Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I és dimecres 7 de gener de 2026, probablement un dels dies més tontos de l'any. Encara refent-nos totes i tots d'aquesta petita pausa nadalenca, tornem a la rutina, a l'escola, a la feina i també al dia a dia. Mica en mica tornarem a la normalitat, que ja toca després de gairebé 3 setmanes on hem anat posposant-ho tot amb l'excusa del Nadal. I tampoc cal ser un llumaneres per adonar-se de la fred que fa aquests dies, o que portem tot el matí sota zero, o que ja no ens queden dies festius fins a la Setmana Santa.
Si de cas, els disgustos donen un, però tampoc cal tenir el cap. En aquest cas, que comença gaire res, sempre hem dit que en aquesta casa són més de setembre que de gener per canviar coses i, per tant, seguirem igual amb vosaltres una estoneta més.
Any nou, vida nova, diuen alguns, però el que sí que està claríssim és que no el podem renovar el nostre perquè només n'hi ha un, únic, inimaginable, incompundible. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Home, depèn, perquè a mi m'ha agradat molt vosaltres. I bon tot. I bon tot, sí. Com estàs? Bé, home, bé. Aquest 2026 que l'hem començat fa ja res, set dies, i a veure com pintarà. Encara no hem tingut temps d'espatllar-lo, eh? Això encara... Va per mi, això? No, no, en general...
Tu ho deixes anar. Ja està, a veure què passa. Per la gent prèmio, home, els que ens han pogut escoltar, vull dir, el primer cafè, més animat que s'ha pogut escoltar en aquesta emissora de ràdio des de fa molt i molt de temps, aquests últims dies. Sí. Erem els únics que aixecàvem la persiana. Sí, mira, sempre va bé que hi hagi algú per aquí, perquè si no, escolta'm, sempre que hi hagi film musical, que està molt bé, perquè és música en català, que ho podeu escoltar a la ràdio, doncs també està bé que hi hagi alguna veu de tant en tant, eh? T'anava a dir, Arnau Vila, nosaltres, oi que som més de setembres que de genres?
Sí, més que res perquè la temporada comença al setembre i és com allò el canvi d'any, perquè ara, com que ja portem la marxa posada, doncs, escolta'm, ja fins al juny, el juny seria el cap d'any, no? I després entrarien ja les festes d'estiu, que serien les de Nadal, i anar fent fins al setembre i any nou. I embolica que fa fort, eh? I anar-hi fent. No, però jo sempre ho he pensat, això, vull dir, sí que és veritat que diuen això dels propòsits d'any nou, etcètera, etcètera, però al final no ens enganyem, els canvis reals venen al mes de setembre.
Venen al mes de setembre, que és quan comença una altra vegada el joc i vinga i tornem-hi. Les temporades són com les del futbol. Sí, però de gener a setembre no ho hem pas de descudiar, eh? No, home, no, òbviament, entre mig ja l'estiu, que sempre entra molt i molt bé. Però, bueno, sí, gairebé ho trobaria. Sí, home, encara falta. Sí, clar, quin remei, no? Tens algun propòsit per aquest 2026?
Mira, fer més voltes a l'estany. Fer més? Més, encara. Més, encara? Home, jo feia anys que no feia mai voltes, eh, i ara faig, almenys, com mínim, una setmana sempre cau, per tant, mirem que caigui una mica més. Ja t'ho he dit abans, el meu propòsit és el millor de tots. Seguim els propòsits. Seguim els propòsits de l'any anterior, que a la vegada són, seguim els de l'anterior i així successivament. Molt bé. I algun dia ja es compliran. Anava a dir, estaria molt bé algun dia a complir-los, eh. Home, ja els vaig complint, eh, de mica en mica.
Fa de mal complir. Fa de mal complir. Fa de mal complir, però no de començar, que ja toca, també... Ara parlarem, Arnau Vila, sobre fer la motxilla i marxar. Molt bé. Ara veuràs. Si de cas ho parlarem ara en uns instants amb la Chiara López, que ens ho explicarà d'on ve, cap on va, i aviam què és tot això del backpacker i la vida backpacker. També seguirem parlant avui sobre, vaja, les rebaixes, presidenta de Girona, centre eix comercial, amb la Mercè Ramírez de Cartagena, que comencen avui la campanya nadalenca. També
Parlarem avui d'una entrega de premis que tenim aquí a Girona aquest vespre. En farem la prèvia amb el bol de l'Alfons Vázquez i temps de còmics amb el bol de l'Albert Terres i el Sergi Giró que passaran per aquí per tancar el programa d'avui. Si et sembla, Arnau Vila, passen 10 minuts del punt de les 11 del matí. Ens hi posem.
I avui als Quatre Rius parlem d'una realitat cada vegada més present entre la gent jove, fer la motxilla i marxar. No només per viatjar, sinó perquè les condicions laborals també d'aquí fan molt difícil construir un projecte de vida. I més ara que la gent jove, vull dir, va des dels 16 anys fins i tot als 40. Però bé, en qualsevol cas, en aquest context, la vida de Backpacker apareix com una alternativa real a treballar fora, estalviar, moure's, créixer, fins i tot...
I en els últims temps, Austràlia i Suïssa s'han convertit en una de les destinacions més comentades a xarxes socials, gairebé com una promesa de futur. En qualsevol cas, per poder comentar la jugada...
Escolta, benvinguda, perquè em sembla que fa relativament poc que acabes de tornar encara amb la maleta mig desfer. Sí, sí, vaig tornar, res, fa un meset i mig que vaig arribar i molt contenta per passar amb la família a les festes, però amb ganes de tornar a fer la maleta i tornar a marxar. Va, explica'm una miqueta, primer de tot, això de la vida backpacker, vull dir, de què es tracta exactament?
