Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 9 de juny de 2025. Molts estareu parlant del primavera o també que ara arriba al Sona. Que sí, que les propostes internacionals estan molt bé, però en paral·lel al que estava passant a la sempre afervescent i a vegades complicada Barcelona, nosaltres a Girona hem tingut un cap de setmana de festivalot. Aquest petit oasi de música en català, amb tots els caps de cartell que podreu trobar aquest estiu a les festes majors i festivals de Kilòmetre Zero, en horari familiar, i no us ho perdeu, en pàrquing de cotxets i tot.
Es tracta d'un tema de focus. On el volem posar? Està bé saber que es mou a les avantguardes musicals del món, on el 80% dels assistents venen de 136 països diferents. Però en aquest cas, el Festivalot és el gran festival al revés. Música d'aquí, per a tothom, en català i horari familiar. Deixant enrere el concepte mainstream, que aquí d'això en som poc. Música
I si fa uns instants estava definint Barcelona com afervescent i a vegades complicada, qui no es queda curt tampoc és l'Arnau Vila. Bon dia, bon dia. Com esteu? Bé, de dir-nos força afervescent també, comencem una setmana, a més a més amb aquestes altres temperatures que sembla que van fer morir l'estiu. La calor preta, eh? La calor preta, eh?
Sí, aquesta setmana sembla que sí. És ben bé que... Aquest sol de justícia... Sí, sí. T'ha acompanyat en aquest cap de setmana tan salvatge que estic... Sí, potser una mica massa i tot. Sí? Potser una mica... Què va ser aquest cap de setmana, Arnal Vilamotra? Mira, aquest cap de setmana, ahir mateix vam estar a Caldes de Malavella, que vam tenir la ciutat gegantera. A la Bitxí?
Sí, gairebé al costat, no està en pares lluny de la bitxí de Caldes, de l'aigua de Malavella, doncs vàrem poder assistir a aquesta proclamació de la ciutat gegantera arreu dels gegants de Catalunya que vàrem venir a Caldes. Ah, molt bé, ben païs, eh? Sí, va estar bé, va estar molt bé. N'hi ha de molt bonics, eh? Per això entre els gegants i el bitxí, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí. Tu ets gaire de bitxí, Arnòbil, ara a l'estiu? No, no massa, no et pensis, no massa. No? No.
Jo t'hi feia, eh? Si m'ho posa no diré pas que no, per fer un vermut i tal, sí, eh? Però no... Podem canviar l'Equaservice per Vichy Català? Seria bona cosa, seria bona cosa. Amb uns olives i llou, amb uns protones.
Demanes massa. Un vermut. Demanes massa. I més a aquesta hora. En qualsevol cas, nosaltres avui comencem setmana, obrirem en llibres, parlarem ara en uns instants amb Care Santos sobre l'amor que passa, també parlarem del congrés Ui Girona, del Woman Evolution, que arriba en aquest 12 de juny aquí al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona i acabarem parlant amb la Chon. Te recordes de la Chon? Va venir un cop, sí. Que va venir un cop. Tu vas passar tan bé, tan bé, tan bé. Doncs aquesta dona fa moltes coses. Va anar a Masterchef.
Va participar a les prèvies, em sembla, una cosa així, del Masterchef, que de fet em deu un pastís de formatge. A veure si algun dia... No, avui no crec. Això fa moltíssimes coses, però és que a més és arquitecte tècnica. I parlarem, que això sí que és salvatge, de les reformes d'estiu, que molta gent intenta aprofitar les vacances per fer reforma a casa seva. El bricolatge, eh?
Sí, i es troben completament empantanagats. És que no tothom és l'Arnau Vila que passa a comprar un moble al matí i muntar-te'l a la tarda. No, vam estar-hi una estona, eh, no et pensis. Sí? Sí, és pas de fàcil. La vida són reptes, Arnau Vila. Això sí. Si et sembla, comencem amb el d'avui. Ens hi posem. Vinga, va.
I avui obrim amb llibres i amor, presentem L'amor que passa, la nova novel·la de Care Santos inspirada en la història d'amor dels seus pares. Un exercici d'intimitat que també serveix per plasmar una època pretèrita a través de l'amor i també de les cartes. Care Santos, bon dia i bona hora. Bon dia. Ara t'ho preguntava, fèiem gaire que no venies per aquí?
No, jo gironejo força. Sí, ben sovint, allò a passejar i tal. Sí, sí, a passejar, hi ha de tot, hi ha a veure amics, i m'encanta, estic acabada d'arribar i avui tindré un dia molt gironí, m'encanta. Molt i molt gironí, vaja, i si és un dia gironí, inevitablement havia de participar-hi el gran Guillem Terribas, que no podia ser d'altra manera, que avui tenim presentació a les 7 de la tarda, a la 22. Exacte, a la 22, sí. En qualsevol cas, vaig de cara a barraca, i que ens parles d'una història d'amor que em sembla que et toca de ben a prop.
Oh, i tant, sí, la història dels pares, que sempre vaig sentir, ells em presumien molt i podien fer-ho, perquè és una història increïble, plena de girs inesperats, i vaja, ells sabien que tenien un bon material entre mans i en parlaven molt, i era la típica història de sobretaula, que necessites anys per adonar-te que és una història poderosa i que pots explicar en una novel·la com si fos una novel·la. Jo sempre he sabut que aquesta història l'havia d'explicar, fa molts anys que volia fer, i aquí la tenim, per fi.
Jo crec que en 30 segons d'intervenció acabes de convidar tothom moltíssim a llegir-se la novel·la. Tant de bo. Què ens pots avançar una miqueta sobre aquesta història? Mira, els pares vivien a llocs molt diferents. La mare era de Mataró, era una nena de 15 anys quan va començar la relació. El pare era de Sevilla i tenia 10 anys més. I la història va començar per carta, a partir d'un anunci d'aquells de sol·licitud de correspondència que la mare va contestar. La mare tenia 15 anys i volia casar-se amb un sevillano.
