Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat.
Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites.
Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més.
Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó.
Ajuntament de Girona.
El Motor Fest arriba a Girona.
Els dies 27 i 28 de juny, Fontageu es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto.
Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar.
Vine a viure la passió sobre dues rodes.
Entrada gratuïta. El Motor, més viu que mai.
Girona Motor Fest, 27 i 28 de juny, a Fontageu.
Cinc concerts i un exclusiu espai gastronòmic.
Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant,
amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó.
Un festival de música catalana amb ànima de poble.
Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viumusicant,
el festival de música del país.
i viumusicant, el festival de música catalana amb ànima de poble.
i verixen freda nauclatances entre i deels.
Viu del 24 de juny, de chores dels typecasts d'h neuromalous apologia.
Viu del 25 de juny al Festival dezeniu".
Viu del 25 de juny al Festival cada una male relacionament i busc�� selling perdurades.
proclaim gメ!!!!
Viu del 25 de juny al Festival Nacional de Lac banja.
Ibi de Port marca ha 28 de juny, de turbinar C Savek.
ら Vegan Dictiva đến el Festival disabilities tirar 14 de juny al Festivalarenca.
ibième deусsín, centralisini ilegalina el Fadoscaais,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escolta, estem des del terrat de l'oficina de turisme d'aquí de Girona, vam dir que volíem fer alguna cosa especial pel dia de la música.
És el dia 21, però nosaltres com que sempre som uns enterats ens avancem fins al dia 17.
Això està bé.
Avui el protagonista no som nosaltres. Avui el protagonista és la música. I si de cas, us ho explico després.
Vinga va, que som su morenaudú, venim a fer una mica de rumba catalana, un viatge per la pachanga.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
� NAS
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cuando no sepas dónde ir, cuando te pique la nariz
Cuando te duela la cabeza y no te bebas mi cerveza
Cuando las alas de tu avión se derriten sin razón
Amig Said que yo te vi, yo romperé tus fotos
Yo quemaré tus cartas para no verte más
Para no verte más
Yo romperé tus fotos, yo quemaré tus cartas
Para no verte más
Para no verte más
Para, para, para, para
Para, para, para
Para, para, para, para
Uno, dos, tres
Para, para, para, para
Para, para, para
Para, para, para
Vinga va una del mestre paret per aquest dia
Calorós i festiu
Me pedisteis un beso
Tú me pedisteis un beso
Y a la orilla del mar
O aquí al río Uñá
Como no te lo daba
Como no te lo daba
Tú te pusiste a llorar
Y una lágrima tuya
Y una lágrima tuya
En la arena cayó
Y una ola atrevida
Y una ola atrevida
Hacia el mar la llevo
Menor, menor
Una lágrima cayó en la arena
En la arena cayó su lágrima
Una lágrima cayó en la arena
La que quise ir a quisiera
La que quise ir a quisiera encontrar
Una lágrima cayó en la arena
En la arena cayó su lágrima
Una lágrima cayó en la arena
La que quise ir a quisiera encontrar
La muchacha de mi barrio
Me dicen a mí al pasar
Escóltame, escóltame
Cántate y una rumbita
Su morena
Que yo quiero vacilar
Traigo yo hierbita buena
Y una botella de anís
María Brissar no, eh
Anís del mono y del barmey
Y el que quiera vacilarte
Que baile conmigo aquí
Vinieron todos a verte cantar
Timbala, timbala, timbala
Que me en vau
Vinieron todos a verte cantar
Los rumberos, la rumbera
Vinieron todos a verte cantar
Timbala, timbala, timbala
Que me en vau
Vinieron todos a verte cantar
Timbala, timbala
Rogel, ¿la saps que estaria guapo?
Que, que, que
Recordar aquella cançó que ens va ensenyar la Mari
No la Maria de la Juana
Sino la Mari de Chambau
I diu
Ah, ya va
Perdido de camino para la casa
Están avilando entre lo que soy
Lo que siento
Poquito a poco entendiendo
Que no vale la pena andar por andar
Que es mejor caminar para ir creciendo
Poquito a poco entendiendo
Que no vale la pena andar por andar
Que es mejor caminar para ir creciendo
I avui com venia cap aquí sense ni idea de què cantaria amb el meu pare
M'ha dit tu
Toca'ls i toca'ls i la meva
La de Joan Mà, el Serrat que diu
Ara que tinc 20 anys
Ara que encara tinc força
Que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang
Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta
Avui que encara tinc veu i encara puc creure en Déu
Vull cantar les pedres, la terra, l'aire, el blat i el camí que vaig trepitjar
A la nit al cel aquest martat nostre i el vent del matí ve a basar-me el rostre
Vull alçar la veu per una tempesta
Per un raig de sol o pel russinyol que ha de cantar el vespre
Ara que tinc 20 anys, ara que encara tinc força
Que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang
Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta
Avui que encara tinc veu i encara puc creure en Déu
Que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang
Que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang
Moltíssimes gràcies, fort aplauso!
Ole!
Dona temps per fer una una més
I bé, nosaltres, com hem dit, seguim des del terrat d'aquí, de l'oficina de turisme
Avui dimarts, dia 17 de juny de 2025
Avui ens avancem a tot i a tothom per celebrar el Dia Mundial de la Música
Ahir us explicava com de bonica és aquella sensació quan se'ns em va al cap
Doncs se'ns ha anat una mica i si els Beatles van poder fer-ho a Londres el 69
I si el bo del Gerard Quintana em va pujar també a aquestes escales per fer-ho al Festival Estrenes
Nosaltres també
Que la vida al final són reptes i si ens hem de pujar a sobre d'un taulat per fer ràdio i fer que soni la música
Doncs es fa
I tot seguit també, tot sigui, per aquella preciosa melodia que ens acompanya a la vida
O aquella banda sonora també que ens marca
Tot sigui per la música, no Arnau Vila?
Home sí, a més a més en un dia tan fantàstic, seguit com portes el tema de crema i parasols i barrets?
Perquè escolta'm, ara, vaja, si està una mica bé però anirà picant això, eh?
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, escoltem, no només cantar sinó també xerrar el bo del...
Jo ja no sé com presentar-te
Sumbore, Nao, Sarandonga, Tropical, Oriol Bananàvich
El teu amic
El teu amic
Roger, Big Boss
Jo ja m'escapava, què tal, com anem?
Escolta, no parlarem de la calor, no fos cas que se m'espantin els altres que han d'arribar
Escolta'm una cosa, jo no sé si viu actuat mai en aquest teulat, em sembla que no
No havíem actuat mai i no volem que sigui l'última vegada perquè ha sigut collonut
Demanes molt, eh?
Demanes molt, ja t'ho dic ara
En qualsevol cas, vosaltres, ostres, ara se us girava molta feina
Això ho hem fet un dimarts expressament, t'ho dic perquè hi ha molts de bolos
Ara comença el rotllo d'estiu i suposo que al final vosaltres la gent de xunga, no?