Els backpackers, bàsicament, som la gent que va cap a fora a l'estranger i treballem de qualsevol cosa, ja sigui d'hospitality, que és el tema de la restauració, com de cleanings, que és la zona de la neteja, etc. Bàsicament, fer feines que en el nostre país no estem acostumats a fer. Com t'hi vas enganxar o com et vas pujar en aquesta onada? No sé si ho recordes exactament.
Ho recordo molt i molt bé, perquè jo amb 21 anys, ara tinc 25, amb 21 vaig començar a viatjar sola, a fer maletes i amb la furgó, amb la van, sobretot per Espanya i per Europa, i com que se'm quedava una mica curt. I després, el típic no, mal d'amor és...
i ostres la feina no acabava d'encaixar i vaig dir per què no els ICI sempre funcionen i crec que mai mai mai s'han de deixar passar és una cosa que sempre s'ha de deixar per seguir endavant llavors vaig dir per què no i sense buscar informació la veritat aquí vaig pagar una mica i em vaig posar en contacte amb una agència i vaig dir sí a tot el que em deien sí endavant pago
I endavant. I llavors, re, van tardar tres setmanes a donar-me el visat i el mes i mig estava ja a l'altra punta del món, estava Austràlia. Com ha anat Austràlia?
M'encantaria dir-te que perfecta, però sempre hi ha pros, no va estar a les expectatives que jo esperava. T'ho dic perquè, és a dir, igual que t'està passant a tu, a mi també em passa encara amb 30 anys, tinc un bon grup d'amics meus i col·legues al meu voltant que tots estan esperant el visat, no sé si sortia el mes de febrer, ara no me'n recordo, però crec que sortia el mes de febrer, tothom està esperant el visat per marxar cap a Austràlia.
Ara t'explicaré una mica el tema del visat, perquè està tot ben complicat. Jo ara mateix em trobo esperant el meu visat. Els visats surten al juliol. Al juliol, això. Sí, sí, sí. L'únic que sí que és veritat és que la gent es comença a preparar al febrer, perquè està ben complicada la situació. Llavors, què passa? Per anar a Austràlia, els backpackers, que diem, tenim dues opcions. El visat d'estudiant i el visat d'una work and holiday.
El visat d'estudiant és on tu pagues un curs i una agència t'ho tramita absolutament tot. I després hi ha la work and holiday, que és, vas amb la teva motxilla, el teu segur mèdic, tu solet, cap endavant. I allà només vas a treballar i el work and holiday, que és la vacança de viatjar pel país, etc. Què passa? Com molt bé has dit, Austràlia té un boom, ara mateix. Tothom. Tant espanyols com... D'arreu del món. Exacte.
Qualsevol part del món, Austràlia ara mateix és pioner amb el tema del backpacker, llavors què passa? Tant d'espanyol que vol anar-hi, el govern ha dit prou. Què significa? Que els visets estan tancats. Jo vaig intentar aplicar el juliol a la Work and Holiday i em vaig quedar completament fora. De fet, les vises només van durar 20 minuts.
Hi ha 3.200 i escaig places i hi ha gent que, com jo, que es va quedar a casa. Jo tinc un amic meu que em va explicar que fins i tot feien assajos a l'hora d'omplir el formulari online
i la gent es cronometrava correcte és a dir que en comptes de trigar un minut i llegir-te les preguntes saber automàticament que havies de contestar, fer copiar i enganxar i que si en 30 segons ho podies fer, vull dir que anava per ordre de prioritat correcte, correcte això es fa de fet jo tinc com el meu borrador amb totes les meves dades ja omplertes totes les preguntes per només quan obrin les places aplicar, pagar i que sigui el que Déu vulgui
Escolta'm una cosa, i el dia que vas marxar a Austràlia, el primer dia quan arribes allà, més enllà d'aquest tornado emocional d'estar a l'altra punta de món? Va ser més dur, al principi estava molt emocionada, me'n recordo, però va ser arribar a l'aeroport...
i allà em acompanyava la meva família els meus pares, ma mare, ma pare i la meva germana i quan vaig veure que ja havia de passar el control de seguretat dic, ostres, ara sí ara sí que l'hem cagat ara ja marxem
I va ser un mar de llàgrimes, més que res, tu ja ho saps, jo tinc un vincle molt especial amb la meva família, sobretot amb el meu pare, i, ostres, em va costar. Em va costar molt perquè ja no deixes enrere feina, estudis, amistats, sinó que deixes família, i al final la família és allò que pesa, que diguem, ostres, què passa si passa alguna cosa?
Deixes una vida. Exacte. És començar absolutament de zero. Llavors, jo vaig arribar... Uau, superemocionada. Jo no tenia casa, no tenia feina, tenia un hostel els tres primers dies. No tenia absolutament res. Només una motxilla de 20 quilos i una esperança de... I què passa ara? I va ser arribar al hostel i quan vaig veure el hostel va ser com... Uau, ara he de compartir habitació. I ara què?
amb 8 noies i era com ostres i ara què faig i me'n recordo sortir de l'hostal i passejar per la platja de Bondi Beach que és la zona de Sydney la zona costera i dir uau estic aquí estic aquí i res de seguida conèixer gent tant dins com fora de l'hostal de fet els 4 dies ja vaig trobar casa vaig fer una colla d'amics res
I et diré una cosa, és un moment molt punyetero aquest, o sigui, jo l'he viscut semblant, però des de fora, i jo sé que hi ha una cosa, i és que tu quan arribes al hostel, tu pots triar, entre agafar i dir vinga, vaig a solucionar-ho, o empanar-te, perquè hi ha gent, que segur que t'has trobat, que simplement es va empanar,
I que de cop i volta, conforme van passant els dies, també la conta corrent va baixant. Total. I és allò que agafes i dius, vale, ostres, ha passat un mes i m'he despistat. I a vegades es confonia una miqueta aquesta gent que anava a viure a fora amb què estaven de vacances. Total, total, totalment. Sí, perquè Austràlia és un país que et dona moltes possibilitats, però també te les treu. Que això les xarxes socials... Buà. No ho diuen. Les xarxes socials estan molt bé...
