i encara en recte final ja no només del mes de juny, sinó també de la temporada. Això vol dir que inevitablement tenim Sant Joan aquí a tocar. Si tenim el Sant Joan i més si volíem parlar d'animalons, avui toca el Sabiesca, en Bàrbara Julbé. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Com esteu?
Escolta, ja s'acosta a Sant Joan i em sembla que un dels temes estrella, especialment des dels últims anys, és gossos, gats, petards i Sant Joan. Sí, sí, realment una mala combinació per alguns animals que ho passen molt i molt malament durant aquests dies, que ja comencen els petards a arribar molt abans de la diada de Sant Joan, de la rebetlla,
N'hi ha que no beuen, n'hi ha que no mengen i passen molts i molts temors. Cada any, de fet, hi ha un increment de consultes veterinari per mirar de minimitzar aquests efectes. Què faig amb el meu gos que es queda atemorit, arreulit, tremolós, allà amb un racó, també els gats. Clar, la por. És que al final aquests animalons tenen por, primer de tot, i segon, fins i tot memòria. O sigui, saben que ha passat un any.
Exacte. La por, val a dir que sempre que sigui raonable, és una reacció fisiològica normal davant d'un so fort que indica que hi ha un perill. Vull dir que això està bé. Segons el Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya, entre un 25 i un 50% dels animals pateixen por als petards i als focs artificials. Per tant, és una xifra molt elevada. Estem parlant d'aquest 25-50%.
causes com un temperament poruc, alguna experiència traumàtica, això ja fa que de per si hi hagi més por. Però n'hi ha que no. I els símptomes, quins serien? Tremolors, sumicar, bevejar, per exemple, taquicàrdia, símptomes d'angoixa que poden arribar a provocar el col·lapse o fins i tot la mort.
de l'animal, a part d'altres, una postura més defensiva o les orelles caigudes, una salivació, pupil·les dilatades, vull dir que hi ha un ampli ventall de símptomes que podem veure en els nostres animals que quan comencen a sentir-se petards, doncs molt alerta tenir cura d'ells i us explicarem si ens seguiu escoltant què és el que podeu fer.
Jo crec que hi ha d'haver-hi segurament estratègies per poder-ho fer, especialment amb un tema dels petards. A mi el que em sobta molt d'aquesta situació és que no la pots controlar, és a dir, tu pots estar a casa teva tranquil·lament, tant en un poble com en una ciutat, que de cop i volta això es converteix en Bagdad, i comences a sentir trets per tots costats.
Sí, sí, això és el que precisament els passa als animals que no poden anticipar o controlar quan en tornarà a venir un altre i això també és un factor que els estressa més. Per saber com ajudar-los i per què no pateixin, mira si el tema té pes i és greu que el Consell de Veterinaris de Catalunya, amb col·laboració de Protecció Civil, ha elaborat un decàleg de 9 recomanacions que es pot trobar a internet i entre elles, per exemple,
Diu que preparis una zona segura per a l'animal, a dins de casa, que encenguis la televisió o la ràdio per esmorteir una mica aquest soroll que ve de fora. No el renyis si es reacciona amb por, perquè moltes vegades no ho poden controlar, o no el forcis a sortir a passeig, per exemple, si vol. Un consell que també donen,
és evident, no?, és anar al veterinari, no? Ell us ajudarà a tractar aquest problema per altres vies, com poden ser, per exemple, l'ús de productes ansiolítics. Si et sembla, l'Helena Garcia, que és etòloga i treballa a Etogrup i el projecte Bed Bones, ens explica la importància d'anar al veterinari, però això sí, a temps. Anar a la clínica veterinària amb temps, també, no?, perquè són dies de molta bogeria, que tothom va anir sempre a última hora,
I llavors als veterinars i les veterinars ja els costa donar-nos una atenció personalitzada i afinar i tenir el suficient temps com per demanar-nos tot el que necessiten saber del nostre animal per donar-nos les recomanacions més adequades per ell a nivell farmacològic i d'altres productes que existeixen al mercat que poden fer una petita ajuda.
Altres coses que podríem dir, per exemple, com a estratègia, és que no ignorem en els animals. Això es deia antigament de dir, no, mira, deixa l'estar, ja se li passarà. Ja s'ho farà, no? Ja se li passarà, exacte. Doncs precisament l'Helena Garcia ens comenta la importància d'estar per ells i d'evitar aquesta falsa idea que ignorar-los els aniria bé.