Sí, prou bé, no ens podem queixar dintre de tot, aquest estiu hi ha cosetes
Això, Luri, Luri, ho té controlat
Bueno, res, com cada any som uns privilegiats, esperem que sigui per molts anys
I li desitgem la mateixa sort a tots els nostres companys i companyes del sector de la música
De fet, tu ara te'n vas cap a França, no sé si porten gaire això de la rumba catalana
Bueno, vaig a la Catalunya Nord
Ara, ara, vaig a Argelers
Anem a fer una mica de rumba catalana per una gent de Font Romeu
Que ens va veure aquest hivern i els hi va molt la tasca que fotem
En qualsevol cas, us puc preguntar quin va ser el primer instrument que vau tocar?
A veure si és alguna cosa sorprenent
La guitarra
La guitarra, el cello
Sí, potser el vibràfon, em sembla
Bateria, no?
Bueno, Roger, per qui no ho sàpiga, il·lustre bateria de les comarques gironines
Ara, ara, així m'agrada
Jo no sé com t'ho fas, que sembles esperitzant
Estàs absolutament a tots els projectes musicals d'aquí, de la ciutat i de comarques
Sí, sí, estem... de moment no ens podem queixar
Anem a aguantar com podem, l'esperitzant
M'aguantarem, nosaltres estarem aquí fins a la una, eh?
Foresta ja s'està preparant, també per actuar en uns instants
Us anava a dir, nosaltres intentarem aguantar sota el sol
Vosaltres m'aguanteu aquí fora per fer una birra després?
Ara, ara i tant, t'esperem, t'esperem
Perfecte, paga la rumba
Fem una miqueta de rumba, en qualsevol cas
Foresta, quan vulgui
Si de cas, podrem començar, doncs, amb la segona actuació del dia
1, 2, 3, 4, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
He vist nevar molts vols de maig
Caure la pluja en dies clars
Hi ha allò que està fet per canviar i cap cendro cremarà
Saps que si tens algú al costat cali de foc prop de la llar
Però si la flama és freda i mort
Cap cendro cremarà
Creus que la sort mai t'ha acompanyat?
No puc ser allò que mai no he estat
El que no hem tingut no vivarà
Ni cap cendro cremarà
En tota vida és el moment
Que d'elements més no n'hi ha
Hauràs de deixar-ho al temps passat
I cap cendro cremarà
Saps que si tens algú al costat
Cali de foc prop de la llar
Però si la flama és freda i mort
Cap cendro cremarà
A la fu ama
ko-ho a...
A la fu amat
La a la la...
A la la la...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Contrafem tota una vida entre amics.
Vols compartir més que el temps i que les pors se'n vagin lluny
Mentre anem en un vaixell que mai arriba al mar.
Poden ser mesos, poden ser anys,
abans que em tornis a trobar, altra cop aquí al davant.
I fins llavors, bon amic meu, tinc un desig per tu.
I fins llavors, bon amic meu, tinc un desig per tu.
Que molts amics et siguin a prop.
Que molts companys et guinen la foscor.
I que tots, àngels i sants, cuidin de tu.
que molts companys et guinen la foscor.
I que tots, àngels i sants, cuidin de tu.
I que tots, àngels i sants, cuidin de tu.
Aquest és un món, un món salvatge.
i els camins es creuen poc.
Mentre fem tota una vida entre amics.
I hem pogut escoltar Foresta Duo, que ja m'acompanyen cap aquí baix,
en uns moments en aquest especial emotiu del dia mundial de la música.
Sí que és veritat que és el dia 21, però nosaltres, com que som uns enterats,
i sempre anem una miqueta més abans, primer de tot, Jon, bon dia i bona hora.
Bon dia, com estem?
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
Us anava a dir, avui celebrem aquest dia mundial de la música.
Jo us volia preguntar, en quin moment de la vostra vida vau començar?
A tocar instruments, a cantar, no sé si va allò de la dutxa, eh?
Mira, jo de fet vaig fer 10 anys de bateria, dels 8 als 18 anys,
i va ser quan vaig anar a la universitat, que vaig començar com a cantar amb companys de classe i tal.
Tenia un company de classe que tocava molt bé la guitarra, i també tocava molt música folk.
I va ser amb ell que vaig començar a cantar veritablement,
i a partir d'aquí vaig descobrir que no era bateria, i que era cantant,
i que havies d'estirar aquest fil.
Vas descobrir el que no volies fer.
Exacte.
És una gran lliçó de vida aquesta, eh?
Sí, sí, sí, 100%.
Quan vas començar amb quelcom tan complicat com és el violí?
Bueno, no sé per què.
La meva mare va dir, has d'estudiar violí.
I vaig dir, no, no, ets tu que vas tocar el violí, d'acord tu.
Però, com que a casa sempre s'havia escoltat música folk,
o sigui, era una cosa com que a mi m'agradava.
I el primer dia vaig tenir un violí d'aquests petits, de nen.
O sigui, vaig començar a tocar quatre coses,
i em va sortir la cançó d'aquella de quan els ànecs...
No, quan les oques van al camp.
I dic, ostres, si he tocat alguna cosa...
I no sé, vull dir, mai havia tocat res, eh?
Zero.
I aquell dia, sí, em va agafar com a algú de dir...
He de tocar això.
José, dir una cosa, i és...
Al final, una proposta folk ara mateix en aquests temps
brillen per la seva absència, no ho dic per vosaltres.
Sí, sí, bueno, aviam.
Sempre hi haurà el poni pissador, no?
Que estan allà, i la veritat és que trobo que han obert molt de camí.
Han fet arribar aquesta música a molts públics que abans no hi arribava.
Però sí, sí que és veritat que les propostes acústiques no són habituals,
però al final és fer la música amb la que cadascú es sent més còmode,
i nosaltres ens sentim bé en aquest registre.
I un ambient molt i molt íntim.
Sí, sí, sí, bueno, és el...
Nosaltres fem aquest tipus de música així, i bueno, penso que el folk...
Bueno, es pot fer molt tipus de folk, però...
Però sovint és una mica així, no?
Com casolar, com... bueno...
En qualsevol cas...
Foresta Duo, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta.
S'està cuent un EP.
S'està cuent un EP?
S'està cuent un EP, a foc lent.
Home, ja sortirà, perquè portes temps dient, va, sortirà alguna cosa, sortirà alguna cosa,
i aquí estic encara esperant.
Però ara és la veritat, ara és la bona.
Ara és la bona.
Escolta, doncs amb qualsevol...
Ja passareu per l'estudi de ràdio, que em sembla que estarem molt millor que no pas aquí...
aquí sota el sol.
Foresta Duo, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta.
Merci a vosaltres.
Moltes gràcies.
I, com que hem dit que hi hauria moltíssima música al llarg del dia d'avui, ens acompanyen
i més ni menys que l'Ària, no sé si From the Sofa, això ja és una altra història,
ens queden entre nosaltres, Ària, juntament amb en Simón a la guitarra, i podreu escoltar,
doncs, si parlàvem de música íntima, al·lucinareu ara.
El viento a veces trae, el amor que te tengo, y después me acuerdo, ¿por qué?
