hi havia menús, diguéssim, que costaven 12 pessetes, que era realment una cosa prohibitiva, diguéssim, per la majoria de la gent que cobrava de sou mitjà, unes 17, 18, no arribava a 20 pessetes. També la vida dels cafès, dels cabarets, dels prostíbols de la ciutat de Barcelona...
dels grans espectacles, la vida al paral·lel, amb personatges reals i de ficció, és a dir, hi ha camareteres que van actuar a l'època, badets, personatges de la vida real de l'època molt...
implicats en la vida de Barcelona com Federico García Lorca, el gran dramaturg i poeta andalús, Marguerida Xirco, la gran actriu catalana, Carlos Gerdel, un home que estimava el Barcelona i que era molt del Barça, perdoneu els de Girona, que ara tenim un equip de Champions i tot, que jo els segueixo molt i molt de carinyo,
Realment al Barcelona, al Girona, perquè tinc un nebota més a més que juga al Girona, i per tant estic molt vinculat d'alguna manera a la ciutat de Girona on sempre m'han rebut amb moltíssim carinyo. T'anava a dir, però ara estaves escrivint aquella Barcelona de l'època, era encara més salvatge que ara?
Més salvatge, era diferent, era molt diferent. Era una Barcelona que amb l'esclat de llibertat que va significar la proclamació de la república deixava enrere una dictadura, es convertia en una Barcelona cosmopolita, com va començar ja a ser-ho l'any 29 a partir de l'exposició internacional...
Però era una Barcelona que no dormia, a les nits, per exemple. I el paral·lel era 24 hores d'espectacle, 24 hores de cabarets, 24 hores de restaurants, de bars, de cafès. Era una ciutat que no dormia, era una mica la imatge del Pigal de París de l'època, no?
I, evidentment, aquest esclat de llibertat la gent el va acollir amb molt d'entusiasme, dins les seves possibilitats cadascú, depèn de les classes socials a les quals pertanyien, però que era molt...
era molt interclassista, és a dir, els bordells els utilitzava tothom, als espectacles hi anava moltíssima gent de les classes populars i també de la burguesia, parlo d'un cabaret que és la Criolla, que era un cabaret que va ser el cabaret més escandalós d'Europa.
Estava considerat el més escandalós d'Europa, on hi actuaven transvestits, que era una cosa que no s'havia vist mai a la ciutat, i a Europa, poquíssim. Flor d'Otoño, transvestit, que tenia una història també molt especial al darrere. De dia era advocat d'obrers, i formava part de la CNT, i era anarquista, i a la nit es disfressava de dona, i actuava, i es prostituïa amb el cabaret, la criolla.
Bé, és una història molt coral amb personatges que s'imbrinquen entre personatges reals i personatges de ficció. Tenim la vida d'un policia a la Via Legatana de Barcelona, amb tot el que això significava i significa encara ara. Tenim la vida d'un fill de Sherlock Holmes, això sí que és un personatge absolutament, òbviament, de ficció...
Però que jo vaig voler, soc un amant de Sherlock Holmes, i vaig voler que amb la meva primera novel·la hi sortís un detectiu, i que...
que s'acaba instal·lant a Barcelona perquè segueix el cas de la desaparició d'un culleret que va perdre o que li van robar una soprano britànica que actua al Liceu, li agrada molt Barcelona i finalment s'enamora de la ciutat i acaba vivint a Barcelona i treballant a Barcelona amb un grup d'amics, que és el que conforma la clau de la novel·la, que intenten preservar les llibertats republicanes.