No un andalús i no un de Sevilla de províncies, el volia de capital. I en una revista va trobar un anunci on hi havia un sevillà i ella i una amiga van escriure, totes dues, el mateix sevillà que era el meu pare, que seria el meu pare amb el temps. Totes dues van fer una aposta. La primera a qui el sevillà li declarés el seu amor guanyava i convidava l'altra a un aperitiu amb olives farcides i... En fi, un aperitiu dels que tocava el bar Canaletes de Mataró.
I el pare, per la seva banda, no l'havia publicat ell aquell anunci. El pare era molt faldiller, havia tingut 50 nòvies, deia ell fins a aquell moment, i la seva última proesa com a don Joan havia estat sortir alhora amb dues germanes bessones.
Llavors va sortir al mateix temps amb dues germanes bessones fins que se'n van adonar. Esclar, les dues germanes un dia parlant del nòvio de totes dues es van adonar que el nòvio era el mateix i van anar a esperar-lo totes dues juntes, que el meu pare aquesta escena l'explicava com una escena èpica, com et pots imaginar, perquè va anar a trobar-se amb una i es va trobar totes dues.
amb cara de pocs amics, la veritat. I aquestes dues germanes van organitzar una rebenja contra ell, que va ser l'anunci. L'anunci que deia que Antonio Santos demanava correspondència amb dones de tot arreu, portugueses, latinoamericanes i espanyoles, d'entre 15 i 55 anys. Va ser una rebenja sofisticada. Déu-n'hi-do. Eren altres temps, eh? Eren altres temps, però també és un joc d'atzarts que durant molts anys de la meva vida m'ha fet pensar perquè...
Déu-n'hi-do que els meus pares es coneguessin així. La mare va contestar aquest anunci que el pare no havia posat. Ho tenien tot en contra, la distància, la primera cosa que tenien en contra. Però també la mateixa inèrcia d'aquesta mena de relacions. Però el pare alguna cosa va veure amb la meva mare que va fer que s'hi llençés de cap i de quina manera. El que explico és l'enamorament real que vaig trobar en aquestes cartes ben reals que m'han servit de base documental per aquesta novel·la.
No és una novel·la epistolar, no són cartes reproduïdes una darrere l'altra, això m'hauria semblat primer una traïció a la seva intimitat i després un avorriment, perquè a mi particularment les novel·les epistolars i prou m'avorreixen una mica. És una novel·la que he construït a partir de les cartes. Hi ha citacions de les cartes, hi ha explicacions de com va ser aquesta correspondència, hi ha moltes coses que he hagut de deixar fora perquè les cartes eren més de 800 i 1.500 pàgines.
que vaig llegir, que vaig buidar i que he fet servir per explicar aquesta història que és meravellosa, encara que sigui la dels meus pares.
És que has fet servir la paraula que t'anava a dir ara, que és que em sembla meravellós el que m'estàs explicant. La història és fantàstica. És que la realitat supera la ficció. Sí, sí, ja ho deia García Márquez, que la vida escriu millor que nosaltres, doncs és això, és això realment. Sempre vaig saber que era una història fantàstica, però clar, no tenia aquest material de primera mà, que vaig trobar amb morir la mare, el pare fa molts anys que és mort, però la mare va morir fa dos anys i escaig,
I llavors vaig trobar les cartes, i en llegir les cartes, clar, vaig quedar impressionada, perquè aquella història que jo sabia, de la qual no tenia detalls, clar, de cop vaig trobar tots els detalls, totes les citacions, les paraules mateixes del meu pare, la seva pròpia passió, i vaig pensar que valia la pena rescatar-ho, tot plegat.
Clar, aquest va ser el de tonar, vull dir, trobar-te les cartes. No te les havien ensenyat mai? Mai, la mare mai me les va voler ensenyar. Sempre em deia el mateix, jo els vaig demanar, els hi vaig demanar tota la vida, però sempre em deia el mateix, quan jo em mori, o de vegades s'emprenyava i em deia, les llançaré. De fet, jo no tenia cap certesa si les trobaria. I hauria pogut no trobar-les, vull dir que la mare estava en el seu dret de fer amb les cartes el que li donés la gana, eren seves. Tu creus que era una miqueta...
No diré, era pudor, vergonyeta, poder... Potser sí. Però d'aquella, la dolça, l'adolescent. Sí, sí, potser sí que era vergonya. Aquesta generació, la generació dels nostres pares, no ha estat gaire acostumada a parlar de les seves emocions, de les seves intimitats. Però mira, quan vaig començar a llegir les cartes,
Tenia tantes ganes de fer preguntes a la mare, és que si la mare hagués estat viva li hauria fet dues dotzenes de preguntes per carta. I jo al final vaig arribar a la conclusió que era això el que la mare no volia. No volia sotmetre la seva intimitat ni la seva història personal a l'interrogatori que la seva filla pesada novel·lista li hauria fet. M'estic convençuda que era això. I ella sabia que jo li faria mil preguntes.
Tu sumes més de, si no m'equivoco, 15 novel·les. Sí, aquesta és la setzena. Aquesta és la setzena. T'anava a dir, probablement és la que et traspassa més les teves barreres de l'àmbit familiar, íntim, etcètera. Sí, mai havia fet ressemblant. És una novel·la que tinc la sensació que ha canviat el rumb una mica del que he fet fins ara.
que tinc també la impressió que tot el que he fet fins ara era com un assaig per arribar aquí. I em fa gràcia perquè el Guillem Terribas, que em presentarà aquesta tarda, fa anys i panys que em diu tu has d'escriure la teva novel·la més important. No ho sé, què dirà aquesta tarda, però m'agradaria que digués que és diferent, jo sento que és molt diferent, i m'agradaria que digués que sent que aquesta és la important.
