Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 10 de setembre de 2024, segon dia de curs i primer de normalitat després d'obrir aquesta nova etapa, però amb regust, a divendres. Demà 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, amb el titular que cada vegada menys gent se sent únicament catalana. Passem del 29 al 18% i entre els joves un de cada 10.
Com que no he trobat manera de fer-ne cap lectura positiva, no en faré cap. I així amb tot, cal dir que a vegades està bé fer cas a la mandra. Parlarem avui amb el secretariat de l'ANC aquí a Girona, una diada, recordem, deslocalitzada per tot el país. Passa per aquí el gran Guillem Terribas i, si mai heu perdut les claus de casa, us explicarem què heu de fer al final.
I com sempre m'acompanya, just davant meu, obrer de la ràdio, artesà de la vida i del bon fer, que dirien al sud de França. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com esteu? Bé, home, bé. De dimarts? De dimarts. Ja no som tan zombis, això, aquí, eh? Perquè el dilluns som més zombis. Ho hem comentat abans. Ara, en sèrio, Arnau, ara que ja no tenim soroll a l'estudi, tu on aniries si hi hagués un apocalipsi zombi?
Home, possiblement m'hi hauria d'anar amb algun tipus d'allò magatall que hi haja rebost, això sí, però un lloc que hi haurà tancat, perquè si no, no fotem que la cosa ha de durar, la vida ha de ser una mica més alegre que no passa amb els zombies. Tot i això, hi ha gent que, escolta'm, li agrada el tema del Mortal Kombat i els jocs i els videojocs, i escolta'm, potser ens farien un favor a la vida real. T'anava a dir, parlant de zombies, demà vas a la mani.
Mani, mani, no ho sé. Barcelona i ciutat segurament que sí. Sí, però manifestacions, el que passa que hem estat 10 anys fent una mica la performance i ja la cosa comença a cansar una miqueta. Però anirem a Barcelona. Anirem a Barcelona, però sí que és veritat que... Saps què passa? Que les paraules cansen i els fets són els que demostren.
Però tot i això, jo crec que, vaja, hi haurà ambient. El temps diu encara que ha de ploure una mica per Barcelona i veurem què passa, eh? Ostres, i això és el rotllo pel·li d'aquelles que m'agraden a mi, eh? Però en tot cas celebrarem la diada que sí que és de tot, eh? Sí, home, i tant. Com ha anat a tu el dia d'avui i què faràs demà, a veure? Ah, t'anava a dir, perquè el futur encara no el sé pas veure. No, aquest matí bé, ara. Ah, bé, sí, sí, sí. Però anirà més bé que demà?
Sempre. Això sí. O sigui, a la vida sempre s'ha d'anar una mica més enllà. És a dir, avui estic pitjor, o sigui, millor que ahir i pitjor que demà. Avui estem molt filosòfics, eh? Ho heu vist o no?
Escolta, és que si no hi poséssim intensitat a la vida, què seria això, Arnau Vila? Si res, serien ones argianes amb silenci emportadora i prou. M'he perdut fa molta estona, escolta. Això és postècnic, que les ràdios tenen silenci, s'ha acabat. Sí, avui inevitablement hem de fer la prèvia de l'11 de setembre, sobretot en clau política.
Per tant, parlarem amb en Pep Vila i en Pere Acosta. Ja t'ho he dit també que passarà per aquí en Guillem Terribas, presentarà la temporada del trufó, que de fet ja va començar aquest dilluns amb el cicle d'Alfred Hitchcock. Sí. I acabarem... Tu has perdut mai les claus, Arnau? No fa gaire.
No fa gaire. Les he trobat però no fa gaire. Vas haver de trucar a un serraller? No, les vaig trobar, per sort. Per sort, perquè si no em sembla que et passaries 3 dies menjant arroz i tomata. Segurament. Després ens ho explicarà si de cas l'Ester. Sí, escolta'm una cosa, començarem primer de tot escoltant l'ANC com ha intentat mobilitzar l'independentisme per aquest 11 de setembre.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
M'heu trepitjat incomptables vegades. He fet d'altaveu dels vostres clams. Us he vist avançar units, sense fer ni un pas enrere. Avui mateix hi ha hagut retards de més d'una hora. Per un país digne, contra un estat gens democràtic.
Heu de tornar-hi. Trepitgeu-me de nou, amb força. Pel país, pel futur, per la independència. Tornem als carrers.
Bé, doncs, el dia abans de la Diada Nacional Catalana, volíem convidar avui a l'Assemblea Nacional Catalana precisament per poder veure una mica com arriba l'independentisme al seu dia gran. Per això mateix ens acompanya avui Pep Vila, coordinador a Girona i també secretari nacional de l'ANC. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. A més ens acompanya també Pere Costa i Vilanova, membre del secretariat d'aquí de Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia.