En aquest sentit, a títol històric, per no avançar temes de la novel·la, quina era aquesta interrelació entre l'assassinat i l'església? Quin espai comú podíem definir? Entre l'assassinat? L'assassinat i l'església? Bé, això sí que faria un espòiler tremendo, si ho explico, però evidentment hi ha una relació molt estreta,
perquè l'Església Catòlica, Espanya era una Espanya molt tradicionalista, molt conservadora, molt catòlica, i va jugar un paper fonamental, diguéssim, sobretot amb el cardenal Pedro Segura, que era un aliat del papa Pius XI a Espanya, que va aconseguir posar a la conferència episcopal espanyola, diguéssim, en contra de la república des del minut zero, amb un personatge clau, diguéssim, de la novel·la, que és el bisbe de Barcelona, el bisbe Iruita,
que es va liar amb els espies nazis espies feixistes i tota l'ultradreta de la capital catalana per intentar fer complots contra la república en aquest sentit els tentacles de l'església del Vaticà la realitat supera la ficció la realitat supera la ficció i hem de pensar que a veure, jo parlo dels espies del Vaticà que treballen amb espies nazis i espies feixistes durant l'època a Barcelona
per segon el niu d'espies ja des de la primera guerra mundial ho va ser fins a la segona guerra mundial espies nazis espies feixistes i espies de la Santa Aliança que és el servei d'espionatge del Vaticà un servei d'espionatge que el Vaticà mai ha reconegut que existeix però que existeix que tenim proves que existeix creat al segle XVI va ser el primer servei d'espionatge que hi va haver al món d'un estat
i que realment va ser un factor fonamental en el complot contra la república i continua sent un factor fonamental en aquests moments en el complot que existeix, ho explico en un llibre anterior que era Vatican Gate, en el complot que existeix contra el papa Francesc, que és un papa que molesta, diguéssim,
el sector que ens vol imposar aquests populismes falsos populismes perquè en definitiva són neofeixismes i neoliberalismes que estem veient que estan pujant diguéssim electoralment arreu del món i s'estan imposant i només faltava que a la Casa Blanca doncs tinguéssim un segon mandat del president Donald Trump que avala tota l'extrema dreta internacional en aquests moments. Doncs bé
El llibre també té, d'alguna manera, un missatge, que és que estem condemnats a repetir la història. Sempre. Sempre. No n'aprenem.
l'home ens ho pega 25 vegades amb la mateixa pedra i no n'aprenem i el que va passar durant la república està passant ara aquest complot contra les llibertats aquest complot contra la democràcia i les democràcies no se saben defensar a si mateixes i això va passar l'any 36 i torna a passar
en un context històric evidentment diferent però torna a passar actualment perquè si et fixes a la novel·la els sectors que conspiren contra la democràcia que són
La dreta, l'ultradreta, un sector de l'exèrcit, les altes finances, l'església, etcètera, doncs són els mateixos sectors que en aquests moments en un país com l'estat espanyol estan conspirant contra l'actual govern de coalició socialista.
L'esquerra, en aquest cas, sempre ha anat amb el sirvi de la mà, no? Sí, sí, podem dir-ho d'aquesta manera. I mentrestant els altres anaven formant espies i... Sí, és així, és així, sempre ha estat així i ja et dic. Hi ha una frase que a mi m'agrada molt de Primo Levi, que va ser un supervivent dels camps d'extermini nazis d'Alswich,
que va dir, si això ha passat, ningú ens assegura que no pugui tornar a passar. I realment, jo crec que del llibre se n'estreu una mica aquesta lliçó, i a mi em preocupa molt en aquest moment, o moment d'incertesa actual, de rearmament, que ara ens hem de rearmar tots per una possible guerra, que s'està parlant ja d'una guerra a Europa, vull dir,
vull dir, no ho sé realment aquest moment és un moment d'incertesa que crea moltes incògnites de cara al futur com dius, la història és cíclica els fets són cíclics en aquest sentit, ara mateix en els nostres dies hi ha encara aquests fils invisibles que...