Ell ens escolta, espero que estigui escoltant. Llavors que digui el que vulgui, ara que no digui el que jo li he dit. El Guillem sempre diu el que vol i a més a més sempre l'encerta. Però m'agradaria que hagués sentit aquesta novel·la com una cosa diferent perquè per mi ho és i molt. Més enllà d'aquesta història també serveix, és el que dèiem abans una miqueta, és el mirall, és el reflex de tota una època que aquella sí que era forbacent.
Sí, però sempre passa això, tu escrius de la teva intimitat més immediata o de la teva pròpia història i en realitat mai estàs escrivint de la teva pròpia història i prou, estàs escrivint de la història de tota una generació, de tot un país, és una altra cosa, la literatura el que busca és ressonar, ressonar en els altres i ha de fer-ho, evidentment, i aquí ara ja començo a tenir molt feedback de lectors i comentaris que sempre emocionen molt, els primers sempre emocionen molt, fa poquet que ha sortit
I precisament el que em diuen és això, que s'hi troben, que la història dels seus pares no és ben bé igual, però que els ressona molt perquè té molts punts en comú. I fins i tot gent molt més jove que s'està enamorant o que s'acaba d'enamorar també s'hi troba en aquestes etapes de l'amor, que són sempre les mateixes, encara que hagin passat molts anys des de la història dels meus pares fins avui. I també les preguntes de l'amor, no?
de què m'enamoro, m'estaré enamorant del que jo m'imagino o realment hi ha alguna cosa més que una projecció en aquesta persona. Tot això crec que continua vigent avui i ho serà sempre. Definiries l'amor dels teus pares com un amor d'una altra època?
No, jo crec que no. Els mitjans eren molt diferents, no tenien totes les tecnologies que tenim avui, però l'amor és exactament igual. Ara, això sí, definiria l'amor dels meus pares, sobretot el del meu pare cap a la meva mare, com un amor completament fora senyat.
És que no té ni cap ni peus el que el meu pare li deia a la cinquena carta. Jo estava llegint les cartes del pare i el que em venia ganes, que el pare tenia 26 anys, és a dir, que en aquell moment tenia una edat que s'assembla molt a la del meu fill gran, actualment, em venien ganes de dir-li, però què fas, pare? No t'ho has pensat, això? Ets ben boig. Clar, però és que estem en temps d'agosting i aquestes coses, llavors, a vegades, al mostrar-nos tan...
Oh, ja n'hi ha també de ghosting aquí, sense nom però n'hi ha, clar, no hi posaven tantes etiquetes a les coses, però i tant, i de tant en tant la mare es feia valer i deixava d'escriure, clar, i ell es desesperava, igual, exactament, és que no hem canviat gens les persones, han canviat els aparells i les coses que tenim a mà, però les persones som iguals. Jo l'amor del teu pare el definiria com a devoció.
M'agrada molt aquesta paraula. Sí, està molt bé aquesta paraula aplicada. En aquest cas està molt ben aplicada. Ho era. Ho va ser sempre, tota la vida, perquè no li va passar mai aquest amor al meu pare. Sempre va tenir devoció cap a la meva mare.
Ja et digui, és una paraula preciosa per definir l'amor incondicional d'una persona cap a una altra. I més enllà de tot això, clar, és que tu ara m'estàs definint que l'amor no ha canviat en aquest sentit, han canviat els aparells, potser els mitjans, etc. Però és que són temps difícils per l'amor ara mateix. No ho creus, això? Jo crec que han estat sempre temps difícils perquè, apa, que el que ells van trobar en aquell país tan gris...
tan lleig, acabat de juntar després d'una divisió tan profunda que no sé, posem-ho en dubte, això d'acabat de juntar perquè la divisió continuava i continua. I ells van saber il·luminar aquell moment tan mediocre, tan fosc,
amb un amor que ho il·luminava tot. I jo crec que no eren bons moments ni per ells ni pel seu amor que ho tenia, tot en contra, començant pels 1.137 quilòmetres i acabant per l'oposició farotge de totes dues famílies.
La meva àvia catalana no volia ni veure els andalusos i la meva àvia andalusa va fer tota la campanya en contra perquè el meu pare no es casés amb aquella noia estranya catalana que semblava marciana quan la va portar a Sevilla. És a dir, que més coses en contra, més temps... Eren els capoletos en tota regla, no? Sí, sí, ho van ser, ho van ser. Però no comptaven amb la força feroza del meu pare que no tenia cap problema davant de qualsevol impediment.
Tu hi creus, a les piruetes del destí?
no ho sé si crec en el destí però hi penso força no sé si crec però hi penso força crec en la força de les persones per vèncer el que sembla impossible de vèncer i aquesta novel·la també és un exemple d'això de com, tenint-ho tot en contra si s'hi posen ganes i entusiasme i fe pots arribar a fer allò que penses que has de fer encara que ningú ho vulgui i fins i tot tu de vegades ho dubtis
Carai, a tu, a títol personal, més enllà d'aquest exercici interior, vull dir també amb aquesta història del passat que al final t'afecta, no només t'afecta, sinó que ets conseqüència de... Oh i tant, jo i dos més. Clar, això com t'ha servit a tu per ordenar-te interiorment, en aquest sentit?
Doncs hi ha un procés personal també en aquesta novel·la. Primer hi ha molta emoció perquè retrobar el pare va ser molt emocionant. El meu pare aquest any farà 35 anys que és mort. I trobar la seva veu és que poques coses contenen més les persones directament, la seva manera de ser, de sentir, de pensar, de parlar.