Cuando el dolor llegó a mi hogar, ninguna mano que agarre, me dejaste resbalar hasta matarme.
Cuando el dolor llegó a mi hogar, ninguna mano que agarre, yo tuve que encontrarme.
Y, cuando necesitaste, ¿quién fue familia? Fue tu amante.
Lo aseguro donde quedaste, destrozada, yo fui a buscarte, te acrattas, no sé, no, no, no, no.
Siempre recuerdo mi condición, de errores estoy hecha, no, no, no, no, compasiva,
dejo ir el odio, yo de eso no quiero, no, no, no, no, pensaba sola, no puedo,
Cuando me agarre a lo que tuve, queriendo salvarte, te hice daño y no supe.
Cuando el dolor llegó a mi hogar, ninguna mano que agarre, me dejaste resbalar hasta matarme.
Cuando el dolor llegó a mi hogar, ninguna mano que agarre, me tuve.
Cuando necesitaste.
¿Quién fue familia? Fue tu amante.
¿Logar seguro?
¿Dónde quedarte?
¿Y tú me tratas así cuando necesitaste?
¿Quién fue familia? Fue tu amante.
¿Logar seguro?
¿Dónde quedarte?
Desintrojada, yo fui a buscarte.
¿Tú me tratas así?
¿Tú me tratas así?
¿Fue tu amante?
Wuién fue 남자, With力і
Con fuerza eches todo pa'l'antella
Lugar seguro donde quedarte
Destrozaré y yo fui a buscarte
A tratar de ser enanar
Hola, hola, ¿cómo estáis desde la rádio?
Bueno, es raro hablar de la rádio.
Sí, no, exacto.
Me admiro como si miras la rádio.
Bueno, yo soy Clària y estoy aquí con el Simón,
guitarrista increíble, precioso.
Gracias por convidar-nos, estamos muy contentos de ser aquí.
Miro enrere y veo el río.
Es que yo voy a estudiar a Girona.
Yo voy a estudiar a Girona a la UDG,
O sea que es un momento importante en mi vida.
¿Quién me hubiese dicho cuando tenía 18 años?
Bueno, eso es deia Encontrarme,
que es el single del meu último EP.
Y bueno, nos tocaremos una que no nos acaba aún,
que es diu ¿Qué será de mí?
Que habla de qué será de nosotros si ponemos límits
y nos guardamos la nuestra energía.
Pronto y todo despertarme
Peso y me rompe por dentro
Hace días no puedo sentir
Ni el fresquito que trae la mañana
Porque si no aprovecho el domingo
O el martes no rendí lo mismo
A veces me olvido y lo siento
Mi valor no lo dicta el dinero
¿Qué será de ti?
Si digo basta, juntito en la boca
Y a pechugar junto a tu carga
Que será de mí
Si digo basta, me quedaré sola
Tan pancha en mi casa
Y me largo con todo
Ahorrao en terapia
El cuento que nos han contado
Mira por donde me lo estoy pasando
Ni una siesta me puedo echar
Sin sentir que se va de mi lado
Todo eso que quiero pa' mí
Éxito hay jamón del bueno
A poquito voy aprendiendo
A poquito voy aprendiendo
Qué importa más quién se sienta a mi lado
¿Qué será de ti?
Si digo basta, juntito en la boca
Y a pechugar contra tu carga
No, no, no, no
¿Qué será de mí?
Si digo basta, me quedaré sola
Tan pancha en mi casa
Y me largo con todo
Ahora en terapia
No, no, no, no
Me cuesta ponerte en tu sitio
Ay, qué triste es
Que no puedes hacerlo
Tú mismo
¿Qué será de ti?
Si digo basta, juntito en la boca
Y a pechugar contra tu carga
Na, na, na, na, na, na, na
¿Qué será de mí?
Si digo basta, me quedaré sola
Tan pancha en mi casa
Me largo con todo
Tornado en terapia
Que ella serà de mi
Que ella serà de mi
Uh, merci!
Ària, Simón, cap aquí amb mi
Que toca celebrar el Dia Mundial de la Música
I que ja esteu i que tenim aigua aquí, no patiu
Que tenim aigua aquí
Mentrestant, Big Black Rino es va preparant
Aprofitem la ben entesa
Veniu cap aquí amb mi
Ària, que la gent que et coneix
No has vingut expressament de Berlín, eh, encara?
No, no, m'acabo de mudar de volta a Barcelona, tio
Vuelta a la Jut, a la casa
Vuelta a la Jut
Simón, tu també vens del Barna o què?
Jo de Sabadell, bueno, de castellà, però sóc de Sabadell
Representant, no?
Però vosaltres dos ara aneu a l'Empordà, no?
Si no m'equivoco, aquest cap de setmana
Sí, molt bé, que majos
Sí, toquem a Vilabertran, un vol superxulo
I també venen els meus companys a Berlín
I després toca el Max, toca a vinil
Serà molt xulo, anir-ho a Vilabertran
Todas i todas, todos
Quan és això? Dissabte, eh?
El dissabte, l'ia 21 de juny
Si ho vaig passar jo pel grup de WhatsApp
Exacte, va ser tu que vas començar una llista, no?
En plan, aquí em viene, molt bé
Amigos como tú, tio
Simón, t'anava a dir
Com és això de fer-li l'acompanyament amb guitarra a algú com l'Aria?
La veritat és que és bastant espectacular
Com que hi ha bastant mags acompanyant-la
Perquè, bueno, em puc expressar jo també, saps?
I ella em dona l'espai
Llavors és molt guai, és molt maco també
Tenim molts moments de...
Bueno, de... no sé, és maco, és guai
Sí, sí
Normalment per Sant Jordi sempre te'n recordes dels teus ex
Però dia mundial de la música
Del que ens en recordarem és com va començar aquesta història
I jo et demanaré, Ària
Amb què vas començar tu en el món de la música?
Abans de cantar, suposo que algun instrument va sonar, no?
Bueno, jo me'n recordo...
O sigui, la cosa és que jo no sé si perquè no vaig ser ni referents
O no sabia
Jo vaig començar a tocar piscines
De l'Empordà, amb un amic nostre
Amb amics nostres
Per fer els ha-ha
Perquè pensava, bueno, me teco uns diners
Me bebo dos cervecilles i ja està
I quan vaig anar a Berlín
Vaig veure que la gent, de fet, viu de la música
Va ser com tu
Si aquesta gent pot, jo també, no?
I va ser com un procés bastant interessant de dir
D'acupar els espais
Ocupar espais, és bona cosa
Exacte
I dir, jo també puc fer aquestes coses en aquests espais
Si no, he d'estar sempre darrere o...
Saps?
O m'he de conformar, no?
En plan, segueix ocupant
I bueno, i ara hem ocupat aquest espai
Preciós, gràcies a vosaltres que ens hem convidat
Això és la ràdio que m'han fet cas
No sé pas encara per què, però m'han fet cas
Simona, en el teu cas
No sé si vas començar amb la flauta travessera
O com va acabar això?