No gairebé tothom veu. Hi ha trames invisibles, importants, vull dir, hi ha un complot aquest mateix, vull dir, que ja contra les llibertats no és un complot contra el papa només, que és la figura, diguéssim, que predica la justícia social, que predica l'ecologia...
que vol que la dona tingui un paper a la societat i també a l'Església, un papa que acull sectors de l'homosexualitat, sectors de la immigració, etcètera, que considera que aquest món ha de tornar a l'humanisme i als principis de l'Evangeli.
és el cap de l'església catòlica òbviament ell ho considera així però hi ha pocs líders ètics i morals en el segle XXI Nelson Mandela ja fa molts anys que és mort n'hi ha molt pocs el papa és un d'ells un home escoltat al marge de la religió fora fins i tot del catolicisme és un personatge respectat en molts sentits com una veu crítica davant
un món cada cop més deshumanitzat, un món cada vegada més violent i que rebutja fonamentalment el diàleg.
Doncs per saber on som, repassant d'on venim, tenim aquest potser no hi va haver mai primavera de Vicenç a Lozano. Moltíssimes gràcies per passar aquesta estona amb nosaltres. Avui tenim presentació, no, per cert? Sí, sí, sí, tenim presentació. A la Casa de Cultura. A les 7 de la tarda, a la Casa de Cultura, amb Jordi Grau. Incombustible. Amb Jordi Grau.
ens presentarà presentarem el llibre, explicarem moltes coses sobre el llibre, no farem espòilers evidentment tampoc, però amb llibreria 22 i amb l'ajut de la Casa de Cultura de Girona tindrem la presentació recordeu, a les 7 de la tarda i si sou tots convidats segur que ens ho passarem bé tots plegats Vicenç Lozano, moltíssimes gràcies moltíssimes gràcies a vosaltres
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la Deo Empordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
El Festival Musicant de Camllong organitza la trobada Musicant Cultura, més de dues dècades de música catalana del país. Xerrada amb el director de Musicant, Albert Bosch, el director de projectes d'Andarroc, Jordi Novell, i el periodista cultural del Punt Avui, Xavier Castellón. Actuació musical del bateria Ramon Prats i la veu de Victoria Vilalta. 20 al 2 d'abril a les 7 de la tarda, al Foment de Girona. Reserva-t'hi un lloc a la web www.alfoment.org.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I avui posem la mirada cap al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, aquí, en aquest cas, a la seva delegació a Girona. Ho dic perquè en aquests pròxims mesos tindrem els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona, que donen veu, precisament, a la ciutadania amb el Premi de l'Opinió. En aquest cas, per veure una miqueta sobre què tenim d'agenda i propostes, parlem amb Júlia Breis, ella és arquitecta també del Col·legi. Bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia. Primer de tot, aquesta 27a edició dels Premis, que em sembla que, vaja, hi ha premis per arquitectures, per interiors, per paisatges, també per efímers... Una miqueta molt complet, això. Sí, exacte. Tenim una gran diversitat d'obres. Aquest any tenim 77 obres presentades en total...
I llavors, bé, sempre la majoria d'obres se l'emporta a la categoria d'arquitectures, perquè aquest any en tenim 46, a Interiors n'hi ha 12, a Paisatge 7, a Fimars 12, i bé, vull dir, nosaltres molt contents d'aquesta participació, de la quantitat d'obres, de la qualitat de les obres,
i convidem sobretot tota la ciutadania a venir aquí al col·legi, a veure l'exposició, a veure-ho en directe, totes les obres presentades, perquè tenim aquest premi, com has comentat, de l'opinió, que és un premi que es feix la societat. Al final és una manera d'acostar l'arquitectura a tothom i bé, nosaltres també per l'acció dels guardons,
Sempre ho fem a través d'un jurat de reconegut prestigi. I en aquest cas, en aquesta edició, tenim la Maria José Aranguren, presidenta, en Joan Biadé i Juana Sánchez com a vocals. Ells són els que fan aquesta selecció de premis i de guardonats.