Com les cartes, clar, i són cartes molt extenses les que jo vaig trobar, hi ha cartes de 20 pàgines, clar, amb 20 pàgines, es pot dir de tot amb 20 pàgines. Vull dir que vaig retrobar-me amb el meu pare, un pare que coneixia i identificava en molts casos, i en d'altres em sorprenia també perquè era una mà molt jove, doncs...
en algunes coses una mica diferent del que jo havia conegut anys després. I tot això per mi va ser un procés personal important. I després vaig aprendre, que també és una cosa que crec que és per pensar-hi, crec que pot servir perquè altres persones també s'hi trobin, vaig aprendre que les històries moltes vegades no acaben bé. Aquesta història no sempre va ser tan bonica ni tan lluminosa.
Però hi ha coses, ens fixem molt en els finals, però de vegades hi ha parts de les històries, per exemple l'arrencament, el principi, que ho redimeixen tot. Vull dir que hi ha parts de les històries que fan que tot hagi valgut la pena. I és interessant de vegades pensar-hi. No ens fixem tant en el final, busquem altres coses.
De vegades no tothom pot tenir accés a com s'han enamorat els seus pares dia a dia, que és el que he pogut conèixer jo, però crec que pensar-hi i imaginar-s'ho sí que ho pot fer tothom a partir d'aquesta història. I si fixem la vista en altres coses i mirem si aquestes altres coses poden salvar aquella història que potser pensàvem que era insalvable,
És la teoria de les balances, bàsicament, el que suma i el que resta. Sí, sí, aquesta història a mi em va sumar i molt. I crec que vaig escriure aquest llibre també pensant, no en explicar una història on tot són flors i violes, perquè no tot són flors i violes, com a cap història, però pensant també que hi hagi gent que es pot salvar de la seva pròpia història a partir d'una part.
Clar, més enllà de tot això, és que jo et volia preguntar també quantes vegades has hagut de rellegir la història en aquest procés de després d'acabar el manuscrit, vull dir, de rellegir-lo per, no sé, per modificar-hi coses. Ui, moltes. Sí, moltíssimes? Moltes, però sempre, eh? Sempre. Una novel·la, no es parla mai d'això, però una novel·la s'escriu amb molta feina, moltes hores de feina.
i moltes hores de feina molt rutinària, perquè és veritat que hi ha d'haver un talent i un moment d'això que en diuen inspiració, de saber més o menys què vols dir, de trobar la manera de dir-ho, de barallar-te amb les paraules, però després hi ha d'haver hores i hores de feinada, que és el que mai es veu i mai es diu.
I sempre, per un original, sempre hi has de passar moltíssimes vegades. Aquí, a més a més, la feina important va ser retallar, deixar coses fora. Precisament perquè el material era per mi tan sensible, jo era molt conscient que tot no ho podia posar, encara que a mi m'emocionava fins a l'última coma del que va escriure el pare, però no podia posar-ho tot i al contrari, la feina ha estat deixar coses fora. Feina de novel·lista, aquí ha intervingut la novel·lista, no la filla.
I per què l'amor que passa? Doncs perquè és una cita becariana de Gustavo Adolfo Béquer que té la seva importància dins de tota aquesta trama. El pare hi passava cada dia pel Monument a Béquer del Parc de Maria Luïsa de Sevilla i al Monument a Béquer hi ha un conjunt escultòric molt bonic que representa les fases de l'amor.
i a ell, a partir que s'enamora de la mare, aquest conjunt escultòric li comença a recordar, el fa pensar en la seva pròpia situació, i hi ha un moment en què li envia una postal amb una inscripció preciosa pel darrere, que no desvetllaré per si algú vol llegir la novel·la, i per tant Becker forma part de la correspondència, de la seva vida i del seu camí diari, perquè cada dia passava per la Glorieta Becker i cada dia veia aquest conjunt escultòric i pensava en ella.
Vaig anar-hi, vaig fer aquest recorregut que feia el meu pare cada dia, quan estava documentant-me per la novel·la, i em vaig aturar, com no, a la Glorieta Becker. I allà vaig saber, que no ho sabia, que la Glorieta està inspirada en la rima número 10, i la rima número 10, l'últim vers, és aquest, l'amor que passa. I el títol va aparèixer allà, la qual cosa està molt bé, perquè és un escenari molt coherent amb la història.
És el que deies abans, que a vegades no ens hem de quedar amb els finals, però també et diré una cosa, em sembla un final meravellós. No sé si un final, però una manera de tancar-ho a través d'una novel·la. Doncs m'encanta, m'encanta. Jo crec que al pare li hauria agradat molt ser personatge de novel·la. La mare no sé si m'hauria rondinat una mica, no ho sé, però el pare estaria encantat.
Defineix molt el tarannà sevillà i el tarannà català. Una mica, sí. Això també hi és molt a la novel·la. Com ells es van enamorar no només de l'un de l'altre, sinó de tot el que els envoltava. De la seva vida, de la seva cultura, de les seves respectives llengües, de les seves músiques, de les seves gastronomies, que eren molt diferents en aquell moment. I estaven molt allunyades. O sigui, que ells van sumar.
amb totes les influències que tenia cadascun d'ells, van sumar. Això ha estat casa meva i això m'ha definit a mi, també. Doncs l'amor que passa el definiré com meravellós. Aquest és el titular per mi de la novel·la de Care Santos, que presenten avui a la llibreria 22, juntament amb Guillem Terribas, a partir de les 7 de la tarda a les 6 a Canàries, em sembla.
