Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és dijous 29 de gener de 2026. Encara no sé si funciona Rodalies. Avui hem tornat també a quedar-nos sense respiració, no per l'ensurt, sinó fent el repàs de la gent de Gironina del dia d'avui. I ho comentava també amb el bo del Guillem Terribes fa una estona, també que tot està molt ple.
I és curiós perquè aquest mes de gener sol servir com a petit parèntesi del frenesí cultural a la ciutat, però ha durat amb prou feines 3 setmanes. Tornem a tenir la maquinària a ple rendiment, una agenda que no ens acabem i 10 activitats en paral·lel, tot recordant que, per bé o per mal, Girona no deixa de ser un poble gran.
Qui ve del poble més gran que mai es recordarà en tota la història de la humanitat, probablement, almenys qui hi hagi passat, n'estic segur, fill de Banyoles, il·lustre, Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Molt bon dia a tots i tots. Bé, home, de dijous. Dijous sempre és un dia que a mi m'agrada, perquè, escolta'm, ja fa baixada, això. Sí, sí, és ben bé que el senyor Vila...
anava a dir tot sobre rodes però vaja no sobre raïls segur que no sobre rodes ja ho veuríem perquè al final encara he de passar amb el cotxe pel taller que últimament me l'estic jugant una mica però crec que hi passaré dilluns però en qualsevol cas havia de ploure i aguantat ja ho diuen els mecànics mai afoguen però sí que apreten
Sí que apreten, sí. Però no afoguen. Això era Déu Nostro Senyor. Els mecànics apreten i afoguen. No ens enganyem. Això ja t'ho dic ara. I els dentistes també. Ostres, sí, els dentistes. Un mes complet seria un mes de gener on has de passar pel mecànic i pel dentista.
tu ja amb això ja has fet el cupo fa de molt mal dia fa de molt mal dia al final ha aguantat eh Vila que dèiem que havia de caure el cel i al final mira no i a més a més aquest cap de setmana a més a més en Luis Mi també ens ho comentava que les pluges no havien de ser tan intenses potser a més la Pirineu que sí que Déu n'hi do com teniu la Pirineu amb aquests gruixos de neu de 3 metres molts punts
del port de la Bonaico, per exemple, i, vaja, tindrem reserves assegurades, això sí. Jo vaig a veure, neu, aquest cap de... Com es deia aquest poble tan maco que hem comentat abans? Gumbren. Gumbren, això, que no hi he passat mai jo encara per allà. Està molt a prop de Castellà de Nuc, que hi ha uns croissants espectaculars. Ah, sí? Els coneixeu o no? Els croissants, tu? Sí, home, que sí, que sí, que sí. Fan, mira, un metre. Això és un croissant. Com els croissants de Castellà de Nuc? Sí, home, sí.
és que a mi si em treus els taps de cadagués amb prou feina també te'ls compro també te'ls compro fem la ruta allò llibres i taps sí sí sí ai senyor és ben bé no sé si has vist allò al nord de Madrid no sé si has vist que s'han llevat en deu nord? ahir sí ahir van acabar vas veure al camp de l'Atlètico? que estava allò blanc ah
Em pensava que deies... No, allò és un altre tipus de neu, lo del Madrid. Ah, no. A Madrid hi ha un altre tipus de neu. Sí, és una altra història, no? Allò sí que fa fred, últimament, eh? Massa, potser. Fa massa fred, eh? Sí, però potser... Ahir, t'he de dir una cosa, eh? Va ser una nit de ràdio, ahir. O sigui, feia molts anys, clar, és que aquí estem acostumats... Jo haig de dir que no ho vaig seguir massa, però sí que és veritat que quan m'ho has dit aquest matí, quan he vist les notícies... Jo m'adormia. Feia de bon fer.
Jo no t'enganyo, jo m'adormia la primera meitat, però la segona em vaig endollar, mira que estàvem amics, eh, al bar, em vaig posar la ràdio a l'orella... I bé? I tant, perquè em va recordar els carrussels esportius d'antes.
Perquè ara, com que han separat tots els partits i no es juga res en paral·lel, saps què et vull dir? Sí, sí, sí. Però ara no, ara és que ens anàvem a aquest camp, després en aquest altre, després en aquest altre, o sigui, ens marejàvem una miqueta, però bueno, en qualsevol cas. Intentarem no marejar-nos nosaltres aquí. Ara, d'aquí uns instants, entrevistarem el bo del Joan Bagés en motiu de l'espectacle que tindrem, el Cage Reload. Molt bé. És que en anglès també, de Birmingham, depèn sempre de...
Jo soc més de Londres Tots més de Londres, no ens sent més oberts També es notarà a la presentació del número 49 de la revista Docència aquí a Girona, ho parlarem amb el Xavier Díez de l'Austec d'aquí uns instants i a més a més també avui la Mariona Ferrer que passarà per aquí per parlar-nos de si Girona pedala o no pedala Molt bé, doncs ho veurem Ho seguirem batallant Exacte Nosaltres passen 10 minuts al punt de les 11 del matí, si et sembla Arnau Vila Doncs ens hi posem
I avui parlem d'una estrena que no només és un concert, sinó també una experiència, divendres 30 de gener a la sala Montsalvatge de l'Auditori de Girona. Acull, en aquest cas, Cage Reload, I've Got a Secret, una proposta immersiva de la Morphosis Ensemble, que revisa, o en aquest cas, revisita l'univers de John Cage des del segle XXI.
