Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és dilluns, 2 de febrer del 2026, primer dia del mes de febrer. Obrim el segon capítol d'aquest any, deixant enrere un mes de gener turbulent de lleventades, de col·lapse de rodalies que encara no està resolt a dia d'avui. Amb un 2026 que promet sorpreses, curbes i emocions fortes, nosaltres seguirem pendents de veure-les venir i explicar-ho. Sobre això, per exemple, avui hem pogut parlar amb el bòlit.
el relleu d'Oriol Font de Vila a Ingrid Guardiola a l'equipament amb tot el reguitzell de sorpreses que tenen per aquest any. Una i mil propostes més per seguir bategant a la ciutat de Girona.
I un dia més, esperem que no un dia menys, encara aquí batallant, lluitant-ho, el Catalan Dream de la Ràdio Gironina, el bo, sempre saludava, sempre saludable, Arnau Vila, bon dia i bona hora. Sort, sort que dius això del sempre saludable, eh, perquè si no seria qüestió que em féssiu aquí una immemorial, eh. No, home, no.
No m'aixequis un 4 rius sencer perquè no es faria el programa durant 3 setmanes. No, un mes. No tornaria a sonar mai més els 4 rius. Hauria d'haver-hi sempre normalitat absoluta. Escolteu-me una cosa, què? Cap de setmana? Bé, home, bé. De muntanyes, allò... Sí, noi, és ben bé que els bombers van demanar que la gent no anés a la muntanya el diumenge.
I cap al Puig Neulós, més faltaria. Això és de primer nivell, eh? Sí, home, això i cert, bueno, podríem dir poc interès per les normes. No ho sé pas com va això. Però no, home, no, bé, un cap de setmana, mira, interessant, bé, de natura, que també està bé, també, de tant en tant. Hi havia neu, hi havia molts excursionistes, també, vull dir, moltíssima gent.
les condicions meteorològiques eren bones jo crec que la recomanació era més per llocs amb més neu encara, és a dir, per... Estava força pelat o què? O hi havia neu? Hi havia neu... No havies la llau davant teu, no? No, no, no, a més no era neu tova, és a dir era consistent, vull dir, amb algunes plaques de gel fins i tot però, vaja, no, no, vull dir, sensacional després el dinar encara va ser molt millor que jo vaig tenir molta por perquè quan vaig a aquests llocs de muntanya, Arnau Vila...
No, sí, sí, sí. Normalment solen tenir carn, que està molt bé, que està molt bona, però jo no en menjo. Llavors, no, no, vaig menjar una sopa de verdures, per començar, amb formatge, amb formatge també, una cosa sensacional, i després em van posar camembert, un medalló de camembert allò desfet,
amb calcón per sucar i tal, que va estar sensacional. I l'estratxatela ja per matar-ho. M'has explicat exactament igual que abans de la primera hora sense micros, eh? Home, clar, perquè això vol dir que t'estic dient la veritat i no t'estic enganyant. No, no, no, escolta'm. Les mentides sempre tenen allò... Bueno, si em dius que has menjat un caviar també m'ho crec.
No, no, jo no sóc gaire d'aquestes coses. No, a mi no, no m'acaba de començar. Jo no sóc gaire de morrofi, eh, ja t'ho diré ara. Una bona sopa, un bon caldo. Sí, sí, mira que sóc zero de sopes. Sí? No, jo no, jo ja haig de dir que una bona escudella. Mira que, per cert, ara d'aquí pot començar el fòrum gastronòmic que va sobre l'escudella. Sí, correcte. Que tindrem aviat el sovador García Hervós, que ens parlarà sobre aquestes qüestions. Una bona escudella que no se'n troba gaire als restaurants, eh.
Tens tota la raó del món. Saps què ha passat, Arnau Vila? Jo crec que amb els temps moderns aquests, i això ho he vist també en d'altres països, la gent s'ha obsessionat tant amb el menjar de fora que després el propi i al final aquí guanyen la pizza i els usen. Sí, sí. No, i a més a més l'any passat, mira, recordant que vaig anar a Piella, una olla arenesa espectacular. Sí? Olla arenesa impressionant. Ah, sí? Sí, sí, sí.
És un escudella com un cardoll i pasta, eh? Però allà li diu una olla arenesa. Amb accent arenès. Espectacular. Impressionant. És ben bé, Arnau Vila, que amb la panxa plena jo crec que la gent és més feliç. Home, i tant. Mira'm a mi.
La Gera es baralla menys, eh? La Gera es discuteix menys. Sempre amb la panxa una mica. Això m'ho diu molt el meu pare. Un cop tens la panxa plena, tots els problemes no són pas tan greus. No, són més petits. El meu pare li dono poques vegades de raó, però en aquest cas... No, no, és veritat.