Diabans, no sé si encara queda molta cosa per preparar, si ja està tot a punt, però em sembla que aquestes coses normalment van força contra rellotge. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do l'apunt que està a tot plegat. A punt, a punt. A punt per aquest dimecres. Ens recordem 11 de setembre, Diada Nacional a Catalunya. Jo crec que l'eslògan que promueu des de l'ANC el Tornem als carrers.
no deixa de ser tota una declaració d'intencions i també de la situació que viu ara mateix l'independentisme. A veure, tornem als carrers perquè el problema que teníem no el tenim gens resolt. Al revés, el tenim augmentat. El cost que ens té com a ciutadans dependre de l'estat espanyol no només s'ha disminuït, sinó que ha augmentat. Per tant, què hem de fer?
després de l'intent del 2017, hem de plegar-nos de braços davant d'un país cada dia més empobrit, davant d'uns ciutadans cada dia més espoliats, o ens toca tornar-nos a activar, tornar a trepitjar els carrers, tornar a agafar força. Si em permets, Pep, afegiria un moment, o precisaria el que has dit. Nosaltres no parlem de finançament, parlem directament d'espoli fiscal.
Perquè quan te diuen la xifra en gros de 20.000 milions, les xifres grosses no sé si us passa a vosaltres, però un es perd. Quan això ho divideixes i fas la proporció per cada català, a cada català portar el DNI que portem a la butxaca ens costa 2.800 euros l'any.
Home, Déu-n'hi-do, eh? Doncs, per tant, és obvi que no hem acabat. Que hem de tornar als carrers. És obvi. T'anava a dir el doble sentit de tornar als carrers. T'ho dic perquè tornar al final no deixa de ser repetir alguna cosa que ja va passar i ara mateix no passa. És una mica també la sensació que té l'independentisme ara mateix?
Jo diria que és una realitat el que acabes de comentar. Després de la frustració que va significar el no assoliment de la independència el 2017, això té un cost de gestió per part de la pròpia ciutadania, per part de la societat.
bé, n'hem de sortir d'aquí n'hem de sortir propositius n'hem de sortir actius i n'hem de sortir perquè hem de comprometre'ns en un demà millor en un demà que superi totes aquestes limitacions no podem abraçar l'evidència d'estar vivint en un país que cada dia recula amb molts indicadors i recula
perquè pateix un espoli absolutament inaugmentable. Per tant, la feina la tenim. Segurament que durant aquest temps tots hem pogut donar voltes de què és allò que no hauríem de repetir.
Tot i això, camins fàcils o dibuixos clars, molt clars, de com ho hem de fer. Des de l'ANC no pretenem vendre les coses que no són, però sí que pretenem contribuir a tornar a generar una onada que sigui capaç d'acabar allò que el 2017 no vam ser capaços d'acabar.
A nosaltres el que ens preocupa més que preocupar-nos com a assemblea és desmuntar aquesta mena de discurs oficial, que ara és fins i tot institucional, de dir que s'ha acabat una etapa, el procés, etc. Per cert, que és una paraula que no m'agrada gens i no ens agrada gens parlar de procés. Parlem d'independència de Catalunya.
Nosaltres ens dissoldrem el dia que aquest sigui un país independent. Per tant, és obvi el punt en què estem. Som un país independent? No. La independència la tenim? No. Doncs aquí no ha acabat res.
I al final tot això amb el mandat del primer d'octubre com a taló de fons. Evidentment. Sí, sí. El primer d'octubre va ser una fita importantíssima en la lluita nacional per esdevenir una nació normal, un estat al mig d'aquesta Europa, per cert, al mig d'una Europa en la qual no trobaríem cap grup
de ciutadans que patís l'espoli fiscal que patim els catalans. De fet, sí que en trobaríem alguns. Trobaríem els companys dels països catalans. Trobaríem la gent del País Valencià, la gent de les Illes.
L'espoli que pateixen els països catalans per part de l'estat espanyol és un espoli que no té nivell de comparació amb cap regió europea. Els lans alemanys més rics, que evidentment contribueixen a favor dels lans que tenen menys renda, estan a una distància enorme
d'entre cometes aquesta solidaritat que en diuen imposada que patim els catalans. Mira, tenim persones economistes que ho han estudiat a fons aquest tema dintre d'assemblea i només dues dades més. Quan aquest país va perdre la guerra de successió el 1714, el 1715 es van apujar els impostos un 715% en els catalans.
Hi ha una disposició que ho diu. I ara, amb 270 dies d'espoli fiscal, seríem un país normal. Ni un país excepcional, ni un país... Seríem un país normal. Més aviat amb tronfos per ser un país molt potent dintre del que és la Unió Europea.
El tema de l'espoli fiscal ha agafat especial importància, sobretot després del pacte Sánchez-Esquerra? La veritat és que nosaltres teníem decidit centrar aquest 11 de setembre, centrar la diada que celebrarem demà, sota el paraigua de denunciar l'espoli fiscal molt abans, fa mesos que ho vam decidir. Per què? Per què?
Perquè entenem que és un problema que afecta a tots els ciutadans d'aquest país. És un problema que no té res a veure amb ideologies. És igual que jo sigui independentista com que no en sigui. El sent ciutadà de Catalunya tinc una pressió fiscal que no tindria si no ho fos.
I això d'aquí té unes conseqüències enormes per la vida quotidiana de cada un de nosaltres. Enormes. Quins serveis de sanitat tenim i quins podríem tenir sense aquest espoli? Quina potència de recerca, per exemple, com a país, podem tenir
o quina podríem tenir si disposéssim lliurement dels nostres recursos. I així podríem anar-ho aplicant com podríem tenir el sistema ferroviari, el tema de l'aigua, amb cada un dels temes. Per tant...
El tema de l'espoli és un tema importantíssim, perquè no estem parlant només d'un tema de números, estem parlant d'un tema que ens afecta la vida quotidiana a tots els ciutadans d'aquest país. Llavors, què hem de fer?
Ens hem de plegar de braços i com si no passés absolutament res. No passa res que siguem la zona més espoliada de tot Europa. No passa res que això ens vagi restant capacitat, potència, el progrés personal, social, col·lectiu.
nosaltres volem pensar que això ho hem de revertir i per revertir-ho hem de sortir al carrer i per això aquest 11 de setembre el posem sota el paraigua de l'espoli fiscal.
A partir de demà, dia 11, és una paraula, és un concepte que irem difonent. I som conscients que costarà molt que penetri dintre de la societat. Per què costarà molt? Perquè el que he dit abans, hi ha tota una onada en contra. Mira, però fa mal.
Mira si fa mal que aquests dies hem tingut un parell de pancartes penjades que denunciaven aquest fet, una ja no la tenim, l'altra ens han retallat els números dels 20 milions. Vol dir que a algú li molesta enormement. I quan molesta nosaltres interpretem que anem bé. És exactament el contrari. Vol dir que anem en bona direcció quan estem fent això. Per tant, és una paraula que la ireu sentint, almenys per part nostra, tant com puguem.
Anava a dir, de dificultats sempre n'hi ha, però suposo que l'ambient és diferent amb un president de la Generalitat no independentista després de 12 anys. No sé si ho heu notat així. Bé, a veure, sí, és diferent i jo et diria, i potser fa massa poc que hi és, i m'explicaré, potser és el revulsiu que havíem de menester...
per tornar-nos a rearmar, tornar a sortir als carrers, tornar-nos a rearmar democràticament, evidentment. Perquè, bé, hi ha diferències entre el món independentista, això s'ha traduït en un resultat electoral, és el que és, ha anat com ha anat,
Però des del meu punt de vista això té dues cares. Una, evidentment, en negatiu, ens agradaria més tenir un president independentista, evidentment, però l'altra en positiu. Potser és el revulsiu que havíem de menester per anar tots plegats i fer un moviment independentista, que és el que necessita aquest país per tirar el projecte de la independència endavant.
Una mica com el que va passar entre el 2012 i el 2017, per exemple, amb l'acumulació de forces que hi va haver? Segur, o sigui, a veure, necessitem tornar a acumular forces. A veure, en Pere fa un moment deia... És una realitat, fa molt pocs dies que tenim el president Illa. Una de les seves primeres afirmacions, em sembla que era ahir, en una reunió al...
al Congrés Nacional de la reunió del PSOE, una de les primeres declaracions seves era, escolteu, espanyols tranquils, que mantindrem el nivell de solidaritat.
Els espanyols es devien quedar molt tranquils, però els catalans no ens hi hauríem de quedar gens de tranquils, perquè quan diu mantindrem els nivells de solidaritat, això el que està dient és mantindrem el nivell d'espoli que pateixen els catalans. A veure, el fet de tenir un president no independentista exemplifica...
el que comentaves, la recolada, el fet de no ser actius com ho havíem estat i el fet de necessitar retornar, de necessitar tornar a agafar forces, de tornar-nos...
rellençar. Estem aquí. Evidentment, com a ANC, nosaltres el que desitgem és que les institucions estiguin governades per gent que defensi el dret a l'autodeterminació de Catalunya com a nació. No ens agrada i som crítics tenir un president de la Generalitat que negui aquest dret a Catalunya. A més a més, jo crec...
que un dels grans anàlisi que vam fer tots des dels mitjans de comunicació en el seu moment va ser que l'independentisme era realment un moviment molt transversal i no sé fins a quin punt es troba a faltar per exemple a la ràbia del col·lectiu jove.
Del jovent. T'ho dic perquè la sensació és que estan completament desconnectats o fins i tot desencisats, potser, amb el moviment. A veure, segur, segur. La veritat és que no només els joves, els grans, les persones a mitjana edat, el país està gestionant una frustració, està gestionant una decepció.
els joves és evident que en aquests moments no estan en la punta de llança de la reivindicació nacional. Tot i això, nosaltres estem convençuts que hi són. Ells fan la lluita, fan el combat pel seu dia a dia. Un combat i una lluita que no el tenen fàcil. Per accedir a un habitatge, per accedir a una feina amb un nivell retributiu correcte que els permeti
emancipar-se dels pares, ells viuen en el moll de l'os totes les limitacions provocades per aquest espoli fiscal. Segurament el seu dia a dia és un dia a dia que els porta a dedicar totes les seves energies cap a aquesta autonomia personal i, per tant, segurament que els hi queda
poc espai per dedicar-se a la lluita col·lectiva. Tot i això, nosaltres, pels contactes que tenim amb grups de gent jove, pels contactes que tenim amb ells, que no els veiem al carrer, que no els veiem organitzats, també hauríem de recordar
que el 2017 i abans del 2017 semblava que els joves tampoc hi eren. I van aparèixer amb una força enorme quan la situació va estar prou madura com per llançar un embat. Res ens fa pensar...
que la situació que viuen els joves, segurament que tant o més complicada que aquests anys que estem comparant, faci que si torna a haver-hi un horitzó en el qual es vegi sentit a una lluita, no hi tornin a aparèixer. I si em permets afegir-hi, Pep...
Hi ha brots verds. Nosaltres en tenim la prova evident. És a dir, en les reunions que fem periòdiques allà al carrer de les Olles, que és on tenim el local, se'ns acosten, no és un allau, però se'ns acosten grups de joves disposats a col·laborar, a organitzar-se, que estan preparant accions, que irem veient. I, per tant, sí que és veritat que quan mires el panorama en general...
treus les conclusions que la situació no és massa positiva, però quan agafes el zoom i mires els brots verds, t'adones que n'hi ha. Per entendre'ns, és com aquell foc que sembla apagat però ja caliu encès.
que quan aquest caliu el ventis una mica tornaràs a tenir l'incendi. L'exemple potser és desafortunat perquè no estem parlant de calar foc al lloc ni molt menys. Nosaltres parlem sempre de la via democràtica, no ens ho imaginem d'altra manera, però em sembla que s'entén el que acabo d'explicar.
de la via democràtica, de la via no violenta, però d'una via valenta, de si convé de desobediència civil, de pressionar. Parlem d'aquesta via. Sí.
I en aquest sentit, en el seu moment, recordo, al final tots sempre coincidim també en què el moviment va ser una tempesta perfecta de molts i molts factors. Clar, no teniu també la sensació potser que, per exemple, el poder polític s'ha despenjat directament d'aquesta tempesta, d'aquest intent, d'aquestes brases, podríem dir?
A veure, tots sabem que tenim els tres grans partits independentistes en processos interns de replantejament, de reformulació. Nosaltres des de l'ANC diem que les forces polítiques es van sumar
a una iniciativa, a una força ciutadana i popular abans del 2017 i s'hi van sumar molt bé. Van saber construir molts llaços. Però al final, perdó, vull dir, però s'hi van sumar
La van intentar liderar i ara en aquest punt us han tornat a passar la pilota vosaltres i no m'ho han dit res. Exactament. A veure, jo no discutiria cap de les afirmacions que has fet perquè ja les comparteixo totes. Però a nosaltres aquí ens toca tornar a pressionar, tornar a mobilitzar i tornar-los a incomodar.
tornar-los a incomodar potser és la feina que tenim som un lobby un grup de pressió a favor de la independència per tant quan els nostres partits actuen amb decisió amb voluntat amb força cap a aquest objectiu nosaltres ho hem d'acompanyar i quan no ho hem
de criticar i hem de pressionar perquè tornin. La grandesa i la misèria, segons com es miri, de la democràcia és que hi ha vots. Sense vots no hi ha partits que puguin assolir els objectius i, per tant, han d'anar allà on hi ha els vots.
Em sembla que han comprovat tots que han marxat d'allà on hi havia els vots. Han de tornar-hi d'alguna manera i per això els tres tenen congressos en portes. Si no, encara que sembli el contrari, ara ja ni ho sembla el contrari. Dintre de cada partit hi ha diferents maneres de pensar.
I si l'onada independentista torna a créixer com la vam tenir en el passat, no hi ha cap dubte que s'hi sumaran, és evident. Ara nosaltres el que volem és que aconseguim anar plegats a fer aquesta cosa tan complicada i tan difícil que és assolir la condició d'estat.
que el nostre país assoleixi la condició d'estat. Això és molt difícil en el context europeu i les opcions que tinguem seran realitats si anem junts. Això demà 11 de setembre, en tot cas el primer pas, i també m'agradaria destacar una diada descentralitzada, és a dir, ja no és tothom cap a Barcelona.
Una diada descentralitzada, que des d'aquí aprofitem per animar tots els oients que hi participin, que demà sortin, que s'afegeixin l'11 de setembre i, efectivament, com dius tu, l'hem convocada a cinc llocs diferents de Catalunya. Per repassar-los molt ràpidament, tots sota el paraigua de l'espoli fiscal, però a Girona denunciarem les conseqüències d'aquest espoli sobre la sanitat i com ens afecta.
A Lleida, sobre la pagesia. A Barcelona, sobre l'habitatge. A Tortosa, sobre les desigualtats territorials i l'aigua. I en DEC està deixant Tarragona, que Tarragona és tot el tema del sistema ferroviari.
Si no m'equivoco. Per tant, aquests són els cinc temes de projecció de les polifiscals sobre les nostres vides que volem denunciar. I per tant, fem això, fem una crida a la gent de dir, eh, ens toca sortir al carrer, ens toca reivindicar, ens toca sumar i tornar-los a ajuntar, i segurament que ens toca...
teixir moltes complicitats i superar masses guerres caïnites entre nosaltres. Hem de recosir. Descentralitzar al final també vol dir posar-li fàcil a la gent. Sí, sí. Posar-li fàcil i en aquest procés de mobilització general posar en evidència que ha de ser tot el país, que no és només la capital. Estem parlant de tot el país. Aquest és el tema.
Hora de concentració. Tres quarts de cinc de la tarda. Avinguda Jaume I en Pompeu Fabra. Tots allà.
Quan vam triar, si em permets, només un segon, quan vam triar el lloc vam pensar amb l'antiga delegació d'Hisenda Girona, que era allà Jaume I, com bé sabem, per posar en evidència que el tema de l'espoli fiscal és la clau. No sé si és bo dolent que tothom sap on és o on era Hisenda. Això ens ha passat a tots, eh?
En tot cas, demà 11 de setembre ja ho hem comentat, actes també de l'Assemblea Nacional Catalana, mobilització aquí a Girona. Pep, Pere, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. Moltes gràcies per haver-nos convidat. Gràcies a vosaltres. Ja ho sabeu, dempeu-vos altra vegada.
La xarxa Més, la plataforma de proximitat, qualitat i gratuïta, celebra un any. Un amb tu, gaudint dels podcast i continguts de més de 30 televisions locals. Esports, castells, documentals, tradicions, cultura popular, podcast i molt més on vulguis i quan vulguis. Entra a laxarxamés.cat i descarrega l'app. La xarxa Més, un any amb tu.
Ara sí, i per fer-ho ens acompanya la veu de Girona
Són a Sinatra de Fons. Guillem Terribas, bon dia i bona hora. Molt bon dia. New York, New York. Com han anat les vacances? Bé, les vacances bé. El que passa és que els jubilats és un dret que hem perdut. Els jubilats ja no tenim vacances. Som gent que tenim lliure tot l'any. Per tant, és...
No, no, molt bé, molt bé, fent coses. Jo sempre aprofito per fer coses. Aprofito per fer la minifalca, que ja ens anirà bé també, el Garcia, i t'arribes, torna aquesta temporada, sí, no? Sí, sí, hem renovat contracte en molt bones condicions, ja està, tota la cosa. Hòstia, m'ho explicaràs com ho fas, eh?
Una cosa bestial, no, no, tenim una gent nosaltres, no tratem amb el senyor Oriol, i parlem de qüestions tècniques, però a l'hora de renovar contracte tenim una gent que ho fa molt bé, ell s'endú la seva part també, però vull dir que... Comissionistes per tot arreu, no? Home, ha de viure, ha de viure i ha de fer coses, però bé, estem molt contents el senyor Pere García. Que torneu a final de mes, no?
Tornem a partir de la setmana que ve. Ah, mira que ve. A partir de la setmana que ve, sí, ja comencem a atacar. Doncs mira, ja comencem amb això i, de fet, el que ha començat aquesta setmana és la nova temporada del trufó. De fet, el dilluns va començar amb el cicle, si no m'equivoco, Filmoteca per Alfred Hitchcock. Sí, a veure, ahir, tal com dius, va començar la mítica pel·lícula que comença dient Avui he somiat que tornava a Vanderlei.
la primera pel·lícula que va fer Hitchcock als Estats Units Hitchcock és un director anglès que va fer moltes pel·lícules a Anglaterra i moltes d'elles llavors les va repetir als Estats Units Celnick el mateix productor d'allò que la Vincent Duguer el va contratar perquè portés a terme aquesta història d'una famosa escritora que se'n diu Rebecca curiosament
Després d'aquesta pel·lícula, la Jane Fontaine, que és la segona dona de Max, de Vinder, porta un jersei rodó i a sobre un altre jersei que es va fer famós als anys 60 i 70 i se'n deia una rebeca
Vaig amb una Rebeca per la pel·lícula Rebeca. Ah, sí, es deia així? Sí, sí, es deia perquè la pel·lícula Rebeca portava, la Joan Fontany portava això, una pel·lícula extraordinària que ahir va donar inici a aquest cicle, el més llarg que s'ha fet i que entre el cinema Trifor i la Filmoteca,
125 anys de Trifó i 14 pel·lícules. O sigui, fins al dia 12 de desembre es podran veure pel·lícules com La finestra indiscreta, Vèrticosicosis, moltíssimes. Més els ocells, els pàjaros, Con la muerte en los talones. Tot una sèrie de pel·lícules que s'iran fent cada dilluns a un quart de set de la tarda i a dos, tres quart de nou. I a dos de nou, també. Sí.
Jo con la muerte de los talones la vull tornar a veure, aquesta em va agradar moltíssim. Aquesta con la muerte de los talones és una pel·lícula que encara que l'hagis vist diu miraré una estona i no pot mereixer-la. Cada vegada jo l'he vist moltíssimes vegades i cada vegada m'hi enganxo perquè és apassionant.
és allò que explica, digue'm que és mentida, digue'm que m'estimes encara que sigui mentida, a veure, és una pel·lícula que és increïble, perquè és impossible que un personatge que és un venedor, un publicista, desmantell-hi tota una organització d'espies russos que no havien aconseguit els americans i que ho fa sense adonar-se'n.
és fantàstic, és increïble però mentida i aquesta és la gràcia perquè m'ho crec Escolta, més enllà del cicle de la Primoteca de Hitchcock Quan parlem d'inici de temporada cada any iniciem temporada però aquest any ha estat totalment diferent perquè tenim aquest cicle que és fantàstic
Però és que a més a més també han canviat el logo, el logotip del Trifó, l'hem canviat, ara és més senzill, o més les lletres, jugar amb les lletres i amb la T, la signatura de Trifó, i han canviat per tant tota la imatge i ha sigut una manera també de renovar-se.
L'altra imatge que era d'en Joan, doncs, en Joan ara no me sortirà, gran personatge, que estava molt i molt bé, però vaja, això, l'he canviat i ara és d'en Poço, de l'Àngel del Poço.
Més coses que també hi ha més coses. Per exemple, hem estat projectant la pel·lícula que ha tingut més recaptació i que és la Casa en Flames, però és que ara estem fent la segona o la que tindrà més recaptació que és el 47.
Aquesta pel·lícula que ja es pot veure, però que dijous vindrà el seu director a presentar-la en persona. A les 8 de la vespre, obert per a tothom, vindrà a presentar-la i, per tant, tindrem el seu director i, a més a més, hi haurà un debat tertúlia. O sigui, primer hi haurà la presentació i llavors, quan hagi acabat,
hi haurà la tertúlia amb en Francesc Barrera. Això serà dijous a les 8 del vespre. Però és que, a més a més, després també una de les coses que fem i que volem recordar és que Temporada Alta, que és un festival reconegut de sempre, el Cinema Telefón ja participant
fent pel·lícules de temàtiques de teatre o fent pel·lícules d'actors que han vingut i que llavors aprofitem. Per exemple, quan va venir Jean-Lou Trintignant, van fer una pel·lícula que ell va venir a presentar. Quan va venir l'Isabel Iper, que aquest any torna a venir, també va venir el Trifó a presentar una altra pel·lícula.
Vull dir que sempre hem aprofitat que quan venia, el que ha vingut més vegades, ha sigut en Sergi López. Aquest any tenim en David Truiva, que estrena com a director de teatre, per tant vindrà i a temporada d'altres farà una obra de teatre dirigida i escrita per ell.
Per tant, nosaltres aprofitarem perquè vingui a presentar una pel·lícula que, per cert, es va estrenar mundialment fa anys, a Girona, que es diu 1987. David Trouba la presentarà, però també farem pel·lícules d'altres directors que venen, com la pròpia Isabel Iper, que torna i mirarem a veure si pot venir en el trifó a presentar-la, que és la cerimònia.
T'anava a dir, una programació molt i molt completa. No, no, però m'encanta, però dic moltíssimes coses del trufó, com sempre, vaja, però sobretot en un any 2024 que sembla que els números estan acompanyant bastant bé, no?
Els números acompanyen molt bé. Hi ha una cosa que s'ha creat en el Trifó i amb tot el respecte a les altres sales, que tenim molt bona relació i que hi col·laborem i que hi fem coses, però el Trifó té una línia d'una gent que veurà una pel·lícula
I potser li agradarà més o menys, però és diferent, hi ha alguna cosa diferent. Una de les coses que sol passar i que a vegades es rep una crítica és a les sales convencionals. Per exemple, aquest estiu, per la gent de la meva edat o la gent que els agrada el cinema en contingut, era molt difícil anar al cinema perquè feien pel·lícules...
d'aquests dibuixos animats de mainada o pel·lícules espectaculars d'aquelles que s'estan pensats més per mainades que vagin a menjar en el cine, que no pas... I això, esclar, està creant un públic assídu durant tots aquests anys que ve el Trifó i el fet de també haver-hi la segona sala,
d'aquí ve també que hagi fet tota aquesta programació i ho hagi anunciat la segona sala, que ha estat durant tres mesos tancada, llarguíssim, per habilitar-la, perquè la visió era bastant, per no dir molt dolenta, ara...
no és perfecta però està molt millor i és una sala molt coquetona, molt maca, s'ha reduït, hi havia setanta i pico de butaques, ara n'hi ha setanta dues. És una sala que es veu molt bé i se sent molt bé i que serveix molt bé per anar fent continuïtat de pel·lícules.
Això fa que d'una manera o altra el Trifor hagi pràcticament augmentat més d'un 50% l'assistència, però és clar, l'assistència, per tant les dues sales, i fa molt tot això.
I com sempre, moltíssimes coses al trofó, també moltíssimes coses. De fet, avui m'he apropiat d'aquest contingut, eh, Guillem? Ah, sí? Sí, perquè normalment venen en GEP o en Carles. Sí, en Carles vindrà divendres. Sí, en Carles o en GEP? Em sembla que ve en GEP, eh? O en GEP, no ho sé qui ve. Sí, no ho sé. És que s'ho reparteixen. Sí, no ho sé. Sí, per això jo vaig dir, podria que ho parlen divendres, però tu vas dir, no, vine tu, que... Home...
Guillem, saps què passa? Al final, aquí hi ha una cosa i és, fixa't, ells es tornen perquè aguantar-me a mi és complicat. Almenys un parell de cops d'any tu has de passar per aquí, pels Quatre Rius, també. I mira, i aprofitàvem la ben entesa, que encara no t'havia vist, ara. Vas marxar d'aquí un mes de juny i jo no... Això perquè es van acabar els programes, no perquè allò, escolti, que sembla que us hagi abandonat...
Bé, hi ha més coses, eh, que es fan. Sí? Per exemple, molt bo. Diguem alguna coseta més. El Centre d'Art Contemporània de Girona, que en el mar de l'exposició L'Idiota, en el cinema de Trifors passaran una sèrie de pel·lícules com, per exemple, el dia... Avui, dia 10 de setembre, dos quarts de norovéspre, es passa Les Margarites.
amb Vera Cittola, un film restaurat recentment, i després continuarà amb l'ànima de Kaspar Hauser, amb l'Azaro Felice i el Vitelloni. També hi haurà la presentació d'un llibre que està molt bé, que és sobre la directora Annis Barda, Especuladora de realitats i somnis, un llibre
que Imma Merino va escriure a través d'una proposta que li va fer la direcció del Festival de Sant Sebastià i que ara s'ha traduït al català i que es presentarà al Cinema Trifó el dia 18 de setembre. A més a més es projectaran tota una sèrie de curs sobre el Nisbarda. I després també hi ha un cicle que fem molt interessant
que és les òperes en directe des del New York House, que són els dissabtes. És impressionant. A mi se'm cau la cara de vergonya, perquè fa molt de temps que dic, ostres, he de tornar al trufó una altra vegada. He de tornar a Vanderland.
Farem com l'ANC demà, tornem als carrers on jo he de tornar al club. Doncs no, això de l'òpera és un fet important que està molt i molt bé perquè és com si, és clar, realment estàs a l'òpera de Nova York, estàs veient en directe tot el que està passant en aquell moment perquè en Nova York comença a les 12 del migdia i acaba i només comencem a les 5, 3, 4, 6 o són les 6 o 7 hores que hi ha diferència, per tant
estàs veient una òpera en directe amb tots els problemes que hi pot haver perquè de vegades hi ha problemes però ja et dic jo que la balança surt en positiu sí, sí, no, no, problemes petits que es resolen de seguir tot això doncs una mica més de Guillem Terribes al Garcia i Terribes Associats allà no serà una mica més allò ja serà una hora allò ja serà... per cert, aquest noi que tenim aquí davant també estaràs amb nosaltres o no? Arnau? Arnau
Home, esperem que sí, no van firmar que sí. Ah, no sé, no van firmar. Si n'aprenes dos, tu vas a part. Tu ets a la casa. Ja vinc amb el PAC, sí, sí. Tu vens a... Perdona, i nosaltres som una productora independent, i llavors la casa, que és... Farem que soni excel·lentment, com sempre, el García Terribas. El divendres a les 3 de la tarda, diguem-ho. I si parlem amb en Guillem Terribas, hem d'acabar amb Fran Sinatra. Sí. My way. My way.
et sembla bé aquesta? em sembla perfecte moltes gràcies per deixar-me explicar una mica així ràpidament tota l'amaguda que tenim prevista fer en el cinema Trifong a tu per venir sempre és un plaer Guillem the final curtain my friend I'll say it clear I'll state my case of which I'm certain
I've lived a life that's full I traveled each and every highway And more, much more than this I did it my way Regrets, I've had a few
But then again, too few to mention I did what I had to do Saw it through without exemption I planned each charted course, each careful step
Along the byway And more Much more than this I did it my way Yes, there were times I'm sure you knew When I fit off With more than I could chew
But through it all when there was doubt I ate it up and spit it out I faced it all and I stood tall
I've loved, I've laughed and cried I've had my fill, my share of losing And now as tears subside I find it all so amusing
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Ara ja sí, encarem el que seria ja el punt final gairebé d'aquest programa d'avui. Deixem enrere de moment en Guillem Terribas i anem a veure... Aviam, Arnau, que no m'has contestat abans. A veure... Mai has perdut les claus... No, fem-ho diferent. Has hagut de trucar mai a algun serraller? No, la veritat és que no. No, no, no.
Em sembla que això la teva economia tu... És car o què? Mira... Ho has hagut de fer tu? Fem una cosa. O que ens expliquin. Esther, de l'Amic, bon dia i bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Com han anat les vacances? Molt bé. Cortes? Cortetes, però molt bones. I tant. Tema estrella segurament d'aquest estiu. Ho vam veure en xarxes socials, però també em sembla que a tots ens ve aquell petit calfret quan ens posem la mà a la butxaca i no trobem les claus.
no tant pel fet en si, sinó per la possible factura que ens podem trobar després a l'hora d'intentar solucionar un problema que esdevé urgent sí o sí. T'ha passat mai a tu, Esther, això? T'has deixat mai les claus? M'ha passat alguna vegada, però a casa tenim la precaució que tenim una còpia de claus amb uns veïns. Per tant...
primera mesura de prevenció si és possible està bé que algú altre, algú de confiança un familiar o algú proper pugui tenir les claus de casa perquè evitarem, com deies rascar-nos la butxaca per poder obrir el pany de casa amb un professional serraller i no pas poc, t'ho dic perquè n'estic segur que hi ha gent que ha hagut de demanar calés a la targeta per pagar això perquè jo he vist factures de 1.000 euros
Bé, aquest estiu ha sortit així de manera bastant viral a xarxes, a mitjans de comunicació, algun cas en què alguns professionals intrusos en el sector...
han enganyat persones usuàries que han requerit el servei. Per tant, aquí estem per fer quatre recomanacions, perquè si ho hem escoltat abans i n'estem previnguts, doncs les coses ens aniran molt millor, com tot en el món del consum. I especialment amb el tema dels quartos, que això em sembla que interessa absolutament a tothom,
Quines recomanacions podríem fer per intentar evitar precisament aquestes virutes de 1.000 euros? Exacte. Com que aquest sector, tant aquest de la serralleria com el del sector de reparacions i reformes, té un alt grau d'intrusisme professional, les recomanacions serien no ens refiem dels típics adhesius que trobem a les persianes i als portals on hi ha números de telèfon per recórrer a serrallers.
De fet, el Gremi de Serrallers prohibeix posar aquests adhesius. Ah, sí? Sí, recomanen als seus associats no posar-ne. Per tant, és preferible no trucar en aquests números de telèfon. Si busquem alguna empresa de serralleria o de reparacions...
a través d'internet, no ens quedem amb els primers resultats, perquè normalment els primers resultats són resultats patrocinats, és a dir, els professionals paguen per estar allà dalt de tot i no sempre són enllaços de confiança. De fet, molts ens deriven fins i tot a aplicacions tipus Mil Anuncios o aplicacions on, bueno, falsos autònoms o persones intruses en el sector...
s'hi anuncien i, per tant, alerta amb les derivacions aquestes. Si aconseguim un web d'una persona fiable, mirem bé que hi hagi nom complet, adreça física, confirmem que és real, va bé també fer cerca de les opinions que hi hagi per la xarxa, però, en tot cas, sempre està bé consultar professionals que estiguin implantats en el territori, que tinguin seu físic aquí,
Gent de quilòmetre zero per entendre'ns. Exacte, gent de quilòmetre zero. És veritat que en aquesta ocasió, aquesta relació de consum no et permet reflexionar amb claredat. És a dir, hi ha altres compres o de serveis o de consum que pots parar-te a consultar-ho amb el coixí, però quan te deixes les claus a casa t'enveeix aquella sensació de pànic que dius això ho haig de solucionar de seguida.
Però si ho hem pensat prèviament, com us deia abans, o bé tenir unes claus en algun parent o en algun veí, o bé tenir clar, haver consultat l'assegurança de la llar, si és el cas, si tenim aquest servei incorporat,
o tenir ja visualitzat algun telèfon per poder recórrer. Igual que tens els telèfons, si perds la targeta del banc, saps que has de trucar, doncs no està malament tenir localitzats algun serraller, algun servei d'aquests d'urgència.
Primer, demanant pressupost previ per saber què ens cobraran, perquè no ens vingui la sorpresa. Ara ho has dit, per exemple, hi ha assegurances que tenen el servei de serralleria, ja inclòs. Això és com quan tu agafes l'assegurança del cotxe i poses el dels animals, sobretot els que vivim a l'Empordà o vivim a la muntanya. Que incorpores clàusules que tinguin. Exacte, que dius, ostres, si mai topo contra un senglar, doncs d'estar cobert. Això és exactament el mateix. Ostres, començaré a mirar-me-la aquesta.
Sí, doncs hi ha moltes assegurances de la llar que incorporen aquest servei, o bé propi fins i tot que truques al telèfon de l'assegurança per passar incidència, i ells mateixos t'envien al serraller, o bé, passant incidència a l'assegurança, tu escolls el serraller i llavors ells et paguen el servei que t'hagi costat.
Llavors, veig aquí que poden cobrar-te recàrrecs, evidentment, com tot servei que hi pot haver, i veig, per exemple, per horari nocturn. Per horari nocturn o per dia festiu et poden cobrar un recàrrec, però el que no et poden cobrar és en conceptes de disponibilitat immediata i urgència. Això està prohibit, no et poden cobrar aquest concepte. I si et cobren dia festiu no et poden cobrar horari nocturn, o sigui, només un dels conceptes, d'acord?
Exacte. I tenim en compte també, amb totes les relacions de consum, que contractem serveis o comprem productes, els preus són lliures, però això no vol dir que et puguin cobrar el que vulguin. Per tant, el gremi de serrallers i els professionals de quilòmetre zero diuen que la franja d'un servei d'aquest tipus d'obrir-te la porta va entre els 70 i els 100 euros. És el preu raonable. Tot depèn...
Del bumbi, perquè és que ara les portes tenen la seva tecnologia, també ara. Pensàvem que era només posar una clau, però ara la cosa ha canviat. Exacte, i fins i tot aquest intrusisme professional ha demostrat que com que no saben obrir bé portes, la rebenten i llavors t'han de canviar el pany. I llavors aquí ve la factura adicional de canvi de pany que en moltes ocasions no caldria.
Si, pregunta tonta, ja és la de... Em sembla que ja és l'última, i és si jo ara, per exemple, agafo un serraller, em diu un pressupost, o no me'l diu, arriba, m'obre la porta, em posa una factura de 1.000 euros, puc trucar als Mossos d'Esquadra? És recomanable, sí, posar una denúncia, perquè segurament... És que jo no pagaria, eh? Jo li diria, escolta, truquem als Mossos d'Esquadra i que ho calguessin.
Sí, per no trobar-nos-hi... Més val prevenir que curar, no? Més val prevenir. Fa un any que portes dient molt mateix, més val prevenir que curar. Sí, si ho tens reflexionat una mica, si et passa un problema d'aquests, és això, és evident que pots anar a fer la denúncia als Mossos perquè és un preu abusiu, però recalco que els preus són lliures i, per tant,
Tu et pots comprar uns pantalons de 50 euros, però te'n pots comprar uns de 1.000, saps? I els serveis passen el mateix. Per tant, reflexionem abans què ens passaria, com solucionaríem si ens passa un cas d'aquests que ens quedem tancats a fora i segur que ens sortirà més bé al final de la història.
Home, si més no, una miqueta millor. Esther Portella, de l'Omic. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i gràcies per aquest cameo i a finals de mes ja ens tornarem a veure. I tant que sí. Moltes gràcies.
Fins demà!