Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Divendres 5 de desembre de 2025 i últim dia de la setmana encarem un pont que hauria de servir com a mínim per deixar enrere la bogeria del dia a dia. I ahir m'ho deien i m'ho tornen a dir també que no trobem ni tan sols un moment per respirar. Em sembla que el pont hauria de servir precisament per això. Sigui per abans de nedar l'agafar forces, sigui per desconnectar, per anar a la natura, per navegar, intentarem també aprofitar els pocs moments de calma que tenim i ens mereixem.
que el dia a dia és salvatge, que tot costa molt i a vegades costa trobar fins i tot el nostre lloc en aquest món.
I m'encantaria poder saber quin és l'èxit, o quina és la fórmula, o quin és el secret, per no viure tant en aquesta bogeria, per saber quin és el seu lloc en aquest món. Sempre saludava. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots, de divendres, eh?, ja acabant aquesta setmana, i a més a més, home, tenim un pont llarg, més gran que el de l'Unyà, o que, vaja, el de les peixateries velles, o el de les princeses, o qualsevol pont, o del diable, o del dimoni.
Imagina't, sí, per Dimonis i Diables Si en coneixem uns quants, de Dimonis i de Diables De tant en tant passen per aquí Si de cas tu i jo ja connectarem Però escolta, t'anava a dir Senyor Arnau Vila No sé si el fet que hi hagi un dia més Això el condiciona vostè En aquella rutina tan meravellosa que té D'anar a passejar pel Estany de Banyoles Home, a veure, intentarem fer-ho algun dia més Sí que dissabte estarem més a la muntanya
Ah, sí? Ah, molt bé. Intentarem tocar neu. A veure si anem a contes altres. Cap a capdavant, un poder? Cap a capdavant, sí. Ah, molt bé. Hòstia. Hi ha un pesebre de fusta. El pesebre de fusta. Sí, home, doncs estarem per la zona. I a més a més hi ha una fira de Nadal força bonica que us la recomano perquè estarà més que bé. Ah, molt bé. I voltant pel Piraneu.
Déu-n'hi-do. Sí. Déu-n'hi-do. I a veure si trobem neu, eh? Perquè... A veure, a veure, a veure... Diuen que sí, eh? Sí, però temperatures baixos, eh? Ja aniré amb l'anorac, aniré amb guants i bufanda i... El que sí que tot Girona li vol demanar ara, senyor Vila, és només una coseta. Ja podem anar a veure els pessebres.
Ah, no, bueno, una altra cosa. Era, sisplau, demanar-li que dilluns al matí no vingui a la ràdio, que també és festa i es mereix descansar. Esperem que no, però vaja, no prometo massa res. No t'ha passat mai a tu això d'un festiu, un dissabte o un divendres? No, no m'ha passat mai, no. T'agafar, arribar allà i fer...
No, perquè normalment, com que de vegades als festius haig de venir a buscar material, o papers o coses, doncs... Ah, clar, o sigui, Arnau Vila el que viu són normalment dies complicats o molt complicats. No hi ha terme mig.
Tampoc hi ha termamitja en el programa d'avui, és que començarem ara parlant amb el bo del Jep Soler, temps de cinema cartellera, seguirem amb sac de jocs, parlarem també amb Mercè Ramírez de Cartagena, amb el tret de sortida del comerç local d'aquí de Girona, Eix Centre, i acabarem amb el temps de música de Jordi Pèlac, que ens vindrà a presentar el seu nou disc. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, ja comencem a fer el compte enrere i ens hi posem.
Doncs sí, és divendres, és moment d'obrir la cartellera, és moment de saber què tenim d'estrenes aquest cap de setmana i per poder-ho fer com no podia ser d'altra manera, com sempre, però com mai. Jep Soler, bon dia, bona hora. Què tal? Has fet l'arbre de Nadal, ja? Bon dia a tothom, eh? Bon dia a tothom. No, no, jo tinc un salva pantalles a l'ordinador i ja està. No d'acordes a casa teva aquestes coses? No. I les jerseis d'aquells de coloridos, tampoc? El vaig jersejar. En tenia només un i va acabar les escombraries. Ja t'explicaré la història un dia.
Bueno, som-hi. Tenim 14 estrenes aquest cap de setmana. Només? Sí, hem baixat. Anem a la baixa, eh? 17 o 18, ara 14. Carai. Suposo que estan preparant per Nadal, però encara no ha arribat allò cap pel·li d'aquestes de Nadal que diguis... No? D'aquelles típiques d'una tarda tonta. Som en casa i aquestes coses, encara no han arribat. És que també diria els clàssics, és molt complicat de rebatre'ls, eh?
ja s'ha acostumat a Harry Potter solo en casa hi ha coses que d'aquí 30 anys seran clàssics eh
De els que s'estrenen ara, sí, home. És que estem a la cultura del remake, eh, també. Bueno, però ja ho érem abans, eh. Billy Wilder feia remakes també, eh, i Xixot també, eh. Vull dir que la gent no es pensi que els remakes vénen ara, també. Bueno, sí, clar, però ja és entre el final... Sabeu que deia que Billy Wilder només hi viu un guió, no? No hi coneix noia, ja està. Sí, també. Ja tens una pel·li feta. Vinga, va, obri la d'aquesta setmana. Parlarem de coses que s'han fet, eh, perquè precisament amb tot això que dius tu, perquè ets un tio que... A vegades hi toques, eh. A vegades, ja ho has dit bé.
No, la societat nostra, ara si ens posem una mica seriosos, una de les grans frases és que diuen que no parlem suficientment de la mort. Val. Això és el que diu la majoria de gent, no? I la gent parla de la mort. I la gent parla de la mort. En Bartolet podem parlar massa de la mort dels altres. Sí, clar.
Però vull dir que és un tema que diu no parlem de la mort, no tenim cultura de la mort, que no sé què, però en cinema sí que tenim cultura de la mort. Hi ha moltíssimes pel·lícules que parlen sobre la mort, ja siguin animació, i segurament marquen una mica...
l'educació de les persones, també. Els pel·lícules que tu has vist, els nostres avis vam veure Bambi, els va afectar els nostres pares, i els que vau veure el rei León, tu encara no havies nascut, però els que havien vist el rei León de petit, doncs també et marca, perquè la mort està present a tot arreu. I també està present en les comèdies amoroses. Tot aquest pel·lícules te l'estic fotent, perquè avui hi ha una pel·lícula que s'estrena que parla sobre la mort i sobre l'amor. Vaja.
És a dir, els que vam néixer a la dècada del 70 tenim de referents Ghost, no? Per exemple, una història romàntica. Era molt maca aquesta. Amb el mort al mig. Michica, que era per plorar, amb el macròicol quan era petit. No has vist Michica? No, aquesta no. En principi és dels 90 també, per tant. I a finals dels 90 havíem vist Conocés a Joe Black. No, i tant. Amb en Brad Pitt. De les meves pel·lícules preferides. Que és La Mort, no? En Brad Pitt.
I el mateix any es va fer Más Allà de los sueños, que era una pel·lícula amb Robbie Williams, que es moria i s'anava al paradís, i quan trobava tota la seva dona, i es deu una cosa d'aquestes d'amor, amor i mort, que, com diria Freud, són les dues úniques porcions que tenim els humans. Doncs ara s'estrenen una pel·lícula d'aquestes comèdia dramàtica distreta, amb Elizabeth Olsen i Miles Teller, que es diu Eternity. Val.
La premissa és d'aquestes amoroses, eh? És a dir, es mor un... Hem pensat mai quan es morim quina edat tindrem? En el més allà, vull dir, eh? Ah, clar. Nosaltres ara ens morirem a 90, però quan anem al més allà irem amb la figura de 90 o com irem? Aquí veiem que es mor un senyor gran...
i quan se'n va allà, doncs en deu tenir 35-40 físicament, no?, el maestro, l'actor, diguéssim. Al cap d'un temps es mor la seva dona, i ara arriba la seva dona, també jove, l'Elisabet Olsen, allà joveneta, han passat 60 anys junts, i quan arriba l'Olsen al paradís, té una setmana per escollir on vol anar a viure. Tu tens allà tota la gent allà a muntanya, i ella decideix, ha decidit si anar a viure amb el seu home, que ja ha viscut durant els 50 anys, ja és la mort de la seva vida, o anar a viure amb un que apareix per allà,
que havia estat la seva exparella però havia mort d'accident abans de conèixer el seu home. És a dir, el teu primer mort o l'amor de tota la teva vida? On vols passar l'eternitat? Això sembla la illa de les tentacions que fan a Telecinco, tot això portat a una pel·lícula amb tocs romàntics. Ella té una setmana per triar si vol passar l'eternitat amb l'amor de la seva vida o amb el seu primer amor.
Ai, que salvatge. D'això va a la pel·li. Carai, hòstia, però és bona pel·li aquesta, eh? Són per parlar de l'amor, de l'amor i d'aquestes coses. Això sí, aquesta, el trufó, no? No, això, el cinè. Ah, te n'anava a dir. El cinè, nosaltres... Això ho has de fer amb crispetes i Coca-Cola. Exacte, fem crispetes, Coca-Cola i si hi ha xutxes, millor encara. Ja saps que el trufó no... No, ni una ni l'altra ni la del mig. No es pot menjar res. Correcte.
El trufó que tenim s'estrena aquesta setmana la que hauria de ser la pel·lícula de l'hivern pel que és el cinema independent es diu Valor sentimental, una pel·lícula noruega dirigida per Joaquim Trier que ja va fer fa un parell d'anys La peor persona del món la pel·lícula va tenir molt d'èxit i que estava interpretada per una actriu que es diu Renata Reinser que és noruega, una noia de 30 i escaig d'anys que aquí repeteix protagonisme
fot un paperàs espectacular i ens explica la història de la història d'un jo et recordarà una mica Nouvelle Bac perquè és un director de cinema interpretat per Estela Nescargaard que l'hem vist a tot arreu, vull dir l'hem vist emperietes del Caribe, l'hem vist amb les Von Trier l'hem vist l'Indo Balboa Hunting és un dels actors veterans més coneguts del panorama cinematogràfic és un actor suec que interpreta un director de cinema que torna a casa seu al cap de...
25 anys d'haver marxat i haver abandonat les seves filles i vol que la nova pel·lícula que vol fer l'interpreti la seva filla amb la qual han tingut una relació molt distant durant els últims 20 anys
i, com que la seva filla li diu que no, porta una actriu americana, per això et dic que et recordo la pel·lícula Nobel Bac, perquè ara ve l'actriu americana amb ganes de treballar amb un actor, amb un director de molt prestigi, que és el director europeu. I aquí es generen uns conflictes familiars al voltant d'això, de hem de perdonar aquest pan absent, o l'hem de perdonar, ens hem de perdonar nosaltres mateixos, i tots els conflictes que tornen, conflictes familiars del passat. El perdó allibera,
aquestes qüestions i també anem a buscar una mica el metacinema, com es fa una pel·lícula que ens agrada tant, que ens filmin això està ben tirat i tots els pecats que van sortint per allà, si es perdonaran o no es perdonaran en teoria aquesta hauria de ser una de les grans pel·lícules de l'any i pinta que en nominacions o l'Oscar ens rebran bastantes i segurament jo crec que és de les pel·lis que la gent gaudirà més de cinema verité d'aquest cinema que ens agrada
Valor sentimental, Trufó. El Trufó, eh? Trufó, sí. I el Trufó, per acabar, i ja no tenim filmoteca, ja ho saps, ja va acabar la filmoteca, però sí que ens toca recomanar la pel·lícula de diumenge o migdia, la pel·lícula del petit Trufó d'animació, que normalment sempre diem que són pel·lícules per...
que a partir de 3 anys ja hi poden anar en aquest cas segurament hauríem de per nens de més de 6-7 anys perquè la història és una mica més elaborada la pel·lícula es diu Olivia i el terratremol invisible i ens explica la història d'una família que l'acaben de desnonar
i han d'anar a viure allà on poden, en una altra comunitat, i la nena, en una altra comunitat, en una altra zona de bloc de pis, amb altres veïns que els ajuden, i tot això que és molt traumàtic per una família, l'Olivia, que és la nena de la família, intenta que perquè el seu germà no pateixi i ella tampoc, doncs inventa una història màgica perquè tothom sigui feliç.
Això ho va fer, la vida és vella, ho feia el protagonista de la vida és vella, o ho feia la nena de la Brenda del Fauno, que també s'inventava una història paral·lela per no patir. I això és el que veurem, una pel·lícula feta amb stop motion, i que jo crec que agradarà moltíssim a la gent que la vagi a veure, Olivia i el terratre molt invisible. M'adeu-n'hi-do, i encara té més profunditat de la que sembla, eh? Vos digués per nens de 6 anys, de partir de 6 anys. Jo crec que 7 o 8 ja podrien començar, no?
Entendre-ho una miqueta. Home, a més a més és divertit, perquè tota la part màgica i la part de joc és divertida, però també hem d'entendre que a la vida hi ha problemes socials, no? Sí, clar, però això és com el viaje de Chihiro, per exemple, vull dir que la porta d'entrada és precisament perquè diguis, ah, no, mira, són dibuixos, però no.
No, no. Tot el que no és Disney té profunditat. Sí, també tens raó. Disney és una mica més... És la purpurina feta marca. Bueno, si no, no podríem fer un, com es diu això, un partemàtic. Tot i que en Ghibli em sembla que l'ha fet partemàtic, també. Ghibli? Pot ser, però el té Japó, no? Sí, em sembla que seria. Partemàtic, o si no el té... Permetem corregir-te, que Disney no és que tingui un...
Un parc temàtic. En té dos, o tres. En té molts. Uns quants, em sembla. Sí, perquè ara me'n vaig entrar que n'hi havia un a la Xina. De Disney, també. Sí, hi ha un Disney a Xina, també. Suposo, no ho sé. Deu ser Mickey Mouse, també. Bueno, Mickey Mouse ara no hi ha drets. Podem fer servir tant com vulguis. Ara ja el podem fer servir? Sí, pots fer-se l'imatge de Mickey Mouse pel que vulguis. Per tu, si no, en programes i vols.
Escolta, i aquestes pel·lícules del col·lectiu de crítics ja comencen o encara no? Això li hauràs de preguntar a en Carles la setmana que ve. Això a en Carles. Ja saps que hi ha coses que jo no controlo. Val, sí, no. I en Carles ara fa dies que no el veus i deixa-li una mica que s'espera. Doncs mira, també, ara que ho dius... Fins i tot, jo no sé si ja té l'ordre fet, perquè això és una cosa seva, una mica, ordenar-los a veure com ho vol fer-ho. No sé si va per l'ordre cronològic o no, però això en Carles... I si no sortirà l'ordre que li doni la gara a ell.
No, home, no. Té criteri. Ell té criteri, sí, home. Però una altra cosa és que el justifici. En Carles ja... Recordeu que és un cap de setmana llarg, per tant, 3 dies de cinema. Sí, exacte. Dilluns és festiu. Podem anar al cine, també. Que hi ha dies i no excuses. Deixem-ho així. No puc dir res més. Jens Soler, moltíssimes gràcies i feliç pont. Igualment, igualment. Passa-t'ho bé. Adeu.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
S'ha fet més llarga. Ara que les fulles ballen, danses al racó. Ara que els carrers estan de festa. Avui que la fredo tan racó.
Ara que s'obren les paraules, ara que el vent bufa tan fort, avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat.
És nadal el meu cor, quan somrius content de veure, quan la nit es fa més freda, quan t'abraces el meu cos. I les llums de colors m'il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure, quan em parles amb el somriure.
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls, tot el que em queda. Com queda el jersey i un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries. El temps per la gent ha anat passant. Qui havia de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu costat. És la
de veure quan la nit es fa més neta quan m'abraço el teu cos i les llums de colors m'il·luminen nit i dia la sencera del teu somriure quan et parlo
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Una setmana més és moment d'obrir el sac de jocs i em sembla que més il·luminats que mai. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia. S'ha fet la llum, eh? S'ha fet la llum a les ciutats. Hi ha en Ceses de Neral, tots els llums, estan aquí tots fent festes. I et porta un joc molt vistós, es diu Luz, la llum.
Lux, també molt famós per Rosalia, el Luz de TCG Factory, un joc de cartes, d'aquests ben bonic, les cartes són així allargades, com pots veure, són 5 colors diferents i hi ha números de l'1 al 12. És una proposta típic joc de bazas, en català, joc de bazas, és d'aquells típics jocs que has de guanyar les mans, has de decidir, en funció de les cartes que tens a la mà, quantes mans t'enduràs. I hi ha un tromfo, el tromfo és el groc, que és la llum aquesta, no?
i la resta de colors són colors normals però que van de l'1 al 12. Llavors és un joc molt senzill, tenim un feix de cartes, les barregem totes i com pots veure, a un costat hi ha números de l'1 al 12 i a l'altre costat només veus de quin color són, de quin color és el pal. El que és el tronfo és el groc i la resta tens vermell, lila, verd...
i tens lila blau llavors et repartiràs en funció dels jugadors unes cartes també pots reduir fins al 12 fins al 8 remenes i en dones 10 a cada participant tu els agafes un cop els tens les 10 les ordenes per color i les ordenes de petita a gros tu les estàs veient i les vas ordenant de petita a gros i en funció del color un cop les tens ordenades aquelles cartes no són teves és la gràcia una mica del joc ho tens preparat
Tens posat que les grosses estan cap a la dreta i llavors agafes una carta que et dona a l'inici que és per indicar on està el número de major valor. Un cop les tens, les dones cap per avall al jugador de l'esquerra i aquell jugador les agafarà i no se les mirarà el número, les posarà només...
mirant el color que té al revés llavors no veurà mai els números però sí que veurà quins colors té i li estarà indicant a quin costat hi ha el número més alt si jo tinc tres cartes blaves i tinc la carta aquesta del més aquest que t'indica on estan les superiors jo sé que aquesta és més alta que aquesta i que aquesta
Però no sé si és un 1, o si és un 12, o si és un 8, o un 6, no ho sé. Però sí que veig la resta de jugadors. Llavors, la primera fase ha sigut repartir, preparem la partida, repartim les cartes, les ordenem, les ensenyem, i llavors agafem aquestes fitxetes, que són aquestes parletes, que serà el número de cartes que creiem que guanyarem, les bases aquestes. Mirant, jo sí que tinc tres blaves,
Puc deduir que potser tinc 3 números blaus que podran guanyar la resta, si veig que no hi ha el 12 potser pensaré que el tinc jo. Però n'hem descartat 10, llavors mai podràs estar del cert d'haver a quines s'han descartat. Pots dir, mira, falten 2 blaves, mal serà que les tingui jo. Tot això que ara estic dient és el que has de pensar mentre jugues. I llavors, començant pel primer jugador, agafarà una carta i dirà, doncs va, començo amb el blau, giro una carta blava i m'assurt que jo tinc un 2, no ho sabia...
I ara es resulta que si he jugat a la del mig, ja sé que la més petita que tinc és un 1. Per tant, ja m'estic donant informació a mi mateix. És la gràcia del joc. Que vas descobrint el que tens a la mà a mesura d'anar fent rondes. Llavors, el següent jugador ha de girar una carta que sigui del mateix color, si la té, o...
si vols i no té el color blau una qualsevol per perdre que també va molt bé per deixar anar cartes que després tu has dit zero no vols guanyar cap mà doncs tires cartes que potser són altes que et farien guanyar alguna aposta i en aquell cas te la treus de sobre i fora el tronfo guanya tot si tu no tens blau i tires una groga doncs encara que sigui un 1 l'acabaràs guanyant si ningú supera aquell 1 groc
i és això, no? si encertes les apostes que has fet a través d'aquestes perles que tenies a davant sumaràs tant punts com rondes hi hagi aquest joc té 4 rondes a la primera ronda si encertes tot el que has dit si havies dit 3 mans i has guanyat 3 rondes doncs 10 punts en aquella mà
A la segona en faràs 20, 30 i 40. Cada cop serà més puntuació per intentar ajustar. A la primera has tingut mala sort, tranquil, que encara queden rondes per fer, i a la última, si ho fas bé, t'enduràs més punts i podràs recuperar-te. Joc de bases, ja n'existeixen molts, però aquest és molt il·luminat, té totes aquestes llums i tots aquests colorets que brillen per si sols,
I que per aquests dies de Nadal que venen, i amb la temàtica aquesta dels llums de Nadal, és una idea perfecta. És el que t'anava a dir, és un joc d'aquests de taula, taula, taula, de sobretaula. Després de dinar o després de sopar, agafem i, escolta, luz. I jugues, dedueixes, sí que és a partir de 10 anys, no? Aquí als petits els costa més de deduir el que tenen o el que veuen o el que poden apostar de...
de cartes de mans que guanyaran, però als que els agradi aquest tipus de jocs que ja n'hi existia més d'un, Luz, és una proposta molt interessant que val la pena que conegueu. Home, i tant, amb aquest jugaré amb tu, Pau. Només faltaria. Sac de jocs, moltíssimes gràcies. A la pròxima.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Fins demà!
Bé, doncs el comerç local de Girona que engega la campanya de Nadal amb optimisme, també txecs regal, també solidaritat, tot això ha impulsat per Girona Centre Eix Comercial i precisament per poder comentar la jugada i veure com serà aquest tret de sortida de la temporada nadalenca, volíem parlar amb la presidenta de l'entitat, en aquest cas, Mercè Ramírez de Cartagena, aquí ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal? Primer de tot, donem el tret de sortida precisament a aquesta campanya de Nadal i suposo que amb moltes ganes de seguir reivindicant el comerç local
Exacte, sí. Bé, és una de les campanyes més importants que tenim sempre al comerç i, per suposat, sempre aprofitem qualsevol campanya per poder reivindicar tot el tema del consum de proximitat i tot el que suposa el nostre comerç que tenim a la ciutat, no? Mercè, probablement és la campanya més important de tot l'any pel comerç? Sí.
Jo crec que sí, en diferència, perquè és una campanya que, a més a més, segurament comença en el comerç més suau, perquè no és tan potent el del backfinding, que no tots els comerços s'hi adereixen, però és com una pre-campanya. Llavors ve tota la campanya de Nadal, que arriba fins a Reis, que podríem dir que tenim com dos parts, el que és Nadal i el que és Reis, perquè sempre són com una doble campanya que s'ajunta, no?,
I llavors també hi ha el rebate final que són les rebaixes d'hivern, vull dir que acaba de fer una mica tot el tema d'aquest temps que és molt important per les ventes i per les botigues de la ciutat, suposat. Les perspectives són bones?
Sí, bueno, és que si en aquesta campanya no estem animats, malament, eh? O sigui que sí, que tothom sempre està en molta il·lusió, també estem fent una campanya molt maca des de Girona Centre i llavors tothom també posa el seu gra de sorra adornant els seus comerços i nosaltres també repartim un element que és l'arbre de Nadal i llavors, bueno, tot això, doncs, bueno...
I tots els llums que ens han posat la ciutat, això fa el conjunt que doni una campanya més nostàlgica i més de sentiment, de comunitat i una mica gironí. I per això una mica l'eslògan que aquest any hem posat, viu el comerç, viu Girona, perquè al final és una mica...
la paraula em diu dona una mica la idea de lo important que és viure el comerç de la ciutat Escolta'm una cosa, quins són els eixos d'aquest any? Em sembla que la solidaritat per una banda i també xec regal per l'altra Sí
Sí, fem un tema, o sigui, hi ha tres parts de xecs regals, o sigui, tothom que vingui a comprar en els comerços aquests dies i fins al 31 de desembre se'ls donarà unes botlletes que em plenaran per entrar en sortejos. El 31 es farà...
tots els sortejos i es podran descanviar amb els xecs regals els que els toquin i els podran gastar durant tot el mes de gener llavors hi ha el tema dels xecs regals de la compra a més a més també hi haurà un altre sorteig que són els populars ja que en diguem tortells de reis perquè estan farcits
N'hi ha alguns que estan farcits amb euros també, que també vol dir que els canviem amb xec regals i d'altres que la gent es menja el tortell, que està boníssim perquè també és d'un associat nostre que té pastisseria, per tant, i llavors també fan que els toca el tortell però sense el premi dintre, però el tortell és molt bo també. I llavors hi ha un altre tercer...
que és el tema tot més de xarxes. Llavors, des de l'Instagram, també sortegem uns xecs, que ho fem conjuntament amb Girona Secreta, que també fem una campanya de vals d'escompte. O sigui, són tres parts de vals d'escompte i tots aquests vals tornen a revertir sempre en el cobert de proximitat, que és sempre la idea. Escolta'm una cosa, et volia preguntar per la gimcana de Peter Pan.
Sí, aquesta xicada de Peter Pan és una cosa nova que el que hi haurà seran 17 comerços de l'associació de comerciants tindran un Peter Pan petit amagat en els aparadors això es pot consultar a la nostra pàgina web com també sortirà a l'Instagram o quan les botigues que ho tenen també van a totes les instruccions de com entrar en el sorteig i després és buscar totes les botigues que ho tenen penjar-ho
A internet hi entraran en un sorteig després de l'elefant d'or que es fa al febrer, al circ.
i tindran soltejos d'entrades per anar al 5 de la campanya que es fa al febrer de l'Alefant d'Or. T'anava a dir, des de Girona, centre eix comercial, també reivindiqueu moltíssim una cosa, i és no només apostar pel comerç local, t'ho dic perquè a vegades la gent diu que les ciutats estan més o menys vives, i també el fet que precisament el que deies ara de la decoració i tot plegat...
Que això ajuda que les ciutats com una ciutat com Girona, que a part és petita i recollida, estigui viva. Clar, exactament. És una mica tot. I a més a més, nosaltres no només ens focalitzem senzillament en el comerç, sinó que també Girona Centre té serveis, té hostaleria. Llavors, és una mica que ens retroalimentem entre tots, ens ajudem entre tots.
fem comunitat entre tots i llavors tu pots venir a comprar pots anar a prendre alguna cosa pots fer diferent una experiència que diuen i llavors és una cosa agradable anar a comprar, no només és el fet d'anar a comprar i ja està, sinó és tot el que comporta passejar per la ciutat i passejar pels carrers, mirar els llums és un moment d'una mica màgic penso, de tot això no?
Mercè, si li haguessis de demanar alguna cosa als Reis, què seria? Bé, doncs que una cosa de les que els demanaria per tota aquesta campanya és que també fem un tema solidari, que és una ampolleta solidària que hem fet juntament amb la Creu Roja. Llavors el lem és, junts fem la veritat el desig més bonic, un regal per cada infant. O sigui, la idea és que cap nen es quedi sense...
sense joguinar. Llavors sí que aprofitaria aquest moment per demanar que tothom qui vulgui col·laborar són 5 euros, que poden comprar una ampolleta dels desitjos, que és moníssima, que li poden posar un desitjo a dintre per una persona estimada o per penjar-la a l'arbre i a més a més col·laboraran en aquest tema solidari que nosaltres aquest any en aquesta campanya que hem instrumentat des de Girona Centre juntament amb la Creu Moja Joventut, no?
Llavors penso que seria una iniciativa molt maca de tothom qui vulgui fer aquest petit donatiu, estaria molt bé perquè ajudaríem els nens, que al final els reis, penso que cap nen es pot quedar sense regal. Els grans que també ens agraden.
Doncs escolta, Mercè, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estoneta per aquest tret de sortida de la campanya de Nadal del comerç de proximitat d'aquí de Girona Eixa Centre. Escolta, moltíssimes gràcies. Bon Nadal i bones festes, que això voldrà dir que hi ha molta feina. Exacte. Gràcies a vosaltres per comptar amb nosaltres i també desitjo que tots tingueu unes bones festes. Moltes gràcies.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego cocodril.
No pasaste de callar, hasta luego cocodrilo.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Les fotos d'infància no recorden Van canviant de forma Mentre estàs plegant la roba
Un nombre escapat de la maleta no podrà seguir-te fins que no la vulguis veure. Seqüència completada, preció estabilitzada, a la gravetat zero no hi ha pes que pugui enterrar-te. Quan eres petita,
I parlem del Laberint Invisible, el nou doble àlbum de Jordi Pèleg. En aquest cas, un disc que es mou entre el folk fosc, el rock alternatiu i també una manera de mirar la realitat obliqua, a vegades també inquieta, com si tot el món estigués una mica desencaixat.
Esperem que ens deixi desencaixats també, Jordi Pèleg, bon dia, bona hora. Hola, què tal, bon dia. Escolta'm una cosa, jo t'he de dir que ara mateix s'ha de ser molt valent, potser per fer un disc doble. Gràcies. T'ho dic perquè ara tothom es tira això de l'EP, discos curts, 3, 4, 5 cançons, i tu fas una olina aquí. I en vinil. Bé, jo crec que els artistes independents...
tot parteix del que tu creus que has de fer i llavors, bueno, és ser valent tampoc em sento un heroi, però he fet el que creia que havia de fer, és un doble vinil està pensat per fer en vinil, òbviament està a plataformes i es pot escoltar de manera digital però és una obra pensada per el vinil. Escolta, El Laberint Invisible què ens hi volies explicar amb aquest títol? Uf, mare meva moltes coses, no? Hi ha una xarxa de coses invisibles que al final és el que ens mou com a humans si t'hi fixes
tant les teves emocions, com els desitjos, com les pors, com les teves creences, la teva identitat, tot això no ho pots veure, no ho pots pesar, no ho pots comptar, però és finalment el que et fa moure, no? En canvi, sempre tenim molt pes del que veiem, del que toquem, perquè ens crida molt l'atenció, ens estimula, però hi ha tot aquest entramat invisible, que en el fons pràcticament és la cosa més important de la nostra vida, no?
i intentes que tot això quedi cristal·litzat en forma de música. Sí, és la idea, és la idea. Això és el concepte, llavors les cançons són cançons i han d'entrar a través de les emocions i han d'entrar a la primera, no és que hagis d'estudiar res, no? Però el concepte, el que al final et dona un llaç o un fons, un taló de fons, és aquest, no? Sí.
Hem entrat en l'últim coet, que és de les primeres, si no m'equivoco, és la tercera pot ser? Segona, segona. Què ens expliques, per exemple, en aquesta? Mira, aquesta és perfecta per explicar això, perquè té una primera capa, o primera o última, que és emocional, que és quan tenim canvis a la vida...
quan de cop se't cau una il·lusió, se't cau una cosa que havies construït, és un final però és un principi, mentre estiguis viu, deixes coses enrere i te'n vas. Llavors també té la part més simbòlica, que al final és una cançó que parla una mica com una destrucció, una mort, i de què passa després d'això, què passa després que tot es destrueixi,
I jugar amb aquesta idea que al final, un final és un començament, és una forma de començar. Com planteges a l'hora de composar tantes capes diferents? Mira, em surt. Sí, de veritat. Em surt. Crec que, no ho sé, penso que molta gent creativa ho fa així. Potser en la música no passa tant, o sí, no ho sé.
És una idea, primer és una idea, li vas donant forma i li vas posant capes, no? I a mi m'agraden molt les cançons, que quan les escolto em fan pensar diverses coses, o depèn del moment et parlen d'una manera o et parlen d'una altra i intento reflexar això.
No, t'ho dic perquè quin punt de premeditació té tot això i quin punt és alt. I nocturnitat també? I nocturnitat i a la vosia, sí. Molta nocturnitat, clar, soc músic. O sigui, primer hi ha l'idea, el concepte, que és com fer una pel·lícula o una novel·la. Jo crec que no canvia tant. És aquesta idea, no? Doncs hi ha això, hi ha aquest món, passarà això. Llavors sí que deixo espai perquè surti la màgia, perquè la música ha de ser fluïda.
que no sigui tot tancat si et surt una cançó que és una mica més així o una que potser el tema no és tan exacte que estigui ben lligat que no doni la nota i ja està i amb el Flavio Ferri a la producció importantíssim t'anava a dir moltes abraçades o ball de bastons moltes abraçades amb el Flavio ell és molt bo amb coses que jo no domino
Coses més tècniques i coses artístiques. Ella és productor i és director artístic, una mica. Tota la idea des del principi ella ha sigut, l'hem estat comentant, i ella porta moltíssim, moltíssim. Escolta, a més a més, vull dir, tenim veus i textures de més gent, del Sergi Estella, de la Laura del Pino, per exemple, Agustí Segura, Alba Santolària, també. Com ha estat una miqueta aquesta feina coral? Ha sigut genial, meravellós. Cadascun m'ha posat una part molt important en alguns casos. L'Alba i la Laura canten amb moltes cançons...
El Sergi només amb una, i cadascun m'ha donat una capa més, ara que parlem de capes, una textura més, com tu deies. I és molt xula la idea de compartir, compartir tota aquesta idea i deixar que l'altre la porti, des del seu punt de vista, des del seu... crec que fa créixer la cosa.
És que més que sobre música sembla que estiguem parlant de literatura. Veus? O sigui, al final la teva música també evoca una miqueta. Però està veu merament això. I tant. Jo a vegades tinc dubtes. Clar, les cançons són cançons, vull que això quedi clar, qui ho escolti. Que es poden escoltar i no cal tot aquest rotllo que estic explicant, no cal que ningú l'entengui.
Per entendre que vull matar, de què va la cançó, jo crec que s'entén, per exemple. Has experimentat gaire amb aquest disc? Déu-n'hi-do, sí. He experimentat amb escriptura, de deixar-me anar, perquè a vegades una cançó, potser és un error meu, eh? Sembla un món molt tancat, no? Té uns codis, ja tenen un estribillo...
I he decidit deixar-me anar, i el que a mi m'agradava, el que jo sentia que havia de fer, fer-ho. Llavors he llegit molt, he llegit molts autors que pensava que em podien ajudar, i he mirat pel·lícules, he mirat sèries, i llavors musicalment sí que hem treballat molt lliurement, molt lliurement. No ens hem encursetat nosaltres mateixos. Parlem de encursetar, per exemple, això després portat al directe?
És un nou repte, perquè per exemple el disc té molts teclats, moltes textures de cintes i pianos, i hem de veure tot això, perquè nosaltres normalment tocavem format de 4, o banda de rock normal.
I hem de veure tot això, però ja hi estem treballant i, bueno, voldríem fer sorpreses. I també que es vegi aquesta part literària que tu dius, buscar la forma que això en un directe, en determinats espais, es pugui demostrar també. Home, jo crec que en un espai íntim, per exemple, una lectura fins i tot. Exacte. No sé si dramatitzada o algun rap soda o alguna cosa així. Sí, sí. Bueno, jo he fet un podcast també que m'he lligat al disc. Ah, molt bé.
i que explica més la part més narrativa, més surrealista, i penso que en els directes, depèn de quins espais, aquest podcast pot treure una mica la puteta. Sí? Explica'm molt poquet això del podcast, perquè tampoc vull fer publicitat d'un programa que no sigui el meu. Bé, no et preocupis, no sóc una gran competència.
No, però escolta, molt interessant això, o sigui, arran del disc ha sortit un podcast. Sí, tot aquest univers que jo he anat estudiant i pensant i reflexionant i d'això era molt ampli i jo havia escrit un munt de pàgines. Ah, que bo. Llavors em va donar per fer un llenguatge musical, que és el disc, i un llenguatge més narratiu. I té a veure amb les històries del disc, una mica sí, una mica no, però és tot aquest univers. Expedient X, conspiracions, surrealisme...
i ja està tenim bolos a l'horitzó 13 de desembre a la Conxita de Sants a Barcelona un lloc molt xulo on allà estem de discos i llibreria doncs allà és quan intentaré fer aquesta cosa una mica estranya, espacial 26 de desembre a la Taverna del Sobirà si no el coneixeu us ho recomano
O sigui, diria Sant Esteve, menjar canelons, i llavors faran canelons amb mi, no és broma. I llavors un concert íntim, també, i així. I 30 de gener Sant Feliu de Guíxols. Sant Feliu de Guíxols? Sí, Casa Irla, Bar Casa Irla. Ah, molt bé. Un lloc molt xulo per fer concert. Girona, ciutat, tens ganes també de venir, o què? Sí, tinc ganes, espero... Ara teniu 24 de juny, he vingut a tocar. Home, i tant. I són bons amics, i espero... Bueno, espero tirar els estrastos i que responguin. Ja ho trobarem, no? Ja ho trobarem, sí, ja ho trobo. Pas a pas, jo soc molt de pas a pas.
Sí? Bueno, al final també és un ritme pausat, no? Fins i tot. Pas a pas, cada dia una cosa ben feta i així, no? Jo no estic dintre l'histèria de la indústria que has d'estar... Bueno, jo vaig fent i vaig trobant complicitats, per sort, i així anem tirant. T'anava a dir, després d'un disc doble, no sé si encara t'ha quedat... Digue'l-hi com vulguis, eh? Vull dir, empenta intensitat interna com per poder... O com per dir, mira, ja estic treballant en el pròxim disc...
O és allò de dir, no, escolta, deixem-ho reposar una miqueta? Sí, sí, ara mateix, sí, ara ha sigut el moment de buidatge creatiu i ara és el moment de centrar-se en la promoció, en parlar amb tu, en fer concerts i en moure xarxes i en moure coses perquè tota aquesta feina surti el més a la llum que es pugui. No, el següent disc, de moment, no el veig a l'horitzó, de moment, de moment. Tinc idees, eh? Sempre tinc idees al calàs, però ara no em sento així, no?
Doncs saps que m'has fet picar la curiositat amb el tema del directe? És la idea. De què faràs? No, no, t'ho dic de veritat, perquè al final, bueno, sí, o sigui, ens agrada a tots la música en directe i en viu, només faltaria, però no hi ha una lectura dramatitzada, alguna coseta per allà, vull dir... Sí, sí, me n'alegro que et sembli bona idea. Sí, em sembla meravellosa. Sí, sí, perquè...
Clar, a mi m'encanta la música, però sí que és veritat que un concert o qualsevol cosa, jo quan veig alguna cosa diferent m'hi quedo, que no vol dir que t'encanti, però dius, hòstia, això és raro, és diferent, és nou, i és també pensar en això i pensar en el públic que passi una bona estona entretinguda. Escolta Jordi, què et sembla si marxem cap a Mart?
Anem cap a mar. Mira, com el títol de la teva cançó, eh? Fantàstic. Quin era? Te'n recordes almenys del número? No sé si era el 12 o el 13. 11. 11, mira. Home, si no ho sé jo. No, ja, ja ho sé. I mira que jo ho tenia apuntat aquí davant. Escolta, Jordi Pèlac, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi superbé aquest folk, fosc, rock alternatiu i alguna manera també de mirar-la. Moltes gràcies a vosaltres.