Escolta'm una cosa, ara parlarem amb l'associació La Miniua, amb una veu molt coneguda aquí a Girona FM, ni més ni menys que la Marc Amps, també l'acompanyarà la Lia, per parlar-nos precisament d'aquest nou llibre sobre arquitectura medieval que han tret de la Lleda del Ter. Tot això ens portarà fins pràcticament al punt de dos quarts on obrirem el nostre particular sac de jocs i, seguidament,
Temps de música avui dilluns amb el Sergio Pérez per poder parlar de música amb aquest concepte experimental que ens presentarà per acabar el programa. Si et sembla, Arnau Vila, passen 11 minuts al punt de les 11 del matí, demano un desig... I ens hi posem...
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I avui dilluns posem el focus en un llibre que ens convida a mirar el territori amb calma, també en profunditat, i també, per què no dir-ho, a llegir les pedres com si fossin pàgines d'història. Ho fem amb la Marc Amps i l'Alia Pou, de l'associació Laminigua, que impulsa en aquest projecte editorial. Em sembla que ha durat temps també per poder-ho materialitzar i que aborda també l'arquitectura medieval des d'una mirada més rigorosa, però també que connecta amb la vida i el paisatge. Primer de tot, Marc Amps, bon dia i bona hora i ben tornada!
Hola, bon dia. Estic molt contenta de tornar a ser aquí, Seït. Home, serà perquè no t'he conviat pagades, eh? Sí, això també, això també. Però avui venim per una molt bona ocasió. Lío Pou, bon dia i bona hora. Bon dia. Doncs escolta'm una cosa. Heu muntat una associació que es diu La Minigua.
Sí, exacte, i la pregunta que tu faràs és què vol dir miniwa? Miniwa, pitiu, tothom més o menys sap què és més dialectal, no? Patiu, pitiu, una cosa petita. Miniwa, doncs seria el mateix, però d'una cosa més, un adjectiu per una cosa femenina, diguem-ne, i vol dir una cosa petita, delicada, així en versió dialectal. I aquest és el nom que nosaltres hem agafat per fer aquesta associació, i el primer que hem fet amb aquesta associació és aquest llibre d'Arquitectura Medieval a la Llera del Ter.
D'on va néixer la idea de fer aquest llibre? La idea neix de preparar en la revista La Lleida del Ter i el següent número i tal, sobretot la Marc va adonar-se que hi havia molt de patrimoni medieval al nostre voltant, però que tot aquest no cabia en un sol monogràfic, llavors calia fer alguna cosa més gran.
I fa dos anys i mig, jo crec, més o menys, doncs vam començar a plantejar que això havia de ser un llibre. I vam començar, sobretot, bé, ella i totes dues, però a estructurar-ho, a saber quins elements havien de sortir...
I a partir d'aquí, amb la filosofia de la Llera del Ter, de la revista, comptar amb la col·laboració de diferents historiadors locals de tots aquests municipis que volguessin col·laborar i escriure sobre aquesta arquitectura medieval. I sobretot del territori.
Per nosaltres també és molt important. Crec que des de la llera tenim una filosofia que molts cops es parla dels pobles sense conèixer-los. I normalment els pobles no són protagonistes de les seves històries. Crec que nosaltres fem això i donem veu a la gent del lloc, que són bàsicament els historiadors. Aquí, com deia la Lia, una vintena llarga d'historiadors locals de cada poble que hem anat a buscar, que tota aquesta...
aquesta xarxa ja la teníem però que hem anat teixint amb la llera i és que realment és per meravellar-se de la gent que arriba a conèixer el territori però a vegades és només que coneix el seu poble però que n'hi ha molta en aquest món on vivim i en aquestes terres on vivim de gent que estima com aquest seu territori i nosaltres aquí ara llegiré també un fragment que vam escriure a la introducció del llibre
Que diem que esperem que aquests itineraris, aquest recull serveixin als nostres lectors per caminar. La pàtria són les caminades que es poden fer a peu entorn del teu poble. Va escriure Jules Renard. Us proposem que passegeu pels indrets on es van construir aquestes fortaleses, castells, torres i ermites. I no només això, sinó que també ho feu amb la coneixença, la consciència que ens permet poder estimar allò com vivim.
Perquè, rere la nostra filosofia, no es pot estimar un lloc si no te'l coneixes, i nosaltres el donem a conèixer. És que, a més a més, a mi m'agrada molt el plantejament que feu en el llibre, t'ho dic, perquè a vegades, quan parlem d'arquitectura medieval, parlem de grans construccions, quan vosaltres potser el que esteu reivindicant també són aquells petits racons que marquen el nostre paisatge i el nostre territori.
Sí, sí, i a part que en teníem molts crec que surt una trentena d'elements patrimonials que dubtem que algú hagi estat a cada un d'ells i els aconegués vull dir que al final el llibre també el que ha volgut és recollir tots aquests racons de la llera del Ter perquè qui vulgui vagi fent ruta i els vagi descobrint
I sí que hi ha tres capítols, el llibre està distribuït. Sí, que nosaltres a vegades no hi donem la importància, però llavors quan gent que no és de la nostra zona li hem ensenyat el llibre, realment molta gent de Barcelona s'ha interessat per aquest llibre.
Hi ha uns elements de castells, que ara deia l'Alia, hi ha tres capítols. Un són castells, l'altre són torres i muralles, i després l'altre que és més patrimoni és religiós. Hermites, monestirs, que en tenim un, i santuari, que en tenim un. Perquè el tema de les esglésies ho hem deixat per un altre llibre, Esglésies i cementiris, ho hem reduït més a això.
Però clar, hi ha molta gent que llavors es pot interessar o que ja coneix aquests castells i que li sembla una cosa interessantíssima i per nosaltres ja té valor però és com que a vegades pensem que no té interès més enllà de la nostra zona, tot i que nosaltres ens ho apreciem moltíssim. Com ha estat el gran repte de coordinar tantíssims historiadors locals? O sigui, el grup de WhatsApp devia treure fum.
No hi havia grup de WhatsApp. Ah, no? Per tant, us ha tocat menjar-vos a vosaltres. Bueno, s'han anat picant portes, molts correus electrònics, sobretot la mare ha estat en contacte amb la gent que sabia que podia fer de cada municipi.
Però no, no, no, hi ha grup de WhatsApp i tot ha estat com individualitzat amb cada un, però crec que reflecteix molt també la filosofia de la revista, no?, de persones, gent local, que potser alguns sí que són historiadors de base, però nosaltres són historiadors locals, que han volgut escriure sobre algun element del seu municipi.
I a més ha fet xup-xup, és el que comentàveu ara, una feina de dos anys i escaig, com aquell qui viu. No sé quantes vegades us heu trobat amb algun gir de guió. A veure... De replantejaments o de... Hem patit una mica. Hem patit moltíssim. A mitjans d'octubre aquest llibre no teníem clar que sortís i va sortir al cap de dos mesos. És a dir, ens faltava finançament. Val...
I articles que es van afegir a última hora. Sí, afegits a última hora. És a dir, hem anat una mica amb l'aigua al coll i realment no ens pensàvem que es pogués publicar. Clar, a nivell de finalitzament, o sigui, de la vostra butxaca no ha sortit pas. Suposo que hem de donar les gràcies a...
Hem de donar les gràcies als ajuntaments, i llavors a dos mecenes que han col·laborat, l'Àngel Sorroca, de Servià de Ter, i l'Esteve Fàbrega, de Bordils, de Can Xapa, que els vam anar a presentar la proposta, sobretot a l'Àngel, just als inicis, i vam anar una mica amb els papers molls,
Però ell va dir, quan tingueu alguna cosa més ferma, veniu-me a veure. I així vam fer-ho i sort d'ell que ha volgut participar-hi. Perquè si no, aquest llibre tal com està, ara aquest any no s'hauria pogut publicar.
I llavors també va ser maco perquè l'Àngel ens va dir, ostres, heu fet una feina. Heu fet una feina, jo us vaig dir que vinguéssiu quan tinguéssiu el resultat final. Llavors el va veure i ens va donar com aquest suport econòmic que si no, no s'hagués pogut fer. Perquè bé, els oients que ens escolten potser no s'imaginen com és el llibre, però és un llibre
vull dir que té un cost important, que té un disseny molt acurat, que no és un llibre qualsevol, és a dir, que si haguéssim volgut publicar un llibre... No és un tapa-toba. No, ja l'haguéssim pogut fer, però aquesta no era la nostra idea. Escolta, anem per parts. Primer de tot, des del punt de vista de contingut hi ha una cosa i és que més enllà que parli de temes històrics en aquest cas, vull dir, és força accessible també, és a dir, està pensat o enfocat també perquè el gran públic el pugui entendre aquest text.
Sí, també és la filosofia una mica que tenim amb la revista La Llera. Nosaltres ho encomanem articles i dalt i diem, mira, cadascú que ho faci amb el seu estil, i sovint és un estil més periodístic que no pas historiogràfic, no, Lia? Sí.
però és la manera que arribi a tothom i que tothom se'l faci seu no tens per què llegir-lo en una setmana sinó quan tu vulguis busques Madre Manya i llegeixes els articles de Madre Manya o Servià de Ter pots anar fent llegint o mirant les fotografies perquè al final aquest llibre també té una part molt important que és la imatge
És el que t'anava a dir, que hem parlat moltíssim de la pare del text, però a nivell d'imatge entenc que també hi ha hagut un plantejament diferent però paral·lel.
Sí, s'ha treballat també amb els fotògrafs que col·laboren a la revista, que també són fotògrafs locals, que en aquest cas són cinc nois, i han fet una gran feina. Sí, amb tots els nostres projectes, la revista i ara aquest llibre i el que anem fent, per nosaltres el contingut és tan important com la forma. És a dir, text i imatge han d'anar junts i llavors també treballem amb la Marta Montenegro, la dissenyadora, que ens entenem molt bé en aquest sentit.
Clar, entendre el patrimoni creieu que ajuda també a preservar-lo i estimar-lo, en aquest sentit? Espero que sí. Sí, espero que sí. I que també al final és el primer projecte que tots aquests municipis fan conjuntament. És el primer llibre que s'edita, llavors la idea és que es pugui entendre que...
que es pot seguir una ruta i que poden treballar conjuntament. Sí, i també tenim com la idea, que també ho diem a la introducció, que el mateix que passa a les ciutats, en els pobles, ara tot també tendeix a uniformitzar-se i es valora per la seva utilitat, el seu atractiu, el seu preu de mercat. I en aquest món, en aquesta situació, rescavelar la història genuïna, com es fa en aquest llibre i la seva singularitat dels llocs,
és encara més necessari. Escolta'm una cosa, quina sensació us agradaria que s'emportés la gent que tingui aquest llibre sobre la taula i que digui vinga va, deixa'm-ho mirar.
que descobreixi territori, per exemple. Que l'admiri també, la feina ben feta, no? Que crec que és el feedback que estem rebent, que tothom està molt content de tenir-lo. L'altre dia el vam presentar a Jullà. Ah, com va anar? Perfecte, sí. És que no hi ha més paraules, vull dir, estava a l'església
plena, literalment plena llavors va ser molt bonic, hi havia gent de Juillà però també d'altres municipis gent de fora que havia volgut venir-ho a conèixer i jo sé gent que vol venir a cada presentació perquè al final a cada poble on anem hi haurà els col·laboradors d'aquell municipi i si es poden conèixer algun d'aquests espais que surten al llibre doncs es coneixeran i això és molt xulo
Sí, perquè també això presentem, intentarem, clar que hi ha una quinzena de pobles, ara de moment anem presentant a poc a poquet, ara ens en queden quatre fins al març, aquesta setmana estarem a Bordils, presentarem, llavors també a Medinyà, en una ermita, que és Santa Fe de les Serres...
També a Fuixà, que anirem al jaciment de Cidillà i al castell de Cidillà, a Madremanya, que també anirem pel castell, a l'església i un recorregut pel poble. És a dir, que també no és només una presentació d'un llibre, sinó que també és un recorregut per als pobles i que molta gent, com deia l'Alí, en vol venir a més d'una. Escolta'm una cosa, i amb la mini web, no sé si teniu altres projectes ara mateix en marxa, que el Com sobre la taula...
T'està coent. Spoiler, sí, la pregunta és quin, no? Sí, bé, tenim projectes que poden ser de llibres, però ara també això ens ha costat un esforç i com hem parlat amb la Lía és, bé, donem ara espai en aquest llibre que ens ha costat molt d'esforços i que també et compromet ara uns quants caps de setmana i és bé.
Però sí que tenim altres projectes en ment que ja s'aniran coent. Però el que nosaltres ara tenim pendent és l'11 d'abril que farem una trobada de revistes locals. Revistes locals que s'han creat recentment a les comarques gironines. Estem parlant ara de 5-6 revistes amb les quals podrem comptar aquell dia. La Llera del Terra en té 30, en fa 30 aquest any, que ens coincideix que
hem volgut fer també celebrar l'aniversari, que en tot cas després la Lia ho explica, i que fa deu anys que nosaltres portem la revista amb la publicació d'aquest llibre i aquesta trobada, però la resta de revistes no són tan longeves, diguem, i llavors també comptarem amb la càtedra de periodisme i revistes locals Hipòlit Nadal, exacte, i amb el col·legi de periodistes.
És a dir, que intentarem que sigui també un acte de compartir el sentit de les revistes locals que nosaltres creiem que en té molt en l'actualitat i que també futur. I ara t'ha passat-li a la pilota sobre l'aniversari? Doncs la Llera d'Alter l'any 1996 es va publicar per primera vegada i va tenir una trajectòria fins l'any 2011, si no m'equivoco, que es va deixar de fer. Llavors, en el meu cas, en el projecte final de grau,
Jo recordava, tenia molt en ment que hi havia aquella revista perquè t'hi veies en fotografies, llavors vaig com voler recuperar una mica la història parlant amb la gent que l'havia fundat i alhora realment no sé si al final plantejava si es podria recuperar o no.
I amb la Marc, que ens coneixem de fa molts anys, un cop publicat el treball em va dir-li, ja diu, hem de tornar a fer reneixer la revista. I així ho vam fer, vam tornar a anar a veure els ajuntaments, a tornar a posar la proposta sobre la taula...
En aquell moment era l'any... O sigui, el 2016 va sortir el primer número que publicàvem nosaltres i que vam voler continuar amb els números publicats de l'any 2011. Llavors, en aquell moment érem Bordil, Salrà, Sant Joan de Mollet i Flaçà. I amb aquests 10 anys som 12 pobles ja.
i que per nosaltres ja és com el territori definit i no creiem que haguem de créixer més perquè al final és el que recordem nosaltres com a Lleida del Ter, nucli a l'Institut de Salrà, gent que venia d'un costat del riu i de l'altre i aquest any celebrem els 30 anys Festa grossa?
No ho sé, bueno, crec que una mica de festa serà en aquesta trobada, no? Exacte. I tant de bo es pogués fer una festa grossa de la revista. Si ha passat molta gent. Clar, clar, clar. Al final és un d'aquells, potser un homenatge, no?, a tota la gent que ha passat per la llar del temps. Totalment. Sí. Fins i tot. Home, on tina els àngels, això sí que ho tenim previst. Exacte.
En qualsevol cas, abans del dinar als Àngels, em sembla que us queden unes quantes presentacions d'arquitectura medieval a la llera del Ter. Això que us ha sortit ara amb l'associació La Minigua, que això vol dir que els ha sortit a la Marc Ams i a la Lia Pou i a moltíssima més gent. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estoneta i que vagin bé aquestes presentacions, vull dir que no sé com ho feu, però sempre ho ompliu. Moltes gràcies. Gràcies, Seït.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
És moment de parlar de jocs, és moment d'obrir el sac de jocs amb Pau Regincós. Bon dia i bona hora de nou. Bon dia, aquí estem. Escolta'm una cosa, avui em sembla que véns amb l'arc de Sant Martí a tot drap i amb moltíssim de color, cartes, veig fitxes, què és això? Ciutat Arcoiris, acompanya el nom Arcoiris perquè has de construir la millor ciutat amb edificis de colorets. És un joc molt accessible a partir de 5 anys, ens el porta l'Údilo, és un joc d'autors espanyols, il·lustradora espanyola...
A partir d'aquí, cartes, tens un piló de cartes, amb una banda hi tens uns dibuixets petits que t'indiquen aquella carta de què forma part, si és el teulat o si és la part de sota de la casa, de l'edifici, i quan la gires veus realment quin color ha sortit i quina part era. Per exemple, veus, agafo aquesta i et diu que pot ser vermella, pot ser el teulat vermell, blau o rosa.
Quan la gires, te'n dones compte que ha sigut blava. No t'enganya, ha sigut una d'aquestes tres opcions. Llavors és un joc que ha de valorar la probabilitat que et surti un color o un altre i intentar construir el màxim d'edificis sencers que tingui la part de baix i la part de dalt. Si jo ara em toca a mi, posem tres cartes al mig de la taula i d'aquestes tres en trio una.
Llavors l'agafo i me la poso cap a la meva zona. Si he agafat aquesta i me surt un teulat de color taronja, més endavant, quan em torni a tocar a mi, hauré d'intentar a veure si tinc sort i que em surti una part de baix. Que no, si em agafo una altra, doncs vaig fent parts de dalt o de baix. Si en algun moment aconsegueixo, a veure si tinc sort, farem una mica de trampes aquí, aconsegueixo, no? Cap problema.
un edifici que té la base amb la porta, les finestretes i el taulat de dalt, un punt, cada edifici al final de la partida et donarà un punt per estar complet. I si ets la primera persona que construís un edifici d'aquell color, guanyaràs una fitxa d'aquell color que també et donarà
un punt al final de la partida. Ah, molt bé. Llavors, ara mateix ja he fet el primer edifici verd, perquè tu no en tens cap, un punt per l'edifici i un punt per la fitxa verda que em donen per haver sigut el primer. Llavors, hi ha més elements que has de tenir en compte, que són el número d'arbres que tens a la part baixa dels edificis, el número d'ocells que hi ha amb volant per la part de dalt i el número d'habitants de nens o nenes que ja en surtin per la finestra.
Això també et donarà punts al final de la partida. Després de 10 cartes, 10 rondes que fas agafant cartes d'aquest sistema al mig de la taula, s'acaba la partida, comptem els edificis, qui tingui més, doncs un punt per cada edifici, comptem les fitxes de bonus de color i alhora anem a puntuar qui té més ocells guanyarà la fitxa d'ocells, qui té més arbres en els seus edificis guanyarà la fitxa d'edificis i qui té més nens o nenes la fitxa de nens o nenes per tenir més punts. Això són 3 punts extres que pots arribar a guanyar.
Sumem quants punts amb número de fitxes d'edificis tenim i qui tingui més punt d'això guanya. Fàcil, ràpid, divertit de jugar. Molts cops quan els pares... Algo que puguem jugar amb el meu nano de partir de 6 anys, li treus aquest joc que té aquesta decisió bàsica d'agafar una carta o una altra i s'ho passen bé, tant grans com petits. O sigui, he aconseguit que els pares s'enganxin molt més perquè veuen allò, ostres, vull anar contra... A veure, la mama, què vol? Un teulat vermell? Ah, doncs mira, m'acolo i l'hi agafo jo i així no pot completar la seva.
Em recorda molt el joc aquell del sushi, però més senzill, potser. Senzillet, en el sentit... Bueno, només tens tres opcions de cartes i agafes, eh? I algunes, veus, la probabilitat, per exemple, aquí hi ha taulat verds, sí o sí, perquè només hi ha un dibuix. Però et contrarresta el fet que després no hi ha ni ocellets ni persones.
Com més arrisques agafar un dels tres colors, tens un 33% de probabilitat que et surti un dels tres taulats, te la jugues i dius, vale, volia blau, perfecte, amb més ocells i amb persones. Llavors aquí premia el risc d'agafar, però a vegades no et surt bé i t'acaba sortint de tot i colori i no tens cap edifici complet. I a vegades veus pèrfecs que després de deu cartes tenen 5 edificis complets...
amb tot de bonificadors que et donen el màxim de punt de ser possible i t'endús la partida. Sempre ho hem dit, tant en jocs com a la vida, hem vingut a jugar. Aquí te l'has d'arriscar i és un joc d'aquells de tentar la sort de dir m'agafo aquest o no m'agafo aquest, asseguro, vaig a un altre color per intentar guanyar el bonus o asseguro i faig un punt i fora. Pau Regincós, moltíssimes gràcies per tot. La pròxima.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
La teva ràdio, La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Escacs en Joc. El programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu. Som la Gironina.
Jo que sóc més català que les anxoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció quan pujo pedraforca o faig trequi per Montserrat. Jo que voto convergència i que tinc somnis eràtics amb en Jordi.
Pujol, jo que sóc soci del Barça i no trago ni en pintura els pericos de Sarrià. Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona Lluís Llach. Jo que porto els seguadors com a politó del mòbil, la senyera al balcó. Jo que sempre he defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Johnny de Castefa o Jennifer.
Amb tu nèixeré el cotxe per tu, oh Jennifer. Anirem a polaritzar junts i lluitarem pel nostre amor prohibit, oh Jennifer.
Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o la guita de l'apatú. Jo que sóc un gran entès de la copla i la sardana i el mundillo casteller. Jo que sempre m'he enganxat als alials de TV3 i els matins d'en Cuní. Jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral.
Jo que sento devoció pel romesco i els calçots, i el pa amb tomàquet sagrat. Jo vull veure'n Joel Joan actuant als pastorets, dirigit per a Manet i Jornet. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una txonida que estefa. Oh, Jennifer, em donaré el cotxe per tu. Oh, Jennifer.
Anirem a por aèris dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer!
Les ments estretes ens intenten parar els peus, repetir la història de Julieta i Romeu, que no veuen que el temps ens donarà la raó. L'amor és superior a tota por, a tot rancor, i ens diuen que tenim el cor dividit entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig.
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I ja estem escoltant de fons Chili Beats, que és una de les cartes de presentació del projecte musical que de fet presentem avui, que neix des del plaer de crear i també de la necessitat d'expressar-se lliurement, sense presses, tampoc sense expectatives externes. Ruano és el nom artista, artístic en aquest cas, de Sergio Pérez. Ell és compositor independent que entén la música com un procés, com una manera de deixar també aquest petit llegat personal a tothom.
Sergio Pérez, bon dia, bona hora i benvingut. Hola, bon dia, moltes gràcies. Escolta'm una cosa, tot això comença amb uns estudis de piano, si no m'equivoco, i al final t'acaba portant a fer composicions pròpies. La pregunta és, en quin moment comences? En quin moment se t'encén l'espurna de dir, vinga, va, anem a computar? Sí, bueno, yo empecé a aprender piano a los diez años, más o menos...
Con el tiempo vas aprendiendo y vas diciendo voy a juguetear a ver qué sale. De improvisar con el piano a ver qué cositas. Cuando eres pequeño pues cosillas un poco tontas o que se parecen a cosas que has escuchado. Y ya con el tiempo descubres un programa y dices voy a graparlas y con el tiempo las retomo. Coges la guitarra y dices voy a probar un poco más. Y esto años y años y años se van acumulando y cosas y con 16, 17 ya dije...
Vamos a buscar un poco más... Dar un poco más de cierre a estas cosas. Este proyecto nació el año pasado, el 30 de mayo, si no me equivoco, pero tengo material de hace como 10 años. Entonces ya dije... Composiciones cerradas, definitivas, estas. Comenzar desde pequeño.
Escolta'm una cosa, no sé si recordes la primera peça que vas fer Sí, la recuerdo porque sería con 14 años, una cosa así Yo tenía al principio un teclado muy de juguete, muy simplón Y pues por mi cumpleaños cayó un piano, que es el que mantengo hasta ahora Bastante más profesional y ya se vio que iba un poco en serio con el piano y demás
Y trasteando, trasteando, probé así alguna cosilla y me acuerdo que estaba con mis padres delante de mirar lo que tal, con 14 añitos. Y hubo un poco de lagrimitas incluso de la emoción de decir, jo, está creando cosas propias y suena bonito y tal. Pues eso, con 14 años de decir esto salió de mí. ¿Encara la tens guardada? Crec que no. Crec que no, es molt de temps.
Escolta'm una cosa, ara parlaves, per exemple, també, de tot aquest procés. Què és el que t'ha fet animar ara que aquest passat mes de maig tot això ho materialitzis? Un dia abrí l'ordinador i vi carpetes, i carpetes, i carpetes de material, i més carpetes, i dije voy a juntar un poco lo que tengo porque el proceso al final...
Tú coges el material que tienes y lo escuchas y dices, bueno, pues esto sin más. Lo dejas guardado y con el tiempo lo escuchas y dices, esto puede tener algo más de futuro. Y ya hice una pequeña recopilación de cositas que iba viendo que iban sonando bien y dije, ya con treinta y pico años sigo haciendo esto desde los quince y ni siquiera le muestro esto a la gente que estoy haciendo, de lo que ahora lo escuche, estoy orgulloso. Y me decidí por decir, junto cinco piezas que estén más o menos bien, las remato bien, las trabajo un tiempo...
i que el mundo las pueda escuchar. A més, o sigui, parles de fer música de forma lliure, sense presses, també sense expectatives externes, és a dir, potser és més un treball interior que no pas tant cara a la galeria. Sí, sí, sí, eso es, al final yo no me dedico a esto, no me gano la vida con ello, entonces no hay una pressión de tener un trabajo detrás, un guión detrás, es...
Expresión libre, por eso al final es música que no suena muy comercial, tampoco. Es electrónica que permite muchísimas variaciones, aparte de electrónica tengo hechas a retales de todos los estilos, porque al final permite eso, permite expresar libremente lo que tú quieras, el estilo que tú quieras, a quien le guste, le guste, pero es un proceso mío interno.
Para mi tiempo personal, para evadir de la realidad del día a día, para lo que en cada momento haga falta. Y para luego escucharlo, decir, a mí es un proceso que me agrada mucho, el resultado me agrada un montón.
Es un éxito. Ruano, ¿es el teu alter ego? Es mi apellido. Es mi segundo apellido. Y me gustaba como sonaba. O sea, es con una sola N. Le he puesto una segunda para que no sea apellido estándar. Pero me gustó. Jugueté a probar incluso el logo, que es la doble N invertida. Me gustó mucho y tiré para adelante. Fue un quebradero de cabeza buscar un nombre. Porque al final... Siempre costó, ¿no? Siempre he sido Sergio.
Pero bueno, surgió un día, dije, ¿y mi apellido? Porque realmente, pues, soy yo, es Ruano. Y para adelante. Ara estem parlant molt de composicions, per exemple, a l'hora de crear, però tot això té un pas lògic que després és el directe. T'ho dic perquè, a més, tu, si vens al piano, vull dir, hi ha un moment que és el de composar i després hi ha un altre que és el de tocar. Llavors, no sé si tu també, en aquest projecte de Ruano,
tens aquest plantejament de dir passem de l'estudi en algun moment a poder fer directes fins i tot a un escenari, no? per què no? esta música al final és muy melòdica porque al final los DJs se dice mucho que es un pendrive y suena música pero no es verdad las mesas tienen su trabajo todavía no se ha dado el caso es verdad que de piano sí que he hecho conciertos o en alguna banda en la que estaba como teclista he hecho conciertos o incluso bajista
Però, claro, això és... Al final aquí no deixen de ser 5 canciones que dan para un poquito. El dia de mañana no descarto. O sea, el subirme a un escenario, a mí siempre hay un puntito de ese pánico escénico, pero luego te bajas y guau, adrenalina. 5 cançons que acabes de dir, que si no m'equivoco les conflueixes totes amb un mateix títol que és Horizon. Horizon, sí. Per què?
Perdona el meu anglès, eh? És que el meu anglès també és... No, no, no. És Horizons. Perquè en ingles és mi palabra favorita.
y con el tono que tienen estas canciones que no deja de ser un ambiente son suaves porque no es electrónica pero no deja de ser una especie de chill out me pegaba me pegaba con la vista al mar de fondo el horizonte junto con mi palabra favorita en inglés que es una chorrada pero bueno todo junto dije ya está hay que darle broche a las cosas no, a mi m'ha agradat molt perquè no deixa de ser com una metàfora del punt d'inici i del punt de final també a la vegada sí, sí, sí
Llavors, a mi m'ha agradat moltíssim això. Escolta'm una cosa, tu dius a la teva presentació, de fet, qui sap que vindrà després. Em sembla que és tota una declaració d'intencions en aquest sentit. Vienen cosas, vienen cosas. Porque además, como he dicho, tengo muchos trabajos a medias de muchos tipos de música.
Probé incluso una época con el jazz, no fue bien. Pero como pianista inicialmente probé mucho el clásico, orquestaciones y demás. Hay cositas a medias, entonces esto no va a ser un proyecto de música electrónica. La idea es que esto continúe más electrónica o clásica o piano solo.
rock and roll, inclús va haver equiparada a tot el món t'anava a dir, perquè és que jo el que veig és que en tot això estem parlant molt d'aquest horizon que treus, però sí que és veritat que al final no sé si el gran repte que tens és ordenar tot el que ja tens fet, és a dir, que no és tant un tema de dir a veure quan em ve la inspiració sinó que és agafar tot el que ja tens i dir, val, com ho ordeno com li dono un fil
Todo eso y cosas nuevas. O sea, todo lo que tengo hecho, sí, sí, eso es trabajo que al final es de muchos años, que ha sido por sentarme y componer y pasarlo bien, porque el proceso es divertido, pero ya que está ahí, a eso se le va a dar un cierre y se va a compactar en distintos trabajos o proyectos o álbumes con un poco de sentido, pues si son orquestaciones que no se mezclaran con rock and roll, por ejemplo.
Pero... Pero sigo, sigo haciendo cosas. O sea, el mero hecho de abrir un proyecto nuevo y decir, este instrumento no lo he probado todavía. Y te pones y dices, esto quedaría bien con esta batería que sí que conozco mejor. Y empiezas a hacer, pues eso ya...
Aunque sea solamente para practicar un poco, no se tira. Eso se queda guardado, el día de mañana lo abres y a lo mejor sigue creciendo y se convierte en una nueva canción para el próximo, trabajando en paralelo los que ya están hechos. ¿Qué es el que més t'ha sorprès a tu de tot aquest procés fins ara? Lo que más, haber completado un trabajo 100% de principio a fin. Y el decir lo publico en redes, lo publico en todas las plataformas, Spotify, YouTube y demás.
Porque de tanto bagaje atrás, de decir, pues eso, llevo 10-15 años guardando cosas y no mostrándolas también por un poco el estigma o la vergüenza o el miedo, de decir, tiro para adelante. O sea, me ha sorprendido un poco a mí mismo el decir, o sea, ha sido un trabajo también el lanzarme a ello, pero decir, ya está, el 30 de mayo publico y para todo el mundo.
I adelante. Com ho fas per combinar-ho amb el dia a dia? T'ho dic perquè sempre fem moltes coses en el dia a dia. És difícil. És difícil... Al final... Trabajamos. Para ganarnos la vida. Evidentment. Aquí estem. Son muchas horas y hay días que llegas a casa y ya lo último que te apetece es encender otro ordenador para seguir trabajando más mirando la pantalla. A ratos. A ratos de un fin de semana que estoy relajado en casa y digo, pues mira, encendo el piano, conecto el ordenador y me pongo a trastear un rato para...
Me apetece, simplemente. O un día que efectivamente estás muy frustrado, muy acelerado, también sirve para parar. Entonces te obligas un poco a ponerte y es verdad que una vez que te pones, a lo mejor pasan dos horas y no te has enterado. Creus que ho gaudeixes més, ho disfrutes més, pel fet de no tenir cap pressió afegida més enllà de la teva pròpia? Sí, sí, sí.
Creo que sí, no he probado la otra fórmula, pero el ser yo conmigo y no poder fallar a nadie, por decirlo así, se disfruta, se disfruta muchísimo, porque es como un pintor que pinta por gusto, uno que va por encargo. El que pinta por gusto va a hacer lo que quiera y es al final la parte buena. Què és el que t'agradaria que la gent s'emportés d'escoltar la teva música?
Feedback, positivo o negativo, porque ya digo que al final esto es algo que me gusta a mí y ese es el punto número uno. Feedback positivo siempre va a ser mejor, pero si es negativo o constructivo, que me pueda ayudar a darme cuenta de cosas que podría haber hecho mejor o que en el futuro puedo aprender de ellas o puedo decir, mira, esto no había ni caído en ello.
Si alguien que escuche quiere contactar, encantado. ¿Cómo te podemos trobar? En la página web de ruano.com, doble N, hay un formulario al final para poder enviar correos. Y aparte Instagram, s.perez.ruano, también se puede contactar directamente.
Doncs mira, hem escoltat Chili Beats per començar Space Mask de fons i si et sembla podem marxar amb quelcom que em sembla que està fora d'Horizon que és Steels. Steels. És una miqueta un avançament del que tindrem pròximament? Sí, Steels es el nuevo proyecto de momento es un single del nuevo álbum está lanzado todavía no está publicado pero la distribuidora ya lo tiene en camino
Entonces es el primer proyecto, está ya cerrado, está terminado. Vale. Doncs mira, què et sembla si fem una cosa? Marxem escoltant-te, Marxem escoltant Estils, i moltíssimes gràcies, Ruano, Sergio Pérez, per haver-nos acompanyat d'aquesta estoneta, que sigui la primera i no l'última. Por favor.