Estan una mica lluny. Estan una mica lluny, però encara hi ha temps per agafar algun vol o qualsevol cosa. Cara i Santos, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. Gràcies a tu.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codidigital arroba ddgi.cat. Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. La Càpsula
Ja tenen 16 anys i ara totes cremes refreguen els cossos pels camps del costat. Un vestit de flors
Marxen les hores buscant pigues noves, tan sols els ocells les han vist, agafant les piscis sabent que és l'inici sobre els seus caps que ha fet de nit. Quan li agafa la mà,
No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat. No sé què som, què està passant? I entra uns dits als dits de l'altre, com si fos un videoclip. Què ens ha passat? No sé què som, però què ho ha passat?
La Jana ja dorm, perquè quan sent un pit contra l'esquena li agafa la son. L'Eva s'ha llevat, està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat.
El tema dels 30 que té per llegir. S'apropa la Jana, que ve per darrere. Diu que amb ell ha après a ser feliç. Quan li agafa la mà, no passa el temps. Saps que t'estimo, mai m'ha passat. No sé què som, què està passant.
I el record, les tardes bones, com si fos un videoclip. Del que ha passat, de tot el que som, però que guapa estàs. Li fa un petó al front.
I nosaltres obrim el nostre particular requadre d'agenda, veiem una miqueta que tenim a la pissarra per aquests pròxims dies, i és que arriba el congrés de Women Evolution a Girona, aquest pròxim 12 de juny, al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona. Perquè ens expliqui exactament què és i què faran, parlem amb Maria Freiria, organitzadora d'aquest Women Evolution, que ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, com esteu i gràcies per convidar-me. Només faltaria, bàsicament, perquè volíem saber què és el Women Evolution. Doncs mira, cal dir que Women Evolution, som dues socis, que és la Lídia Codinec, la meva companya i jo mateixa, que vam impulsar aquesta experiència, aquest projecte de Women Evolution, amb la intenció de crear un espai de coneixement, d'informació i per fer networking entre les dones directives, empresàries, professionals i emprenedores, de cara a ajudar-les a empoderar-se i a
obrir-se camí i enforcir el seu lideratge. Val, llavors tot això cristal·litza en el Ui Girona, que tindrem aquest pròxim 12 de juny. Correcte. Vols que t'expliqui una miqueta en què consistirà el títol? Doncs mira, aquest any és la segona vegada que fem el Ui Girona al Parc de Recerca d'Innovació de la Universitat de Girona, que a més és un partner local molt bo i que agraïn profundament el seu suport en aquesta segona edició.
El títol serà Impulsant el lideratge femení a través de la intel·ligència artificial, perquè pensem que la tecnologia és una aliada de les dones per enfortir el seu lideratge, per prevenció en salut i per apoderar-les en tots els aspectes relacionats amb la seva vida professional, personal i econòmica, de la independència econòmica de les dones, també. Llavors, què trobarem en el Congrés? Doncs mira, com en tots els congressos que fem a Women Evolution, hi ha tres blocs importants de continguts, que són
protagonitzats per speakers de gran reconeixement. En aquest cas, tindrem una part de salut focalitzada en temes de nutrició i en temes de psicologia i salut mental. T'explico molt breument. Tenim tres expertes molt bones. L'Helena Puigquitar, que és una psicòloga sanitària-terapeuta, que és molt bona, que ens ajudarà a treure'ns les pors per trencar els límits mentals. Després tindrem l'Helena Sordo, que és representant
de Fermanor, és una dietètica i nutricional neuròpata també molt bona, que parlem sobre el futur intuïció més intel·ligència artificial per a una nutrició intel·ligent de la dona. I tindrem l'Anna Crestenti, la doctora Anna Crestenti de la Fundació EuroCAT, que ens parlarà de... ens donarà estratègies nutricionals per a millorar els efectes adversos associats a la menopàusia. D'un estudi molt innovador que han fet a EuroCAT i que el presentarem no gaire en primícia, però gairebé sí a Girona en primícia.
Per tant, el bloc de salut va molt orientat en el tema de la nutrició i la salut mental. Després tindrem un bloc interessantíssim sobre l'emprenedoria femenina, que tenim una gran experta, que és Maria Mora, directora d'Innovació a Foment del Treball, que ens parla de les diferents experiències que estan desenvolupant per ajudar les dones emprenedores i per agilitzar els seus projectes, internacionalitzar-los i a més.
I, a continuació, amb una aliança estratègica que hem fet amb la Universitat de Girona, també tindrem una taula d'experiència sobre emprenedoria, gràcies a la càtedra d'emprenedoria joves, però joves, de la Universitat de Girona. I tindrem dues persones responsables d'aquesta càtedra que treballen en aquesta càtedra. La Cristina Cabañas, que és patrona de la Fundació Figuem, una fundació que està vinculada a aquesta càtedra,
i la doctora Carme Saurina Canals, professora emèrita de la UDG i membre d'aquesta càtedra en aquests aspectes. I després tindrem una taula també molt interessant amb dones de l'àmbit d'Estem, del Talent Spend, perquè pensem que és interessantíssim que les dones joves que vulguin estudiar carreres d'Estem tinguin referents de dones joves també que han fet aquestes carreres i ara ja estan treballant
en diferents àmbits de l'STEM, com la Mireia Brunçó, enginyeria informàtica de la UDG, i Laura Galera, enginyeria de software especialitzada en dades en intel·ligència artificial. Totes dues són estudiants a la universitat que han passat per l'aniversitat de Girona i ara s'han obert camí en aquest món tan interessant i que fan falta moltes dones. I com a dones referents, i no me la deixo per l'últim perquè no sigui important, tot el contrari, és per mi una de les més importants, perquè és una dona líder
a nivell internacional. La tenim en un pànel que es diu Lideratges Referents, que és la excel·lentíssima senyora Anna Navarro, executiva inversora, fundadora de tecnologia i creador de Sant Jordi, de Catalunya, a més és diputada del Parlament de Catalunya també, i la convidem com a referent d'un lideratge que ha triomfat, ha tingut èxit i s'ha preocupat també perquè hi hagi més dones i més talent femení en les empreses.
