballar. O sigui, realment hem d'atemparar una mica aquestes reaccions que tenen molt a veure amb tapar-se una mica les vergonyes, amagar una mica totes aquestes situacions que s'havien fet malament en un determinat moment i ara es curen en salut...
amb aquestes precaucions que acabaran per desmuntar una mica tota aquesta alarma perquè no ens ho creurem la següent vegada. I aquest és el gran problema. Clar, la pregunta és, realment es genera aquesta histèria col·lectiva? Anem per sentiments. Avui serem molt emocionals, Xavier. T'ho dic perquè, primer de tot, la histèria col·lectiva, que sí que és veritat que estem veient ara mateix en imatges, vull dir que l'avantada...
ha picat molt fort el litoral i prelitoral, per exemple, de Barcelona, on no estan acostumats a ràfegues que puguin superar els 100 km hora. Això és veritat, o sigui, en cap moment nosaltres estem posant en dubte això, però, vaja, vull dir, no sé si ara mateix que soni tan les alertes
que tampoc és que arribi a tot arreu i tot plegat, també genera aquesta sensació, diguem-li, d'inseguretat, però també de falta de continuïtat. Perquè si li sumes a Rodalies i a 100 carpetes més que tenim obertes, la sensació de la gent és la de perill constant o que no pot tenir una rutina establerta.
Està clar que tenim aquesta incertesa, aquesta pressió, aquesta sensació que res funciona. Et diré que a mi em va fer il·lusió que em sonés a Isles Alert, perquè l'última vegada que va sonar, jo tenia uns amics dinant a casa, els sonaven el seu mòbil i el meu no. Vaig pensar, bueno, qui trien, qui se salvarà, qui no se salvarà.
I ahir em va sonar i vaig dir, mira, encara estic a la llista dels que entrarem a l'arca de noi. Però d'alguna manera és cert que hi ha tota aquesta sensació d'incertesa, de males notícies contínues, que res funciona, i això carrega moltíssim. I a més hi ha un component, que aquest és molt biològic, que és que el vent és deponent.
I diuen els experts, sobretot els forenses, que és l'època on la gent embogeix, on hi ha més assassinats, hi ha més coses d'aquestes, perquè és un vent que crispa, que posa de mala llet. Si a sobre ja anem una mica carregadets de totes les notícies dolentes que anem acumulant, si a sobre aquest vent ens dispara una mica més, doncs no sé què passarà. Però el que és cert...
és que al final ja no ens ho creurem. És com aquell conte del pastor i el llop, que sempre crida que vindrà el llop, que vindrà el llop, i al final el dia que ve el llop ningú s'ho creu. I això és el que hem d'intentar mesurar.
Però tot sembla una qüestió que té molt a veure amb què es van fer malament les coses en un determinat moment i ara s'aprofita per treure's les vergonyes uns als altres, per marcar qui ho fa malament i no per buscar aquesta cooperació o aquesta comprensió que aquestes mesures potser tenen sentit en alguns llocs i en altres no.
La sensació és que més que buscar una solució a un problema, el que es fa és evitar responsabilitats davant del problema. És a dir, davant el dubte, jo agafo, ho cancelo tot, ja va passar Rodalies també fa uns dies, amb aquella setmana negra.
Vaja, vull dir, si continua, de fet, amb una setmana gris i un any gris i una vida gris. Però, vaja, sembla que ara més que intentar resoldre un problema, que, per exemple, parlàvem a l'inici d'aquell caràcter quirúrgic a l'hora d'aplicar mesures, per exemple, durant el confinament de la pandèmia, sembla que ara mateix l'objectiu és més no ser responsables d'una tragèdia que no pas tant mesurar on pot passar una tragèdia. Sí, i a més hi ha una cosa que a mi em sorprèn. Jo estava al dentista aquest dematí
I és un segon pis, i davant tenia uns arbres d'aquests, uns plàtans, amb unes branques llarguíssimes. Que dius, això tampoc té massa sentit. O sigui, afortunadament no bufava aquest vent que ens havien anunciat, però jo tinc la sensació que hi ha una sèrie de coses de manteniment que no es fan perquè no arribem a tot arreu, perquè hem de cobrir 50.000 necessitats i tot és alhora,
i les administracions ja no poden amb això, però hi ha coses que, per sentit comú, em feien pensar que, si això s'hagués previngut, si realment hagués agafat el vent, en allà haguéssim llapat. Molts arbres, des de la sequera, que estan morts, que pengen sobre les carreteres, etcètera, etcètera... A mi em sembla increïble que avui hagin tancat a la frontera l'AP7 amb els dos sentits de la marge per arbres caiguts. Arbres caiguts a l'autopista.
hosti, què s'ha fet malament? O què no s'ha tingut en compte? Perquè això anirà passant i cada cop ho tindrem més de sobre. Llavors, és una mica aquesta sensació que tot va malament, que tot és un drama corrent i tots, tapem-nos qualsevol possible responsabilitat, com tu deies,
I estem també en aquest moment on tot això s'acumula, i potser això és el que ho he fotut, que les notícies es van encadenant, com el tren aquest de Borrasques, que es van venir una darrere a l'altra. És veritat que Rodalies mai ha funcionat, però és que ara ja és...
absolutament increïble. Però si no és que cau una branca, és que s'esllevissa una paret, és que els conductors fan vaga, és que una via es fa malbé i tots estan buscant una mica sucar i pa en una situació que és d'intentar tenir una mica de seny, que és el que ens caracteritzava en aquest país i que sembla que l'hem perdut.
I mira, saltant d'emocions. Ara, per exemple, estàvem parlant de precisament aquesta histèria col·lectiva i jo crec que l'has deixat entreveure també, que és el de la frustració. Perquè ara mateix la població, i fa dies que ho comento amb moltíssima gent, la sensació, el que dèiem ara, que res funciona, però és que abans, quan la gent, i és normal, quan la gent té garantit on dormir,
com menjar i arribar a final de mes evidentment les situacions puntuals es pot tenir paciència però quan el problema de l'habitatge es cronifica quan et diuen que no pots viure aquí i vius a no sé on que el teu lloc de treball és a no sé on és de punt A a B que els trens tampoc funcionen que et diuen que no hauries de tenir cotxe particular però has de fer servir el transport públic però tampoc funciona i això amb tantes altres carpetes clar, tota aquesta frustració de la gent, no sé si
La sensació és també que feia molts i molts anys que no es vivia una cosa semblant. Però és que és una manera de gestionar-ho. Sempre hi ha hagut problemes, el que passa és que ara d'aquests problemes es fa una eina per llançar-la contra els altres. És contínuament aquesta sensació que no hi ha consensos, no hi ha un plantejament d'anem a reclar coses que tots veiem que són un problema,
sinó que s'han servit, ara ho has fet malament tu, ara trobaré els colors de seguida que pugui. Per exemple, amb el tema de l'assetjament sexual, que hi ha hagut notícies d'un partit, d'un altre i de l'altre també. Llavors hi ha un moment que pots plantejar-ho com un problema, jo tinc aquesta història, ho dissimulo, quan et passa a tu, i s'ocupa.
Llavors, és una mica aquesta sensació de frustració perquè tothom percep que les coses no funcionen però no es busquen solucions i això cansa. Aquesta sensació, aquesta retòrica catastrofista ens pesa i ens fa mal. Això a nivell psicològic és causa d'un malestar, d'un patiment que potser el podríem gestionar d'una altra manera.
I ja per últim, si per exemple els habitants de les comarques gironines, si ja ni tan sols podem mirar, podríem dir amb tranquil·litat o sabent que s'estan fent bé les coses, si no podem ni veure tampoc els comunicats oficials perquè ens diuen que el país s'ha de paralitzar per culpa del vent i aquí a Girona és que no bufa. La pregunta és, davant d'això...
No sé si hem de creure en la Verge Maria, en Santa Eulàlia, que avui és Santa Eulàlia, no ho sé. No sé què hem de creure, però el que és divertit és que jo recordo que la meva mare, que té 96 anys, que en farà 97 i que està fantàstica, sempre em diu que quan era petita i vivia a l'Empordà, alguns dies anaven a l'escola amb pedres a les butxaques de l'abric per sortir volant.
I mai hi havia hagut aquesta sensació d'histèria col·lectiva, o sigui, ja ho teníem com acceptat. I és cert que hi ha aquest Barcelona-centrisme on realment, doncs, bueno, això es fa d'aquesta manera i potser no hi ha hagut aquesta cura per dir, bueno, anem a fer-ho de manera que la pròxima vegada que tinguem que donar una alerta la gent també se la cregui, perquè si no veiem això el que s'hauria de fer és desmuntar, per exemple, el fet que
si t'aixeques al dematí i no fa el vent que estava previst, diu, bueno, doncs mira, rebaixem el nivell d'alerta, el posem a nivell taronja i no vermell, i llavors, bueno, ja anirem canviant i estigueu una mica atents al que es digui per telèfon o al que es arribi per les notícies. Però aquesta sensació que ho vam dir ahir i...
I així es queda, és el que fa pensar que les coses no acaben de funcionar. Com els anuncis que avui hi haurà tren, ara no n'hi ha, ara em passa un, ara no sé què. Ostres, això sí que fa mal, perquè és la incertesa, perquè és el dubte, perquè és la sensació que no sabem què ens trobarem. I això és el que s'ha d'aprendre a canviar, i això és el que necessitem una mica també com a societat.
En qualsevol cas, doctor Xavier Fàbregas, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. I si el vent no ho impedeix, potser la pròxima ens podrem veure en directe. En directe. Presencialment. No, no, hi ha una cosa que m'encanta dels Quatre Rius, que és que em deixeu de parlar de qualsevol cosa. Home, i tant. És un dia d'aquests, potser és per culpa del vent, però poder rajar una mica i dir, hòstia, ja està bé, fem una mica millor, això allibera una mica.
Jo crec que avui tocava. Avui tocava. Doctor Xavier Fàbriques, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Una abraçada i fins aviat.