Quan estiguem amb ells, no enfadar-nos pel comportament que tenen i tampoc ignorar-los, que això s'ha dit sovint, que és millor ignorar els gossos i els gats que estan espantats, però no és una bona idea. Avui sabem que no és una bona idea.
I em sembla, Bàrbara, que també has parlat amb un educador caní professional, en aquest cas el Ricard Rujals. Sí, ell, el Ricard Rujals, que és educador caní professional avalat per la NAACP, diguem-ho bé, ens ha explicat l'efectivitat dels exercicis de desensibilització als petards.
Què passa, Quique? Hi ha gossos o gats que han après que els petards o sorolls són una cosa dolenta. Doncs la idea és canviar aquest concepte i que s'associï els petards amb una cosa positiva. Si et sembla, escoltem-lo.
Llavors, en aquests casos, és suficient per posar petards o posar o tirar tant en quant algun objecte metàl·lic al terra, mentre el gos està realitzant alguna activitat plaenta, com pot ser una masticació, com pot ser llapar o com pot ser buscar menjar a través del nas, i en aquests casos obtindríem uns relatius bons resultats.
En el cas que aquestes pors siguin més aviat a causa genètica, ja que hi ha gossos que tenen moltíssima por a trons i petards i sembla ser que la genètica hi té un gran pes, aquests exercicis no són tan eficaços i serien necessaris buscar altres alternatives com habilitar un test portint, intentar que es sentin els petards al menys possibles i posar música de fons per intentar camuflar els sons.
Moltes vegades, segons això explicava Ricard Rojals, el que també caldrà, a més a més de fer això que diu ell, és temps, perquè si ve a acostumar un gos al soroll dels avions, ell comenta que és possible, en el cas dels petards, a vegades no ho és tant, perquè els petards sonen molt fort i estiren el que dèiem abans, de manera esporàdica, per tant els animals no poden anticipar-los, no poden controlar-los, i aquests dos aspectes són els que els provoquen que encara els faci molta més por.
I em sembla que de petits també, vaja, pots començar a acostumar-los a donar de menjar amb el soroll dels petards de fons.
Això seria l'ideal, diguéssim, que de petits començar-los a acostumar a donar-los menjar amb aquest soroll de petards de fons, amb la idea que no ho vegin com una cosa dolenta i que després del petard tampoc passa res dolent. És una bona estratègia per ja de petits començar-los a acostumar a aquests sorolls tan esporàdics i tan explosius que es donen.
També com rosegar, no? Perquè si no m'equivoco, quan roseguen alliberen endorfines.
Exacte, és una manera d'alliberar aquesta tensió a través d'aquest rosec i això fa que també estiguin més pendents de fer queixalades en això que els has donat que no pas d'aquest soroll que senten de fons. I si tot i així la cosa està complicada, els costa adaptar-se, una bona manera és ficar-los dins la cistilla de transport perquè també és un bon aïllant del so. Per tant, momentàniament, aquesta estona que hi hagi aquests petards,
els pots convidar o ajudar-los a que entrin allà dintre i quedaran d'aquesta manera molt resguardats i protegits. Això en el cas dels gossos. Si et sembla, ara saltem cap als gats, perquè també és una idiosincràcia diferent.
Sí, sí, els gats també, esclar, ho passen malament amb tot això dels petards. Si, per exemple, tenim un gat i és la primera rebetlla que passem amb ell, segons els experts, el primer que cal és estar al seu costat. El gat podria passar-se tot el dia amagat, però, per exemple, si sap que tu ets a casa i que estàs allà, doncs la nostra companyia el tranquil·litza. Paula Calvo és doctora en antrosiologia, antrosiologia diràs en tro què...
Doncs, antrosologia és la ciència que estudia les interaccions entre el vincle dels éssers humans amb la resta d'animals. Per tant, ella és antrosòloga i etòloga. I ens explica aquesta importància d'estar a prop dels gats com una font de seguretat. Som la seva referència i, per tant, els transmetem seguretat. I la nostra presència, que això no vol dir que el gat hagi d'estar enganxat, sinó que només la nostra presència els dona seguretat. I la nostra presència tranquil·la
perquè som els seus referents, els dona tranquil·litat també. És a dir, si et veu bé, vol dir que el món no s'està enfonsant. A més, també, per exemple, podem embolcallar el lloc on s'arreuleix el gat amb unes mantes per apaivagar també el so i, sobretot, assegurar-nos que menja i veu. I potser et preguntaràs, però menjar i aigua? Per què?
doncs és important perquè si un gat es passa 72 hores sense menjar ens podem trobar que faci una complicació hepàtica i podria acabar morint per tant és molt important que mengi i begui aigua i precisament quan un està estressat o així potser és l'últim amb què pensa i possiblement
És a dir, si li poses el menjar no li posis a la cuina i que el gat, per exemple, s'arreuleixi a l'habitació perquè segurament li farà por sortir de l'habitació. Per tant, com més a prop, millor. Tot això ens ho explica Paula Calvo. Escoltem-la.