Més de 20 músics en escena, pianos, electrònica, visuals, llum, fins i tot Dolors i Sabós, Arnau Vila, no sé si algun cruzant això ja ho trobaríem, però això segur que serà sota la direcció musical d'Àlex Sansó. Avui ens acompanya però el Joan Bagés per explicar-nos què s'amaga darrere d'aquest secret, no sé si ens ho explicarà ara al principi o al final. Joan Bagés, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia. Bé, bueno, escolta, li han dit de tot, eh? El queig, li he dit cague, cage... Ho he dit bé? Sí, sí, no, però al principi diies allò... El teu accent ha estat perfecte. Ai que sí? Però li he sentit dir de tot, fins i tot l'altre dia em conforien amb Nicolas Cage. No, no té res a veure, no té res a veure. És John Cage. Jo et diré una cosa, Joan, i és que, com ens expliquis el secret ara...
Em desmuntes el programa perquè hem de passar publicitat i hem de marxar, o sigui que més val que ens ho guardem pel final. Bueno, està lligat una mica amb això del croissant, no exactament, però hi trobarem alguna sorpreseta, diem, cuinària i tot. Escolta'm una cosa, en aquest sentit, per què juguem amb aquest secret, amb aquesta mística del secret? Què vol dir aquest secret? Què se'ns imaga en aquest espectacle?
Bé, vam haver de fer vindre el públic, no? Esperem que sigui molt nombrós i vingui a intentar descobrir-ho. Després a mi jo diu, hòstia, una hora i mitja d'espectacle per acabar sent això, no? No, no, jo crec que la gent que vindrà a veure Cage Reload, aquest espectacle de Morfosis, ens sembla, li oferirem una experiència immersiva, com tu has presentat molt bé, amb els pianos, etcètera. I quin és aquest secret? Això és el que ens preguntem als músics, no? Perquè el que intentem a través d'aquesta experiència de tocar música en directe, electrònica, pianos...
és descobrir, intentar trobar què ens volia dir queig amb aquesta música. I amb queig ens parlava de la ràdio, ens parlava del silenci, d'escoltar. De fet, està molt bé que pogués presentar jo amb queig a la ràdio perquè, de fet, té a veure amb l'origen de la música electrònica, està molt lligada a la ràdio. Per tant, aquest secret jo crec que té molt a veure segurament amb estar molt atents, estar molt atents en una escolta activa.
Això és el que vol dir, per exemple, rellegir Cage en aquest 2026, ho dic per no quedar-nos en només un homenatge. Totalment. Diguem que no intentem fer una revisitació històrica, sinó realment reivindicar més aviat un missatge, que és en aquesta societat tan hiperactiva i del soroll i de l'activitat...
Moltes vegades hi ha molta activitat i estem una mica passius, ens ho han de donar tot fet i explicat, doncs reivindiquem una mica una lentitud i intentar realment que el públic, ell mateix sigui cocompositor escoltant, i és una mica això jo diria el secret, és a dir, deixar-se portar, sorprendre sobretot, intentarem sorprendre,
i que la gent es construeixi el seu propi landscape imaginar un paisatge a través de l'escolta és que també t'he de dir una cosa jo crec que ara mateix l'aposta ha d'anar precisament per intentar oferir experiències perquè sembla que el públic es queda curt només amb música és curiós
Sí, jo crec que tots estem acostumats a anar avui en dia a concerts de pop, rock, superespectaculars, però de fet moltes vegades el que ens trobem és que tot aquest producte ja ve molt mastegat. I amb tot el respecte de coses superinteressants que es fan des d'altres estètiques i d'altres àmbits, jo crec que el que sí que porta avui en dia a la música clàssica i la música contemporània i l'experimentació és aquesta.
diguem, diàleg o aquest diàleg entre disciplines, perquè tindrem moviment, veurem els músics no ballar però sí movent-se, veurem pianos fent sons diferents, veurem ràdios, no?, d'alguna manera, però amb aquesta voluntat que pertorba, si es pot dir així, el públic perquè tingui una actitud realment activa, o sigui, que no li vingui tot mastegat i donat en recursos fàcils, sinó que també posi de la seva part i ens ajudi a descobrir conjuntament aquest secret. Joan, és que parleu molt de llibertat, ja sigui llibertat creativa o llibertat d'escolta.
Clar, és això, no? Jo recordo un professor que tenia de composició al Conservatori Regional de París, i em dieu, està bé que els músics i els creadors donem llibertat al públic, el que, entre cometes, gaudeix o consumeix aquest tipus d'art, perquè moltes vegades és molt direccional, tot ja ve donat, no? I la llibertat consisteix, per exemple, en John Cage, la superposició de mitjans,
Jo tenia dansa, al mateix temps tenia electrònica, i fins i tot no estava sincronitzat, que això era lo interessant, trobar aquestes relacions amagades entre disciplines que passen al mateix temps. I la llibertat consisteix en donar al públic un rol. Si tu vens, no t'ho ofereixo completament donat, sinó que tu també has de posar la teva part amb l'escolta. I jo crec que la llibertat està aquí, amb la cultura i el que ens aporta la clàssica, la contemporània...
la música més acadèmica o experimental, porta a portar això, donar aquesta experiència que vaig a descobrir, a veure què passa, després t'agradarà més o t'agradarà menys, però vaig a descobrir i a partir d'aquí jo mateix intento crear la meva narrativa del que ha passat. I després sortirem fora, anirem a fer una cervesa i tu em diràs, hòstia, a mi no m'ha agradat gent, super estrany. Jo he interpretat això i una altra persona ha interpretat una altra cosa. Això és el fantàstic de l'art, no? I és això el que intentarem fer.