I llavors això, el Premi d'Opinió, tothom pot dir la seva, pot exercir el seu vot i al final l'obra que es resulti més votada trebrà aquest altre premi. Què és el que t'anava a dir? Al final és una fórmula, i em sembla que una fórmula molt encertada, per obrir les portes del col·legi a la gent. Sí, exacte. Vull dir, nosaltres aquí fem una gran varietat d'actes culturals
sempre convidem a tothom a venir i bé doncs ara per exemple tenim des del 10 de març l'exposició de les obres premontades estan a la sala Pialmoina que és aquesta sala que tenim aquí al col·legi i llavors fins al 23 d'abril molt important, apunteu aquesta data Sant Jordi, ja dic jo que la tenim ben apuntada
Doncs el 23 d'abril és l'últim dia en què podeu fer aquest vot de l'obra que us agradi més. Llavors, com es fa? Entrant a la web dels premis, tenim una web que es diu premisarquitecturagirona.cat i allà podeu veure les obres i fer la vostra votació. Correcte, les 77 completes, eh?
Exacte, exacte. Tot i que, insistim, ens agrada molt que vingueu aquí, conesqueu l'edifici i veieu les obres que estan aquí exposades, que sempre és més agradable, vull dir, pel meu gust.
És el que tocaria. No, per això mateix et dic. Això fins al dia 23 d'abril i, si no m'equivoco, encara tindrem que a partir del 24 s'anunciaran les obres seleccionades pel jurat, oi? Exacte, exacte. Llavors, el 24 marquem les obres que han estat seleccionades pel jurat. Fins el 4 de maig tenim aquesta exposició amb les obres seleccionades i llavors tenim una mica de...
ho desmuntem perquè hi ha una exposició de temps de flors i després la tornem a exposar i segueix estant aquí exposada fins al 13 de juny, que és quan anunciem els coordonats a la gala dels premis. És el que t'anava a dir, el dia gran, vull dir, allà és on tindrem l'acte obert també a la ciutadania, recordem-ho. Exacte, exacte, sí, sí, tots convidats a venir i és una gala emotiva i preciosa
i una celebració de l'arquitectura al nostre territori.
Doncs precisament amb aquesta proposta ens hi quedem. A més, que jo sempre ho dic, ja que et deixen participar la gent, escolta, participem de les coses que per alguna cosa es fan i més per obrir les portes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya d'aquí de Girona. Júlia, moltíssimes gràcies. Jo passaré, jo vindré, eh? Com que a part heu deixat molt de marge de temps d'aquí a Sant Jordi i ja et dic jo que podré passar-hi per allà. Júlia, moltíssimes gràcies per tot.
A vosaltres, molt bon dia.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
El Festival Musicant de Camllong organitza la trobada Musicant Cultura, més de dues dècades de música catalana del país. Xerrada amb el director de Musicant, Albert Bosch, el director de projectes d'Andarroc, Jordi Novell, i el periodista cultural del Punt Avui, Xavier Castellón. Actuació musical del bateria Ramon Prats i la veu de Victòria Vilalta. 20 al 2 d'abril a les 7 de la tarda, al Foment de Girona. Reserva-t'hi un lloc a la web www.alfoment.org.
Viu Musicant, el festival de música del país.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Els Quatre Rius
Mai no pensaves què fer
I ja escoltem de fons, no tinc temps, en aquest temps de música dels Quatre Rius de Girona FM, escoltem el minibús intergalàctic que presenten EP, en aquest cas previ al seu segon disc.
Després de Miratges Mercúrics, entrem a Música Humana Talassa. Aquest treball que ens venen a presentar l'Aram i l'Ibet. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. I bentornats, perquè ja van venir per aquí dos dels vostres, però encara falteu vosaltres dos, eh, també. I encara d'algun més, no? El Santi no m'ha vingut encara. Exacte. Ja l'enganxarem per banda nosaltres.
en un altre moment fa el següent, que això vol dir que tenim continuïtat. Aquest nou EP, tot just un any després del primer disc, recordo que el vau venir a presentar aquí, entenc que ja era el moment de treure alguna cosa, i més, ara que ja estàveu a marxar.
