Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 8 de novembre de 2024. Quina setmana? Ressaca de fires, la tragèdia de València, el dia a dia, el cos i el cap necessiten descansar i, per sort, ja arriba el cap de setmana. Avui ho parlava amb una amiga, la trampa dels caps de setmana. El moment de reposar d'aquesta bulliciosa vida amb un dissabte i un diumenge que a vegades semblen l'agenda de Jordi Cuixart en el moment més àlgid del procés. El cos i el cap necessiten descansar i també respirar.
Més val tenir-ho en compte, com també les imatges que hem vist avui de Cadaqués. També us diré, s'ha inundat la riera principalment, dins l'espectacularitat de les imatges cap d'any personal. Que les coses materials no valen res en comparació amb la gent que estimem i el nostre benestar. Un dia més, i als que facin falta, tot l'escaut del món pel País Valencià des d'un petit estudi de ràdio a Girona.
Fins demà!
I, com sempre, m'acompanya des d'aquest estudi del carrer Balmes, número 15 de Girona, amo i senyor del temps. Els grecs li deien kronos. Nosaltres li podem dir Arnau Vila, t'ho dic perquè arriba sempre, tot sembla que tingui dies de 74 hores. Bon dia i bona hora.
Molt bon dia, seria Cronos Vila, eh? Cronos Vila, no? Com m'agrada això? De Cal Alvira, eh? De Porium Vila. Com era? De Can... De Can... Bueno, Can Vila, no? De Can Vila, no? Sí, sí. Val, de Can Vila. De Can Vila. Què tal, Vila, com estàs? Molt bé, de divendres, i m'agrada perquè el sol va sortint, això m'agrada, eh? La pregunta és, quin és el teu secret per tenir dies de 74 hores?
El problema és que és un secret i el secret no es diuen. Si no, ja no seria secret. Que visca tu. És que que visca tu. Ai, en fi. Escolta'm, però sí que el que no és cap secret, i quan l'altre dia vaig dir, un cap de setmana, força, força, hem mogut, perquè anirem a fer excursions. Prou, prou. Jo ja n'estic fart dels caps de setmana. Sí?
És que aquest matí ho he parlat amb algú... Millor descansar una mica, potser. A les 7 i poc del matí, allò que encara ja estava despert, m'he aixecat a les 4 i escaig o a les 5, i parlàvem de la trampa dels caps de setmana. Sí, sí. O sigui, és que, clar, arriba un moment que dius, vaig a descansar, no? I de cop i volta...
És el que et deia abans, tens l'agenda que sembla la d'en Jordi Cuixart en el moment del procés. Jo crec que és un bon cap de setmana, si s'esperen pluges, de descansar i anar a veure una bona pel·lícula. Descansar, veure una pel·li, exacte. Vull dir, fer coses d'aquestes més mundanes, més... Tu, que no cal aquesta efervescència també al cap de setmana. Ja la tenim de dilluns a divendres, no cal pas. Això és veritat, eh? És que ara ho has tirat perfecte. Parlàvem de pel·lícules, no? Parlàvem de pel·lícules? Parlem de pel·lícules. Doncs ja veig que entra per la porta una molt bona pel·lícula.
Gràcies.
No sé si amb cordes que l'aguanten, no sé si a peu, arriba sobrevolant els micròpoles. És que l'he vist volant, perquè jo que arriba el missat... També t'he de dir... No, eh? Jo sempre l'he vist molt tranquil, molt d'allò que ens ho digui. Carles Ribas, bon dia, bon hora! Bon dia, què tal, Seid? Com va? No et deixarem mai de sorprendre, eh? Tinc a peu, encara els superpoders els guardo per ocasions molt, molt especials. Com Valladolid, no? Va anar bé, em sembla. Exacte, molt bé. La Serenchi, fantàstica.
Molt bones pel·lis i una collita que anirem veient. De fet, ja es van estrenant progressivament al llarg d'aquestes setmanes. A mi m'heu de portar de passeig un dia d'aquests, que sempre esteu por ahí, vosaltres. Home, no tant, no tant. Tu i en Jeff, vull dir, sempre esteu por ahí. Bueno, en fi, escolta, entrem a Cartellera, entrem a veure què tenim d'estrenes per aquest cap de setmana.
Sí, mira, com comentau, bon cap de setmana per anar a mirar una pel·li. De fet, tenim propostes molt interessants. Destacaríem, sobretot, l'estrena de Marco, aquesta pel·lícula de l'estat espanyol, que ens parla d'aquest personatge d'Enric Marco Batlle, que recordareu que fa uns anys es va descobrir que tot allò que anava pregonant que havia sigut un supervivent de...
del camp de concentració de Flossenburg durant la Segona Guerra Mundial, doncs es va descobrir que tot era una autèntica mentida. De fet, ja en el seu moment en Javier Cercas va fer-ne...
una novel·la, una novel·la biogràfica, que es deia L'Impostor, i ara els cineastres bascos, Jon Garanyo i Aitor Arregui, han decidit portar a la pantalla la vida d'aquest impostor, d'aquest senyor que anava fent conferències al voltant del patiment del camp de concentració i realment tot estava inventat.
Aquesta pel·li, vull dir que ja la tenim per... Ja avui? S'estrena avui? Sí, sí, avui. Parlem d'estrenes d'avui. On la podem veure? Doncs bé, la majoria de cinemes dels comarques gironines, perquè sens dubte és una gran estrena, una altra pel·lícula que ens ha de demostrar...
que Eduard Fernández és un dels actors més en forma que hi ha actualment al cinema espanyol. Ja ens va brindar una gran interpretació al 47 i a Marco és allò corregit i augmentat. Jo crec que totes les travesses tenen clar que el Goya d'aquest any el millor actor serà Eduard Fernández. Vull dir que està claríssim pel espectacular paper que interpreta d'aquest Enric Marco Baglia.
Encara en tenim alguna més, segur que sí. Sí, sí, sí. Ens en anem a Nova York, a Times Square, perquè aquí és on succeeix l'argument de La Cocina, una pel·lícula que precisament vaig veure a Valladolid. La Cocina, de fet, és una obra teatral dels anys 50 d'Arnold Wesker i que ara un director mexicà que es diu Alonso Ruiz Palacios no és un director molt conegut per pel·lícules, és més aviat...
conegut per sèries, ahir és el responsable de la secció Narcos a Mèxico, de la sèrie Narcos, la versió a Mèxic, i també últimament ens va oferir una d'aquestes subsèries que van apareixent de tant en tant al voltant de Star Wars, una que es diu Andor, que jo no l'he vista aquesta, perquè ja al final s'hi has de veure tot el que fan de Star Wars, de subsèries i subpel·lícules. Estem fora, eh?