T'anava a dir, l'Àlex deu haver tingut una feinada a l'hora de crear aquest diàleg. Sí, sí, l'Àlex fa una feina. I penseu que són produccions que necessiten d'espais per treballar o posar-hi forma, que no sigui únicament un col·laix de ara moviment, ara electrònica, ara llums, ara olors també tindrem, o gust, sinó buscar un discurs. Per això diem que fem una relectura.
no és únicament obres encadenades de John Cage, sinó que el que he fet és adaptar-les, reescriure-les, modificar-les, intentant crear progressivament, cada cop més atenció, fins a arribar a un moment superbonic, ja veureu que la Nato Vella, una metgesoprona superconneguda aquí a Catalunya, cante una petita peça de veu sola, que es diu Sweet Love, i és un moment, jo crec, de màxima bellesa, que també podem trobar la música experimental.
Això respecte als martes que hagi pogut tenir l'Àlex, però clar, jo ara et pregunto a tu en el piano, per exemple, i el repte quin ha estat? Bé, el repte és que ens ho deixen fer, ja primer, perquè això que quan hem llogat un dels pianos i això, clar, jo ho entenc, no?, és a dir, els pianos estan superafinats i són per tocar Chopin i Rachman i no hi ha coses hiperboniques, i llavors, clar, apareixen aquests que als anys, jo diria, 40, si no estic equivocat,
i dintre del piano hi comencé a posar claus gomes trossos de fusta per modificar el timbre i el repte ha estat que ens ho deixin fer perquè moltes vegades venen els auditoris i diuen no, aquest piano no m'hi posis claus dintre dic no, que portem molts anys d'estudi, ho sabem fer però ara el repte ja que ens ho deixin fer en aquest sentit t'anava a dir, obrint una mica més el focus és que aquest projecte forma part d'una trilogia que és la de Reload venim del Reload de Mozart de Mozart
Sí, sí, hem anat, anem creixent, sí, sí, vam fer, primer vam transgiversar i pertorbar i matxacar Mozart amb les electròniques i de tot. Ens vam carregar la seva memòria, no? Sí, sí, ens vam carregar la seva memòria. Volíem fer un homenatge i, hòstia, no? La idea és una mica agafar concerts per a pianoorquestra que a mi personalment m'agraden i que he tocat, com és el concert número 27 per a pianoorquestra,
I vam fer primer un reload, una relectura de Mozart, perquè és l'últim concert que va escriure Mozart, i és un concert molt visionari. No tècnicament especialment difícil, però la música obria portes cap a un altre segle, no? I vam destrossar tot el que vam poder, amb la Núria Andorra la improvisació, l'Àlex dirigint un cor, dirigint l'electrònica, tot...
però amb aquesta voluntat de què ens diu ara tota aquesta música. I ara fem el mateix amb què ets. Estàs dos, i en tenim un tercer que no puc dir encara, perquè a veure si direu... Segur, eh? Segur que no el pots dir. No el puc dir, no, no, perquè és gran, però si no surt direu, ets un Boques, allò no...
Has parlat massa. Ja portes dos secrets. Primer el de l'espectacle i ara el que no pots dir. Tu què em fas parlar? No m'ensumis un altre. T'anava a dir, parlant de cage també, és que em sembla que compteu amb un gran especialista que és el Jean-Pierre, a veure si ho diré bé. Dupuy. Molt bé, l'anglès i el francès, eh? Anava a dir Dupuy, però... No sé com ha estat també, vull dir, en aquest sentit. Tu, per exemple, no sé si has tractat directament amb el Jean-Pierre, o sigui, tu en el moment d'agafar a seure, suposo que en una taula d'un bar amb un cafè davant,
El Jean-Pierre, Bonsoir, Sabà, i a partir d'aquí què? No, no, el Jean-Pierre ja fa molts anys que ens coneixem. Amb el Jean-Pierre jo vaig ser alumne seu fa molts anys, ja ho diria abans de Dammeja, ja fa molts, molts anys, i és un especialista, és un crac del piano preparat, que es diu, i de la música Junquits. De fet, ell tenia una certa relació amb ell, i si no estic equivocat, i que truquin a la ràdio estic equivocat,
Diria que Jonquets fins i tot anava cada que és amb el Jean-Pierre Dupuy. Vull dir que té una relació amb Catalunya bastant estreta. Llavors, amb el Jean-Pierre Dupuy, clar, si havíem de fer alguna cosa de piano amb de Jonquets, el primer que vam trucar era el Jean-Pierre Dupuy. I ell era encantadíssim, perquè és un concert que ja ha tocat, no? Llavors, també és una mica un homenatge a la carrera d'un gran pianista, que és el Jean-Pierre Dupuy, que, bueno, a mesura que et fas gran...