Aquestes serien algunes de les principals persones, speakers, ponents que participaran. Si vols, alguna cosa en específic que pugui comentar? T'anava a dir, Maria, especialment, és a dir, si és un tinglado d'intel·ligència artificial no podia faltar la Montse Rigall, per allà. Exactament. Mira, la periodista Montse Rigall, que és una periodista especialitzada en intel·ligència artificial i noves tecnologies aplicades a la periodisme, ens farà de conductora.
A la inauguració tindrem l'Anna Elbar, que és directora general del Parc de Recerca i Innovació, i la doctora Marina Geli-Fàbrega, que és directora general de la Facultat de Medicina i coordinada al Centre d'Estudis Sanitaris de la Universitat de Vic i és directora general del nostre comitè científic de Women Evolution. I a la clausura, en les aliances que tenim, no només amb el Parc de Girona, sinó també amb l'Ajuntament de Girona i la Deputació de Girona, tindrem l'acompanyament, com no, i el suport
de la senyora Gemma Geis, que és vicealcaldessa primera, tinenta d'alcalde i regidora de promoció econòmica de serveis jurídics a l'Ajuntament de Girona i vicepresidenta segona en temes econòmics i territori i sostenibilitat de la Diputació de Girona, que ens clau sobrarà. I com a colofor, parlar-te dels premis We Leadership Awards Girona, que és la segona edició,
Fem el premi, donarem aquest premi a dues dones referents a Girona. En aquest cas és el Premi Tejectòria Professional Lideratge Exemplar Compromès amb Projectes Socials a la senyora Maria Jordà, directora general d'Eurofears, i Premi Empresària Inspiradora i Referent a la senyora Montserrat Jordi, que és CEO i cofundadora de Wikilong.
Doncs tot això el dia 12 de juny al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona en aquest WeGirona del Woman Evolution. Maria, moltíssimes gràcies per tot i que vagis superbé.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codidigital.com. Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
... ... ... ... ... ... ... ...
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis
Girona FM Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Camí del punt de 3 quarts de 12 del matí, quan seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM d'avui dilluns, dia 9 de juny. I vaja, avui volíem parlar d'un d'aquells melons interessants que es sobren ara de cares a l'estiu, però em diuen que està obert des de pràcticament al mes de gener. En qualsevol cas, el que també queda pendent és, sens dubte, un pastís de formatge, que aquest ens el guardem per un altre dia, ara em fa que sí que sí. És veritat. Però a més a més té l'Hort Coworking, fa 25.000 milions de coses, però a més a més és interiorista.
Parlo de la John Martínez Aguilera. Aguilera, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal, com estàs? Com estàs? Ara fa temps que no ens veiem aquí a la ràdio, eh? Dic que ja vas venir fa un any i pico o així. Tant? Un any? Tant? Sí, sí, allò devia ser novembre, desembre o gener de... El temps passa volant, eh? Ens sem grans. Sí, sí, però bueno, però també és important això, eh? De fer-se gran, vull dir, perquè la mirada s'entrena, també, ja comences a veure les coses, o no? Això et passa. T'anava a dir, avui et pregunto com a interiorista.
Sempre s'ha parlat bastant ara sobre habitatge nou, no sé què, no sé quantos, però vaja, el tema de les reformes em sembla que el boom gros va arribar post-pandèmia. Durant el temps de la pandèmia, ara tothom vol fer reforma a casa.
Tothom es va adonar que tenia un pati, que tenia un jardí, que li podia donar molt d'ús, tothom té els seus patis amb les seves barbacoles, però ningú li donava ús. L'ús sempre, l'esbarjo, la sociabilitat, sempre es feia externa a casa teva. I ara, després de la pandèmia, així que...
després tot arriba al seu lloc però sí que és veritat que la gent disfruta més a casa hi ha hagut un canvi és una miqueta com la idiosincràcia més nòrdica ells per exemple que fa molta fred en aquells països són molt de tenir unes cases espectaculars a nivell d'interiorisme perquè han de passar molt de temps a casa
Ben preparades, correcte. És el que estan fent ara també, de fet. Però tu pensa que a l'estiu, per exemple, fa molta calor. Fa molta més calor que abans. Llavors la gent s'equipa i s'adapta millor a les cases que abans. Només l'aire condicionat, hi ha moltíssimes instal·lacions que estem fent durant tot l'any amb l'aire condicionat, que abans no ho pensàvem, perquè els caps de setmana marxaven, l'estiu marxaven, ara la gent es queda més, no? Es queda més a casa, això...
I l'altre dia m'ho van dir que el millor moment per encarregar xamanelles és ara al mes d'agost. I tant. Encarregar xamanelles, l'entrega de la llenya, l'entrega de la llenya sempre ha de ser al mes d'agost. Sempre. Per què? Perquè es fa el tall, ara, es fa el tall a l'estiu, s'entrega el client i fins que tu no l'utilitzes, que és a octubre, novembre, ja ha acabat de secar. O sigui, ja la compres seca però ja ha acabat de secar. Sí, sí, totalment. O sigui, que aquí tothom ha de ser molt previsó amb aquestes coses.