Segurament el gat el que farà és quedar-se bloquejat, quedar-se amagat i moure's molt poc, ja no només aquell mateix dia dels petards, sinó que això es pot allargar diversos dies segons quin sigui el seu temps de recuperació.
Per tant, li costarà molt moure's fins allà on està el menjar, l'aigua, el sorral. Per tant, li hem de deixar tots els seus recursos ben a prop perquè no li sigui complicat accedir a ells i no deixi ni de beure, ni de menjar, ni de fer les seves necessitats.
Bé, i si tot falla, al final, com ens passa també a nosaltres, tirem de medicació i suplements. Sí, exacte. I què millor, no?, que anar a cal veterinari que t'adongui un medicament, si ell així ho recomana. I aquesta pastilla es coneix amb el nom de pastilla del petard, no?, que conté un nom una mica complex, que és Acepromidicina. Val. Llavors, tot i això, es veu, no?, que hi ha alternatives més respectuoses. Una recomanació és...
no anar al veterinari el mateix dia 23 a la tarda perquè et doni una pastilla com aquesta o similar, sinó anar-hi amb temps per poder preparar bé l'animal. En Ricard Rojals ens deia que la fepromacina és un fàrmac que es veu una paràlisi del sistema motor
Però igualment l'animal rep els inputs auditius a través de sensorials. Doncs clar, això és el pitjor, perquè ho pot sentir, però no pot reaccionar. Per tant, mira, què millor que el veterinari ens digui què és el que hem de fer. I si no, també hi ha l'altra opció de les feromones o els suplements dietètics. En Rojals ens ho explica així.
De medicació pels peters n'hi ha diverses. Actualment una de les més eficaces és el Sileo, el qual és un tipus d'analgèsic que el que fa és que el gos quedi una miqueta més adornit per reduir la simptomatologia ansiògena. Després tenim les benzodiazepines, sobretot les que són de mitja durada, que el que serveix és que el gos es quedi adornit.
i redueix l'impacte i sobretot té un efecte en la memòria, el que significa que aquella nit, com que li costarà moltíssim consolidar-la, bàsicament, el que farà que no hi hagi un record gaire nit del que està passant, facilitant que el dia de demà no desenvolupem fòbies. I després existeix un altre tipus de medicació, el qual és especialment important no donar, perquè el que fa és anul·lar-los motriument, però no sensorialment.
Cal tenir en compte que els animals, gossos i gats, tenen una alta sensibilitat auditiva, molt superior que les persones. Sorolls que per nosaltres poden resultar simplement molestos, amb ells són dolorosos. Us donaré dues xifres. Els gossos de mitjana tenen un rang d'audició de 10.000 a 50.000 ersos, mentre que les persones només abasten de 16.000 a 20.000. Per tant, en resum, la distància des de la qual un gos, per exemple, pot sentir és quatre vegades superior
a la d'un humà. Tot això us ho explico perquè us em feu una mica càrrec de com viuen ells una situació com aquesta, que els petars són molt bonics i també molt espectaculars, però mentre fora hi ha tota aquesta gresca, a dintre, a casa, potser tenim un animal a qui cal prestar-li atenció. I em sembla que el millor consell del dia ens el dones tu.
Sí, el millor és estar per l'animal, tenir cura d'ell, entendre'l, no, en certa mesura, no forçar-lo a fer sortir aquests passejos quan no toca i, sobretot, tenir paciència que acabi el més ràpid possible la nit de Sant Joan, però, clar, no tot s'acaba amb la nit de Sant Joan perquè després ve la revetlla de Sant Pere.
Clar, és que si al final ja ho veuràs, saltarem d'una a l'altra. Quin remei. Bàrbara Jolbé, moltíssimes gràcies per aquesta estona i per aquesta temporada, la temporada que ve tornes, no? Vale, aquí estaré. Ah, vale, gràcies. Vull dir, merci per confirmar-m'ho. Molt bon... Escolta'm, feliç Sant Joan, feliç remei de Sant Pere també, i bon estiu. Bon estiu.