són molt positives, però ningú et parla de l'altra part, de la part negativa, que és que si tu no t'espaviles, ningú estarà darrere teva per espavilar-te. Saps què vull dir? Llavors és com o et despertes alhora o el teu tren passa. Sí que és veritat que a Austràlia el tema laboral van passant trens constantment. Si no és d'una cosa, serà d'una altra. Però sí que és veritat que has de ser una mica viu, perquè al final, a no sé cap...
vagis amb molts de calés estalviats a la butxaca, res, tanques els ulls i se'n van. És el que t'anava a dir, per què la gent va a Austràlia i no em crec que ara mateix mig món s'hagi tornat a surfer?
No, no, no, no. Això, mira, et diré, el surf a Austràlia, super, encantadíssim de la vida, la vibe del surf és brutal, però la gent allà va per fer calés. I al final el que es ven a xarxes és, fas calés a Austràlia però després viatges per tot el món, que és la sort que jo he pogut fer, i al final la gent va pels calés.
Òbviament, tenim la mala sort, la mala i la bona sort que vivim en un país preciós, la nostra zona encara ho és més, almenys per mi. Empordà sempre tira. Exacte, sempre és casa, però el problema el tenim al jovent.
que no podem emprendre un negoci, no podem comprar una casa, és que costa fins i tot comprar un cotxe. En canvi, te'n vas a l'altra punta del món, com és Austràlia, que hi ha països més a prop, també et diré, i és que en dues setmanes és que t'ho fas.
És que t'ho fas. D'aquest estem parlant, per exemple. És a dir, aquí, per exemple, diuen que el sou mínim o el salari mínim va, crec que eren, no sé si eren els 1.200 o 1.300 euros. Per exemple, aquí és el mínim. A Austràlia. D'aquest estem parlant? A Austràlia treballant com a backpacker en un restaurant o en un hotel netejant, que és el bàsic que pots trobar allà, els sous van entre 30 i 32 dòlars l'hora.
Llavors, si t'ho curres, una feina de 40 hores, més o menys poden ser uns 1.200 al mes. A la setmana? A la setmana, sí. Allà funciona tot per setmanes. Cobres i gastes per setmanes. Jo crec que per això l'economia funciona tan bé, perquè es mou tan ràpid els diners que no tens temps de pensar, ostres, estic en vermells. Clar.
Llavors, clar, l'economia fa que la gent compri, que la gent gasti. Jo mateixa vaig gastar-me un dineral en renovar tot el meu equip tècnic de fotografia, càmeres, drons, micròfons, ordenador, tot, iPhone, tot, tot, tot. I és que va ser tot perquè vaig cobrar el mateix dia i la setmana següent ja tenia l'ingrés a la meu compte. Llavors és com, uau!
Bé, suposo que ets més conscient també, vull dir, al final no hi ha tant un final de mes per entendre'ns, perquè vas a setmana a setmana.
exacte, jo pago lloguer a la setmana, pots pagar el menjar si tu gestiones bé el mes, com aquí, per exemple, però clar, t'estan entrant ingressos totes les setmanes. Llavors dius, uau, és que puc fer, puc no treballar una setmana, m'ho puc permetre, perquè allà el tema de la contractació també va molt diferent, que aquí no és indefinit, com aquí, sinó que vas per setmanes, setmanes, és a dir, tu una setmana pots treballar 60 hores,
i una altra setmana no treballar ninguna. Per què? Perquè vull una setmana per fer surf, perquè vull anar a recórrer un road trip tot a Austràlia, la zona de l'Ouest, l'Ouest, el que sigui. Home, vull anar a Àsia, que està molt de moda ara també. Pots fer-ho. Per què? Perquè hi ha un ingrés darrere.
O sigui, flexibilitat total i a més a més, per entendre'ns, eh? Vull dir, seria multiplicar per 4 el seu mínim d'aquí. Exacte. Això de base, eh? Vull dir, això de saque. Sí, sí, sí, exacte. Sempre i quan sapiguem que estàs treballant amb una feina que realment no és la teva. Vull dir que tu aquí a Espanya estàs, pots tenir una carrera, un màster, etcètera, però allà no estàs treballant d'això. Si no estàs treballant, el que seria aquí un servei mínim.
Llavors, ostres, et pares a pensar i dius, ostres, i si ja n'és, però amb la meva feina de casa, allà, uau, ja dius, ostres, ostres.
Bé, que al final és el que passava aquí fa 50 anys, vull dir, no ens enganyem, que la gent s'anava a les fàbriques d'Alemanya a treballar. Exacte, exacte, i és una pena, és una pena molt grossa, perquè a mi m'agradaria molt quedar-me a casa, m'encanta l'Alt Empordà, m'encanta els Pirineus, m'encanta Costa Brava, però és que no t'ho posen gens fàcil, i per això jo crec que el jovent cada vegada marxa. És que per on començaries? Aquesta és la pregunta, vull dir, ara si volguessis quedar-te aquí, per on començaries?
Mira, jo ara mateix estic intentant treure endavant la meva marca personal del món del fitness i he fet números per fer-ho aquí a casa, aquí a Espanya, i no em donen. De cap manera. De cap manera. És trist, eh? Però no me'n donen.