Passa, que a vegades sempre es compliquen les coses i sembla que tot allò ha de ser el més nou i Jean-Pierre té una mentalitat superjove, una energia brutal amb 80 anys i amb ell ho farem i serà màgic, segur.
Escolta'm una cosa, t'ho dic perquè m'està sorprenent una cosa, clar, és que no, ara portem, no sé si són un quartet d'hora xerrant i tal, i sembla que estiguem parlant d'una, com t'ho diria, d'una macroproducció de tres hores, és a dir, el retorn del rei per entendre'ns versió una extendida.
un super Wagner. Exacte, però jo veig, o sigui, m'està sorprenent la durada, perquè veig que és hora i quart. Hora i mitja, de fet. Hora i mitja. Sí, sí, d'hora i mitja. Ho dic perquè encara em sembla curt. És a dir, em sembla compacte fins i tot. Tens tota la raó. De fet, hi ha una obra de John Cage que podeu buscar a Google, que es diu Slow is Possible, que és una obra per a Orgue, que dura 700 i escaig anys. Vinc, encara anem curts. Fem una versió curteta. T'anava a dir, ho dic.
No, però ostres, no sé si a l'hora de plantejar-ho també és allò del repte de sintetitzar, de crear un espectacle molt compacte, perquè hora i mitja, que és el que seria una pel·li de Hollywood, per entendre'ns, vull dir, ja és això, eh? Això tens raó, sí. Tenim l'hàbit, moltes vegades, i clar, la música que escoltem moltes vegades tots, no? Som fórmules de dos, tres minuts, molt més ràpid i de seguida ha de ser, no? I en aquest espectacle, per un costat, ens donem el temps, perquè una hora i mitja avui en dia, en relació amb moltes coses que escoltem, és llarg,
En comparació amb Heindel, això és un passeig pel parc. Però al mateix temps és curt, perquè la sensació que ens ha donat després de muntar aquesta producció és que ens falten coses. És tan inabarcable l'art de John Cage en la pintura, en la música, en la dansa, en tot, que llavors, per tant...
Hem intentat sintetitzar i agafar aquells elements que considerem més bonics, jo diria, fins i tot. La gent ha de vindre amb ganes de trobar una certa bellesa i no únicament coses estranyes. En John Cage i la música contemporània podem trobar moments realment bonics. I hem intentat una mica relligar aquestes peces que trobo interessants. Algunes les he reescrit una mica per donar una certa continuïtat al discurs.
Però si és una hora i mitja, d'alguna manera, com es digui, és curt o ràpid, depèn, no? És el que dius tu, vas a una pel·lícula i és això, no? Per tant, jo diria, una hora i mitja de la teva vida, escolta'n John Cage, crec que pot passar... Jo ho trobo poquíssim. Farem una segona... Li direm al David Ibaix a l'auditori... No, però no ho dic de forma despectiva, ho dic perquè a vegades estem acostumats a entrar a l'auditori i ja agafes i dius, bueno, ja que hi som, ja esmorzo demà.
No a l'auditori tampoc en concret, vull dir en general aquest tipus de performance. Escolta'm una cosa, entenc que això és la porta d'entrada sensacional per a conèixer una miqueta més a John Cage. Suposo que aquest sobretot també és el gran anxo per al públic en general. Sí, sí.
Jo, per exemple, no conec gaire l'obra de John Cage, vull dir, a mi em pot servir com a porta d'entrada. Jo crec que sí, que tots coneixem una mica el 433 de John Cage, aquella obra que és Silenci. Anem a fer un 433.
Això durant 4 minuts. És una obra que va ser molt coneguda a Woodstock, això. Es va estrenar allí. Me la van posar quasi de música. Veus com es sona? A tots es sona alguna cosa. Performàtica o així de John Cage. És un element capdalt, important. Incòmode per alguns, però molt important. Ja et quedes ara per Girona, durant vol o què? Aquí estem, sí. Portem des de les 6 del matí rodant i muntant. I estem tots els tècnics a tope muntant. No sortirem de l'auditori fins demà al vespre. Per cert, el secret de l'espectacle quin és?
Viniu i ho veureu. Ai, que vagi, eh? Que vagi, nen, ara... Pensava que t'havia quedat despistat. Però, bueno, en qualsevol cas, Joan Magés, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Demà, divendres, 30 de gener, Auditori de Girona, Cage Reload, I've Got a Secret... Encara queden alguna entrada, no?, potser? Sí, sí, aneu ràpid i en queden poquetes, i en queden vin o així. Clar, doncs mira, escolta, tothom corrent ja per anar i per descobrir i redescobrir la història, l'obra de John Cage. Joan Magés, moltíssimes gràcies. A vosaltres, un plaer.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Girostudi, el gir que impulsa la nostra salut.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Som la teva veu, som la gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I ens saltem un minut del punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment de monitoritzar novament la nostra agenda particular aquí a la ciutat de Girona i és que avui tenim la presentació del número 49 de la revista Docència aquí a la ciutat de Girona. Serà l'auditori Josep Viader de la Casa de Cultura amb una taula rodona que moderarà en aquest cas i aprofito per donar-li la benvinguda al Xavier Díez de l'Austec. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Primer de tot, aquesta posada de llarg del número 49 de la revista Girona, per qui no ho conegui, perdó, de la revista Docència a Girona, per qui no ho conegui, què és la revista Docència, Xavier?