Total. Home, a veure, tu pensa, nosaltres fem la programació, la programació quan s'ha de fer la reforma a l'agost, que en fem sempre a l'agost perquè tothom se'n va a la segona residència, llavors s'aprofita i aquest mes a l'agost es fa una feina molt programada. Com es programa? Al gener ja et sol·licita el client, ja saps que vol fer una reforma.
reserves una visita, veus l'espai, ho mires, comences a fer el projecte, necessites dos mesos màxim per fer el projecte, al març tens fet el projecte, després tens 15 dies d'anars i tornades, d'acabar de reajustar el projecte. A partir d'aquí es generen comparatives i pressupostos, que sempre tardem un mes, mes i mig, a tenir totes les comparatives. El juny es demanen
Totes les comandes. Per què? Perquè al juliol ens arribin totes les comandes, mig any, sí. Finals de maig s'han de demanar les comandes, perquè sempre tarden quatre, sis, vuit setmanes en total. Què passa? Al juliol nosaltres tenim tots els materials, es miren, es corretgeixin, que no hi hagi cap fallo, que no hi hagi cap error, que no hi hagi cap tara, i a partir d'aquí, a l'agost ja sabem que entrem, però...
A saco paco. A saco. Però, a més a més, que es treballa superbé, Saïd. És que a mi m'encanta treballar el mes d'agost. No, clar. És que m'encanta. El ritme baixa de cop a tot arreu. El ritme baixa de cop a tot arreu. Els industrials van molt més tranquils i van superagendats perquè l'industrial que treballa el mes d'agost
Ja fa algun dia de vacances, què vol dir? Que van per feina. Està programat, tenim els materials, anem per feina i llavors no hi ha mai cap problema. En una referència al mes d'agost, com que sabem que tothom entra al setembre i tothom vol acabar de fer les vacances, és perfecte. És genial, m'encanta. El tema de contractistes, per exemple, al llarg del mes d'agost, lampistes, electricistes, etcètera, va tot tan quadrant.
va quadradíssim, és perfecte perquè és una reforma que ja està programada ja al gener, jo ja els dic escolta, l'agost tenim aquesta reforma aquesta i aquesta, organisseu-vos com vulgueu i tu que ets del gremi a tu et fan cas el problema és quan truques tu a mi em fan cas perquè tu pensa que amb el meu constructor en Pablo, jo fa 18 anys que treballo amb ell és que té la clau de casa meva és de la família ell s'organitza
I potser en Pablo comença a fer l'enderroc la primera setmana, se'n va cinc dies de vacances, però després torna quan han de passar les instal·lacions de l'empista. És una meravella fer reformes al mes de bosc. A mi m'encanta. Acabem de desmuntar un gran fals mite que era el de que et queda la casa empantanagada. Però també et diré, alguna vegada segur que t'ha passat, el tema de terminis és X...
I sabem tots perfectament que aquí els 10 minuts de cortesia, que això en aquest cas potser serien els 4 dies de cortesia i són. Què fas en aquell moment? És que és el que et dic, com que està tan programat, jo als clients els dic, escolta'm, tu hauràs de pagar abans d'hora. Per avançat. Clar, o sigui, tothom ha de fer un pagament de per avançat. Però nosaltres, com que al mes d'agost sí que és cert que fabricants...
tanquen el que nosaltres no podem tenir cap susto. És a dir, imagina't que ha arribat algú amb el mes, algú amb tara, nosaltres no podem tenir aquest problema. Hi ha materials que van arribant segons tu vas desenvolupant, executant la reforma, però nosaltres no ho fem així a l'agost. Nosaltres tots els materials els tenim un mes abans. Si vol dir que el client ja em coneix,
Ja hi treballo, que a més ja saben com treballo. M'hauràs de pagar una miqueta més perquè jo no puc mantenir aquests materials dos mesos, perquè ja han vençut totes les factures dels proveïdors. Però ells s'estimen això perquè saben que està tot allà, és que està clavat. No us trobeu amb gaires retrasos, vosaltres? No, al mes d'agost no. És curiós. I durant la resta de l'any?
I durant la resta d'any, com que hi ha molta feina, hi ha molta reforma, tothom va més sobre la marxa. És a dir, no s'han de programar tant, no ens hem de programar tant, perquè tenim mesos vista de feina. I en canvi ja es va fent, ja es va fent, es va fent. Però sí que és veritat que sempre... Per què? Perquè les reformes de cases antigues, una cosa és una obra nova, però una reforma, ara mateix estem fent una reforma,
que la partida de paviment s'ha anat, nosaltres havíem de posar un paviment a sobre de fusta massís, però al treure unes baranes per canviar-les, se'ns ha aixecat el terra, que no ens havia passat mai de la vida, no hi havia junta, no estava ben instal·lat, i ha saltat. Hem hagut de treure el paviment, arribar fins al forjat, bé, passen coses a vegades. I quina és l'època de l'any més salvatge?
de les reformes amb les que te trobes tu sempre, cada dia ara últimament és sempre però de fet també s'acaba el món per Setmana Santa s'acaba el món per Nadal s'acaba el món per... és a dir, estem educats culturalment d'una manera que si tu per Setmana Santa no t'ha arribat l'últim coixí sembla que se t'acabi el món
Com que vivim en un món tan revolucionat, jo detecto ràpidament el client que va estressat, perquè tracta la seva reforma com si és el gerent o el CEO d'una empresa, la tracta igual i és una altra cosa. Però per què? Perquè vaig endat, 50 entrevistes al dia, reunions, etc. I la reforma va com una miqueta així. A vegades és una miqueta caòtic per gestionar els nervis. És el que t'anava a dir? Per gestionar els nervis, sí.
És que al final, ara mateix, totes les professions haurien de tenir una assignatura que és psicologia amb el client. Total. O tenir cintura o tenir marge de maniobra amb aquesta gent. Has de tenir molta cintura, perquè tothom comença molt content, però s'han com nerviosos. I jo els dic, jo què t'he dit? T'he dit que el dia 13 estarà acabat, però és que ja t'he dit que el dia 13 estarà acabat. No et preocupis. Deixa'm en pau, que tinc molta feina.