Sí, sí. Llavors he pensat, bueno, Austràlia també és pioner en el món del fitness. I si faig temporada llarga, llarga, llarga d'uns anys i munto allà, per què no? I a veure què passa. Exacte, exacte. I és trist, és molt trist perquè tothom ens agrada estar a casa. Però si no funciona hem de buscar un altre camí. Per tant serà un lloc més de vacances potser que no passen...
Exacte, sí, exacte. Jo veig, tal com veig ara mateix, jo vaig arribar a finals de novembre, quasi al desembre, i he vingut a vacances, he vingut a passar Nadal amb la família, passar temps de calitat amb els meus pares, amb els meus cosins, els meus avis, amics, etcètera.
però sempre i quan siguin conscient que jo estic gastant ara mateix els dòlars que tinc estalviats d'Austràlia. I així és com realment estic visquent Espanya, diguem, o Catalunya, l'Alt Empordà, que és pujar a esquiar, fer fer... Al final és passar temps de qualitat amb els teus, que això, si treballes aquí, realment no t'ho pots permetre.
Abans parlaves de destinacions que potser estaven una miqueta més a prop, t'ho dic perquè igual que Austràlia ha agafat molt de pes i que de fet tornes d'allà, em sembla que t'estaves plantejant també d'anar cap a l'altre, que és una miqueta com la Meca també, que està sortint ara sobretot a nivell TikTok, que és Suïssa. Suïssa, exacte. Que fa més fred que aquí, ja t'ho dic ara, tu prepara't. Fa més fred que aquí, sí, jo m'he de preparar perquè vinc d'un any i pico estant a l'estiu i ara he pecat pecat. Per què Suïssa? El mateix?
Suïssa va ser el primer destí, el 2021, que vaig fer sola. També a nivell de motxilla, furgo i la meva gosseta. I em va enamorar. Suïssa, a nivell de paisatges, de qualitat de vida... Vaig anar al setembre, a principis, i... guau...
O sigui, va ser, no sé si perquè jo vaig romantitzar el viatge, ja que era el meu primer viatge sola, van ser 10 dies i així. Està molt bé romantitzar les coses, eh? Jo també ho crec. Tu tira, eh? Jo també ho crec. Jo també ho crec. I vaig dir, ostres, bueno, un bon destí que m'agradaria tornar a l'hivern. I vaig pensar, bueno, com que ho vaig deixar per cas, no? Però ara que vaig tornar d'Austràlia, jo he llunyat molt casa. Sí.
i crec que Austràlia està molt lluny. I pensava, ostres, un país així d'Europa, que estigui bé, que la vida sigui tranquil·la, que es guanyi bé la vida, vaig pensar, ostres, Suïssa. Suïssa, per què no? I el mateix, obrir xarxes i tothom, Suïssa, Suïssa, Suïssa. I vaig pensar, bueno, Suïssa pot ser un destí on jo acabi agafant arrels, perquè primer està a prop de casa, amb un cop de cotxe, amb un cop de setmana llets,
I segona, perquè, ostres, l'economia funciona. Funciona i funciona molt bé. No sé si tens la sensació, vull dir, que el que hi ha aquí està tot perdut. No sé si hi ha una miqueta com d'esperança que pugui petar per algun costat o que tota aquesta gent que marxa que pugui tornar a fer una manifestació multitudinària, no ho sé.
m'encantaria, però jo sí que ho he donat per dur dia. Em sap greu, perquè mira que hi parlo amb els meus amics que estan aquí, de fet amb gent espanyola que estava a Austràlia, jo tinc el meu grup de Spanish Team, que els he enviut una abraçada gegant, ja des d'aquí, i tots ho dèiem. Hi havia gent que sí, que deia que sí, que hi havia un canvi, que estava començant a veure-ho.
Jo ho dubto, ho dubto molt, però ojalà, ojalà que sí, perquè que la gent que estiguem fora puguem tornar a casa a prop de les nostres famílies, de guanyar-nos bé la vida, de tirar el país endavant, perquè diguem, ostres, si el jovent se'n va, qui farà créixer el país? Això jo crec que encara ningú s'ha parat a pensar, què passa si tothom marxa?
És que a vegades fins i tot jo crec que agrada molt dir que el jovent és molt aventurer i que li agrada molt marxar i tot plegat. Jo crec que tots ens agrada marxar de vacances. Exacte. Però no viure a fora. Exacte. De fet, si tu te'n vas a Austràlia, preguntes a la gent estrangera, tothom et diu no, no, jo vinc aquí a fer un període, a fer calés, però jo vull acabant invertint al meu país, ja sigui Xile, Argentina, Espanya, el que sigui. Però tothom diu que és un període per...
De fet els meus amics sempre diuen, és una mina d'oro. A Austràlia és una mina d'oro. Jo vengo aquí a treballar i fora, i me'n torno cap a casa. I és veritat, és veritat. Tens ganes de tornar-hi o què?
Tinc anes de tornar-hi, sí. Fent escala a Suïssa, entenc, eh? Sí, sí, sí. Bueno, Suïssa ja és més a llarg plaç. Suïssa m'agradaria quan ja tinc la meva marca personal tirant d'endavant, que tingui clientes, etcètera, m'agradaria quedar-m'hi. No el veig com un període de transició, el veig ja com casa, poder, perquè està a prop.
Per a algú que li agradaria fer una mica del què has fet tu fins ara, vull dir, què li recomanes, més enllà que faci el cas just i necessari a les xarxes socials?
jo li recomano que deixi la por a casa és l'únic que tiri endavant que si la gent li diu i si i si fora està fora completament del meu diccionari no sé ni el que és que tiri endavant al final a tothom li paralitza la por i la nostra zona de confort és molt còmoda llavors què passa? que si tu vas tirant endavant endavant i la teva zona de confort es va fent més grossa què passa?