Però bé, això, un director que provee més que del món de les sèries de televisió, però en aquest cas, això, ens adapta aquesta obra teatral, doncs bé, que és un dia, exactament un dia, en un restaurant d'aquests, diguem, turístics, en plein temps quart, i doncs una mica el que passa dintre els seus personatges. És una obra molt social, és a dir, que parla molt de...
estem parlant de tots els treballadors, la majoria dels treballadors del restaurant són o directament sense papers, immigrants, és com una mena de Torre Abel que hi ha des de mexicans, portorrequenys, de tota mena. Tens de tot. Tens de tot.
I bé, una pel·li molt sorprenent. Sí, aquesta m'està agradant, aquesta, eh? Jo crec que l'aniré a veure. Jo crec que visualment és espectacular, hi ha alguns plans seqüència que són prodigiosos, però més que l'embolcai, que hi ha alguna crítica, doncs no li ha agradat perquè considerem que és molt embolcai, però jo crec que hi ha molta profunditat.
a posar el focus en tota aquesta sèrie de desarrelats que tots van a parar, és com un cop que t'adueix Nova York i sobretot el centre, Times Square, Manhattan. Per mi és l'escenari, de veritat, el millor escenari del món, o sigui, Times Square. Sí, sí, però bé el que t'està fent una mica és retratar-te la cara B del somni americà.
Tots aquests treballadors que es passen hores i hores treballant sense papers, amb sous miserables, i una mica agafar el pols dels pensaments i d'aquesta gent en aquesta pel·lícula que ja et dic jo, realment em va agradar molt, molt, molt.
Et dic una cosa, a menys que no estreni pel·li Jennifer Aniston aquest vespre, que em sembla que no, aniré a veure aquesta. I aniré avui, eh? Avui estrenen, eh? Sí, avui s'estrenen. Vaig a mirar.
En tenim alguna més encara, Carles, em sembla? Si vols, et faig un parell de punts, i tant. Interessants, perquè, mira, parlàvem de Valladolid, també, una de les pel·lícules que es va presentar a la Seminxi va ser Pol Boceran, de Carlos Marqués Mercet, que finalment es va endur el Premi Especial La Millor d'Interpretació, que són Ángela Molina i Alfredo Castro. Una pel·li també molt especial, que tracta d'un tema molt dur, com és la mort assistida,
però que t'ho fa amb una mena d'envolcari musical de dansa que realment xoca molt, xoca molt a l'espectador. Una proposta molt arriscada de Carlos Marquès Mercè, un director que ens tenia acostumats una mica a pel·lis més intimistes com Els dies que vindran o 10.000 quilòmetres,
I aquí, jo crec que és un saló mortal important, i que bé, avui aprofitem que en el mar de temporada alta, doncs al Cinema de Trufó farem la preestrena de la pel·li, de fet s'estrena la setmana següent, i avui hi haurà la preestrena amb la presència del director de Carros Marqués, Mercè. Ah, mira. Per tant, aquest vespre, dos quarts de nou, si us ve de gust, podrem xerrar amb ell d'aquest polvo seran. I ja que parlàvem, que és el tema, vaja, de...
dels últims dies, de les últimes setmanes, de la tragèdia de la Dana, doncs és el Cinema Trufó, també ens hem volgut posar el nostre petit granet de sorra i demà dissabte, un quart de nou, oferirem una pel·li valenciana que es diu El Agua, d'Alena López-Riguera,
i bé, és una projecció que fem especial amb taquilla inversa i tot el que es recapti doncs anirà a parar les víctimes de la Dana bé, un petit, ja et dic el nostre petit grà de sorra per intentar ajudar de la manera que sigui a ravifar tot plegat sabia que del trufo faríeu alguna cosa, no sabia una última cosa a caire de punt, la setmana que ve ens acompanyes sí
No, perdó, l'altra setmana... La setmana que ve ens acompanyes per cinema, però per l'altra també ens acompanyes però no per cinema. I la pregunta és per què. Bueno, ja ho descobrirem.
Sí, vols deixar el... Sí, no, vols dir que cal, sí, sí. Vinga, va, cuéntame, cuéntame, què ha passat? A Rau Vila, això t'agradarà molt. Doncs bé, no, no, que acaba de sortir del forn aquesta setmana la meva novel·la, el dia de la mort de Roberto Bravo, que ja podeu trobar a les llibreries des d'aquesta setmana mateix, i bé, si en vols un dia en parlem tranquil·lament d'aquest relat...
Doncs bé, que m'ha agradat molt escriure i espero que agradi molt els lectors. De fet, tenim un procediment molt i molt bo aquí als Quatre Rius, saps quin és? És regalar-li un llibre a l'Arnau Vila. Saps per què? Perquè com que l'Arnau Vila es llegeix una pàgina a la setmana... O menys. O menys, cada setmana què fem? Li dic, Arnau Vila, quin llibre t'estàs llegint ara? Doncs dirà, mira el del Carles Rivas i tastaràs 365 dies a l'any...
És curtet, eh? Sí, doncs així mitjany. Mitjany o una miqueta més. I jo n'hi aniré preguntant això i anirà sortint el títol del teu llibre cada setmana. És el bon tàctic, aquest, eh? Aquest programa sembla que no, però ja està tot preparadíssim. És la publicitat reiterativa, no? Sí, per insistència, vull dir. El Tio Sam, aquí són pitjors que el Tio Sam, ja t'ho dic ara. Carles Ribes, de Cinema, un dia més. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Vinga, adeu.
I avui encara era torn de recuperar una veu que ens ha acompanyat aquí als Quatre Rius, fins i tot abans que hi fos jo, només faltaria, vull dir, i és que probablement va aguantar moltíssim aquest programa, i és ni més ni menys que Pau Regincós de Budus Mundi, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí tornem a estar, molt bé, molt a gust en aquest estudi.