Sí, de fet és un EP que traiem entre el primer disc que vam treure fa un any i el següent que vindrà segurament a principis del 2026, ara estem treballant amb els temes, i és un EP que vam gravar ja fa un any i mig, és a dir, que prové d'un concurs en el qual ens vam presentar, Salta la fama, que vam guanyar, i el premi del qual era gravar aquest EP. Llavors el vam fer després de gravar el primer disc,
Sí, bueno, de fet, la setmana següent, o sigui, vam acabar de gravar l'octubre, finals d'octubre, crec, i al principi de novembre entràvem, perquè, de fet, s'havia de fer aquell any, llavors va ser una mica atropellat, tot plegat, però... Clar, és que és una prequela, o sigui, és un projecte que ja teníeu preconcebut abans del primer disc.
de fet no, de fet nosaltres vam fer el primer disc i ens van quedar quatre temes així sols que no sabíem què en faríem si els gravaríem més endavant i va passar que vam guanyar el salt de la fama i vam dir doncs ho aprofitem i els gravem ho deixim d'aquesta manera tot això previ, entenc que aquest EP anirà inclòs en el segon disc no és independent serveix com a punt d'unió
és com una mena de pont i també com una manera de recollir aquests temes que van quedar descartats que per tant d'alguna manera suposo que tampoc haguessin entrat en un segon disco és com una manera també més lliure al final d'incloure uns temes que potser no entrarien en altres espais per concepte per coherència però ens ha agradat la idea potser és anar fent així perquè el primer tema es diu no tinc temps
Doncs perquè era un tema que ja estava fet. Aquest tema, de fet, ja sortia a la primera maqueta que vam gravar el primer any o segon. I era un tema que ja ens agrada com estava gravat, però també teníem ganes de donar-li una volta, llavors vam anar...
Sí, el vam modificar i vam fer com una versió d'una cançó nostra, i això ja es diu no tinc temps precisament perquè parla de no tenir temps, de l'estrès quotidià, de no arribar a tot el que se'ns reclama, tot el que hem de fer en el nostre dia a dia. Cosa que us passa especialment a vosaltres, t'ho dic perquè el repte de quadrar agendes entre vosaltres i companyia deu ser mercúric, allò sí que és mercúric.
I amb les feines i tot plegat, és a dir, no és només entre nosaltres i companyia, sinó que cadascú de nosaltres té també les seves feines, els seus horaris, les seves històries, i per tant, sí, sí, és complicat. És molt exigent el projecte des que vau començar?
O sigui, ara és molt més exigent que al principi, clar. De fet, al principi érem cinc col·legues que quedaven per tocar, sense cap més pretensió que... Tocant a Figueres. Exacte, el primer concert va ser allà i perquè l'Ona ens hi va obligar, pràcticament sort d'ella. Però, vull dir que el primer any, si mires el nivell de bolos i el nivell de compromisos i el nivell d'autoexigència també, i en certa mesura també cap a fora, no?,
ha canviat molt i ens ha abrumat una mica fins i tot agafes molts compromisos, també els agafes a molt més llarg termini ara estem agafant compromisos a sis mesos vista al principi, es sortia un bolo al cap de 15 dies l'agafaves amb tota la il·lusió del món i ara són coses que ja has de preveure la teva vida a sis mesos vista perquè si no se't superposa la feina del grup i la teva vida quotidiana ho dic perquè la sensació és que alguna cosa està funcionant
Sí, sí, està funcionant molt bé realment Sí, sí, mira això la perspectiva que teníem al principi i ho agafes ara, crec que cap de nosaltres s'hagués imaginat ja ni treure un disco com el que vam tenir l'oportunitat de treure i poder-lo gravar on el vam gravar, treballant amb un productor que a més és una persona a qui admirem la seva feina, vull dir que això ja va ser l'hòstia, no? I ara estan sortint molts bolos guais no deixen de sortir els guais que també ens agrada fer aquí, vull dir que
I el reconeixement, que vas als bolos i la gent sap els temes, canta, balla i dius, hòstia, per això toco. Música humana te lassa. Aviam, m'hauríeu d'explicar aquest títol.