Que hi ha passany a peny. Exacte, exacte. I després, la por és res. És por com a paraula i no significa absolutament res. I crec que coincidiràs amb mi que una vegada has saltat una vegada, després és molt més fàcil. Sí, exacte. Jo quan vaig saltar la primera vegada, jo com, uf, però ara ja és, bueno, un pesset. No és un salt, és un pesset.
A part, és que al final, quan viatges amb una motxilla ja ets capaç de fer qualsevol cosa. Sí, total. Jo crec que va per aquí, també, la cosa. Total, total, exacte. Però bueno, sí, sí. Doncs ja m'ho explicaràs. Oh, i tant. A veure com ha anat, si de cas. Exacte. Això vol dir que jo encara hi soc, a la meva zona de confort, però perquè jo ja he tornat, eh? Vull dir, jo he marxat i ja he tornat. Bueno, a tu ja t'ha passat, doncs. I tu, sí, i si de cas, vull dir, si tu no tornes, doncs ja farem un Google Meet o qualsevol cosa. Exacte. Encantadíssima. Qui ara, moltíssimes gràcies. Una abraçada al Manolo, també des d'aquí. És veritat, de la teva part.
i que ara l'opet, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta que vagi molt i molt bé aquestes merescudes vacances que tens a casa teva. A vosaltres, un petonàs.
Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa. Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Any Time Fit a Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a bancsang.net barra donar.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Escacs en Joc. El programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu. Som la Gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I nosaltres ja deixem enrere aquests dies de Nadal, dies de Reis, també dies de pessebres aquí a la ciutat de Girona, i és que hem tingut la quarantena mostra de pessebres i diorames aquí a la ciutat, de fet al Museu d'Història de Girona, la Carbonera, i a la Cisterna, a més a més, però no només tanquem aquest capítol avui, sinó que a més a més també tenim...
l'entrega de premis d'aquesta mostra de pessebres i diorames. Per poder comentar la jugada ens acompanya l'Alfons Vázquez, de qui ja aprofito per donar la benvinguda i també felicitar-li el nou any. Alfons, bon dia i bona hora. Bon dia, molt bon dia i bona hora i bon any a tots. Dels pessebristes de Girona, vaja, a veure una miqueta quin ha estat el balanç d'aquesta quarantena mostra.
Doncs, com els últims anys, en balança d'èxit, estem contents, estem satisfets. Cada any, doncs, veiem que té més acceptació la mostra de pesebres. En un any valorem i portem uns càlculs que han passat per l'exposició uns 15.000 persones. Vull dir que, malgrat el temps i l'apologia que ha fet aquests dies de Nadal, doncs, estem molt satisfets.
En qualsevol cas, vull dir, unes 15.000 persones, que Déu-n'hi-do, eh?, si no m'equivoco, des del dia 7 de desembre, que va començar, i fins avui, dia 7 de gener, que serà l'últim dia. Sí, correcte, correcte, sí, sí.
Ja t'ho dic, aquests dies... O sigui, en el terme dels botiguers sempre diuen carrers molls, botigues i xutes, no? En el nostre cas, doncs, podem aplicar-lo a l'exposició, clar, si hi ha molta pluja, però ens ha sorprès gradament
l'assistència i suponeu que és degut que aquests dies a Girona ha vingut molta gent de fora que han passat els dies de Nadal a conèixer la ciutat a veure la decoració de Nadal a veure la mostra de pesebres a veure el pesebre de l'Ajuntament i clar, si plou surten al carrer no es queden pas tancats en els apartaments o en els hotels que estiguin Escolta'm una cosa avui, si no m'equivoco tenim l'entrega de premis per donar aquest tancament ja
Sí, efectivament. Avui a les 19.30, al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, com els dos últims anys...
que vam encetar aquest nou espai per fer l'entrega de premis portarem a terme l'entrega de premis del concurs de pessebres tant populars com artístics que hem portat a terme aquests dies estem molt contents per la participació que hi ha hagut també i esperem que també hi hagi molta assistència a l'entrega de premis perquè és un acte molt lluit
Ens agrada que vingui molta mainada perquè és el futur del passebrisme. El passebrisme no hem de perdre de vista, no és que és la nostra tradició. El passebrisme és art, cultura i tradició i el nostre esforç és per mantenir aquestes tradicions i que la gent continua fent passebrer.
Al fons, jo el que tinc clar és que segurament demà serà un dia de recollir, però que vaja, vull dir, us agafareu una miqueta de descans, però després és, no diré automàtic, però sí que la gent a vegades es pensa que això dels pessebres és només per quan fa fred, i em sembla que vosaltres ja comenceu a la primavera i deia coses.
Sí, efectivament. Nosaltres ja, com ara, tot l'any anem treballant, anem pensant, anem planejant quin serà el nou pesebre que farem. I a nivell de l'associació, aquest any tindrem més feina que mai, perquè aquest any 2026...
El Nadal del 2026 s'encetarà la celebració del 80 aniversari de l'associació. El Nadal de l'any 1946 un grup de pessebristes gironins van convocar el primer concurs de pessebres.
A principis d'any 1947 va ser quan es va constituir l'Associació de Passeuristes de Girona, com a tal. Va ser quan van fer uns estatuts i van constituir. Per tant, al Nadal del 2026 nosaltres ens atenem la celebració del 80 aniversari de l'Associació.