Més val tard que mai, però és més cosa meva que no pas teva, eh? Sí, eh? Tenies molta feina a posar-te al dia i jo vaig preguntar, dic, a veure si arribarà el Nadal i encara n'haurem tornat. Perquè tinc molts jocs, molts jocs sempre per presentar i per explicar. I a les nostres activitats, al setembre ja van arrencar, no? I és allò que dius, trobo a faltar alguna cosa. Me falta anar a la ràdio a explayar-me, a explicar el joc, les novetats que tenim i explicar una mica el que fem durant el curs. Que això sempre va bé, no? Una mica de publicitat del que fem. Com i tant.
i que la gent li arribi, perquè molts cops s'enteren tard, i dir, ostres, això ho fas? Quant fa que ho fas? Fa 10 anys, ja. Ostres, primera notícia. Llavors, aparadors com aquí, venir a la ràdio a explicar el que fem i la divulgació del joc, és sempre molt interessant. I a part tu, que ets dels meus, eh? Vull dir, ex-enginyer industrial. També, disseny industrial, jo he fet de tot, he passat per totes les oficines, estudis de disseny, i llavors, mira, ja fa 10 anys que estic jo fent l'Udus Mundi i portant el joc allà on em demanen.
T'anava a dir, vam parlar de l'Udivers en el seu moment i tot plegat, però l'Udus Mundi, a què us hi dediqueu exactament? Doncs mira, ja fa temps que estem ubicats en el centre cívic del barri Vell, com a lloc inicial on vam començar el projecte juntament amb ells, vam fer l'esfera lúdica i era un lloc on poder venir a jugar, vam crear un armari de jocs on la gent després a la sala que tenien podien venir a obrir l'armari, vam fer com un club...
Qui tenia el carnet de soci podia accedir a aquest armari. Llavors, amb la pandèmia, tot això se'n va anar al Garete, que es diu, i com que no ens podíem mesclar, va quedar l'armari tancat i ja no ho hem recuperat. Què sí que seguim fent? Activitats de joc. Anem a diferents centres cívics. El que va començar al Barri Vell es va estendre a diferents centres cívics, a Palau de Palau, a Pont Major...
llocs locals que depenen de cada centre cívic, anem a Montjuïc, anem a Sant Daniel, tot això on han volgut ampliar l'oferta de cursos i d'activitats que fan per famílies, doncs allà hi hem tingut cabuda. Llavors ja fa molts anys que tenim, setmanalment sempre anem a algun lloc i si tu mires l'agenda a la web de ludusmundi.com o a la web de l'Ajuntament de Girona, també sortim allà.
veieu les activitats que sempre hi ha, o per més petits, o per més familiars, o per més adults. Fa anys que fem els vespres lúdics un cop el dissabte a la nit, que és allò de 8 de la tarda a 2 de la matinada, que no parem de jugar. Per adults, gent que diu, mira, anem al cine, llavors venim, o en vez d'anar al cine avui venim a jugar. Sempre amb la idea aquesta d'acostar el joc i que qui no tingui amistats per jugar o no coneix prou jocs,
vingui, es descobreixi i d'allà em surtin idees per dir, ostres, doncs m'he obert aquí un portal de diversió que després cadascú ja s'ho va agafant. Però me fa molta gràcia que amb aquests 10 anys, ostres, hem vist créixer molts nanos, no? I el que començava jugant al terra, ara ja jugué a dret, ara ja jugué amb jocs més serios o adolescents que dius, ah, jo venia quan era peque i me'n recordo quan vas ensenyar aquell joc i dius, que guai, no? Podria arribar tota aquesta gent.
T'anava a dir, una feina de 10 anys i també com a... Jo crec que sou dels últims bastions que queden encara d'aquest entreteniment presencial, especialment en edats que tot just comencen, t'ho dic perquè al final la batalla de les pantalles sempre hi és.
Sempre hi és, no ens hem posat d'esquenes, vull dir, jo ja hi crec també amb el 2.0 i tot, però ben treballat. Jo he fet guinyos de jocs que sabem que hi ha jocs que estan sempre a l'ordinador o recreatives o que els hem vist tots des de petits. Jo no vull renunciar que jo era el petit que tirava la moneda a la màquina o que tenia la Super Nintendo casa o la Wii més endavant.
O sigui, no diré que allò és la peste, no? Però s'ha de tractar bé, o hi ha d'haver estones per tot. Llavors, és molt trist veure famílies que no tenen eines de diversió i quan veuen jocs de taula que els obres aquest univers, dius, ostres, això existeix? Aquests jocs, que guai, no? Sí que en detectes alguns que vols simplement perquè el nen jugui sol i dius, no, no és això. Nosaltres les activitats sempre les fem familiars perquè molts cops és educar l'adult a poder jugar una estona amb els seus fills.
perquè és molt llenç, no? Que se senti aquí a jugar i diu, ja, però jogueu els pares amb el nen, no? Ah, sí? Ah, vale, vale, doncs deixa el mòbil, no? Potser, clar, estàvem amb el mòbil. I molts cops veus això, eh? I dic, ostres, falta, eh? Falta. Llavors, no és per educar-los, però sí que a vegades els hi fas la reflexió de dir, veieu com...
Si busqueu de tant en tant estones a casa, no només quan plou i el nano no pot sortir a córrer, sinó que hi ha gent que sí, que s'ho ha agafat en sèrie i diu, no, no, nosaltres ho tenim sagrat, ens assentem i així el nano, bueno, el coneixes millor. És que què millor que a través d'un joc conèixer els teus propis fills i veure com reacciona la rabieta. Jo ho veig a activitats i els pares molts cops al·lucinen, no? I calla, calla, què fas? Què passa? Està descobrint que el seu fill és així d'impulsiu quan perd.
