Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 14 de febrer de 2025, que visca el folclore i també la catalanitat. Quina sorpresa més agradable saber que aquest cap de setmana tenim la Festa de l'Os a Prats de Molló, a la Catalunya Nord. Per qui no la conegui, que la busqui, que ho vulgui viure i també recordar que és una oda a tota la tradició que ens agermana amb el Vallespier.
Tota una festa, tot un dia de festa més ben dit, folclore, tradició i tret de sortir de la primavera, que ja arriba, que no espera i que també vol treure el cap. Aquest diumenge, a Prats de Molló, la festa de l'os que us ben asseguro que no us podeu perdre.
I ja el vaig aparèixer, doncs, l'estudi número 1 del carrer Valmès número 15 de Girona, de Girona FM, amb les seves ales, amb el seu arc, amb les fletxes, pràcticament despullat. Arnau Vila, el nostre copido particular. Molt, molt bones, molt bones. No vols posar una fletxa? Eh? No vols posar una fletxa? A mi me'n tires una cada matí quan arribo. Jo, realment, és a dir, era el que vaig assessorar, el que va tirar a l'arc cap al centre del pavetí olímpic del 92. Sí.
Jo deia per Cupido, eh? Però, bueno, tu mateix. Ara que deia això de la Festa de l'Ost... L'any passat vam parlar amb l'alcalde, te'n recordes? Sí, home, amb l'alcalde de Prats de Molló. Saps que vam parlar amb ell, Jep? Bon dia. No ho sabia, no ho sabia. Ara et presentarem pel temps de cinema, però sí, sí, vam parlar amb l'alcalde de Prats de Molló sobre la Festa de l'Ost... És que la vaig descobrir l'any 2022...
com he dit abans, una oda a la catalanitat i a la germanor que tenim amb els nostres germans del Vallespí. I tant, només faltaria aquest català tan particular que tenen, però sempre català, només faltaria avui divendres, per encarar ja el cap de setmana, moltes ganes de cap de setmana, em sembla que tenim tots, temps de cinema, també sac de jocs, parlarem amb la Marta Xanti, a més a més, sobre la seva actuació al Centre Cívic, Teran, Claudel, m'agrada...
del Festival de Música Inclusiva. També parlarem sobre el Rotary Green Meeting Girona, que tindrem demà dissabte al Caixa Fòrum. A més a més, va de teca per veure quines són les millors recomanacions gastronòmiques del cap de setmana. I com no podia ser d'altra manera, acabarem amb la Girona secreta, amb la gent, amb Carles Pintiado, que passarà per aquí. Arnau, ja tens preparada la cançó del final? Ja fa estona que la tinc a punt, eh? Ja fa estona? Doncs mira, qui fa estona també que ronda per aquí és la nostra...
El nostre director de pel·lícula particular, que sempre ens alegra una miqueta la vida i ens posa aquest rerefons cinematogràfic que sempre tan encara ens agrada.
I si la vida et diu coses, més val que les escoltis, perquè si el dia de Sant Valentí ha tocat que vingui aquí, però alguna cosa serà. Gem Soler, bon dia i bona hora. Jo no tinc gaire això de Sant Valentí, ja saps que aquí la catalanitat diu que... Sant Jordi. Sant Jordi, Sant Jordi. Està ben trobat, no? Perquè tu ets un senyor del món. Sí, un ciutadà d'aquest lloc que l'intro del món, no?
i encara t'ha quedat alguna cosa de les teves incursions a la meseta i tot això no et pensis, a la meseta no eren gaire no eren de Sant Valentí ara sí, no? no ho sé, hi havia Sant Jordi saps que hi havia Sant Jordi a Madrid?
A l'espai Blanquerna, t'ho prometo, al costat del círculo de Bellas Artes, que jo vaig arribar allà, bueno, desengelat, una cosa tremenda, el meu primer any allà, lluny de la Rambla, lluny de les roses i tot, i de cop un dia em van dir, saps què hi ha Sant Jordi a l'espai Blanquerna? I vaig dir...
no pot ser. Vaig arribar allà, bé, tampoc ens en Gallep, quatre llibres i dos roses allà estretes en una taula, però... Està bé, buscar un espai que te connecti a la teva terra, no? Sí, home, clar. I que fos de dia, i que no fos de nit, també et diré... I la senyora de Tres Barres, potser? Això allà... No, no, no, t'ho prometo, no, perquè saps què passa? Que com que coincideix amb... I el pan tomaca. No, coincideix... Mira...
Jo no els explico el que em va passar un dia en un bar, que vaig demanar un entrepà i vaig dir, perdona, posa-me una miqueta de tomata. Et va portar? Va tallar tomates i em va posar rodanxes de tomata en un entrepà que vaig dir, mare meva, el sacrilègic que acabes de fer, no? Però com a mínim no t'ho va passar pel turmic i t'ho va pintar amb un pinzell. Exacte, exacte.
Prefereixo les rodelles que no pas els quims i el pintant. No, però és que jo també tinc perill, perquè jo era un català a la plaça Salvador Dalí de Madrid demanant-li a un argentí en un restaurant alemán que em fes un entrepà amb pa amb tomates. És que jo també, Déu-n'hi-do. Podria fer una pel·li de tu, no? No sé si donaria, eh? O sigui, no sé si donaria prou temps.
Depèn del director que la fes. El dia que passi per aquí a Albert Serra l'hi pots comentar. James Cameron. A mi me l'hauria de fer James Cameron. Jo crec que l'Albert Serra seria millor per tu. Tu ens centrems i deixem-nos de pel·lícules banals i d'aquestes coses. Jep Soler, temps de cinema, com estàs? Molt bé. Bé. Tenim moltes estrenes per aquest cap de setmana. Tenim moltes coses i començarem amb això.
Good morning Vietnam! No saps què és això? No en tinc ni idea. No tens ni idea, però ahir era el dia interessat de la ràdio i t'he portat un regal. T'he portat quatre pel·lícules que parlen de ràdio. Què dius? Home, clar, he pensat que aquí, l'Arnau i tu, us mereixeu també que parlem una mica de ràdio, no? Doncs quatre pel·lícules que parlaven de ràdio. Aquesta que sonava, Good morning Vietnam, any 1987. Durant la guerra del Vietnam, un locutor de ràdio...
Comença cada matí amb això, Good Morning Vietnam. Els hi porta la música, els soldats americans, els hi porta les notícies, els hi porta el distreure's d'una guerra dura com la del Vietnam. Aquest senyor era Robin Williams, que està fabulós en aquesta pel·lícula de Barry Levinson i que jo crec que és, per la gent que li agrada la ràdio i li agrada una mica les històries de guerra, s'ha de veure. La podeu trobar a Disney Plus i filmen.
Més pel·lícules sobre la ràdio, totes les que ho porto són bastant antigues, eh? Perquè veieu que també, possiblement, ara es farien pel·lis sobre els podcasts o... Però com que parlem de ràdio, ens anem a pel·lis que parlen de ràdio. Podem veure Històries de la Ràdio, una pel·lícula espanyola de José Luis Sánchez Heredia, de l'any 55, que la trobem a Flixolé, un canal d'aquests espanyols que ja pren vídeo.
que aquí l'important és que veus com es feia la ràdio aquelles èpoques, als anys 50 i 60, on els cantants tocaven en directe dintre les emisores de ràdio, on tot es feia en directe, on hi anava el públic, on es veia, i es feia una ràdio una mica més visual també per la gent que anava al plató. Per tant, si voleu saber una mica la història de la ràdio espanyola, doncs podem veure aquestes històries de la ràdio. I si us interessa saber...
què fa la gent mentre escolta la ràdio i sobretot si és als Estats Units diars de ràdio de Woody Allen de 1987 pel·lícula que es troba a Movistar Plus i a Filmin on també veurem la importància que té la ràdio pels oients és a dir, tots nosaltres tenim records de la ràdio de quan érem petits
del que escoltàvem, del que fèiem i aquí ho veiem en diferents famílies d'Estats Units quin lligam tens amb la ràdio que segurament tots en tenim molts jo vaig col·laborar amb una ràdio municipal i tots hem tingut aquestes arrels a la ràdio i l'última que us porto avui és una
que és Hablando con la muerte Oliver Stone, en 1988, la podeu veure a Prime Video i a Filmin, i aquesta pel·li és la grandíssima pel·li
que explica, no sé si et sonarà, això que molts locators de ràdio se'ls hi puja l'ego, no?, quan estan davant d'un micro. No me digues! És a dir, saps que se'ls veu així una mica subiditos? Doncs aquí explica la història d'un locutor nocturn que fa un programa i que dona molt l'opinió, possiblement més directa del que voldrien, i s'enfrenten als seus espectadors i busca la confrontació. Ai, espectadors oients. I busca la confrontació i busca, saps, una mica...
de fet es diu, hablando con la muerte, però alguna cosa, perquè comença a haver amenaces de mort, i a veure què fa, si continua ell opinant el que vol, o ha d'afluixar una mica i el conflicte que té amb la seva emisora de ràdio. Parlar dels haters també, vull dir que és una cosa que... Sí, posem l'any 88, no sé si es deien haters, és a dir, clar, era diferent, era diferent, el poder de la ràdio, ara té molt poder encara la ràdio, però el poder de la ràdio dels anys 80 era molt més gran que el que tenim ara. Això sí.
Per tant, per celebrar el Dia Mundial de Ràdio, que era ahir, quatre pel·lis de ràdio que podeu recuperar en aquest cap de setmana. He pensat que... He pensat que vinguin amb vosaltres i ho havíem de fer abans de passar amb els estrenes. Per la gent que ens dediquem a aquesta feina, que és la soga que ens aguanta i que ens escanya cada dia, jo crec que sempre estem molt agraïts.
Per la feina que fem, dic. Home, clar, sí, home. I enredar-te perquè puguis venir aquí i passar l'estona. Home, i no saps per el poder que tens tinguent un micro que pots dir el que et sortirà al nap cada dia que vulguis, eh? No ho sé, n'ets conscient amb el pas de... Saps quan n'ets conscient? Això em va passar, eh? La primera vegada, jo fa 11 anys, eh?, que faig ràdio, doncs fa uns anys me'n recordo una vegada que estàvem parlant d'un... temes d'esports i tal, que ens pensàvem que no ens escoltava ningú, i jo me'n recordo després d'un programa de rebre quatre trucades...
d'un jugador, un cap de premsa i un president d'un club. Perquè havíem comentat quatre coses, i jo havia dit quatre coses també, el presentava jo a aquell programa també, i recordo que quan vam acabar, vam tancar Barrac a les 9 del vespre, em sembla que era, tres trucades de tres persones diferents pel que havíem dit.
Clar, però lo maco seria que te truqués als oients per dir-te lo guapo que ets, no? O comentar-te aquestes quatre coses. No, no, però sí, sí, me'n recordo. No, allà te n'adones i dius, ostres, Pedrín, dic, cuidar, vés amb compte, veiem què dius pel micròfon perquè no fos cas que...
No, però no és cuidado. És que tu, per exemple, avui has pogut parlar d'aquesta Fira de l'Os perquè tu has volgut i, per tant, segurament hi ha molta gent que no sap ni que existeix perquè a tu t'agrada i, per tant, això és un poder important, també, el fet de poder... Bueno, com jo vinc aquí i xerro de les pel·lis que vull, saps? Tu sí que m'agrades, gent. Va, anem pel estrenos, que a veure si la gent entra a fires i fires perquè també em sembla que n'hi ha una del porc per aquí a prop. Sí, porc, a Riullot de la Saba. Però és una festa, eh? El de l'Os no és una fira, és una festa.
Bé, no, jo et dic que t'havia una altra fila aquí a prop Ah, sí, el Fipork El Fipork aquest Però la gent també pot anar al cinema Sí, home i tant I en cap al cinema porto tres propostes completament diferents Jo en sé una, crec Una de Marvel, potser Una de Marvel, si comencem per aquesta No, hi van uns amics meus Han dit que van al cinema, han dit que van a Marvel I he dit jo no hi vaig S'estrena una altra pel·lícula de Marvel Aquesta vegada Capità Amèrica
Brave New World, és igual, el que sigui. Vosaltres sabeu qui és el Capità América? Jo he vist algunes pel·lícules del Capità América, és dels 5 Fantàstics, no? Forma part. O què? 5 Fantàstics, bueno, dels Avengers. Però com és el Capità América?
Porta un escut amb una estrella i va amb un traix vermell i blau. Segurament molts de vosaltres recordeu que era un noi que havia lluitat a la Guerra Mundial, va quedar com congelat i el van ressuscitar al cap d'un temps i amb superpoders i tal, i és el Capità Amèrica que va amb un escut i és blanc.
no, ara és negre sàpiga que el Capità Amèrica ha mutat perquè va morir i el seu amic que era un, que era el Cuervo bueno, el Cuervo no, el Collons, el Falcón l'han equivocat d'ocellot el Falcón aquest, que era negre assumeix les tasques i li donen l'escut aquest màgic que només pot anar amb gent honesta i tal, i la porta ell per tant, el que veiem és aquest nou Capità Amèrica que a més a més pot volar
amb les ales, perquè continua sent el Falcó igual, per tant és un Falcó Capità Amèrica, que bueno, el de sempre, divertimento, la gent que li agradin els superherois, a mi no m'hi veureu, però bueno, vull dir que és una continuïtat de tota aquesta saga Marvel que la gent
pot disfrutar d'ella i serà gran estona a la setmana, és a dir, és el lloc on hi ha més gent. I si parlem de continuacions, una altra que jo crec que és que no cal que s'hagués fet, però ja que s'ha fet en parlem, que és la tercera part de la Bridget Jones. Vosaltres sabeu qui és de la Bridget Jones? Ostres, sí, home, i tant. Sí, més o menys, fa 24 o 25 anys. Només n'han fet tres?
Pensava que en tenien moltes més. Jo diria que n'hi ha tres, no? Hi ha la primera on ella... El diario de Bridget Jones. El diario de Bridget Jones. Després, quan queda embarassada, doncs ara ja està viuda i amb dues criatures. Per tant, ara torna a veure si troba l'amor. Continuem amb el mateix. La Renée Zellweger aquesta i en Colin Firth i en Hugh Grant i altra gent que va... Hugh Grant també, eh?
En Hugh Grant, però si l'altre dia deia que no volia tornar a les comèdies romàntiques. Bueno, però surt una mica, fa un cameo. Ah, fa un cameo. Bueno, cameo. No és el protagonista central, però surt per allà. Igual que en Colin Firth també surt una estoneta. Però bueno, comèdia, per anar a passar la tarda... I pel·lícula pels nostàlgics, bàsicament. I les nostàlgiques, no ens enganyem. Però la gent que ja va veure la primera i la segona... Però, de fet, el diario de Bridget Jones, el llibre, va tenir molt d'èxit en...
Va ser un full i classe. Va ser un bestseller total i la primera pel·lícula va tenir molt d'èxit. Després, quan s'allarga el xiclet, aquest xiclet seria de color rosa. I ara jugues amb la nostàlgia de la gent. Clar, i per tant, algú irà a veure-la, suposo que per recordar i per distreure's. Aquestes dos pel·lis les podem veure tant a l'Hocine com a l'Odeon. I anem al Truffaut. El Truffaut es trenen dos pel·lis. Una no en parlo, que és la bona. Vermílio.
És una pel·lícula italiana que conya bastants premis i que és la bona, diguéssim, la coneguda, però jo parlaré de La Tutoria perquè l'he vist, i com que l'he vist en puc parlar més fàcilment. Ah, mira, perfecte. Avieu La Tutoria? La Tutoria és una pel·li noruega que en versió original es diu Armand, és a dir, les traduccions aquestes maques, d'Armand a La Tutoria. Armand és el nom d'un nen que ha fet alguna cosa a l'escola, que no sabem, i els professors criden a la seva mare...
per explicar-li el que ha fet el seu fill i conviden la mare i els pares d'un altre company d'escola de l'Armand i els posen a fer una tutoria compartida on l'escola els ha d'informar d'una cosa greu que ha passat
I a partir d'aquí es desenvolupa tot en el centre escolar i tu no saps què ha passat. I vas veient que tothom està molt nerviós, que l'escola fa que informi a la novata, la novata no se n'acaba de sortir, sí que se'n surt però sembla que no, després ha d'anar-hi el director i ha d'anar un altre i es genera allà un clima
que van sortint detallets que tu no sabies al principi i que et va canviant la visió una mica de la història. I és una película noruega, és el teu seu ritme, és a dir, no ens pensem que és una cosa americana que va molt ràpid. No és un Hollywood de seqüències de tres.
Però jo crec que la gent que li agrada aquest cinema més pausat i que no t'ho acabin d'explicar tot de seguida, ho disfrutarà sobretot per la interpretació de la protagonista, que és espectacular. Que seria la tutoria, això, el trufó. I què més? No marxarem a la Noruega, marxarem a la japonesa, amb el mestre Kurosawa.
Jo us haig de dir, que no sé si ho he dit mai, però el dilluns, que es fa filmoteca dedicada a la Kira Kurosawa al trufó, una mica més avall del trufó hi ha una pizzeria que es diu Bertoli. Sí, sí. Doncs els dilluns fan la pizza Kurosawa. Ah, sí? És a dir, només els dilluns. És a dir, que si tu el dilluns pots fer un pack, pots anar, per exemple, aquesta setmana hi ha sessió a les 6 i dos quarts de 9. Per tant, o abans de la pel·lícula o després de la pel·lícula.
pots anar a fer una pizza Kurosawa amb elements japonesos i que és exclusiva perquè tenim molta eca. Per tant, jo crec que el pack Kurosawa pizza, no? Un dilluns a la tarda, fantàstic. Verem la pel·lícula Trono de Sangre, que és una adaptació que va fer l'any 1957 de Macbeth, de Shakespeare, una adaptació amb samurais japonesos i la lluita de classes i d'això. Per tant, Kurosawa veiem que
mirava a Occident per poder adaptar també a les seves coses, a la seva manera, com Occident l'ha mirat a ell. La setmana passada es feia l'Octe de Samurais, que després els italians van fer l'Octe Magnífico, però els italians, nosaltres, vam fer l'Octe Magnífico i vam fer diferents coses dels occidentals. Per tant, Kurosawa és el rei i per això va la rei. Que reculli la seva corona. I tant, en el trone de sangre d'aquesta setmana.
Jep Soler. Què? Gràcies per alegrar-nos un divendres més. Bueno, doncs res, bon cinema i bones fires, i que hi ha temps de tot, eh, un cap de setmana? Sí, home, sí, dona per bastant. Fins i tot de dormir. No, a mi no em dóna temps aquest cap de setmana, el tinc... el tinc molt bé. Sí, quin desastre. Veurem, a veure si arribo a dilluns. La joventut. Quin rebeix. Jep Soler, gràcies. Apa, que vagi bé.
Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
Un dia més, sac de jocs, Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Avui, escolta'm una cosa, veig unes ulleres, veig una ruleta, em sembla que ara va party party. Però el més important, retolador i pissarres. Avui et porto un joc d'aquells divertits, un party d'aquests de dibuix.
que no és tan important saber dibuixar perquè hi ha jocs que sí que has de fer allò filigranes perquè encertin el dibuix i tot això aquest joc es diu Garabato Express ens el porta l'údilo és a partir de 10 anys 4-6 jugadors i uns 20 minuts de duració un party això ja t'ho diu tot un party d'escriure de dibuixar tens unes rodonetes cada jugador cada jugadora agafa una rodoneta amb un llapis d'aquests per poder borrar després el dibuix i si et toca tu el torn et poses aquestes ulleres tan xules així de cartró
li col·loques, com que les ulleres te les posen, no veuràs el que dibuixa la resta de gent, perquè et quedes amb els ulls tancats, aquestes ulleres són així opaques, i tens unes targetes amb cinc colors que diuen diferents paraules, diferents coses que s'hauran de dibuixar. Fem girar una rodeta del taulell, ens indica el color que haurem de trobar, vampir, en aquest cas, tothom ràpid ha de dibuixar vampir sense el cacau, perquè les ulleres ho vegi, no? Quan tu ja has fet un dibuix que creus que és el millor vampir que has pogut dibuixar mai...
El col·loques en el lloc on t'apunturà més punts. El primer que col·loques són 5 punts. Però faltarà que l'encerti. Tothom va posant 4 punts, 3 punts, 2 punts, 1 punt. Quan tothom ha col·locat la seva rodoneta amb el seu dibuix, per torns anirem comprovant. El primer, Albert, aixecarà la rodoneta i dirà, a veure, i sense les ulleres, intentarà deduir què és això.
Com que ho va fer molt ràpid, la gràcia del joc és que com que intentes ser el primer, fas garabatos, que dius, hosti, això no s'assembla res a un vampir, no l'he pogut fer, ni la capa, ni res, simplement li he fet la boca amb punxes. Si li juntes això és molt divertit riure, és que rius molt, perquè clar, dius, què coi és això? Tothom sap el que és, menys el que ho està intentant encertar, llavors...
Si no l'encerta, ha de dir alguna cosa, unes punxes de no sé què. Diu, no, no. Següent, el de 4 punts, doncs ara té l'opció de guanyar 5. I es va rotant això fins que l'encerta, o no, però si l'encerta s'endurà 5 punts, el que ho ha dibuixat, i la resta sí que puntuarà en funció del número que tenen a la seva albona. Si se t'ha passat de llarg, doncs només 1, 2, 3, 4 punts. Tothom guanya algun punt, ho anotes aquí, després de 10 rondes, qui tingui més puntuació guanya.
Molt divertit, el que dèiem, no cal dibuixar molt bé, és la rapidesa i l'enginy de dir, ostres, com puc sintetitzar en quatre línies? Això, un vampir, doncs com ho puc fer? Pots fer un repenat i tal i tal, ja estàs perdent massa temps. Si fas ràpid una cara amb els ullals i una capa i un crucifix o el que sigui, dius, ostres, sí, un vampir. És la gràcia d'aquest tipus de jocs, ajunta molta gent a la taula, són d'aquests que quan hi ha una festa a celebrar, doncs el treus i es passa molt bé la gent que hi juga.
i un èxit segur. Dinàmic també, i a més a més que té una cosa molt bona, i és que mira com són ara els jocs, que té la pissarreta, que la pots esborrar, que no ho has de fer amb paper i boli, que és de tota la vida. Sí, abans et venien amb llibret, papers, que sí, que pots agafar un paper de tota la vida, dibuixar tal, però la gràcia és la immediata és aquesta, un cop has acabat la ronda, borres amb el mateix retolador té aquí el borrador, i ja estàs preparat per la següent, ja
acabes empalmant una darrere l'altra i les 10 rondes se t'acaben molt ràpid i molts cops que l'hem jugat diuen, nostre va, tornem-hi que m'he quedat ganes de tornar-ho a intentar endevinar perquè hi ha un piló de targetes amb tot de categories i la gràcia és això, que no te l'acabes mai i sempre et venen ganes de tornar a fer més rondes per seguir jugant. Qui m'anava a dir a mi abans de conèixer-te, Pau, que jo només coneixia el Parxís, el Catant i l'Uno, em sembla que hi havia tant. No m'has dit el Pictionari, les Catergories i tots aquests que teníem clars.
Aquí ja em vaig perdre, però mira, per veure una miqueta quin és el camí, sempre hi seràs tu. Pau Regicó, Sec de Joc, gràcies. Hasta la próxima.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
I ja tot mirant cap al cap de setmana, fem el repàs a l'agenda, recuperem el Magrada. A Girona aquest cicle de concerts inclusius en aquesta setena temporada, aquest dia 15 de febrer, demà dissabte, ens acompanyarà Marta Xanti al centre Cívic Ter a partir de dos quarts de set de la tarda. Aviam per comentar la jugada. Marta, bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, suposo que Girona sempre és bona excusa, eh?
Home, i tant, i tant. Sempre és meravellós venir. En qualsevol cas, demà tenim actuació en el Magrada. Una proposta bastant interessant, t'ho dic perquè ja els coneixem bastant aquí a Girona, aquest cicle de concerts inclusius. No sé com ho planteges.
Doncs meravellosament ho plantejo. Jo crec que hi hauria d'haver 30.000 cicles com aquests i no hauria de ser una cosa com una sorpresa que hi haguessin aquest tipus de cicles i la veritat que molt contents. A més ens hem atrevit a fer-ho amb la banda, adaptarem algunes de les sonoritats perquè tothom pugui gaudir amb salut i ja està. La veritat és que
Bé, és que tot és molt fàcil. Oi que sí? A vegades les coses són molt més fàcils del que ens pensem. Exacte, és això, no? Sembla que posem una etiqueta, un nom i ja tot es torni molt més complicat i no, és el contrari.
Has dit que has canviat una mica les sonoritats. Què heu retocat per demà? Doncs, sobretot, hi ha un tema amb els aguts que ens va comentar el Josep Alfina, que és l'impulsor del M'agrada, i bé, sobretot hem retallat i hem tret el que hi ha en algunes, com es diu, en algunes distorsions, en algunes guitarres, potser d'algunes cançons una mica més rock, doncs hem decidit fer-les sense distorsió, i llavors gran part de les cançons les tocarem
la nostra bateria les tocarà amb unes baquetes que són de fusta i llavors no piquen tan fort i no fan aquest so tan agut, tan estrident que normalment és el que pot fer mal. En aquest sentit, què podem esperar per a l'actuació de demà?
doncs una mica de tot perquè presentarem algunes de les cançons del darrer disc doncs comença el camí també en tocarem alguna dels inicis perquè fem també com una mica d'homenatge a tot aquest camí que ja fa temps que recorrem i us portem també algunes novetats perquè tot just acabem ara d'entrar a estudi estem preparant el nou disc i jo soc una persona molt impacient quan es tracta de la música ho demana a vegades eh
de mostrar la música que ja tinc, no? I la veritat és que us portem algunes de les cançons noves que formaran part d'aquest nou disc, que de moment només es poden escoltar en concerts en directe i que espero que tinguin molt bona rebuda. Bueno, i coincideix una miqueta amb la primavera. No sé, per quant creus que pot tenir aquest nou disc? Jo crec que entre una cosa i l'altra ens n'anem ja cap a finals d'any, però
però la meva idea és fer-vos avançaments d'aquí molt poquets. Sí, exacte. Jo crec que això, abans de l'estiu ja haureu vist força cosa. Doncs fem una cosa. Pels més impacients, que et vinguin a veure demà al Centre Cívic, a partir de 2-7, i pels que siguin una miqueta més pacients, en aquest cas em sembla que ens tocarà a tots, ja passaràs per aquí a presentar el disc. Vale, Marta? Perfecte, i conto, eh? Doncs tu, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé el M'agrada de demà. Un plaer, moltíssimes gràcies.
Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat. Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà, eh.
Faig més pel que vindrà que pel que ha de ser, veig que no tinc res clar del cert, que el cel obert és fosc i dic més del que sé, que el cel obert és fosc. Ja genero més amor a l'atremolor del terra, sento que estic viva, sento que el meu cos batega i un sobreneguit necessito més paraules per escriure't aquest crit que puguis.
Sacsejar-te el cos i fer fora les pors. Veure-te'ls com marxa a traure un amb el món. Us pires de foc i onades de calor. Mira-te a la cara i que sigui un oceà. Que la teva cara sigui un oceà. Eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà. Eh, eh.
T'estàs equivocant, però vas pel banc, camí correcta, sempre amb les mans en blanc, sempre amb les mans obertes. Tens, tens l'escamarra, ara és de tan jardí blanc, com et diria que t'estimo, que t'estimo, quan genero més amor a l'altre amb olor.
Fins demà!
I ho vam comentar ahir al primer cafè d'aquesta mateixa casa. Arriba una nova jornada que busca debatre iniciatives locals per preservar el medi ambient i la sostenibilitat. El Rotary Green Meeting Girona, que arriba demà dissabte a l'espai Caixa Fòrum d'aquí de Girona, entre les 9 i les 2, si no m'equivoco. I per comentar la jugada, per veure una mica com ha sortit aquesta iniciativa, parlem ja amb el Ramon Sánchez,
Corretger, ell és president del Comitè de Medi Ambient del Districte 2202 del Rotary. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Ramon. Bon dia i bona hora, què tal? Em sembla que tot a punt, no, ja pel Rotary Green Meeting de demà? Doncs sí, tot a punt per demà, de 9 a 2 i esperem que sigui tot un èxit. Des del Comitè de Medi Ambient heu tirat endavant aquesta proposta. Quin és l'objectiu?
L'objectiu bàsic és donar altaveu a totes aquelles persones, primer de tot que estiguin relacionades amb el món del medi ambient, com poden ser organitzacions del nostre entorn, organitzacions professionals, empreses que realment estiguin en un projecte de medi ambient per reduir el seu impacte de l'empremta de carboni,
Donar també altaveu a aquelles escoles que estiguin realment fent projectes de medi ambient.
Per tant, nosaltres demà, en el congrés que farem, donarem un premi d'una escola de llagostera, i en definitiva es crea una mica de debat perquè el problema és bastant serió. És a dir, al final el que veig de la vostra iniciativa és aquest caràcter local o centralitzat, i al final és que la lluita pel tema del medi ambient és una lluita global, però al final les primeres accions sempre comencen des de l'àmbit més local.
Correcte. Bé, nosaltres, com bé sabeu, Rotary Internacional treballa amb clubs a nivell mundial, perquè nosaltres jo crec que és important dir que som 35.000 clubs de tot el món. Llavors, cada club treballa amb accions molt locals, cada club té projectes donant ajuda a associacions molt properes i, per exemple, aquí a la zona de Girona hi ha 9 clubs en total,
Roses i on Club, Sant Feliu, Blanes, Lloret, Girona, Banyoles, Olot, Cerdanya... Llavors, el que hem intentat fer és que aquesta àrea nova de medi ambient és una àrea que Rotary a nivell internacional fa solament 10 anys que l'està treballant. Recordem que Rotary, com a fundació, Rotary com a organització mundial, té 120 anys d'història i solament fa 10 anys que ens hem portat en temes de medi ambient.
i necessitem, doncs això, concentrar-nos amb el que tu dius, no? En àmbit local, tot el tema de medi ambient. I ha sigut gràcies a l'esforç d'aquests nou clubs,
Com he dit abans, que hem quedat una primera iniciativa d'intentar fer un altaveu potent perquè la gent entengui què és el que està passant, no? Veig que hi tenim empreses, institucions, també experts en medi ambient. La jornada serà oberta per a la gent? Em sembla que sí, eh? Vull dir, no cal invitació. Sí, sí, sí. La jornada és oberta. Evidentment, aquest és el primer Green Meeting que fem en tots els tres districtes de tot Espanya. És el primer de tots.
i serà, diguem, el primer congrés d'una sèrie de congressos que anirem fent, com diu Rotary, Rotary vol dir rodar, no? Llavors anirem programant nosaltres per Barcelona, Tarragona, Lleida, País Basc, i aquest serà el primer de tots. Evidentment que és obert. De moment tenim, bueno, tenim quòrum pel congrés de demà, està pràcticament a ple, però, bueno, vull dir que és un congrés obert, evidentment, és el que volem, a més, vull dir, perquè...
Tenim que arribar a tothom. I tothom que tingui algun interès en vindre, amics, es poden vindre i escoltar sense cap tipus de problema. Ramon, al final l'objectiu d'una primera edició entenc que és primer de tot celebrar-la, segon tancar-la i tercer començar a fer camí. Sí, correcte.
La idea del congrés d'aquest és que, primer de tot, cada ponent que vindrà acabarà la seva ponència amb un missatge personal que recollirem de tots els ponents que vinguin, perquè són quasi 30 persones que diran la seva, i d'aquí crearem un primer manifest per poder fer arribar a tots els metjans i a tots els estats polítics per poder tirar endavant.
Evidentment que el segon pas serà que tots els clubs implicats de Girona arrel d'aquest primer congrés començarem a entrar a intentar ajudar a tots aquells projectes que hi hagi a Girona de medi ambient per donar-los suport econòmic o suport d'intentar ajudar-los en les seves accions, etcètera.
En aquest sentit, doncs, demà dissabte dia 15 de febrer Rotary Green Meeting Girona, aquesta primera edició impulsada pel districte 2202. Ramon, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquest cap de setmana. Gràcies a vosaltres.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I durant aquests dies de Sant Valentí inevitablement ens venia al cap l'amor, i inevitablement l'amor també implica àpats, menjar, posar-nos una mica contents, especialment amb el gust, i per poder-ho fer ens acompanya Lídia Casademont, Bada Teca, bon dia i bona hora. Bon dia. Què podem fer per intentar sumar una miqueta d'amor, que jo sempre ho he dit, que la gastronomia sempre és una forma d'amor molt bonica.
Home, i què et semblaria? Doncs una fondi. Oh, clar. Cada dia m'agrada més. Aviam, Lídia, explica'm-ho de la fondi, sisplau. Mira, una fondi, que és típic de més dels països nòrdics, nosaltres potser més cap a Suïssa, aquí no estem tan acostumats, però cada vegada trobem més restaurants que ens n'ofereixen. I concretament a Girona jo us recomanaria dos. Un és el Formaticum, que està al barri Vell, que és un restaurant especialitzat en plats que portin formatge, i com no...
Ells a la seva carta tenen la fondir i una particularitat que tenen és que normalment les fondisses fan formatges francesos i suïssos i ells fan servir molts formatges de proximitat, artesans però de proximitat, és a dir que hi ha aquest punt que pots trobar formatges autòctons per dir-ho d'alguna manera.
Tu ets gaire de fondir? Jo sí, m'agraden, eh? És veritat que no en solo fer molt perquè al final acabo fent la típica fusta de formatge si tinc convidats a casa o si vaig a un restaurant doncs me demano de postres a vegades o degustació de formatges i és veritat que de fondir em faig molt de tant en tant però reconec que m'agraden allò de xocar-hi el crostonet o xocar-hi patatetes o sí, me reconec que són entretingudes i de tant en tant doncs dius, ostres, ve de gust
Doncs mira, pels que facin tard per Sant Valentí i tot plegat, si ho voleu arreglar d'alguna manera, convideu a la vostra parella a un afondir, que us asseguro que és valor segur. Segur, sí, sí. Sobretot si són formatgers, èxit assegurat. Sempre ho hem dit tu i jo, eh? No tenim fills de la gent que no li agrada el formatge. Eh que sí? Sí, perquè és massa bo com perquè no t'agradi. Exacte. Lídia Casademont, va de teca. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
It's our last night Together with our love again Another line Before we throw in darkness Say to me
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
No pasaste de caimà. Hasta luego cocodrilo.
I ben animats per aixecar els ànims, que no són ni l'oreja de Van Gogh ni de cony avui, si de cas, la gent de Girona Secreta. Carles Pintiado, bon dia, bona hora. Com estem, què tal? Doncs amb moltíssimes ganes, ja ho saps, ets l'alegria de la casa, tio. Com va Sant Valentí? El què? El què? Ara és a dir, som més de Sant Jordi nosaltres, eh? Ja ho sé, ja ho sé. Que mono, Sant Valentí, diu. És ben bé que... Jo vinc a portar-vos plans i amor.
Amor sempre em portes. No cal que sigui ni Sant Valentí ni Sant... I plans també, eh? Sí, plans sempre. Escolta'm una cosa, tenim... Tenim agenda guapa o què? Tenim teca. Comencem a tenir teca, perquè les últimes setmanes, bueno... Anàvem trampejant, avui comencem. Era la pujada del mes de gener, la baixada del mes de febrer, i anàvem fent puja i baixa. Sembla que arriba ja algun temps i la gent s'anima.
Va, avui, comencem avui a les 8 del vespre amb una obra de teatre a l'Auditori de la Mercè, l'últim viatge de Rudolf Noreyev, amb un molt conegut, en Martí Pere Ferrer, amb la companyia Teatre Blau, i estar acompanyat de Joel Clarós i Dante Hill com a ballarins. En aquesta obra, en Martí ens transporta a la Rússia del 1987, representant aquest Rudolf Noreyev,
que sembla que té alguns problemes per allà enmig. Sí, ja ens ho explicarà ell. I també, avui a les 8, al Teatre Municipal, una obra de teatre també molt diferent, molt divertida, sembla. Sardana Superstar d'Arnau Tordera. Ah, sí, és veritat. Tordera, sí, home. Doncs ha ajuntat una obra de teatre musical amb el món de la Cople i la Sardana. Mora meva, el que pot sortir d'aquí. Diuen que és bastant xula i que a tothom que li agradi una mica la Sardana és molt divertida. Doncs vinga, cap endavant.
Aquesta obra de teatre, hem de dir, que forma part de la programació del cicle escenaris, que té un pil d'hores de teatre de setmana. Les comentarem totes al final de la secció. Molt bé. I avui a les 9 de la nit, Girona contra el Getafe a Montiliví. El durem al Girona en joc, aquí? Sí, serà 3 quarts de 9, que ens hi posarem amb la prèvia amb els companys del Girona en joc, i a les 9, doncs estarem a Montiliví, també, avui. I després a l'autobombus, saltem a dissabte. Dissabte al matí.
Sabeu, normalment tenim els vermuts musicals als Jardins Gala. Correcte. Que després comentarem qui ve aquest cap de setmana, que és molt xulo. Però demà en tenim un altre, un altre vermut musical a les 12 del migdia, a l'Espai Cívic Mercadal, que hi actuarà en Santi Font Clara i Gerard Solà, no? Ah, mira que bé. Això és gràcies al projecte Donem vida al Mercadal i ofereixen, doncs, un bon vermut amb música d'aquí, amb cantants d'aquí. I comença amb els carres toltes. Ah, que sí que t'agraden, sí. Home...
Sóc la reina del Carnestoltes. Comencen els Carnestoltes de Girona. Com ja sabeu, van molt per barris i aquest cap de setmana tenim el primer, els dos primers. El primer serà el del barri de la Devesa Güell, amb una rua que començarà a dos quarts de cinc des de la Rosalè de la Devesa i anirà fins a la plaça Miquel de Pelol. Ah, mira que bé. I després tenim el Carnestoltes del barri de Girona Est, que serà a partir de les quatre de la tarda al centre Cibicunyà. Que bé.
Ah, mira, el Sergio ve, eh? No m'ha dit res. Sí, sí. No m'ha avisat. Perquè no vol bailar pegado avui, potser. Quin bandarra, no m'ha dit res. El Sergio Dalma, Raúl Vila. Doncs sí. No m'ha dit res. Anaves a dir alguna cosa i t'has callat. És igual, és igual, deixa'm estar. En Sergio Dalma actua demà a l'auditori, però per tots els fans, em sap greu, però ja està tot exjaurit. Com que no m'ha avisat, no hi diré. Ja.
A mi em va escriure, però no podia, tio. No, no? Sí, clar, és això dels whatsapps, eh? Els carrega el diable. En fi, això respecte a dissabte, si encara... Mira, pels més esportistes, em sembla que hi ha una cursa, eh? Sí, diumenge al matí, la 31ena cursa al Castell de Sant Miquel. L'any passat van fer la 30ena edició i ho van petar, es van acabar les inscripcions, no exaltava més gent, i aquest any tornen amb dos recorreguts, un de 23 quilòmetres i 1.400 metres de desnivell,
i un de 13 amb 750 metres de desnivell. Que encara no estem aquí, que encara no arribem, no patiu. També hi ha caminada, que és de 11 quilòmetres, pujar a Sant Miquel, que això ho han fet tots, fàcil i asseguible per tothom. Quan baixem, si ens ve de gust, podem apropar-nos cap a Fornells de la Selva, que la plaça Catalunya de Fornells de la Selva organitza al Black Music Festival un concert gratuït d'un grup que diu The Swing Cats, que bàsicament és un grup de jazz, que volen abocar les grans veus
i compositors d'aquest gènere dels anys 30 i 40. I, per si de cas, els menys esportistes o els més esportistes que els hi ha donat temps a fer tot, Vermut. També, Vermut musical als Jardins Gala, com cada diumenge a les 12 del migdia, entrada gratuïta, i a cap de setmana hi actuarà Afonso Castillo, que, per si no el coneixeu, és un músic de salt, s'ha conegut, va formar el grup Los Gaspatxo, que ara fa poc van celebrar el 25è aniversari. Doncs allà estarà amb Rombita i Bonrotllo. Anda que no.
I fem una repassada molt ràpida d'algunes propostes destacades que hi ha al festival Escenaris aquest cap de setmana. Com sabeu, aquest festival que apropa teatre a municipis de tot el Gironès. Sardana Superstar, avui al Teatre Municipal de Girona. Demà tenim un paell de propostes destacades amb el mat frustrat d'Oriol Serra, quart, o la presència a Salt. Ah, mira.
i el diumenge, que interpretaran els bons a Caça de la Selva, i n'hi ha moltíssimes més. Aquest cap de setmana hi ha els que venen. Per tant, feu-li una ullada, preus bastant assequibles i propostes molt interessants. Sempre ho veieu a la Girona Secreta, no? Sí, sí. És que l'escenari s'està molt bé, perquè porten actors guais, companyies que fan propostes xules per pobles que a vegades costa més provar el teatre en aquestes poblacions. És democratitzar una miqueta més. Completament.
la cultura no mainstream però el que es pot trobar a Diagonal de Barcelona o al Paral·lel on ho tenim a Casà i a Bordils i a Salrà és com Blaumut, Blaumut actuarà a Viladamuls imagina't, el recòndit el recòndit està molt bé jo vull anar en aquell concert normalment sortim dels típics cercles sí, és que al final és fer les mateixes coses però de manera diferent sí, perquè tampoc ens reinventarem la roda ara ja
No, tu no et reïmentis per si de cas, que et vull fins al final de temporada com a mínim. Tu no et reïmentis, no fos cas ara que agafis idees aquí a última hora. T'ho dic perquè ara és moment de l'Arnau Vila. Segueu punt o no? A mi ja et dic, la setmana passada vas deixar el pavelló molt amunt amb Kay Ryan, eh? Sí. Aquesta no sé si la coneixereu perquè és de l'any 2003. Però perdona, jo sóc del 94, eh? Sí, a veure si la coneixeu aquesta. Sona...
Tu m'ha promès. Què, sí o no? Sí, sí, jo sé que la coneix. És l'Ingrid Alberini, que ens portava el 2003 aquest èxit anomenat Tu és for tu.
Això es ballava, les pistes de ball. El 2003 era un trencapistes, eh? Ah, sí? Sí, sí. Però estem parlant que de fa uns quants anys d'això, eh? És un Panamericano. Ja el posarem, ja el tinc també. Ja el tinc a punt. Corai! Sí, sí. Arnau, viva!
Sí, o de bombons, depèn. Sí, el Nestlé Cajarroja. Exacte, exacte, exacte. Em va portar l'Eulàlia l'altre dia. Eulàlia! Sí, treu el casco. Adéu! Adéu! Re, re. Re, re. Que estem en directe, Eulàlia. Ara després s'ha tirat per l'àdio aquí, pobreta. En fi, exacte. Coses de divendres, Eulàlia, no pateixis, no vindré cap aquí. Si vols venir, vine, tu mateixa, però clar...
Que parlàvem ara de bombons, sí, home, sí, encara tenim dos minuts. Ja està venint cap aquí a Eulàlia, es perfila, s'acosta perillosament cap a un micròfon de Girona FM. No, que et volíem donar les gràcies pels bombons que ens vas portar l'altre dia, que era el teu sant. Ah, de res, de res. És la primera vegada que vens als Quatre Rius, no? És la primera vegada, estava jo allà assentada a la meva taula i de sobte sento que em crides des de dins del directe.
És la gràcia de la ràdio. Exacte. Com més serem, més riurem. Què faràs aquest cap de setmana? Aquest cap de setmana jo treballo, primer de tot. Treballo de dilluns a dilluns, de dilluns a diumenge. Si et sembla, parlem de tot allò que sigui vida, que vol dir que està fora de la feina.
Fora de la feina, aquest cap de setmana no sé si ja s'estrena The White Lotus, però jo tinc moltes ganes de mirar-me tota la temporada. No sé si s'estrena ja, però sé que li crea molt poc. Crec que és cap al 16, potser. Entre diumenge i dilluns jo ja estic veient.
Crec que és la nit del diumenge, a dilluns. Ui, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs, ja ho veuràs.
En qualsevol cas, nosaltres, ara sí, ja encarem aquest parèntesi tan i tan bonic de vida, com se li en diu cap de setmana. Carles Pintiado, moltíssimes gràcies. A vosaltres. A Eulàlia, adeu, que vagi bé, que tens feina. I Arnau Vila. Fins dilluns. Si tot va bé. Bon cap de setmana.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. La ràdio de Girona.
Vaig trobar la calma, ho recordo com si fos d'ahir. Mai podré explicar-me com hem arribat aquí. Potser va ser la màgia de la mar, o això que em vaig deixar inútil.
I si recordo aquell somriure, penso en tot allò que em vaig prometre que un dia a dia... Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.