Jo, guitarra de sempre i per sempre
Sí, sí
Soc guitarrista des de fa molts anys
I a més la guitarra espanyola és el meu instrument
Que les guitarres tenen com...
Bueno, moltes variants
Guitarra elèctrica
Però la guitarra espanyola és la que sempre m'ha acompanyat
I bueno, donar la casualitat i la sort
I la fortuna d'aquell àrea
Em permet tocar aquest instrument
Que és preciós per mi
I és el que...
I en aquest sentit, i us anava a dir
Ara a l'estiu s'anima la cosa de bolus, no?
T'ho dic perquè normalment els concerts de petit format i tot plegat
Et sembla que s'han democratitzat bastant
Exacte, no?
I també és una...
Un alivio, no?
Per com es diu
Que no s'alivia a nosaltres
No tenir bolus així
Tocquem per l'Empordà
Que són llocs preciosos
Si aneu al meu Instagram
Que és mucha.aria
Allà anirem compartint les dates
I podeu venir
I serà molt xulo
Per l'Empordà
Toquem en un barco
Saps què et vull dir?
Vull dir qui quiera un planazo
Que s'apunti
Escolta, que no canti molt
Que som col·legues nosaltres
T'ho dic perquè ja tinc a Big Black Reno
Preparats per començar
Moltíssimes gràcies Ària Simón
Per haver vingut a aquesta estoneta amb nosaltres
Gràcies
A tu, a tu, gràcies
A vosaltres
I ara sí
Els hi passo la pilota Big Black Reno
Si ells volen
Voleu, voleu, voleu
I tant
Sempre a totes fora
Tot vostre
Gràcies
Let's go
Check it all
Here comes a Big Black Reno
Like a crate of some pain
Come on and check your body
Shooter's hips and feet
Come on
Check your bones
Go, go, go
Check the world
And a lot of music is in pain
Take off with the magic plane
And fly so far away
Feel the sun and feel the wind
Cause you're the moment to explode
With the rhythm blues
Go, go, go
With our lovely tunes
And a lot of music is in pain
Hey
Here we have a recipe
Together I'm eating a tough piece
Mool-o-leven
Reels me up
To test the fruit of paradise
All right
Here comes my mind
A lottastic feeling
Within a short dream
Don't let me wake up
Now, no, no
Don't let me place
No, no, no
Don't let me place
Inside my dream
I feel the taste
Oh
Here we have a recipe
Together I'm eating a tough piece
Mool-o-leven
Reels me up
To test the fruit of paradise
All right
Check
So we'll check
Boom
Boom
Shack
Boom
Shack
Boom
Shack
Boom
Shack
Boom
Shack
Boom
Boom
We have a secret deal
To be a naughty
And kind
Everything here is so real
Come set the fruit of paradise
Shake a smile
Shake a smile
Have the break of dawn
And it's freedom and a sound
The Reno's gonna blow your mind
Reno's gonna blow your mind
Reno's gonna blow your mind
All right
The Reno's gonna blow your mind
Shack
All right
All right
All right
All right
Gràcies
Ara
Merci
Anem a un tema del nostre primer disc
Ai, últim disc
El primer per darrere
Que es diu Real Love
And the love
And the love
Sometimes
Sometimes
Love that lays
Your breath lays
Even if just for a moment
The love that lay
Get out from bed
Let it down
Oh, listen
Listen
I wanna real
Oh
When I look
Into your heart
Feel my heart
My heart's blow
I don't want
Think
Didn't
Will
Yeah
Cause I really
A smile
When I
I remember
The last time
Was so
Retroved
Let's enjoy
The moment
Forgetting
About
Tomorrow
Look
At me
And
Lama
Fire
Talk
To me
And let's
Stop
The words
So
Let's
Try
Oh
Let's
Try
Love
It
Other
Until
We
Can
Oh
We
Can
Let's
See
What's
Up
To be
Me
And
I
Need
To be
Me
So
Let's
Don't
Try
We
May
We
Are
So
Broken
Cause
We
Need
Oh
We
Need
Maybe
We
Are
So
Lost
We
Should
Get
Back
To
The
Path
We
Have
Gone
So
Love
Bleeding
Long
Listen
To
Me
Right
Now
And
We
Going
To
Love
Until
Our
Has
Loved
Eyes
Maybe
We
Finally
Love
Love
Love
Love
I need love
Ara ho deies, eh?
Grup revelació, heu tocat
temes al vostre primer disc, ho has dit tu, eh, això?
El primer per darrere, el primer per darrere
Escolta'm una cosa
en qualsevol cas, Dia Mundial
de la Música, jo us volia preguntar
com vau començar?
Però des de ben petits, petits, petits, petits
No sé si tocava la flauta dolça com jo
i ho vau deixar perquè vau veure que...
Jo als sis anys vaig voler
tocar el piano i vaig entrar
en una mestra que
sempre li agrairé, tota la vida
i vaig començar el meu estudi
de piano clàssic i coral
cantant i tocant
ja des de ben petit
I jo, doncs mira, vaig trobar una guitarra a casa
amb un autell
quan tenia 14 anys, poder
i des d'allà, doncs mira, em vaig engrescar
a l'institut, va ser a l'institut
Mira, casa meva va semblant, però la meva mare va llançar la guitarra
perquè va dir que feia massa soroll
Ho prometo, jo parlo d'experiència real de vida
Us anava a dir
Mira, som els primers que us pregunto això
Aviam
Què us ha regalat la música a la vostra vida?
Uau
Per mi tot, crec que la meva...
el meu benestar emocional, psicològic
jo com a persona
jo crec que tot m'ha anat moldejant
crec que jo sóc jo gràcies a haver tingut la música al costat
i la meva personalitat
la meva manera de ser
l'autoestima, tot
crec que per mi sense la música ara mateix penses...
bueno, és que no m'ho imagino perquè sempre l'he tingut present, no?
però jo crec que ha sigut una companya única i perfecta, no?
durant tots els anys de creixement
i el que queda
a tu t'ha donat una gorra preciosa
a banda d'això
no, a banda del que diu la Nuri, que sí
que també és totalment això
però moltes experiències també, no?
molt conèixer molta gent
tinc la sort d'haver pogut viatjar molt
gràcies a això
i tot això és un cúmul de...
bueno, és una vida diferent que vius
la veritat
i una realitat diferent també
i és una cosa...
bueno, no ho canviaria, la veritat
has dit les dues paraules
que volia dir jo ara
que era... sí
que era gràcies a això
i és gràcies a això
i gràcies per acompanyar-nos aquesta estoneta
en motiu del Dia Mundial de la Música
a vosaltres
a vosaltres, moltíssimes gràcies
en qualsevol cas
nosaltres seguim fent ràdio
Arnau Vila
hola
com anem?
bé, home, jo aquí vaig molt bé
acompanyat amb tota la gent
que està aquí prenent algun refresc
i escoltant la bona música
que ens esteu oferint aquí dalt
no, si estem...
hauríem d'haver posat servei de barra
nosaltres també
sí, no?