Al col·le no ho veu, a casa no ho fa, i a fora, quan no ho fa, diu, ostres, què ha passat, aquest no és el meu fill. Sí, sí, i el joc fa que aflorin aquestes sensacions, i per això ens agrada tant el que fem, poder arribar a tanta gent, són activitats sempre gratuïtes, i també en fem a biblioteques, que també és una bona cosa que les biblioteques han anat incorporant jocs,
I una de les funcions que fem nosaltres és donar a conèixer els jocs que té cada biblioteca, com a dipòsit propi, o portem noves propostes perquè així en coneguin i puguin tornar-ne a incorporar. Llavors el públic que sol anar a la biblia també s'ho troba i diu, ostres, això m'ha agradat, no només venir a buscar llibres, sinó que de tant en tant, i som nosaltres fent dinamització de l'espai de jocs de taula, i arribes a un altre perfil de públic que si no, no te vindrien als centres cívics.
a caire d'anècdota més enllà, i ho sabem, que va haver-hi un boom dels jocs de taula després de la pandèmia, us passava una miqueta com a la ràdio, que sempre ens volien matar, però no hi havia manera. No, o sigui, els jocs sempre han existit, hi ha qui de seguida diu, teniu una oca, teniu uns escacs, diu, a veure, això són jocs antics, jo els que toco més són jocs moderns, que tampoc no fa tants anys, potser fins a 25 anys, 30 anys, que són així coneguts, van començar a Alemanya, i són jocs d'aquests...
que vistosament ja t'entren pels ulls molts cops. Llavors tens des de taulell, grossos, fitxes, moviment de peons, daus, sort, etzar... Aquí ho hem anat parlant, no? Sempre t'he dit que la mecànica és de pujorlac, la mecànica és de treballadors. Tot això és aquest argot que s'ha anat incorporant en aquest tipus de jocs, que abans la oca, doncs molt bé, tiraves i de oca en oca i ja està. Que era ben divertit, o sigui, era la distracció que tenies. Jo tenia a casa i el taulell doble amb una cara amb una cosa i l'altre per xís.
O sigui, això és bé, o les catèrgoris, tots aquests jocs que ens van anar vinguent. Ara, si mires, ostres, l'aparador és tan bèstia i per sort les botigues cada cop, els grans magatzems cada cop incorporen més. Jo ara cada Nadal estic expectant a veure quan veuré un canvi absolut de paradors que diguin, ostres, per fi el joc de taula té una bona cosa. Per desgràcia, els catàlegs segueixen fent-hi moltes joguines, sexistes, els nens que mirin això, les nenes mirin allò, i en un joc de taula, ostres, és que aquí no hi ha... Completament horitzontal.
No hi ha rols aquí, el nen agafarà aquest joc i dirà, ostres, nen, nena, m'és igual, qualsevol pot jugar-hi. En canvi, les oïnes que veus, els catàlegs, encara van per aquesta via. I aquí també, amb els jocs de taules, es pot treballar molt bé això, inclusius, és que per totes les edats pots barrejar tres generacions. Jo quan veig avis, pares i fills, nets, jugant, ostres, és que és preciós. I s'ho passen tots molt bé, comparteixen partida, emocions, i allò els hi quedarà per sempre. Aquell record, això que et deia el nen,
Aquella partida que vam fer amb el meu pare, va perdre, quin riure. Això li va quedar i t'ho estarà recordant sempre. Busquem més moments com aquests a través del joc, plegats i passant estones divertides.
Doncs mira, passades estones divertides, perquè vull que quedi per sempre. Què et sembla si nosaltres, al llarg d'aquesta temporada, ho fem diferent i ens vas presentant un cop per setmana a un joc que tenia en compte. No sé si et puc enredar d'aquesta manera. Sí, agafarem el sac de jocs, el sac ple de jocs que tenim i, si vols, cada programa fem aquestes càpsules així d'un joc concret. Perfecte.
i de tal manera que qui l'escolti pugui recuperar-lo després i dir, ostres, sí que ho vaig sentir una vegada, a veure, torno a recuperar aquell joc i si voleu fer propostes, jo cap problema. Els jocs no ens en falten, si algú ens escolta i vol dir, ah, ens envia un mail per demanar que ens expliqui aquell joc que he vist, que no sé de què va o que vull saber més, jo sempre estic obert a peticions, no? Vull dir, seria una setmana següent o la que toqui, però segur que, o si no el tinc, és la manera d'aconseguir noves propostes que també em sorprenen després a mi.
Doncs fem una cosa, Pau, ens n'anem cap a publicitat i ara tornarem ja amb el primer sac de jocs. Perfecte, doncs aquí estarem.
Com hem dit, obrim el sac de jocs. Pau Regincós, bon dia i bona hora de nou. Bon dia, aquí estem. Tornem de la Públia, aviam què ens expliques avui. T'he portat un dels més famosos que tenim, el virus. Quan la gent parla del virus, no va ser per culpa del virus de la pandèmia, va coincidir que el joc ja havia sortit i la gent, ostres, hi ha un joc sobre la pandèmia, doncs, ostres, a veure, hem de saber de què va.
Li va donar un impuls més, però el joc ja existia i hi havia un hit d'aquests que hi havia a Espanya. És un joc que va treure l'editorial Trangis Games, dels seus primers jocs, és el que li ha donat múscul editorial per poder seguir editant jocs. I et porto, mira, novetat era l'edició en català.
que també tenen el detall en mercats, quan veuen que justament a Catalunya tenim un mercat molt potent, doncs per què no començar a etiquetar, posar les instruccions, tota la capsa, perquè aquí el compraríem. O sigui, tu ves un joc en català i dius, mira que bé, podem llegir-lo amb el nostre idioma, cap problema. És el joc igual que sempre, amb les cartes igual, i és un joc que va ser molt famós, que va tenir la seva versió 2, virus 2, evolució,
I fins i tot, ara que fa poc va ser Halloween i tot això, doncs va tenir un sobre amb més cartes per afegir-hi més versions de cartes per poder fer encara més llargues les partides. Aquest, no te'l parlaré, és el virus de tota la vida de cartes. Que fins i tot jo hi he jugat. Correcte, és allò, substitueix l'uno, substitueix aquells jocs que es tracta. Ja és un clàssic de piscina de l'estiu i és allò que boca a orella... Li heu jugat mai? No? Doncs mira, hi jugo una partida i ja te'l demanen. I ja se'l compren i llavors a cada casa acaba tinguent un virus...
i quan el veuen a les activitats diuen aquest ja el tenim, i és un bon senyal, perquè ja han introduït en els jocs de cartes, i qui conegui això us presento el virus Roll and Ride. Ara fa poc Trangles va treure el virus Roll and Ride, caixa més grossa, components, és un catxo bloc de fulles per les dues cares, i en aquest cas tenim quatre conjunts de tres daus de quatre colors, podem jugar a quatre jugadors, tens un llapis, i els Roll and Ride són jocs
on cada jugador tirarà els seus daus i en aquest cas amb les seves tirades anirà col·locant els daus amb unes cartes d'equipament on t'haurà de completar. Les cartes aquestes d'ensaig clínic que diuen o de laboratori tenen espais per anar posant els nostres daus i en funció del número de blau i el lloc on el col·loques, hi ha quatre colors, igual que en el virus, els quatre colors verd, vermell...
groc i blau, vas marcant amb el llapis, si marques un 4 en la casella blava, doncs marcaràs el 4 blau. Si aconsegueixes una fila o una columna, tindràs un bónus d'un color a tatxar amb un altre color i tot es va desencadenant. Els Roll and Ride són típics per això, perquè tu vas tirant d'aus, tries quin color que és on te'l col·loques i en funció d'on col·loques, tatxes, fas una línia, et dona un premi, si acabes emplenant tota la zona de color blau, en aquest cas,
aconsegueixes una medicina per la zona blava, i tot es tracta d'anar fent punts. Tens una zona on tens una proveta que et dona comodí, una altra zona per investigar amb laboratori que sumes els daus de dos jugadors per intentar arribar al màxim de punts per tenir un bònus de comodí. Tot això s'obre d'un mateix full, per rondes vas fent, en funció dels jugadors que jugueu, dos jugadors cinc rondes, tres jugadors cets rondes o quatre jugadors vuit rondes,
i vas emplenar la fulla, tornes a tirar els daus, tornes a emplenar la fulla i vas fent. Proposta totalment diferent. Com pots veure, aquí no hi ha cartes, però la temàtica, l'estètica, el grafisme del virus te'l recorda molt. I són els parts del cos igual, el cervell, el cor... Hi ha molts fulls, veig, però per si de cas, Pau Regincós sempre té un truc molt bo amb aquest tipus de jocs, que és el de comprar paper vegetal.
Pots comprar això plastificat. Aquest directament, com que té dues cares, també vas a una copisteria o molta gent ja ho té a casa. Agafes aquell paper transparent que poses per davant per darrere, s'enganxa i el plastifiques. Li fas aquesta làmina adhesiva. També el pots posar amb un paper d'aquests de carpesar de posar i l'hi poses aquí sobre, de tal manera que en vez de fer servir un llapis i anar gastant fulles,
Agafes un retolador de pissarra i vas tetjant. Quan acabes borres, ja tornes a tenir. I en un moment tens, amb quatre fulls d'aquests, ja tens els quatre jugadors, cadascú té la seva fulla, i ja t'has tunejat la versió del joc per tenir-lo amb retoladors i poder jugar fins que te'n cansis. És una versió nova del virus. Molta gent, clar, seguirà jugant el de cartes, perquè li tira més, és un joc molt més ràpid del de cartes, hi ha més...
puteo, que es diu, no?, d'anar a fotre la punyalada a l'altre, te mato el virus i tal. Aquí no, aquí cadascú va a la seva fulla, sí que comparteixes algunes o no amb daus, que si no vols compartir fots l'altre jugador i no li deixes puntuar, però cadascú anirà intentant trobar els seus màxims punts i intentar trobar el màxim de medicines. Una altra versió, Roll and Ride, que també funcionen molt bé i que agrada amb la temàtica de virus. Doncs aquests virus que ens han servit per obrir el sac de jocs. Pau Regincos, gràcies. A tu.
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs, avui divendres us portem una nova proposta literària, en aquest cas, la Lluna Turquesa, d'Alfons Cama i Saballs, una presentació que tindrem aquesta tarda a càrrec d'Eugènia Cross, també avui divendres, 8 de novembre, a les 7 de la tarda, com no podia ser d'altra manera, a la llibreria 22. Per poder parlar precisament d'aquesta Lluna Turquesa, de l'editorial Alevis, m'acompanya avui l'autor, Alfons Cama, bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia. Moltes gràcies. Benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Molt bé. Sempre diem el mateix. Moltes gràcies. La Lluna turquesa, vuitena novel·la, si no m'equivoco, tot i haver començat tard a escriure, com aquell que diu. Sí, sí, és la vuitena novel·la. Jo vaig començar...
Tard, jo havia tingut una educació en castellà, jo fins que no vaig tenir l'eina de l'escriptura, que amb el català no vaig començar a escriure, però he fet vuit novel·les i aquesta és la vuitena novel·la. Un conte també per infants i un dels llibres va estar adaptat al teatre. Vuitena novel·la que presentes aquesta mateixa tarda, La lluna turquesa. De què ens hi parles?
Bé, la lluna turquesa no deixa de ser una carta que una persona de 65 anys, una dona, escriu a la seva mare parlant-li de la seva vida anterior. Una vida difícil, una relació difícil entre dues dones, mare i filla, i aquesta és una mica l'origen de la novel·la. Aquesta persona, aquesta dona que es diu Lisa, fa una mica de catarsis en relació a aquesta relació difícil.
Lisa, Cama, t'anava a dir el cognom Cama, em sembla que més enllà de ser el teu cognom, hi ha com aquesta espècie d'intreviatge dintre de la novel·la. Exacte. A veure, jo a la novel·la tenia dos propòsits. Un era aquest, explicar la relació...
d'aquestes dues persones, una relació materno-finial, i a l'altra volia introduir el que és el meu cognom, el cognom Cama, que és un cognom que no és molt conegut, però que en aquesta zona de Girona sí, perquè prové de romanyar, bàsicament, i el tenim una mica estudiat,
però volia introduir l'origen d'aquest cognom en el món, perquè a part d'aquesta família calma que tenim a Catalunya, també hi ha uns orígens, també ancestres, al Perú, d'una banda, i a la Índia, d'una altra banda. I llavors, aquí era el repte, era el repte de poder introduir aquests dos conceptes, el concepte de la història actual, amb aquesta història...
anterior o aquesta anterior antiga i en aquestes civilitzacions diferents. En aquesta novel·la hi ha un factor molt important que és la carta. De què es tracta aquesta carta? La carta és una manera de
de tractar l'escriptura, en aquest cas, no? És una carta que l'Isa Cama escriu a la seva mare i que en aquesta carta, doncs, li explica totes les vivències, recorda les vivències que havien viscut juntes, les difícils vivències que havien viscut juntes, i les que la mare no coneixia tampoc d'ella, i aquesta és una mica la història, que no t'expliqui al final, però aquest serà una mica el desencadenament de tota la història, no?