Clar, no els hi puc dir, deixa'm en pau, no, però dic, escolta, que ja hi confies a mi, si ja ho saps, si ja saps com treballo, doncs, deixa, deixa fluir. Als nervis hi ha problemes que tu ni t'assaventes, ja sóc jo la que rebo tot l'estrès, tant de la teva part com de la gestió de tots els industrials, no? Però sí que hi hauria una part d'això, de ser, ser.
Escolta, i en tota aquesta quimera, vull dir, tu si ara ens haguessis de donar quatre consells a l'hora de voler fer reforma a casa, però abans una curiositat, t'ha arribat a tu algun client alguna vegada que un mes de gener et diu, no, i vam fer aquesta reforma, la fan, tot perfecte, i de cop i volta et truca les dues setmanes i et diu, no, mira, ho farem tot diferent. Sí. I tornem a... Sí? Sí. Això m'ha passat. Això m'ha passat amb una... I tu com et queda? Bueno, suposo que encantada la vida per una banda, però per l'altra... Això m'ha passat amb una reforma que em va durar cinc anys.
Què dius ara? 5 anys de reforma. Molt bèstia. Era un projecte molt gros, molt important i eren uns clients estrangers, ni russos ni res de tot això, eh? No, no, no. I...
anaven molt com sobre la marxa, és a dir, ja hi havia un projecte, ja hi havia una acceptació i tal, però quan arribaven deien, Xion, eren francesos, Xion, ara esto mejor quizás que, lo vamos a cambiar. Segur, Jamanel es diu, segur Jamanel,
Sí, sí, sí, la vas a canviar. Ja me gusta, muy bien, el trabajo está muy bien hecho, me encanta. Cinc anys vaig estar. Un projecte enorme, molt, molt maco, amb una gent encantadora, genial. I bueno, sí, em van donar. O sigui, en aquest cas, no ho canviaven perquè no els agradés, sinó ho canviaven, doncs, bueno...
en aquest cas perquè volien, perquè s'ho passaven bé i anaven testejant. Era això, però sí que ha de ser un problema, no m'ha passat mai, ha de ser un problema que diguin no ho vull, no m'agrada, perquè després, bé, tot això, què fem amb tot això? Vas dir que sí que ho volies, ara què fem? Però en aquest cas...
Clar, és que llavors tot aquell material, hores i totes, queda en limbo. Total. Però s'ha de pagar igual. Però es paga igualment, clar. I crec que la gent ha d'entendre. Clar, tu fas un projecte en aquest projecte. Un cop validat. Clar, un projecte, hi ha uns renders, són imatges realistes de com serà el teu projecte. I ho veus claríssimament. Sempre hi ha algun canvi, sempre hi ha alguna coseta i tal, però tan exagerat com això no.
ara sí que ho dèiem això, el tema de consells una miqueta per anar a tancar jo ara imagina't que tinc una casa que no la tinc i que vull fer reforma què m'aconselles per fer?
Doncs mira, el més important de tot, que és la base de tot, és que decideixis amb qui tens confiança. És el més important de tot. Qui tens confiança? No sé si és el més econòmic o el més... No miris per tema numerós. Llavors, a partir d'aquí, jo el que dic al client és explica'm com vius. Jo he fet menjadors sense taules.
perquè depèn de com visquis cada un, se li ha d'adaptar o sigui, és una experiència anar a casa teva ha de ser una experiència ha d'anar amb consonància amb el teu estil de vida correcte, doncs el primer consell és aquest explica'm com vius aquest és el primer? aquest seria el primer, sí després seria trucar-te a tu i després seria trucar-me a mi per suposat i com és la teva cuina? ostres, la meva cuina quina vols que et digui? la de casa o la de l'hort?
La teva de casa. La meva. Doncs mira, la cuina de casa meva m'encanta perquè els ostres són de vidre.
Ah, què dius ara? Però tu en vius, nena? No, no, no, bueno, visc en un àtic, visc en un àtic i els sostres uns vidres preparats que no et provoquen més calor ni res, bueno, hi ha tota una estratègia també, sí, sí, 50, són vidres que pecen cada vidre 125 quilos, ja no sé quants de vidres, la meva, per què?
Perquè a mi m'flipa, m'encanta veure el cel, m'agrada veure el vespre i llavors m'encanta. Clar, i t'anava a dir, quin és el punt més conflictiu a l'hora de fer una reforma, els banys o la cuina? Bona pregunta, eh?
És que jo la batalla dels banys l'he sentit tota la vida. Potser és més els banys. La cuina no, perquè la cuina és fàcil. En el sentit que on al client li encanta cuinar i fem la cuina productiva, eficaç per ell, o si no li agrada la fem i ja està. Però en canvi el quarto de bany sí que hi ha punts més... Hi ha molta polèmica, no? Sí, hi ha més polèmica...
Tonteries, com videt sí, videt no. O xorrades d'aquestes. Dos tasses. Dos piques, o inclús les dutxes que són dobles, si sí, si no. Llavors jo dic la meva. Jo els dono un consell. A la primera, si l'accepten, perfecte. Si no, jo no insisteixo, perquè al final és casa d'ells. No m'agrada insistir. Jo t'aconsello, exaït. A partir d'aquí, tu decideixes, és casa teva i són els teus diners. I diguem què vols. Exacte. Exacte.
El que m'ha quedat pendent és preguntar-li com és la cuina de l'Arnau Vila, però això ho preguntarem un altre dia. En qualsevol cas, John Martínez Aguilera. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. M'ha encantat. Gràcies a tu.