Doncs la revista Docència és una revista que enguany fa el seu 46è any que existeix, la segona etapa, que probablement és la revista educativa que més exemplars tira, uns 15.000 exemplars, i probablement la més llegida, perquè va aparar a tots els centres, escoles i instituts de tot el sistema educatiu de Catalunya.
I, a més, a banda dels afiliats al City Cat Usted, que és una revista que es porta. És la revista de pensament educatiu, una revista de reflexió, normalment, on ens centrem en determinats temes, que fem monogràfics, aquesta vegada, sobre...
amb l'estat educatiu i és una revista que convidem sobretot experts, analistes, molt d'interès, per exemple, per tenir una perspectiva internacional. Durant moltíssims anys he portat tot el tema, la relació. Bé, en els últims 16 anys he estat coordinador editorial, ja que s'ha estat l'avant penúltima exemplar que he posat. I és una de les revistes més prestigioses dins del món de l'educació.
Sempre diuen que els metges i els professors han d'estar sempre molt al dia i que la seva formació no acaba mai. Aquesta revista potser serveix precisament per això, per estar una miqueta al dia.
Correcte, és una manera d'estar bastant al dia, perquè sobretot es fonamenta bastant en els debats que hi ha a cada moment, a cada context educatiu. Per posar un exemple, fa un parell d'anys vam fer una sobre la digitalització, que va tenir moltíssim d'èxit perquè era quan s'estava discutint. Aquesta, en concret, aprofitem que fa un parell d'anys es va iniciar un estudi sobre la professió docent, que era
explicava que el votant del 36% de la professora docent estava disposada a abandonar-ho i que aleshores això va generar un debat, va generar aquesta revista, hem tingut algunes intervencions en perspectiva internacional que està passant a altres països, vam analitzar tot això, vam preguntar, diguem, vam
fer que, per exemple, persones de diversos estaments, des d'estudiants fins a associacions de pares i mares, veient una mica exactament com es estava reflectint aquest malestar en l'educació, i sí, efectivament, nosaltres tractem de posar en negre sobre el banc tots els debats que preocupen la comunitat educativa. I em sembla que no heu trobat millor manera que presentar una revista que genera debat precisament amb una taula rodona, que, si no m'equivoco, tindreu amb el bo del Lluís Montada, amb la Duny Amir i la Belén Huizi.
Correcte. Nosaltres, bé, més que una taula rodona, la nostra intenció és que sigui una conversa. És a dir, una mica aquest format que s'està imposant, molt més dinàmic, en el qual jo que exerciré moderador, enviaré unes quantes preguntes i aleshores intentaré incitar la conversa.
I sí, efectivament, és una taula rodada, és una conversa de luxe, perquè Lluís Montada, a banda de ser un escriptor prestigiós, molt prestigiós, el sistema educatiu té el privilegi de tenir-lo com a professor de l'Institut de Salrà,
a banda d'haver estat professor de filosofia a la Universitat de Girona, la Dunia Mir, a banda de portar a les seves esquenes moltíssims cursos com a mestre infantil i de primària, també és psicopedagoga, també ha estat professor a la Universitat de Girona i, a més, és EAP,
i treballar als serveis educatius. És una persona que té una visió, una experiència personal molt important, però que també té una visió bastant global. I tenim la Belén Uizi, que també és mestra d'infantil i primària, que ha trepitjat moltíssims centres de totes les comunitats de Girona i que actualment és mestra amb el Val Andrau i que, per descomptat, té una perspectiva, diguem, a peu de trinxera, que resultarà molt interessant. Doncs això ho tindrem avui dijous, dia 29 de gener, 6 de la tarda, si no m'equivoco.
Correcte. 6 de la tarda, a l'auditori de la Casa de Cultura d'aquí de Girona, es presenta aquesta revista Docència número 49, sota el títol del malestar a la dignitat docent. Xavier Díez, de l'Austec, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé aquesta tarda. A tu, moltes gràcies. A veure.
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
Arriba el Girostudi, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Girostudi, el gir que impulsa la nostra salut.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
Pau treballa i estudia Repassa punts i llibres Sota el taulell mig d'amagat
D'una petita oficina on es guanya la vida amb un contracte temporal. Pau comparteix la nevera amb dos companys de feina, un marroquí mitjà i legal. I a l'habitació social
Pau és com la resta, quan Déu molt molesta les cambreres dels locals. Però el mateix temps es mou, vol canviar el món. Pau no espera, és de la trinxera.
que no vol renunciar. Pau no es queda resignat a terra.
de la pornografia, escapa al món neoliberal. Pau, hi ha cops que desespera, no sap que no hi atreva, en un combat tan desigual. Pau, no és cap heroi, no té vocació de ser carn de centurals.
Pau no espera, ja està la trinxera, Pau té clar que no vol renunciar. Pau no es queda, resignat el terra, Pau demà...