Parles de tres dones i també parles de tres dones amb un punt de vista molt i molt diferent, o una perspectiva de vida molt i molt diferent. Jo crec que sí, jo diria que és una novel·la de dones, tot i que jo sóc un home, lògicament, vaig voler introduir-me a l'intre del personatge d'aquesta Elisa i jo vaig fer-ho amb un personatge femení,
Bàsicament, potser perquè no es pogués interpretar, que jo estava explicant una mica la meva relació personal amb la meva mare, diguéssim, no? Aquesta seria una mica el motiu, perquè el primer personatge, l'Elisa, és un personatge femení, no? Però, evidentment, hi ha un tercer personatge a la novel·la, que és l'amiga, no?
Tenim la mare, tenim la filla i tenim l'amiga de la filla, que és una noia russa, una noia que es diu Greta, i que és una mica la que li fa obrir els ulls a l'Elisa, que està encursatada dintre d'una família catòlica i dintre d'una ciutat burgesa de Barcelona. I aquí tenim les tres potes de la novel·la. Fixa't que són la mare...
filla, que intenta buscar el seu lloc en el món, i la Greta, que és el que l'ajuda, d'alguna manera, a sortir-se'n. Normalment, en una història, tres punts de vista tan i tan diferents, el que comporten és a conflictes. Conflictes? Bé, el conflicte ja és des de l'inici, perquè aquest conflicte mare-filla el veurem en el primer capítol, quan ella té 12 anys, que explica un episodi de la vida amb 12 anys, no?
El conflicte és un conflicte que és permanent en aquestes dues relacions i el conflicte que pugui haver-hi entre ella i la Greta l'haureu de descobrir perquè també hi és. I és un conflicte de relacions, de relacions de parella, per entendre'ns.
Com ha estat una mica el procés creatiu que has fet servir en aquesta novel·la? Bé, el procés creatiu, això és on podríem estar parlant molta estona. El procés creatiu, teòricament, hauria de tenir una trama ja estudiada abans de començar a escriure, sabent exactament què explicaràs en cada moment, amb havent creat cada un dels personatges,
Aquesta seria la manera potser més millor de poder entrar dintre la novel·la. I l'altra manera és la manera de tot i tenir una història, perquè si no hi ha història no hi ha novel·la, tot i tenir la història, doncs començar a treballar i que els personatges vagin apareixent. Jo diria que estic entremig dels dos processos, diguéssim. No començo una novel·la mai sense tenir història, lògicament, però sense saber una mica
quin serà el conflicte principal de la novel·la, com resoldre el conflicte de la novel·la, el conflicte principal i els altres, o les subtrammes que s'hi vagin afegint, no? I per tant, aquest és una mica el procés. De totes maneres, mentre vas escrivint una novel·la, sempre van sortir personatges que es fan més importants del que a vegada sembla que són al principi i a l'hora de començar, no?
A l'hora d'escriure és inevitable, em sembla, el fet d'impregnar la història probablement amb la teva pròpia vivència. Llavors, la Lluna turquesa, què té de tu?
Jo diria que de mi té molt poc, no intento explicar la meva vida pel que t'he explicat una mica, però jo no es pensi en aquesta relació, tot i que sempre hi ha un punt, per què surt dintre meu aquest procés, per què vull explicar la relació entre un fill i una mare, doncs possiblement sí que l'origen sigui la meva relació que hagi tingut jo
amb la meva mare. Però no és aquest el cas. Ni ella ni la protagonista de mare és la meva mare, ni jo soc l'Elisa, ni molt menys. Per tant, no hi ha una idea de poder explicar coses. De totes maneres, quan escrius, lògicament em van sortint cosetes d'aquí, cosetes d'allà, cosetes viscudes, cosetes que vas interpretant. Per tant, a dintre la novel·la evidentment s'hi troben coses meves. Això és evident.
I per no desvalar una miqueta més la trama, això sí, jo t'ho he de preguntar, quin ha estat una mica també el repte, aquell moment en què has trobat i has dit, ostres, com teixeixo tot això? No sé si te n'has trobat amb algun. Sí, el gran problema d'això era això, com teixia aquesta relació materno-finial, la carta, etcètera, amb aquest procés de trobar el condom Kama i voler explicar la societat hindú, perdó, la societat hindú de la Índia,
amb una comunitat parsi, que és la que porta aquest condom Kama, o la comunitat dels incas, en què també hi havia una gent dintre dels incas, dintre de l'imperi inca, que es deien Kama, importants. I això és lo difícil. Llavors això vaig crear...
una cosa que els escritors en diem un pivot, que és un bar ceremonial, i que aquest bar ceremonial va corrent durant tota la novel·la, fins que acaba arribant a la botiga Cama Terrés d'Antiguetats de Barcelona, diguéssim. Doncs aquella anatomia que va ser el lligam que vaig trobar a l'hora de construir aquesta novel·la i el repte aquest que em havia posat, no?
Doncs mira, jo crec que no desvalarem res més. De fet, jo convido a la gent que si volen saber alguna coseta més sobre la lluna turquesa, aquesta obra d'Alfons a Cama i Saballs, doncs que s'acostin a la llibreria 22 aquesta tarda a les 7, si no m'equivoco era a les 7, eh? A les 7, sí. 7 de la tarda, juntament amb Eugènia Cross. Exacte. Eugènia Cross. És una persona d'aquí de molt coneguda aquí a Gironi. Home, i tant. I tertuliana de la casa. Si tu coneixes. Alfons Cava, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies a vosaltres.
Una setmana més que ens serveix per recuperar veus que ens han acompanyat en aquests quatre rius imprescindibles i volíem per això mateix tornar a parlar amb Lídia Casademont. Bon dia i bona hora. Bon dia. Un va de teca express. Què tenim aquest cap de setmana?
Mira, tenim una fira que no podem perdre, que és a Santa Coloma de Farners, la fira de la ratafia. I què hi podem trobar, per exemple, en aquesta fira de la ratafia? Mira, hi podem trobar moltes ratafies, gairebé moltes de les que hi ha en aquest país, que cada vegada se'n fan més, i això ho trobarem a la plaça Farners, on tu compres un tíquet de degustació i te donen la copa i el porta-copes i pots anar provant les diferents ratafies que tinguin.
una d'aquelles activitats o fires que tenim sempre en un cap de setmana, que animen a tota la població.