que totalitzava això una miqueta
en qualsevol cas
ja tenim a punt
a l'Aina Reig
molt bé
que la vau poder escoltar a les trenes
però mira, que també
passava per aquí
l'he enganxat per banda
i li he dit
mira, puja cap a dalt
a veure què podem fer
Aina, quan vulguis
Aina, quan vulguis
no, sobre les taulades
veiem com baixa la foscor
en la matinada
la teva pell brillant
com una estrella arrem
jo vull quedar-me
a viure entre les teves mans
un crit a l'univers
i se't trenca la veu
el nostre amor
té tan valor
que no té preu
brindem per les persones
que han deixat patjada
pel dia que ens va portar
el món la nostra mare
i és igual
que costi tant
no hi ha res gratis
però estem aquí
tu al meu costat
enamorant-me
d'aquesta vida
que estem vivint
i és igual
que estem de baix
que sembla un somni
però està passant
l'angoixa marxa
i mira de lluny
però no m'espanta
si estic amb tu
les fulles aguanten el cel
vull ser feliç
sense entendre res
el pes que tinc de voler
sé qui vull ser
no em serveix
comença un dia nou
amb el tronja de fons
tot allò que cou
em fa ser així com sóc
vull saber que tinc tot
en saber que ho dono tot
i que queda temps
per fer-ho millor
i és igual
que costi tant
no hi ha res gratis
però estem aquí
tot al meu costat
enamorant-me
d'aquesta vida
que estem vivint
i és igual
que estem de baix
que sembla un somni
però està passant
l'angoixa marxa
i mira de lluny
però no m'espanta
si estic amb tu
la sort que tinc de tu
la set que tinc de tot
un punt de lluny
un pou de pors
fes-me tocar el sol
fins que em trenqui
fes-me creure en tot
fins que em trenqui
la sort que tinc de tu
la set que tinc de tot
un punt de lluny
un pou de pors
fes-me tocar el sol
fins que em trenqui
fes-me creure en tot
sort en tinc de tu
Moltes gràcies
Aina, m'acompanyes?
Mentrestant es va preparant el Haldor
sin pausa però sin prissa
que diria la cançó
Aina, cap aquí
Fa calor, vine, vine, ombreta
Millor
Escolta, com ha anat això
a part de la calor?
Molt bé
Molt contenta
Una miqueta el remember
d'aquest estrenes passat
Escolta, com va anar?
Tu dic perquè vam parlar
tu i jo abans de l'estrenes
Com va anar aquell concert?
Doncs molt bé
molt contenta
sobretot també de la rebuda
perquè al final portava
doncs molts mesos
preparant aquest directe
i era com una deure
a veure què
també al final és Girona
que és casa
llavors notes molt el caliu
del públic
molt contenta
A vegades costa
una mica que
a casa teva
et reconeguin
t'ho dic perquè a mi
Figueres no em conviden
ni un cafè
No, aquí realment
tinc molts amics
òbviament familiars
amics de la família
on hi ha absolutament tothom
la plaça estava superplena
i això molt contenta
també de l'equip
que tinc
que m'acompanyen
de músics, ballarins
molt bé tot
Això respecte al bolo
però tu vas presentar amb mi
el teu primer disc
el teu debut
de moment
quin és el feedback?
Doncs molt bo
òbviament sempre hi ha cançons
que agraden més que d'altres
i re ara
veure si el podem anar rodant
fent bolos
i ja pensant en el següent
la veritat
perquè la música
ja ho saps que
és no parar
tot el dia
fer cançons
i bé, contenta
anar evolucionant
Com va començar aquesta història?
T'ho dic perquè la noia de Foresta
m'ha dit fa una estona
em diu
no, la meva mare em va obligar
a tocar el violí
a tu em sembla que no et va obligar ningú
No, jo justament
també vaig començar a tocar
el violí amb 5 anys
era superpetita aquí a Girona
i de fet jo volia tocar
la flota travessera
però em va tocar el violí
per allò de les places
del conservatori
però bé, vaig anar
van passar els anys
em va començar a agradar el cant
i mira, i aquí estem
I aquí estem
Sí
En qualsevol cas
ara, per exemple
en quin punt estàs?
És a dir
no sé si ja hem començat
a treballar en un segon EP
en un segon disc
Ara mateix estic
en aquell moment
tan xulo
i a l'hora també
que fa una mica respecte
de com tornar a la casella d'inici
i de començar un projecte
estic com escrivint
moltíssimes cançons
veure també anar
acabant de definir
doncs quin so vull tenir
perquè al final
els artistes ens agrada molt provar
llavors doncs
estic una mica en aquest moment
que és xulo
tinc ganes la veritat
Si li haguessis de demanar un desig
mira, ja que
no és l'aniversari
però és el dia mundial de la música
d'aquí quatre dies
da igual si ho dius o no
que es compleix
quin seria?
Ostres, doncs
no parar de rodar
sigui fent concerts
sigui fent col·laboracions
que sempre hi hagi música
i que la roda segueixi
tirant sempre
Aina Reig
moltíssimes gràcies
per deixar-te enredar
per aquesta estoneta
A vosaltres
per convidar-me
Qualsevol cas
Arnau Vila
no sé com ho tens tu
per allà a baix
Aquí ho tenim fantàsticament bé
escoltant-vos
Escoltant-nos
Escolta, fa molta estona
que estem xerrant
Sí
Què et sembla
si tornem a escoltar
una veu
estant coneguda aquí
Girona FM
vam parlar amb ell
fa unes setmanes
i també s'ha deixat enredar
per acompanyar-nos
amb nosaltres
avui
el Haldor Mar
que de fet
a tu et va encantar
la versió de l'estaca
n'islandès
Arnau Vila
que sí que la tens al cotxe
Home va ser fantàstic
cada dia me la tinc posada
però amb repetició
més a més
doncs mira
ja estic cansat
una miqueta de xerrar
seguim amb la música
Haldor
tot teu
Here comes home
Serrat
Wakes up the neighbors
while she sings
and sweeps the floor
First window shutters
Slowly open with a yawn
And behind the stained glass
The waiter says he's sure
the penalty was wrong
And the conversation fades away
Just like the sugar
inside their drinks
Good morning
No one asked
but it's such a nice morning
Above their heads
a very naughty sun
Shamelessly illuminates
A show with people
All on the run
In the middle of the square
The fishmonger tries her patience
With cool and soul
And ruminates and gives away
Great breaths of alcohol
Resting on a stone bench
Grandpa Joseph doesn't miss
It's a single thing
It's a single thing
When we get out he wonders
How many things he's got left to sing
Good morning
No one asked
but it's such a nice morning
Above their heads
a very naughty sun
Shamelessly illuminates
A show with people
A show with people
on the run
Good morning
No one asked
but it's such a nice morning
Above their heads
a very naughty sun
Shamelessly illuminates
A show with people
Have been far
Moltes gràcies.
Bé, com ha dit, ja sóc a l'Haldormar, una passada aquest concert d'estar aquí, aquí damunt de la taula, aquí, i per tocar per tots vosaltres.
Cançons del meu últim disc que es diu This Way Please, que són cançons del rock català traduïdes i adaptades a l'English.