I, clar, això vol dir tenir feina durant tot aquest any, començar a preparar, doncs què hi farem, quines novetats plantejarem per fer la celebració. Això vol dir que tard o d'hora hauràs de passar per aquí, no? Presencialment? Ah, per la ràdio, sí, home, no? Sí, i tant, encantat. Encantat de venir-hi, sí, i tant que sí. Doncs escolta, que vagi primer de tot molt i molt bé aquesta entrega de Premis d'avui. Feliç any 2026 i ens veiem més aviat que tard per parlar d'aquest aniversari de l'associació.
Molt bé, moltes gràcies. Una vegada més a vosaltres per la vostra deferència i la vostra intenció.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa.
Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Anytime Fit a Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a bancsang.net barra donar.
I ja encara hem recte final d'aquests quatre rius d'avui, dimecres 17 de gener de 2026. Ja hem canviat d'any, i si hem canviat d'any, també hem passat al Reis. Inevitablement toca parlar de la campanya de rebaixes que dona el tret de sortida avui també, que hem tornat tots a col·legi, com aquell qui diu, per parlar precisament sobre com encarem
Ara, aquestes rebaixes, parlem amb la presidenta de Girona Centraeix Comercial, Mercè Ramírez de Cartagena, que ja aprofito per donar la benvinguda i felicitar aquest 2026. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, Mercè, em sembla que és un dia d'aquells que teniu marcat el calendari, no sé si per la gran feinada que teniu, o sobretot també per intentar posar ordre una mica a tot el que vindrà.
una mica de tot avui de fet comença el tret de sortir de les rebaixes però sí que hem de dir que ja fa uns anys no és aquest any que ja no se focalitza tant en el dia després de Reis les rebaixes sí que hi ha una sèrie de gent que aprofita en aquests dies per anar de rebaixes però sí que cada vegada s'avança més una mica les rebaixes podríem dir que
A partir del dia 1, moltes botigues ja comencen a les rebaixes. Sí que comencen amb percentatges més baixos, però ja comencen a les rebaixes una mica abans. I també hi ha tot el tema de les fidelitzacions als clients, que també fa que...
que durant les festes hi hagi llocs que ja fan uns descontes, no? Llavors queda tota la campanya, es va quedant una mica més diluïda, però sí que aquesta primera setmana sí que és la setmana més forta, diguéssim, de rebaixes, no?
És el que t'anava a dir, que aquelles imatges llegendàries amb les quals ens despertàvem al Telenotícies, de corredisses empentes, a vegades algun cop i tot que quedava dissimulat, això ja ha passat a la història, no? Sí, sí, perquè a més també hem de pensar que hi ha el famós tema del Black Friday, que el Black Friday és una mica unes rebaixes encobertes, encara que no es diu, però és així, és perquè s'avancen...
compres ja de la campanya de Nadal, i després, com que ja deu fer més de deu anys, ja que hi ha una llei que ja és lliure, vull dir, que ja no està totalment regulat el tema de quan es poden fer descomptes, doncs després això ha fet que amb el temps les campanyes de, diguéssim, la campanya de Nadal s'ajunti totalment amb la campanya de rebaixes de l'invern, no?
El que sí, potser podríem dir, que és bo per les botigues, sobretot les botigues de roba, que són les que tenen, i de sabates, que vendran més coses de brigar, que si no recordo malament, jo crec que era l'any passat, no feixis de fred.
No feia gens de fred i això sí que influeix moltíssim, perquè clar, que s'ha de comprar un bon abric o unes bones sabates d'abrigar, que són també articles més cars, però sí que a vegades fan dir, ostres, mira, ara que s'han en descompte aprofito. I això sí que crec que tindrà una repercussió positiva en aquest sentit, perquè es podran tributar.
veure estocs de coses de brigar que després no es poden vendre que l'any passat, això ho comentaven les botigues que la FED va venir molt tard llavors al març la gent ja no es compra gaire brics perquè estan pensant en la primavera i això sí que influeix Mercè, amb la situació que estem vivint tots ara mateix amb inflacions i tot plegat vaja, unes rebaixes que em sembla que són molt i molt esperades també, no?
Sí, clar, perquè al final també tothom mira més, o sigui, a part de tot el tema de la inflació, evidentment, vull dir, la gent tampoc li han pujat els sous igual que li han pujat els preus en general de tot, no?
Llavors, esclar, quan pots comprar-te una cosa de rebaixes, i sobretot és el que t'estic dit quan el tiquet de preu del producte que et pots comprar és una mica alt, encara repercuteix més el percentatge de les rebaixes, es nota molt més el preu final. Llavors sí que en aquest sentit penso que la gent espera una mica, perquè també pensem que les rebaixes no sempre...
fan el mateix descompte normalment es comença el que he comentat que s'ha avançat una mica les rebaixes sí que els percentatges són d'un 20% un 30% i en canvi quan ja comences les rebaixes ja després es passen del 30% del 40% hasta el 50% cap al final llavors sí que el percentatge cada vegada puja una mica més perquè va de treure els estops i que si es pot fer en comerç de proximitat encara millor
Home, això per suposar, perquè la seguretat que es té realment és el que diguem a vegades. Les rebaixes són les de veritat. Moltes vegades hi ha rebaixes encobertes que han pujat els preus i després rebaixen. Vull dir, el comerç de proximitat te dona una seguretat a nivell del descompte. És el que és...
el producte és el que toca i a més a més el servei que tens, no?, de qualsevol problema posteriori que tinguis, bueno, l'atenció al client que te dona, no?, el servei que dona el coberç de proximitat, per sort, per nosaltres encara no el donen altres tipus de plataformes o d'altres sistemes, no?, per tant, en aquest sentit sí que penso que és bo el coberç de proximitat, no?,
Doncs Mercè, tret de sortida a les rebaixes, almenys les tradicionals, les que nosaltres coneixíem a les dantes, avui dia 7 de gener i et deixem tranquil·la que em sembla que de feinada en tindràs bastanta, que això ja és bo. Sí, home, i tant. Moltes gràcies. Una abraçada, Mercè, gràcies. A vosaltres, gràcies.
Doncs donem el tret de sortir d'aquest 2026, ja fa uns quants dies, però sí que és veritat que anem recuperant veus que ens han acompanyat aquest 2025 i ho fem avui, com no podia ser d'altra manera amb accent de còmics, ho fem amb l'Albert Terres des de la Batcova. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
I sembla que l'hem tractat bé, perquè per això ha tornat. El Sergi Giró, filiprim del Farfri aquí a Empordà, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, sempre ens tracteu bé. És curiós, tots tenim paraula, eh? Vam dir, acabant el 2025, vam dir, eh, ens veiem el 2026 i vau dir, sí, i aquí estem, eh? Home, i tant. O sigui que els superherois tots tenen paraules. Exacte.
Escolta, l'última vegada me'n recordo que vam fer recomanacions pel Nadal i, de fet, al final de tot us ho vaig comentar, però vaja, crec que m'heu fet massa, quasi tot, perquè avui em veniu amb propostes que no tenen absolutament res a veure ni amb DC ni amb Marvel.
Doncs ni una cosa ni l'altra, el que portem és tot autors que estan aquí a les nostres terres, producte nacional i amb propostes tan meravelloses com diferents. Estem parlant de coses que fugen molt, però moltíssim, de l'habitual i creiem que és una manera també molt interessant de descobrir el nou verd.
Mira, us porto... Albert ens va portar, abans de festes, ens reconeva símbol editors. Ens va recomanar, que esperem que el tio l'hagi portat. Jo us porto també un altre símbol editors, que és tota la terra que el meu cor estima.
i és ni més ni menys que un còmic sobre mossèn Cinto Verdaguer mossèn Jacint Verdaguer que és quan ell em pren el seguit d'excursions i vaig escapar pels Pirineus i pel Canigó per inspirar-se i crear el gran poema que va ser el Canigó doncs han agafat això que hem tingut novel·la, hem tingut adaptació en pel·lícula i així, i ara ells han agafat i els autors que són perquè ho tinc apuntat
Bernat Gasull i Antoni Termans i ens porten la història de mossèn Cinto Verdaguer en versió còmic. Carai. O sigui, un còmic molt recomanable per veure tot el procés que va fer mossèn Cinto Verdaguer a través del canigó. I de quilòmetre zero. I de quilòmetre zero.
completament ho han dit alguna vegada amb l'Albert o sigui Simboleditos està publicat molt bé és un editorial que val la pena que descobriu i molt recomanable aquest Tota la Terra que el meu cor estima de mossèn Cinto Verdaguer és que per als més ciberites del còmic el gramatge del paper l'han tintat està molt molt molt cuidat el tipus de cartró amb el que fan la tapadura com està protegida les cantonades és o el Gito o com treballa Simboleditos
et toca disparar, Albert doncs va, mira, jo porto dos autores primer, si ens dona temps farem el tercer el farem i és la Sara Soler és una autora que viu a Barcelona i
en aquest còmic que es diu AS U-S perquè això es va publicar originalment com una mena d'encàrrec per fora però que va funcionar tan bé que va dir això ho has d'intentar publicar a casa i no deixa de ser una mica bastant autobiogràfic en el sentit que tu veus la transició sexual de la parella com fa el canvi de sexe però vist d'una manera molt natural
Gràcies.
molt ben explicada, és molt didàctic i ara que sembla que el que ens envolta necessita que tinguem cura i sensibilitat per totes aquestes variants de la vida doncs aquest és un gran còmic on tu veus tot el procés de transició i com afecta l'entorn d'aquesta parella és meravellosa també hi ha un parell de moments de gaire vella grimeta però a més es nota tant
que això que expliquen és veritat, que encara fa que entris més a dins de la història. Saltem, vinga, va, torna a disparar. Sí, va, doncs l'altre que porto és la Geni Espinosa, una noia de Badalona, és el tauró blanc, gràficament no té res a veure amb el que us explicava ara fa un moment, té uns dibuixos molt simplistes, és una noia que ve del món de la publicitat,
I aquesta història va al voltant que una noia ha d'anar a solucionar les tanganes que tenia penjades al seu pare, ara que fa 10 anys que no l'havia vist, i ha d'anar a la illa on s'havia anat més o menys amagada a la vida, i li han dit que s'ha mort. I arriben allà i...
Clar, ha de buidar la casa, perquè la casa passa a ser propietat d'una altra, què fa amb els objectes, comença a gretar els records, vas veient el per què fa 10 anys que no tenia relació amb el pare, i tot això passa en l'entorn d'una illa on fa 10 anys, que és quan hi va anar el pare, hi ha hagut l'albirament d'un gran touro blanc. Per això fa servir el títol. És un viatge...