Pau no espera, fes de la trinxera, Pau té clar que no vol renunciar. Pau no espera, resignada terra, Pau demà tornarà a començar.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
que és allò que et porta per a tot arreu fent girar una cosa amb la planta del peu no contamina i té bocina segur que ja ho sabeu i si sona el bo del Xesco Boix amb la bicicleta vol dir que torna a la secció de Girona Pedala en què la periodista i delegada del diari ara aquí a Girona i millor persona Mariona Ferrer ens descobreix el seu vessant d'activista de la bicicleta tant en la mobilitat urbana com també en l'oci i en l'esport primer de tot i amb moltíssim goig
Mariona Ferrer, bon dia i bona hora. Bon dia i bon any, que encara no ens havíem vist aquest 2026. Encara podem fer-ho aquesta setmana, i mira, precisament sobre aquesta setmana, abans d'entrar en matèria, Mariona, t'ho dic perquè, vaja, deixa'm preguntar-te per la rigorosa actualitat. Tu, com a membre de la Junta de Mountain Bici, com has vist això que van anunciar l'altre dia de part de Guanyem Girona, que volien regular el tema dels negocis de cicloturisme aquí a Girona?
Bé, ho veiem, entenc que hi ha una preocupació creixent per al turisme, la pressió turística i la pressió sobre l'habitatge, però sí que ens preocupa aquest tipus de declaracions, perquè primer va ser tallar el pas de bicis a l'argenteria i a la força...
després és anar augmentant el to, una cosa és ciclisme, però al final el mitjà que hi ha és la bicicleta. I sí que des de Moutenbici demanem a l'Ajuntament de Girona que aclareixi si està criminalitzant l'ús de la bicicleta.
És a dir, una cosa és, quan parlem de botigues ciclistes i com marquem el Barri Vell i el Mercadal, m'agradaria si han fet un estudi rigorós de quants negocis han augmentat els darrers anys. Un estudi que vam fer amb l'Ara, justament em vaig dedicar carrer per carrer anar-ho comptant i s'havien quadriplicat. Ara podem parlar d'aquí a Sant Quintuplicat. És veritat que tenim els negocis vinculats a la bicicleta.
Però des de Moutenbici creiem que no ha de deixar clar, guanyem Girona, que no en criminalitza l'ús. Jo crec que ho tenen clar, però l'altra cosa és quin tipus de declaracions es fan. I després, com saber aprofitar d'alguna manera, vull dir, solucions creatives, diàleg...
Aquesta onada que tenim de convertir-nos en capital ciclista del sud d'Europa, no en una fòbia cap a la bicicleta, perquè és el que estem veient i crec que està d'alguna manera amanit per aquest tipus de declaracions i aquesta estratègia de confrontació política que no sabem realment si porta a algun lloc o és marcar perfil entre membres del govern a Girona, perquè ja hem vist les declaracions de resposta de Junts, però com saber aprofitar això
per garantir una major mobilitat amb bicicleta a Girona i l'expulsió del cotxe. És a dir, que és intentar anar una miqueta més enllà del titular i llegir-ne la lletra petita. Llegir-ne la lletra petita i després, sobretot, que la bicicleta no és el problema, que quedi clar.
Els cotxes són el problema. I aquí estem pagant justos per pecadors. Si tenim més cicloturistes, al final aquí s'apunta és a qualsevol persona anant amb bicicleta per Girona. I una cosa és la mobilitat i l'altra és l'esport. I no han d'estar renyides. I agrairíem, des de John Mountain Bici, que l'Ajuntament tingués una miqueta clar cap on anar. Més enllà de llançar titulars i propostes que crec que tindran poca materialització.
Això respecte a la rigorosa actualitat, i ara parlaves de materialitzar, i és que em sembla que no hi ha millor manera de materialitzar aquesta secció, i és parlant de la girocleta, t'ho dic perquè... Una de freda i una de calenta, diguéssim. Un cas d'èxit, un cas d'èxit total de l'Ajuntament de Girona, i que s'ha de reivindicar, perquè parlem molt de cicloturisme, però després tenim un transport a Girona públic, de 100% gestió pública, únic a l'Estat, pioner a l'Estat... I que funciona...
i que funciona amb una tecnologia bastant antiga però funciona vull dir que a vegades les coses a poc a poc hi va una lletra i han promogut un canvi en la mobilitat a Girona molt important quina història té al darrere? primer es diu Girocleta per un concurs públic que van decidir els propis gironins el 2009 arran de la creació del Bicinc a Barcelona que va ser pioner en el que era la mobilitat amb bicicleta com a mitjà de transport compartit
es va crear una subvenció de la Generalitat perquè es reproduís aquest model. I gratament, des de l'Ajuntament de Girona, s'hi van tirar la piscina i a través d'una empresa privada gironina es va, perquè en aquest cas era un concurs públic,
i ho feia una empresa privada, doncs es va tirar endavant aquest model amb només 8 estacions. Avui en dia tenim 35 estacions de girocleta, per tant hi ha hagut un creixement sostingut perquè anàvem més o menys a una parada per any, en els últims anys s'ha trepitjat l'accelerador, això ha sigut gràcies als fons europeus i també l'interès de l'equip de govern de Guanyant Girona, per tant...
abans, unes declaracions en aquest sentit, des de molt ambici, però hi ha coses que s'han fet bé, amb les girocletes podríem haver fet més ambicioses, també, però és un sistema, això, que ja té 17 anys, complirà 16-17, ara no sé si fem els càlculs, però ve del 2009, per tant, anem pel 17e any. Escolta'm una cosa, i...