Com aquesta cançó que faré ara.
A veure si la coneixeu.


A veure si la coneixeu.

A veure si la coneixeu.

I've still got time to find out why Everything I hid away And never wanted you to know.
Runnin', runnin', in the streets Runnin', words that keep on burnin', pictures that won't let go.
And they're cryin', cryin', cryin', in the streets Cryin', like water drops They're pining for the ones that won't show.
Ah.
Mmm, mmm, mmm.
Oh, they're running, running in the streets, running.
Words that keep on burning, pictures that won't let go, won't let go.
And they're crying, crying in the streets, crying.
Like water drops they're pining for the ones that won't show.
Moltes gràcies i fins la propera.
Haldor, acompanya'm cap aquí un momentet.
Tranquil, quan pugui, recordem nosaltres especial.
Dia Mundial de la Música és el dia 21, però com que som uns enterats,
el celebrem el dia 17 de juny.
I ho hem volgut fer des d'aquí, des del terrat de l'oficina de turisme.
i feien concerts a les trenes, el 1969 els Beatles van començar a fer-ho també a Londres
i vam dir, vinga, va, escolta, si els Beatles ho podien fer,
si en Gerard Quintana va pujar per aquestes escales, Haldor, tu també.
Jo també, jo, i tant, i tant. Sí, sí, jo encantat.
Escolta, és de les propostes, vaja, vull dir, hem tingut rumba, hem tingut soul,
però aquesta m'encanta perquè són els grans èxits d'ahir i d'avui del rock català en anglès.
Exacte, és una cosa que m'agrada fer, no?
Agafar cançons d'aquí, d'aquí, de cançons locals i exportar-les al món, sencer, molt mundial.
Però t'anava a dir, amb aquest accent tan tancat de car de Déu ets.
Sí, exacte.
Bueno, jo soc islandès originari, però, bueno, ja porto molts anys aquí.
Sí, sí, sí, l'accent es pega, sí.
T'anava a dir, vas venir-me a presentar disc tu fa unes setmanes,
t'he de dir que el feedback és boníssim.
Va passar al Lluís Llach i li vam ensenyar nosaltres la versió de l'estaca també, eh?
Vull dir, ja la coneixia.
Ah, sí? Ah, que bé, que bé, que bé.
Bueno, perquè aquesta versió és la primera vegada que es tradueix a l'islandès,
que és l'única cançó que canto jo en islandès.
Bueno, i per cert, gràcies per fer aquesta cosa, aquest acte,
el Dia Nacional d'Islàndia, eh?
O sigui, tot un...
Ah, no el Dia Nacional d'Islàndia?
Sí, sí, sí, avui, 17 de juny, és el Dia Nacional d'Islàndia.
Festa a Islàndia.
Aprofitem i li donem una abraçada a Albert Tom, també allà on sigui,
ja que tenia l'Islàndia de Raku, doncs mira, li donem una abraçada des d'aquí.
Jaudor, eh, t'anava a dir, al final, cada vegada...
O sigui, la música jo crec que ens magnifica a tots, ens ajuda també a tots a sobreviure,
a tenir una banda sonora de fons.
La teva història amb la música, quan comença?
No, no recordo això, ja estic molt ben petit, jo sempre volia fer música,
volia fer guitarra, invitant el meu germà, i al final, mira, al final aquí estic estudiant,
vaig convidant aquí a estudiar guitarra clàssica, perquè era com el meu instrument,
i aquí m'he quedat.
I així ha començat.
I després, fa com uns 25 anys, vaig decidir fer això de cantautor, no?
Però abans no tenia això planejat, o sigui que abans era guitarista clàssic.
però ara ja sóc aquí.
O sigui, t'hi has trobat, com aquell qui diu, allò d'amb les bones casualitats de la vida,
piruetes del destí que t'han acabat portant aquí dalt, deixant-te enredar per un nano de 31 anys?
Exactament.
Però bé, ha sigut un concert més curiós que he fet mai, i tant t'ho he de dir.
Sí, sí, sí, no sé, no he actuat en un aterrat encara, i aquest espai és magnífic, eh?
D'acord.
Haldor, què és el que t'ha donat la música a la teva vida?
Tot, és la meva feina, és la meva vida, la meva parella, gràcies a la música tinc la meva parella, que també és guitarrista.
O sigui, m'ha donat tot.
Clar, la música és una part imprescindible per a mi. La canto, la faig, la ensenyo, o sigui, sense la música jo no sé què faria.
Haldor Mar, moltíssimes gràcies per compartir aquesta estona amb nosaltres.
Doncs gràcies a vosaltres per convidar-me, i fins la propera.
En qualsevol cas, tornem cap a baix un momentet, Arnau Vila.
Molt bon dia.
Escolta, aquí s'ha anat animant, eh?
Aquí, aquí...
Ens hauríem de donar les gràcies segurament.
Sí, sí, aquí es va emplanant de públic, eh?
Joan, ja pots pujar, que t'estic veient des d'aquí, tu ja pots pujar, fill.
Ara, ara, això m'agrada, això m'agrada.
Tu ho has seguit, aquí, escolta'm, es va emplanant de públic només per escoltar-vos a vosaltres, eh?
Sí, doncs mira, escolta, necessitarem aplaudiments perquè em quedaré sol, però aquesta és la idea.
La idea era que la gent pogués venir, que pogués escoltar una miqueta de banda sonora, que...
Vaja, vull dir, que sempre, ja que la música ens acompanya i que sempre ho sentim tot, però no escoltem res,
doncs que ens pugui servir també per animar-nos una miqueta aquest migdia d'estiu.
I per fer-ho, també ens acompanya avui l'alcalde de Girona, Lluc Salelles, bon dia i bona hora.
Bon dia, Seid, què tal, com estàs?
I felicitats, perquè si no m'equivoco, avui és el segon aniversari que ets alcalde.
Sí, sí, avui fa dos anys em vaig convertir en alcalde de Girona, per tant, el temps passa superràpid,
el temps passa superràpid sent alcalde i, per tant, intentant tocar Audimó.
Si haguessis de definir aquests dos anys amb una banda sonora, seria més una ACDC, potser, rock and roll del bo?
Seria rock and roll segur o punk rock, però també perquè m'agrada el punk rock, diguéssim, eh?
Però, en general, en la política i en la vida soc del punk rock, jo.
Què escolta normalment, Lluc Salelles, quan té una estona i es posa els auriculars?
Bé, a mi m'agrada molt, doncs, Smoking Souls, m'agrada Berry Charrac, m'agrada Los Chicos de Maíz, eh?
Per tant, em moc bastant amb aquests tres grups i, quan no estic sol i estic amb les meies filles, doncs,
potser escoltem més música actual en llengua catalana, no?
Bé, des de zoo, a catarres, a, bé, una mica el que, oques grasses, o, tiets, el que es mogui, vaja.
I quin instrument toca, Lluc Salelles, o ha tocat al llarg de la seva vida?
Jo sempre sigo molt dolent amb els instruments de música, eh?