de caiguda una mica a la bogeria de com un trauma que sembla que ja has superat et pot tornar a sortir quan t'has d'enfrontar les responsabilitats de la vida una grandíssima història molt, molt, molt recomanable això sí, recomano fer una ullada prèvia al còmic perquè si no entres al dibuix vés-vos a buscar una altra cosa que surt de l'oblidó de normal, juga molt amb el color
visualment juga molt amb els colors vius amb uns rosats, amb uns braus però si no entres en la proposta visual que et dona potser no és el moment te'l guardes i ja te'l miraràs una altra estona
I ara me'l guardo perquè li toca disparar en en Sergi. Va, agafem un petit vaixell i ens en anem fins a Sesilles. Val. Anem a Sesilles per parlar d'un còmic d'en Pau Rodríguez Jiménez, també conegú simplement com a Pau, i ens porta les 5 banderes. Em sembla que m'hi ha parlat al principi... El havies tocat així, d'escallimpada. L'obra parteix de les memòries escrites del seu avi, de Vicente Jiménez Bravo,
que es veu atrapat, com no, amb la Guerra Civil Espanyola, lluitant en el bando perdedor i acabant en els camps de refugiats, per dir-ho d'alguna manera, que teníem aquí la Catalunya Nord a França. Es veu atrapat allà, apartat de la família, i per una sèrie de peribles que va passant, ell va acabar lluitant en cinc fronts i en cinc banderes diferents.
o sigui acaba d'aquí intenta fugir i acaba de pet de la segona guerra mundial acaba lluitant a la batalla de Dunkerque i tota la perifècia gràcies a que en Pau va trobar les cartes i una espècie de memòries que el seu avi havia escrit ell ha anat recopilant a poc a poc tota aquesta història és un dibuixant que podria perfectament treballar per Disney
com es veu a la bordada d'insenya on han saït busqueu aquest de Paula Cimanderas o sigui és molt molt Disney molt quan parla del passat juga amb els blancs i negres i quan parla més del present en color i veiem és un com en diríem en català animòrfos antropomòrfic antropomòrfics personatges antropomòrfics trobem gossos ossos gats i veiem les aventures d'en Pau
A vegades ens queixem que sempre hi ha molt de còmics sobre la Guerra Civil, sobre la Guerra Mundial, però jo crec que el còmic... Va més enllà, eh? Sí, va més enllà que això. Perquè això, amb el fet que sigui un dibuix així tan... un punt infantil, el fa diferent, no deixa haver-hi moments molt durs i impactants a veure les peripècies. Sí, però t'endolceix el drama. És de més bon passat.
que passaven, és un còmic que ell s'autodita perquè la seva llitura diu escàpula, com ell mateix es diu i és un còmic que molt recomanable fins i tot també per jovent que vulgui començar a llegir còmic i sortir dels pijames que sempre parlem és molt recomanable i que no deixa que té un gran registre històric
està molt ben documentat a la part final ben treballat els tempos d'aquestes grans batalles et surten fotografies reals dels llocs dels camps de refugiats algun dia parlarem de còmics dels refugis més educatius o d'allò jo em portaré una de recomanació sobre els infinits en matemàtiques
és molt bo aquest, aquest me'l van fer comprar segon de batxillerat per entendre el concepte d'infinit mira, queda apuntat doncs això doncs acaba de sortir el número 2 el trobeu fàcilment a les vostres llibreries aquest, Pau, les 5 banderes d'escàpula còmics i acaba disparant-lo Albert si tenim temps, doncs va aprofito aquesta estona us porto el que per mi ha sigut la sorpresa del 2025 va
Es va publicar en el trimestre final de l'any, publicat per norma, i l'autor és en Josep Oms, conegut com a Oms. Aquí passa a ser autor total, ell era dibuixant,
i es diu El Diablo y Coral. Tant de bo el puguem trobar en algun moment en català. Jo aquest l'he trobat només editat en castellà, no sé si hi ha plans per traduir-lo. Normalment, perdona que et tallo, Albert, normalment aquestes grans obres que li funcionen a Norman, al cap d'un temps l'acaben plogant en català. Sí, ho solen fer, el que passa és que després ja...
és com tirar-se un tiro al peu a vegades perquè hi ha molt de gent que l'hauria agafat en català si sortís simultàni que ja l'agafen en castellà però dit això l'obra ens planteja Praga 1938 tu dius els nazis s'estan moguent però encara no ha esclatat la segona guerra mundial hi ha una nena
que veus que sembla orfe, després descobriràs que no, que té el seu pare en estat vegetal, és filla d'un reví jueu,
i viu amb un circ ambulant viu amb la gent del circ però hi ha algú que l'acompanya a tot arreu i és el diable i a més a més tenen un vincle que no es pot trencar i cap dels dos vol estar amb l'altre i la nena fa el que faci falta per poder trencar el vincle amb el diable
Trobarem totes les coses que ja coneixem del món dels hebreus, des del gòlem, els ravins, a més a més tot això, en l'àmbit que és els hebreus els que lluiten contra el dimoni i les possessions, perquè hi ha possessions, hi ha exorcismes, però no com hem vist sempre en les pel·lícules que són variants cristianes, sinó que són els hebreus.
i està capitulada anem endavant i enrere amb flashbacks que funcionen molt bé hi ha viatges fins i tot en el propi infern i com la nena aconsegueix jugar amb les normes del diable per intentar-lo guanyar amb les seves pròpies normes ens dona una història que funciona com un tró i a més a més està escrita
ratllant el límit perquè sigui per tots els públics. Carai. O sigui que genial. Sí. Espectacular. Carai. Doncs mira, escolta, ja ho trobarem, si de cas. Ja ho has dit, el límit, el límit. El límit, sí. I ja us dic que per mi jo no soc sospitós que no m'agradi molt l'altre tipus de còmic, però aquest va passar directament al top de l'any.
I també és un artista, l'OMS, que no es veia brullat molt per aquí. No. I el que passa, no? És més conegut a fora que... Sí, a França i a Bèlgica... Que al nostre país. Ho ha guanyat pràcticament tot, sí. I és un autor que val la pena que també aquí el reconeixem, impressionant aquest El Diablo i Coral. Sergi Giró, Albert Terrés, Marcant Càtedra un dia més. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A tu per convidar-nos.