Sí, perquè gastronomia sempre agrada, pots aprofitar, passejar per al poble, a més a més fan molts dolços i productes dedicats a la ratafia, en aquest cas a la plaça del Firal, hi ha el ratafiairum, que es diu, que és a l'aire lliure, i allà es poden degustar i adquirir aliments elaborats amb ratafia, des de marmelades, xocolata i pastisseria, sempre de la mà de pasticis i productors de Santa Coloma i els voltanis.
Sempre diem que no hi ha cap aliment ni producte que sigui dolent, pres en mesura. Entenc que a la ratafia li passa exactament el mateix? El mateix. La ratafia, clar, no deixem de banda que és un alcohol. I com un alcohol, tots sabem les contraindicacions que porta. Però la ratafia es fa amb moltíssimes herbes i moltes porten propietats bones, entre les quals una ratafia és digestiva. Per això sempre la prenem de postres per ajudar una mica a pair.
Doncs tothom que va a la fila de la ratafia. Lídia Casademont, Bada Teca, moltes gràcies. Moltes gràcies.
I seguim els quatre rius, encarem recte final de programa, també de setmana, avui divendres, i volíem mirar l'agenda. No del cap de setmana, ja ho he dit al principi que a vegades els caps de setmana són per descansar una mica, mirem i saltarem ja fins dimarts que ve. Ho dic perquè tenim el concert solidari de Som València, una proposta bastant a forbescent, que s'ha actuat molt i molt ràpid,
per poder mobilitzar la gent. Aquest dimarts 12 de novembre, com dèiem, a la Sala La Mirona de Salt, tindrem concert amb artistes de primeríssim nivell. Per això mateix ens acompanya Quim Mercè, director de La Mirona, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, concert amb noms top. Calavento, Carmen 113, Germà Negra, Fetos, les Anchovetes, Mazoni, Minibus... Vaja, un cartell de luxe.
Sí, un cartell de luxe, però per una ajuda de luxe, també, perquè es necessita. I realment aquests grups que has dit, a part de ser bons, també han volgut estar en aquesta causa solidària.
T'anava a dir, una proposta molt efervescent, t'ho dic perquè això de València va passar fa pocs dies, no farà pràcticament poc més d'una setmana, i sembla que tothom s'ha mobilitzat. En aquest sentit, quant reps la trucada per acollir aquesta proposta de Som València?
Mira, és que, a més a més, jo vaig rebre un WhatsApp de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya, la SAC, que en són membres, i ho vaig rebre el dia 1 de tots sants, a la mitja part, ho vaig mirar a la mitja part de Maricel, que jo estava a Maricel, imagina't, un dia de festa, doncs, que deien, escolta, que s'està movent això, que és per dimarts de 12, per tant, era tot molt ràpid, qui es vol apuntar? Allà es van apuntar, crec que quasi tot a les sales que estem al grup,
I això era un divendres, festa, l'endemà, dissabte, diumenge, dilluns, ja m'ha trucat al Festival Neu, que ell també l'havien trucat, que ja tenia grups. Per tant, realment, la música, som un sector, a part de solidari, però que ens sabem organitzar molt ràpid, perquè en pocs dies hi ha hagut una mobilització, com deies tu, bestial. Perquè estic parlant de tot l'estat, eh? Això va sortir d'una gent de Barcelona, discogràfica... Bé, diversa gent, però que s'ha mobilitzat tot l'estat. I realment penso que...
que sabem organitzar-nos més bé la gent de la música que certs polítics, perquè hem anat bastant més ràpid a organitzar-ho. Que això sempre duri, que sempre ens salvi la cultura. T'anava a dir, en aquest sentit, la sala a la Mirona ja sabem que és enorme, moltíssima capacitat, tot i així, venda d'entrades molt afervescent, també, va bé el ritme, potser al sold out no hi arribarem, ja que és un dimarts, però vaja, la resposta de la gent molt i molt bona, fins ara.
Molt i molt bona. Nosaltres estem rebent molta gent que ens pregunta horaris, ens pregunta tot. Però ja no és... O sigui, que està molt bé, està molt bé la gent. Hi haurà una recaptació que segur que estarà molt bé, perquè pinta bé. Soldau-te la Mirona en 1731 dimarts, dit en quatre dies, és difícil. Però te diré que
que el grup motor som aquí a Girona, que concerta el Festival Neu, Mirona i Link Productions, però a partir d'aquí tenim col·laboracions del Festival Itaca, Festival Black Music, RGB, però hi ha una empresa de carpes que ens ha deixat una carpa
per posar-hi tots els músics, dos restaurants de salt que ens han dit que portaran pizzes, que nosaltres no hem demanat res, però vull dir que a partir d'aquí molta gent, d'una manera o altra, serà solidària, que estarà molt bé tots els diners que es recaptin, però s'ha de demostrar que aquest entorn de la música és un entorn solidari i és un orgull seri, per descomptat.
Quim Mercè, moltíssimes gràcies per tot, per tant, i ens veiem dimarts perquè jo penso venir al concert. A vosaltres per parlar-ne, que també està molt bé, i animar a tothom que vingui dimarts. Gràcies. Gràcies.
I amb aquesta banda sonora tan i tan elegant, només faltaria, ens serveix per donar pas, a Carles Pintiado, a la Girona Secreta, la gent de la bona. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, com estem? Com estàs, Pinti? Feia dies que no feia. Estic de tornada, estic, la veritat. Carai. Estic molt a tope. Molt defensor, tu, de les escapadetes curtes, eh? No de les vacances llargues. Jo sempre t'ho dic. És millor mica en mica i anar dosificant.
A mi m'has d'explicar quatre coses. No, saps per què t'ho dic? T'ho dic perquè aquest matí feia el plantejament i jo alguna cosa estic fent malament. Perquè no arribo a tot, perquè no descanso, perquè no d'allò... A tu, en canvi, et veig radiant, vull dir, et veig d'una manera increïble i a mi m'ha d'explicar una miqueta com muntar-me l'agenda, com fer les coses, que jo no me n'entero. Jo no et sabria explicar com ho faig, però bueno... Ho intentarem algun dia... A vegades no estem tan bé com sembla, però bueno...
també és una altra història si això ja és la gent a vegades si veiéssim la cara que posem mentre estem davant de micròfon aquesta és la gràcia de la ràdio que ja pots estar bé o malament que tu has de venir aquí, has d'aguantar el micròfon en canvi a la tele a vegades sors amb un caret però jo vinc aquí els divendres a tancar la setmana jo quan et veig a tu faig palmes
Si vinguessis els dilluns... També et dic. Si vinguessis els dilluns no seria igual. Seria una altra història. Escolta'm una cosa. Va, doncs aquesta conversa que tenim tu i jo pendent, no sé si tenim alguna proposta a l'agenda i així ens ho fem venir bé i així anem a veure un espectacle o fem alguna coseta i me vas explicant. En tenim moltíssim. Cuéntami.