És a dir, els meus pares es van com obsessionant que havia de saber tocar violí.
És un dels pitjors records que tinc a la història.
Els dos anys que vaig fer extraescolar de violí, no me'n vaig en sortir.
Llavors em van dir, doncs, fes piano.
I vaig fer piano tres o quatre anys més, i tampoc me'n vaig en sortir.
Per tant, l'únic que sé tocar una mica és la flauta dolça que fèiem a l'escola.
T'he de dir que ho sabíem i hem portat un violí...
No, no, no.
Però, bueno, el llançaria per aquí, si potser.
En qualsevol cas.
Lluc, si haguessis de definir-me un moment i una cançó que has tingut al llarg de la teva vida,
allò que dius, mira, jo per exemple, si vols m'avanço jo mentre t'ho vas pensant.
Jo tinc una cançó molt clavada al cap, que és Viena de Billy Joel,
i la tinc molt sobretot en els viatges que feia a Barcelona i tornava en tren.
No sé tu si tens alguna banda sonora allò al cap.
Home, per mi hi ha una època, també aquesta de quan anava a Barcelona i estudiava a Barcelona,
que escoltàvem moltíssim dos grups, que són Aves Corpus Inadaptats,
i llavors qualsevol cançó d'Inadaptats o Aves Corpus em recorda aquells moments de donar-ho tot per tot, diguéssim.
Tot i així, Lluc, t'hi he de sumar encara més cosetes.
No m'avançaràs per res de Barraques de Girona, no?
No, perquè et diré la veritat, no sé absolutament res de Barraques de Girona encara,
perquè no m'ho han traspassat i per tant en sé tant com tu ara mateix.
Tant com jo. El que sí que et diré és, i diguem que sí, vas anar al concert de Calavento tu a Barraques de Girona?
Diguem que sí.
No, però sí. És a dir, no hi vaig anar, però sí, perquè em dius que et digui que sí.
Sí, perfecte, perquè tenim el Joan Delgado nosaltres aquí a la Calavento, que ara veig just després de tu.
Lluc Salellos, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, i sobretot moltes gràcies per deixar-nos fer això.
Molt bé, no, gràcies a vosaltres, perquè això és... ara venir per aquí és espectacular poder passejar,
escoltar música en directe, amb la ràdio municipal, i crec que és d'aquelles coses que hem de poder potenciar i anar més.
que, bueno, això que ha vingut, doncs no sé, que vingui per quedar-se i ho podem fer cada any.
Gràcies, Lluc.
Arnau Vila!
Aquí estem.
A tu et van ensenyar a tocar el violí, també de petit?
Mira, jo vaig tocar la flauta dels sis, he tocat estragors, a més a més, eh?
I de bateria deies que en sabies.
La bateria la vaig tocar una temporada, també, sí.
Mira, tens la mala llet, que era molt complicat pujar una bateria aquí, que si no...
Ah, vale, vale.
T'hagués tocat demostrar moltíssimes més coses.
Us faig uns solos aquí tots, eh?
Nosaltres seguim en directe en aquest espacial del Dia Mundial de la Música,
mentre es van anar preparant en aquest mini-escenari que hem muntat aquí,
també, com que el teníem de passo per aquí, el Joan Delgado de Calavento.
Bon dia i bona hora.
Què tal? Bon dia.
Escolta, bé, jo no sé com m'ho he fet amb vosaltres,
que sempre us enredo per venir a llocs raros de collons.
L'última vegada vam parlar allà dalt de l'Ajuntament de Girona en una terrassa i ara t'he fet pujar aquí.
Sí, sempre a llocs alts, està bé.
El següent, no sé, a dalt de la catedral o a algun lloc.
Ja ho trobaré i ja us ho diré, això segur.
Joan, vaja, probablement sou dels grups amb més bolus a tot Espanya.
Us apunteu a pràcticament tot i em sembla que ara us aneu a Sòria d'aquí un parell de dies.
Sí, anem a l'Orca.
Bueno, al final cada cap de setmana estem tocant por ahí.
El grup el vam fer per tocar i així ho estem fent.
Estem tocant molt.
Per sort, aquests últims anys hem pogut fer molts i molts concerts amb el nostre últim disc a Salinda.
Ara sí que és veritat que tenim ganes que arribi la tardor per poder parar i descansar i pensar en el que vindrà.
No sé si un nou disc o vés a saber, però tenim ganes una mica de parar també.
A part m'agrada molt, jo sempre que miro la vostra programació i dic, ostres, aviam on van, veig Sòria,
veig Sant Sebastián, Kuala Lumpur, però de cop i volta em trobo banyoles.
I dic, ostres, que bé, no?
Vull dir, perquè a vegades teniu aquest equilibri entre marxar cap enfora però després sempre recordeu que sou d'aquí.
Bé, clar, al final som d'aquí, vivim aquí.
Llavors, per nosaltres és perfecte també tocar per aquí.
Anar a dormir a casa és com... és un luxe sempre.
Es nota molt això d'anar a dormir a casa i no en un hotel o a la furgo o el que sigui?
Sí, sobretot el que cansa més al final són les hores de furgoneta i les hores de viatge i l'espera, no?
Perquè al final la música és molt de ratos parar i poc de tocar.
Llavors, clar, quan vas a tocar molt lluny al final són quasi més de dos dies de viatge per arribar a un lloc,
tocar una hora i quart i tornar, no?
Llavors, sí, el que es fa més pesat és l'espera i els viatges.
En quin moment en Joan agafa i fa, ostres, amb tot el que heu muntat de música, amb Calavento?
Jo crec que el primer moment va ser poder durant la pandèmia, no?
Perquè és una parada obligatòria que t'obliga a fer una mica retrospectiva
i a pensar en el que has fet i en el que, clar, al final portàvem molts anys sense parar.
Sí que és veritat que després de tot el que ha passat amb Casalinda,
que és l'últim disc que probablement és el que ens ha generat un canvi de vida més bèstia,
podes ara, no?, que ho notes, que dius, ostres, ara que portem deu anys,
que hem fet molts bolos, que hem fet molts discos i crec que sí.
Crec que necessites que passi molt de temps per donar-te en compte del que has fet.
Encara puc tirar més enrere?
Sí, sí, i tant, tira, tira.
Quin és la primera vegada que en Joan agafa un instrument musical?
O sigui, no ho recordo perquè, per sort, a casa meva sempre hi havia alguna guitarra,
alguns bongos, algun violí, no sé, sempre hi havia alguna cosa,
però conscientment la primera vegada que he agafat un instrument és,
crec que els 14 o els 15 anys, que me'n recordo que el meu pare
m'havia regalat una bateria quan era petit i l'he agafat amb un col·lega
i comencem a tocar cançons al gratge.
O sigui, això, o sigui, conscientment amb la intenció de fer música, no?
Quan era petit sí que vaig estar alguns mesos fent classes de bateria
quan tenia 8-9 anys, però, bueno, em vaig cansar de seguida.
Quan coneix l'Aleix, Turon, en Joan?