Sí, Talassa... Cosa de l'ícar o...? No sé d'on d'aquí va sortir, però sí que l'inici segueix el programa aquell del Canal 33, que es deia Talassa, que va durar com 20 anys. A casa meva el miràvem, per cert. Doncs la intro, la primera part de la cançó és aquesta intro i després ens vam dedicar a improvisar i a fer una miqueta de sorollets i...
Sí, i música humana al final... O sigui, l'EP ja és un calaix de sastre, doncs crec que com a títol no hi ha més calaix de sastre que música humana. Segurament trobaries alguna bestiola que diuen que fa música i tal, però generalment qui fa música... En aquest sentit, vau poder presentar el disc a la Mirona aquest divendres 21 de març passat. Com va anar aquesta posada de llarg?
El concert? Sí. La puta mare. Sí? Sí, sí, sí. Clar, era un concert que teníem moltíssimes ganes perquè també era un escenari compartit amb Remei de Calafresca, amb Fetos, que són col·legues, que ens portem superbé i que a nivell musical també en queixem força. I a nivell de públic també, o sigui, jo crec que tothom que hi havia allà ens venia a veure els tres grups, no venia per un en concret i no per la resta, no? I, hòstia, són aquests concerts que fan il·lusió i van anar molt bé, crec.
És el que us deia, és que la sensació és que sou 5 col·legues que vau començar a tocar i que tocant, tocant, tocant, tocant, d'alguna manera heu tocat una tecla. T'ho dic perquè aquest divendres 28 de març també tocava les trenes, que també suposo que en teniu moltíssimes ganes perquè tots heu sortit aquí de Girona.
Clar, que tocar a casa sempre fa il·lusió, tocar a casa en un espai com plaça independència, també, a més gratuït, vull dir que no hi ha cap mena de limitació perquè pugui venir la gent, també en un horari diferent del que acostumem a tocar, que això també, mira, vulguis o no, també fa gràcia, vull dir, potser hi ha un determinat, jo que sé, els meus pares no sé si vindrien a cada bolo a vegades a saber on, a més a saber quina hora, i en canvi, doncs mira, plaça independència, dos quarts de set, és una bona hora públic familiar i està bé també. Sí, sí.
Sí, sí, moltes ganes. I en clau d'un festival estrenes, també, per exemple, si teniu uns quants bolos, com dèieu, vull dir, ja d'aquí fins al mes de juliol, la cosa s'animarà, perquè ara és quan tots els programadors comencen a trucar a punta pala, però clar, tenim un festival cruïlla dissabte 12 de juliol, per això et deia, és que esteu tocant alguna tecla que està funcionant massa bé.
Sí, sí, sí, estan anant bé, sí, sí. Com va arribar la trucada del Cruïlla? O sigui, aquí també hi ha una part, suposo que és que m'ho molen els temes que fem i a la gent li agraden i per tant també té aquesta resposta i per altra banda també...
Crec que estem recollint fruits de molts anys també de picar pedra de l'Ona, que és la nostra mànager. Ara també des del primer disco que estem amb Neu, el segell d'aquí a Girona, de casa, també supercontents de poder estar amb ells. I també que és gent superprofessional, que fan molt bé la seva feina. I aquí ara també estem recollint aquests fruits de tota la feina que han anat fent de picar pedra i de buscar bolos que...
que ho fan molt bé, a part de moltes altres coses, llavors, mira, vull dir que per una banda és fruit de, suposo que... Sí, sí, que si depengués només de la nostra música i del que nosaltres fem, no estaríem fent tants de vols, seguríssim.