Què costa això als ciutadans? I és curiositat pura i dura, t'ho pregunta un fill de figueres. Però jo crec que està superbé aquesta pregunta perquè és molt barat. Quin és el diferencial? Que després en parlarem més de la girocleta que us avançava, és que és una empresa 100% de gestió
No hi ha una empresa pel mig, diguéssim, que estigui proveint de bicicletes, que porti la tecnologia en els tòtems... No, no, s'ho fa tot i s'ho manega tot l'Ajuntament de Girona, amb un equip molt reduït de persones, i ens costa 300.000 euros l'any. És a dir, el mateix que una línia d'autobús.
Per tant, inclús més barato, perquè tu quan compres un bitllet d'autobús, tens un abonament, igualment els ciutadans paguem per a cada bitllet un euro i poc, un euro a un, un euro en deu, un euro en vint, per cada trajecte. En els trajectes de la girocleta, més enllà del que es paga cada ciutadà,
Per tenir-la, que a més és un preu que no s'ha tocat des de la seva creació, es paga el mateix, que si no m'equivoco són 35 euros l'any, no s'ha tocat, doncs costa 40 cèntims per ciutadà, per tant és molt més econòmic que mantenir una línia d'autobús.
Té grup de fans, això? Té grup de fans? Sí, això és curiós, eh? Hi ha els amics de la girocleta que tenen el seu grup a Facebook i justament li han preguntat a Quim Plana, que també és membre de la Junta de la Mou Tambici, és un dels impulsors d'aquest grup. Quines són les coses bones de la girocleta? Bé, la girocleta ha canviat a Girona una mica la visió que es tenia de l'ús de la bicicleta, no? Que sí que sempre hi ha hagut més o menys gent que l'ha fet servir,
Però tenir aquest servei, diguéssim, que dona moltes facilitats, doncs jo crec que ha millorat la imatge, la imatge que es té de les persones que no van amb bicicleta i la imatge de la ciutat, que cada vegada hi ha més bicicletes circulant.
I, a més a més, la Generalitat és una bicicleta que és prou vistosa i que la gent la reconeix i vull dir que s'ha tornat una cosa molt familiar. Vol dir que ha col·laborat moltíssim, crec jo, amb la presència i l'ús de la bicicleta.
i tanmateix amb que la infraestructura de la ciutat, malgrat totes les mancances que podem trobar-hi, doncs ha millorat bastant i els serveis s'han anat ampliant i cada vegada hi ha més barris que es pot fer ús d'aquest servei. Clar, entenc que si té club de fans, coses bones deu tenir. Ara, jo sempre he pensat, Mariona, que la vida desequilibri i vol dir que sempre que hi ha llum hi ha nombres.
Clar, aquí un problema que té la girocleta és que al ser mantenir-se amb la mateixa interfície això es crea el 2009, el 2013, l'empresa que l'havia tirat endavant fa bancarrota i el que decideixen des de l'Ajuntament és on mor la girocleta o nosaltres ens tirem a la piscina.
i gratament es van tirar a la piscina, però seguim amb una interfície, amb una pàgina web, no hi ha ni aplicació, amb uns mapes de gairebé que són del segle XX. No ho són, però de principis del segle XX. De fotolog, eh?
la interfície és vintage, vintage, no? Ara bé, funciona, sí, que al final no, però sí que, clar, tecnològicament no s'ha desenvolupat, això costa diners, no s'ha externalitzat, per tant, té això, i després que les parades de la girocleta no són molt i molt properes entre elles, les del bici, per exemple, més, per tant, a vegades surt molt més a compte anar a peu,
que no pas anar amb girocleta, i després que té un equip molt reduït, té tres furgonetes elèctriques que són les que s'encarreguen de redistribuir-les, sobretot el cap de setmana, que és el que deia Quim Plana, es nota molt que no treballa tothom a l'Ajuntament i que costa més la redistribució. Però alhora, des de l'Ajuntament, ho comenta el cap de mobilitat, Pere Casas,
justament s'ha pensat sempre de fer-la molt racional, sobretot que l'UDG reclamava molt que hi hagués girocleta a dalt de tot de Montilivi, i mai s'ha fet. Per què? Perquè no pot oferir un servei per al miler d'estudiants, diguéssim, que semblen cada dia allà. Per tant, el que fa és oferir un servei distribuït, en diferents noves, sobretot pensat pels veïns.
i que et permeti una circulació, els trajectes de girocleta són de 7-8 minuts de mitjanes, que girona amb 15 minuts en bicicleta màxim, te la fas, i les estacions més llunyanes que s'han obert recentment són el Pont Major. El repte creus que per aquest 2026 seria també abordar aquest tema dels estudiants? No.
El gran repte d'aquest 2026 és el gran salt de la girocleta. Salt, tal qual, perquè se'n va a salt, i tal com va anunciar el regidor de mobilitat, Isaac Sánchez Ferrer, de Girona, aquí mateix, a finals de... aquí és Girona FM, a finals de...
De desembre veurem tres estacions noves de girocleta, un INSA a través del BRCAT, perquè una de les coses que ha seguit molt la girocleta és que no té sentit posar-ne una si no hi ha infraestructura ciclística que hi arribi. Amb l'obertura d'aquest carril de bus ràpid de connexió entre Girona i Salt, fet amb fons europeus també a través de la Generalitat,
S'inclouen tres noves parades de girocleta, que també paga la Generalitat. Aquí sempre s'han de buscar els recursos d'on es pugui, a través d'aquests fons. I serà, clar, el primer gran salt urbà que traspassa Girona. Té molt de sentit perquè... Molt.
Al final és la mateixa trama urbana i des del que comenten del servei és que no és una gran dificultat perquè si ja van al pont major, al final nasal és natural. Una altra cosa seria obrir-la a tot l'àrea urbana de Girona, que és una quimera, perquè no sabem ni quin és l'àrea urbana, s'està estudiant, però obrir-la a Vilabalareig, o pensar en posar bicicletes elèctriques, que és un punt que descarten, perquè si una cosa que té la girocleta és que és baratíssima,
Una bici fins abans de la Covid costava 350 euros, ara en costa 700, perquè hi ha hagut una gran inflació pel que fa als components que venen de la Xina, però ells se lo guisaran i se lo comen. Ho fan tot des d'un petit magatzem al pont Major de Girona, que de fet veuríeu, és com...
com un pàrquing d'un edifici i tu entres allà i és el magatzem de la girocleta on cada dia arriben una mitjana de 25 bicicletes per reparar-se com que són bicis barates no hi ha gaire vandalisme i sobretot una cosa que és molt divertida que això també ja es va pensar amb el bicing en el seu moment després es va canviar elèctric però que són bicis pensades per ser incòmodes
No està pensat perquè te'n vagis a fer un gran trajecte, sinó perquè sigui una cosa ràpida, pim-pam-pum, si fóssim còmodes serien més robables o la gent s'hi passaria més estona i, per tant, no passaria de tantes mans en mans. Clar, si compares això, per exemple, amb un fast food i és una altra història radicalment diferent, perquè això sí que realment té una finalitat.
Al final també, Mariona, no sé si això és un model que es pot replicar cap a d'altres ciutats de les característiques de Girona, per exemple. Clar, aquí hi ha una reflexió molt interessant que ens fa amb Pere Casas, el cap de mobilitat de Girona, i ell porta treballant amb la girocleta des del principi, se l'estima un munt, i parlava amb ell des del magatzem aquest que tenen i lloc de reparació al pont Major, i llançava aquest missatge.
Sí, a Catalunya hi ha molt pocs sistemes de bicicleta pública. Va començar a Barcelona, estem nosaltres, hi ha Reus, però de moltes ciutats mitjanes no en tenen i és una cosa que tècnicament jo que m'ho dedico a la mobilitat no ho entenc perquè és un sistema molt barat comparat amb altres tipus de transport públic i que ajuda molt a la gent.
Jo animo a totes les ciutats mitges i molt més grans que Girona que facin servir i que instal·lin sistemes de bicicleta pública, perquè són barats de mantenir i el que rep el ciutadà pel cost que té és un valor afegit molt alt. Animaríem, ja ho hem fet amb Reus, estic segur que els hi anirà molt bé i animem a totes les ciutats que ho implementin.
Pere Casas anima moltíssim a les altres ciutats. Hi ha hagut un precedent, que és la ciutat de Reus, que comenta que ha tirat endavant la ganxona, ara a veure si no heu dit bé, guinxona, ganxona, o alguna cosa així, que és com se'n diuen els de Reus. M'equivoco, perdoneu. Sort que estem agirant una FM.
El cas és que ells han replicat aquest model de gestió directa sense... Què passa? Perquè a les ciutats intermitges és molt difícil competir amb preus de concursos com l'àrea metropolitana de Barcelona, que ara té el bici, però també té un nou model de bici metropolità per tota l'àrea, no?
Per tant, no podem arribar a concursos de milions d'euros, estem parlant d'un servei de 300.000 euros. Però el que anima és justament a reproduir, perquè com pot ser que de Girona a Barcelona, cap de les ciutats que hi ha entremig, granollers, no tinguin un servei similar de bici compartida. I quan van llançar aquest servei des de l'Ajuntament de Girona, el van fer per posar més bicicletes i que la gent s'acostumés i tregués la seva bicicleta
en el seu dia a dia, però el que se n'han adonat és que justament la gent ha aparcat la seva bicicleta i ho fa servir la girocleta perquè és molt més pràctic que no te la roben tens pàrquing, per tant és un mètode molt pràctic i que genera salut i en termes de números funciona perquè cada any augmenta un 15% d'usuaris i aquest any estem parlant de l'anterior de 700.000 viatges anuals sí, sí, estem fent i 4.900 usuaris i s'ha passat de 4.900 usuaris a gairebé 6.000
I em sembla que el Xesco Boix ens està convidant a anar tancant barraca avui, o almenys anant deixant la girocleta a estació, però abans de tot això, escolta'm una cosa, encara vindràs un pròxim dia, no? Sí, però va ser que vull rumiar, vull rumiar, si potser del que us dèiem al principi, potser pensar eines de com el cicloturisme o el ciclisme a Girona es tradueixi en major mobilitat urbana, he de rumiar-hi, a veure què parlarem el pròxim dia.
Tu, rumia, que mentrestant gira una pedala. En qualsevol cas. Mariona Ferrer, moltíssimes gràcies. A vosaltres.