Ens vam conèixer amb els nostres anteriors grups, poder 6 o 7 anys abans de començar a Calavent,
o sigui, ara deu fer com poder ser 16 o 17 anys.
També muntant concerts, ell tenia el seu grup a Figueres, jo tenia el meu grup a Torroella
i anàvem muntant bolos a l'Estartit, a l'Avisbal, a la Torroella, a Figueres,
i sempre intentàvem buscar grups una mica del mateix estil que nosaltres o ells que nosaltres
i al final ens vam acabar trobant perquè tampoc hi havia molta escena,
vull dir que era o ells o nosaltres.
Què escolta en Joan quan es posa els auriculars, els airpods?
Depèn, depèn, jo soc molt de l'antiga, soc d'agafar un disc i escoltar-lo 500 cops fins que m'encanso
i ara mateix estic escoltant el nou disc de Turon Style que ha sortit fa menys d'una setmana
i tinc un repit i no escolto res més.
I quan m'encansi, algun nou que surti.
A part em sembla que vosaltres feu moltíssima feina d'estudi,
però no només per Cal Avento, sinó que teniu el vostre propi segell,
vull dir que també feu aquest acompanyament, aquesta ajuda, a uns quants artistes,
que alguns ja n'han passat, eh?
M'han dit, ostres, sí, mira, anem a Torroella nosaltres a gravar.
Sí, això va ser una cosa que ens vam anar animant, no?
Vam fer al principi només el segell i l'estudi per nosaltres, per Cal Avento,
per Cal Avento, però al final van aparèixer grups, van aparèixer gent que volia venir a gravar i a produir,
però també és veritat que al final, clar, nosaltres tenir un grup amb tanta activitat
és molt difícil poder-ho compaginar tot i llavors el segell és una cosa que costa molt de tirar endavant
i anem molt a poc a poc, o sigui, no és una cosa que estigui en plena expansió
perquè realment no tenim temps per més.
Quin és el secret per un panorama musical tan, anava a dir, sobressaturat,
però, vull dir, molt ple, moltes propostes, vull dir, al final va amb la personalitat de l'artista?
Aviam, jo crec que és una qüestió bastant important, la personalitat,
però crec que no hi ha cap secret, sinó hi hauria algú que es faria ric, òbviament,
però jo crec que l'únic consell, per dir-ho d'alguna manera, és paciència i perseverança,
no sé, com a mínim el que ens ha funcionat a nosaltres, que és no parar, anar tocant,
treballar moltíssim i anar tots els racons que ens deixaven tocar per poder ensenyar la nostra música.
Què t'ha regalat la música en tota la teva vida?
Molt, al final, o sigui, amb molta sort, la legió Vivim de la música, Vivim de Cal Avento,
que és molt difícil viure de la música i sobretot viure de les teves cançons,
llavors, a part de totes les experiències viscudes i de tots aquests deu anys de trajectòria,
sobretot gent que hem conegut, sobretot la gent, al final és tota la gent que hem arribat a conèixer a això.
També val a dir que no només et regala coses, també t'en treu moltes, la música.
Com per exemple?
Bueno, al final, l'estat tants de caps de setmana tocant fora,
doncs també et perds moltíssimes coses, no?
Amb els amics, amb la família, això és inevitable, no?
Si la teva feina és de caps de setmana, és inevitable perdre't moltes coses.
Doncs mira, jo m'alegro moltíssim que de moment portem una hora i pico aquí dalt
i no ha vingut la policia a fer-nos fora, vull dir que de moment seguirem aguantant.
Joan Delgado, moltíssimes gràcies i escolta, que vagi superbé,
cuideu-vos en aquestes gires perquè a vegades són molt molt intenses
i quedeu convidats a la pròxima, que no sé si serà dintre l'estudi
o a dalt del campanar, això ja veurem.
Sí, cada cop un lloc més raro, esperem.
Merci, moltes gràcies.
Però et podré enredar, no?
I tant, i tant.
Doncs mentrestant nosaltres seguim, Joan, gràcies per tot, que vagi superbé.
Moltes gràcies.
No, a tu, de veritat.
Mentrestant, que es vagin preparant el Lluís Figueres en de dèmons,
que els tindrem ja en pràcticament re.
Mira, m'arriba en Penelope també per aquí de fons.
Arnau Vila.
Hola, hola.
Home, ho dic perquè estàs treballant, eh?
Sí, sí, us estic controlant a veure que no digueu bestieses.
Que si no després et pensaràs que estic jo tot el rato aquí dalt.
No, no, sí, sí.
Tu, la calor aquí què tal?
El què?
La calor com la porteu?
No, quina calor, ni calor.
No?
T'he de dir una cosa, sí.
Tinc la sola de la sabata que se m'està enganxant una mica.
Doncs mira, la pròxima d'anar dalt de la catedral m'ha agradat, li deia, amb l'Àngel.
Doncs mira, no em donis idees perquè ja veus què passa.
De fet, els explicarem a la gent el per què estem aquí.
I és que un dia vaig veure un vídeo dels Beatles.
Sí.
El 1969.
Sí.
un teulat a Londres.
Doncs mira.
I vaig veure el vídeo, després vaig veure la paròdia del Simpson.
Sí.
I vaig dir, escolta, no podem fer nosaltres el mateix?
Doncs mira.
I llavors vaig veure un vídeo del Gerard Quintana aquí dalt.
I vaig dir, escolta, si el Gerard pot pujar aquestes escales, jo també puc.
Doncs la pròxima vegada, tu a la catedral de Girona i jo a Sant Fèlix.
Una punta a punta.
També et vaig donar una idea que era fer-ho a dalt d'una avioneta, però sembla que no...
Hauríem d'anar al Tibidabo.
Hauríem d'anar al Tibidabo.
En qualsevol cas, tu vas bé allà a baix?
Jo perfecte, aquí amb tota la gent del públic, fantàstic.
Doncs mira, Arnau Vila, com que fa molta estona que no estem escoltant música,
crec que ja seria hora.
Doncs va, som-hi.
Arrenquem la segona hora.
Nosaltres estarem aquí fins a la una del migdia, si Déu vol.
I si no comença a ploure, que bueno, veig algun núvol així perillós, però sembla que no.
En qualsevol cas, per intentar animar una miqueta dels ànims,
guitarres més espectaculars que he vist en ma vida, segurament.
Lluís Figueres, acompanyat avui.
Ara ho pots dir, eh? Sí, obreu-me micros.
Acompanyat de...
Sí, de Miquel Brogués Estaglats.
Ara.
Del projecte Lluís Figueres Andadémons.
Que també ho vau passar amb mi, als Quatre Rius, un dia.
Us ho vau passar bé o no?
Sí.
Molt amour.
Sí, no?
Si no, no estaríeu aquí.
En qualsevol cas, senyors, tot vostre.
Podria?
Okey,ological?
Ja, vara de mire,a.
Imagina.
Sí, vale, Lluís. Guay. Sí.
Sí, vale, Lluís. Guay. Sí.
Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale.
Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí.
Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí, vale, Lluís. Guay. Sí.
Guay. Sí.
Guay. Sí.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Guay.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit