Dimarts 4 de novembre de 2025. I un dia més d'aquest mes on comença a fer fresqueta de bon matí. Dies de posar-nos com una ceba que diria el bo de l'Arnau Vila i anar traient capes. Mentre venia cap aquí, forçadora, he passat per davant del portal on dues o tres persones solen dormir quan arribo a la feina. I sempre que puc els dic bon dia. Avui no hi eren i vull pensar que és perquè han trobat una solució. I també vull pensar que no és una cosa puntual.
especialment avui que hem començat, en aquest cas, a notar que fa una mica més de rasca i també a les portes de l'hivern a Girona. Sigui com sigui, espero no tornar a dir bon dia a gent que dorm al carrer perquè no té més alternativa.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I fill del vent, segurament també ha arribat directament des del Pla de l'Estany, una de les poques persones que s'hi banya, sigui més de novembre, sigui més de desembre, Arnau Vil. Molt bon dia i bona hora. Molt bon dia, però sí que és veritat que la tramuntana ens toca gaire allà al Pla de l'Estany, eh? Una mica de costat. Pregunta tonta de persona de l'Alt Empordà, val?
T'ha tocat mai la tramuntana quan arriba? Quan arriba, però no té res a veure amb la sobrenca de què és. Ah, te n'ho va dir. No, no, no. És molt suau. A mi mai se m'oblidarà una vegada jo que anava caminant per Plaça Castilla, vull dir, en memòries meves anteriors en una altra vida, i anaves per allà i recordo que teníem avisos de vent...
El retiro tancat... Jo anava caminant així, dic... Aficionats, no? Vosaltres no heu estat a la plaça Catalunya de Figueres, eh? No, no, sí, sí. Home, a veure, quan bufes... És miseriment. Quan bufes nota, però la tramuntana forta, forta, allò, empurdenesa... No, no, però ells no saben el que vol dir anar a jugar a futbol, per exemple, amb tramuntana, que són els millors partits. O sigui, per l'entrenador no, perquè ens congelàvem quan feia entrenador, ens congelàvem a la banqueta, però... Que et ve la pilota, vaja. Com
Veies aquella pilota amb els efectes especials d'avatar, allò que s'anava moguent de forma teledirigida? Era sensacional, Arnau Vila. De dimarts tot el dia, si no m'equivoco. De dimarts tot el dia, avançant ja aquest mes de novembre, que fins almenys al pont de la Puríssima no tindrem gaire cosa.
No tenim cap festiu, no, aquest mes? Aquest mes em sembla que ja no pinta gaire bé. No pinta gaire bé. Bé, intentem aixecar els ànims, si et sembla, Arnau Vila. Mira, d'aquí uns moments parlarem amb el David Maldonado, en director de la UNED aquí a Girona, que de fet celebren 50 anys. També parlarem amb el bo del Joan Bagó, en aquest cas de l'Associació de Firaires de les Comarques Gironines, per fer una mica el balanç de tot el que hem tingut aquests dies aquí a la ciutat de Girona respecte a la ciutat.
També parlarem amb la Jaminada perquè faran una xerrada avui. Ja ho hem comentat abans aquí a la Biblioteca de Salt. I acabarem amb la Marloi, temps de música, presentant el seu disc Arrels. Molt bé. Moltes coses avui, Arnau Vila. Doncs ens hi posem. Sí, que si no, malament res.
I cinquantè aniversari, mig segle de vida de l'ONET aquí a Girona. Vaja, una efemèride de tenir en compte i també que genera moltíssima curiositat. I és que a mi m'agradaria saber també com s'estudiava abans a distància sense internet. Això sí de cas que ens ho expliqui algú que la toca bastant més que nosaltres. En aquest cas ens acompanya el director d'ONET aquí a Girona, David Maldonado, qui ja aprofito per donar la benvinguda.
Bon dia, bona hora. Hola, bon dia, què tal? Primer de tot, no sé si esteu de celebració tot aquest curs. Correcte. Els heu donat festa tot l'any? Sí, sí, sense examen. És tot el curs, tot el curs. Celebrarem tot el curs perquè a més nosaltres, de fet, fa 50 anys, va fer 50 anys de la creació de la UNED sobre el paper el juny del 75, però el primer curs va començar el gener del 76. Per tant, això també ens dona aquest joc de poder fer tot el curs complet de celebració.
Escolta, en aquest punt estem amb 1.700 alumnes, si no m'equivoco, aquí a Girona, més que l'any passat. Estem amb més estudiants que l'any passat. Aquí hem de diferenciar, de fet, l'UNED, òbviament fa els estudis oficials universitaris, però també fa cursos d'extensió universitària, que en diem, hi ha un programa molt especial, que es diu UNED Senior, que és per programes de més de 55 anys, són cursos específics.
I aquests 1.600 estudiants, la meitat, són sèniors. Són més de 55 anys. Olot, Figueres, Sant Feliu i Girona Salt. Clar, és que anem per parts, primer de tot. La primera pregunta és la que he llançat així a l'aire fa una estona i és com es feia això d'estudiar a distància en temps on no hi havia internet?
Doncs és curiós, perquè realment estudiants com jo que necessitaven molta disciplina no se n'han sortit, però la gent se n'han sortit i el que feien era rebre els llibres sobre les matèries a casa, és a dir, es rebia la informació per correu postal. Que tampoc hi havia Amazon en aquella època, ni GLS ni tot això. No, no, no, ni hi havia les logístiques que hi ha ara, que potser vas saber quan arribaven els llibres. S'estudiaven aquests llibres i s'anava a examen.
els exàmens sí que eren deslocalitzats, encara ho són, i si s'aprovava, bé, i si no, doncs a tornar a fer coses. Malament, rai, a tornar-hi, no? Vull dir, clar, al final jo entenc que amb internet va arribar un gran boom per la UNED, en el sentit que, bueno, al final aquest democratitzar la informació en totes les vies i en tots els seus canals, el que va fer precisament és democratitzar-ho per al públic general.
Sens dubte, sens dubte. És a dir, Internet com en tantes altres coses va suposar un pas en endavant i que aquest model d'educació de fet fos, no m'agrada dir paraula copiat, però fos inspirador, que és molt més aclaridor, cap a altres universitats que es van crear posteriorment o les que eren presencials també i que han fet el pas de tenir mix-mics.
Però segur que ha facilitat aquest paper perquè ha facilitat aquesta comunicació no únicament d'enviar uns llibres, que pot haver estat, sinó també el contacte entre els propis estudiants, el contacte amb el professorat via mail, no via telèfon, perquè és veritat que abans hi havia l'opció de trucar a tutories per telèfon. Sí? Sí, sí, sí, a Madrid per saber les consultes. Sí, sí, era tot un món.
Clar, és que t'anava a dir, això devia començar, doncs, el 75-76, és el que comentàvem abans, i també, en ple moment, just després del franquisme, com aquell qui diu, entenc que era un moment també d'obertura. Sí, sí, també és veritat que l'ONET neix en període franquista, l'ONET com a tal, l'ONET Girona és dels primers centres que es creen, però es creen posteriorment, però sí, sí, òbviament, el fet de democratitzar la universitat no deixa al final de ser una primera peça per democratitzar altres coses, no?,
Si abans comentàvem un punt d'inflexió que és el de l'arribada d'internet, no sé si vosaltres també heu notat un altre punt d'infecció que és el de la pandèmia, precisament per el fet d'aquest canvi d'hàbits generalitzat, anava dient la societat, però és que parlo a nivell mundial.
Sí, sí, sí, de fet nosaltres, i jo crec que això és una cosa en comú a les universitats amb un model mixt de distància barra online, l'any del Covid i la matrícula que va suposar aquell any va haver-hi un canvi, o sigui, va haver-hi una alça important, que després s'ha estabilitzat, no? Però sí que va ser una mica la validació que és un model que pot servir,
i fins al punt que aquelles universitats que eren més reàcies a nivell presencial van introduir cada cop més i s'hi han quedat amb aspectes online. La gent al final valora la possibilitat de poder assistir a classes, per exemple a la UNED també fem classes, també fem tutories presencials, però també la flexibilitat de dir, ostres, no puc anar-hi avui, l'escolto, o la veig gravada. Això són aspectes en els quals hi ha hagut un canvi de paradigma en els últims anys, sens dubte.
Ja sé que queda lluny i que no la volem recordar gaire, però a nivell onet, és a dir, parlo de nivell laboral, quan passa tot això del Covid, com ho afronteu vosaltres?
Doncs et diria que no podem dir que fóssim els més patidors, sense dubte. Perquè clar, com et deia, el model UNED ja estava basat en l'emissió de classes. El que passa és que la diferència és que en lloc de fer-les des dels centres, des del centre UNED, de Girona o de Sal o de Figueres o d'Olot, es feia des de la casa dels professors. I els estudiants, en lloc de dir-los que vingueu presencialment, els deia que ens heu de trucar al telèfon X. Vull dir que des d'un punt de vista d'adaptació ens vam poder adaptar relativament fàcil. Clar.
I llavors, en el canvi de curs on al final arribaven les noves matrícules i tot plegat, no cal un número exacte, però l'increment va ser tan important? Sí, estem parlant d'increments, potser del 20%, respecte a l'any anterior. Del 20%? Sí, sí. Això per nosaltres són 150 estudiants. S'ha trencat, creus, la barrera aquesta que al final per formar-te, per estudiar, s'ha d'anar a una aula presencial? Sí.
Sí, jo crec que sí, i les noves generacions ho tenen claríssim, ho tenen claríssim. I al final nosaltres també és el que intentem implantar, és a dir, la formació no correspon a un període en concret de la teva vida, no? Pots estar, no pots estar, no, hauries d'estar tota la vida formant-te i anar més enllà de la formació arreglada.
I tot això les noves generacions ho tenen molt clar i les que no són o no som. Tant noves generacions que de vegades també ho veiem, perquè fins i tot el mercat laboral això t'ho valora, t'ho premia, no? Hi ha hagut, bueno, està fent-hi canvis en aquest sentit. Clar, entenc que també un altre dels factors que en aquest cas ha ajudat a fer una empenta més a la UNED és, per exemple, aquesta generació que diuen que és la SISI,
Si veníem dels ninis, vull dir que eren ni estudiar ni treballar, vull dir ara, per exemple, la gent ha de conciliar, ja no parlo a un nivell familiar, sinó que la gent ha de conciliar el fet de poder treballar per poder guanyar-se la vida, per poder viure, però a més a més, en aquest sentit, també en paral·lel amb una educació reglada. No sé si vosaltres al final és el tipus de perfil que al final s'acosta amb vosaltres. És el tipus, de fet...
Cada cop tenim més gent jove, però el perfil típic que hem tingut a la UNED és gent que ja treballa, que en el seu moment no va tenir temps de fer una formació universitària, o la va fer d'alguna cosa que li servia en aquell moment, però que li va quedar a rèmora i va dir, ostres, m'agradaria fer allò i algun dia ho faré. I aquest és el perfil que encara avui tenim principalment. Però ja estudis de tot, per exemple, hi ha un grau que és el d'educació infantil, on tenim bàsicament gent jove, perquè és un grau que té molta demanda,
i per tant és bàsicament gent jove però sí, sí, al final l'oneta està feta per aquests models de fet, que sigui a distància implica això que tu puguis fer la teva disciplina pots utilitzar els serveis d'anar a classe de tutories o no o pots anar a examen o uns dies vaig a tutories, altres dies no clar
Les notes de tall com funcionen? També van per a... Les notes de tall funcionen igual que a la resta d'universitats, el que passa és que l'UNE té un gran avantatge, més que hem sentit, i és que no hi ha límit de matrícula. Per tant, la nota de tall no és tal. És a dir, mentre s'aprovi les proves de selecció i el batxillerat, o via cicle, s'hagi fet el circuit habitual per superar el cicle superior i poder anar a la universitat,
a nivell de graus no hi ha problemes. Clar, perquè és el que et deia, no? Vull dir que al final, potser sí que al final no totes les carreres es poden fer a través de la UNED, a menys que tu em diguis el contrari. No, totes no, però moltes sí. Però n'hi ha moltes que sí, i al final aquestes també donen una sortida a gent que a vegades, per un tema de nota de tall,
perquè ha tingut un mal dia el dia de l'examen, pel motiu que sigui, al final troben també la manera de poder dir, ei, jo no em desenganxo de la roda, perquè també diuen que costa molt després... O sigui, quan estàs estudiant i després frenes i després tornar-te a posar, Déu-n'hi-do, eh?
No sé si t'hi has trobat gaire, tu, com això. Bueno, sí, sí, realment després, no, això, comparant, no sé si és una comparació més adequada, però és com anar al gimnàs, no? Si deixo d'anar al gimnàs dos mesos, tornar-hi se'n fa un, vamos, però en canvi si vaig cada dia és més fàcil, no? És igual. Com és el dia a dia de dirigir la UNET aquí a Girona, per part teva?
Home, el dia a dia... Bé, la veritat és que tenim un centre de 50 anys, això significa que a nivell de procediments i de processos està molt consolidat, tenim institucions que ens donen un suport fort, començant per la pròpia ONET i per la Diputació de Girona, i tenim un personal tècnic i d'administració i serveis que obren la persiana i la tanquen. Per tant, jo t'ho diria que la meva feina me la fa molt fàcil.
i el meu dia a dia bàsicament solucionar problemes sí, és estar pendent de, òbviament de l'època en què estiguem, doncs aquest any toquen els 50 anys, o toca la matrícula que es va tancar ahir, la matrícula de l'Unet és una matrícula estranya, perquè t'acaba més tard que en altres universitats, perquè està pendent de temes de matrícula de l'inici de tutories i de professorats de la relació, a banda dels aspectes econòmics amb institucions i bàsicament és a dir, no et diria que en 8 anys 8 anys? No, 8 anys fa l'any que ve que porto director no t'he tingut un dia igual
Home, clar, suposo que això deu ser també un repte a nivell professional i personal, també. Ho és, ho és, perquè a més jo sempre he tingut l'espineta de la gestió pública i realment a l'ONET, bé, fem gestió pública perquè és un servei públic, però més des d'una òptica
molt maca, que és el món d'acompanyar la formació de les persones, no sigui un moment de... Bueno, sigui, ja et digue, graus universitaris de gent que acaba de treure les proves d'accés a la universitat, o gent gran, que jo... És a dir, no hi ha moment més...
Plaent per mi que anar a la clausura dels cursos sènior a Olot, Figueres o Sant Feliu o també a Girona i veure la gent, el middle age que diuen els anglesos, de més de 50, gent de 60, 70, de 80, que han acabat els seus cursos i se'ls donen el títol i estan feliços i contents i amb ganes de seguir aprenent.
Ara parlaves dels sèniors, també hi ha una casuística a nivell laboral, em sembla, i és que, no sé si han escoltat mai el terme aquest de jobjumping, que li en diuen, no?, vull dir, diuen també que els joves, jo ja no sé si consideren-me jove o no, però diuen que els joves com que tenen tantes inquietuds...
salten de feina en feina, no?, i a vegades fins i tot d'àmbit en àmbit, que després també té un missatge perillós per allà darrere, perquè vol dir també, aviam quines condicions són les que tenen treballant, no?, però bueno, en definitiva, centrant-nos. No sé si vosaltres també sou reflex o també sou conseqüència de tot això del jobjamping, t'ho dic perquè el que comentaves abans, no?, gent que potser en un moment X estudia una carrera X, comença a treballar dos anys i de cop diu, no, mira, doncs el meu somni és fer una altra cosa...
mentrestant he d'anar treballant, per tant faig això altre. Vull dir, vosaltres teniu gent que ja té un grau universitari, per exemple? Molts. Moltíssims. Molts. No diria que és la majoria, però el percentatge és important. Perquè jo abans em deia, de fet, que la UNED era la universitat de les segones oportunitats, i ara em dic ja la de les oportunitats, i no la trec de les segones. Perquè anava a les segones per això, de dir, bueno, he fet alguna cosa que potser no m'agrada tant, o que m'he dedicat a treus i la faig. Ara hi ha gent que ja ho agafa de primeres. Però sí, sí, sí, sens dubte, sens dubte.
Però aquí també hi ha una part no només professional, però també hi ha una part de realització personal. És a dir, per exemple, jo conec molts estudiants que estan fent amb nosaltres graus tan interessants com el d'història. Que pots dir, bueno, sortides professionals pot tenir un àmbit més limitat que altres, no? I potser ells són advocats o són economistes, però volien fer història. Bueno, doncs ara una vegada han consolidat el seu... o han consolidat o està en una posició professional...
còmode, doncs és el moment de poder estudiar això. En aquest sentit, David, respecte a aquest curs, no sé què tenim planificat, organitzat com a celebracions dels 50 anys de l'UNED. Doncs mira, vam començar les celebracions farà uns 10 dies, que ens vam tenir amb la ponència inaugural d'en Joan Sobirats, que va ser ministro d'universitats, sobre la universitat, la democràcia i l'educació, en aquests moments convulsos, quins no són convulsos,
A partir d'aquí nosaltres hem fet una exposició que està tot l'any a l'ONET a la Coma Cross, dels 50 anys, amb diverses fotografies i una trajectòria històrica sobre tots els llocs que hem passat, des de la Cambra de Comerç a Sant Josep, ara a la situació de Sassalt, i després fem un cicle de conferències a desembre amb la Carn Valls, en fem un altre a març vinculat a Història, i al Junts fem la clausura amb el rector de l'ONET i esperem que amb els màxims representants de les institucions gironines que ens donen suport.
I pel mig anirem fent algunes activitats també una mica més descentralitzades, encara estem definint Figueres, Olot o Sant Feliu, perquè allà hi tenim a les universitàries, és a dir, la seva raoneta està a salt, però també estem descentralitzats, i fem algunes coses allà, i per tant també volem celebrar aquesta festa amb ells. Sí, no m'avançaves per res, no?
No podré avançar res perquè no ho tenim encara perfilat. Ja m'agradaria, ja m'agradaria. Però, per exemple, a Olots el que farem serà fer una excursió. Fem activitats diferents més enllà de l'exponència. Ah, val. Vull dir que farem una excursió, sobretot amb la gent sènior, perquè és el parc forta d'Olot. Per tant, anirem fent coses molt customitzades i que també al final no deixen de ser un agraïment a aquells que ens permeten estar aquí després de 50 anys, que són els nostres estudiants.
Després de tota aquesta radiografia que hem fet, una miqueta del parquet, de la gent que ve amb vosaltres, ara mateix, reptes que hi hagi sobre la taula per part de la UNED, quins són aquí a Girona? Home, doncs jo crec que seguir estant en el mapa universitari, la UNED a Girona va ser la primera universitat a Girona, però a vegades costa que quedi l'imaginari, no?, que hi ha la UNED, seguir reivindicant-nos com a universitat pública que som, gironina, catalana, i
I després, tot el tema de l'adaptació de les noves tecnologies estem en els mateixos reptes o challenge que tenen la resta de universitats. És a dir, fins a quin punt l'IA canviarà i ha de canviar la forma en què transmetem la informació i també en què la avaluem. Perquè aquí hem de fer moltes reflexions tots plegats.
I també l'adaptació cada cop més ràpid al que és la demanda laboral. Jo sé que això no agrada a vegades dir-ho, però és que hem de ser conscients. Els nostres estudiants, el que volen és tenir una formació que els agradi, sí, però que també els prepari per al món professional. I el món professional demana solucions a vegades ràpides. La UNED és una universitat pública, cosa que és fantàstic, però també implica que això a vegades costa una mica de moure certes coses. Per tant, és un dels reptes que tenim com a universitat. Ser més àgils.
Ser més àgils i adaptables a la realitat que tenim al món professional i també a la zona. És a dir, customitzar-ho una mica perquè on ets? Tenim centres a totes les províncies d'Espanya i a Catalunya en tenim set centres. Vull dir, adaptar-se també a la realitat més propera.
Han passat 50 anys des d'aquest primer moment i entenc que l'ONET d'avui dia no té absolutament res a veure amb la de fa 50 anys. Com creus que serà l'ONET d'aquí 100 anys? No sé si t'atreveixes a fer algun pronòstic o alguna cosa. No ho tinc gaire, clar, la veritat és una pregunta que la... no ho sé, m'has agafat.
El que me fa por és que tot el món tendeix a certa concentració. I que... O sigui, et diria el que no voldria. No voldria que d'aquí cent anys la universitat fos quelcom fred i quelcom no associat al territori. En aquest sentit, crec que un et Girona, o la UNED del territori, però en el cas de la Girona, m'agradaria imaginar-me-la encara fent aquesta feina de proximitat i de reglament al territori i que no es perdi aquest component més autèntic i propi.
David, la pregunta més important que et faré avui, si feu algun acte en pica-pica o així, tu ens avises, no? Seran tots. Tots en pica-pica? Ens aviso tots. És que en aquesta casa som molt de que si hi ha pica-pica anem cap allà, oi que sí? Em diuen que sí, no? Perquè des de control central... Ajuda, sempre ajuda. Em podria comptar. Sí, sí. David Maldonado, de la UNED, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i, escolta, que vagi molt i molt bé i per molts anys. Moltíssimes gràcies.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
Bé, doncs, em sembla que ja estan acabant de desmuntar les fires d'aquí de Girona. Les hem tingut durant pràcticament 10 dies aquí a la ciutat i volíem saber una mica com ha anat tot plegat. Per poder comentar la jugada tenim amb nosaltres el Joan Bagó. Ell és el president de l'associació de firaires d'aquí de comarques gironines. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia.
Joan, primer de tot, com ha anat aquest 2025 en el cas de les fires? Bé, al principi de fires vam tenir algun dia una miqueta de pluja, que va tocar una miqueta. Després el tema pluja es va solucionar i ens ha deixat treballar aquests altres dies de final de fires.
A partir d'aquí, vull dir, no sé com ha anat també la valoració general del sector. Sí, mira, hi ha algun tipus d'atraccions, sobretot, les atraccions grans que tenen més hores treballen fins més a la matinada, aquest sempre calen més perquè a part que tenen més hores treballen normalment més
preu més elevat que no pas a la zona de nens o infantils el de casetes també han anat fent he parlat amb alguns i m'han dit més o menys una mica menys que l'any passat nosaltres em diuen que bastant menys els infantils hi ha de tot hi ha alguns que estem per sota de l'any passat i alguns s'ha escapat
igualant la mateixa graduació de l'any passat, més o menys. Ara aquests dies es parlava per aquí a Girona, doncs vaja, vull dir que a vegades sembla que a la gent li costa una miqueta més gastar, no sé si al final també aquesta situació també la noteu vosaltres. O sigui, la gent tenim que estan espantats per qüestions econòmiques i gasten menys, s'ho miren més, entre els pares...
s'ajusten per agafar els bonos, o li dir, nen, aquí tens per pujar tres cops, on vols anar? Tria tres atraccions. Això ens hi trobem bastant ara últimament, d'ençà de la pandèmia, cap aquí encara més. Al final, la despesa en fires no ens enganyem, vull dir, és un reflexe també una miqueta de com va l'economia real, per entendre'ns. Sí, sí, no, està clar això.
Això és un pes que es mossega la cua, que diuen, eh? I tot per raó de la situació que hi ha. Des del sector, no sé si en aquest sentit, vull dir, per cares a l'any que ve, com creieu que es pot revertir o canviar la situació? Bueno...
Una cosa que es podria fer és que les atraccions no tinguessin el preu que tenen actualment,
Intentar reduir els preus de les fitxes, els tiquets, però clar, hem de tenir ajuda de l'Ajuntament, perquè si no, no sé dubte, treure-ho, perquè el transport és més car, l'ajuda és més cara. L'Ajuntament ha d'estar el mateix preu que ja fa anys, però ha arribat un punt que les filles de Girona
Ha estat molt complicat recaudar el que recaudàvem abans, és impossible. Ha anat baixant del 2007-2008 cap aquí, ja parlem d'anys enrere, ha anat baixant bastant això. O sigui, cada any menys, més o menys. Tot i així, podríem dir que ha estat una bona edició, tenint en compte, per exemple, que recordo que l'any passat va estar molt marcada pels dies de pluja,
Sí, no, no. Podem donar sort que només ens ha tocat una mica el primer cap de setmana, la pluja. Perquè, si no, encara hauria sigut pitjor. O sigui, si t'hés prou un mes, hauria sigut pitjor. Sí, l'any passat es va sentir 3 o 3 dies de pluja que ens va afectar bastant.
Doncs veurem com evoluciona tot plegat, almenys de cares a l'any vinent. Joan Bagó, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Fins l'any que ve. Vale, gràcies a vosaltres.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. No hi ha manera de deixar-ho tot enrere...
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes. No vull saber res del que passarà demà. No hi ha manera de deixar-ho tot enrere. No hi ha dreceres quan es tracta de ballar. No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes.
No vull saber res del que passarà demà. I si tot va bé, passant seny i no els dies. I si tot va bé, tornar-nos a trobar. I si tot va bé, que balli l'alegria. I si tot sorbent. Yeah, yeah, yeah.
Fins demà!
Tornar-nos a trobar I si tot va bé Que balli l'alegria I si tot surt bé Yeah!
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego cocodril.
Entra el Jardí de l'Ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Gràcies.
I obrim el format d'agenda, quan ja passen 7 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí. Ho hem comentat abans, i és que avui, 4 de novembre, a la Biblioteca You Buigas, a partir de les 7 de la tarda, tenim una xerrada al Mirall Trencat d'Òscar Wild, amb les editores de La Geminada, en aquest cas, Laia Reginkos, però sobretot i especialment, que és qui ens acompanya. Ara Noguer, bon dia i bona hora.
Escolta'm, no sé si t'ha encantat la cançoneta aquesta de fons, no sé si l'escoltes. No, no l'escoltes. Ah, mira, l'escoltaràs després amb el podcast, que és una sintonia que vam posar aquí el primer dia i em sembla que ara fa dos anys que no la tornàvem a posar. D'acord, uau. Home, les ocasions especials ho valen, i més si hem d'anar aquesta tarda cap a la biblioteca i ho boigues. En aquest cas, escolta'm una cosa. Mira, he trencat d'Oscar Wild. Aviam, explica'm això.
A veure, a veure, jo sempre penso, mira, el Mirell Trencat, jo pensava, el Mirell Trencat, com m'expliquen això del Mirell Trencat? Mirell Trencat? Perquè en realitat a l'Oscar Wilde les coses planeres no li agradaven, llavors.
Jo crec que aquest senyor va trencar el mirall i va fer com una mena de kaleidoscopi, saps què te vull dir? Això que mires i hi ha com diferents formes i et veus de format, etc. Perquè en realitat aquest senyor les coses senzilles no anaven amb ell, no? O sigui, era una figura molt polièdrica, llavors al mirall no li feia massa planet.
Llavors intentarem, en aquesta xerrada, en un diàleg entre la Laia i jo mateixa, doncs reconstruir una mica aquesta figura tant a nivell personal com a nivell, diguéssim, més literari i artístic, estètic, etcètera, perquè ell tenia tota una ideologia, diguéssim, una filosofia estètica al darrere del que feia, no?, del que feia a la seva vida i a la seva obra, perquè són bastant inseparables, no? Sí. Llavors,
Mira, estarem xerrant tranquil·lament amb la Laia, parlant una mica de la seva vida i també parlant, evidentment, de la seva obra i de com les influències que va rebre, les diferents experiències que va tenir, van influenciar-lo i van fer que evolucioni. Doncs no sé. Com si fos, vaja, vull dir que estiguéssiu les dues assegudes a un bar com cada tarda.
Absolutament. El que fem a casa, però en una biblioteca, que es començarà a fer les coses en realitat, perquè la literatura, això que a vegades espanta, no? Parlem de la figura d'EscarWile, que per cert, i estem fent més enfàcia aquest any, perquè...
fan 125 anys de la seva mort. I, vaja, o sigui, sembla que una de les grans figures de la literatura ha tocat tants apals d'aquest senyor, dramaturg, poeta, novel·lista, assagista, crític literari, dandy, flaner, vull dir, se li poden posar tants objectius i tantes qualificacions a aquest senyor que espanta una mica l'abast de la persona. Però realment és que hi ha tantes coses a dir...
interessants, divertides, acolorides d'aquest senyor, que no se les acabaríem mai, no? I penso que el millor format és relaxadament, o sigui, una mica com ell vivia, no? Allà assegut, en un club, xerrant, distesament, etcètera, és la millor manera de tractar, jo crec, la seva figura. Anna, jo sé que vosaltres no deus puntar de sinilo, que dirien en Castellà, perquè Mirall Trencat, vaja, alguna referència rodoreda?
Ah, mira, jo crec que la Laia pot sortir per aquí, eh? No vull fer spoilers, però jo crec que la Laia per aquí hi podria sortir-nos. És molt rodoladiana, la Laia. Sí, sí, sí, ja.
Llavors, bé, bàsicament això, nosaltres, evidentment, a part que ens agrada molt Oscar Wilde en tota la seva magnitud, tenim editat tres llibres seus, El critic com a artista, L'ànima de l'home sota el socialisme, i també De Profundis, que és la seva carta des de la presó al seu amant, aquesta relació tan absolutament...
tòxica, magnètica, una d'aquelles coses que no entens com duren, però duren i duren i no te'n saps desfer. Bé, molt interessant aquesta època de la seva vida, també molt dura. I també tenim un assallet d'ell, que és la filosofia del vestit, recollit en aquest llibret tan maco que vam treure aquest any, que és filosofia de la moda, no? Perquè la moda i l'estètica, diguéssim, són inseparables. Llavors, jo crec que aquesta part també sortirà avui a la xerrada i jo crec que val la pena de tocar-la.
Avui, 4 de novembre, Biblioteca i Obuigues, a partir de les 7 de la tarda, el Mirall Trencat d'Òscar Wild, amb l'Anna Nogueta, bé amb la Laia Regincós. Acosteu-vos a sal, que us ho passareu molt bé. Això, que n'hi ho venia tot. Anna, moltíssimes gràcies per això, una abraçada molt i molt forta. Sí, que a vosaltres, un plaer, sis o tres, adeu.
Bona nit.
La teva ràdio, la gironina.
Fa tres dies que es veu poc el sol, i de tant en tant plou, i ella es passa el dia al llit. Però avui fa un dia bonic, i llegim al balcó calmar les ganes de sortir del sol.
Prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques el calor i les onades són la música de fons un dia més. Mentre m'endinso un mur a camí penso ai quina calor i allà em somriu
La gent fa vida als balcons, tot és incert i la injustícia de la sort s'endurà. Cors malaurats, però avui fa un dia radiat
I ens crida el bon temps, ja tenim ganes de sortir del pis. Prenem el sol i ens veig llegint.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Gràcies.
I ja escoltem de fons Abisme, que és la carta de presentació del disc Arrels, que ens presenta l'artista Mar Loi, avui aquí als Quatre Rius de Girona FM, un viatge musical, segons assegura, cap a l'origen i també a la pertinença. Mar Loi, bon dia i bona hora. Bon dia, Said. Primer de tot, aviam, explica'm molt bé què és el Han Pan.
Bé, doncs el hand-pang és un instrument que ve del hang, que és aquest que va néixer el 2000 a Suïssa. Val. I llavors ens va decidir canviar el nom per hand-pang, perquè aquesta primera empresa va patentar el nom hang. Llavors el hand-pang és un instrument de percussió melòdica, que ara mateix hi ha molts constructors a tot el món. I molt jove. Sí.
Del 2000? Sí, sí, 25 anys. Encara s'inventen instruments? Sí, sí, sí. I com ho vas descobrir, tu? Pues yo lo descubrí en Canarias, que es de donde vengo, con mi mejor amiga, y al cabo de cinco años ya decidí comprarme el primero, porque no era una cosa muy económica, y a día de hoy pues ya tengo bastante facilidad también en colaboración con un constructor d'aquí de Cataluña, Manic,
I així me enamoré. Cambié mi trabajo y... I havies fet música anteriorment, no sé si... Hice un año de piano, cuando era muy pequeñita, pero solo esto. Me picó el mosquito del handpan y me puse a practicar como una loca. Per què?
Para mí fue una puerta, podríamos decirlo así, a una nueva forma de vivir, ¿no? Creando música y viviendo desde aquí, sí. Podríem dir que ha estat una miqueta més enllà que un instrument, ha estat fins i tot un canvi de dia a dia...
Podríem dir que t'ha impregnat a la vida i tot. Sí, sí, sí. Todas las partes de mi vida están llenas de handpang. M'encanta. El disc, titulat Arrels, per què?
Pues mira, yo me he pegado una vida entera dando vueltas por el mundo y ya hace tres añitos que vivo en La Garrocha. Voy yo que te voy a pervivir, ya te diré. Y aquí va a sentir la ilusión y el desig de arreglarme, de quedarme en un lugar, de pertenecer a algún espacio concreto. Y de aquí viene este nombre de Arrels.
Però aquesta resposta va ser més per resposta interior o perquè l'escenari et va convidar a? Creo que ambos. Les dues? Sí. Carai. Sí, sí. Que bo. I més, per exemple, comparar amb Canàries, que s'hi viu tan bé, també, no sé si això també et tira a vegades de dir, ostres, doncs cap allà o no...
Sí, hay mucha ignorancia, sí, sí, hay mucha ignorancia, pero creo que aquí encontré la oportunidad de poder desarrollarme más a nivel profesional y a nivel personal, ¿no? Clar. Sí. Quina és una mica la narrativa, és a dir, què ens expliques tu en el disc Carrels?
Doncs, bueno, Arrels viene de un proceso muy profundo, pero creo que también muy universal, ¿no? De esta cuestión de dónde somos, quiénes somos, de dónde venimos, a qué nos aferramos y de muchas conversaciones en torno a esto, ¿no? Con muchas amigas y amigos.
Y mi idea fue poner en música todas estas preguntas que nosotras desde nuestra situación de privilegio, pero también muchas personas sin ese privilegio, ¿no?, en situaciones duras se preguntan, ¿no?, ¿quién soy?, ¿dónde está mi casa? Pues quise poner en música todo este proceso. Sí, sí.
Clar, vull dir, no sé si amb aquest disc has aconseguit trobar respostes a tot això o és més plantejar les preguntes.
Sí, és més bien poner en música todo ese proceso que creo que no acaba, ¿no? És infinit. Sí, és infinit. I sobretot, però sí que quiere poner un deseo, ¿no?, un deseo de reglament aquí a Girona, que son viscara. T'anava a dir, després, és a dir, el procés d'enregistrament d'aquest disc, com ha estat? Perquè això no és anar d'estudi a gravar quatre veus.
No, de hecho, yo creo que estas composiciones llevan ya tres años y medio, o incluso cuatro, siendo en el proceso de composición, digamos. Y bueno, yo esta vez quise hacerlo bastante especial, porque en el disco anterior sí que hubo más producción, que estuvo el Vic Moliné como productor y como bajista también aquí.
Pero en este disco quise volver un poco al origen que era sentarme en el estudio del Vic y tocar y tocar y tocar y entrar en lo que era el concepto y grabar y grabar y dejarlo así un poco más ligero y más real, sí, desde ahí, sí, sí.
Sense un guió massa preestablert, en aquest sentit, potser, no? Sí que las composiciones tenían, digamos, un 90% de estructura fija, pero me gustó la idea de poder dejar un 10% de que se me movía en el momento, no? I tot això ha portat després al directe, a la performance? Com ho planteges? Perquè em sembla que tens volum, mira, ara t'ho dic, el dia 30 de novembre serà el primer, si no m'equivoco... Hombre...
A veu, de com no podia ser d'altra manera, allà a la Garrotxa? A casa meva. A casa? A Cal Tribu, sí, sí. Com planteges una miqueta la performance, l'estètica? Com ho traduiràs, tot això? Pues yo me lo imagino mucho como un espacio íntimo, un momento muy íntimo, y muy de poder invitar al público a reflexionar sobre los arreglaments y todo eso. Y también le doy muchas vueltas a cómo...
¿Cómo hacer dinámico un concierto de handpan solo de una hora? Así que sí, pienso mucho en cómo conseguir ese dinamismo entre explicación, canciones más tranquilas o un poco más moviditas, ¿no?
Entonces, bueno, será un viaje, será un viaje íntimo, profundo y espero que lindo. Escolta, i també te'n vas cap a Suïssa després? Sí. No farà molta fred allà a Suïssa? Sí, que farà fred. Que és el 6 de desembre. Això, clar, vull dir, no sé si afecta gaire després a l'hora de tocar...
No, perquè mira, en Suïssa, si toques en interior, està a cesta calor. Sí, que a vegades jo també. Escolta'm una cosa, què és el que més has après en tot aquest procés ara? I amb la mirada, no diré més cansada, però sí amb la mirada més experimentada en aquest sentit, què has après en tot aquest procés?
Pues ahora me viene que he aprendido que descansar es maravilloso.
Para todo, para todo proceso, para todo rumrum que nos remueve la cabeza, para toda idea de dónde voy, a dónde me agarro, quién soy, qué idioma hablo. El descanso es maravilloso. Y no meternos tanta pressión, ¿no? En encontrar respuestas. Ara estàs en aquell moment? Sí, diria que sí. Ho estic intentant. Ho estàs intentant. El cap no acaba de desconnectar mai, eh? No, no, no.
No sé si és que planteges nou disc també a l'horitzó Sí, ara mismo estamos produciendo con el Vic Moliner Ah, val Nuestro próximo, que en realidad será nuestro primer álbum juntas creando desde el principio Sí, sí, realmente Llavors no estàs descansant No, no del tot T'anava a dir el gran repte, la gran dificultat que hagis pogut tenir a l'hora de plantejar aquest disc, quin ha estat?
Creo que el hecho de hacerme la pregunta de cómo puedo conseguir que esta música, que es un instrumento tan nuevo, tan diferente y no deja de ser música instrumental, cómo conseguir que esto llegue a mucho público, que salga de su círculo de jampaneros, digamos.
Y sí, creo que este es el gran reto de cada disco y en especial de este. Ara ho deies, el tema de la música instrumental és que cada vegada s'hi posta més, eh? De mica en mica, saps? Però abans semblava que si no hi hagués veu, eren bandes sonores pel karaoke, deien abans. Sí, sí, sí. Però sembla que de mica en mica la gent s'està tornant a enganxar a la música instrumental. No sé si ho notes tu també així. Sí.
Sí, sí que lo noto, sí que lo noto, desde el principio, desde que entré hasta ahora. Sí que ha habido una evolución. Doncs, escolta, Marloy, que ens ha presentat a Reels, aquí als Quatre Rius de Girona FM, nosaltres marxarem amb casa meva, que si no m'equivoco és la que serveix per tancar el disc. Per què? Perquè ja ho consideres casa teva? Pregunto.
Porque el concepto de casa meva, que es algo que estoy integrando mucho en la casa meva, d'ara mateix, em fa feliç. Em fa feliç pensar en que hi ha un lloc que és casa meva. Doncs no trobo millor manera de marxar un dimarts com el d'avui, t'ho dic de veritat. M'ha semblat meravellós. Marloi, que ens ha presentat a Reels. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i això és casa teva. Gràcies. Gràcies, Said. Gràcies.
Gràcies.