Tu què vas dir quan et van dir tocarem el Cruïlla el 12 de juliol? A veure, crec que tots ens va flipar una mica, crec que cap de nosaltres estava el Cruïlla, llavors tampoc acabem de... Però bueno, vulguis o no, vull dir que som conscients que és un dels festivals més grossos que hi ha a Catalunya i molta il·lusió.
també et diré que no ens fa més il·lusió que altres bolos que tenim potser més petits però que també és això, els fas amb bandes amigues o amb bandes que tens moltíssimes ganes de veure, òbviament també tinc moltes ganes de veure, jo què sé l'Alanis Morissete que toca el mateix dia amb nosaltres el Cruïlla poder compartir cartell o amb Vitnaga o amb Quim Portet és una passada, ara l'altre dia amb Remei i Fetos quasi que segurament m'ho vaig passar de puta mare més que potser el Cruïlla o no, eh?
Però bé que també ens fan molta il·lusió aquests bolos més a casa o a tocar el 24 de juny. Jo vaig prendre consciència que era important tocant el Cruïlla perquè la gent em va començar a dir, hòstia, que fort que toqueu el Cruïlla, i jo vaig dir, ostres, que hi hagi tanta gent que m'ho digui és que és important. Poder sí, no? Poder sí que estarà bé això, no? Us anava a dir, vosaltres, com plantegeu la reconversió cap al directe dels vostres temes?
Perquè, clar, entenc que això també són moltes hores i moltes hores i moltes hores. També és una cosa que n'estem prenent consciència, crec, darrerament, no? Vull dir, fins ara era molt de, bueno, pues tenim 15 temes, pues toquem 15 temes i anem fent un darrere l'altre sense massa... I el que fa baixada. Sí.
I ara, també perquè això, tu vas veient que l'exigència també és una altra, autoexigència i també des de fora, de dir, hòstia, si abans cobraves 100 euros i un entrepà i ara en cobres uns quants més, també potser no has d'oferir el mateix que oferies abans, no? I també autoexigència, de dir, hòstia, doncs...
Potser volem que el directe sigui una cosa una miqueta més elaborada. Llavors, en aquest sentit, també tenim la gran sort d'aquest any, som un grup cases de la música, també tenim la beca de la Marfà, d'acompanyament artístic, i això ens ha donat l'oportunitat, per exemple, de preparar un directe en El Generador, que és un espai que tenen aquí a Sarrià.
que ens ha anat superbé i també hem pogut elaborar una cosa amb una mica més de cara i ulls. Sempre sense abandonar el fet que som una banda de rock and roll i aquí també hi ha d'haver una mica d'espontaneïtat. Intentar evitar les coreografies, això sí, sempre. Però sí que hi ha un procés d'aprenentatge, evidentment. És a dir, quan diem que estem preparant el nou directe, nosaltres estem aprenent a fer un nou directe, en realitat.
I, clar, tot això mentre anem fent malalars amb la vida i amb el dia a dia i amb les feines i amb les obligacions i amb les cites mèdiques i amb tot. Sí, sí, és complicat, però bueno. Es fa. Al final també ens ho agafem com una cosa amb la qual ens ho passem molt bé, és un hobby, llavors, mira, també poder dedicar temps a això. I ens permetem dir que no a certes coses si no podem arribar-hi. És a dir, com que no ens hi hem de guanyar la vida...