Comencem per avui. Avui a les 7 de la tarda, el que ja portàvem parlant setmana, es tornen als concerts del Corte Inglés de Girona. Ah, mira! Comencem amb un concert de rumba dels Gaspatxo, que és un grup d'aquí Girona. Va ser el primer grup de rumba catalana de Girona i ells barregen rumba catalana, pop, rock i ritmes llatins.
concert gratuït, entrada gratis, no cal comprar entrades, avui a les 7 de la tarda a la Terrassa del Corte Inglés. També a les 8 del vespre ens anirem cap a l'Auditori de Girona amb el concert de Momi Maiga, que va triomfar bastant amb el seu àlbum debut el 2022. Correcte. I ara arriba a l'Auditori a presentar el seu segon àlbum, Cairo.
Sí, que de fet va passar per aquí, pels Quatre Rius, a parlar-ne i tant. Molt bé. Fet. Més? I a les 8 del vespre, Teatre Municipal, un concert molt especial de Sílvia Pérez Cruz amb Juan Falú. La Sílvia Pérez Cruz, ja sabeu, la coneixeu sobradament, té una veu espectacular, una dona impressionant.
i compartirà escenari amb el guitarrista Juan Falú, que és una de les figures amb més prestigi del folklore argentí. Aquest concert es va haver d'avançar perquè havia de ser el dimecres que veig perquè la Sílvia se'n va al Grammy amb la seva primera nominació. Per tant, jo crec que és una ocasió molt especial d'anar-la a veure.
Després, tenim activitats al llarg de tot el cap de setmana. Sí, bastantes també. Comencem amb la festa del 35è aniversari del Centre Verd, empresa d'aquí, de Girona. Ja sabeu que ara tenen les instal·lacions allà a Salt. Doncs això, fan 35 anys i han organitzat una festa que durarà tot el cap de setmana.
Hi haurà food trucks amb el rocambolesc, hi haurà música en directe amb la R4 Jazz Band, que són joves gironins que els agrada fer jazz. També hi haurà castells amb els marrecs de salt i molts regals i molts premis, ens han dit, o sigui que allà estarem. També tenim la 28a edició del Festival Acústic Vell, aquest festival cultural multidisciplinar que se celebra al Centre Cívic Barri Vell Mercadal.
I també, durant tot el cap de setmana, podrem gaudir de l'obra de teatre Brattleby d'Hermann Melville a la sala La Planeta, que és el gironí Llatzer García, que ha adaptat i ha dirigit el relat d'Hermann Melville en un format de monòleg per l'actor Albert Prat. I aquest el podreu gaudir avui a les 8 del vespre, demà dissabte també a les 8, i el diumenge a les 6 de la tarda.
I ara saltem a únicament dissabte. Dissabte al matí em sembla que tenim algun oient que li encantarà, això que diràs ara. Sí, hi ha molta gent aficionada a aquestes visites. Segueixen fent les visites guiades pel gironès per descobrir els pobles de per aquí a la zona. Abans de dir on anem, Arnau Vila, posa-hi atenció. Saps on anem?
de visita guiada aquest dissabte al matí. A veure on tenim. Ara ho veuràs. Sant Martí Vell. Anem cap a Sant Martí Vell. Està bé, està bé. Doncs sí. Això serà demà dissabte a les 11 del matí. I al vespre, demà, tenim un concert a l'Auditori de Rosalén. Sí. Compositora, cantautora espanyola bastant reconeguda que arriba a l'Auditori amb el seu sisè àlbum El Abrazo. Mm-hm.
I saltem ja diumenge. Diumenge podem començar el matí amb una altra visita guiada, però aquí a Girona Ciutat, que ens presentaran l'espai de l'antic hospital de Santa Caterina, on ara hi ha la seu del govern de la Generalitat, per veure com era el dia a dia de la vida a l'hospital.
Després podem anar a fer el vermut als Jardins Gala, que segueixen fent aquests vermuts al migdia a partir de dos quarts de dotze i aquest diumenge tindran Canella en drama, una mica de rumba també. Ah, que bé. També podem optar per un altre concert que forma part del festival flamengí, que reivindica el flamenc, i faran un concert del grup Al Aire i Arrostada Popular, a la plaça de l'Hom. Vale.
I per acabar, exacte, el cap de setmana, el diumenge, torna al House in the River, als Jardins Gala, aquesta festa que organitzen Pan, Pan, You, els germans d'aquí Girona, amb house i musiqueta i bon ambient per acabar el cap de setmana.
El dia que em diguis que Coldplay ve a Girona... Hòstia, tant de bo t'ho puguis explicar. T'hi imagines. Tant de bo ho pogués veure. Clar, perquè hi ha un pla en Montilivi. Més, molt més que Montilivi.
Hauríem de fer 80 concerts al Montellín. Potser ni a la d'Avesa, eh? No me n'anarà a la d'Avesa. És que aquí a Quirona, clar, on tot posaries? El parc... Ah, ja ho sé, potser al Parc de Fontejau. Sí, i encara es faria petit. I encara es faria petit, eh? A la zona on tindran els focs, diem, eh? Jo crec que no hi ha millor manera de marxar el cap de setmana escoltant a Coldplay, perquè són aquell grup
Que a la gent, jo crec que li agrada a tothom. Li pot agradar més, li pot agradar menys. I s'abarten més o menys, eh? Però te'n poses una i dius, hòstia. Grup discret. O sigui, quan li dius, quin és la teva música preferida? Tothom diu alguna cosa, però després quan dius Coldplay fan... Ah!
I Coldplay. A vegades va bé aquest tipus de sorpreses, de dir coses que sempre han estat allà, però que de mica en mica agafen importància. Carles Pintiado, moltes gràcies, que tinguis un cap de setmana gairebé tan fantàstic com tu. Igualment, igualment. Vira, nosaltres tornem dilluns. Puntualment a les 9. Puntualment. Però deixem escoltar Coldplay a la gent, que em sembla que els agradarà molt més. Vinga, va.