Al final, si no hi arribem, no hi arribem, i ja està, no passa res. I si no hi arribeu vol dir que no teniu temps, que mira, és precisament el primer tema, i em sembla que, com que no tenim gaire temps, si et sembla Arnau Vila, podem marxar amb el No tinc temps, i acomiadem l'Ibet i l'Aram, que ens han acompanyat, del minibús intergalàctic. Recordem-ho, també, plaça...
a la plaça independència divendres a dos quarts de set i dissabte a la capsa del plat del Llobregat amb Carrots que tornen la mítica banda de pop psicodèlic dels 2000 que ens fa molta il·lusió perquè a més hi toca en Pikmi que va ser el producte del primer disco llavors podem fer aquest bolo compartit aquest dissabte que també estarà superbé
I mira, i també hi ha la cellera de Terra a l'abril, i, bueno, per si no ho sabíeu ja, el Festival Cruïlla el 12 de juliol. I altres que si busqueu a les xarxes ho trobareu. Segur que sí. Aram i Bet, moltíssimes gràcies per aquestes jornades. A vosaltres.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Som la teva veu. Som la gironina.
Agafa a l'estiu amb un gat, sóc amb tu al llit agafant-te la mà. I et despertes, em mires i em dius mentre somrius que he adormit com he gaudit d'aquesta gran nit d'estiu.
I allà estan els teus ulls, reflexant-te el bonic mar d'un gat ell tan claret i calmat. M'acaricies el cap mentre t'acaricio la mà. Que contents, quin plaer això deu ser felicitat.
Serem junts bons moments, però també de dolents. Tuquem el dos i anem junts a veure el món i pensem en el món.
M'arrecs i diré a la gent que tenen els teus urs, però també tenen els meus cabells.
Passarem junts bons moments, però també de dolents. Toquem el dos i anem junts a veure el món i pensem en el món.
Tenen els teus ulls, però també tenen els meus cabells.
Girona FM Un a un Tots els obstacles s'han passat Et sento tant, tant a prop Com el far Que cada cop es fa més gran
vols inundar-ho tot. Júlia, seré els teus ulls de sol a sol com un llençol vigilant la teva nit. T'ho dic, Júlia, que dins la mort no hi ha espais buits, no hi ha mallots, no hi ha un sol urat en dins la mort. No té espais buits.
Disfressat, he caçat somnis dins un sac com papallones al vent. Aquest cop la papallona he estat jo i d'una xarxa impacient. Júlia, seré els teus ulls de sol o sol com un llançol vigilant la teva mirada.
Que dins l'amor no hi ha espais buits, no hi ha nollocs, no hi ha un sol forat en dins l'amor no té espais buits.
Seré els teus ulls de sol a sol, com un llançol, vigilant la teva nit. Tu ho dic, Júlia, que dins l'amor no hi ha espais nuits, no hi ha nollocs, no hi ha un sol forat enmig, tu ho dic.
Fins demà!
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
No esperava el teu WhatsApp, sense avisar t'has presentat, tenia buida l'Anna B.
Encara no m'he acostumat a que no em miris com abans, m'agrada recordar com era. Mentre gira el vinil, l'últim dels amics, reculls les teves coses.
I t'emportes aquell vi que havíem d'encetar a l'abril, quan farà anys que ens vam conèixer. També prens la col·lecció de tots els llibres del Monzó.
Dentre et miro de raó, recordo aquell moment en què ens vam prometre que si ens deixàvem d'estimar, escriuríem un...
I passaran els anys i el dia que ens trobem fent el vermut, els dos pensarem que va ser un encert no seguir.
que has de triar un camí que ningú ha tirat cap on has de tirar que escollies de valents i els valents tenen por igual com tu i com jo però saps que no estem sols i quan no quedi res ens quedaran les cançons sense preocupacions i cantarem fort per tothom.
Vam prometre perdre l'orgull
Després de tants colls contra el mateix mur vam escriure'ns cartes de mans i entre línies dibuixàvem les carícies d'amagat. Sense por anem avançant
Ja que no queda res a perdre, ja que la pluja ha mai anat. Sense por seguim caminant, cauen vies paral·leles que ja mai no es trobarà.
El mateix que ens acaba distanciant sense por
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 14 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer.